CAP Santa Coloma de Gramenet
Medicina de Familia
El proyecto CORDELIA (Collaborative cOhorts Reassembled Data to study mEchanisms and Longterm Incidence of chronic diseAses) ha creado una cohorte de 163.830 participantes de 30 a 84 años combinando datos disociados de 31 cohortes en las que se hallan representadas, por selección aleatoria poblacional, todas las comunidades autónomas. El proyecto está gobernado mediante un Convenio gestionado en CIBER.
Se evaluará la asociación de genoma completo (GWAS) con la incidencia de las enfermedad coronaria a 10 años por primera vez en España. Se evaluará la validez de las funciones de riesgo existentes y se generarán nuevas funciones predictivas de enfermedad coronaria que puedan incluir puntuaciones de riesgo genético (GRS) coronario según los resultados obtenidos en el GWAS. Los resultados se podrán validar en cohortes futuras como IMPACT Medicina predictiva o en otras cohortes como UK Biobank. Esta prevención cardiovascular personalizada mediante GRS, combinadas en funciones de riesgo coronario en atención primaria también podría aplicarse a prevención secundaria.
La cohorte CORDELIA agrega de forma estandarizada 84 variables de factores de riesgo y de incidencia de enfermedad coronaria y cuenta con un seguimiento medio de >11 años y unos 4000 acontecimientos coronarios incidentes, entre el total de 101.397 participantes que disponen de muestras de ADN criopreservadas, de los cuales 68.245 tienen el ADN ya extraído. En las restantes 33.152 muestras de células sanguíneas se extraerá el ADN en el laboratorio del IMIM de Barcelona.
Se realizará el genotipado del genoma completo en los 101.397 participantes con ADN mediante el Spanish Biobank Array (SBA) del Centro Nacional de Genoripado (CEGEN) IMPACT Medicina Genómica, equivalente al UK Biobank Array.
La estrategia CORDELIA es altamente coste-efectiva. Ya dispone de un seguimiento a más de 11 años en promedio, que se actualizará entre 2023 y 2024 mediante convenio con el Instituto Nacional de Estadística para mortalidad, y con cruce de datos en atención primaria y hospitalizaciones en cada comunidad autónoma para eventos no mortales de interés de las enfermedades coronarias y cardiovasculares en general.
CORDELIA pondrá a disposición de la comunidad científica , la base de datos de las variables del núcleo, subestudios y las muestras de ADN posibilitando la rápida internacionalización de la cohorte.
Antecedents:
Tot i les nombroses publicacions existents, la evidencia sobre COVID-19 i esdeveniments cardiovasculars actualment es bastant inconsistent, degut a que és una malaltia emergent.
Entre altres coses, es produeix una resposta inflamatoria sistèmica (disfunció endotelial i microtrombosi) i hipercoagulabilitat (elevació D-dimer i fibrinògen). Aquesta inflamació incrementa el risc de ruptura de la placa arterioscleròtica i per tant aparició d’esdeveniments vasculars.
És important valorar les complicacions cardiovasculars que poden contribuir a la mortalitat associada a aquesta pandèmia.
Hipòtesi: Els pacients COVID-19 presenten una major incidència d’esdeveniments cardiovascular respecte als pacients no COVID-19.
Objectius: Conèixer la incidencia d’esdeveniments vasculars : infart de miocardi, ictus, tromboembolisme pulmonar, trombosi venosa profunda i mortalitat vascular i global associada en pacient COVID-19 i no COVID-19 durant el primer semestre de l’any 2020.
Comparar la incidència d’esdeveniments vasculars esmentats entre el primer semestre de l’any 2019 i el primer semestre de l’any 2020.
Analitzar els factors de risc associats a la mateixa.
Resultats esperats: Augment d’esdeveniments vasculars en pacients COVID-19 respecte a no COVID-19 i durant el primer semestre de l’any 2020.
Aplicabilitat:
Identificar els factors de risc assossiats a l’aparició d’un esdeveniment cardiovascular en persones amb la COVID-19 en població general mediterrània >15anys per tal de poder fer una major prevenció en front a nous brots d’aquesta malaltia.
Identificar a les persones més susceptibles per tal que es puguin beneficiar de mesures preventives o de diagnòstic precoç de manera efectiva i eficient.
Rellevància: Conèixer la incidència real d’esdeveniments vasculars i els factors associats a la seva aparició ens
ajudarà a implementar estrategies de prevenció i maneig d’aquesta malaItia abans que es produeixin els esdeveniments vasculars.
Resumen:
En este estudio buscamos conocer la concordancia entre los pacientes remitidos desde atención primaria (AP) por sospecha de RD y el diagnóstico definitivo por parte del oftalmólogo en un entorno clínico de práctica real. Además analizaremos, la concordancia entre un software y el médico de AP en la decisión de derivar a oftalmología con sospecha de RD.
Hipótesis:
La derivación a oftalmología por parte de Atención Primaria en base a la retinografía de cribado de RD es adecuada, existiendo una alta concordancia entre los diagnósticos de sospecha de RD realizados por la medicina de familia y el diagnóstico de RD realizado por el especialista en oftalmología.
Objetivo general:
Evaluar la adecuación de la derivación a oftalmología por parte de los médicos de atención primaria en base a la estrategia de cribado oportunista de la retinopatía diabética mediante la utilización de las imágenes retinográficas obtenidas con Cámara No Midriática en Atención Primaria de Salud
Objetivo secundario:
Conocer la utilidad de un sistema basado en Inteligencia Artificial para la lectura de retinografias de cribado, con el fin de detectar la presencia o la ausencia de retinopatía diabética de manera que permita la automatización de los procesos de cribado, derivando al oftalmólogo las imágenes patológicas para su confirmación y posterior toma de decisiones terapéuticas.
Metodología:
-Diseño: Estudio transversal de precisión diagnóstica.
-Ámbito y período de estudio: Atención Primaria de la región sanitaria Metropolitana Nord (MN) de Barcelona, el último trimestre del año 2020 i primer semestre de 2021.
Objetivo:
Desarrollar una estrategia de intervención basada en la evidencia sobre la efectividad del ejercicio físico supervisado en personas con claudicación intermitente para determinar su impacto comparado con consejo estándar en estos pacientes.
Metodología:
ensayo controlado aleatorio longitudinal, paralelo, cegado al análisis, con una muestra de participantes estudiados entre 3 y 6 meses después de iniciar un programa de ejercicio físico. Los participantes serán asignados al azar a cuatro grupos. Grupo intervención de caminar: La intervención consistirá en la realización del walking training progression. El grupo de intervención de fuerza realizará un programa exclusivamente con ejercicios con resistencia. El grupo intervención de entrenamiento concurrente efectuará un programa de ejercicio que alternará en la misma sesión el entrenamiento de fuerza y de resistencia. Todos los grupos experimentales realizarán 36-72 sesiones, con una frecuencia de 3 sesiones semanales y de 60 minutos de duración por sesión. El grupo control recibirá consejo estándar consistente en la recomendación de realizar ejercicio aeróbico a nivel extremidades inferiores advirtiendo que deben cesar el ejercicio en el momento que aparezca el dolor y reanudarlo nuevamente al desaparecer el dolor un mínimo de 30 minutos por sesión 3 veces a la semana.
Antecedents: La prevalença d’arteriopatia periférica (AP) presenta un increment a nivel mundial en la darrera dècada. Aquesta malatía representa una disminució tan en la qualitat com en l’esperança de vida. A més a més diversos estudis han demostrat que l’AP és un marcador de morbimortalitat.
Hipòtesi: La AP és una de les manifestacions clíniques de l’arteriosclerosi (malaltia crónica, sistémica i progresiva del sistema vascular). La presencia d’ AP a nivell d’extremitats inferiors està fortament associada a l’aparició d’esdeveniments vasculars, mortalitat vascular i per totes les causes. Tot i això aquesta malaltia està infradiagnosticada i encara que es coneixen els factors de risc associats a la mateixa i existeix evidencia sobre el seu abordatge terapèutic, no es tracten adequadament. L’exitència de guies amb evidència sobre l’abordatge de l’AP no garanteix que aquesta pràctica sigui implementada pels professionals. La quantificació en l’infradiagnòstic en pràctica clínica real i l’avaluació del control dels factors de risc associats a la mateixa en ajudarà a implementar i optimitzar estrategies de prevenció primaria per esdeveniments vasculars
Objectius: Conèixer la prevalença d’AP, la seva evolució, l’infradiagnòstic, el control dels factors de risc i la morbimortalitat associada.
Resultats esperats: Elevat infradiagnòstic i infratractament.
