“Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.
Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.
Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).
Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.
Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención,
nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.
“
Antecedents:
L?atenció sanitària al domicili del pacient és molt complexa. El registre de molta informació disgregada dificulta la seva interpretació i no permet la identificació d? àrees crítiques per la gestió del risc.
Hipòtesi/pregunta d?investigació:
La disponibilitat d?un mapa de riscos, amb alertes visuals per identificar les àrees crítiques, facilitarà la implementació de pràctiques segures i millorarà la seguretat dels pacients inclosos en programes d?ATenció DOMiciliària (ATDOM).
Objectius:
Dissenyar i avaluar la eficàcia de la disponibilitat d?un Mapa de Riscos Visual (MRV) a les històries clíniques informatitzades dels pacients ATDOM en la millora de la seva seguretat i qualitat de vida (QV).
Metodologia:
Una vegada dissenyat el MRV, farem un assaig clínic aleatoritzat per conglomerats (Centres d?Atenció Primària) per avaluar si el fet de disposar d?aquest MRV (intervenció) a les històries clíniques dels pacients ATDOM disminueix ingressos evitables, caigudes i nafres i millora QV.
Pla d?anàlisi:
Descriptiu basal: característiques socio-demogràfiques, nivells de risc a les diferents àrees i altres covariables en grup control i intervenció. Prova chi-quadrat per comparar freqüència dels outcomes entre grup control i intervenció. Model de regressió de Cox per estimar temps fins a l?aparició dels outcomes ajustant per les diferents variables.
Resultats esperats:
La freqüència d?ingressos/visites a urgències hospitalàries evitables, caigudes i nafres/infeccions serà significativament menor en el grup de pacients que disposin del MRV a les seves històries clíniques (e-cap). La QV serà millor.
Aplicabilitat i Rellevància:
És un projecte factible i fàcil d?implantar. Aporta una utilitat pràctica a molta informació que registrem e incideix en un aspecte clau de la qualitat
Estudio cuantitativo: El objetivo principal es analizar si las aptitudes personales relacionadas con las conductas, están asociados de manera independiente a la incidencia de morbilidad. Estudio con metodología cuantitativa y cualitativa. Proyecto multicéntrico (10 equipos) para la creación de una cohorte de 3083 personas de 35 a 74 años de 9 Comunidade Autónomas. Las variables personales que se avaluaran serán: autoeficacia, activación, alfabetización en salud, resiliencia, locus del control y rasgos de personalidad. Se registraran covariables de tipo sociodemográfico, de capital social y de activos comunitarios en salud. Como objetivo secundario se analizará si las aptitudes personales están asociadas de manera independiente a menor mortalidad por todas las causas, mejor adopción de estilos de vida saludables, mejor calidad de vida y menor utilización de servicios de salud en el seguimiento. Se realizará una exploración física, una analítica y una evaluación cognitiva. Se analizará la incidencia de morbilidad con un modelo de Cox para cada una de las seis variables independientes (objetivo 1); y la mortalidad por todas las causas y de las otras variables dependientes (objetivo 2). Los modelos serán ajustados por las covariables indicadas. La posible heterogeneidad entre CCAA se estimará mediante la introducción de efectos aleatorios en el modelo.
Estudio cualitativo: Profundizar en las opiniones y experiencias de la población sobre la relación entre las aptitudes personales con su percepción de salud, sus estilos de vida y su calidad de vida. Investigación de perspectiva fenomenológica. Se realizaran el número de
grupos de discusión necesarios hasta alcanzar la saturación de discursos. Se hará un análisis de contenido temático interpretativo que se triangulará entre miembros del equipo investigador. Se interpretarán los significados y se creará un marco explicativo con las aportaciones de cada tipo de informantes.
OBJETIVOS: Determinar la efectividad de la implementación de distintas herramientas pro-activas y reactivas en la Seguridad del Paciente para definir un nuevo mapa de riesgo en Atención Primaria.
