Francisco Cegri Lombardo

Un estudio pivotal multi-centrico abierto, en dos fases, para confirmar la seguridad y el rendimiento del sistema Glyconics-DS en la evaluación de la queratina glicosilada de la uña, en personas con estado de diabetes desconocido del paquete Glyconics SW en Cataluña (España)
Versión: 1.0
Fecha: 08/09/2023
Autores principales del protocolo local: Josep Franch-Nadal, Dídac Mauricio, Bogdan Vlacho
Justificación y antecedentes: actualmente, no existen espectrómetro de reflectancia difusa del infrarrojo (near-infrared diffuse reflectance spectrometer NIR) ni sistemas no invasivos disponibles para su uso en la práctica clínica para la evaluación de cualquier biomarcador indicativo de glucemia. El sistema Glyconics-DS podría simplificar y dar forma a los procesos de detección existentes, guiar el diagnóstico holístico e individualizado de la diabetes o excluirla al reducir el número de falsos positivos, ahorrando tiempo, recursos naturales y humanos, y haciendo que la detección sea oportuna. más asequible y sostenible.
Preguntas y objetivos de la investigación: El principal objetivo del estudio clínico es confirmar la precisión del sistema Glyconics-DS en la detección del estado de riesgo de diabetes del individuo, basado en resultados dicotomizados según el modelo quimiométrico seleccionado y utilizando mediciones convencionales de HbA1c como controles internos.
Metodología: Estudio pivotal multi-centrico abierto, que evalúa los biomarcadores indicativos de los niveles de glucemia y el estado de riesgo de diabetes; queratina glucosilada en uñas y hemoglobina glucosilada (HbA1c).
Resultados esperados: este estudio generará una serie de evidencia clínica novedosa para respaldar la evaluación continua de la seguridad y el rendimiento del Glyconics-SX como espectrómetro de reflectancia difusa (NIR) del infrarrojo cercano no invasivo para su uso en la práctica clínica para la evaluación de cualquier Biomarcador indicativo de glucemia.
IMP-226-CT V03
Relevancia: Actualmente, no existen dispositivos o sistemas NIR disponibles para su uso en la práctica clínica para la evaluación de ningún biomarcador indicativo de glucemia.
Palabras clave:
HbA1c, espectro de infrarrojo cercano, diabetes mellitus tipo 2, validación

Antecedents: A Catalunya les infermeres van començar a prescriure al 2020. Les experiències de prescripció confirmen que es tradueix en un sistema més eficient. El tractament de ferides cròniques complexes suposa una càrrega socioeconòmica important i gran part de l’atenció és realitzada per les infermeres d’atenció primària. L’amplia gamma de productes sanitaris pel tractament de les ferides, els aspectes professionals i els determinants socials poden condicionar la prescripció infermera.
Hipòtesi: Conèixer els productes prescrits per a la cura de ferides i els principals condicionants, ens orientarà a identificar oportunitats de millora en la pràctica clínica per l’abordatge integral i eficient de les ferides a l’atenció primària.
Objectiu: Conèixer la prescripció infermera de productes per a la cura de ferides a l’atenció primària en les diferents àrees bàsiques de salut de Barcelona ciutat des de l’entrada en vigor del Real Decret 1302/2018, de 22 d’octubre. Així com, la percepció de l’adequació de la seva pràctica clínica als criteris de bones pràctiques basats en l’evidència.
Metodologia i determinacions: Estudi transversal. Adreçat a infermeres d’atenció primària acreditades per la prescripció a Barcelona. S’obtindran variables del grau d’implementació prescripció infermera (nombre d’infermeres acreditades que realitzen prescripció activa, nombre i tipus de productes prescrits per a la cura). Perfil professional (edat, gènere, anys treballats, tipus contracte, formació, formació en ferides). Criteris d’elecció productes per a la cura (Coneixement de productes disponibles a l’Institut Català de la Salut (ICS) i al Centre d’Atenció Primària (CAP), prescripció activa, productes de prescripció habitual).Grau d’acord amb criteris de bones pràctiques en ferides cròniques. Grau de satisfacció amb la prescripció infermera de productes per a la cura. Les variables relatives al grau d’implementació de la prescripció infermera amb la col·laboració de la Unitat d’avaluació, sistemes d’informació i qualitat- BASIQ. Per la resta de variables d’interès es passarà l’enquesta elaborada ad hoc (Annex I).
Anàlisi estadística: s’obtindran dades de tendència central i anàlisi descriptiva de les diferents variables de l’enquesta. Utilitzant percentatges per les dades qualitatives, i mesures de tendència central amb les mesures de dispersió corresponents, per a les quantitatives Resultats esperats: Cal esperar conèixer el grau d’implementació de la prescripció infermera a l’atenció primària. Així com els principals productes prescrits per a la cura de ferides i els principals condicionants en la presa de decisions per la infermera d’atenció primària. També esperem conèixer el perfil, grau de satisfacció de la infermera prescriptora i la seva percepció d’adequació a les bones pràctiques en la cura de ferides cròniques.

Objetivos: 1) Identificar patrones longitudinales de multimorbilidad y fragilidad. 2) Definir tres puntajes de riesgo, para institucionalización, ingresos hospitalarios y mortalidad basado en patrones de multimorbilidad y fragilidad. Ámbito: Atención primaria de Salud de Cataluña. Periodo: 2010-19. Fuentes de información: Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria, CMBD-H. Población: Personas 65 años con multimorbilidad y fragilidad, muestra estimada: 1.200.000 personas. Variables: Principales: problemas
de salud, medicamentos. Secundarias: edad, sexo, índice socioeconómico.Resultados: institucionalización, ingresos hospitalarios, mortalidad global. Análisis Estadistico: Objetivo 1: aplicación de algoritmos de agrupación no supervisados para obtener patrones transversales de multimorbilidad y fragilidad (métodos de agrupación: Autoencoders, Expectation-Maximization y K-means). Los patrones longitudinales se analizarán con modelos
ocultos de Markov para estimar las trayectorias individuales a través del tiempo. Objetivo 2: análisis supervisado, mediante la construcción de un meta-predictor para obtener los tres indicadores de riesgo. Con este fin, se combinarán de manera óptima los diferentes algoritmos de predicción, como por ejemplo, redes neuronales recursivas y árboles de clasificación y regresión logística. Estos algoritmos definirán los tres puntajes de riesgo determinados a partir de los patrones de multimorbilidad y fragilidad.