Aplicabilitat: Identificar a les persones que es poden beneficiar de mesures preventives o de diagnòstic precoç de manera efectiva i eficient.
Rellevància: Conèixer la pràctica clínica real en front d’aquesta malatía i conèixent l’infradiagnòstic i infratractament podrem crear estratègies de diagnòstic i tractament d’aquesta malatía abans que es produeixin els esdeveniments vasculars. Tot això amb un cost baix, convertint-se en una inversió molt eficient per al sistema sanitari del nostre país.
Antecedents: La diferència de pressió arterial entre braços (dPEB) augmentada (?10mmHg) s’ha relacionat recentment amb l’arteriopatia perifèrica i s’ha plantejat com a possible marcador de risc cardiovascular. Per a la seva determinació es recomana l’ús simultani als dos braços d´aparells automàtics de mesura de pressió arterial(PA). No hi ha, però, suficients estudis que analitzin la seva fiabilitat ni la reproduïbilitat en mesures repetides amb diferents mètodes.
Hipòtesis: La concordança entre dos mètodes de mesura automàtica de la PA (dos aparells OMRON M6 i un aparell WatchBPOffice) és alta per a la determinació de la dPEB.
Metodologia: Estudi descriptiu transversal. Mostreig aleatori simple a partir del registre de pacients de 35 a 74 anys del CAP. Reclutament mitjançant trucada telefònica.
Determinacions: Dos professionals d’infermeria entrenats per l’estudi mesuraran la dPEB amb els dos mètodes (alternant el seu ordre d´aplicació)en tots els pacients. A la setmana,es repetiran les mesures de forma idèntica.
Anàlisi estadística: Es farà amb Stata v14. La concordança entre mètodes i la del mateix mètode en diferents temps es farà mitjançant el coeficient de correlació intraclasse, els mètodes gràfics de Bland-Altman i l’índex kappa usant el punt de tall <10mmHg i ?10mmHg. Resultats esperats: Existeix una bona correlació en la determinació de la dPEB entre ambdós mètodes. Aplicabilitat i Rellevància:Es podrien usar els tensiòmetres dels CAP(OMRON M6 HEM 7321-E)en la determinació de la dPEB i plantejar estudis futurs sobre la implicació de la dPEB en l´aparició de la malaltia cardiovascular. Objectius: Objectiu general: avaluar la correlació entre els dos mètodes de mesura en la determinació de la dPEB en població general. Objectiu específic: analitzar la reproduïbilitat de la dPEB de cadascun dels aparells en mesures repetides. Objectiu secundari: estimar la prevalença d'una dPEB augmentada.
La finalitat d?aquest projecte és millorar la capacitat predictiva de les funcións de risc cardiovascular mitjançant l?estudi de la microcirculació retiniana. Es vol consolidar una linia de recerca dintre de l?ARTPER en relació a la microcirculació retiniana.
L?objectiu principal del projecte és determinar el paper que pot tenir la ràtio arteriovenosa (RAV) com a possible factor de risc de patir algun incident de malaltia vascular (FRCV) al llarg del seguiment de la cohort ARTPER.
L?objectiu secundari és determinar la possible associació de la RAV amb l?arteriopatia perifèrica (AP), i estudiar el paper que de manera independent tindrien la determinació de l?AP i la RAV en la determinació del risc de malaltia vascular (RCV).
La cohort poblacional catalana ARTPER va començar el seu seguiment l?any 2006 amb l?objectiu de determinar la prevalença i la incidència d?AP en població major de 50 anys, i per estudiar el valor predictiu del RCV que té l?índex turmell-braç.
L?alteració dels vasos de la retina s?ha associat a malalties cardiovasculars com la hipertensió, la diabetis i l’ictus. La RAV es calcula fent el quocient entre les mitjanes d’ample arteriolar i venular al voltant del disc òptic. La RAV es considera alterada quan és menor de 0,66.
El projecte consta de dos fases, una primera transversal en el moment de recollida de dades, on analitzarem les relacions entre la RAV i els diferents factors de risc cardiovascular (FRCV) així com les diferències entre població sense i amb AP. I una altra prospectiva, aprofitant el seguiment de la cohort ARTPER, per analitzar l?associació entre una RAV alterada i el RCV, tant en població sana com en població amb AP. Així mateix estudiarem si la RAV millora la capacitat predictiva de la funció REGICOR.
Obtindrem les imatges retinogràfiques digitalitzades mitjançant ?càmera no midriàtica?. Es faran dos imatges per ull, una centrada en la màcula i altra centrada en el disc òptic. Per la lectura de la RAV de les retinografies es farà servir un programari específic (VesselMap; SIRIUS).
Los objetivos del estudio son conocer la incidencia de eventos cardiovasculares/mortalidad a los a los 10 años de seguimiento de la cohorte poblacional ARTPER y determinar la asociación entre arteriopatía periférica tanto sintomática como asintomática con la incidencia de eventos vasculares/mortalidad (objetivos principales); así como conocer la evolución del riesgo cardiovascular a los 10 años de seguimiento en la cohorte ARTPER, determinar el papel del ITB en la reclasificación del riesgo cardiovascular en una cohorte poblacional y estudiar el efecto de diversos fármacos sobre la incidencia de arteriopatía periférica (objetivos secundarios).
Estudio prospectivo de seguimiento de una cohorte poblacional (ARTPER) de sujetos de igual o mayor edad de 49 años. La cohorte ha sido seguida durante 7 años (2006-2014) y ahora se completará el seguimiento a los 10 años para determinar la incidencia de eventos vasculares (accidente isquémico transitorio, ictus, angina de pecho, infarto de miocardio, aneurisma abdominal sintomático, intervención vascular y mortalidad). Las variables serán recogidas mediante SIDIAP, contacto telefónico y revisión historias clínicas. Para el análisis estadístico de los datos se realizará un análisis descriptivo de los datos y los modelos de regresión.
Esperamos observar una mayor proporción de eventos vasculares y de mortalidad vascular en sujetos con arteriopatía periférica sobretodo asintomática, con el objetivo de identificar mejor a los sujetos con arteriosclerosis subclínica y poder actuar enérgicamente en las consultas de Atención Primaria antes de que se produzcan los eventos vasculares en otros territorios vasculares.
Las imágenes de fondo de ojo conforman un entorno ideal para analizar el sistema circulatorio de los pacientes ya que
es posible acceder a él de una manera no invasiva. El árbol vascular retiniano se ve afectado, como el resto de los
vasos del cuerpo, por diversas patologías, como la hipertensión, diabetes o enfermedades cardiovasculares, entre
otras, que pueden alterar propiedades de los vasos del árbol vascular (calibre, curvatura, etc). Dada la alta
accesibilidad de la microcirculación retiniana y su relación con patologías relevantes, el estudio de estas alteraciones
se vuelve una herramienta muy potente como factor pronóstico y de seguimiento desde etapas iniciales de desarrollo
de la patología. De entre los diferentes biomarcadores asociados a la microcirculación retiniana, y sus alteraciones,
destacan, entre otros, el índice arterio venoso (AVR) y la tortuosidad vascular.
Los avances en el procesado automático de imagen y en concreto en el tratamiento de imagen de retina han permitido
que dichos índices puedan ser obtenidos de forma cómoda mejorando la productividad y la calidad asistencial en los
diferentes entornos clínicos. Es por ello que el equipo solicitante dispone en la actualidad de una plataforma, SIRIUS,
que integra la medición automática de los biomarcadores retinianos mencionados de manera objetiva y reproducible.
En este proyecto se pretende validar la plataforma tecnológica SIRIUS en dos vertientes. Por un lado, realizar su
validación para la integración y uso de dicha plataforma en los protocolos clínicos de diferentes servicios de sistemas
sanitarios. Esto es importante puesto que permitiría su adaptación para práctica clínica diaria. Por otro lado, se
pretende estudiar la relación de dichos biomarcadores con diferentes patologías asociadas, incorporando a la
herramienta la estratificación del riesgo asociado a cada una de ellas mediante escalas de referencia. Concretamente,
se propone el estudio de las siguientes patologías: diabetes, hipertensión, enfermedades cardiovasculares, Isquemia
Cerebral Silente (ICS) y Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC). Dotando a la herramienta de esta
capacidad se habilitaría su utilidad en diversas especialidades clínicas así como en procesos de cribado o chequeo.
Objectiu: 1. Conèixer el risc relatiu de malaltia cardiovascular (MCV) en pacients amb esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHNA) respecte als pacients sense EHNA. 2. Estudiar l’associació entre EHNA i MCV. 3. Conèixer la relació entre EHNA i factors de risc cardiovascular. 4. Conèixer la relació entre EHNA i malaltia renal precoç.
