USR Girona
Ciencies Mèdiques i de la Vida
Antecedents. La demència representa un repte important per a la salut mundial, amb una prevalença creixent i una càrrega substancial per a les persones, les famílies i els sistemes sanitaris. Conèixer la epidemiologia de la malaltia així com els seus determinants i factors pronòstics a la nostra població resulta fonamental per a la prevenció, l’assistència clínica i la planificació sanitària.
Objectius. Estimar l’evolució de la incidència i la prevalença de la demència en el període 2006-2024 i la seva interacció a grups d’edat i gènere, nivell socioeconòmic, ubicació geogràfica en la població de 50 o més anys. Descriure les característiques basals de les persones diagnosticades de demència, els seus factors de risc i els seus factors pronòstics en la població de 50 o més anys.
Mètodes. Població de l’estudi: Pels objectius d’incidència i factors de risc: pacients registrats al Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP) de 50 o més anys. Pels objectius de prevalença i factors pronòstics: Població de 50 o més anys amb un diagnòstic de demència.
Es portarà a terme un disseny de cohorts pels estudis d’incidència, identificació dels factors de risc i factors pronòstics i un disseny transversal pels estudis de prevalença i caracterització de la població amb demència.
Resultats esperats, aplicabilitat i rellevància. Esperem observar una disminució en la incidència de demència i un increment en la seva prevalença en la primera meitat del període estudiat i una estabilitat o descens en el segon període. També s’espera descriure els factors relacionats amb la seva aparició i amb el seu pronòstic (edat, sexe, factors socials, estils de vida, factors de risc cardiovasculars, factors sensorials, ús de medicaments, infeccions prèvies i altres comorbiditats). Així com descriure les diferencies observades en funció del determinats geogràfics i socioeconòmics.
LGTB-phobia persists in European society. As a result of stigma, prejudice, and discrimination, LGBTIQA+ people may experience more stress than other people, resulting in worse health, especially amongst those who experience multiple discriminations simultaneously like misogyny, racism, classism, or structural violence. Previous European projects developed LGTBIQA+ training programs to enhance inclusivity in healthcare, but they are mostly assessing and addressing the community as a whole and thus focus little on the specific health needs and inequities of a certain LGTBIQA+ group. Lesbians have been traditionally invisibilized in both clinical practice and research mainly due to structural misogyny and lesbophobia. Stigma and discrimination are still present in primary care services where patients’ heteronormativity is assumed, professionals are not trained regarding lesbians’ health and research on it is very scarce. For example, in Spain public funded research on lesbians’ health is almost non existent since research on LGTBIQA+ health is very scarce and focused on gay men and trans* people. The lack of public funding at regional or national level limits lesbian health research to small non-funded studies, and the lack of solid evidence perpetuates health inequities. This project (called L-Health project) aims to promote excellent clinical practice for everyone, regardless of their sexual orientation, sex or gender identity. We will promote excellence by a) Identifying the major health inequities for lesbians and by b) Training healthcare professionals and students. This project is based on the principles of Responsible Research and Innovation. Lesbians people will be involved in many stages of the project: study design, research team, participant recruitment, interpretation of results, and dissemination of main findings. The L-Health project is a unique opportunity to move towards an excellent clinical practice for everybody.
Antecedents: Les inequitats socials en salut, els estereotips o el desconeixement en la clínica envers el col·lectiu trans* contribueixen a empitjorar la salut de les persones trans*. L’escassa bibliografia sobre aquesta població, aprofundeix en salut mental i infeccions de transmissió sexual, existint un buit epistemològic quant a altres temàtiques, i en la conceptualització de les persones trans* com a subjecte actiu davant les seves pròpies narratives de salut.
Pregunta de recerca: Quines són les experiències, necessitats i demandes de les persones trans* cap als serveis d’Atenció Primària? Objectiu Principal: Explorar les experiències, necessitats i demandes en l’àmbit de l’atenció primària del col·lectiu trans* que viu a la província de [no s’especifica per a preservar l’anonimat tal i com demana la convocatòria]. Mètodes: estudi qualitatiu amb perspectiva interseccional, mitjançant grups triangulars de 3-4 participants. Es pretén aconseguir una mostra de 18-25 persones fins aconseguir una saturació de la informació. Es realitzarà una anàlisi temàtica amb la finalitat de respondre als objectius plantejats. Aplicabilitat i Rellevància: Donada l’absència de bibliografia sobre la salut d’aquest col·lectiu aquest estudi servirà com a base de futures recerques. Els resultats obtinguts es podrien traslladar a la pràctica assistencial mitjançant la formulació de protocols adaptats a les realitats trans* amb la conseqüent millora d’atenció i prevenció de la iatrogènia, comportant un estalvi dels costos d’atenció.
Resultats esperats: generar nou coneixement esdevinguin palanca de canvi per a afrontar el cissexisme en el sistema públic de salut i avançar cap a una pràctica clínica d’excel·lència per a totes les persones, també les trans*.
Introducció i objectiu:
Una estratègia clau en la prevenció primària de les malalties cardiovasculars (MCV) és utilitzar les funcions de risc per individualitzar cada intervenció preventiva. Malauradament, les funcions de risc no identifiquen a molts dels individus que desenvoluparan un esdeveniment cardiovascular en un termini de 10 anys. La detecció de persones amb arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica podria millorar aquesta identificació. Hem creat una funció de risc (REASON) per identificar persones que estan lliures de MCV però que podrien presentar arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica. El diagnòstic d’arteriopatia perifèrica en una fase inicial i asimptomàtica, pot ser un moment d’especial motivació dels pacients per acceptar recomanacions i per controlar els factors de risc i millorar dels estils de vida (deixar de fumar, exercici i dieta).
L’objectiu de l’estudi és, per tant, avaluar l’efectivitat i cost-utilitat d’afegir a l’estratègia actual de detecció del risc CV, un programa de cribratge amb índex turmell-braç (ITB) en la població identificada d’alt risc segons la funció REASON, per reduir la incidència de MCV i de mortalitat en la població de 50 a 74 anys.
Metodologia:
El disseny de l’estudi serà un assaig clínic pragmàtic aleatoritzat per conglomerats. En el període de temps del 2022 al 2024, 274 centres d’atenció primària seran aleatoritzats per mantenir l’estratègia actual de detecció del risc de MCV basada en equacions de risc REGICOR o aquesta estratègia, més un programa de cribratge per a l’arteriopatia perifèrica asimptomàtica (utilitzant REASON per seleccionar pacients per realitzar un índex turmell-braç). En aquest grup s’inclourà la funció REASON a la història clínica i el càlcul es farà automàticament sempre que es calculi el risc REGICOR. La població d’estudi seran els pacients d’entre 50 i 74 anys que, per pràctica clínica habitual, es facin una mesura de risc CV REGICOR i presentin un risc REGICOR?7 i un risc REASON ?10, per tant candidats a mesura d’ITB. En el cas que el resultat de l’ITB?0.9 es recomanarà que es segueixin les indicacions de la guia de lípids i risc cardiovascular de l’Institut Català de la Salut. Prèviament, es portarà a terme un estudi d’implementació (Anàlisi Participativa de Vies d’Impacte (PIPA) i mapeig d’implementació) i un procés d’implementació conseqüent per aconseguir un desplegament exitós de la intervenció.
L’estudi és pragmàtic, així doncs, un cop s’hagin aleatoritzat els centres i feta la implementació, les dades basals i de seguiment seran les que generi la pràctica clínica habitual i per tant s’obtindran a partir de la història clínica electrònica.
El seguiment dels participants durant el primer semestre de l’estudi es realitzarà cada tres mesos per avaluar el grau d’implementació i a partir de llavors cada 6 mesos durant 3 anys de de la inclusió del l’estudi.
Les variables principals de resultat de l’estudi: incidència d’infart agut de miocardi, angina, ictus, accident isquèmic transitori, revascularització cardíaca i mortalitat global.