Antecedentes:
Las guías de práctica clínica europeas recomiendan que los programas dirigidos a personas con insuficiencia cardíaca incluyan un seguimiento estructurado, con educación terapéutica, optimización del tratamiento médico, apoyo psicosocial y mejora del acceso a la atención médica, en un sistema continuo de atención, que abarque la atención primaria y la hospitalaria y se extienda el tiempo que sea necesario. Estas estrategias reducen las hospitalizaciones por insuficiencia cardíaca y la mortalidad de los pacientes que han recibido el alta hospitalaria. En los pacientes con insuficiencia cardíaca, es importante examinar el nivel de competencia o alfabetización en salud, que incluye la comprensión de los mensajes que proporcionan los clínicos, necesarios para tomar decisiones y gestionar el proceso la enfermedad. Según la Organización Mundial de la Salud (OMS), la alfabetización en salud incluye los conocimientos, la motivación y las competencias para acceder, entender, evaluar y aplicar la información de salud, con el fin de hacer juicios y tomar decisiones en la vida cotidiana. En pacientes con insuficiencia cardíaca aguda y / o crónica una peor alfabetización en salud se asocia a una mayor morbimortalidad, peores prácticas de autocuidado y escasa adherencia al tratamiento farmacológico. Estos resultados son independientes de factores sociodemográficos, clínicos y / o psicológicos. El estudio del nivel de alfabetización en salud requiere instrumentos culturalmente apropiados y válidos, sin embardo en España, no existe ningún instrumento para determinar el nivel de alfabetización en salud en los pacientes con insuficiencia cardíaca.

Hipótesis:
El nuevo instrumento permitirá medir el nivel de alfabetización en salud en los pacientes con insuficiencia cardíaca, y será sensible para detectar cambios

Objetivo:
Realizar la validación de la versión española del Heart Failure-Specific Health Literacy Scale, escala de 12 ítems diseñada para examinar el nivel de alfabetización en salud en pacientes con IC NYHA I-III, en lengua inglesa.

Metodología:
Se propone un estudio descriptivo y psicométrico con proceso de traducción y retrotraducción. La determinación de propiedades se llevará a cabo en personas con insuficiencia cardíaca atendidas en centros de atención primaria. El tamaño de la muestra vendrá dado por criterios psicométricos que recomiendan entre 10-15 participantes por ítem. Se procederá a un análisis univariante, bivariante, multivariante y psicométrico con análisis de la consistencia interna y análisis factorial exploratorio. Todas las pruebas estadísticas utilizarán un nivel de alfa < 0,05 y el intervalo de confianza del 95%. Para realizar el análisis de los datos se utilizará el programas SPSS v23.0. Resultados esperados: La adaptación cultural de este instrumento permitirá conocer el nivel de alfabetización en salud de la persona con insuficiencia cardíaca, esto ayudará a realizar un seguimiento cuantificable en los pacientes y nos indicará que intervención educativa es más efectiva, garantizando un mayor grado de entendimiento y adherencia al tratamiento. Aplicabilidad: Este instrumento podría ser incluido en la estación clínica de atención primaria, concretamente en el programa de salud sobre insuficiencia cardíaca. Garantizando la detección y evolución de los pacientes con una limitada alfabetización en salud, y como parámetro de evaluación de las actividades educativas dirigidas a ellos, en la práctica clínica habitual de los profesionales de la atención primaria. Relevancia: Actualmente no existe ningún instrumento para determinar el nivel de alfabetización en salud en los pacientes con insuficiencia cardíaca en el primer nivel asistencial. Se espera publicar los resultados en forma de artículos originales en revistas de alto impacto de las áreas de enfermería familiar y comunitaria, o en el ámbito de la cardiología.

L’objectiu d’aquest projecte és adaptar transculturalment i validar la versió espanyola del cribratge ràpid de deteriorament cognitiu lleu (Qmci-S) mitjançant la determinació del valor diagnòstic d’aquest instrument en el nostre entorn. Es mesurarà la sensibilitat i especificitat d’aquest cribratge per la seva capacitat per diferenciar entre els controls, és a dir cognició normal, deteriorament cognitiu lleu i la demència, i es comparararà la sensibilitat I especificitat de l?instrument per amb els instruments més utilitzats en el nostre entorn (MMSE i MoCA).

OBJETIVO Desarrollar y evaluar un conjunto de estrategias de implementación de una intervención compleja multiconductual dirigida a promover la salud de las personas de 45-75 años atendidas en Atención Primaria (AP).
METODOLOGÍA Ensayo híbrido controlado aleatorizado por conglomerados de evaluación de la efectividad y la implementación con dos grupos paralelos (intervención y atención habitual). Se seleccionarán centros de AP de Catalunya en los que al menos un 70% de los profesionales acepten participar. La intervención se fundamenta en el modelo transteórico del proceso del cambio y se llevará a cabo a nivel individual, grupal y comunitario. La entrevista motivacional será la herramienta clave de la intervención individual. La intervención grupal será conducida por los profesionales participantes. La comunitaria se centrará en la prescripción social. La implementación se fundamentará en marcos teóricos del campo de la investigación en implementación y se llevará a cabo en tres etapas: preimplementación, implementación y posimplementación. Se evaluarán los determinantes, el grado de desarrollo de las estrategias y los resultados de la implementación mediante metodologías cuantitativa y cualitativa.
RESULTADOS ESPERADOS Las estrategias de implementación promoverán la adopción, la aceptabilidad, la adecuación, la factibilidad, la fidelidad y la penetración de las intervenciones de promoción de la salud en la práctica clínica habitual de los profesionales de la AP. La realización del estudio contribuirá a proveer de pruebas científicas sobre cuáles son los principales determinantes de la integración de las intervenciones de promoción de la salud en el ámbito de la AP.

L’objectiu d’aquest projecte és adaptar transculturalment i validar la versió espanyola del cribratge ràpid de deteriorament cognitiu lleu (Qmci-S) mitjançant la determinació del valor diagnòstic d’aquest instrument en el nostre entorn. Es mesurarà la sensibilitat i especificitat d’aquest cribratge per la seva capacitat per diferenciar entre els controls, és a dir cognició normal, deteriorament cognitiu lleu i la demència, i es comparararà la sensibilitat I especificitat de l?instrument per amb els instruments més utilitzats en el nostre entorn (MMSE i MoCA).

Mètodes:
Disseny: en tres fases: a) Adaptació transcultural del qüestionari; b) realització d’un estudi transversal per l?estudi de la validesa i fiabilitat del qüestionari i c) realització d?un estudi longitudinal per estudiar la seva evolució.
Subjectes d?estudi: 480 pacients consecutius atesos als centres d?atenció primària de Barcelona, majors de 55 anys. Participaran un mínim de 8 centres d?Atenció Primària, amb perfils sòcio econòmics diversos. S?inclouran tres grups de pacients segons el seu estat cognitiu: 120 pacients amb diagnòstic de demència,120 pacients amb un diagnòstic de Deteriorament cognitiu Lleu i 240 subjectes amb cognició normal.
Mesures i recollida de dades: s?administraran els qüestionaris d?estudi (Qmci-S, MMSE i MoCA) al centre d?atenció primària. Els pacients seran derivats a l?avaluació cega del gold estandard per geriatria, dins el termini de 21 dies, on es realitzarà una bateria neuropsicològica independent.
S?espera que el Qmci sigui un instrument vàlid i fiable per mesurar el deteriorament cognitiu lleu i diferenciar-lo de la demència i de la cognició normal al nostre medi.

