USR Girona
Ciencies Mèdiques i de la Vida
Antecedents. La demència representa un repte important per a la salut mundial, amb una prevalença creixent i una càrrega substancial per a les persones, les famílies i els sistemes sanitaris. Conèixer la epidemiologia de la malaltia així com els seus determinants i factors pronòstics a la nostra població resulta fonamental per a la prevenció, l’assistència clínica i la planificació sanitària.
Objectius. Estimar l’evolució de la incidència i la prevalença de la demència en el període 2006-2024 i la seva interacció a grups d’edat i gènere, nivell socioeconòmic, ubicació geogràfica en la població de 50 o més anys. Descriure les característiques basals de les persones diagnosticades de demència, els seus factors de risc i els seus factors pronòstics en la població de 50 o més anys.
Mètodes. Població de l’estudi: Pels objectius d’incidència i factors de risc: pacients registrats al Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP) de 50 o més anys. Pels objectius de prevalença i factors pronòstics: Població de 50 o més anys amb un diagnòstic de demència.
Es portarà a terme un disseny de cohorts pels estudis d’incidència, identificació dels factors de risc i factors pronòstics i un disseny transversal pels estudis de prevalença i caracterització de la població amb demència.
Resultats esperats, aplicabilitat i rellevància. Esperem observar una disminució en la incidència de demència i un increment en la seva prevalença en la primera meitat del període estudiat i una estabilitat o descens en el segon període. També s’espera descriure els factors relacionats amb la seva aparició i amb el seu pronòstic (edat, sexe, factors socials, estils de vida, factors de risc cardiovasculars, factors sensorials, ús de medicaments, infeccions prèvies i altres comorbiditats). Així com descriure les diferencies observades en funció del determinats geogràfics i socioeconòmics.
D’acord amb l’OMS les habilitats per a la vida “són capacitats per adoptar un comportament
adaptatiu i positiu que permet als individus abordar eficaçment les exigències y desafiaments de la
vida quotidiana”. El 2003 la OMS hi afegeix que “estan directament relacionades amb les accions
personals, les que fem pels altres i les que fem per canviar el context que ens envolta perquè sigui
més saludable” i es va fer una proposta de 10 habilitats agrupades en tres blocs:
•Habilitats interpersonals i comunicatives: Comunicació interpersonal, assertivitat i negociació,
empatia, cooperació i treball en equip, i advocació i compromís soical (advocacy).
•Habilitats de presa de decisions i pensament crític: presa de decisions i resolució de problemes i
pensament crític.
•Habilitats d’afrontament i autogestió: Autoconeixement (control intern i autoestima), gestió
emocional i gestió de l’estrès.
Malgrat l’important nombre de programes i estratègies per a desenvolupar aquestes habilitats no
existeix un qüestionari unificat que permeti conèixer i avaluar el seu grau de desenvolupament.
Per això, amb aquesta tesis es pretén elaborar un qüestionari unificat que permeti conèixer i
avaluar el grau de desenvolupament d’aquestes 10 habilitats en adolescents de 12 a 18 anys
En aquest protocol es presenten per aprovar les fases:
– 4.2. Test semàntic amb adolescents i
– 5. Treball de camp de la citada tesis
Antecedents: Els actius en Salut pretenen ser una eina transformadora basada en la utilització dels
recursos comunitaris ja existents als diferents municipis. La prescripció social dels actius en salut
des dels diferents centres d’atenció primària és un recurs implementat a arreu del territori per a
aquells proveïdors de salut que empren eCAP des del 2017 en la línia que proposa l’Organització
Mundial de la Salut. D’altra banda manquen dades en relació amb l’ús que es fa d’aquest recurs
des de la seva implementació.
Objectiu general: Descriure l’estat de la Prescripció Social als centres d’atenció primària de l’ICS de
la regió Sanitària de Girona
Objectius específics:
1. Descriure les característiques de les persones que reben la prescripció.
2. Comparar els nivells de prescripció social en territoris amb nivell socioeconòmic alt VS
territoris amb nivell socioeconòmic baix.
Metodologia: Estudi quantitatiu descriptiu i transversal.
Aplicabilitat i rellevància: Els resultats d’aquest estudi permetran obtenir una visió transversal de
la utilització d’aquest recurs i poder identificar les característiques de les persones que reben la
prescripció social, generar una hipòtesis i proposar accions de millora.
Introducció i objectiu:
Una estratègia clau en la prevenció primària de les malalties cardiovasculars (MCV) és utilitzar les funcions de risc per individualitzar cada intervenció preventiva. Malauradament, les funcions de risc no identifiquen a molts dels individus que desenvoluparan un esdeveniment cardiovascular en un termini de 10 anys. La detecció de persones amb arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica podria millorar aquesta identificació. Hem creat una funció de risc (REASON) per identificar persones que estan lliures de MCV però que podrien presentar arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica. El diagnòstic d’arteriopatia perifèrica en una fase inicial i asimptomàtica, pot ser un moment d’especial motivació dels pacients per acceptar recomanacions i per controlar els factors de risc i millorar dels estils de vida (deixar de fumar, exercici i dieta).
L’objectiu de l’estudi és, per tant, avaluar l’efectivitat i cost-utilitat d’afegir a l’estratègia actual de detecció del risc CV, un programa de cribratge amb índex turmell-braç (ITB) en la població identificada d’alt risc segons la funció REASON, per reduir la incidència de MCV i de mortalitat en la població de 50 a 74 anys.
Metodologia:
El disseny de l’estudi serà un assaig clínic pragmàtic aleatoritzat per conglomerats. En el període de temps del 2022 al 2024, 274 centres d’atenció primària seran aleatoritzats per mantenir l’estratègia actual de detecció del risc de MCV basada en equacions de risc REGICOR o aquesta estratègia, més un programa de cribratge per a l’arteriopatia perifèrica asimptomàtica (utilitzant REASON per seleccionar pacients per realitzar un índex turmell-braç). En aquest grup s’inclourà la funció REASON a la història clínica i el càlcul es farà automàticament sempre que es calculi el risc REGICOR. La població d’estudi seran els pacients d’entre 50 i 74 anys que, per pràctica clínica habitual, es facin una mesura de risc CV REGICOR i presentin un risc REGICOR?7 i un risc REASON ?10, per tant candidats a mesura d’ITB. En el cas que el resultat de l’ITB?0.9 es recomanarà que es segueixin les indicacions de la guia de lípids i risc cardiovascular de l’Institut Català de la Salut. Prèviament, es portarà a terme un estudi d’implementació (Anàlisi Participativa de Vies d’Impacte (PIPA) i mapeig d’implementació) i un procés d’implementació conseqüent per aconseguir un desplegament exitós de la intervenció.
L’estudi és pragmàtic, així doncs, un cop s’hagin aleatoritzat els centres i feta la implementació, les dades basals i de seguiment seran les que generi la pràctica clínica habitual i per tant s’obtindran a partir de la història clínica electrònica.
El seguiment dels participants durant el primer semestre de l’estudi es realitzarà cada tres mesos per avaluar el grau d’implementació i a partir de llavors cada 6 mesos durant 3 anys de de la inclusió del l’estudi.
Les variables principals de resultat de l’estudi: incidència d’infart agut de miocardi, angina, ictus, accident isquèmic transitori, revascularització cardíaca i mortalitat global.
S’utilitzaran tècniques d’anàlisi de la supervivència per estimar l’efectivitat d’afegir l’estratègia de cribratge amb ITB mitjançant models de Cox clàssics (intenció de tractar) i estructurals marginals que permeten recollir l’efecte de les variables confusores-intermediàries dependents.
Resultats esperats:
S’esperen resultats directes en millora de la salut de la població intervinguda. S’espera que l’impacte no només sigui la reducció de la incidència de MCV sinó també la d’altres patologies relacionades amb estils de vida. Aquesta oportunitat és especialment valuosa en el moment actual on la pandèmia per COVID19 ha implicat una retard en els cribratges i control dels factors de risc CV a l’atenció primària i per tant, s’espera que també sigui un estímul per a recuperar i millorar la prevenció cardiovascular a l’atenció primària.