S’utilitzaran tècniques d’anàlisi de la supervivència per estimar l’efectivitat d’afegir l’estratègia de cribratge amb ITB mitjançant models de Cox clàssics (intenció de tractar) i estructurals marginals que permeten recollir l’efecte de les variables confusores-intermediàries dependents.
Resultats esperats:
S’esperen resultats directes en millora de la salut de la població intervinguda. S’espera que l’impacte no només sigui la reducció de la incidència de MCV sinó també la d’altres patologies relacionades amb estils de vida. Aquesta oportunitat és especialment valuosa en el moment actual on la pandèmia per COVID19 ha implicat una retard en els cribratges i control dels factors de risc CV a l’atenció primària i per tant, s’espera que també sigui un estímul per a recuperar i millorar la prevenció cardiovascular a l’atenció primària.
Antecedentes: Las personas que se identifican con una identidad trans* poseen experiencias particulares en lo relativo a su salud y su relación con el sistema sanitario.
Las inequidades sociales en salud, los estereotipos o el desconocimiento en la atención hacia este colectivo impacta en su nivel de salud y en la propia relación con el sistema sanitario. La escasa bibliografía existente acerca de esta población, profundiza sobre la prevalencia en salud mental e infecciones de transmisión sexual. Sin embargo existe un vacío epistemológico en lo relativo a otros campos de atención y de su calidad; así como en la conceptualización de las personas trans* como sujeto activo ante sus propias narrativas de salud.
Objetivo Principal: Explorar las experiencias y discursos en relación el ámbito de la atención primaria del colectivo trans* del área de Girona.
Método: Se realizará un estudio con metodología cualitativa y perspectiva interseccional, retendiendo analizar la interrelación de la identidad de género con otras categorías de opresión (etnia, nivel
socioeconómico, edad…). Se recogerá la información mediante grupos triangulares a personas trans* usuarias de atención primaria de la provincia de Girona. Se pretende alcanzar una muestra de 18 personas y/o alcanzar una saturación de la información; y se realizará la división de los grupos atendiendo a la identidad de género (mujeres trans*/ hombres trans*/ personas no binarias). Posteriormente, se realizará un análisis temático con el fin de responder a los objetivos planteados.
Palabras Clave
transgender person, primary health care, discrimination, intersecionality, dissident identities
Objectius
Objectiu principal.
Analitzar si l’assistència a esdeveniments públics només d’individus als quals se’ls hagi certificat, través d’un passi digital, que presenten o bé un de resultat negatiu del test ràpid d’antígens o bé immunitat enfront el SARS CoV-2 (vacuna confirmada o confirmació de que presenten anticossos), s’associa a un increment de les infeccions detectades per SARS CoV-2 respecte a un grup control de població que no ha assistit a aquest esdeveniment.
Disseny de l’estudi
Estudi d’intervenció no aleatoritzada amb grup control aparellat
Àmbit i període de l’estudi
L’estudi es realitzarà en base als esdeveniments socials i culturals realitzats a la ciutat de Girona en el període entre el 1 d’abril i el 15 de maig de 2021.
En España, la investigación sobre salud en minorías sexuales y de género (MSG) es muy escasa e inexistente en el ámbito cardiovascular (CV). Las MSG norteamericanas tienen estilos de vida menos saludables, mayor prevalencia de factores de riesgo y enfermedad CV y menor uso de estatinas que la población heterosexual. El objetivo es comparar la prevalencia y la incidencia de los estilos de vida, factores de riesgo y enfermedades CV entre el colectivo MSG y la población general. También se comparará el uso de fármacos CV y la utilización de recursos sanitarios en atención primaria. Se combinará un diseño transversal y un longitudinal de cohortes. Los datos se obtendrán de un cuestionario online (sobre orientación sexual y género) y del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP), una gran base de datos clínicos pseudoanonimizada. El cuestionario se administrará a 768 personas MSG seleccionadas mediante un muestreo dirigido por entrevistados (MDE), con 20 semillas y 6 olas. La cohorte MSG se apareará con una muestra de población general seleccionada al azar (apareada por edad, sexo y estrato socio-económico) obtenida de SIDIAP, que proporcionará los datos clínicos de ambos grupos. Se contará con la participación ciudadana en el diseño del cuestionario, el reclutamiento y la interpretación de los resultados.
Objetivos: 1) Determinar y comparar la prevalencia y el coste económico sanitario de la multimorbilidad crónica de pacientes con demencia y sus principales subtipos y niveles de gravedad frente a población general sin demencia de similar edad y sexo; 2) Identificar y comparar fenotipos de multimorbilidad crónica a partir de la agrupación de enfermedades mediante dos técnicas estadísticas distintas de reducción de datos; 3) Identificar y comparar patrones de multimorbilidad crónica basados en las trayectorias individuales de utilización de recursos sanitarios y consumo de fármacos; 4) Determinar la validez predictiva de los fenotipos de multimorbilidad crónica basados en la agrupación de enfermedades y los basados en las trayectorias individuales de utilización de recursos sanitarios y consumo de fármacos respecto a su mortalidad en pacientes con demencia y en población general sin demencia de similar edad y sexo. Metodología: Diseño de cohortes retrospectivo. El tamaño de muestra de la cohorte de demencia será de 8.694 casos y la cohorte sin demencia se ajustará por edad y sexo con una razón 1:4 y será de 34.776 sujetos. Se extraerán las variables de los registros de dos bases de datos de historias clínicas electrónicas de atención primaria y de un registro poblacional específico de demencias. Se calcularán los estimadores muestrales y los parámetros poblacionales mediante intervalos de confianza y se aplicaran técnicas estadísticas de reducción de datos y modelos de regresión de riesgos proporcionales de Cox.
Las demencias constituyen un problema mayor de salud pública y su prevención un reto prioritario para el Sistema Nacional de Salud. Objetivos: analizar el efecto del nivel del riesgo cardiovascular (RCV) relativo y la variación temporal del mismo a lo largo del seguimiento, sobre la incidencia de la demencia en población general a partir de 50 años de edad sin antecedentes de enfermedad vascular. Metodología: estudio de cohortes retrospectivas construidas a partir de los datos del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP), el cual permite disponer de alrededor de 1 millón de personas de al menos 50 años d eedad y más de 63000 casos de demencia y de un periodo de seguimiento de hasta 15 años. Los diagnósticos de demencia en SIDIAP han sido validados en estudios previos. Se evaluará la incidencia de demencia global y se analizarán dos variables de interés: el nivel (reducido/no-reducido) y la variación a lo largo del seguimiento del RCV -estimado según REGICOR y SCORE. Se imputará los valores perdidos y se aplicarán análisis de supervivencia, modelos de riesgo y modelos estructurales. Este proyecto es de bajo coste y de alto impacto para la salud pública ya que responde a una de las prioridades de la sociedad: la calidad de vida en la vejez.
Many people with depression or anxiety experience their first episode in adolescence. There is evidence that major episodes of these common mental disorders can be prevented or mitigated by early intervention. Yet this requires identification strategies that are effective and feasible, as well as acceptable to young people, their families and healthcare professionals.
Our aim within this project is to develop and validate a prototype of a digital risk prediction tool to identify adolescents (11-19 years old) who are at high risk of experiencing depression and/or anxiety. The tool will be built on information available in electronic primary care health records of adolescents and their families using data from The Health Improvement Network (THIN database). Furthermore, we will perform an external validation of the model using data from the Catalan electronic health care system (SIDIAP database).
Antecedentes
La fibrilación auricular (FA) se ha postulado como un factor de riesgo independiente para el desarrollo de demencia (vascular o Alzheimer), incluso en ausencia de ictus. El uso de anticoagulación oral, el buen control del INR, el tipo de anticoagulante oral así como otras terapias concomitantes o comorbididades podrían influir sobre la asociación entre FA y demencia. No disponemos de estudios poblacionales amplios sobre la epidemiologia de la FA en Cataluña.
Objetivos
Evaluar la asociación independiente entre FA y demencia y el impacto del síndrome metabólico, la anticoagulación oral y otros tratamientos sobre esta asociación. Estudiar la evolución de la epidemiología de la FA y del ictus en Cataluña.