MÉTODOS:
Diseño: El estudio se realizará en tres fases: a) Estudio observacional descriptivo transversal para describir los incidentes notificados; b) estudio cuasi-experimental en que se compararan los incidentes notificados con los del estudio APEAS; c) estudio cualitativo para validar el mapa de riesgos resultante, así como las posibles estrategias de mejora que se deriven, por un comité externo de expertos mediante el método de Delphi.
Ámbito de estudio: Todos los centros de la Dirección de Atención Primaria (AP) del Camp de Tarragona (CT).
Sujetos de estudio: todos los incidentes (incluyen eventos adversos) notificados por profesionales de los centros de AP del CT.
Variables respuesta: Incidente, Evento adverso y Evento adverso evitable
Antecedents: La seguretat dels pacients és una prioritat a les polítiques sanitàries arreu. Per millorar-la una bona estratègia rau en la mesura i monitoratge de la cultura de seguretat
Hipòtesis: 1) Completar la validació del Qüestionari MOSPSC al català permetrà disposar d’una eina per mesurar i monitorar la cultura de seguretat a l’àmbit de l’Atenció Primària a Catalunya
2) La cultura de seguretat percebuda pels professionals del nostre territori ha canviat els darrers 6 anys
Objectius: 1) Completar i fer difusió de la validació de la versió catalana del qüestionari MOSPSC
2) Analitzar possibles canvis en la percepció de la cultura de seguretat per professionals d’Atenció Primària del territori Camp de Tarragona els últims 6 anys
Metodologia: Estudi transversal de validesa i fiabilitat del qüestionari traduït. Estudi quasi-experimental de comparació de respostes entre 2011 (versió en castellà de qüestionari) i 2017 (versió validada en català del qüestionari).
Determinacions: El qüestionari consta de 61 ítems amb 5 ó 6 possibles respostes. Registrem sexe, edat, categoria professional, Centre de treball, temps o hores de treball
Anàlisi estadística: Anàlisi factorial, alfa de Cronbach, índex de discriminació per validació del qüestionari. Freqüència de les diferents opcions de resposta i proves de chi-quadrat per comparar proporcions segons any i altres covariables
Resultats esperats: Publicació de la validació del qüestionari al català. Possibles diferències significatives en les respostes actuals (versus les prèvies) que denotin una major cultura de seguretat
Aplicabilitat i Rellevància: El qüestionari validat permetrà monitorar cultura de seguretat (comparació de respostes al llarg del temps), comparar dades a nivell internacional i millorar seguretat dels pacients
Objectius: avaluar l’impacte en el nivell de coneixements, habilitats i adherència de l’ús de l’oxigen crònic domiciliari (OCD) en pacients / cuidadors després d’un seguiment protocol·litzat per infermers d’Atenció Primària. Avaluar l’impacte en la qualitat de vida relacionada amb la salut, comparar el nombre de ingressos hospitalaris, visites a urgències i exacerbacions durant l’any anterior i posterior al estudi. Disminuir els accidents derivats de l’ús de l’OCD i descriure les característiques sociodemogràfiques i clíniques d’aquests pacients. Disseny: assaig controlat no aleatori. Tots els pacients amb OCD de vuit equips d’atenció primària de Barcelona. Es recolliran variables generals i clíniques dels pacients; relacionades amb l’oxigen i amb el cuidador, variables de coneixements i habilitats i secundàries. Al grup intervenció se li farà un intervenció protocol·litzada. Al grup control se li realitzarà el seguiment habitual. Les dades es recolliran mitjançant la revisió de la història clínica i visita domiciliària als 0 i 12 mesos. Anàlisi de dades: s’establirà comparabilitat entre variables dels 2 grups, a l’inici de la intervenció (chi quadrat i t-student). Anàlisi descriptiu del nivell de coneixements, habilitats i adherència de l’ús de l’oxigen abans i després de la intervenció. Per avaluar el canvi en el nivell de coneixements es compararan les mitjanes de les variables diferència entre grup intervenció i control amb proves paramètriques (o no paramètriques si cal). Es compararan les mitjanes de les variables diferència entre grup control i intervenció per avaluar la freqüentació dels pacients als serveis sanitaris. L’anàlisi es farà segons intenció de tractar.