Objetivo: Diseñar y evaluar la implementación e impacto de una intervención multimodal centrada en el paciente anciano residente en la comunidad (programa CARTS), en prevenir o retrasar la fragilidad, el declive funcional y riesgo de institucionalización, hospitalización y fallecimiento. Diseño: Estudio en dos fases: Estudio cualitativo mediante técnica RAND para el desarrollo de la intervención (Fase I) y ensayo clínico aleatorio de dos brazos paralelos con grupo control (Fase II).
Intervención: Los participantes en el grupo de control recibirán la atención estándar habitual que consiste en visitas ad hoc de enfermería, médico de familia y hospitalizaciones o derivaciones habituales. Los pacientes en el grupo intervención se les derivará primero a una enfermera gestora de casos para aplicación inicial de una Valoración Geriátrica Integral. A continuación, se le prescribirá las intervenciones centradas en e l paciente, según las diferentes áreas de actuación objetivo identificadas en la valoración geriátrica, y siguiendo el modelo adaptado en la Fase I. Variables: Herramienta de cribado de riesgo RISC y Clinical Frailty Scale, Variables de valoración geriátrica habituales. Calidad de vida, capacidad funcional y cognitiva y variables socio demográficas. Medidas de resultado primarias: Institucionalización, hospitalización, defunción. Se identificarán y cuantificarán los recursos relacionados con la utilización de servicios (de salud, sociales y comunitarios). Nivel de aceptación y satisfaccion de los pacientes y profesionales. Fuentes de información: Encuestas a profesionales y pacientes y sistemas de registro de historia clínica electrónica de Atención Primaria del Instituto Catalán de Salud (e-CAP).
Entrevistas, exploración clínica y seguimiento telefónico. Análisis: Análisis descriptivo de las variables de estudio. Análisis de supervivencia evaluando el tiempo libre de evento adverso (institucionalización, hospitalización o muerte) utilizando modelos de regresión de Cox o análisis homólogos, como análisis de Kaplan-Meier, con prueba de significación de log-rank. Ratio coste-efectividad incremental. Se incluirán análisis específicos de género.

OBJECTIU: Dissenyar i avaluar la implementació i impacte d?una intervenció multimodal centrada en el pacient vell resident a la comunitat, en prevenir o posposar la fragilitat, la davallada funcional i el risc de institucionalització, hospitalització i mort.
DISSENY: Estudi de dues fases: qualitatiu mitjançant tècnica Delphi per al desenvolupament de la intervenció (Etapa 1) i assaig clínic al·leatoritzat de dos branques paral·leles amb grup control (etapa 2).

El dolor crònic no sempre presenta una causa òbvia que l?expliqui a tota la seva magnitud. És un dels símptomes d?un terme més ampli, a on el patiment, aspectes psicològics i socials juguen un paper molt important. Segons l?etiologia, el dolor crònic presenta un origen no oncològic en més del 90% dels pacients. Més del 50% de les consultes realitzades a l?Atenció primària estan relacionades amb dolor crònic no oncològic (DCNO), un fenomen complexe en les seves diferents vessants que comporta importants conseqüències emocionals, socials, laborals i econòmiques per al pacient i els seu entorn, i multiplica per cinc la probabilitat d?utilització dels serveis sanitaris.
Objectiu principal: Descriure l?experiència del pacient amb dolor crònic no oncològic. Secundaris: Explorar els seus sentiment referents al dolor; Conèixer els canvis percebuts a la seva vida personal, familiar i social; Conèixer la seva xarxa de suport, explorant quin paper juga la família en aquest procés; Apropar-nos a la seva relació amb els serveis de salut i amb els professionals sanitaris.
Metodologia: estudi de recerca qualitatiu de tipus etnogràfic mitjançant la tècnica del Photovoice consistent en examinar fotografies i la narrativa acompanyant a través d?entrevistes individuals. Anàlisi de contingut temàtic. Conèixer les vivències dels pacients que pateixen DCNO, apropar-nos a la seva experiència des d?una vessant holística, pot ser d?utilitat a atenció primària per fer un abordatge integral i multidisciplinar del dolor.

Objetivo: Explorar la implementabilidad en la Atención Primaria del Instituto Catalán de la Salud de Barcelona ciudad de un programa de cribado e intervención multifactorial, basado en la evidencia y centrada en el anciano frágil que vive en la comunidad, de riesgo medio o alto de resultados adversos en salud. Diseño: Estudio exploratorio aleatorizado con grupo control. Intervención: Los participantes en el grupo de control recibirán la atención estándar habitual que consiste en visitas ad hoc de enfermería, médico de familia y hospitalizaciones o derivaciones habituales. Los pacientes derivados en el grupo intervención se les derivará primero a un consultor en geriatría para aplicación inicial de una Valoración Geriátrica Integral (CARI). A continuación, se le prescribirá las intervenciones centradas en el paciente, según las diferentes áreas de actuación objetivo identificadas en la valoración CARI inicial, y siguiendo el modelo adaptado de Geriatric Resources for Assessment and Care of Elders (GRACE) y del estudio OCTABAIX. Variables: Ingresos, hospitalización, defunción, nivel de aceptación y satisfaccion de los pacientes y profesionales, carga asistencial, calidad de vida, capacidad funcional y cognitiva y variables socio demográficas. Fuentes de información: Encuestas a profesionales y pacientes y sistemas de registro de historia clínica electrónica de Atención Primaria del Instituto Catalán de Salud (e-CAP). Análisis: Análisis descriptivo de las variables de estudio, a continuación un análisis bivariado adecuando la prueba estadística a la distribución y al tipo de variable y análisis multivariante para identificar los factores asociados a la efectividad.
Los resultados de la actividad científica son de aplicación clínica inmediata. Permitirá el desarrollo de algoritmos informáticos implementables en la historia clínica electrónica compartida, que ayuden a los profesionales en el cribado de fragilidad y ayudarles en el proceso de decisión de derivar al paciente al mejor nivel asistencial o intervención según su riesgo. Así como desarrollar materiales en forma de guías y protocolos de práctica clínica para la formación específica de los profesionales de atención primaria que les capacitará para manejar óptimamente la fragilidad en el anciano.