Métodos
Población del estudio: pacientes registrados en el Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP). Un análisis transversal anual describirá la epidemiología de la FA, la calidad y el tipo de anticoagulación oral, en pacientes >18 años. Un análisis longitudinal evaluará la asociación independiente entre FA y demencia y las variables modificadoras del efecto, en pacientes >45 años.
Resultados esperados
Esperamos demonstrar que la FA es un factor de riesgo independiente para demencia y observar que el INR en rango terapéutico, el tipo de anticoagulante oral y el síndrome metabólico tienen un impacto en esta asociación. Estos resultados implicarían la necesidad de considerar la prevención de la demencia como un objetivo de salud prioritario en pacientes con FA, indicarían qué pacientes presentan riesgo más elevado y qué medidas podrían ayudar a reducir este riesgo.
SCOREwater focuses on enhancing the resilience of cities against climate change and urbanization by enabling a water smart society that fulfils SDGs 3, 6, 11, 12 and 13 and secures future ecosystem services. We introduce digital services to improve management of wastewater, stormwater and flooding events. These services are provided by an adaptive digital platform, developed and verified by relevant stakeholders (communities, municipalities, businesses,
and civil society) in iterative collaboration with developers, thus tailoring to stakeholders’ needs. Existing technical platforms and services (e.g. FIWARE, CKAN) are extended to the water domain by integrating relevant standards, ontologies and vocabularies, and provide an interoperable open-source platform for smart water management.
Emerging digital technologies such as IoT, Artificial Intelligence, and Big Data are used to provide accurate realtime predictions and refined information. We implement three large-scale, cross-cutting innovation demonstrators and enable transfer and upscale by providing harmonized data and services. We initiate a new domain “”sewage sociology”” mining biomarkers of community-wide lifestyle habits from sewage. We develop new water monitoring techniques and data-adaptive storm water treatment and apply to water resource protection and legal compliance for construction projects. We enhance resilience against flooding by sensing and hydrological modelling coupled to urban water engineering. We will identify best practices for developing and using the digital services, thus addressing water stakeholders beyond the project partners. The project will also develop technologies to increase public engagement in water management. Moreover, SCOREwater will deliver an innovation ecosystem driven by the financial savings in both maintenance and operation of water systems that are offered using the SCOREwater digital services, providing new business opportunities for water and ICT SMEs.
Antecedentes:
En 2018 se realizó un estudio titulado ¿Los cuidadores están formados para cuidar? Descripción del estado de salud de los pacientes de atención domiciliaria y del conocimiento de sus cuidadores formales, cuyo objetivo era determinar el conocimiento sobre el manejo de los cuidados básicos que tienen los cuidadores formales. En este estudio se detectó la carencia de conocimientos en prevención de úlceras por presión y alimentación. Nuestro ámbito de estudio son los cuidadores que participaron en el estudio nombrado.
Hipótesis:
Una intervención sobre prevención de úlceras por presión (UPP) i alimentación aumentará los conocimientos de salud de los cuidadores formales de los pacientes ATDOM en Girona 4 que trabajen mínimo 3 días a la semana y que participaron en el estudio ¿Los cuidadores están formados para cuidar? Descripción del estado de salud de los pacientes de atención domiciliaria y del conocimiento de sus cuidadores formales.
Objetivo:
Evaluar el aumento de conocimientos sobre prevención de úlceras por presión (UPP) i alimentación de los cuidadores formales tras la intervención realizada por los profesionales de enfermería de atención primaria.
L’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR; www.regicor.org) ha fet contribucions molt rellevants en Recerca de Salut cardiovascular (CV) en els darrers 35 anys. Una de les seves fites hae stat el reclutament d’una cohort poblacional de 11.158 persones de 25 a 79 anys a les comarques de Girona. L’objectiu general d’aques projecte és re-examinar i identificat esdeveniments clínics dels 11.158 participants de la cohort REGICOR per respondre als següents objectius específics:
i) establir la incidència d’esdeveniments CV, factors de risc CV i identificar els factors associats a la seva aparició:
ii) re-calibrar/derivar i validar noves funcions de risc CV que s’adaptin a l’evolució de les característiques de la nostra població
iii) avaluar la capacitat predictiva de nous biomarcadors de risc CV (bioquímics, epigenètics, d’imatge);
iv) determinar les tendències en al prevalença de factors de risc CV, i analitzar l’efecte de l’edat, el període i la cohort sobre els canvis observats;
v) determinar l’associació dels canvis en els nivells de factors de risc i altres biomarcadors en una cohort poblacional amb mesures repetides en el desenvolupament de malaltia CV i identificar factors causals i mediadors;
vi) constituir un biobanc amb espècimens d’una mostra representativa de població general. Per respondre a aquests objectius hem format un equip interdisciplinari amb epidemiòlegs, metges d’atenció primària i investigadors bàsics amb experiència en malalties CV. Aquest estudi proporcionarà dades molt rellevants per a progressar en el coneixement dels mecanismes implicats en les malalties CV i en la seva prevenció.
Objetivos:
1) Desarrollar y validar una función de riesgo a cardiovascular específica para la población mediterránea ?75 años.
2) Analizar si la función renal, el hematocrito, la presencia de comorbilidades, el tratamiento de la hipertensión y de la
hipercolesterolemia se asocian de manera independiente a la incidencia de acontecimientos vasculares y si pueden contribuir
a mejorar la capacidad predictiva de las ecuaciones de riesgo basadas en factores de riesgo clásicos en la población mediterránea ?75 años.
3) Analizar la validez de las distintas funciones de riesgo cardiovascular propuestas para su uso en
España en la población mediterránea ?75 años: SCORE O.P., FRESCO y ERICE. El proyecto implica 3 grupos de la
REDIAPP (RETICS RD12/0005) de 3 comunidades autónomas.
Metodología: Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria
(SIDIAP) y de tres cohortes poblacionales.
Sujetos: Población ?75 años de ambos sexos. Con el 60% de una cohorte de ~ 96.000 pacientes ?75 años, se ajustarán modelos de Cox para estimar el riesgo a 5 y 10 años de incidencia de enfermedad cerebrovascular (mortal o no), infarto de miocardio (mortal o no), angina inestable, revascularizaciones, claudicación intermitente, diagnóstico de enfermedad arterial periférica y amputación o gangrena. Las variables independientes propuestas para ajustar el modelo serán variables demográficas, somatométricas, metabólicas, de tratamientos, de comorbilidad y cronicidad. Validaremos el modelo desarrollado y las funciones de riesgo existentes en el 40% restante y en tres cohortes poblacionales externas de 2100 pacientes ?75 años.
Resultados esperados: El proyecto mejorará la estimación del riesgo cardiovascular y su manejo en la población ?75 años.
Objetivos: analizar el efecto del nivel del riesgo cardiovascular (RCV) relativo y la variación temporal del mismo a
lo largo del seguimiento sobre la incidencia de la demencia y su severidad, en población general a partir de 35
años de edad sin antecedentes de enfermedad vascular.
Metodología: estudio de cohortes retrospectivas construidas a partir de los datos del Sistema de Información
para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) y del Registro de Demencias de Girona
(ReDeGi). Se analizarán dos variables de interés: el nivel de RCV (adecuado/inadecuado) y la variación a lo largo
del seguimiento del RCV -estimado según REGICOR y SCORE. En los objetivos comunes se evaluará como
variables respuesta la incidencia por subtipos de demencia; en los objetivos específicos se evaluará la incidencia
de demencia global según SIDIAPQ (población catalana), y el grado de severidad de la demencia según ReDeGi.
Se imputará los valores perdidos y se aplicarán análisis de supervivencia, modelos de riesgo y modelos
estructurales. La validez de los diagnósticos de demencia está garantizada según una prueba piloto de este
proyecto que ha estimado una sensibilidad de 85% y un valor predictivo positivo (VPP) del 72% entre SIDIAP y
ReDeGi. Además otro estudio ha estimado un VPP del 86% para los diagnósticos de demencia en SIDIAP en la
región sanitaria de Girona. Aún así se realizará una validación externa mediante la administración online de un
cuestionario a médicos de familia del Instituto Catalán de la Salut en el ámbito catalán.