Disseny: Estudi multicèntric de base poblacional amb subjectes d’edat>45 anys constituint dues cohorts, una amb subjectes amb EHNA i una altra sense EHNA.
Àmbit i subjectes d’estudi: Tots a partir de SIDIAPQ. Cohort EHNA: Tots els subjectes amb diagnòstic d’EHNA donat d’alta en l’eCAP durant 2009-2013. Cohort no EHNA (“”control””): Subjectes sense diagnòstic d’EHNA de la mateixa edat (± 5 anys), sexe i centre d’atenció primària durant 2009-2013 aparellats a l’atzar per a cada subjecte de la cohort EHNA.
Instrumentació i determinacions: Dades basals (entre l’entrada a la cohort i un any abans): Entrada a la cohort: data del diagnòstic d’EHNA (per als “”controls”” l’entrada a la cohort serà la data del diagnòstic del cas d’EHNA al qual s’aparella). Variables sociodemo-gràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, exploració física, determinació analítica, REGICOR/Framingham, síndrome metabòlica.
Anàlisis estadística: Objectiu 1: Anàlisi de supervivència de MCV segons EHNA (Kaplan-Meier, test log-rank), models de regressió de Cox per comparar el risc de patir una MCV (o mort). Els objectius 2 a 4 es contestaran mitjançant regressió logística múltivariant.
Aplicabilitat i rellevància: l’EHNA és molt prevalent en el nostre medi i la seva associació a múltiples factors de risc cardiovascular fa que es tracti d’una malaltia potencialment greu que habitualment es subestima.
Objetivos
El objetivo principal será estudiar los mecanismos neurobiológicos que subyacen la neuroplasticidad y determinar el impacto y la eficacia del ejercicio físico, entrenamiento cognitivo y su combinación en la recuperación estructural y funcional cerebral.
Método
Ensayo clínico aleatorio controlado en el que se incluirán 140 sujetos mayores de 50 años sin alteración cognitiva o con síntomas cognitivos leves, poco activos o sedentarios. Los participantes serán aleatorizados en 4 grupos, 1 grupo control de 20 personas y 3 grupos experimentales de 40, donde recibirán tratamiento intensivo cognitivo mediante ordenador, ejercicio físico cardiorespiratorio o ambos. El tratamiento consistirá en 5 sesiones semanales de 45 minutos de duración durante 3 meses. Se realizará exploración neuropsicológica, de neuroimagen estructural, funcional y de redes antes y después de la intervención, así como la exploración de factores bioquímicos moduladores del efecto en casos específicos.
El grup d’estudi sobre arteriopatia perifèrica (ARTPER) que es va constituir a finals de l?any 2005 amb la finalitat de dur a terme un estudi multicèntric de base poblacional sobre prevalença poblacional de l’arteriopatia perifèrica (cohort de 3786 subjectes) i el valor predictiu de les formes silents com a marcador de morbi-mortalitat cardiovascular (FIS 2007/ ETES 2007). Aquest estudi juntament amb un ajut d’alliberament concedit l’any 2007 per l’IDIAP Jordi Gol que ha permès realitzar una tesi doctoral (2010). Actualment s’està duent a terme un segon tall d’aquesta cohort amb l’estudi : Incidència de arteriopatia perifèrica i relació amb factors de risc cardiovascular i morbi-mortalitat als 5 anys de seguiment de la cohort poblacional ARTPER (FIS 2011) per tal de conèixer millor la història natural de l’arteriopatia perifèrica. Sóc investigadora principal d’aquest projecte i actualment ens troben a finals del primer any, en fase de realització del treball de camp. L?objectiu fonamental de demanar aquest alliberament és poder continuar aquest estudi, a més a més de coordinar els subprojectes derivats de l?ARTPER sobre arteriopatia, ictus, marcadors genètics i inflamatoris, osteoporosi, disfunció erèctil i esteatosi hepàtica. Altres objectius seran desenvolupar línies de transferència i innovació, a més a més de captar residents de Medicina Familiar i Comunitària que vulguin realitzar el treball de recerca sobre la present línia de recerca i que passin a formar part en un futur de la nostra línia de recerca.
El presente proyecto trata de desarrollar una herramienta software de análisis de imagen capaz de identificar, extraer y cuantificar características anatómicas a partir de imágenes de fondo de ojo, y que puedan ser explotadas dentro de procesos de investigación clínica. En el caso concreto del presente proyecto, dichos procesos de investigación tendrán por objeto tratar de identificar y correlacionar diferentes anomalías detectables en el sistema micro-vascular retina con la aparición y/o diagnóstico precoz de infarto cerebral silencioso. El objetivo fundamental es dotar al personal clínico y especialista de nuevas herramientas de visualización y análisis de la imagen que permitan mejorar los procesos de detección y diagnósticos relacionados con el infarto cerebral silencioso. En concreto, se pretenden implementar mecanismos de procesado y extracción automática y semiautomática de características de imágenes del fondo del ojo (fundus), como diana potencial, para la detección temprana de la patología. Estas herramientas permitirán, junot con otros sistemas de apoyo a la decisión, como imágenes de resonancia magnética cerebral (MRI), establecer relaciones y/o correlaciones entre pacientes con daño cerebral, y pacientes con daños o cambios en la micro-vascularización de la retina. De cara a lograr este planteamiento, se han establecido los siguientes objetivos específicos: 1. Implementar una herramienta capaz de importar, visualizar, y procesar, de manera eficiente, imágenes de retinografía. 2. Implementar una herramienta capaz de extraer y cuantificar estructuras anatómicas relevantes tales como el disco óptico en imágenes de fondo de ojo. 3. Implementar una herramienta capaz de segmentar y cuantificar el árbol micro-vascular retinal. 4. Implementar mecanismos de aprendizaje automático o machine learning capaces de proporcionar grados de correlación entre datos control y patológicos, a partir de características extraídas de imagen de retinografía, para poder ser aplicados como herramientas de apoyo a la decisión clínica.
Aquest projecte de recerca de 3 anys de durada és un estudi analític transversal d’avaluació d’una prova diagnòstica. Es vol avaluar la concordança de 3 estratègies diferents d’interpretació de la retinografia (oftalmòleg especialista en retina, metge d’Atenció Primària i automatitzada por software).
La població d’estudi prové de l’estudi prospectiu ISSYS (FIS PI10/00705) que té com a objectiu principal la determinació de la prevalença de lesions cerebrovasculars silents (infarts i leucoaraiosi) mitjançant Ressonància Nuclear Magnètica (RNM) i l’aparició d’ictus i/o demència en un seguiment clínic de 3 anys. Es tracta d?una cohort de 1000 individus de 50 a 70 anys, seleccionats aleatòriament i estratificats per grups d’edat i sexe en Atenció Primària, amb hipertensió arterial (HTA) d’1 any d’evolució com a mínim i sense antecedents previs de malaltia cerebrovascular o demència.
Criteris de inclusió:
– Pacients de 50 a anys d’edat.
– Pacients amb HTA essencial de més d?un any de durada, amb o sense afectació d?òrgans diana.
Criteris d’exclusió:
– Historia de malaltia cerebrovascular o demència.
– Presència de contraindicacions per fer una RNM.
– Sospita de HTA de bata blanca.
– Pacients amb alguna limitació física o funcional per a la pràctica i interpretació de la radiografia (opacitat de medis, fotocoagulació retiniana, miopia magna, ull únic funcional, malaltia amb trastorns del moviment.
El seu objectiu principal és “”avaluar la utilitat diagnòstica de la retinografia mitjançant càmera amidriàtica per a la detecció d?isquèmia cerebral silent (ICS) en població de 50 a 70 anys amb HTA i sense accident vascular cerebral previ””.
OBJETIVO: Determinar, en una cohorte poblacional seguida durante 5 años, la incidencia acumulada de arteriopatía periférica (AP) sintomática y silente, su relación con la evolución de los factores de riesgo vasculares clásicos, con parámetros bioquímicos y genéticos, y con la morbi-mortalidad vascular. DISEÑO: A) Se pretende realizar un segundo corte transversal sobre la evolución de prevalencia de AP en la cohorte poblacional ARTPER. B) Posteriormente se extenderá el seguimiento de la cohorte: los sujetos de dicha cohorte continuarán siendo evaluados mediante entrevista telefónica con el sujeto y con el médico de familia (cada 6 meses) y con revisión de la historia clínica informatizada con la finalidad de determinar la aparición de los siguientes eventos cardiovasculares (ECV): accidente isquémico transitorio, ictus, angina de pecho, infarto de miocardio, aneurisma abdominal sintomático, intervención vascular, mortalidad vascular. ÁMBITO Y SUJETOS DE ESTUDIO: Cohorte poblacional ARTPER de 3786 personas ! 55 años adscritas a 28 Centros de Salud de Atención Primaria. INSTRUMENTALIZACIÓN: Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo<0,9. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. Se realizaran análisis bioquímicos en suero para determinar la expresión de marcadores pro-inflamatorios y análisis de polimorfismos genéticos para determinar sus frecuencias y su asociación con AP, factores de riesgo y eventos cardiovasculares, con la finalidad de describir nuevos parámetros de estudio relacionados con la prevención de AP y ECV, prácticamente inexistentes en la actualidad, que permitan posteriormente adecuar y mejorar los tratamientos actuales.