Objectius principals: conèixer la incidència, evolució, pronòstic i factors de risc d’úlceres en el peu dels pacients diabètics tipus 2 en diferents centres d’atenció primària de Catalunya.
Disseny i Àmbit de l’estudi: estudi prospectiu multicèntric observacional realitzat a 33 centres d’Atenció Primària de Catalunya.
Pacients: individus amb el diagnòstic de Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) de qualsevol edat, atesos al seu centre d’atenció primària que consultin o a l’exploració física se’ls hi trobi una úlcera al peu. També s’hi inclouran els pacients en els que es realitzi el diagnòstic de DM2 arrel de la lesió al peu.
Determinacions: Edat, sexe, temps d’evolució de la DM2, tractament, complicacions macro i microvasculars, factors de risc cardiovasculars, mida i localització de la úlcera, desencadenant, tractament i evolució.
Instrumentació: la habitual per a la exploració del peu diabètic (monofilament, índex turmell -braç, sensibilitats, etc) i dels factors de risc (pressió arterial, analítica, etc)
Anàlisis estadístic: estadística descriptiva general amb mesures de tendència central i dispersió. Estadística inferencial estàndard per estudi de relacions bivariants. Estimació de taxes de incidència.
Resultats esperats: la incipiència d’úlceres que s’espera trobar en els pacients diabètics tipus 2 es d’un 1-4%. La gran majoria d’aquestes lesions es resolen a l’atenció primària, sense necessitat de que el pacient sigui derivat a un segon nivell.
Aplicabilitat : les dades obtingudes permetran millorar el coneixement del peu diabètic i establir estratègies que millorin la prevenció, el tractament i el pronòstic d’aquesta complicació de la DM2.
Rellevància: un estudi prospectiu, amb una participació voluntària de 33 centres d’Atenció Primària arreu de Catalunya donarà una gran informació sobre els desencadenants, la incidència i el pronòstic de les lesions als peus dels diabètics tipus 2, per tal d’evitar les amputacions.
Limitacions: venen determinades per el registre de les variables i la possible pèrdua de seguiment dels pacients

Objetivo: Evaluar coste-efectividad e implementación de una intervención compleja multiriesgo para disminuir el consumo de tabaco, la baja adherencia a la dieta mediterránea, una insuficiente actividad física, el riesgo cardiovascular (RCV) y de depresión en personas de 45 a 75 años atendidas en Atención Primaria con dos o más de estas conductas o riesgos.
Métodos: Ensayo híbrido controlado aleatorizado por conglomerados con metodología mixta siguiendo recomendaciones del Medical Research Council. Participarán 3264 personas (1632 por grupo) asignadas a centros de salud (CS) de 7 comunidades autónomas (4 CS por comunidad, 2 CS por grupo). La unidad de aleatorización será el CS. Considerando resultados de las fases previas, la intervención se fundamenta en el modelo transteórico del cambio y el marco conceptual de las ?5A?. El grupo intervención recibirá recomendaciones sobre sus conductas o riesgos en la consulta, actividades grupales en el centro y prescripción social, por parte de sus profesionales de referencia. El grupo control seguirá la atención habitual. Las medidas de resultados principales serán cambio positivo en una o más de las tres conductas, reducción clínicamente relevante del RCV (entre 10-25% según riesgo basal), reducción moderada-alta del riesgo de depresión (predictD). Evaluación coste-efectividad: tamaño del efecto, análisis multinivel y de sensibilidad. Evaluación económica: estimación de los años de vida ajustados por calidad. Evaluación implementación: adopción, aceptabilidad, adecuación,coste, factibilidad y fidelidad mediante estudios cualitativos, cuestionarios y datos del cuaderno de recogida de datos.

Objetiu principal: Conèixer, des d’una perspectiva fenomenològica, les percepcions, creences i valors de les infermeres d’Atenció Primària sobre la variabilitat en el maneig de les ferides cròniques.

Objectius secundaris:
– Conèixer els factors que generen variabilitat en el maneig de les ferides cròniques des de la perspectiva dels professionals.
– Diferenciar aquells factors que generen variabilitat no justificada.
– Proposar estratègies de millora per disminuir la variabilitat no justificada basades en la percepció del professional.

Disseny:
Metodologia: Estudi qualitatiu descriptiu i exploratori de tipus fenomenològic.
Mètode: Relació investigadors-investigats horitzontal i dialogant. Grau de participació dels participants com a informants. Grau d’enculturació EMIC.

Àmbit d’estudi: Equips d’Atenció Primària (EAP) de la Direcció Operativa Litoral de l’Ambit de Barcelona Ciutat (12 EAP).

Població d’estudi: Infermeres assistencials d’adults i infermeres referents de cures del equips participants.

Mostra: Mostreig teòric, intencionat i raonat basat en la bibliografia. Es seleccionaran professionals d’infermeria de diferents perfils amb la finalitat d’obtindre la máxima variabilitat discursiva. Les variables que definirán aquests perfils són: edat, sexe, antiguitat professional, nivell de coneixements en ferides cròniques i referent de cures de l’EAP.

Tècniques de generació i recollida d’informació: Es realitzaran grups focals i entrevistes individuals utilitzant una guia d’entrevista, amb parts comunes i parts específiques per a cada grup d’informants:
o Grups focals a infermeres assistèncials d’adults dels equips d’AP
o Entrevistes individuals a infermeres referents de cures dels equips d’AP

Anàlisi de les dades narratives: Els grups focals i entrevistes seran videogravats amb posterior transcripció de les dades narratives les quals seran analitzades mitjançant el marcatge de cites, codis i categories (programa Atlas.ti). Anàlisi de contingut temàtic amb categorització emergent. Amb les diferents categories i les seves relacions s’elaborarà un marc explicatiu.

Impacte potencial esperat: Identificar quins són els factors responsables de la variabilitat no justificada en la pràctica clínica de les infermeres en la cura de les ferides cròniques ens permetrà dissenyar estratègies de millora per optimitzar l’atenció en benefici de les persones afectes d’una ferida crònica i del sistema sanitari amb la disminució de costos (temps dels professionals i productes sanitaris).

Alguns informants comenten pràctiques deficients en el tractament de les ferides cròniques amb repercusions negatives en la cicatrització de les lesions i en l’estat de salut dels pacients.

OBJECTIU: Realitzar l’adaptació i validació concurrent i predictiva d’un instrument de classificació de fragilitat basat en l’inDEx d’acumulació de dèficits de Rockwood enfront una VGI i de l’aparició dels resultats dependència funcional, deteriorament cognitiu, confinament (inclusió en programa d’atenció domiciliària), institucionalització o mort en un seguiment d’un any en població de 65 anys o més que atén la consulta d’Atenció Primària de Salut.