The ?Real world outcomes across the Alzheimer?s disease spectrum for better care: multi-modal data access platform? (ROADMAP) project provides the foundation for an integrated data environment and framework for real world evidence (RWE in Alzheimer?s disease).
The ROADMAP project aims the development of consensual key outcome measures and data integration tools for dataset characterisation and outcome classification, as well as guidelines on the handling and interpretation of real world evidence data.
Green space has been associated with beneficial effects on health, including a reduction in premature mortality. We propose to conduct a study is to evaluate the relationship between green space and all cause mortality in Catalonia using a large patient database with individual level mortality and covariate data and area levels SES, green space and other exposure data. The study will provide evidence for policy making, specifically for urban planning and management, environment and health. The strength of the study is the large sample size and follow up, the limitations are that some potential confounders are missing or not available on individual level.
Background: Temperature has been associated with hospitalizations and even mortality. However, such association has been reported in both Northern and Southern European countries, suggesting that the absolute temperature cannot solely explain seasonal patterns.
Objective: We aim to evaluate the effect of short-term changes in daily ambient temperature on hospitalisations due to cardiovascular disease and on mortality in Catalan general population.
Methods: This population-based retrospective study includes general population aged 18 years or older inhabiting in Catalonia from 2006-2013. We will obtain demographic and clinical data from SIDIAP, climatic data from the Meteocat and mortality data at a population level from the Instituto Nacional de Estadística. We will use information about temperature from the meteorological station closest to each census track. First, we will describe the hospitalization due to cardiovascular disease and the mortality ratios at a population level. Then we will assess the effect of temperature (and other climatic variables) over cardiovascular hospitalisations or mortality using two approaches: we will fit a Poisson regression at a population level, and a self-controlled case series (SCCS) analysis at individual level.
Limitations: Some potential confounders (i.e. housing conditions, pollution or seasonality of lifestyle factors) are missing. However, fixed confounders will be accounted for in the SCCS analysis.
Relevance and applicability: These findings will improve patients’ lives by means of providing recommendations to reduce cardiovascular and mortality linked to extreme weather, and guidelines to optimize the hospital resources management.
This project aims to explore the influence of temperature and other climatic variables on cardiovascular hospitalizations or death. These findings will improve patients’ lives by means of:
OBJECTIU: Estudiar l’efectivitat de les estatines, els inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECAs) i els bloquejants dels receptors de l’angiotensina II (ARAII) en la prevenció primària de fibril·lació auricular en funció del risc d’incidència d’aquesta arítmia.
DISSENY: Estudi de cohorts històriques; aparellades segons l’índex de propensió al tractament amb els diferents grups de fàrmacs.
ÀMBIT D’ESTUDI: Persones ateses a qualsevol centre públic d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut.
SUBJECTES D’ESTUDI: Població >55 anys d’edat, sense antecedents de fibril·lació auricular, ni esdeveniment cardiovascular a l’inici del període d’inclusió.
DETERMINACIONS: Variable resultat: fibril·lació auricular. Variables d’ajust: edat, sexe, país de procedència, taxa de freqüentació, taxa de facturació, temps registrat a l?e-CAP, hàbit tabàquic i alcohòlic, índex de massa corporal, comorbiditats i presa de medicaments.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Es construirà un model de Cox de riscos proporcionals i se n’avaluarà la seva idoneïtat. El grup de no exposats al tractament amb els diferents grups de fàrmacs s’aparellarà al grup d’exposats al mateix grup de fàrmacs segons l’índex de propensió calculat amb un model de regressió logística condicional.
S’estimaran les densitats d’incidència de fibril·lació auricular a partir de la informació obtinguda en la cohort.
RESULTATS ESPERATS, APLICABILITAT, RELLEVÀNCIA I LIMITACIONS
S’espera que l’efectivitat dels diferents grups de fàrmacs sigui major en les persones categoritzades amb més alt risc, i disminuït o nul en les de menor risc.
Es podria aconseguir una millor definició del risc a nivell individual, que pot ajudar els professionals de la salut assistencials a l’hora de prendre decisions quant a consells d’estil de vida o quant al tractament preventiu amb fàrmacs.
A l’inici del seguiment de la cohort no es poden controlar totes les variables diferencials dels grups a comparar. L’aparellament segons l’índex de propensió al tractament podrà minimitzar aquest biaix.
Study Background and Rationale: Given the large number of patients with a history of CVD, the substantial risk of further CVD morbidity and mortality, and the present and future availability of effective interventions on potentially key risk factors, it is important to characterize the burden of events (event rates and mortality) as well as the modifiable risk factors for subsequent CVD. The preponderance of existing data informing event rates in patients with existing CVD is derived from clinical trial populations. While such data is informative, clinical trials may underestimate event rates for a variety of reasons including: selection of patients with lower risk due to inclusion or exclusion criteria, disproportionate recruitment from high performing academic centers, or the higher quality of care received by clinical trial participants. Studies of risk factors for CV events have focused mostly on patients without existing CVD (the primary prevention setting) and thus prediction models focus on primary events as opposed to recurrent events. There may be important differences in predictors of primary events in an event-free population, and predictors of subsequent events in a population with existing CVD. Further, the relationship between these risk factors and outcomes may change over time from the primary CVD event, either due to changes in the natural history of disease, or to the use of various interventions. Such research requires population-based data with enough granularity in patient-level information (e.g. risk factors), a sufficient sample size, and a follow-up time long enough for such analyses to be feasible as well as potentially repeat measurements over time. Primary Objective(s): Objective 1: Estimate the rate of ACS (AMI, UA) or IS, plus CV and non-CV mortality, among patients with no history of CVD but who are at an elevated clinical risk due to a diagnosis of diabetes. Objective 2: Estimate the rate of ACS (AMI, UA), IS or HF, plus CV and non-CV mortality, among patients who have had ACS, IS or who have other clinically-evident CVD. Objective 3: Estimate the rate of CV and non-CV mortality among patients with HF secondary to an ACS event or other clinically-evident CVD Secondary Objective(s): Exploratory Objective 1: Evaluate the performance of existing risk equations to predict the rate of CVD-related events among patients with diabetes alone or with a history of ACS, IS or other clinically-evident CVD. Exploratory Objective 2: Estimate the association between LDL-C and risk of AMI, UA, and IS among patients with a history of CVD. Study Design/Type: Retrospective longitudinal descriptive cohort study Study Population or Data Resource: The study population will be derived from the SIDIAP database of electronic medical records in Catalonia and linked databases (e.g. hospital event data, and death records). Summary of Patient Eligibility Criteria: Patients must meet the following criteria: All patients: ? Age ? 30 years ? Continuous enrollment during a ? 2 year baseline period Cohort 1: ? Evidence of diabetes Cohort 2: ? Identified clinically-evident CVD Cohort 3: ? Incident non-fatal ACS or IS event Cohort 4: ? Incident HF subsequent to clinically-evident CVD or ACS or IS event. Outcome Variables: CVD events and CV and non-CV death. Follow-up: Data captured between July 2006 and December 2013 will be eligible for inclusion into this study. The baseline period and start of time at risk are defined differently for each study cohort. All cohorts must have continuous enrollment for ? 2yrs during which they do not experience an ACS or IS event. Sample Size: Minimun estimated sample size was calculated according to the number of expected cardiovascular events in the three cohorts of the study. Minimum sample sizes which will obtained from SIDIAP are the following: 47,000 (cohort 1), 22,500 (cohort 2), 26,000 (cohort 3), 10,000 (cohort 4).These estimated sample sizes will be obtained by far according to previous preliminary analysis in SIDIAP Statistical Considerations: Continuous and nominal variables will be described using number of observations, mean, standard deviation, median, interquartile range, and frequencies. For categorical variables, the number of observations, frequency and percent will be calculated. Incidence rates and 95% CIs will be calculated for ACS and IS and for CVD-related and non-CVD-related mortality The rate of HF will also be calculated for secondary prevention cohorts. Cause-specific hazard rates will be estimated by time-to-event models for each event individually. Other events, including death, will be treated as censored. Royston-Parmar models will be used, which are parametric survival models that use restricted cubic spline functions of time to permit more flexible hazard functions than are possible with Weibull, log-logistic, log-normal, and generalized gamma models.The adjusted hazard function will be based on a model including covariates.