OBJETIVOS Objetivo principal: Calcular el riesgo relativo de padecer un evento adverso cardiovascular o hemorrágico en pacientes con arteriopatía periférica (AP) tratados con cilostazol respecto a pacientes tratados con pentoxifilina. Objetivos específicos: 1. Calcular los siguientes riesgos relativos para pacientes tratados con cilostazol respecto los tratados con pentoxifilina: de padecer cardiopatía isquémica, de presentar arritmias, de presentar una hemorragia. 2. Determinar si el uso concomitante de antiagregantes con cilostazol incrementa el riesgo de hemorragias. 3.- Determinar si la coexistencia de otras enfermedades como la diabetes mellitus o la insuficiencia cardiaca puede incrementar los eventos cardiacos y la mortalidad. METODOLOGÍA Estudio de cohortes ambispectivo de 3 años de seguimiento. Se obtendrán, de una base de datos (SIDIAP) que registra todas las patologías y sus pruebas y tratamientos del 85% de la población de Cataluña tratada en Atención Primaria, los pacientes >40 años diagnosticados de AP que inicien tratamiento con cilostazol o pentoxifilina en 2009 o 2010 y que no tengan antecedentes cardiovasculares, fibrilación auricular ni amputaciones. Estos pacientes (unos 20.000) serán seguidos a partir del inicio del tratamiento, mediante el SIDIAP y los informes de altas hospitalarias, para ver si desarrollan eventos cardiovasculares, hemorrágicos o muerte. Para el análisis principal se usarán modelos de regresión de Poisson para estimación de las tasas de incidencias y riesgos, utilizando como offset el valor obtenido de personas-tiempo. Se ajustarán las estimaciones por los factores basales de índole demográfica y por los factores predictivos para cada variable dependiente.
OBJETIVO: Evaluar la utilidad diagnóstica de la retinografía en la detección de isquemia cerebral silente en población mayor de 50 años sin ictus previo. DISEÑO: Estudio analítico observacional multicéntrico de evaluación de una prueba diagnóstica. SUJETOS: 644 individuos con una Resonancia Nuclear Magnética (RNM) practicada por sospecha de patologia cerebral no vascular, pertenecientes a Centros de Salud de Atención Primaria (AP) del área metropolitana de Barcelona. Definición de caso: paciente que presente isquemia cerebral silente diagnosticada por RNM; para cada caso se seleccionará un control de las mismas características sin patologia vascular cerebral por RNM. Se excluyen los individuos con alguna limitación para la lectura de la retinografía o la patología cerebral que altere su interpretación o de la RNM. MÉTODOS: Se realizará una entrevista para recoger datos socio-demográficos, de tratamiento, factores de riesgo y comorbilidades cardiovasculares. Se solicitará una analítica y ECG. Posteriormente, se realizará una retinografía mediante cámara amidriática a todos los participantes. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: La sensibilidad, especificidad y valores predictivos se calcularán a partir de tablas 2×2 (isquemia cerebral silente sí/no vs. retinografía positiva/negativa). Sus intervalos de confianza se calcularán como el intervalo de confianza de una proporción. RELEVANCIA Y APLICABILIDAD: La detección de isquemia cerebral silente precisa una RNM, exploración poco accessible desde AP. Conocer la utilidad de la retinografia como prueba de cribaje, comportaria una optimización de recursos con reducción de costes
CENTROS DE ESTUDIO Y NÚMERO DE SUJETOS PREVISTOS
Se trata de un estudio poblacional en 10 comunidades autónomas españolas, en el que se analizarán 11 muestras poblacionales aleatorias independientes de entre 900 y 5.000 participantes de 35 a 74 años, con muestras de sangre extraídas después del año 1999. En total, se analizarán los datos de aproximadamente 29.151 pacientes.
JUSTIFICACIÓN DEL ESTUDIO CLÍNICO OBSERVACIONAL
Los estudios realizados en España indican que la prevalencia de Factores de Riesgo (FR) es semejante en este país, a la de países con el triple de incidencia y mortalidad por infarto de miocardio. Se desconoce la prevalencia poblacional del colesterol ligado a lipoproteínas de baja densidad (C-LDL) <130 mg/dl, con Proteína C-reactiva de alta sensibilidad (PCRas) ?2 mg/l y de colesterol ligado a lipoproteínas de alta densidad (C-HDL) <40 mg/dl, que se ha evidenciado por estudios previos, que está asociada a un mayor riesgo cardiovascular. En este contexto, es necesario determinar la prevalencia de esta población en el marco de una estimación del riesgo de Cardiopatía Coronaria (CC), con funciones de riesgo de CC utilizando niveles de FR clásicos.
OBJETIVOS
OBJETIVO PRINCIPAL: Determinar la variabilidad de la distribución de las fracciones lipídicas, la prevalencia de dislipemias definida según los criterios de las guías actuales y su tratamiento, entre las comunidades autónomas representadas por los estudios poblacionales participantes.
OBJETIVOS SECUNDARIOS:
- Determinar la prevalencia del aumento simultáneo de las concentraciones de C-LDL y PCRas en la población española y su riesgo de CC.
- Analizar las tendencias temporales en los últimos 10 años de la distribución de las fracciones lipídicas, la prevalencia de dislipemias y su tratamiento en España, en aquellos estudios poblacionales que así lo permitan por tener datos con evolución temporal.
- Determinar la correlación existente entre los biomarcadores inflamatorios y los estratos resultantes de la combinación de C-LDL, C HDL y PCRas.
- Determinar los perfiles inflamatorios, procoagulantes, hemodinámicos y adipocrinos de los subgrupos de pacientes obesos, con síndrome metabólico, diabéticos e individuos sin estas características.
DISEÑO DEL ESTUDIO
Se trata de un estudio descriptivo transversal observacional, a partir de varias estudios poblacionales de alta calidad ya finalizados después del año 1999, en 10 comunidades autónomas seleccionadas. Se extraerán de las bases de datos de los estudios poblacionales participantes, la información de los sujetos que cumplen criterios de inclusión, definidos más adelante. Se creará una base de datos con las variables necesarias que están definidas en el apéndice B.
Para dar respuesta a los objetivos del estudio, éste se divide en dos ramas diferenciadas: DARIOS Epidemiológico y DARIOS Inflamatorio
El subestudio DARIOS Epidemiológico pretende estimar, a partir de los datos de los estudios que participan, citados a continuación, datos de la prevalencia de los factores de riesgo cardiovascular.
En los casos en los que las PCRas no fueron analizadas previamente, se harán las determinaciones, si se conservan muestras biológicas congeladas. Se conservarán los valores originales de las muestras en las que se determinó la PCRas en un principio.
Se seleccionarán 5.000 muestras al azar, entre los participantes que conserven muestras de suero o plasma congeladas, para determinar además biomarcadores del estado inflamatorio y oxidativo, en el subestudio DARIOS Inflamatorio.
POBLACIÓN DEL ESTUDIO
Para el subestudio DARIOS epidemiológico, se analizarán 11 muestras poblacionales aleatorias independientes de entre 900 y 5.000 participantes de 35 a 74 años, con datos y muestras de sangre extraídas después del año 1999, en 10 comunidades autónomas españolas.
Se extraerán de las bases de datos de los estudios participantes (véase Tabla 1), la información de los sujetos que cumplen criterios de inclusión, definidos más adelante. Se creará una base de datos con las variables necesarias definidas en el apéndice B.