Objectius
Objectiu principal.
Analitzar si l’assistència a esdeveniments públics només d’individus als quals se’ls hagi certificat, través d’un passi digital, que presenten o bé un de resultat negatiu del test ràpid d’antígens o bé immunitat enfront el SARS CoV-2 (vacuna confirmada o confirmació de que presenten anticossos), s’associa a un increment de les infeccions detectades per SARS CoV-2 respecte a un grup control de població que no ha assistit a aquest esdeveniment.
Disseny de l’estudi
Estudi d’intervenció no aleatoritzada amb grup control aparellat
Àmbit i període de l’estudi
L’estudi es realitzarà en base als esdeveniments socials i culturals realitzats a la ciutat de Girona en el període entre el 1 d’abril i el 15 de maig de 2021.
Antecedents:
El dèficit de iode és causa de retard mental evitable i un problema mundial de salut pública. La iodació de sal i la ingesta de làctics son les accions preventives més eficients. L’adolescència implica canvis en els hàbits alimentaris i de vida que afecten les fonts dietètiques de iode. A Espanya es desconeix el nivell de iode en adolescents. El consum de làctics és especialment baix en noies adolescents fet que suggereix que podrien ser una població de risc.
Hipòtesis:
La mediana de concentració urinària de iode (UIC) en població adolescent serà inferior a la observada en població infantil (173?g/l) i la ingesta diària de iode estarà per sota dels requeriments nutricionals òptims (<150 ?g/dia) pel grup d´edat d'entre 15 i 17 anys.
Objectius:
Determinar la concentració mediana urinària de iode i estimar la ingesta diària de iode mitjançant qüestionari de freqüència alimentària.
Metodologia:
Estudi descriptiu transversal amb una mostra de 565 adolescents de 15 a 17 anys dels centres d'educació pública de Blanes.
Antecedentes
La fibrilación auricular (FA) se ha postulado como un factor de riesgo independiente para el desarrollo de demencia (vascular o Alzheimer), incluso en ausencia de ictus. El uso de anticoagulación oral, el buen control del INR, el tipo de anticoagulante oral así como otras terapias concomitantes o comorbididades podrían influir sobre la asociación entre FA y demencia. No disponemos de estudios poblacionales amplios sobre la epidemiologia de la FA en Cataluña.
Objetivos
Evaluar la asociación independiente entre FA y demencia y el impacto del síndrome metabólico, la anticoagulación oral y otros tratamientos sobre esta asociación. Estudiar la evolución de la epidemiología de la FA y del ictus en Cataluña.
Métodos
Población del estudio: pacientes registrados en el Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP). Un análisis transversal anual describirá la epidemiología de la FA, la calidad y el tipo de anticoagulación oral, en pacientes >18 años. Un análisis longitudinal evaluará la asociación independiente entre FA y demencia y las variables modificadoras del efecto, en pacientes >45 años.
Resultados esperados
Esperamos demonstrar que la FA es un factor de riesgo independiente para demencia y observar que el INR en rango terapéutico, el tipo de anticoagulante oral y el síndrome metabólico tienen un impacto en esta asociación. Estos resultados implicarían la necesidad de considerar la prevención de la demencia como un objetivo de salud prioritario en pacientes con FA, indicarían qué pacientes presentan riesgo más elevado y qué medidas podrían ayudar a reducir este riesgo.
L’objectiu de l’estudi és Desenvolupar marcadors d’imatge corporal basats en ressonància magnètica i òmics i conèixer la relació que hi ha amb altres marcadors de salut. Els objectius específics són: Crear un repositori poblacional d’imatges i dades radiològiques basades en RM morfològica, funcional i metabòlica avançada del cos humà;
Crear un atles poblacional del cos humà basat en imatge RM avançada i dades omiques, per ajudar a estratificar la població; Determinar el grau d’associació entre els biomarcadors d’imatge RM corporal integral i omics amb múltiples paràmetres biopsicosocials de la salut; Avaluar la prevalença dels biomarcadors d’imatge RM corporal integral i malaltia subclínica; Proposar algorismes que puguin facilitar la presa de decisions per a programes de triatge poblacional en individus asimptomàtics de la població. Estudi transversal amb població general asignada al centres d’Atenció Primària de la província de Girona. Es farà un mostreig aleatori de 1000 participants entre 16 i 49 anys. Es faran dues visites als participants, una primera en la que es farà una ressonànica magnètica de cos sencer. A la segona es reculliran les següents variables. Estils de vida: dieta (PREDIMED), activitat física (IPAQ), consum de tabac (MONICA), alcohol (unitats), son (hores dormides i STOP Bang; Variables sociodemogràfiques i econòmiques; dolor (brief pain inventory); qualitat de vida (EuroQol 5D); trets de personalitat (Big Five Inventory); impulsivitat (escala UPPS-P); funció executiva ( fluència verbal semàntica i fonèmica); capacitat d’atenció sostinguda (Digit Span Test); velocitat de processament psicomotor (Symbol Digit Test); capacitat de memòria immediata i diferida; suport social (escala de DUKE-UNC-11); comorbiditats i factors de risc; criteris diagnòstics de depressió
major (PHQ-9); CAT-COPD Assessment Test, per conèixer fins a quin grau la malaltia els condiciona la seva vida diària; tractaments mèdics. També es realitzarà una exploració física als participants: mesura de l’índex turmell-braç, índex dit del peu-braç i la rigidesa arterial Vasera (Fukuda Denshi); mesures antropomètriques; composició corporal amb una bàscula de bioimpedància; espirometria; pulsioxímetria; electrocardiograma i cooxímetria. Es farà una analítica de bioquimica general (Insulina, Glucosa, Urat, Calci, Fosfat, Colesterol, HDL, LDL, Ferritina, Hemoglobina Glicada, Troponina, Calcidiol, Creatinina, Sodi, Potassi i Clorur), i es recullirà mostra de sang, femta i orina pel biobanc. Es realitzaran models multivariants (models lineals generals) per examinar la magnitud de l’associació entre variables.
Estudio cuantitativo: El objetivo principal es analizar si las aptitudes personales relacionadas con las conductas, están asociados de manera independiente a la incidencia de morbilidad. Estudio con metodología cuantitativa y cualitativa. Proyecto multicéntrico (10 equipos) para la creación de una cohorte de 3083 personas de 35 a 74 años de 9 Comunidade Autónomas. Las variables personales que se avaluaran serán: autoeficacia, activación, alfabetización en salud, resiliencia, locus del control y rasgos de personalidad. Se registraran covariables de tipo sociodemográfico, de capital social y de activos comunitarios en salud. Como objetivo secundario se analizará si las aptitudes personales están asociadas de manera independiente a menor mortalidad por todas las causas, mejor adopción de estilos de vida saludables, mejor calidad de vida y menor utilización de servicios de salud en el seguimiento. Se realizará una exploración física, una analítica y una evaluación cognitiva. Se analizará la incidencia de morbilidad con un modelo de Cox para cada una de las seis variables independientes (objetivo 1); y la mortalidad por todas las causas y de las otras variables dependientes (objetivo 2). Los modelos serán ajustados por las covariables indicadas. La posible heterogeneidad entre CCAA se estimará mediante la introducción de efectos aleatorios en el modelo.
Estudio cualitativo: Profundizar en las opiniones y experiencias de la población sobre la relación entre las aptitudes personales con su percepción de salud, sus estilos de vida y su calidad de vida. Investigación de perspectiva fenomenológica. Se realizaran el número de
grupos de discusión necesarios hasta alcanzar la saturación de discursos. Se hará un análisis de contenido temático interpretativo que se triangulará entre miembros del equipo investigador. Se interpretarán los significados y se creará un marco explicativo con las aportaciones de cada tipo de informantes.