Study Title: Healthcare utilization, costs and treatment patterns associated with cardiovascular events in patients with elevated cardiovascular risk or prior CV events in the SIDIAP database. Indication: Cardiovascular disease Study Background and Rationale: Cardiovascular disease (CVD) is a major cause of premature death worldwide and an important source of disability. Elevated levels of blood lipids represent a major risk factor for the development of CVD. Drug treatment with lipid modifying therapy (LMT) to lower lipids, especially statins, is commonly used but many patients do not attain lipid target levels sufficient to prevent CV events such as myocardial infarction (MI) and stroke. Several studies have examined costs of CV events with a focus on short-term costs and/or first CV event. However, data are limited for long-term costs, especially for patients experiencing a second or third CV event (secondary prevention). The present study will contribute towards filling the gap in available evidence for resource use and costs of CV events by providing data on short-term and long-term costs and for patients with a first and/or second CV event in Catalonia. These data can be used for further health economic analysis to predict the cost-effectiveness of new health technologies that may prevent CV events. Primary Objective(s): The primary objective is to estimate HRU and costs of new CV events in patients with hyperlipidemia or prior CV events within short and long term time periods. Secondary Objective(s): The secondary objectives are to: ? Describe the demographic and clinical characteristics of primary and secondary prevention patients and between those who remain event free and those who develop incident (primary prevention cohort) and recurrent (secondary prevention cohort) events ? Evaluate achieved levels of LDL-C and LDL-C between primary and secondary prevention and those who develop (primary prevention cohort) and recurrent (secondary prevention cohort) ? Describe the treatment patterns (lipid modification medication, medication persistence, titration, switching) for patients with new CV events before and after the event Study Design/Type: Retrospective longitudinal descriptive cohort study Study Population or Data Resource: The study population will be derived from the SIDIAP database of electronic medical records in Catalonia and linked databases (e.g. hospital event data, and death records). Patients will have treatment with a hyperlipidemia drug or a CV event (full description in section 3.2). Summary of Patient Eligibility Criteria: Patients must meet the following criteria: ? Inclusion in the SIDIAP database ? Taking at least two prescriptions for LMT or have at least one CV event. ? Aged 18 years and over at time of prescription for LMT or at the time of a CV event. Outcome Variables: Outcomes are resource use and costs associated with new CV events. Costs are total direct medical costs associated with the resource use. Exposure Variables: Exposure is defined by lipid-modification therapy (ATC codes) or CV event history. Follow-up: Follow-up for the primary objective starts from the date of the prescription for LMT and for those with a history of CV events orat the time of the new CV event among patients with primary prevention and prior CV event patients. Follow-up for the secondary objectives starts from the date of the prescription for LMT and for those with a history of CV events, patients will be followed from the occurrence of that first CV event. Resource use and costs will be captured from the index date through the end of the database records, to patient death or patient lost to practice (no further records available), whichever comes first. Sample Size: Minimun estimated sample size was calculated according to the number of expected cardiovascular events in the three cohorts of the study. Minimum sample sizes which will obtained from SIDIAP are the following: 22,400 (cohort 1), 43,000 (cohort 2), 26,000 (cohort 3).These estimated sample sizes will be obtained by far according to previous preliminary analysis in SIDIAP Statistical Considerations: All study variables, including pre-index and outcomes measures, will be stratified by CVD risk level and analyzed descriptively. The analysis will focus on the first CV event in the follow-up period and that subsequent CV events will be described. Continuous and nominal variables will be described using number of observations, mean, standard deviation, median, interquartile range, and frequencies. For categorical variables, the number of observations, frequency and percent will be calculated. To estimate resource utilization and costs, a statistical transformation (e.g. logarithmic function) will be employed on costs if their distribution is not normal. Bootstrapping methods may also be employed to estimate confidence intervals around cost estimations. Regression analysis will be employed to adjust for potential confounding factors.
Objetivos: analizar el efecto del nivel del riesgo cardiovascular (RCV) relativo y la variación temporal del mismo a lo largo del seguimiento sobre la incidencia de la demencia, en población general a partir de 50 años de edad sin antecedentes de enfermedad vascular. Metodología: Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP-Q) y del Registro de Demencias de Girona (ReDeGi). Un estudio transversal validará el diagnóstico de demencia en ambas bases de datos estimando la sensibilidad (completitud) y el valor predictivo positivo (exactitud). Se ha diseñado una cohorte retrospectiva con población general a partir de 50 años sin antecedentes de eventos vasculares. Se evaluarán tres variables respuesta: la incidencia de demencia según SIDIAP (población catalana), la incidencia de demencia según ReDeGi (población gerundense) y grado de severidad de demencia según ReDeGi. Se analizarán dos variables de interés: el nivel de RCV relativo (adecuado/inadecuado) y la variación a lo largo del seguimiento de las estimaciones RCV. Se imputará los valores perdidos y se aplicarán análisis de supervivencia, modelos de riesgo y modelos estructurales.
HIPÓTESIS
1. Existen diferentes patrones reales de tratamiento con estatinas definidos en función del tipo de estatinas, de la dosis y el grado de cumplimento en población de estudio.
2. Existe un patrón de tratamiento con estatinas en población de estudio que es más efectivo en relación a la reducción de los niveles de colesterol y la aparición de eventos cardiovasculares.
OBJETIVOS
1. Identificar patrones de tratamiento con estatinas en la población de estudio usuaria de los centros de salud de Atención Primaria en función del tipo de estatinas, de la dosis y el grado de cumplimento.
2. Analizar la efectividad de los diferentes patrones de tratamiento con estatinas en términos de reducción de los niveles de colesterol y aparición de eventos vasculares en la población de estudio (infarto agudo de miocardio fatal o no fatal, angina, accidente vascular cerebral fatal o no fatal, accidente isquémico transitorio y arteriopatía periférica).
DISEÑO
Cohorte prospectiva histórica
OBJETIVOS: 1. Identificar el nivel de presión arterial basal, riesgo cardiovascular basal y reducción de presión arterial a partir del cual el tratamiento antihipertensivo es efectivo en relación a la aparición de eventos cardiovasculares en población general, mayores de 65 años, menores de 40 años y población diabética. 2. Analizar el coste – efectividad del tratamiento antihipertensivo en función de los niveles de presión arterial basal y riesgo cardiovascular basal en población general, mayores de 65 años, menores de 40 años y población diabética. SUJETOS: Población sin antecedentes de eventos vasculares atendidos en cualquier centro público de atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS). Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) METODOLOGÍA: Primeramente, se analizará una cohorte poblacional de nuevos usuarios de antihipertensivos vs una cohorte no expuesta al tratamiento para la estimación de: 1.- El hazard ratio de eventos cardio y cerebrovasculares; 2.- la prevalencia de factores de riesgo (cálculo del riesgo cardiovascular basal). Se estima en 290.000 los nuevos usuarios de antihipertensivos en el período de realización del estudio y una razón de al menos 2 controles por caso. El período de seguimiento será de siete años. Posteriormente, se construirá un modelo de Markov para el análisis de coste-efectividad con los datos obtenidos de la cohorte y los datos relativos a los costes desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud (ICER).