El índice tobillo-brazo (ITB) se obtiene dividiendo la presión arterial sistólica (PAS) a nivel del tobillo por la PAS braquial. Un ITB ? 0,90 es sugestivo de arteriopatía periférica (AP) y ha demostrado ser un buen predictor de morbimortalidad cardiovascular y mortalidad total. En los trabajos publicados hasta el momento, se utiliza un doppler y un esfingomanómetro de mercurio para poder determinar las PAS. La retirada de los esfingomanómetros de mercurio de las consultas hace necesario validar nuevos instrumentos. Los esfingomanómetros automáticos han demostrado muy baja sensibilidad en la determinación del ITB. El OMRON HEM-907, cuando se utiliza con su opción manual, actúa como una columna de mercurio. Nuestro objetivo es conocer la concordancia entre los ITB obtenidos con OMRON HEM-907 (modo manual) y con esfingomanómetro de mercurio. El Índice dedo-brazo (IDB) se obtiene al dividir la PAS a nivel del primer dedo del pie por la braquial del brazo control. Existen muy pocos estudios publicados y no hay seguimiento de ninguna cohorte. El IDB ha demostrado una buena correlación con la angiografía y ser muy útil en los pacientes con calcificación arterial. Nuestro objetivo es conocer la aplicabilidad de la determinación de este parámetro en atención primaria. Para llevar a cabo el estudio se realizará la determinación del ITB utilizando el OMRON HEM-907, en su versión manual junto con el doppler y con el esfingomanómetro de mercurio. Ambas exploraciones se realizarán en el mismo paciente de forma consecutiva y por dos exploradores distintos. También se determinará la PAS a nivel del dedo del pie.
OBJECTIU: Objectius principals: Conèixer la prevalença d’IDB patològic en el grup de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB calcificat. Conèixer la concordança entre l’IDB i l’ITB i la informació complementària que pot aportar l’IDB a la determinació de l’ITB en el grup de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB normal o patològic. Objectiu secundari: Determinar l’índex de massa corporal com a factor de risc en els pacients diabètics tipus 2 amb valors de l’ITB i/o l’IDB alterats. MÈTODES: Disseny: Estudi transversal, observacional i descriptiu. Àmbit d’estudi: Atenció primària. Tres Centres d’Atenció Primària (CAPs) de l’àmbit del Barcelonès Nord i Maresme. Subjectes d’estudi: Pacients diabètics tipus 2 de més de 40 anys i que estiguin assignats a algun d’aquests 3 CAPs. Variables i mesures principals: Es citarà per telèfon als pacients diabètics tipus 2 seleccionats per l’estudi, per a que acudeixin a fer-se una visita en el corresponent centre d’atenció primària. Se’ls hi recollirà informació sociodemogràfica (edat i gènere), antecedents d’hipertensió arterial i mesures antropomètriques (pes, talla, perímetre del braç i del turmell). També se’ls hi farà una exploració amb el doppler i l’esfigmomanòmetre de mercuri per determinar l’ITB i l’IDB. Per tal d’estandarditzar la tècnica d’aquestes exploracions sempre serà la mateixa infermera la que les realitzarà. RESULTATS ESPERATS: Hi han molt pocs estudis publicats que permetin conèixer l’aplicabilitat i rendibilitat de l’IDB en pacients diabètics amb sospita de calcificació arterial. Tot i així, entre l’elevat nombre de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB calcificat que tenim a les nostres consultes, esperem trobar un percentatge significatiu de pacients amb un IDB patològic, cosa que milloraria molt el diagnòstic d’arteriopatia perifèrica (AP). IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: Aquest estudi permetrà tenir més dades del valor pràctic de l’IDB i donar-lo a conèixer per poder completar l’estudi dels pacients diabètics, especialment en aquells que presenten criteris de calcificació en l’ITB. Això ajudarà a millorar el diagnòstic de l’AP a les consultes d’atenció primària i prevenir possibles complicacions.
OBJETIVO: Conocer la prevalencia de arteriopatía periférica (AP) en población general de ambos sexos, su relación con morbi-mortalidad vascular y su significado clínico-pronóstico en relación al riesgo cardiovascular determinado mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. DISEÑO: Estudio observacional en dos fases. FASE I: Transversal descriptivo de prevalencia de AP y FASE II: Analítico de cohortes. ÁMBITO DE ESTUDIO: Población adscrita a 24 Centros de Salud de Atención Primaria de entorno urbano y semiurbano. SUJETOS DE ESTUDIO: Muestra aleatoria de 3010 personas de edad mayor o igual a 50 años. INSTRUMENTALIZACIÓN: A) Estudio transversal. Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. El cálculo del riesgo cardiovascular se realizará mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. B) Estudio de cohortes. Los sujetos serán evaluados cada 6 meses mediante entrevista telefónica, revisión de la historia clínica informatizada, entrevista personal o telefónica con el médico de atención primaria responsable del paciente yrevisión anual de los registros de mortalidad para determinar la aparición de los siguientes eventos durante el seguimiento: 1. Accidente isquémico transitorio, 2. Ictus, 3. Angina de pecho, 4. Infarto de miocardio, 5. Aneurisma abdominal sintomático y 6. Mortalidad vascular. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación prevalencia de arteriopatía periférica en población mayor o igual a 50 años y estimación del riesgo relativo de padecer un evento cardiovascular en función de la presencia de AP
OBJETIVO: Conocer la prevalencia de arteriopatía periférica(AP) en población general de ambos sexos, su relación con la morbi-mortalidad vascular y su significado clínico-pronóstico en relación al riesgo cardiovascular determinado mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. DISEÑO: Estudio observacional en dos fases. FASE I: Transversal descriptivo de prevalencia de AP y FASE II: Analítico de cohortes. ÁMBITO DE ESTUDIO: Población adscrita a 24 Centros de Salud de Atención Primaria de entorno urbano y semiurbano. SUJETOS DE ESTUDIO: Muestra aleatoria de 3010 personas de edad > 50 años. INSTRUMENTALIZACIÓN: A) Estudio transversal. Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo ? 0,9. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. El cálculo del riesgo cardiovascular se realizará mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. B) Estudio de cohortes. Los sujetos serán evaluados cada 12 meses mediante entrevista telefónica, revisión de la historia clínica informatizada, entrevista personal o telefónica con el médico de atención primaria responsable del paciente y revisión anual de los registros de mortalidad para determinar la aparición de los siguientes eventos durante el seguimiento: 1.Accidente isquémico transitorio, 2.Ictus, 3.Angina de pecho, 4.Infarto de miocardio, 5.Aneurisma abdominal sintomático y 6.Mortalidad vascular. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación de la prevalencia de arteriopatia periférica en población > 50 años y estimación del riesgo relativo de padecer un evento cardiovascular en función de la presencia de AP.
Objectiu: Conèixer la prevalença de l’arteriopatia perifèrica (AP) en població general d’ambdós sexes, la seva relació amb la morbimortalitat vascular i el seu significat clínic-pronòstic en relació al risc càrdio-vascular determinat mitjançant les taules REGICOR, Framingham i SCORE. Disseny: Estudi observacional en dues fases. FASE I: Descriptiu transversal de prevalença d’AP i FASE II: Analític de Cohorts. ÀMBIT D’ESTUDI: Pacients adscrits a 21 Centres de Salut d’Atenció Primària d’entorn urbà i semiurbà de l’àrea del Barcelonès Nord-Maresme i Barcelona ciutat. Subjectes d’estudi: Mostra aleatòria de 3010 persones d’edat major o igual a 50 anys. Instrumentalització: A) Estudi transversal. Com a criteri diagnòstic d’AP s’utilitzarà l’índex turmell/braç <=0,9. Aquesta determinació es realitzarà mitjançant un Doppler portàtil (sonda de 8 MHz) per personal prèviament ensinistrat. El càlcul del risc càrdio-vascular es realitzarà mitjançant les taules REGICOR, Framingham i SCORE. B) Estudi de cohorts. Els subjectes seran avaluats cada 6 mesos per entrevista telefònica, revisió de la història clínica informatitzada, entrevista personal o telefònica amb el metge d'atenció primària responsable del pacient i revisió anual dels registres de mortalitat per determinar l'aparició dels següents esdeveniments en el decurs del seguiment: 1. Accident isquèmic transitori, 2. Ictus, 3. Angina de pit, 4. Infart de miocardi, 5. Aneurisma abdominal simptomàtic i 6. Mortalitat vascular. Resultats esperats: Estimació de la prevalença d'AP en població >=50 anys i estimació del risc relatiu de patir un esdeveniment càrdio-vascular en funció de la presència d’arteriopatia perifèrica.