Estudio cuantitativo: El objetivo principal es analizar si las aptitudes personales relacionadas con las conductas, están asociados de manera independiente a la incidencia de morbilidad. Estudio con metodología cuantitativa y cualitativa. Proyecto multicéntrico (10 equipos) para la creación de una cohorte de 3083 personas de 35 a 74 años de 9 Comunidades Autónomas. Las variables personales que se avaluaran serán: autoeficacia, activación, alfabetización en salud, resiliencia, locus del control y rasgos de personalidad. Se registraran covariables de tipo sociodemográfico, de capital social y de activos comunitarios en salud. Como objetivo secundario se analizará si las aptitudes personales están asociadas de manera independiente a menor mortalidad por todas las causas, mejor adopción de estilos de vida saludables, mejor calidad de vida y menor utilización de servicios de salud en el seguimiento. Se realizará una exploración física, una analítica y una evaluación cognitiva. Se analizará la incidencia de morbilidad con un modelo de Cox para cada una de las seis variables independientes (objetivo 1); y la mortalidad por todas las causas y de las otras variables dependientes (objetivo 2). Los modelos serán ajustados por las covariables indicadas. La posible heterogeneidad entre CCAA se estimará mediante la introducción de efectos aleatorios en el modelo.
Estudio cualitativo: Profundizar en las opiniones y experiencias de la población sobre la relación entre las aptitudes personales con su percepción de salud, sus estilos de vida y su calidad de vida. Investigación de perspectiva fenomenológica. Se realizaran el número de
grupos de discusión necesarios hasta alcanzar la saturación de discursos. Se hará un análisis de contenido temático interpretativo que se triangulará entre miembros del equipo investigador. Se interpretarán los significados y se creará un marco explicativo con las aportaciones de cada tipo de informantes.
Antecedentes:
En 2018 se realizó un estudio titulado ¿Los cuidadores están formados para cuidar? Descripción del estado de salud de los pacientes de atención domiciliaria y del conocimiento de sus cuidadores formales, cuyo objetivo era determinar el conocimiento sobre el manejo de los cuidados básicos que tienen los cuidadores formales. En este estudio se detectó la carencia de conocimientos en prevención de úlceras por presión y alimentación. Nuestro ámbito de estudio son los cuidadores que participaron en el estudio nombrado.
Hipótesis:
Una intervención sobre prevención de úlceras por presión (UPP) i alimentación aumentará los conocimientos de salud de los cuidadores formales de los pacientes ATDOM en Girona 4 que trabajen mínimo 3 días a la semana y que participaron en el estudio ¿Los cuidadores están formados para cuidar? Descripción del estado de salud de los pacientes de atención domiciliaria y del conocimiento de sus cuidadores formales.
Objetivo:
Evaluar el aumento de conocimientos sobre prevención de úlceras por presión (UPP) i alimentación de los cuidadores formales tras la intervención realizada por los profesionales de enfermería de atención primaria.
Els trastorns afectius en general i la depressió en particular són malalties molt freqüents que provoquen una gran càrrega tant als pacients com a les seves famílies i a la societat en general Les estimacions epidemiològiques indiquen que la prevalença-vida es situa al 14,6% en països d’ingressos elevats i al 11,1% en països amb baixos ingressos i que més de 300 milions de persones les pateixen en el món. Les malalties cardiovasculars representen una important càrrega de malaltia a nivell mundial, i són la primera causa de mortalitat i de despesa de recursos sanitaris i socials a nivell global. L’any 1987 es va publicar la primera metanàlisi de la relació entre la depressió i les MCV que mostrava una associació significativa però de validesa limitada pel caràcter transversal dels estudis inclosos. Els darrers metanàlisis publicats, ara ja sí amb estudis longitudinals són consistents amb aquestes troballes. Tanmateix, els mecanismes específics pels quals la depressió incrementa el risc cardiovascular no és del tot conegut. S’han proposat diversos models, però tot i que coneixem la importància de la inflamació crònica i la disfunció autonòmica i endotelial en aquest procés, desconeixem como aquests mecanismes es relacionen entre ells i com actuen en l’increment del risc cardiovascular.
Aquest projecte de recerca, busca incrementar el coneixement sobre els mecanismes fisiopatològics diferencials de MCV entre les persones amb trastorns afectius i sense aquests trastorns des d’una perspectiva poblacional. Concretament, proposa aprofitar l’existència de la cohort poblacional REGICOR que està focalitzada en les malalties cardiovasculars i que es troba en el nostre territori per afegir-hi una línia de recerca en trastorns afectius. L’objectiu principal de la proposta és determinar el grau d’associació de diversos mecanismes de risc cardiovascular amb la incidència d’esdeveniments cardiovasculars depenent de la presència o absència de diversos trastorns afectius en la població general. Com a objectius secundaris, proporcionar dades poblacionals sobre la incidència, persistència i remissió de diversos trastorns afectius així com determinar-ne el risc associat depenent de diverses variables clíniques i sociodemogràfiques. Es proposa utilitzar un disseny de cohorts prospectiu amb una mostra representativa de la població general de 4.000 participants, una avaluació específica dels trastorns afectius amb instruments estandarditzats i l’avaluació del risc i els esdeveniments cardiovasculars d’acord amb els procediments estàndards de l’estudi REGICOR.
Objetivo: Evaluar la efectividad del conjunto mínimo básico de datos sobre la prevención, diagnóstico y el tratamiento de la insuficiencia venosa crónica (CMBD-IVC) para aumentar el diagnostico, la prevención y tratamiento de la
insuficiencia venosa crónica
Diseño: Estudio cuasi-experimental (no aletorizado). Se presentará el CMBD-IVC y se incluirá en el programa informático e-CAP de los centros de Atención Primaria de la provincia de Girona, siendo el resto de provincias el grupo control.
Los datos para determinar la línea base del diagnóstico actual se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP).
Sujetos de estudio: Toda la población de Catalunya mayor de 18 años que haya sido visitada en los últimos tres años. Que no tengan ambos miembros inferiores amputados o estén ingresados en residencia.
Variables: La variable respuesta el diagnóstico de Insuficiencia venosa crónica o su estadio anterior que sería varices. Variables de comorbilidad: hipertensión, diabetes, insuficiencia renal, úlcera venosa. Variables sociodemográficas: edad,
sexo, país de origen. Variables de prescripción farmacéutica y diagnósticos enfermeros.
Análisis estadístico: Se llevará a cabo un análisis estadístico descriptivo de las variables, hallando frecuencia y porcentaje de las variables cualitativas, media y desviación típica de las cuantitativas que sigan la distribución normal, y la mediana y rango intercuartil para las que no la sigan.
El objetivo del estudio es observar la incidencia de enfermedad renal crónica (ERC) y lesión renal aguda (LRA) asociada con el consumo de inhibidores de la bomba de protones (IBP) en población general. Se trata de un estudio observacional, de cohorte, retrospectivo, que se realizará en el ámbito de la atención primaria del Institut Català de la Salut. Los datos necesarios para realizar el estudio se extraerán del SIDIAP. Se incluirán todos los individuos ? 18 años que al iniciar el estudio no tengan ERC ni LRA. La variable de respuesta será la incidencia de ERC y LRA, y la variable de exposición el consumo de IBP. Se recogerán las siguientes covariables: edad; sexo; consumo de tabaco; IMC; índice Medea; hipertensión arterial; diabetes mellitus; hiperlipidemia; enfermedades cardiovasculares; PAS; creatinina; ácido úrico; antihipertensivos; IECA/ARA II; diuréticos; estatinas ; AINE; antitrombóticos; años de seguimiento y días transcurridos hasta la presentación de ERC o LRA.Se realizarán análisis descriptivos univariante y bivariante de las variables respuesta vs la variable de exposición y una inferencia estadística bivariante. En el análisis multivariante se realizarán análisis de supervivencia.Se espera que las personas que tomen IBP tengan una mayor incidencia de LRA y ERC que los que no tomaron IBP. Debido al elevado consumo de IBPs en la población general su repercusión en la salud pública podría ser importante. Las principales limitaciones del estudio son las de la utilización de grandes bases de datos y la calidad de los registros.