OBJETIVOS: 1.Analizar la efectividad del tratamiento con estatinas en pacientes con ERC (estadios 1-3) según diferentes estratos de riesgo cardiovascular basal. 2. Analizar el coste-efectividad del tratamiento con estatinas en pacientes con ERC (estadios 1-3) según diferentes estratos de riesgo cardiovascular basal. 3. Establecer puntos de corte en función del riesgo cardiovascular basal en relación al coste-efectividad. SUJETOS DE ESTUDIO: Población sin antecedentes de eventos vasculares atendidos en cualquier centro público de atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS) con Enfermedad Renal Crónica estadios 1-3. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) cuya fuente primaria de datos son los registros electrónicos de la historia clínica (e-CAP) y otras fuentes de datos, como la facturación en las oficinas de farmacia del CATSALUT y el conjunto mínimo de básico de datos (CMBD). METODOLOGÍA: El diseño consta de dos partes; primero, se analizará una cohorte poblacional aparejada por el índice de propensión al tratamiento con estatinas para la estimación de: 1.- la densidad de incidencia de eventos cardio y cerebrovasculares; 2.- la prevalencia de factores de riesgo para el cálculo del riesgo cardiovascular basal; 3.- la reducción relativa de riesgo en los expuestos. Se estima que SIDIAP cuenta con 8.200 casos con ERC estadios 1-3 expuestos a estatinas y 36.300 casos con ERC estadios 1-3 no expuestos a estatinas (potencia superior al 80% para una detección de reducción de riesgo del 20%).El período de seguimiento será de cuatro años. Posteriormente, se construirá un modelo de Markov para el análisis de coste-efectividad con los datos obtenidos de la cohorte y los datos relativos a los costes desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud. El análisis se realizará en base a la razón de coste-efectividad incremental (ICER).
OBJETIVOS: 1) Analizar si el tratamiento con estatinas se asocia a una reducción de la incidencia de enfermedades vasculares en pacientes mayores de 74 años sin enfermedad vascular conocida; 2) determinar la incidencia de efectos adversos asociada a este tratamiento y 3) evaluar la relación coste-efectividad de las estatinas en esta población.
DISEÑO: 1) Un estudio de cohortes aparejadas por puntuación de propensión. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria que incluye los registros de la historia clínica electrónica del Institut Català de la Salut. 2) Un modelo de Markov para el análisis de coste-efectividad con los datos obtenidos de la cohorte y los datos relativos a los costes desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud. El análisis se realizará en base a la razón de coste-efectividad incremental (ICER).
SUJETOS: Población mayor de 74 años sin enfermedad vascular conocida (11059 sujetos cohorte de expuestos y 22118 cohorte no expuestos).
VARIABLES: Se considerarán nuevos tratamientos con estatinas aquellos sin facturación del tratamiento los seis meses anteriores y con criterios de cumplimiento (>80%) y persistencia (>6 meses). Variables respuesta: incidencia de enfermedad vascular (mortal o no): cerebrovascular, coronaria y periférica. Además se registrará la muerte por cualquier causa y la incidencia de efectos secundarios. Variables independientes: variables demográficas, presencia de factores de riesgo, otras comorbilidades, datos exploratorios, otros tratamientos farmacológicos.
ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables principales de interés con la variable inicio del tratamiento y dosis.
Las funciones de riesgo cardiovascular dejan de identificar más del 50% de los pacientes que desarrollarán enfermedad cardiovascular. Este hecho es especialmente evidente en los pacientes catalogados de riesgo intermedio cuyo manejo clínico resulta complicado. Nuestro objetivo es analizar si el índice tobillo brazo (ITB), las medidas de rigidez arterial, la glicemia capilar post-pandrial, la hemoglobina glicada, la auto-medida de presión arterial y la presencia de comorbilidad, están asociadas de manera independiente a la incidencia de acontecimientos vasculares y si pueden contribuir a mejorar la capacidad predictiva de las ecuaciones de riesgo actuales en la población de riesgo intermedio. El proyecto implica 3 grupos de la REDIAPP (RETICS RD06/0018) de 3 comunidades autónomas. Se creará una cohorte multicéntrica de 2688 pacientes de riesgo intermedio (riesgo coronario entre 5 y 15% o riesgo de muerte vascular entre 3-5% a 10 años) y sin antecedentes de enfermedad arteriosclerótica, seleccionados al azar. Se registrará información socio-demográfica, información sobre dieta, ejercicio físico, comorbilidad y claudicación intermitente. Se realizarán medidas de ITB, velocidad de onda de pulso, cardio-ankle brachial index, presión arterial (automedida y en consulta) y medidas antropométricas. Se cuantificarán lípidos, glicemia y hemoglobina glicada en ayunas y la glicemial capilar post-pandrial. Se realizará un seguimiento al año y medio para conocer la incidencia de eventos vasculares (posteriormente se prevén seguimientos a 5 y 10 años). Se analizará la contribución de los factores de riesgo estudiados a la predicción de la enfermedad vascular, ajustados por factores de riesgo clásicos.
Rodríguez-García J, Ramos R, Blanch J, Ponjoan A, Dallaglio PD, San Antonio R, Rodríguez-García M, Mercé J, Rodríguez-Silva J, Sanaú J, Almonte I, García-Filloy C, Comín-Colet J, Anguera I and Di Marco A
European Journal of Internal Medicine. 2026 Mar 1; . doi:10.1016/j.ejim.2025.106683; PMID:41456979
L. ALVES-CABRATOSA, C. LÓPEZ, M. GARCIA-GIL, E. TORNABELL-NOGUERA, M. COMAS-CUFÍ, J. BLANCH, R. MARTÍ-LLUCH, A. PONJOAN, G. DOMÍNGUEZ-ARMENGOL, L. ZACARÍAS-PONS, F. RIBAS-AULINAS, E. BALLÓ and R. RAMOS
Journal of Clinical Medicine. 2025 Aug 12; . doi:10.3390/jcm14165710; PMID:40869535
L. ALVES-CABRATOSA, L. GUZMÁN, J. BLANCH, M. COMAS-CUFI, M. GARCIA-GIL, L. ZACARIAS-PONS, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, G. DOMINGUEZ-ARMENGOL, F. RIBAS-AULINAS, E. TORNABELL-NOGUERA, L. GARCIA-ORTIZ and R. RAMOS
American Journal of Preventive Cardiology. 2025 Sep 1; . doi:10.1016/j.ajpc.2025.101059; PMID:40777544
M. GARCIA-GIL, L. ALVES-CABRATOSA, O. CUNILLERA, J. BLANCH, R. MARTÍ-LLUCH, A. PONJOAN, F. RIBAS-AULINAS, É. TORNABELL-NOGUERA, L. ZACARÍAS-PONS, G. DOMÍNGUEZ-ARMENGOL, E. GUZMÁN and R. RAMOS
EUROPEAN JOURNAL OF CLINICAL INVESTIGATION. 2024 Jun 3; . doi:10.1111/eci.14258; PMID:38828496
García-Escobar I., Muns Marin T., Ponjoan A. and Fajula Bonet M.