DISSENY: Estudi transversal i prospectiu multicèntric de seguiment d’una mostra de gent gran amb estudi de validació concurrent i prospectiva (un any) d’un instrument de classificació de fragilitat basat en registres electrònics aplicat en la consulta d’Atenció Primària de Salut.

ÀMBIT: Atenció Primària de Salut a Barcelona.

SUBJECTES: s’automatitzarà el càlcul de l’index a tots els pacients >64 anys de Barcelona. Es seleccionarà una mostra de 100 aleatòriament per avaluar concurrentment la seva correlació amb una VGI

VARIABLES PRINCIPALS Basals: Instrument de classificació de fragilitat basat en Index d’acumulació de dèficits de Rockwood. Es farà un estudi previ de construcció/adaptació de l’instrument basat en els registres existents a l’ecap.
Valoració Geriàtrica Integral incloent test de Get Up and Go i altres d’habituals en el nostre entorn

VARIABLES PRINCIPALS EN EL SEGUIMENT: estat funcional, confinament, institucionalització, defunció.
RECOLLIDA DE DADES: Obtenció automatitzada de la informació de l?Index a partir dels registres ecap. Entrevista i valoració geriàtrica d’una mostra aleatòria de 100 individus que tinguin l’índex calculat.

VALIDACIÓ DE L’INSTRUMENT: Validesa aparent segons experts. S’estudiarà la validesa concurrent comparant amb escales existents passades en una VGI i predictiva comparant els resultats que desenvolupen les persones durant el seguiment d’un any amb els resultats de la classificació inicial.

Resultats esperats: L’instrument de classificació correlaciona bé amb altres índex de fragilitat i VGI i predirà la pèrdua d’autonomia, institucionalització i mort de forma sensible i específica.

Impacte potencial: Aconseguir una eina de classificació de fragilitat automatitzada vàlida i aplicable en la consulta d’atenció primària de salut, permetrà tenir en compte la fragilitat pels plans d’actuació i així intentar evitar la possible pèrdua d’autonomia, confinament, institucionalització o mort del pacient.

Aquest projecte està liderat internacionalment pel professor W.Molloy, de la Universitat de Cork, Irlanda, geriatra reconegut a nivell europeu, i es presenta com a proposta a l’Horizon 2020 de la Comissió Europea 2014.
El programa I.E.CARTS comprèn el procés de Detecció, Triatge, Avaluació i Tractament del risc de fragilitat i declivi funcional. El carst (Eina de screening de Risc a la Comunitat) cribra els pacients en baix, mitjà i alt risc d’esdeveniments adversos, usant una avaluació ràpida, específica, identificant els possibles resultats d’una manera nova, d’acord amb la magnitud dels problemes i la capacitat de la xarxa de cuidador per gestionar-los. Reuneix informació demogràfica i crea un llenguatge comú, el llenguatge dels riscos. Pot ser utilitzat en qualsevol entorn (llar, hospital i primària ), per qualsevol disciplina (infermera, metge, professional de la salut) i després avaluar el canvi en les avaluacions posteriors. S’hi destaquen les àrees de risc, els problemes que creen els riscos i els possibles factors reversibles. En dirigir-se a les àrees de risc, podem evitar la redundància i avaluacions innecessàries. Un cop examinats amb la carst, es pot planificar una avaluació dirigida específicament al problema que esta causant el risc i identificar estratègies d’intervenció adaptades o “”paquets de cures”” per reduir-lo. Individus de baix risc reben mesures preventives per promoure la salut .

Objectiu general
El propòsit d’aquest estudi és avaluar l’efectivitat del cribratge utilitzant un instrument ràpid (CARST) i les posteriors intervencions basades en l’evidència per retardar o prevenir el deteriorament funcional i la fragilitat, en gent gran que viu a la comunitat.
Objectius específics de la Primera fase:
-Descriure el perfil de risc de la població de gent gran que viu a la comunitat
-Determinar la validesa predictiva de l’eina de detecció (cribratge, CARST) mitjançant la determinació de les taxes d’esdeveniments (institucionalització, hospitalització, mort) per investigar quins factors individuals o grups de factors i quins perfils de risc estan associats amb un major risc d’esdeveniments.
-Validar el mètode de cribratge versus altres instruments de detecció/avaluació.
Disseny: Estudi multicèntric europeu. Validació d’un instrument de cribratge. Estudi transversal amb administració d’un cribratge i formació d’una cohort amb un seguiment d’un any per detectar resultats adversos i realitzar una validació predictiva.
Variables: Eina CART. Mesura risc percebut d’events hospitalització, institucionalització i mort, a partir del cribratge curt de les dimensions Estat Mental, Activitats de la Vida Diària i xarxa del cuidador. Mesures resultat: proporció d’adults grans ingressats en una institució, hospital o morts.
Analisi: Sensibilitat i especificitat de l’instrument per detectar cada esdeveniment. Anàlisi multivariat de supervivència mitjançant regressió de Cox per la validació predictiva de l’instrument versus els resultats adversos en el seguiment.
Aquest projecte estratègic dins del marc del Pla de Salut de Catalunya, el programa de Cronicitat (PPAC) i el Programa Inter departamental d’atenció social i sanitària (PIAISS), pot ajudar a desenvolupar l’abordatge de la fragilitat a la comunitat, podent complementar els programes existents d’abordatge de la cronicitat i multimorbiditat.
Així mateix, l’Institut Català de la Salut, juntament amb l’Atenció Primària de Salut poden ser pioners en el desenvolupament i implementació d’aquests projectes, situant el sistema sanitari català com un dels pioners en temes de cronicitat a nivell europeu.

El objetivo principal de este estudio es conocer las dificultades que perciben los profesionales de Atención Primaria de Salud en la atención a personas de culturas y etnias foráneas. El conocimiento de sus percepciones, creencias y valores nos permitirá sentar las bases conceptuales para el diseño de estrategias de mejora (objetivo secundario).

Diseño: Estudio de metodología cualitativa con enfoque teórico sociocontructivista. Los datos se obtendrán mediante grupos de discusión triangulados con técnicas observacionales.

Ámbito de estudio: estudio multicéntrico desarrollado en diferentes Equipos de Atención Primaria (EAP) y Unidades de Atención a la Salud sexual y reproductiva (ASSIR) del Ámbito de Barcelona Ciudad. Estos Equipos/unidades ASSIR se seleccionarán según el pocentaje de población immigrante adscrita y su perfil étnico-cultural. Se buscarán específicamente contextos sanitarios donde se atiendan a pacientes de cultura paquistaní, filipina, china y latinoamericana. Se ha desarrollado un estudio piloto en l’EAP Raval Sud.

Población de estudio: profesionales de Atención Primaria de diferentes perfiles profesionales: médicos de familia, enfermeras, pediatras, trabajadores sociales y personal de atención al usuario.