There is a deficit in activity related to patient safety in primary care and the primary care/secondary care interface in Europe. This deficit relates to research, to sharing of information, to learning and to collaboration. This coordination action will specifically address issues addressed in the call through: (1)The development of a taxonomy of adverse events and errors. (2) Identifying best clinical practice and the way that it improves patient safety through an understanding of decision making and medication errors in primary care. (3) Achieve consensus on the measurement of safety culture and leadership in the primary care context and develop agreement on indicators which can be used to assess patient safety and improvements in safety culture. (4) Enhancing existing knowledge from quality improvement techniques which are widely used in the primary care setting and applying these to learning cycles for improvements in patient safety. (5) Develop a reporting system which can be used for identifying errors in primary care in countries where activities related to patient safety in primary care are in a nascent state and develop an accreditation framework for patient safety in these nascent organisations. (6) Identifying methods to involve patients in patient safety initiatives in primary care. (7)
Identifying communication-related threats at the primary-secondary care interface and developing intervention strategies to overcome these.
Building up an existing network of researchers into a pan European network, this co-ordination action will extend the current knowledge and experience from countries where the importance of patient safety is nationally recognised to countries where it is less developed, ensure that there is an appropriate focus on primary care and encourage co-operation and collaboration for future interventions through large scale trials. We aim to substantially increase the level of activity in relation to sharing information through workshops and seminars.
La implantación de la Ley Anti Tabaco ha estimulado el desarrollo de actividades que promueven la cesación del hábito tabáquico disminuyendo la incidencia y prevalencia de fumadores así como un aumento de la prevalencia e incidencia de exfumadores. También tiene un impacto a corto término en la disminución de la incidencia de enfermedad coronaria aguda y asma. OBJETIVO GENERAL: Evaluar la evolución del hábito tabáquico (incidencia y prevalencia) en la población atendida en Atención Primaria de la plataforma REGIPREV antes y después de la implantación de la Ley Antitabaco ( ley 42/2010) desde el año 2007 al 2013. DISEÑO: Estudio observacional longitudinal entre los años 2007- 2013 de la población adscrita en las zonas básicas de salud incluidas en el REGIPREV. ÁMBITO: Baleares, Castilla-La Mancha, Cataluña, Navarra. FUENTES DE INFORMACIÓN: REGIPREV: base de datos que incluye información de 7 actividades preventivas básicas realizadas en AP obtenida a partir de la historia clínica informatizada de AP, de una muestra de 22 zonas básicas de salud de cada Comunidad participante. Variables dependientes: hábito tabáquico (prevalencia, incidencia) cesación tabáquica (prevalencia, incidencia), número de cigarrillos/dia, IAM y Asma (incidencia) VARIABLES DEPENDIENTES: edad, sexo, morbilidad, características de la ZBS y CCAA. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Tasas de incidencia y prevalencia globales, por comunidad autónoma y sexo estandarizadas por edad por el método directo. Evaluación de la evolución temporal en la incidencia, modelos multinivel de Poisson. Evolución de la prevalencia, mediante modelos multinivel de regresión logística. Evaluación la existencia de cambio brusco en el momento de la ley según modelos de regresión jointpoint
OBJETIVO: Describir la variabilidad de la realización de 7 actividades preventivas (AAPP: cribado de tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, hipertensión arterial, hipercolesterolemia, obesidad, vacunación antigripal, vacunación antitetánica) en Atención Primaria y los factores relacionados con ésta. Describir la evolución de los problemas de salud detectados (PSD: tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, obesidad, hipertensión arterial e hipercolesterolemia). Calcular los coeficientes de correlación intraclase (CCI).