OBJECTIU: Conèixer la prevalença d’arteriopatia perifèrica en població general d’ambdos sexes, la seva relació amb la morbi-mortalitat vascular i el seu significat clínic-pronòstic en relació al risc cardiovascular determinat mitjançant les taules REGICOR i Framingham. DISSENY: Estudi observacional en dues fases. FASE I: Transversal descriptiu de prevalença d’arteriopatia perifèrica i FASE II: Analític de cohorts. ÀMBIT D’ESTUDI: Pacients adscrits a 21 Centres de Salut d’Atenció Primària i entorn urbà i semiurbà. SUBJECTES D’ESTUDI: Mostra aleatòria de 3010 persones d’edat ? 50 anys. INSTRUMENTALITZACIÓ: A) Estudi transversal. Com criteri diagnòstic d’arteriopatia perifèrica s’utilitzarà l’índex turmell/braç ? 0,9. Aquesta determinació es realitzarà mitjançant un Doppler portàtil (sonda de 8 Mhz) per personal prèviament entrenat. El càlcul del risc cardiovascular es realitzarà mitjançant les tauless REGICOR i Framingham. B) Estudi de cohorts. Els subjectes seran avaluats cada 6 mesos mitjançant entrevista telefònica, revisió de la història clínica informatitzada, entrevista personal o telefònica amb el metge d’atenció primària responsable del pacient i revisió anual dels registres de mortalitat per a determinar l’aparició dels següents events durant el seguiment: 1.Accident isquèmic transitori, 2.Ictus, 3.Angina de pit, 4.Infart de miocardio, 5.Aneurisme abdominal simptomàtic i 6.Mortalitat vascular. RESULTATS ESPERATS: Estimació prevalença d’arteriopatia perifèrica en població ? 50 anys i estimació del risc relatiu de patir un event cardiovascular en funció de la presència d’arteriopatia perifèrica.
OBJECTIU: Avaluar l’impacte de la intervenció en la millora dels factors de risc cerebrovascular en pacients que han patit ictus isquèmics. DISSENY: Estudi d’intervenció abans i després. ÀMBIT DE L’ESTUDI: Població adscrita a una Àrea Bàsica de Salut (ABS) urbana de Santa Coloma de Gramanet (31.132 habitants) SUBJECTES D’ESTUDI: Pacientes >=18 anys pertanyents a l’ABS que han patit un ictus isquèmic durant el període comprès entre l’1 de gener de 1996 i el 31 de desembre del 2002. INSTRUMENTALITZACIÓ: Creació i complimentació d’un full de recollida de dades pels factors de risc estudiats, dades sociodemogràfiques i tipus d’ictus.
M. ZAIDIN, M. SAS, G. BLANCO, V. LÓPEZ-LIFANTE, N. MENGUAL-MIRALLES and P. MONSERRAT
Medicina de Familia-SEMERGEN. 2024 Nov 1; . doi:10.1016/j.semerg.2024.102318; PMID:39265247
C. HERRERO-ALONSO, V. LÓPEZ-LIFANTE, A. COSTA-GARRIDO, G. PERA, M. ALZAMORA, R. FORÉS, E. MARTÍNEZ-RUÍZ, J. LÓPEZ-PALENCIA, L. MOIZÉ-ARCONE, E. MATEO-AGUILAR, V. RODRÍGUEZ-SALES, M. ALVENTOSA, A. HERAS, M. VALVERDE, C. VIOLÁN and P. TORÁN-MONSERRAT
Journal of Clinical Medicine. 2024 Jul 1; . doi:10.3390/jcm13133690; PMID:38999256
M. VIA, G. PERA, R. FORÉS, A. COSTA-GARRIDO, A. HERAS, J. BAENA-DÍEZ, E. PEDROSA, I. CLEMENTE, N. LAMONJA-VICENTE, M. MATARÓ, P. TORÁN-MONTSERRAT and M. ALZAMORA
Genes. 2024 Jan 1; . doi:10.3390/genes15010002; PMID:38275585
M. {ALVENTOSA ZAIDIN}, M. {ALZAMORA SAS}, G. {PERA BLANCO}, V. LÓPEZ-LIFANTE, N. MENGUAL-MIRALLES and P. {TORAN MONSERRAT}
Medicina de Familia-SEMERGEN. 2024 Jan 1;
R. GARCIA-SIERRA, V. LOPEZ-LIFANTE, E. GARCIA, A. HERAS, I. BESADA, D. LOPEZ, M. ALZAMORA, R. FORES, P. MONTERO-ALIA, J. ANDUAGA and P. TORAN-MONSERRAT
Diagnostics. 2022 Nov 1; . doi:10.3390/diagnostics12112865; PMID:36428925
C. CLARK, F. WARREN, K. BODDY, S. MCDONAGH, S. MOORE, M. ALZAMORA, R. BLANES, S. CHUANG, M. CRIQUI, M. DAHL, G. ENGSTROM, R. ERBEL, M. ESPELAND, L. FERRUCCI, M. GUERCHET, A. HATTERSLEY, C. LAHOZ, R. MCCLELLAND, M. MCDERMOTT, J. PRICE, H. STOFFERS, J. WANG, J. WESTERINK, J. WHITE, L. CLOUTIER, R. TAYLOR, A. SHORE, R. MCMANUS, V. ABOYANS and J. CAMPBELL
HYPERTENSION. 2022 Oct 1; . doi:10.1161/HYPERTENSIONAHA.121.18921; PMID:35916147
Forés R, Alzamora MT, Boixadera-Planas E, Vázquez A, Pera G and Torán P
Atencion Primaria. 2022 Sep 1; . doi:10.1016/j.aprim.2022.102437; PMID:35964545
A. RUIZ-COMELLAS, G. PERA, J. BAENA-DIEZ, X. TUDURI, A. HERAS, R. FORES-RAURELL, P. TORAN-MONSERRAT and M. ALZAMORA-SAS
Gaceta Sanitaria. 2022 Jul 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2021.06.006; PMID:34417057
M. ALZAMORA, R. FORES, N. SERRA, E. MARTINEZ, G. PERA, G. SEDA, J. PALENCIA, M. GOMIS, A. TEBAR, M. VALVERDE, M. GARNACHO and P. TORAN
BMJ Open. 2022 Apr 1; . doi:10.1136/bmjopen-2021-054352; PMID:35477870
R. FORES, J. MANRESA, V. LOPEZ-LIFANTE, A. HERAS, P. DELGADO, X. VAZQUEZ, S. RUIZ, M. ALZAMORA and P. TORAN
Diagnostics. 2021 Jun 1; . doi:10.3390/diagnostics11060937; PMID:34073652
C. CLARK, F. WARREN, K. BODDY, S. MCDONAGH, S. MOORE, J. GODDARD, N. REED, M. TURNER, M. ALZAMORA, R. BLANES, S. CHUANG, M. CRIQUI, M. DAHL, G. ENGSTROM, R. ERBEL, M. ESPELAND, L. FERRUCCI, M. GUERCHET, A. HATTERSLEY, C. LAHOZ, R. MCCLELLAND, M. MCDERMOTT, J. PRICE, H. STOFFERS, J. WANG, J. WESTERINK, J. WHITE, L. CLOUTIER, R. TAYLOR, A. SHORE, R. MCMANUS, V. ABOYANS and J. CAMPBELL
HYPERTENSION. 2021 Feb 1; . doi:10.1161/HYPERTENSIONAHA.120.15997; PMID:33342236
N. LAMONJA-VICENTE, R. DACOSTA-AGUAYO, J. LOPEZ-OLORIZ, L. PRADES-SENOVILLA, F. ROIG-COLL, A. CASTELLS-SANCHEZ, J. SORIANO-RAYA, I. CLEMENTE, J. MIRALBELL, M. BARRIOS, E. LOPEZ-CANCIO, C. CACERES, J. ARENILLAS, M. MILLAN, P. TORAN, G. PERA, R. FORES, M. ALZAMORA, M. MATARO and M. VIA
JOURNALS OF GERONTOLOGY SERIES A-BIOLOGICAL SCIENCES AND MEDICAL SCIENCES. 2021 Jan 1; . doi:10.1093/gerona/glaa247; PMID:32992326
M. PERIS, M. ALZAMORA, M. VALVERDE, R. FORES, G. PERA, J. BAENA-DIEZ and P. TORAN