Muestreo: muestreo teórico en el cual, en primer lugar, se seleccionarán contextos sanitarios (EAP y ASSIR) en los que estén presentes pacientes de las culturas seleccionadas. En cada uno de estos contextos, a su vez, se seleccionarán profesionales sanitarios de diferentes perfiles, con el fin de obtener los significados de diferentes variantes discursivas (para obtener finalmente la máxima variabilidad de discursos). Las variables que definirán estos perfiles son: profesión, edad, sexo y antigüedad profesional.

Técnicas de generación y recogida de información: se realizarán grupos de discusión y técnicas observacionales. Videograbación de los grupos de discusión y posterior transcripción literal de los mismos. Las observaciones se registrarán en un cuaderno de campo que junto con las transcripciones de los grupos constituirán el “corpus textual”.

Análisis de los datos narrativos: se realizará un anàlisis de contenido temático. El texto se codificará y se elaborarán categorías emergentes con ayuda del programa informático Atlas-ti versión 7. Con las diferentes categorías y sus relaciones se elaborará un marco explicativo.

Impacto potencial esperado: identificar los problemas que plantea la atención sanitaria en la población immigrante a través de las percepciones de los profesionals sanitarios, nos ayudará a plantear estrategias de mejora y optimizar esta atención para el beneficio de los immigrantes y del sistema sanitario.
La prueba piloto realizada (grupo de discusión en Raval Sud) nos mostró la necesidad sentida por los profesionales para “hablar” y compartir este tema en grupo. El comentario realizado por uno de los informantes: “hablar ha sido una catarsis” unido al éxito de participación de todo el grupo y la riqueza del contenido temático aportado, nos animó a ampliar y desarrollar este proyecto.

Como grupo investigador, creemos que conocer las barreras culturales y las dificultades que generan en la atención puede permitirnos desarrollar estrategias de mejora y aumentar el “empowerment” de los profesionales sanitarios.

El objetivo principal de este estudio es conocer las dificultades que perciben los profesionales de Atención Primaria de Salud en la atención a personas de culturas y etnias foráneas. El conocimiento de sus percepciones, creencias y valores nos permitirá sentar las bases conceptuales para el diseño de estrategias de mejora (objetivo secundario).

Diseño: Estudio de metodología cualitativa con enfoque teórico sociocontructivista. Los datos se obtendrán mediante grupos de discusión triangulados con técnicas observacionales.

Ámbito de estudio: estudio multicéntrico desarrollado en diferentes Equipos de Atención Primaria (EAP) y Unidades de Atención a la Salud sexual y reproductiva (ASSIR) del Ámbito de Barcelona Ciudad. Estos Equipos/unidades ASSIR se seleccionarán según el pocentaje de población immigrante adscrita y su perfil étnico-cultural. Se buscarán específicamente contextos sanitarios donde se atiendan a pacientes de cultura paquistaní, filipina, china y latinoamericana. Se ha desarrollado un estudio piloto en l’EAP Raval Sud.

Población de estudio: profesionales de Atención Primaria de diferentes perfiles profesionales: médicos de familia, enfermeras, pediatras, trabajadores sociales y personal de atención al usuario.

Muestreo: muestreo teórico en el cual, en primer lugar, se seleccionarán contextos sanitarios (EAP y ASSIR) en los que estén presentes pacientes de las culturas seleccionadas. En cada uno de estos contextos, a su vez, se seleccionarán profesionales sanitarios de diferentes perfiles, con el fin de obtener los significados de diferentes variantes discursivas (para obtener finalmente la máxima variabilidad de discursos). Las variables que definirán estos perfiles son: profesión, edad, sexo y antigüedad profesional.

Técnicas de generación y recogida de información: se realizarán grupos de discusión y técnicas observacionales. Videograbación de los grupos de discusión y posterior transcripción literal de los mismos. Las observaciones se registrarán en un cuaderno de campo que junto con las transcripciones de los grupos constituirán el “”corpus textual””.

Análisis de los datos narrativos: se realizará un anàlisis de contenido temático. El texto se codificará y se elaborarán categorías emergentes con ayuda del programa informático Atlas-ti versión 7. Con las diferentes categorías y sus relaciones se elaborará un marco explicativo.

Impacto potencial esperado: identificar los problemas que plantea la atención sanitaria en la población immigrante a través de las percepciones de los profesionals sanitarios, nos ayudará a plantear estrategias de mejora y optimizar esta atención para el beneficio de los immigrantes y del sistema sanitario.
La prueba piloto realizada (grupo de discusión en Raval Sud) nos mostró la necesidad sentida por los profesionales para “”hablar”” y compartir este tema en grupo. El comentario realizado por uno de los informantes: “”hablar ha sido una catarsis”” unido al éxito de participación de todo el grupo y la riqueza del contenido temático aportado, nos animó a ampliar y desarrollar este proyecto.

Como grupo investigador, creemos que conocer las barreras culturales y las dificultades que generan en la atención puede permitirnos desarrollar estrategias de mejora y aumentar el “”empowerment”” de los profesionales sanitarios.

OBJECTIU: Realitzar la validació predictiva de l’instrument de cribratge de fragilitat enfront de l’aparició dels resultats dependència funcional, deteriorament cognitiu, confinament (inclusió en programa d’atenció domiciliària), institucionalització o mort en un seguiment de set anys en població de 70 anys o més que atén la consulta d’Atenció Primària de Salut. Identificar les variables que s’associen amb un empitjorament en la qualitat de vida, en la capacitat funcional, en l?estat cognitiu, la inclusió en programa d’atenció domiciliària, la institucionalització o mort després d’un seguiment de set anys. DISSENY: Estudi prospectiu multicèntric de seguiment d’una cohort de gent gran als set anys de la seva configuració, amb estudi de validació prospectiva d’un instrument de detecció de fragilitat aplicat en la consulta d’Atenció Primària de Salut. ÀMBIT: Atenció Primària de Salut a Barcelona i província. SUBJECTES: Cohort de 691 persones de 70 anys o més l?any 2005, amb història clínica oberta en els diferents centres de salut participants. VARIABLES PRINCIPALS Basals: Instrument de cribratge de fragilitat. Valoració Geriàtrica Integral. Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut. VARIABLES PRINCIPALS EN EL SEGUIMENT: Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut, estat funcional, confinament, institucionalització, defunció. RECOLLIDA DE DADES: Obtenció automatitzada de la informació de la història clínica informatitzada dels últims 7 anys. Revisió manual de la història clínica i entrevista telefònica complementària. VALIDACIÓ DE L’INSTRUMENT: S’estudiarà la validesa predictiva comparant els resultats que desenvolupen les persones durant el seguiment amb els resultats del cribratge inicial.