ÁMBITO: Equipos de Atención Primaria (EAP) informatizados desde hace >3 años de Madrid, Aragón y Cataluña (CCAA).
DISEÑO: Estudio transversal multicéntrico de la variabilidad de la realización de las 7 AAPP y sus factores relacionados en 2006-2007. En diciembre de 2008 se analizará la evolución de los 5 PSD.
PARTICIPANTES: Muestra aleatoria de 20 EAP por CCAA. Se seleccionarán los sujetos ? 15 años atendidos en 2006 y en 2007 para el análisis de la variabilidad y además atendidos en 2008 para el análisis de la evolución de los PSD.
VARIABLES: Datos de los sujetos (edad, sexo, comorbilidad y AAPP) y características de EAP y del profesional.
RECOGIDA DE INFORMACIÓN: Transferencia de los datos de las historias clínicas informatizadas a una base de datos centralizada previa encriptación y disociación de los datos de identificación del sujeto.
ANÁLISIS: global y por CCAA. Análisis estándar a nivel de EAP y profesional (medias y proporciones), y análisis de regresión logística multinivel ajustado por variables individuales y de conglomerado. Se calculará la variabilidad en el número de las AAPP con modelos multinivel de Poisson. Efecto aleatorio: EAP y profesional. Cálculo de CCI, errores estándar y componentes de la varianza para las diferentes medidas de resultado.
OBJETIVO: Describir la variabilidad de la realización de 7 actividades preventivas (AAPP: cribado de tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, hipertensión arterial, hipercolesterolemia, obesidad, vacunación antigripal, vacunación antitetánica) en Atención Primaria y los factores relacionados con ésta. Describir la evolución de los problemas de salud detectados (PSD: tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, obesidad, hipertensión arterial e hipercolesterolemia). Calcular los coeficientes de correlación intraclase (CCI).
ÁMBITO: Equipos de Atención Primaria (EAP) informatizados desde hace >3 años de Madrid, Aragón y Cataluña (CCAA).
DISEÑO: Estudio transversal multicéntrico de la variabilidad de la realización de las 7 AAPP y sus factores relacionados en 2006-2007. En diciembre de 2008 se analizará la evolución de los 5 PSD.
PARTICIPANTES: Muestra aleatoria de 20 EAP por CCAA. Se seleccionarán los sujetos ? 15 años atendidos en 2006 y en 2007 para el análisis de la variabilidad y además atendidos en 2008 para el análisis de la evolución de los PSD.
VARIABLES: Datos de los sujetos (edad, sexo, comorbilidad y AAPP) y características de EAP y del profesional.
RECOGIDA DE INFORMACIÓN: Transferencia de los datos de las historias clínicas informatizadas a una base de datos centralizada previa encriptación y disociación de los datos de identificación del sujeto.
OBJETIVO: Describir la variabilidad de la realización de 7 actividades preventivas (AAPP: cribado de tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, hipertensión arterial, hipercolesterolemia, obesidad, vacunación antigripal, vacunación antitetánica) en Atención Primaria y los factores relacionados con ésta. Describir la evolución de los problemas de salud detectados (PSD: tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, obesidad, hipertensión arterial e hipercolesterolemia). Calcular los coeficientes de correlación intraclase (CCI). ÁMBITO: Equipos de Atención Primaria (EAP) informatizados desde hace >3 años de Madrid, Aragón y Cataluña (CCAA). DISEÑO: Estudio transversal multicéntrico de la variabilidad de la realización de las 7 AAPP y sus factores relacionados en 2006-2007. En diciembre de 2008 se analizará la evolución de los 5 PSD. PARTICIPANTES: Muestra aleatoria de 20 EAP por CCAA. Se seleccionarán los sujetos ? 15 años atendidos en 2006 y en 2007 para el análisis de la variabilidad y además atendidos en 2008 para el análisis de la evolución de los PSD. VARIABLES: Datos de los sujetos (edad, sexo, comorbilidad y AAPP) y características de EAP y del profesional. RECOGIDA DE INFORMACIÓN: Transferencia de los datos de las historias clínicas informatizadas a una base de datos centralizada previa encriptación y disociación de los datos de identificación del sujeto. ANÁLISIS: global y por CCAA. Análisis estándar a nivel de EAP y profesional (medias y proporciones), y análisis de regresión logística multinivel ajustado por variables individuales y de conglomerado. Se calculará la variabilidad en el número de las AAPP con modelos multinivel de Poisson. Efecto aleatorio: EAP y profesional. Cálculo de CCI, errores estándar y componentes de la varianza para las diferentes medidas de resultado.