L’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR; www.regicor.org) ha fet contribucions molt rellevants en Recerca de Salut cardiovascular (CV) en els darrers 35 anys. Una de les seves fites hae stat el reclutament d’una cohort poblacional de 11.158 persones de 25 a 79 anys a les comarques de Girona. L’objectiu general d’aques projecte és re-examinar i identificat esdeveniments clínics dels 11.158 participants de la cohort REGICOR per respondre als següents objectius específics:
i) establir la incidència d’esdeveniments CV, factors de risc CV i identificar els factors associats a la seva aparició:
ii) re-calibrar/derivar i validar noves funcions de risc CV que s’adaptin a l’evolució de les característiques de la nostra població
iii) avaluar la capacitat predictiva de nous biomarcadors de risc CV (bioquímics, epigenètics, d’imatge);
iv) determinar les tendències en al prevalença de factors de risc CV, i analitzar l’efecte de l’edat, el període i la cohort sobre els canvis observats;
v) determinar l’associació dels canvis en els nivells de factors de risc i altres biomarcadors en una cohort poblacional amb mesures repetides en el desenvolupament de malaltia CV i identificar factors causals i mediadors;
vi) constituir un biobanc amb espècimens d’una mostra representativa de població general. Per respondre a aquests objectius hem format un equip interdisciplinari amb epidemiòlegs, metges d’atenció primària i investigadors bàsics amb experiència en malalties CV. Aquest estudi proporcionarà dades molt rellevants per a progressar en el coneixement dels mecanismes implicats en les malalties CV i en la seva prevenció.
La HF està infradiagnosticada i infratractada a Catalunya. La seva prevalença és superior a la considerada prèviament i només un 10 % del pacients són diagnosticats segons dades prèvies. Els objectius de l’estudi són: 1). Avaluar el tractament hipolipemiant i el seu impacte amb fenotip HF (F-HF) (efectivitat, seguretat, adherència, resposta) 2). Estimar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars i mortalitat en el seguiment dels participants amb fenotip HF. 3). Estimar la incidència de mort sobtada d’origen cardíac en pacients amb F-HF.4). Derivar i validar una funció de risc per predir esdeveniments vasculars en població amb F-HF.
Subjectes: Població major de 7 anys amb determinació de perfil lipídic atesos en qualsevol centre d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut. Les dades s’obtindran del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP)
Metodologia: Disseny de cohorts retrospectives. Definició de la prevalença de F-HF segons punts de tall cLDL amb major sensibilitat i especificitat en el nostre medi. Es consideraran nous tractaments amb estatines aquells sense tractament 6 mesos anteriors. Variables resposta: incidència de malaltia vascular (mortal o no): vascular cerebral, coronària i perifèrica. A més es registrarà la mort per qualsevol causa i la incidència d’efectes secundaris.
Anàlisi: cohort aparellada per índex de propensió al tractament i models longitudinals de supervivència. S’estima en 14.700 els casos de FHF i en 7.000 els nous usuaris de HPL en el període de realització de l’estudi. El període de seguiment serà de 10 anys (Juny 2006-Desembre 2016).
OBJECTIU: Estudiar l’efectivitat de les estatines, els inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECAs) i els bloquejants dels receptors de l’angiotensina II (ARAII) en la prevenció primària de fibril·lació auricular en funció del risc d’incidència d’aquesta arítmia.
DISSENY: Estudi de cohorts històriques; aparellades segons l’índex de propensió al tractament amb els diferents grups de fàrmacs.
ÀMBIT D’ESTUDI: Persones ateses a qualsevol centre públic d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut.
SUBJECTES D’ESTUDI: Població >55 anys d’edat, sense antecedents de fibril·lació auricular, ni esdeveniment cardiovascular a l’inici del període d’inclusió.
DETERMINACIONS: Variable resultat: fibril·lació auricular. Variables d’ajust: edat, sexe, país de procedència, taxa de freqüentació, taxa de facturació, temps registrat a l?e-CAP, hàbit tabàquic i alcohòlic, índex de massa corporal, comorbiditats i presa de medicaments.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Es construirà un model de Cox de riscos proporcionals i se n’avaluarà la seva idoneïtat. El grup de no exposats al tractament amb els diferents grups de fàrmacs s’aparellarà al grup d’exposats al mateix grup de fàrmacs segons l’índex de propensió calculat amb un model de regressió logística condicional.
S’estimaran les densitats d’incidència de fibril·lació auricular a partir de la informació obtinguda en la cohort.
RESULTATS ESPERATS, APLICABILITAT, RELLEVÀNCIA I LIMITACIONS
S’espera que l’efectivitat dels diferents grups de fàrmacs sigui major en les persones categoritzades amb més alt risc, i disminuït o nul en les de menor risc.
Es podria aconseguir una millor definició del risc a nivell individual, que pot ajudar els professionals de la salut assistencials a l’hora de prendre decisions quant a consells d’estil de vida o quant al tractament preventiu amb fàrmacs.
A l’inici del seguiment de la cohort no es poden controlar totes les variables diferencials dels grups a comparar. L’aparellament segons l’índex de propensió al tractament podrà minimitzar aquest biaix.
Study Background and Rationale: Given the large number of patients with a history of CVD, the substantial risk of further CVD morbidity and mortality, and the present and future availability of effective interventions on potentially key risk factors, it is important to characterize the burden of events (event rates and mortality) as well as the modifiable risk factors for subsequent CVD. The preponderance of existing data informing event rates in patients with existing CVD is derived from clinical trial populations. While such data is informative, clinical trials may underestimate event rates for a variety of reasons including: selection of patients with lower risk due to inclusion or exclusion criteria, disproportionate recruitment from high performing academic centers, or the higher quality of care received by clinical trial participants. Studies of risk factors for CV events have focused mostly on patients without existing CVD (the primary prevention setting) and thus prediction models focus on primary events as opposed to recurrent events. There may be important differences in predictors of primary events in an event-free population, and predictors of subsequent events in a population with existing CVD. Further, the relationship between these risk factors and outcomes may change over time from the primary CVD event, either due to changes in the natural history of disease, or to the use of various interventions. Such research requires population-based data with enough granularity in patient-level information (e.g. risk factors), a sufficient sample size, and a follow-up time long enough for such analyses to be feasible as well as potentially repeat measurements over time. Primary Objective(s): Objective 1: Estimate the rate of ACS (AMI, UA) or IS, plus CV and non-CV mortality, among patients with no history of CVD but who are at an elevated clinical risk due to a diagnosis of diabetes. Objective 2: Estimate the rate of ACS (AMI, UA), IS or HF, plus CV and non-CV mortality, among patients who have had ACS, IS or who have other clinically-evident CVD. Objective 3: Estimate the rate of CV and non-CV mortality among patients with HF secondary to an ACS event or other clinically-evident CVD Secondary Objective(s): Exploratory Objective 1: Evaluate the performance of existing risk equations to predict the rate of CVD-related events among patients with diabetes alone or with a history of ACS, IS or other clinically-evident CVD. Exploratory Objective 2: Estimate the association between LDL-C and risk of AMI, UA, and IS among patients with a history of CVD. Study Design/Type: Retrospective longitudinal descriptive cohort study Study Population or Data Resource: The study population will be derived from the SIDIAP database of electronic medical records in Catalonia and linked databases (e.g. hospital event data, and death records). Summary of Patient Eligibility Criteria: Patients must meet the following criteria: All patients: ? Age ? 30 years ? Continuous enrollment during a ? 2 year baseline period Cohort 1: ? Evidence of diabetes Cohort 2: ? Identified clinically-evident CVD Cohort 3: ? Incident non-fatal ACS or IS event Cohort 4: ? Incident HF subsequent to clinically-evident CVD or ACS or IS event. Outcome Variables: CVD events and CV and non-CV death. Follow-up: Data captured between July 2006 and December 2013 will be eligible for inclusion into this study. The baseline period and start of time at risk are defined differently for each study cohort. All cohorts must have continuous enrollment for ? 2yrs during which they do not experience an ACS or IS event. Sample Size: Minimun estimated sample size was calculated according to the number of expected cardiovascular events in the three cohorts of the study. Minimum sample sizes which will obtained from SIDIAP are the following: 47,000 (cohort 1), 22,500 (cohort 2), 26,000 (cohort 3), 10,000 (cohort 4).These estimated sample sizes will be obtained by far according to previous preliminary analysis in SIDIAP Statistical Considerations: Continuous and nominal variables will be described using number of observations, mean, standard deviation, median, interquartile range, and frequencies. For categorical variables, the number of observations, frequency and percent will be calculated. Incidence rates and 95% CIs will be calculated for ACS and IS and for CVD-related and non-CVD-related mortality The rate of HF will also be calculated for secondary prevention cohorts. Cause-specific hazard rates will be estimated by time-to-event models for each event individually. Other events, including death, will be treated as censored. Royston-Parmar models will be used, which are parametric survival models that use restricted cubic spline functions of time to permit more flexible hazard functions than are possible with Weibull, log-logistic, log-normal, and generalized gamma models.The adjusted hazard function will be based on a model including covariates.