Journal of Clinical Medicine. 2020 Dec 1; . doi:10.3390/jcm9124064; PMID:33339366
J. MANRESA, R. FORES, X. VAZQUEZ, T. ALZAMORA, A. HERAS, P. DELGADO and P. TORAN
Atencion Primaria. 2020 Jun 1; . doi:10.1016/j.aprim.2019.06.005; PMID:31694763
M. ALVENTOSA-ZAIDIN, L. FONT, M. CAMPS, C. SAUMELL, G. PERA, M. SAS, R. RAURELL, O. NADAL, A. DALFO-BAQUE and J. TERRADELLAS
European Journal of General Practice. 2019 Jul 3; . doi:10.1080/13814788.2019.1639667; PMID:31339387
A. PLANAS-BALLVE, A. CRESPO, L. AGUILAR, M. HERNANDEZ-PEREZ, T. CANENTO, L. DORADO, M. ALZAMORA, P. TORAN, G. PERA, L. MUNOZ-ORTIZ, J. ARENILLAS, M. CASTANON, A. DAVALOS, M. MILIAN and E. LOPEZ-CANCIO
ATHEROSCLEROSIS. 2019 Mar 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2019.01.022; PMID:30731285
R. FORES, M. ALZAMORA, G. PERA, J. BAENA-DIEZ, X. MUNDET-TUDURI and P. TORAN
PLoS One. 2018 May 7; . doi:10.1371/journal.pone.0197139; PMID:29734376
R. FORES, M. ALZAMORA, G. PERA, M. VALVERDE, M. ANGLA, J. BAENA-DIEZ and X. MUNDET-TUDURI
MEDICINA CLINICA. 2017 Feb 9; . doi:10.1016/j.medcli.2016.09.043; PMID:27894602
M. ALZAMORA
Butlletí De La Camfic. 2017 Jan 1;
M. ALZAMORA, R. FORES, G. PERA, J. BAENA-DIEZ, A. HERAS, M. SORRIBES, M. VALVERDE, L. MUNOZ, X. MUNDET and P. TORAN
BMC Cardiovascular Disorders. 2016 Jan 12; . doi:10.1186/s12872-015-0170-6; PMID:26758025
M. ALZAMORA
Amf-Actualización En Medicina De Família. 2016 Jan 1;
M. ALZAMORA
Butlletí De La Camfic. 2016 Jan 1;
A. COMELLAS, G. PERA, J. DIEZ, A. HERAS, M. SAS, R. RAURELL, P. MONSERRAT and X. TUDURI
MEDICINA CLINICA. 2015 Nov 1; . doi:10.1016/j.medcli.2015.01.015; PMID:25825220
F. AGUERO, G. GONZALEZ-ZOBL, J. BAENA-DIEZ, I. DEGANO, M. GARCIA-GIL, M. ALZAMORA, J. MARRUGAT, M. COMAS-CUFI, G. PERA, R. ELOSUA, R. RAMOS and M. GRAU
ATHEROSCLEROSIS. 2015 Sep 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2015.06.054; PMID:26160040
J. LOPEZ-OLORIZ, E. LOPEZ-CANCIO, J. ARENILLAS, M. HERNANDEZ, L. DORADO, R. DACOSTA-AGUAYO, M. BARRIOS, J. SORIANO-RAYA, J. MIRALBELL, N. BARGALLO, C. CACERES, P. TORAN, M. ALZAMORA, A. DAVALOS and M. MATARO
CEREBROVASCULAR DISEASES. 2014 Sep 1; . doi:10.1159/000363620; PMID:25196863
M. FERNANDEZ-ANDUJAR, J. SORIANO-RAYA, J. MIRALBELL, E. LOPEZ-CANCIO, C. CACERES, N. BARGALLO, M. BARRIOS, J. ARENILLAS, P. TORAN, M. ALZAMORA, I. CLEMENTE, A. DAVALOS and M. MATARO
NEUROBIOLOGY OF AGING. 2014 May 1; . doi:10.1016/j.neurobiolaging.2013.10.087; PMID:24238657
J. SORIANO-RAYA, J. MIRALBELL, E. LOPEZ-CANCIO, N. BARGALLO, J. ARENILLAS, M. BARRIOS, C. CACERES, P. TORAN, M. ALZAMORA, A. DAVALOS and M. MATARO
JOURNAL OF CEREBRAL BLOOD FLOW AND METABOLISM. 2014 May 1; . doi:10.1038/jcbfm.2014.26; PMID:24549185
M. JIMENEZ, L. DORADO, M. HERNANDEZ-PEREZ, M. ALZAMORA, G. PERA, P. TORAN, M. GOMIS, N. DE LA OSSA, M. MILLAN, D. ESCUDERO, A. DAVALOS, J. ARENILLAS and E. LOPEZ-CANCIO
ATHEROSCLEROSIS. 2014 Mar 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2013.12.021; PMID:24529125
M. BUNDO, M. URREA, L. MUNOZ-ORTIZ, C. PEREZ, J. LLUSSA, R. FORES, M. ALZAMORA and P. TORAN
BMC Cardiovascular Disorders. 2013 Mar 8; . doi:10.1186/1471-2261-13-15; PMID:23497339
F. FELIX-REDONDO, M. GRAU, J. BAENA-DIEZ, I. DEGANO, A. DE LEON, M. GUEMBE, M. ALZAMORA, T. VEGA-ALONSO, N. ROBLES, H. ORTIZ, F. RIGO, E. MAYORAL-SANCHEZ, M. TORMO, A. SEGURA-FRAGOSO and D. FERNANDEZ-BERGES
BMC PUBLIC HEALTH. 2013 Jun 5; . doi:10.1186/1471-2458-13-542; PMID:23738609
J. MIRALBELL, E. LOPEZ-CANCIO, J. LOPEZ-OLORIZ, J. ARENILLAS, M. BARRIOS, J. SORIANO-RAYA, A. GALAN, C. CACERES, M. ALZAMORA, G. PERA, P. TORAN, A. DAVALOS and M. MATARO
CEREBROVASCULAR DISEASES. 2013 Jan 1; . doi:10.1159/000352059; PMID:24029412
E. LOPEZ-CANCIO, A. GALAN, L. DORADO, M. JIMENEZ, M. HERNANDEZ, M. MILLAN, S. REVERTE, A. SUNOL, J. BARALLAT, A. MASSUET, M. ALZAMORA, A. DAVALOS and J. ARENILLAS
STROKE. 2012 Oct 1; . doi:10.1161/STROKEAHA.112.661702; PMID:22798326
J. SORIANO-RAYA, J. MIRALBELL, E. LOPEZ-CANCIO, N. BARGALLO, J. ARENILLAS, M. BARRIOS, C. CACERES, P. TORAN, M. ALZAMORA, A. DAVALOS and M. MATARO
JOURNAL OF THE INTERNATIONAL NEUROPSYCHOLOGICAL SOCIETY. 2012 Sep 1; . doi:10.1017/S1355617712000677; PMID:22687604
A. COMELLAS, G. PERA, J. DIEZ, X. TUDURI, T. SAS, R. ELOSUA, P. MONSERRAT, A. HERAS, R. RAURELL, M. GAMISANS and M. CAMPRUBI
Revista Espanola de Salud Publica. 2012 Sep 1; PMID:23223762
J. MIRALBELL, J. SORIANO, G. SPULBER, E. LOPEZ-CANCIO, J. ARENILLAS, N. BARGALLO, A. GALAN, M. BARRIOS, C. CACERES, M. ALZAMORA, G. PERA, M. KIVIPELTO, L. WAHLUND, A. DAVALOS and M. MATARO
NEUROBIOLOGY OF AGING. 2012 May 1; . doi:10.1016/j.neurobiolaging.2011.09.020; PMID:22014619
D. FERNANDEZ-BERGES, A. DE LEON, H. SANZ, R. ELOSUA, M. GUEMBE, M. ALZAMORA, T. VEGA-ALONSO, F. FELIX-REDONDO, H. ORTIZ-MARRON, F. RIGO, C. LAMA, D. GAVRILA, A. SEGURA-FRAGOSO, L. LOZANO and J. MARRUGAT
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2012 Mar 1; . doi:10.1016/j.rec.2011.10.017; PMID:22305818
E. LOPEZ-CANCIO, L. DORADO, M. MILLAN, S. REVERTE, A. SUNOL, A. MASSUET, A. GALAN, M. ALZAMORA, G. PERA, P. TORAN, A. DAVALOS and J. ARENILLAS
ATHEROSCLEROSIS. 2012 Mar 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2011.12.020; PMID:22245037
M. ALZAMORA, R. FORES, P. TORAN, G. PERA, J. BAENA-DIEZ, B. LOPEZ, M. SIERRA, A. FABREGAT and C. VELA
Gaceta Sanitaria. 2012 Jan 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2011.05.020; PMID:22030284
R. RAURELL, M. SAS, J. DIEZ and G. BLANCO