There is a lack of up to date comprehensive and comparable information on variation in developmentof primary care systems, and knowledge of structures and strategies conducive to strengthening primary care. This project aims to fill this gap by developing and implementing a Monitor on primary care, including system features, practice profiles and consumer evaluations in 30 European countries. Focus will be on: national characteristics; accessibility, continuity, coordinative capacity, comprehensiveness of services and consumer views and experiences. Methods are systematic literature searches, use of statistical databases, testing and implementing cross-sectional surveys, and country analyses. Results will be actively disseminated to decision makers, communities of professionals and researchers and to the general public; both at national and European level. The project will be implemented by a partnership covering experts from 26 countries and including 4 international organisations.
OBJETIVO: Adaptar transculturalmente al español el Illness Perception Questionnaire (IPQ-R) y estudiar su fiabilidad y validez. METODOLOGIA: DISEÑO: En dos fases: a) Adaptación transcultural del cuestionario: el IPQ-R será traducido por dos personas bilingües, retrotraducido por otras dos y consensuado en estas dos etapas. Se realizará un piloto para la obtención de la versión final. b) Se realizará un estudio transversal para valorar las características psicométricas de esta versión. AMBITO: Equipos de Atención Primaria de Cataluña, tanto urbanos como rurales. SUJETOS: Un total de 500 personas con diagnóstico de infarto de miocardio, hipertensión arterial, diabetes, enfermedad pulmonar obstructiva crónica y artrosis. VARIABLES: IPQ-R, edad, sexo, nivel de estudios, clase social, duración de la patología, comorbilidad, consejos sobre estilos de vida (tabaco, dieta, ejercicio), tratamiento farmacológico y de modificación de estilos de vida y adherencia al tratamiento de los mismos, realización de controles y autocontroles, frecuentación y calidad de vida relacionada con la salud (CVRS), a través del Sickness Impact Profile (SIP). PLAN DE ANÁLISIS: Se realizará un análisis descriptivo de la muestra seleccionada. Se analizará el proceso de respuesta. La validez estructural del IPQ-R se analizará mediante análisis de componentes prinicipales. Se estudiará la relación del IPQ-R con otras variables como CVRS, medida con el SIP, frecuentación, adherencia al tratamiento y a los consejo de cambio de estilo de vida. La fiabilidad, se estudiará evaluando la consistencia interna de las subescalas a través del coeficiente alfa de Cronbach. En un subgrupo se realilzará un test- retest para valorar la reproducibilidad. Los resultados obtenidos se compararán con la validación original.
