CAP Dr. Agustí Garriga (Artés)
Medicina de Familia
El principal objectiu seria acabar la feina iniciada en la meva anterior estada al PRIME Center durant l’agost del 2023 per poder acabar d’establir les línies i contingut els articles comuns i concretar la col·laboració futura.
M’agradaria millorar els meus coneixements sobre codificació i sobretot analitzar els incidents de seguretat dels pacients del territori on treballo amb el seu mètode (PISA) i establir una col·laboració permanent amb el centre receptor.
També m’agradaria conèixer la cultura de seguretat al pacient d’un altre país a través de la cultura i la manera de treballar del centre receptor per aprendre altres maneres de treballar en seguretat al pacient.
I finalment m’agradaria molt millorar l’aprenentatge de les eines de millora de la qualitat que utilitzen per aconseguir millores en els incidents més habituals.
“Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.
Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.
Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).
Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.
Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención,
nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.
“
Resum:
Antecedents:
En l’atenció a les patologies temps depenent facilitar l’atenció i sistematitzar les actuacions amb una llista o llistat de verificació (LV) dona seguretat als professionals i redueix els errors en l’assistència augmentant la seguretat al pacient.
En l’actualitat no s’ha trobat en la literatura estudis sobre la validació de LV per l’atenció al codi infart (IAM).
Hipòtesis:
La validació d’un LV d’atenció al codi IAM i la seva posterior utilització millora la seguretat al pacient.
Objectius:
Validar el LV i conèixer la seva relació amb la seguretat al pacient als equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central
Metodologia:
Estudi prospectiu. Es defineixen dos escenaris clínics amb diferent dificultat i com cal contestar el LV en els dos escenaris segons les guies (gold-estandard).
S’enviaran en format digital als professionals metges i infermers i per contestar el dia 0 a tothom i una meitat als 30 dies i l’altre als 45 dies.
Determinacions
Mesurar l’encert en els escenaris clínics utilitzant el LV en relació al gold-standard.
Mesurar la variació de les respostes als 0, 30 i 45 dies
Comparar els encerts en els escenaris amb la cultura de seguretat dels equips mitjançant indicadors de seguretat disponibles
Resultats esperats
Esperem poder validar el qüestionari i garantir bons resultats en el test/re-test.
Els equips amb millor resultats en la complementació del LV tindran també millors resultats en altres indicadors de seguretat al pacient.
Aplicabilitat i Rellevància
Es pot aplicar ens tots els centres d’atenció primària que atenguin codi IAM per augmentar la seguretat al pacient i garantir una acurada actuació assistencial.
Antecedentes:
Las condiciones dermatológicas son un problema de salud relevante. Los modelos de aprendizaje automático se están aplicando cada vez más a la dermatología como una herramienta de apoyo a las decisiones de diagnóstico mediante el análisis de imágenes, especialmente para la detección y clasificación del cáncer de piel.
Objetivo:
El objetivo de este estudio es realizar una validación prospectiva de un modelo de análisis de imagen ML, que es capaz de cribar 44 tipos diferentes de enfermedades de la piel, comparando su capacidad diagnóstica con la de los médicos de familia y dermatólogos.
Métodos:
En este estudio prospectivo se reclutarán 100 pacientes consecutivos que acudan a un médico de cabecera participante con un problema cutáneo en la Cataluña central, cuya recogida de datos está prevista para una duración de 7 meses. Se tomarán imágenes anónimas de enfermedades de la piel y se introducirán en la interfaz del modelo ML, que devolverá el diagnóstico de precisión de los 5 primeros. La misma imagen también se enviará como consulta de teledermatología, siguiendo el flujo de trabajo actual. Se compararán las evaluaciones de GP, modelo ML y dermatólogo / s para calcular la precisión, sensibilidad, especificidad y exactitud del modelo ML.
Resultados:
Los resultados se representarán global e individualmente para cada clase de enfermedad de la piel utilizando una matriz de confusión y la metodología Uno contra Todos. También se tendrá en cuenta el tiempo necesario para realizar el diagnóstico.
INTRODUCCIÓ:
En els darrers anys el sobreenvelliment (persones majors de 84 anys) ha augmentat un 25%. Aquesta població sobreenvellida es relaciona amb pluripatologia, fragilitat, polimedicació, ús abundant dels recursos sanitaris, baixa qualitat de vida, esdeveniments adversos i mortalitat.
Per abordar aquesta situació es fa necessari aplicar el model d’atenció centrada en les persones. El model inclou un pla terapèutic individualitzat tenint en compte criteris d’adequació de la medicació, les preferències del pacient, la situació de fragilitat i complexitat. Per prendre decisions es proposa un model col·laboratiu, on un equip multidisciplinari (metge, infermer, farmacèutic) proposa accions de millora en el pla terapèutic.
OBJECTIU:
Millorar l’adequació terapèutica dels pacients polimedicats assignats als Equips d’Atenció Primària (EAP), mitjançant el mètode de revisió de la prescripció centrada en la persona dut a terme des d’un equip multidisciplinari.