Study Title: Healthcare utilization, costs and treatment patterns associated with cardiovascular events in patients with elevated cardiovascular risk or prior CV events in the SIDIAP database. Indication: Cardiovascular disease Study Background and Rationale: Cardiovascular disease (CVD) is a major cause of premature death worldwide and an important source of disability. Elevated levels of blood lipids represent a major risk factor for the development of CVD. Drug treatment with lipid modifying therapy (LMT) to lower lipids, especially statins, is commonly used but many patients do not attain lipid target levels sufficient to prevent CV events such as myocardial infarction (MI) and stroke. Several studies have examined costs of CV events with a focus on short-term costs and/or first CV event. However, data are limited for long-term costs, especially for patients experiencing a second or third CV event (secondary prevention). The present study will contribute towards filling the gap in available evidence for resource use and costs of CV events by providing data on short-term and long-term costs and for patients with a first and/or second CV event in Catalonia. These data can be used for further health economic analysis to predict the cost-effectiveness of new health technologies that may prevent CV events. Primary Objective(s): The primary objective is to estimate HRU and costs of new CV events in patients with hyperlipidemia or prior CV events within short and long term time periods. Secondary Objective(s): The secondary objectives are to: ? Describe the demographic and clinical characteristics of primary and secondary prevention patients and between those who remain event free and those who develop incident (primary prevention cohort) and recurrent (secondary prevention cohort) events ? Evaluate achieved levels of LDL-C and LDL-C between primary and secondary prevention and those who develop (primary prevention cohort) and recurrent (secondary prevention cohort) ? Describe the treatment patterns (lipid modification medication, medication persistence, titration, switching) for patients with new CV events before and after the event Study Design/Type: Retrospective longitudinal descriptive cohort study Study Population or Data Resource: The study population will be derived from the SIDIAP database of electronic medical records in Catalonia and linked databases (e.g. hospital event data, and death records). Patients will have treatment with a hyperlipidemia drug or a CV event (full description in section 3.2). Summary of Patient Eligibility Criteria: Patients must meet the following criteria: ? Inclusion in the SIDIAP database ? Taking at least two prescriptions for LMT or have at least one CV event. ? Aged 18 years and over at time of prescription for LMT or at the time of a CV event. Outcome Variables: Outcomes are resource use and costs associated with new CV events. Costs are total direct medical costs associated with the resource use. Exposure Variables: Exposure is defined by lipid-modification therapy (ATC codes) or CV event history. Follow-up: Follow-up for the primary objective starts from the date of the prescription for LMT and for those with a history of CV events orat the time of the new CV event among patients with primary prevention and prior CV event patients. Follow-up for the secondary objectives starts from the date of the prescription for LMT and for those with a history of CV events, patients will be followed from the occurrence of that first CV event. Resource use and costs will be captured from the index date through the end of the database records, to patient death or patient lost to practice (no further records available), whichever comes first. Sample Size: Minimun estimated sample size was calculated according to the number of expected cardiovascular events in the three cohorts of the study. Minimum sample sizes which will obtained from SIDIAP are the following: 22,400 (cohort 1), 43,000 (cohort 2), 26,000 (cohort 3).These estimated sample sizes will be obtained by far according to previous preliminary analysis in SIDIAP Statistical Considerations: All study variables, including pre-index and outcomes measures, will be stratified by CVD risk level and analyzed descriptively. The analysis will focus on the first CV event in the follow-up period and that subsequent CV events will be described. Continuous and nominal variables will be described using number of observations, mean, standard deviation, median, interquartile range, and frequencies. For categorical variables, the number of observations, frequency and percent will be calculated. To estimate resource utilization and costs, a statistical transformation (e.g. logarithmic function) will be employed on costs if their distribution is not normal. Bootstrapping methods may also be employed to estimate confidence intervals around cost estimations. Regression analysis will be employed to adjust for potential confounding factors.
PRIMARY OBJECTIVE:
The primary objective of the study is to assess the influence of MetS on CAVI values (primary study endpoint) in 4 different age groups (40-49, 50-59, 60-74, 75-95 years) of a European population.
SECONDARY OBJECTIVES
– Establish the CAVI values in a European population according to the clusters of (MetS) components i.e. cardiovascular risk factors: abdominal obesity, high triglycerides, low HDL cholesterol, elevated blood pressure (BP), systolic or diastolic, and elevated fasting glucose (and diabetes)
– Assess the correlation between CAVI and the carotid-femoral PWV in the full population and in each age group; and compare the impact of MetS and its components on both the CAVI and PWV
– Establish the relationship between cardiovascular risk factors and the evolution of arterial stiffness as evaluated by CAVI and carotid-femoral PWV over a 2-year follow-up period.
– Assess changes and predictive value of CAVI on organ damages and CV events during the follow-up period
Las enfermedades cardiovasculares constituyen una de las principales causas de mortalidad y morbilidad en el mundo y también en nuestro país. La mejora de la capacidad predictiva de las funciones de riesgo cardiovascular contribuiría mucho en la prevención de las enfermedades cardiovasculares. En este sentido, el proyecto MARK primera parte, se diseñó para estudiar nuevos factores de riesgo cardiovascular potencialmente útiles para este fin (glucosa postpandrial, hemoglobina glicosilada, automedida de la tensión arterial, índice tobillo brazo, medidas de rigidez arterial antes y después de ejercicio y co morbididades). Se reclutó una cohorte multicéntrica de 2700 pacientes de riesgo intermedio (riesgo coronario entre 5 y 15% o riesgo de muerte vascular entre 3-5% a 10 años), sin antecedentes de enfermedad arteriosclerótica. El equipo investigador estuvo formado por 3 grupos de la REDIAPP (RETICS RD06/0018) de 3 comunidades autónomas distintas. El presente proyecto, MARK II, es la continuación del estudio MARK-primera parte y comprende la fase de seguimiento de la cohorte a los 3 años des del inicio del reclutamiento para conocer la ocurrencia de eventos vasculares, mortalidad por todas las causas y mortalidad cardiovascular en este estadio temporal. También se analizará la contribución de los factores de riesgo estudiados en la predicción de la enfermedad vascular, ajustados por los factores de riesgo clásicos. El seguimiento será telefónico y se realizará en las 3 comunidades autónomas donde se llevó a cabo la primera parte. Posteriormente se prevé un seguimiento a 5 y 10 años.
Objetivos: analizar el efecto del nivel del riesgo cardiovascular (RCV) relativo y la variación temporal del mismo a lo largo del seguimiento sobre la incidencia de la demencia, en población general a partir de 50 años de edad sin antecedentes de enfermedad vascular. Metodología: Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP-Q) y del Registro de Demencias de Girona (ReDeGi). Un estudio transversal validará el diagnóstico de demencia en ambas bases de datos estimando la sensibilidad (completitud) y el valor predictivo positivo (exactitud). Se ha diseñado una cohorte retrospectiva con población general a partir de 50 años sin antecedentes de eventos vasculares. Se evaluarán tres variables respuesta: la incidencia de demencia según SIDIAP (población catalana), la incidencia de demencia según ReDeGi (población gerundense) y grado de severidad de demencia según ReDeGi. Se analizarán dos variables de interés: el nivel de RCV relativo (adecuado/inadecuado) y la variación a lo largo del seguimiento de las estimaciones RCV. Se imputará los valores perdidos y se aplicarán análisis de supervivencia, modelos de riesgo y modelos estructurales.