MEDICINA CLINICA. 2011 Sep 10; . doi:10.1016/j.medcli.2010.10.013; PMID:21295789
J. BAENA-DIEZ, M. ALZAMORA, R. FORES, G. PERA, P. TORAN and M. SORRIBES
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2011 Mar 1; . doi:10.1016/j.recesp.2010.10.024; PMID:21330032
R. RAMOS, J. BAENA-DIEZ, M. QUESADA, P. SOLANAS, I. SUBIRANA, J. SALA, M. ALZAMORA, R. FORES, R. MASIA, R. ELOSUA, M. GRAU, F. CORDON, G. PERA, F. RIGO, R. MARTI, A. PONJOAN, C. CEREZO, R. BRUGADA and J. MARRUGAT
ATHEROSCLEROSIS. 2011 Feb 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2010.11.015; PMID:21167488
R. RAURELL, M. SAS, J. DIEZ, G. BLANCO, P. MONSERRAT and J. MAS
MEDICINA CLINICA. 2010 Sep 4; . doi:10.1016/j.medcli.2009.11.046; PMID:20553696
J. MIRALBELL, J. SORIANO, E. LOPEZ-CANCIO, J. ARENILLAS, L. DORADO, M. BARRIOS, C. CACERES, M. ALZAMORA, P. TORAN, G. PERA, A. DAVALOS and M. MATARO
NEUROLOGIA. 2010 Sep 1; . doi:10.1016/j.nrl.2010.02.005; PMID:20964988
J. BAENA-DIEZ, M. ALZAMORA-SAS, M. GRAU, I. SUBIRANA, J. VILA, P. TORAN, Y. GARCIA-NAVARRO, N. BERMUDEZ-CHILLIDA, J. ALEGRE-BASAGANA, M. VIOZQUEZ-MEIA and J. MARRUGAT
Gaceta Sanitaria. 2009 Nov 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2009.01.009; PMID:19487052
M. ALZAMORA, J. BAENA-DIEZ, M. SORRIBES, R. FORES, P. TORAN, M. VICHETO, G. PERA, M. REINA, C. ALBALADEJO, J. LLUSSA, M. BUNDO, A. SANCHO, A. HERAS, J. RUBIES and J. ARENILLAS
BMC PUBLIC HEALTH. 2007 Dec 11; . doi:10.1186/1471-2458-7-348; PMID:18070367
M. ALZAMORA and M. SORRIBES
Amf-Actualización En Medicina De Família. 2007 Jan 1;
M. ALZAMORA and M. SORRIBES
Jano. 2006 Jan 1;
M. ALZAMORA
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2006 Jan 1;
M. ALZAMORA
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2006 Jan 1;
M. ALZAMORA and M. SORRIBES
Guia De Prevenció I Tractament De L'ictus Per Al Metge De Família. 2005 Jan 1;
M. ALZAMORA and M. SORRIBES
Guia De Prevenció I Tractament De L'ictus Per Al Metge De Família. 2005 Jan 1;
M. ALZAMORA SAS
Guia Pràctica clínica del Director de la Malaltia Vascular Cerebral a Catalunya sobre l'ictus. Agència d'Avaluació i Tecnologies mèdiques. 2005 Jan 1;
M. ALZAMORA, R. FORÉS, A. HERAS, M. SORRIBES and M. VICHETO
Medicina de Familia-SEMERGEN. 2005 Jan 1;
M. ALZAMORA
Medicina de Familia-SEMERGEN. 2005 Jan 1;
M. ALZAMORA and M. SORRIBES
Butlletí De La Societat Catalana De Medicina Familiar I Comunitària. 2005 Jan 1;
M. ALZAMORA
Butlletí De La Societat Catalana De Medicina Familiar I Comunitària. 2005 Jan 1;
M. ALZAMORA, R. FORÉS, M. SORRIBES, M. REINA and M. VICHETO
Medicina de Familia-SEMERGEN. 2003 Jan 1;
G. DOMÍNGUEZ-ARMENGOL, F. RIBAS-AULINAS, E. BALLÓ, M. ALZAMORA-SAS, M. SERRAT-COSTA, A. RUIZ-COMELLAS, M. FORCADELL-PERIS, P. TORAN, R. MARTÍ-LLUCH, A. PONJOAN, J. BLANCH, L. ALVES-CABRATOSA, L. ZACARÍAS-PONS, E. TORNABELL-NOGUERA, A. SÁNCHEZ-PÉREZ, A. BERENGUERA-OSSÓ and R. RAMOS
Frontiers in Public Health. 2025 May 30; . doi:10.3389/fpubh.2025.1484163; PMID:40520295
F. ROIG-COLL, A. CASTELLS-SÁNCHEZ, G. MONTÉ-RUBIO, R. DACOSTA-AGUAYO, N. LAMONJA-VICENTE, P. TORAN-MONSERRAT, G. PERE, A. GARCÍA-MOLINA, J. TORMOS, M. ALZAMORA, D. STAVROS, M. SÁNCHEZ-CERON, M. VIA, K. ERICKSON and M. MATARÓ
EUROPEAN JOURNAL OF APPLIED PHYSIOLOGY. 2023 Sep 28; . doi:10.1007/s00421-023-05319-9; PMID:37768344
F. ROIG-COLL, A. CASTELLS-SANCHEZ, N. LAMONJA-VICENTE, P. TORAN-MONSERRAT, G. PERA, A. GARCIA-MOLINA, J. TORMOS, P. MONTERO-ALIA, M. ALZAMORA, R. DACOSTA-AGUAYO, J. SORIANO-RAYA, C. CACERES, K. ERICKSON and M. MATARO
Frontiers in Aging Neuroscience. 2020 Oct 29; . doi:10.3389/fnagi.2020.590168; PMID:33192485
A. CASTELLS-SANCHEZ, F. ROIG-COLL, N. LAMONJA-VICENTE, M. ALTES-MAGRET, P. TORAN-MONSERRAT, M. VIA, A. GARCIA-MOLINA, J. TORMOS, A. HERAS, M. ALZAMORA, R. FORES, G. PERA, R. DACOSTA-AGUAYO, J. SORIANO-RAYA, C. CACERES, P. MONTERO-ALIA, J. MONTERO-ALIA, M. JIMENEZ-GONZALEZ, M. HERNANDEZ-PEREZ, A. PERERA, G. GROVE, J. MUNUERA, S. DOMENECH, K. ERICKSON and M. MATARO
Frontiers in Aging Neuroscience. 2019 Aug 14; . doi:10.3389/fnagi.2019.00216; PMID:31481889
M. ALZAMORA, R. FORES, G. PERA, J. BAENA-DIEZ, M. VALVERDE and P. TORAN
PLoS One. 2019 Jan 23; . doi:10.1371/journal.pone.0209163; PMID:30673706
R. FORES, M. ALZAMORA, G. PERA, J. BAENA-DIEZ, X. MUNDET-TUDURI and P. TORAN
PLoS One. 2018 Jan 16; . doi:10.1371/journal.pone.0191283; PMID:29338049
R. FORES, M. ALZAMORA, G. PERA, P. TORAN, M. URREA and A. HERAS
MEDICINA CLINICA. 2014 Oct 21; . doi:10.1016/j.medcli.2013.10.029; PMID:24703416
M. ALZAMORA, R. FORES, G. PERA, P. TORAN, A. HERAS, M. SORRIBES, J. BAENA-DIEZ, M. URREA, J. ALEGRE, M. VIOZQUEZ and C. VELA
BMC Cardiovascular Disorders. 2013 Dec 17; . doi:10.1186/1471-2261-13-119; PMID:24341531
A. PAGES-CASTELLA, C. CARBONELL-ABELLA, F. AVILES, M. ALZAMORA, J. BAENA-DIEZ, D. LAGUNA, X. NOGUES, A. DIEZ-PEREZ and D. PRIETO-ALHAMBRA
BMC MUSCULOSKELETAL DISORDERS. 2012 May 28; . doi:10.1186/1471-2474-13-79; PMID:22639802
E. LOPEZ-CANCIO, L. DORADO, M. MILLAN, S. REVERTE, A. SUNOL, A. MASSUET, M. MATARO, A. GALAN, M. ALZAMORA, G. PERA, P. TORAN, A. DAVALOS and J. ARENILLAS
BMC Neurology. 2011 Feb 17; . doi:10.1186/1471-2377-11-22; PMID:21329527
M. ALZAMORA, R. FORES, J. BAENA-DIEZ, G. PERA, P. TORAN, M. SORRIBES, M. VICHETO, M. REINA, A. SANCHO, C. ALBALADEJO and J. LLUSSA
BMC PUBLIC HEALTH. 2010 Jan 27; . doi:10.1186/1471-2458-10-38; PMID:20529387
M. ALZAMORA, M. SORRIBES, A. HERAS, N. VILA, M. VICHETO, R. FORES, J. SANCHEZ-OJANGUREN, A. SANCHO and G. PERA
BMC Neurology. 2008 Mar 27; . doi:10.1186/1471-2377-8-5; PMID:18371212