Antecedents:
els equips d’atenció primària (EAP) a Catalunya fan l’atenció inicial del 17% dels Codi IAM. En els EAP el temps de presa de decisions en el Codi IAM creiem que és molt llarg, fet poc adient en una patologia temps-depenent.
Hipòtesis:
Es pot disminuir els temps d’assistència en l’atenció del Codi IAM en els EAP mitjançant dues noves eines: un vídeo formatiu breu i un checklist.
Objectius:
1) mesurar amb precisió els temps d’actuació en el Codi IAM dels EAP de la Catalunya Central abans de la intervenció.
2) mesurar el temps d’actuació en el Codi IAM dels EAP després de la intervenció.
3) comparar els temps.
Metodologia:
crear un vídeo formatiu en format breu i confeccionar un checklist d’actuació. Difondre’ls als EAP de la Catalunya Central. Mesurar si després disminueixen els temps assistencials.
Determinacions:
1)Temps entre l’arribada de l’usuari al Centre d’Atenció Primària (CAP) i l’electrocardiograma.
2) Temps entre l’electrocardiograma i la trucada al 061 per activar el Codi IAM.
3) Temps d’intervenció de l’equip SEM al CAP.
Anàlisi estadístic:
estudi quasi-experimental comparant els temps d’assistència en el Codi IAM pre i post intervenció en tots els equips d’atenció primària de la Catalunya Central. Es compararan les mitjanes del temps de resposta global, per trams d’actuació i per els diferents equips.
Resultats esperats:
disminució dels temps d’assistència.
Aplicabilitat i Rellevància:
si la intervenció demostra disminució global dels temps d’assistència del Codi IAM en els EAP de la Catalunya Central es podria traslladar als EAP de la resta de Catalunya.
Antecedents: en els Equips d?Atenció Primària (EAP) el temps de presa de
decisions en el Codi IAM és molt llarg i no ha disminuït malgrat la formació anual
que fan els EAP.
Hipòtesis: els temps d?assistència en l?atenció del Codi IAM en els EAP de la
Catalunya Central disminuirà després de l?ús de dues noves eines: un vídeo
formatiu i un checklist.
Objectiu: mesurar la variació dels temps assistencials en l?atenció del Codi IAM
en els EAP de la Catalunya Central abans i després d?utilitzar el vídeo formatiu i
el checklist.
Antecedents:
els equips d’AP (EAP) a Catalunya fan l’atenció inicial del 17% dels codi IAM. En els EAP el temps de presa de decisions en el codi IAM creiem que és molt llarg, fet poc adient en una patologia temps-depenent.
Hipòtesi:
Es pot disminuir el temps d’assistència en l’atenció del codi IAM en els EAP mitjançant dues noves eines: un video formatiu breu i un checklist
M. FIOL-DEROQUE, J. VALDERAS, M. SERRANO-RIPOLL, M. GENS-BARBARÀ, F. MARTÍN-LUJÁN, E. SÁNCHEZ-FREIRE, J. MONTAÑO, S. MIRA-MARTÍNEZ, G. PASTOR-MORENO, R. ZAMANILLO-CAMPOS, P. RIERA-SERRA and I. RICCI-CABELLO
BMC Medicine. 2025 Apr 7; . doi:10.1186/s12916-025-04029-7; PMID:40189506
J. VIDAL-ALABALL, C. ALONSO, D. HEINISCH, A. CASTANO, E. SÁNCHEZ-FREIRE, M. SERRANO, C. PASCUAL, I. MENACHO, R. ACOSTA-ROJAS, O. GUBERT, R. CREUS, J. ALEGRE, C. QUEROL, M. MORENO-MARTINEZ, M. FONT, S. NAREJOS and A. GOMEZ-FERNANDEZ
JMIR Research Protocols. 2025 Jan 1; . doi:10.2196/66232; PMID:40193189
E. FREIRE, A. FUSTER-CASANOVAS, Q. CATALINA, J. GARCIA-DOMINGO and J. VIDAL-ALABALL
JMIR Research Protocols. 2025 Jan 1; . doi:10.2196/66584; PMID:41004831
M. FIOL-DEROQUE, M. SERRANO-RIPOLL, M. GENS-BARBARA, E. SANCHEZ, S. MIRA-MARTINEZ, G. PASTOR-MORENO, J. VALDERAS, J. LLOBERA and I. RICCI-CABELLO
QUALITY OF LIFE RESEARCH. 2022 Nov 1; . doi:10.3389/fpubh.2024.1324940;
M. FIOL-DEROQUE, J. VALDERAS, J. DE LA TORRE, M. SERRANO-RIPOLL, M. GENS-BARBERA, E. SÁNCHEZ-FREIRE, F. MARTÍN-LUJÁN, A. DE LABRY and I. RICCI-CABELLO
European Journal of General Practice. 2024 Dec 31; . doi:10.1080/13814788.2023.2296573; PMID:38197321