Antecedentes: El cribado y prevención de las enfermedades cardiovasculares (ECV) se centran en la identificación de individuos con placas ateroscleróticas con alto riesgo de rotura, probablemente influenciado por la inflamación sistémica. Los pacientes con algunas enfermedades inflamatorias crónicas (CID) presentan mayor riesgo de morbi-mortalidad por ECV. El tratamiento antiinflamatorio e hipolipemiante podrían modular el efecto de las CID en el riesgo de ECV.
Objetivos: (1) estimar la asociación de las CID con el riesgo de ECV; (2) estimar el efecto de los tratamientos (antiinflamatorio e hipolipemiante) en el riesgo de ECV en individuos con CID.
Métodos: Se analizarán datos de SIDIAP, se trata de una gran base de datos poblacional que reúne aproximadamente 6 millones de registros de historia clínica electrónica de la población catalana. Se utilizarán diseños de caso-control para identificar los diagnósticos de CID asociados al riesgo de ECV. Para validar estos resultados y estimar el efecto de los tratamientos se desarrollará un estudio de cohortes aparejadas por putuación de propensión (propensity score). Se considerarán acontecimientos de interés la ECV incidente (infarto de miocardio, accidente cerebral-vascular y claudicación intermitente).
Análisis estadístico: Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables principales de interés con las variables inicio del tratamiento y dosis (que se considerarán variables dependientes del tiempo) y otras variables asociadas a la aparición de acontecimientos cardiovasculares. A partir de la reducción absoluta de riesgo calculada en función de las incidencias observadas en ambos grupos se calculará el número necesario a tratar.
El estudio tiene como objetivo diseñar un ensayo clínico multicéntrico exploratorio controlado para evaluar la efectividad de una intervención compleja multiriesgo dirigida a personas de 45 a 75 años atendidas en APS con el objetivo de desarrollar conductas promotoras de salud que mejoren su calidad de vida y eviten las enfermedades crónicas más frecuentes. Para ello se desarrollaran las tres primeras fases de una intervención compleja según las recomendaciones del Medical Research Council: 1) Fase 0, Preclínica/Teórica, en la que se realizará: a) una revisión bibliográfica sobre intervenciones dirigidas a la promoción de estilos de vida saludables, la disminución del riesgo cardiovascular, la prevención primaria de la depresión y la ansiedad así como sus resultados económicos; b) identificación y evaluación las distintas teorías de promoción de la salud así como los métodos de evaluación económica que servirán de fundamento para el desarrollo de la intervención. 2) Fase 1, Modelización y operativización, en la que se determinarán los componentes de la intervención, su interrelación y su relación con los resultados en salud. Para ello se realizaran distintos estudios cualitativos con los distintos actores involucrados identificando las barreras y los elementos facilitadores de cara a construir una intervención flexible y dinámica que permita una implementación adecuada a la atención primaria. 3) Fase 2, prueba piloto/ensayo exploratorio en 32 centros de 8 comunidades autónomas en el que se implementará la intervención final diseñada y se evaluará la factibilidad, la aceptabilidad y la efectividad potencial de la intervención
OBJETIVOS: 1.Analizar la efectividad del tratamiento con estatinas en pacientes con ERC (estadios 1-3) según diferentes estratos de riesgo cardiovascular basal. 2. Analizar el coste-efectividad del tratamiento con estatinas en pacientes con ERC (estadios 1-3) según diferentes estratos de riesgo cardiovascular basal. 3. Establecer puntos de corte en función del riesgo cardiovascular basal en relación al coste-efectividad. SUJETOS DE ESTUDIO: Población sin antecedentes de eventos vasculares atendidos en cualquier centro público de atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS) con Enfermedad Renal Crónica estadios 1-3. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) cuya fuente primaria de datos son los registros electrónicos de la historia clínica (e-CAP) y otras fuentes de datos, como la facturación en las oficinas de farmacia del CATSALUT y el conjunto mínimo de básico de datos (CMBD). METODOLOGÍA: El diseño consta de dos partes; primero, se analizará una cohorte poblacional aparejada por el índice de propensión al tratamiento con estatinas para la estimación de: 1.- la densidad de incidencia de eventos cardio y cerebrovasculares; 2.- la prevalencia de factores de riesgo para el cálculo del riesgo cardiovascular basal; 3.- la reducción relativa de riesgo en los expuestos. Se estima que SIDIAP cuenta con 8.200 casos con ERC estadios 1-3 expuestos a estatinas y 36.300 casos con ERC estadios 1-3 no expuestos a estatinas (potencia superior al 80% para una detección de reducción de riesgo del 20%).El período de seguimiento será de cuatro años. Posteriormente, se construirá un modelo de Markov para el análisis de coste-efectividad con los datos obtenidos de la cohorte y los datos relativos a los costes desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud. El análisis se realizará en base a la razón de coste-efectividad incremental (ICER).
Las funciones de riesgo cardiovascular dejan de identificar más del 50% de los pacientes que desarrollarán enfermedad cardiovascular. Este hecho es especialmente evidente en los pacientes catalogados de riesgo intermedio cuyo manejo clínico resulta complicado. Nuestro objetivo es analizar si el índice tobillo brazo (ITB), las medidas de rigidez arterial, la glicemia capilar post-pandrial, la hemoglobina glicada, la auto-medida de presión arterial y la presencia de comorbilidad, están asociadas de manera independiente a la incidencia de acontecimientos vasculares y si pueden contribuir a mejorar la capacidad predictiva de las ecuaciones de riesgo actuales en la población de riesgo intermedio. El proyecto implica 3 grupos de la REDIAPP (RETICS RD06/0018) de 3 comunidades autónomas. Se creará una cohorte multicéntrica de 2688 pacientes de riesgo intermedio (riesgo coronario entre 5 y 15% o riesgo de muerte vascular entre 3-5% a 10 años) y sin antecedentes de enfermedad arteriosclerótica, seleccionados al azar. Se registrará información socio-demográfica, información sobre dieta, ejercicio físico, comorbilidad y claudicación intermitente. Se realizarán medidas de ITB, velocidad de onda de pulso, cardio-ankle brachial index, presión arterial (automedida y en consulta) y medidas antropométricas. Se cuantificarán lípidos, glicemia y hemoglobina glicada en ayunas y la glicemial capilar post-pandrial. Se realizará un seguimiento al año y medio para conocer la incidencia de eventos vasculares (posteriormente se prevén seguimientos a 5 y 10 años). Se analizará la contribución de los factores de riesgo estudiados a la predicción de la enfermedad vascular, ajustados por factores de riesgo clásicos.
OBJETIVO: Evaluar la efectividad del tratamiento con estatinas para reducir la incidencia de enfermedades vasculares en pacientes sin antecedentes de enfermedad vascular conocida con riesgo cardiovascular intermedio (5-15 % a 10 años) e índice tobillo-brazo patológico (<0.9). DISEÑO: Estudio de cohortes aparejadas por puntuación de propensión. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria que incluye los registros de la historia clínica electrónica (e-CAP) del Institut Català de la Salut. SUJETOS DE ESTUDIO: Población de 35 a 74 años libres de enfermedad vascular conocida que presenten riesgo cardiovascular intermedio e índice tobillo-brazo<0.9 (3684 sujetos cohorte de expuestos y 7368 cohorte no expuestos). El período de reclutamiento debe garantizar al menos 3 años de seguimiento. VARIABLES: Se considerarán nuevos tratamientos con estatinas aquellos sin facturación del tratamiento los seis meses anteriores y de a acuerdo a los criterios de cumplimiento (>80%) y persistencia (>6 meses). Variables respuesta: incidencia de enfermedad cerebrovascular (mortal o no), infarto de miocardio(mortal o no), angina inestable, revascularizaciones, claudicación intermitente, diagnóstico de enfermedad arterial periférica y amputación o gangrena. Además se registrará la muerte por cualquier causa. Variables independientes: variables demográficas, presencia de factores de riesgo, otras comorbilidades, datos exploratorios, otros tratamientos farmacológicos.
ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables principales de interés con la variable inicio del tratamiento y dosis (que se considerarán variables dependiente del tiempo) y otras variables asociadas a la aparición del eventos vasculares. A partir de la reducción absoluta de riesgo calculada en función de las incidencias observadas en ambos grupos se calculará el número necesario a tratar.
OBJETIVOS: 1. Analizar el coste-efectividad del tratamiento con estatinas según diferentes estratos de riesgo cardiovascular basal. 2.Analizar el coste-efectividad del tratamiento con estatinas según el nivel de colesterol basal y la reducción absoluta de colesterol. 3. Establecer puntos de corte en función del riesgo cardiovascular basal, el colesterol basal y la reducción absoluta de colesterol en relación al coste-efectividad. SUJETOS DE ESTUDIO: Población sin antecedentes de eventos vasculares atendidos en cualquier centro público de atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS). Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) cuya fuente primaria de datos son los registros electrónicos de la historia clínica (e-CAP) y otras fuentes de datos, como la facturación en las oficinas de farmacia del CATSALUT y el conjunto mínimo de básico de datos (CMBD). METODOLOGÍA: El diseño consta de dos partes; primero, se analizará una cohorte poblacional aparejada por el índice de propensión al tratamiento con estatinas para la estimación de: 1.- la densidad de incidencia de eventos cardio y cerebrovasculares; 2.- la prevalencia de factores de riesgo para el cálculo del riesgo cardiovascular basal; 3.- el cálculo de la calidad de vida (utilidades) en una submuestra. Se estima en 83.500 los nuevos usuarios de estatinas en el período de realización del estudio y una razón de al menos 3 controles por caso (250.000 personas en el grupo no expuesto). El período de seguimiento será de cuatro años. Posteriormente, se construirá un modelo de Markov para el análisis de coste-efectividad con los datos obtenidos de la cohorte y los datos relativos a los costes desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud. El análisis se realizará en base a la razón de coste-efectividad incremental (ICER).
OBJETIVO Valorar la efectividad de una intervención de feedback sobre los profesionales de Atención Primaria para la mejora del grado de control de los factores de riesgo cardiovasculares (FRCV) y el tratamiento antiagregante en los pacientes con arteriopatía periférica. METODOLOGÍA DEL PROYECTO Ensayo clínico aleatorio por grupos o comunitario (cluster randomized trial). El estudio se llevará a cabo en todas las Áreas Básicas de Atención Primaria del Ámbito de Girona. Los participantes serán los médicos de Atención Primaria, la unidad de análisis serán los pacientes con arteriopatía periférica (AOP) diagnosticada y se considerará el cluster al Equipo de Atención Primaria. Se medirán variables sobre los pacientes: sociodemográficas, de comorbilidad, datos de laboratorio, datos exploratorios, solicitud de analítica y tratamiento antiagregante. Como variables sobre los profesionales: sociodemográficas, antigüedad del cupo, urbano o rural, docente, índice de calidad asistencial del SISAP y motivación o burn-out de los profesionales. Los datos se obtendrán a partir de los datos estraídos del sistema informatizado e-cap y de una encuesta a los profesionales posterior a la intervención. El grupo intervención y el grupo control se aleatorizará por muestras estratificadas por el tamaño de los Equipos de Atención Primaria (EAP). La asignación a un grupo u otro será por EAPs para evitar contaminación entre los profesionales. Se realizará una intervención de feedback, con duración anual, que constará de una actividad formativa, con audit de datos y feedback de forma trimestral e individual de cada profesional. Al año de la intervención se evaluará su efectividad.
Objectius: Determinar la prevalença i la incidència de l’infart de miocardi silent (IMS) en la població de 35 a 79 anys segons criteris electrocardiogràfics i determinar el valor predictiu positiu (VPP) dels criteris electrocardiogràfics d’IM (Codis Minnesota) en el diagnòstic de l’IMS en utilitzant com a gold standard la objectivació de necrosi miocàrdica segons proves d?imatge. Per determinar la prevalença poblacional d?IMS per criteris ECG s’utilitzaran les dades de la línia de base d?un estudi de cohort de base poblacional de 6700 individus de 35 a 79 anys reclutat durant els anys 2002 i 2006 on es va recollir informació sobre les mesures d’edat, sexe, antecedents de cardiopatia isquèmica, factors de risc cardiovascular i fàrmacs. A tots se’ls va realitzar un ECG. Per a determinar la incidència poblacional d’IMS per criteris ECG realitzarem un seguiment de la cohort abans descrita a 5 anys aproximadament. Es passarà una enquesta per determinar si han patit un IM en el seguiment i es realitzarà un nou ECG. En els dos casos, a tots els pacients que presentin criteris electrocardiogràfics d’infart ( Codis Minnesota) i que no presenten cardiopatia isquèmica coneguda se’ls diagnosticarà d’IMS. Per determinar el VPP dels criteris electrocardiogràfics d’IM (Codi Minnesota) pel diagnòstic de necrosi miocàrdica, es citaran a tots els pacients diagnosticats d’IMS i se’ls realitzarà una ecocardiografia, una prova d’esforç isotòpica amb injecció del radiofàrmac i una ressonància magnètica amb acumulació tardana de gadolini (gold standard). En tots el casos, la classificació final es realitzarà per consens dels quatre especialistes que realitzen les proves d’imatge.
L. ALVES-CABRATOSA, C. LÓPEZ, M. GARCIA-GIL, E. TORNABELL-NOGUERA, M. COMAS-CUFÍ, J. BLANCH, R. MARTÍ-LLUCH, A. PONJOAN, G. DOMÍNGUEZ-ARMENGOL, L. ZACARÍAS-PONS, F. RIBAS-AULINAS, E. BALLÓ and R. RAMOS