Metas De Enfermería. 2023 Jan 1; . doi:10.35667/MetasEnf.2023.26.1003082107;
A. PONJOAN, J. BLANCH, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH, M. COMAS-CUFI, M. CIRACH, M. NIEUWENHUIJSEN, M. GARCIA-GIL and R. RAMOS
ENVIRONMENTAL RESEARCH. 2022 Apr 1; . doi:10.1016/j.envres.2021.112449; PMID:34883080
A. PONJOAN, M. GARCIA-GIL, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH and R. RAMOS
Gaceta Sanitaria. 2022 Mar 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2020.12.034; PMID:33541782
L. ALVES-CABRATOSA, M. COMAS-CUFI, J. BLANCH, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, A. CASTRO-GUARDIOLA, A. HURTADO-GANOZA, A. PEREZ-JAEN, M. REXACH-FUMANA, D. FAIXEDAS-BRUNSOMS, M. GISPERT-AMETLLER, A. GUELL-CARGOL, M. RODRIGUEZ-BATISTA, F. SANTAULARIA-FONT, R. ORRIOLS, M. BONNIN-VILAPLANA, J. LOPEZ, G. SABATER-TALAVERANO, F. MOLES, S. RODRIGUEZ-REQUEJO, E. AVELLANA-REVUELTA, E. BALLO, E. FAGES-MASMIQUEL, J. SIRVENT, C. LORENCIO, J. MORALES-PEDROSA, P. ORTIZ-BALLUJERA and R. RAMOS
JMIR Public Health and Surveillance. 2022 Jan 1; . doi:10.2196/30006; PMID:34797774
E. MASMIQUEL, A. PONJOAN, J. BLANCH, L. CABRATOSA, R. LLUCH, M. CUFI, M. GIL and R. RAMOS
REVISTA DE NEUROLOGIA. 2021 Dec 1; . doi:10.33588/rn.7312.2021301; PMID:34877643
L. ALVES-CABRATOSA, M. COMAS-CUFI, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN and R. RAMOS
European Journal of Internal Medicine. 2021 Dec 1; . doi:10.1016/j.ejim.2021.10.013; PMID:34763981
A. PONJOAN, J. BLANCH, L. ALVES-CABRATOSA, R. LLUCH, M. COMAS-CUFI, D. PARRAMON, M. GARCIA-GIL, R. RAMOS and I. PETERSEN
OCCUPATIONAL AND ENVIRONMENTAL MEDICINE. 2021 Jan 1; . doi:10.1136/oemed-2019-106245; PMID:33051384
O. JANSSEN, S. VOS, G. GARCIA-NEGREDO, C. TOCHEL, A. GUSTAVSSON, M. SMITH, A. LY, M. NELSON, H. BALDWIN, C. SUDLOW, C. BEXELIUS, C. JINDRA, N. VACI, S. BAUERMEISTER, J. GALLACHER, A. PONJOAN, C. DUFOUIL, J. OLMO, L. PEDERSEN, I. SKOOG, A. HOTTGENROTH, P. VISSER, J. VAN DER LEI and C. DIAZ
Alzheimers & Dementia. 2020 Mar 1; . doi:10.1016/j.jalz.2019.09.087; PMID:32157788
L. ALVES-CABRATOSA, M. COMAS-CUFI, A. PONJOAN, M. GARCIA-GIL, R. MARTI-LLUCH, J. BLANCH, M. ELOSUA-BAYES, D. PARRAMON, L. CAMOS, L. GUZMAN and R. RAMOS
BMJ Open Diabetes Research & Care. 2020 Jan 1; . doi:10.1136/bmjdrc-2019-000977; PMID:32144131
R. RAMOS, L. MASANA, M. COMAS-CUFI, M. GARCIA-GIL, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, N. PLANA, L. ALVES-CABRATOSA, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, I. DEGANO, M. GOMEZ-MARCOS and A. ZAMORA
ATHEROSCLEROSIS. 2020 Jan 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2019.10.016; PMID:31759248
C. TOCHEL, M. SMITH, H. BALDWIN, A. GUSTAVSSON, A. LY, C. BEXELIUS, M. NELSON, C. BINTENER, E. FANTONI, J. GARRE-OLMO, O. JANSSEN, C. JINDRA, I. JORGENSEN, A. MCKEOWN, B. OZTURK, A. PONJOAN, M. POTASHMAN, C. REED, E. RONCANCIO-DIAZ, S. VOS and C. SUDLOW
Alzheimer's & Dementia: Diagnosis, Assessment & Disease Monitoring. 2019 Dec 1; . doi:10.1016/j.dadm.2018.12.003; PMID:30906845
L. MASANA, A. ZAMORA, N. PLANA, M. COMAS-CUFI, M. GARCIA-GIL, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, R. ELOSUA, A. MARRUGAT, I. DEGANO and R. RAMOS
Journal of Clinical Medicine. 2019 Jul 1; . doi:10.3390/jcm8071080; PMID:31340450
L. ALVES-CABRATOSA, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFF, J. BLANCH, A. PONJOAN, R. MARTI-LLUCH, M. ELOSUA-BAYES, D. PARRAMON, L. CAMOS and R. RAMOS
Journal of Clinical Medicine. 2019 Jun 1; . doi:10.3390/jcm8060870; PMID:31216703
L. ALVES-CABRATOSA, M. ELOSUA-BAYES, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, J. BLANCH, D. PARRAMON, M. GOMEZ-MARCOS and R. RAMOS
JOURNAL OF HYPERTENSION. 2019 Jan 1; . doi:10.1097/HJH.0000000000001861; PMID:30507863
J. GARRE-OLMO, A. PONJOAN, J. INORIZA, J. BLANCH, I. SANCHEZ-PEREZ, R. CUBI, O. TURRO-GARRIGA, B. ALEMANY, C. COLL, A. COTS, M. HERNANDEZ, J. GICH, S. LOPEZ-POUSA, M. LOZANO, AlbertMolins, I. PERICOT-NIERGA, L. RAMIO-TORRENTA, R. ROBLES, J. SALAVEDRA, J. SERENA, Y. SILVA, B. SOLANO, M. TERCENO, A. ESTRADA, J. VILALTA-FRANCH, E. ALSINA, O. BELCHI, R. DE EUGENIO, E. HERNANDEZ, M. FLAQUE, O. CARMONA, M. CULLELL, T. OSUNA, M. FERNANDEZ, C. VAN EENDENBURG, J. BISBE, M. LINARES, F. DANIEL, N. VALLMAJO, H. PERKAL, M. VINAS, I. CASAS, J. TURBAU, J. CUY, A. MANZANO, A. ROIG, J. COROMINA and M. SOTO
Clinical Epidemiology. 2019 Jan 1; . doi:10.2147/CLEP.S213228; PMID:31410066
A. POL-PONS, M. AUBANELL-SERRA, M. VIDAL, R. MARTI-LLUCH and A. PONJOAN
Atencion Primaria. 2019 Jan 1; . doi:10.1016/j.aprim.2018.05.012; PMID:30459018
A. PONJOAN, J. GARRE-OLMO, J. BLANCH, E. FAGES, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH, M. COMAS-CUFI, D. PARRAMON, M. GARCIA-GIL and R. RAMOS
Clinical Epidemiology. 2019 Jan 1; . doi:10.2147/CLEP.S186590; PMID:30881138
A. PONJOAN, J. GARRE-OLMO, J. BLANCH, E. FAGES, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH, M. COMAS-CUFI, D. PARRAMON, M. GARCIA-GIL and R. RAMOS
Clinical Epidemiology. 2019 Jan 1; . doi:10.2147/CLEP.S206770; PMID:31456649
R. RAMOS, M. COMAS-CUFI, R. MARTI-LLUCH, E. BALLO, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, J. BLANCH, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, M. GRAU, M. ELOSUA-BAYES, L. GARCIA-ORTIZ and M. GARCIA-GIL
BRITISH MEDICAL JOURNAL. 2018 Sep 5; . doi:10.1136/bmj.k3359; PMID:30185425
M. NIEUWENHUIJSEN, M. GASCON, D. MARTINEZ, A. PONJOAN, J. BLANCH, M. GARCIA-GIL, R. RAMOS, M. FORASTER, N. MUELLER, A. ESPINOSA, M. CIRACH, H. KHREIS, P. DADVAND and X. BASAGANA
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2018 Nov 1; . doi:10.3390/ijerph15112405; PMID:30380717
M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, J. BLANCH, R. MARTI, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, I. PETERSEN, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, M. GRAU and R. RAMOS
CLINICAL PHARMACOLOGY & THERAPEUTICS. 2018 Oct 1; . doi:10.1002/cpt.954; PMID:29194590