C. PAREJA-ROSSELL, M. RABANAL-TORNERO, G. OLIVA-OLIVA, M. GENS-BARBERÀ, I. HOSPITAL-GUARDIOLA, N. HERNANDEZ-VIDAL, J. CAPELLA-GONZALEZ, D. AYALA-VILLUENDAS, E. VIDAL-MELGOSA, N. MANSERGAS-COLLADO, E. LÓPEZ-SANZ and M. ASTIER-PEÑA
BMJ Open Quality. 2024 Aug 7; . doi:10.1136/bmjoq-2023-002610; PMID:39117393
F. MARTÍN, M. GENS, C. PAREJA, N. HERNANDEZ, Y. MENGÍBAR, R. GRACIA and D. AYALA
Annals De Medicina. 2021 Jan 1;
M. FERRAN, M. GENS, C. PAREJA, E. PEGUERO, F. BORRELL, J. CASAJUANA, M. CEBRIAN, N. BARRAGÁN, B. IGLESIAS, A. PLANES, F. ZAPATER and Y. LEJARDI
Gestión De Lo Cotidiano. 2016 Jan 1;
M. ROSELL-MURPHY, T. RODRIGUEZ-BLANCO, J. MORAN, M. PONS-VIGUES, J. ELORZA-RICART, J. RODRIGUEZ, C. PAREJA, M. NUIN and B. BOLIBAR
BMC PUBLIC HEALTH. 2015 May 7; . doi:10.1186/s12889-015-1767-5; PMID:25947302
C. PAREJA, C. VIOLÁN, J. GENÉ, A. DEDEU and B. BOLÍBAR
Building Primary Care In A Changing Europe. 2015 Jan 1;
M. GENS, C. PAREJA and S. CALVET
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2014 Jan 1;
M. GENS, C. PAREJA and S. CALVET
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2014 Jan 1;
C. MURILLO, C. PAREJA, A. BRAU, M. FERNÁNDEZ, N. ESGUEVA, J. ZAMORA, M. CALERO, M. GUERRERO, M. MENDOZA, N. CASADEMUNT, C. CASANOVAS, N. ARGEMI, E. CARRERA, M. BOIXADERA and P. FURIÓ
Annals De Medicina. 2014 Jan 1;
M. GENS, C. PAREJA and S. CALVET
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2014 Jan 1;
M. GENS, C. PAREJA and S. CALVET
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2014 Jan 1;
M. MATA-CASES, E. FERNANDEZ-BERTOLIN, M. GARCIA-DURAN, X. COS-CLARAMUNT, C. PAREJA-ROSSELL and E. PUJOL-RIBERA
Gaceta Sanitaria. 2009 Mar 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2008.05.007; PMID:19250712
B. BOLÍBAR RIBAS, M. BALAGUÉ CORBELLA, M. BARCELO COLOMER, M. MONTEAGUDO ZARAGOZA, C. PAREJA ROSSELL, J. PIÑOL MORESO, J. PUJOL SALUD, E. SÁNCHEZ RUIZ, J. JIMÉNEZ VILLA, S. JUNCOSA FONT, C. LLOR VILÀ, C. VIOLÁN FORS, J. ARGIMON PALLÀS, E. PUJOL RIBERA, D. PUENTE BALIARDA, G. FLORES MATEO, C. CEREZO GOYENECHE, E. DIOGÈNE FADINI and D. RODRIGUEZ CUMPLIDO
Guia per desenvolupar i presentar un projecte de recerca. 2009 Jan 1;
B. BOLIBAR, C. PAREJA, M. ASTIER-PENA, J. MORAN, T. RODRIGUEZ-BLANCO, M. ROSELL-MURPHY, M. IGLESIAS, S. JUNCOSA, J. MASCORT, C. VIOLAN, R. MAGALLON and J. APEZTEGUIA
BMC PUBLIC HEALTH. 2008 Aug 8; . doi:10.1186/1471-2458-8-281; PMID:18691407
P. SANTIESTEVE, E. GUIRADO, J. CADENAS, E. RIBERA, C. TAJADA, S. CALVET and C. ROSSELL
Atencion Primaria. 2008 Nov 1; PMID:19055897
C. PAREJA, M. ROSELL, S. JUNCOSA, M. PASARÍN and E. PUJOL
Taxes D'incidència I Prevalença A L'atenció Primària: Mètodes Per A La Seva Obtenció. 2002 Jan 1;