L’úlcera d’origen venós és la complicació més important que pot aparèixer en l’evolució de la insuficiència venosa crònica. És àmpliament conegut la importància de les mesures de prevenció i autocura en aquests pacients per millorar l’evolució de les lesions i la prevenció de recidives. En el nostre medi es desconeix el grau de coneixements i les pràctiques en relació a l’autocura en els pacients amb úlcera venosa. OBJECTIU: Descriure el grau de coneixements i les pràctiques en relació a l’autocura en els pacients amb úlcera venosa en l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. DISSENY: Estudi descriptiu transversal. POBLACIÓ D’ESTUDI: Pacients amb diagnòstic d’úlcera venosa de 6 equips d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. VARIABLES PRINCIPALS: Grau de coneixements i pràctiques en relació amb l’autocura, mesurades a través de dos qüestionaris elaborats amb aquesta finalitat. VARIABLES SECUNDÀRIES: sociodemogràfiques, comorbiditat, varibales relacionades amb l’úlcera. RECOLLIDA DE DADES: S’han recollir les dades a través d’una entrevista estructurada i també de la història clínica informatitzada e-CAP. ANÀLISIS DE DADES: Es descriurà i es compovarà la possible associació entre cadascuna de les variables d’estudi i cadascuna de les dimensions de grau de coneixements i pràctiques en relació a l’autocura d?ùlceres, mitjançant el Chi quadrat o T-test, acceptant un nivell de significació del 5%. LIMITACIONS: Qüestionaris no validats, possible biaix de memòria i de Hawthorne.

OBJECTIU: Realitzar la validació predictiva de l’instrument de cribratge de fragilitat enfront de l’aparició dels resultats dependència funcional, deteriorament cognitiu, confinament (inclusió en programa d’atenció domiciliària), institucionalització o mort en un seguiment de set anys en població de 70 anys o més que atén la consulta d’Atenció Primària de Salut. Identificar les variables que s’associen amb un empitjorament en la qualitat de vida, en la capacitat funcional, en l?estat cognitiu, la inclusió en programa d’atenció domiciliària, la institucionalització o mort després d’un seguiment de set anys. DISSENY: Estudi prospectiu multicèntric de seguiment d?una cohort de gent gran als set anys de la seva configuració, amb estudi de validació prospectiva d’un instrument de detecció de fragilitat aplicat en la consulta d’Atenció Primària de Salut. ÀMBIT: Atenció Primària de Salut a Barcelona i província. SUBJECTES: Cohort de 691 persones de 70 anys o més l?any 2005, amb història clínica oberta en els diferents centres de salut participants. VARIABLES PRINCIPALS Basals: Instrument de cribratge de fragilitat. Valoració Geriàtrica Integral. Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut. VARIABLES PRINCIPALS EN EL SEGUIMENT: Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut, estat funcional, confinament, institucionalització, defunció. RECOLLIDA DE DADES: Obtenció automatitzada de la informació de la història clínica informatitzada dels últims 7 anys. Revisió manual de la història clínica i entrevista telefònica complementària. VALIDACIÓ DE L’INSTRUMENT: S’estudiarà la validesa predictiva comparant els resultats que desenvolupen les persones durant el seguiment amb els resultats del cribratge inicial.

OBJETIVO: Comparar la efectividad de la atención realizada por las enfermeras respecto a la que hace de forma habitual el personal médico en los pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día en los Equipos de Atención Primaria (EAP) del Institut Català de la Salut (ICS) de Cataluña. ÁMBITO: EAP del ICS de los territorios de Costa de Ponent, Barcelona Ciutat y Barcelonés Nord i Maresme (142 EAP de los 272 EAP del ICS). Se ofrecerá participar en el estudio a todo el personal médico (1.500) y enfermeras (1.500) integrado en la red reformada de estos EAP. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorio (ECA) sin enmascaramiento. El grupo intervención será atendido por enfermeras y el grupo control por personal médico. El tamaño muestral será de 2.154 (1.077 por grupo), teniendo en cuenta 40 profesionales como mínimo, de 20 EAP, y el efecto de diseño debido a la correlación intraclase intraprofesional y EAP. La asignación aleatoria se realizará por conglomerados de días de la semana. SUJETOS: Pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día. VARIABLES: Principales: resolución de síntomas y satisfacción del paciente a las 2 semanas de la visita. Co-variables: características de los sujetos; profesional; EAP; día de la semana. FUENTES DE INFORMACIÓN: Variables principales: encuesta telefónica a las 2 semanas. Co-variables: entrevista e historia clínica del paciente. ANALISIS: Por intención de tratar. Para comparar la efectividad entre los grupos se realizarán modelos multinivel logísticos o lineales, realizando diferentes escenarios de correlación intraclase.

OBJETIVO: Describir la variabilidad de la realización de 7 actividades preventivas (AAPP: cribado de tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, hipertensión arterial, hipercolesterolemia, obesidad, vacunación antigripal, vacunación antitetánica) en Atención Primaria y los factores relacionados con ésta. Describir la evolución de los problemas de salud detectados (PSD: tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, obesidad, hipertensión arterial e hipercolesterolemia). Calcular los coeficientes de correlación intraclase (CCI). ÁMBITO: Equipos de Atención Primaria (EAP) informatizados desde hace >3 años de Madrid, Aragón y Cataluña (CCAA). DISEÑO: Estudio transversal multicéntrico de la variabilidad de la realización de las 7 AAPP y sus factores relacionados en 2006-2007. En diciembre de 2008 se analizará la evolución de los 5 PSD. PARTICIPANTES: Muestra aleatoria de 20 EAP por CCAA. Se seleccionarán los sujetos ? 15 años atendidos en 2006 y en 2007 para el análisis de la variabilidad y además atendidos en 2008 para el análisis de la evolución de los PSD. VARIABLES: Datos de los sujetos (edad, sexo, comorbilidad y AAPP) y características de EAP y del profesional. RECOGIDA DE INFORMACIÓN: Transferencia de los datos de las historias clínicas informatizadas a una base de datos centralizada previa encriptación y disociación de los datos de identificación del sujeto. ANÁLISIS: global y por CCAA. Análisis estándar a nivel de EAP y profesional (medias y proporciones), y análisis de regresión logística multinivel ajustado por variables individuales y de conglomerado. Se calculará la variabilidad en el número de las AAPP con modelos multinivel de Poisson. Efecto aleatorio: EAP y profesional. Cálculo de CCI, errores estándar y componentes de la varianza para las diferentes medidas de resultado.