M. ELOSUA-BAYES, R. MARTI-LLUCH, M. GARCIA-GIL, L. CAMOS, M. COMAS-CUFI, J. BLANCH, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, R. ELOSUA, M. GRAU, J. MARRUGAT and R. RAMOS
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2018 Jun 1; . doi:10.1016/j.recesp.2017.09.004; PMID:29079281
A. PONJOAN, J. BLANCH, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH, M. COMAS-CUFI, D. PARRAMON, M. GARCIA-GIL, R. RAMOS and I. PETERSEN
Environmental Health. 2017 Apr 4; . doi:10.1186/s12940-017-0238-0; PMID:28376798
R. MARTI-LLUCH, M. GARCIA-GIL, L. CAMOS, M. COMAS-CUFI, M. ELOSUA-BAYES, J. BLANCH, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, R. ELOSUA, M. GRAU, J. MARRUGAT and R. RAMOS
ATHEROSCLEROSIS. 2017 Sep 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2017.07.013; PMID:28756313
A. POL-PONS, M. AUBANELL-SERRA, M. VIDAL, I. OJEDA-CIURANA, R. MARTI-LLUCH and A. PONJOAN
MIDWIFERY. 2016 Nov 1; . doi:10.1016/j.midw.2016.09.011; PMID:27771592
M. GARCIA-GIL, D. PARRAMON, M. COMAS-CUFI, R. MARTI, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, J. BLANCH, I. PETERSEN, R. ELOSUA, M. GRAUE, B. SALVADOR and R. RAMOS
Preventive Medicine. 2016 Aug 1; . doi:10.1016/j.ypmed.2016.06.004; PMID:27287663
M. GARCIA-GIL, J. BLANCH, M. COMAS-CUFI, J. DAUNIS-I-ESTADELLA, B. BOLIBAR, R. MARTI, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA and R. RAMOS
Journal of Clinical Lipidology. 2016 Feb 1; . doi:10.1016/j.jacl.2015.10.007; PMID:26892130
L. ALVES-CABRATOSA, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, R. MARTI, A. PONJOAN, D. PARRAMON, J. BLANCH and R. RAMOS
ANNALS OF MEDICINE. 2016 Jan 1; . doi:10.3109/07853890.2016.1144930; PMID:26939743
L. ALVES-CABRATOSA, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, A. PONJOAN, R. MARTI, D. PARRAMON, J. BLANCH and R. RAMOS
HYPERTENSION. 2015 Jun 1; . doi:10.1161/HYPERTENSIONAHA.115.05198; PMID:25847950
A. PONJOAN, M. GARCIA-GIL, R. MARTI, M. COMAS-CUFI, L. ALVES-I-CABRATOSA, J. SALA, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, G. DE TUERO, M. GRAU and R. RAMOS
ENVIRONMENTAL RESEARCH. 2014 Jul 1; . doi:10.1016/j.envres.2014.03.039; PMID:24792416
R. RAMOS, J. BAENA-DIEZ, M. QUESADA, P. SOLANAS, I. SUBIRANA, J. SALA, M. ALZAMORA, R. FORES, R. MASIA, R. ELOSUA, M. GRAU, F. CORDON, G. PERA, F. RIGO, R. MARTI, A. PONJOAN, C. CEREZO, R. BRUGADA and J. MARRUGAT
ATHEROSCLEROSIS. 2011 Feb 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2010.11.015; PMID:21167488
Rodríguez-García J, Ramos R, Ponjoan A, Blanch J, Cainzos-Achirica M, Dallaglio PD, Antonio RS, Rodríguez-García M, Mercé J, Faga V, Sanaú J, Almonte I, Rodríguez-Silva J, Comín-Colet J, Anguera I and Marco AD
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2025 May 30; . doi:10.1016/j.rec.2025.05.009; PMID:40451506
G. DOMÍNGUEZ-ARMENGOL, F. RIBAS-AULINAS, E. BALLÓ, M. ALZAMORA-SAS, M. SERRAT-COSTA, A. RUIZ-COMELLAS, M. FORCADELL-PERIS, P. TORAN, R. MARTÍ-LLUCH, A. PONJOAN, J. BLANCH, L. ALVES-CABRATOSA, L. ZACARÍAS-PONS, E. TORNABELL-NOGUERA, A. SÁNCHEZ-PÉREZ, A. BERENGUERA-OSSÓ and R. RAMOS
Frontiers in Public Health. 2025 May 30; . doi:10.3389/fpubh.2025.1484163; PMID:40520295
,. ROMERO-DOMÍNGUEZ, A. PONJOAN, M. VIDAL, L. ALVES-CABRATOSA and A. POL-PONS
JOURNAL OF HUMAN LACTATION. 2024 Sep 19; . doi:10.1177/08903344241271360; PMID:39297356
Ponjoan A, Blanch J, Fages-Masmiquel E, Martí-Lluch R, Alves-Cabratosa L, Garcia-Gil MDM, Domínguez-Armengol G, Ribas-Aulinas F, Zacarías-Pons L and Ramos R
Alzheimers Research & Therapy. 2024 Mar 14; . doi:10.1186/s13195-024-01406-x; PMID:38481343
L. ALVES-CABRATOSA, M. ELOSUA-BAYES, R. MARTI-LLUCH, J. BLANCH, E. TORNABELL-NOGUERA, M. GARCIA-GIL, A. PONJOAN, M. GRAU, F. RIBAS-AULINAS, L. ZACARIAS-PONS, J. MARRUGAT and R. RAMOS
Journal of Atherosclerosis and Thrombosis. 2023 Dec 28; . doi:10.5551/jat.64541; PMID:38171907
A. PONJOAN, C. JACQUES-AVINO, L. MEDINA-PERUCHA, V. ROMERO, R. MARTI-LLUCH, L. ALVES-CABRATOSA, R. RAMOS, A. BERENGUERA and M. GARCIA-GIL
Frontiers in Public Health. 2023 Feb 14; . doi:10.3389/fpubh.2023.1069357; PMID:36891333
A. ZAMORA, R. RAMOS, M. COMAS-CUFI, M. GARCIA-GIL, R. MARTI-LLUCH, N. PLANA, L. ALVES-CABRATOSA, A. PONJOAN, C. RODRIGUEZ-BORJABAD, D. IBARRETXE, I. ROMAN-DEGANO, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, A. MARTIN-URDA and L. MASANA
Scientific Reports. 2023 Jan 27; . doi:10.1038/s41598-023-27963-z; PMID:36707646
R. RAMOS, L. ALVES-CABRATOSA, J. BLANCH, A. PELACH, L. ALBERT, Q. SALOMO, S. CABARROCAS, M. COMAS-CUFI, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, M. GARCIA-GIL, S. DE CAMBRA, A. D'ANTA, E. BALLO, A. ALUM and R. ALEIXANDRE
Scientific Reports. 2022 Jul 27; . doi:10.1038/s41598-022-16905-w; PMID:35896583
A. PONJOAN, J. GARRE-OLMO, J. BLANCH, E. FAGES, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH, M. COMAS-CUFI, D. PARRAMON, M. GARCIA-GIL and R. RAMOS
Alzheimers Research & Therapy. 2020 May 18; . doi:10.1186/s13195-020-00625-2; PMID:32423489
L. ALVES-CABRATOSA, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, A. PONJOAN, R. MARTI-LLUCH, D. PARRAMON, J. BLANCH, M. ELOSUA-BAYES and R. RAMOS
PLoS One. 2017 Oct 26; . doi:10.1371/journal.pone.0186972; PMID:29073212
R. RAMOS, X. ALBERT, J. SALA, M. GARCIA-GIL, R. ELOSUA, J. MARRUGAT, A. PONJOAN, M. GRAU, M. MORALES, A. RUBIO, P. ORTUNO, L. ALVES-CABRATOSA and R. MARTI-LLUCH
International Journal of Cardiology. 2016 Dec 15; . doi:10.1016/j.ijcard.2016.10.005; PMID:27744207
R. RAMOS, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, M. QUESADA, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, J. SALA, M. GRAU, R. MARTI, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, J. BLANCH and B. BOLIBAR
JOURNAL OF THE AMERICAN COLLEGE OF CARDIOLOGY. 2016 Feb 16; . doi:10.1016/j.jacc.2015.11.052; PMID:26868687
R. MARTI, D. PARRAMON, L. GARCIA-ORTIZ, F. RIGO, M. GOMEZ-MARCOS, I. SEMPERE, N. GARCIA-REGALADO, J. RECIO-RODRIGUEZ, C. AGUDO-CONDE, N. FEUERBACH, M. GARCIA-GIL, A. PONJOAN, M. QUESADA and R. RAMOS
BMC Cardiovascular Disorders. 2011 Oct 13; . doi:10.1186/1471-2261-11-61; PMID:21992621