El envejecimiento de la población española y los cambios sociales evidencian la necesidad de una atención domiciliaria que garantice el cuidado de las personas dependientes en su domicilio y el de sus familiares. La descentralización de los servicios sanitarios y sociales conlleva una variabilidad en la prestación de servicios que merecen ser estudiados ante la implementación de la ley de dependencia. El objetivo del estudio es describir la variabilidad en el grado de desarrollo y los niveles de provisión de servicios de atención domiciliaria de salud y social en 31 países europeos y 4 comunidades autónomas (Andalucía, Aragón, Baleares y Cataluña). El estudio tiene 4 objetivos específicos:1)Describir la organización de la provisión de servicios en atención domiciliaria de salud y social y estrategias de integración en 31 países europeos y 4 CCAA. 2)Describir el funcionamiento de estos servicios ante 10 casos tipo (anciano geriátrico, anciano frágil, crónico complejo, discapacitado en edad laboral, descarga rápida hospitalaria y caso paliativo, entre otros) para valorar los servicios existentes y su grado de utilización en 31 países europeos y 4 CCAA. 3)Analizar la evolución del objetivo 1 y 2 a los 12 meses para evaluar el efecto de la de la ley de dependencia en las 4 CCAA. 4)Elaborar un listado de indicadores básicos de calidad de la atención domiciliaria de salud y social a partir de la revisión de la literatura y del consenso de expertos de las CCAA. El presente estudio está formado por tres subestudios. Subestudio1: diseño observacional, ámbito 31 países europeos y 4 CCAA, sujetos grupo asesor, autocumplimentación 3 cuestionarios.Cuestionario 1 con datos e indicadores de servicios de salud y sociales a domicilio, cuestionario 2 con estrategias de integración de los servicios de salud y sociales, y cuestionario 3 con estudios de casos. Fuentes información: informantes clave y revisión de la literatura. Análisis documental. Subestudio 2: diseño observacional longitudinal, ámbito 4 CCAA, informantes clave cumplimentaran cuestionarios 1,2 y 3 a los 12 meses. Subestudio 3: objetivo elaborar catálogo de indicadores de calidad de la atención domiciliaria,técnica del consenso de expertos, grupo asesor, revisión literatura, técnica grupo nominal, análisis documental y de los grupos nominales.

L’objectiu principal d’aquesta proposta és millorar la qualitat de l’atenció de les persones que es troben en una situació de final de vida proposant estratègies adreçades a assolir els següents objectius específics: – Augmentar la identificació precoç (entre 6-12 mesos abans de que es produeixi la mort) de les persones que presentin malalties cròniques que provoquin una debilitació progressiva i limitin la durada de la seva vida per tal de maximitzar els beneficis d’un pla d’atenció al llarg d’aquesta etapa. – Impulsar el desenvolupament precoç d’un pla d’atenció al final de la vida centrat en el pacient, família i entorn més pròxim. – Incrementar el nombre de plans d?atenció al final de la vida que contemplin els següents dominis: aspectes físics, culturals, psicològics, socials, espirituals i ètics així com la seva actualització sistemàtica. – Afavorir la cooperació interdisciplinària en els plans d’atenció al final de la vida. – Desenvolupar estratègies que millorin la coordinació i la continuïtat de les cures. – Proposar estratègies d’avaluació de les intervencions implementades i els resultats de les mateixes tant en el pacient, família i el seu entorn més pròxim com clínics i socioeconòmics. – Identificar línies de recerca sobre aspectes claus que poden contribuir al que el final de la vida sigui un procés confortable.

OBJECTIU: avaluar l’atenció dimiciliària que ofereixen els equips d’atenció primària (EAP) en el nostre entorn, a les persones de més de 64 anys d’edat amb patologies cròniques, per identificar oportunitats de millora. Es vol identificar quines són les variables del pacient i del servei que rep que s’associen al deteriorament funcional i cognitiu, ingrés en una residència geriàtrica, visites a urgències, ingrés hospitalari o mort. També es vol identificar quines variables dels pacients s’associen amb la intensitat i amb el tipus de serveis socials i sanitaris que reben. MÈTODE: Estudi anaític de seguiment d’una cohort de pacients majors de 64 anys amb patologies cròniques, atesos en els EAP dins un programa d’atenció domiciliària de Catalunya. Es reclutarà 1.272 pacients que es valoraran anualment. Es recollirà el seu estat de salut (diagnòstics, Barthel, Pfeiffer, Braden i Gijon), dades del seu cuidador (Zarit), les atencions rebudes (social i sanitària), la seva salut subjectiva (SF-12), les visites a urgències i els ingressos temporals, i el resultat final entès com mort o bé ingrés definitiu en una residència geriàtrica o hospital. Es realitzarà un control de qualitat de les dades sobre una mostra aleatòria del 10% dels pacients de l’estudi. Les anàlisis principals es basaran en regressions logístiques i una anàlisi de supervivència. RESULTATS ESPERATS: Estandarditzant per l’edat i l’esta de salut, l’intensistat de visites i la intervenció multiprofessional esperem que s’assocïin amb un menor deteriorament funcional i cognitiu i amb un menor nombre d’ingressos hospitalaris i a residències geriàtriques. Algunes característiques dels pacients, com les nafres per pressió, pensem que també s’associaran amb la intensitat de l’atenció que reben aquests pacients.

OBJETIVO: Desarrollar un instrumento ágil de aplicación en la consulta de atención primaria para la detección de ancianos frágiles susceptibles de una valoración geriátrica integral, y validarlo, en población de 70 años o más que atiende la consulta, de forma concurrente frente a una valoración geriátrica integral, y de forma predictiva con un seguimiento de dos años. DISEÑO: Estudio transversal de validación con la formación de una cohorte y un seguimiento de dos años. ÁMBITO: Atención Primaria de Salud, Cataluña SUJETOS: Muestra aleatoria de 666 personas de 70 años o más, con historia clínica abierta en los diferentes centros de salud participantes VARIABLES PRINCIPALES TRANSVERSALES: a) Instrumento de cribado definido por consenso de expertos a partir de la literatura, b) Valoración Geriátrica Integral, c) Calidad de Vida Relacionada con la Salud. VARIABLES PRINCIPALES EN EL SEGUIMIENTO: Calidad de Vida Relacionada con la Salud, estado funcional, confinamiento, institucionalización, defunción. RECOGIDA DE DATOS: Administrarán el instrumento de cribado un mínimo de 67 profesionales sanitarios de diferentes centros. De forma independiente se realizará una valoración geriátrica integral como gold estándar. VALIDACIÓN DEL INSTRUMENTO: Se estudiará la validez aparente y de contenido mediante consulta con un grupo de expertos. Se estudiará la validez criterio concurrente calculando las propiedades del instrumento de cribado en relación a los resultados obtenidos por la valoración geriátrica integral. Se valorará la estabilidad test-retest del instrumento y la concordancia inter-observador. La validez predictiva se valorará comparando los resultados que desarrollan las personas durante el seguimiento con los resultados del cribado inicial.