Journal of Clinical Medicine. 2025 Aug 12; . doi:10.3390/jcm14165710; PMID:40869535
A. HERNÁEZ, A. CAMPS-VILARÓ, S. POLO-ALONSO, I. SUBIRANA, R. RAMOS, R. DE CID, F. RODRÍGUEZ-ARTALEJO, R. ELOSUA, M. CHIRLAQUE, P. AMIANO, M. BERMÚDEZ-LÓPEZ, M. GUEVARA, S. CINZA-SANJURJO, M. SÁNCHEZ, A. DE LEÓN, M. LACLAUSTRA, G. ROJO-MARTINEZ, M. GUEMBE-SUESCUN, B. PEREZ-GOMEZ, T. VEGA-ALONSO, P. TORAN-MONSERRAT, D. LORA-PABLOS, J. HUERTA, J. VALDIVIELSO, I. DEGANO, F. FELIX-REDONDO, A. GANDARILLAS, S. VALDES, X. MUNDET-TUDURI, P. SÁNCHEZ, V. MARTÍN-SÁNCHEZ, F. RIGO, M. ALONSO-SAMPEDRO, C. MORENO-IRIBAS, J. MARTÍN-ESCUDERO, E. DELGADO, M. GRAU, I. URRUTIA, D. OVEJERO, I. QUINTELA, R. MARTÍ-LLUCH, N. BLAY, J. BANEGAS, H. TIZÓN-MARCOS, J. GÓMEZ, A. AIZPURUA, E. CASTRO-BOQUÉ, J. DELFRADE, M. PRIETO-DÍAZ, M. RODRÍGUEZ-BARRANCO, D. ALMEIDA-GONZÁLEZ, B. MORENO-FRANCO, W. OUALLA-BACHIRI, C. SAYÓN-OREA, E. PLANS-BERISO, J. LOZANO, V. LÓPEZ-LIFANTE, P. CANCELAS-NAVIA, N. CABRERA-CASTRO, S. CAMBRAY, L. ZACARÍAS-PONS, D. FERNÁNDEZ-BERGÉS, E. DONOSO-NAVARRO, C. MALDONADO-ARAQUE, J. FRANCH-NADAL, P. DORADO-DÍAZ, A. VILLARÍN-CASTRO, G. FRONTERA-JUAN, F. GUDE, N. ANDUEZA, M. TÉLLEZ-PLAZA, J. ARES-BLANCO, R. CRUZ, M. RIBAS-AULINAS, J. BARRETINA, P. GUALLAR-CASTILLÓN, M. CAÍNZOS-ACHIRICA, S. COLORADO-YOHAR, A. LLORENTE, J. DIAZ-TOCADOS, E. ARDANAZ, R. MICÓ-PÉREZ, N. FERNANDEZ-MARTINEZ, M. RODRÍGUEZ-PÉREZ, A. CENARRO, A. CALLE-PASCUAL and J. MARRUGAT
EUROPEAN JOURNAL OF EPIDEMIOLOGY. 2025 May 12; . doi:10.1007/s10654-025-01229-6; PMID:40353978
I. MARCILLA-TORIBIO, M. MARTINEZ-ANDRES, B. BIZZOZERO-PERONI, R. MARTI-LLUCH, R. RAMOS and B. NOTARIO-PACHECO
Atencion Primaria. 2025 Oct 1; . doi:10.1016/j.aprim.2025.103347; PMID:40934840
L. ALVES-CABRATOSA, L. GUZMÁN, J. BLANCH, M. COMAS-CUFI, M. GARCIA-GIL, L. ZACARIAS-PONS, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, G. DOMINGUEZ-ARMENGOL, F. RIBAS-AULINAS, E. TORNABELL-NOGUERA, L. GARCIA-ORTIZ and R. RAMOS
American Journal of Preventive Cardiology. 2025 Sep 1; . doi:10.1016/j.ajpc.2025.101059; PMID:40777544
Aznar-Lou I, Zabaleta-Del-Olmo E, Casajuana-Closas M, Sánchez-Viñas A, Parody-Rúa E, Bolíbar B, Iracheta-Todó M, Bulilete O, López-Jiménez T, Pombo-Ramos H, Martín Miguel MV, Magallón-Botaya R, Maderuelo-Fernández JÁ, Motrico E, Bellón J, Martí-Lluch R, Rubio-Valera M and Serrano-Blanco A
International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity. 2024 Dec 9; . doi:10.1186/s12966-024-01674-8; PMID:39654047
Y. YOUNG-SILVA, A. BERENGUERA, D. JUVINYÀ-CANAL, R. MARTÍ-LLUCH, P. ARROYO-URIARTE, O. TAMAYO-MORALES, I. MARCILLA-TORIBIO, U. ELIZONDO-ALZOLA, F. MÉNDEZ-LÓPEZ, X. CHELA-ÀLVAREZ and E. MOTRICO
Frontiers in Public Health. 2024 Jun 5; . doi:10.3389/fpubh.2024.1387528; PMID:38898892
M. GARCIA-GIL, L. ALVES-CABRATOSA, O. CUNILLERA, J. BLANCH, R. MARTÍ-LLUCH, A. PONJOAN, F. RIBAS-AULINAS, É. TORNABELL-NOGUERA, L. ZACARÍAS-PONS, G. DOMÍNGUEZ-ARMENGOL, E. GUZMÁN and R. RAMOS
EUROPEAN JOURNAL OF CLINICAL INVESTIGATION. 2024 Jun 3; . doi:10.1111/eci.14258; PMID:38828496
L. GÓMEZ-SÁNCHEZ, M. GÓMEZ-SÁNCHEZ, O. TAMAYO-MORALES, C. LUGONES-SÁNCHEZ, S. GONZÁLEZ-SÁNCHEZ, R. MARTÍ-LLUCH, E. RODRÍGUEZ-SÁNCHEZ, L. GARCÍA-ORTIZ and M. GÓMEZ-MARCOS
Nutrients. 2024 Jun 1; . doi:10.3390/nu16121948; PMID:38931300
Elosua R, Toloba A, Arnold R, De Groot E, Martí-Lluch R, Degano IR, Marrugat J and Ramos R
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2024 Apr 1; . doi:10.1016/j.rec.2023.09.004; PMID:37816453
A. CAMPS-VILARÓ, M. PINSACH-ABUIN, I. DEGANO, R. RAMOS, R. MARTÍ-LLUCH, R. ELOSUA, I. SUBIRANA, C. SOLÀ-RICHARTE, M. PUIGMULÉ, A. PÉREZ, I. VILARÓ, R. CRUZ, S. ALMEIDA, X. NOGUES, J. MASCLANS, R. GÜERRI-FERNÁNDEZ, J. MARIN, H. TIZON-MARCOS, B. VAQUERIZO, R. BRUGADA and J. MARRUGAT
JOURNAL OF MEDICAL VIROLOGY. 2024 Feb 1; . doi:10.1002/jmv.29404; PMID:38293834
Y. YOUNG-SILVA, A. BERENGUERA, C. JACQUES-AVIÑO, M. GIL-GIRBAU, P. ARROYO-URIARTE, X. CHELA-ALVAREZ, J. RIPOLL, R. MARTÍ-LLUCH, R. RAMOS, U. ELIZONDO-ALZOLA, S. GARCIA-MARTINEZ, F. MÉNDEZ-LÓPEZ, O. TAMAYO-MORALES, M. MARTÍNEZ-ANDRÉS, E. MOTRICO, I. GÓMEZ-GÓMEZ, R. FERNÁNDEZ-ALVAREZ and D. JUVINYÀ-CANAL
Frontiers in Public Health. 2023 Jun 9; . doi:10.3389/fpubh.2023.1069957; PMID:37361167
M. VILA, L. IGUAL, B. REMESEIRO, R. ELOSUA, R. RAMOS, J. VALDIVIELSO, R. MARTI-LLUCH, J. MARRUGAT and M. GRAU
ANGIOLOGY. 2023 May 1; . doi:10.1177/00033197221110720; PMID:35758047
I. GOMEZ-GOMEZ, E. MOTRICO, P. MORENO-PERAL, M. CASAJUANA-CLOSAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, E. ZABALETA-DEL-OLMO, A. CLAVERIA, J. LLOBERA, R. MARTI-LLUCH, R. RAMOS, J. MADERUELO-FERNANDEZ, C. VICENS, M. DOMINGUEZ-GARCIA, C. BARTOLOME-MORENO, J. RECIO-RODRIGUEZ and J. BELLON
GENERAL HOSPITAL PSYCHIATRY. 2023 May 1; . doi:10.1016/j.genhosppsych.2023.02.004; PMID:37001428
Corominas J, Garriga C, Prenafeta A, Moros A, Cañete M, Barreiro A, González-González L, Madrenas L, Güell I, Clotet B, Izquierdo-Useros N, Raïch-Regué D, Gallemí M, Blanco J, Pradenas E, Trinité B, Prado JG, Blanch-Lombarte O, Pérez-Caballero R, Plana M, Esteban I, Pastor-Quiñones C, Núñez-Costa X, Taleb RA, McSkimming P, Soriano A, Nava J, Anagua JO, Ramos R, Lluch RM, Comes AC, Romero SO, Gomez XM, Sans-Pola C, Moltó J, Benet S, Bailón L, Arribas JR, Borobia AM, Parada JQ, Navarro-Pérez J, Forner Giner MJ, Lucas RO, Jiménez MDMV, Compán SO, Alvarez-Mon M, Troncoso D, Arana-Arri E, Meijide S, Imaz-Ayo N, García PM, de la Villa Martínez S, Fernández SR, Prat T, Torroella È and Ferrer L
Lancet Regional Health-Europe. 2023 May 1; . doi:10.1016/j.lanepe.2023.100613; PMID:37131861
Serrat-Costa M, Coll de Tuero G, Bertran Noguer C, Martí Lluch R, Ramos Blanes R, Baltasar Bagué A and Ricart W
Hipertension y Riesgo Vascular. 2023 Apr 1; . doi:10.1016/j.hipert.2022.09.003; PMID:36372649
Mercader R.J., Casals M.L.R., Riera A.F., Ardila L.C., Rodeja M.M.F., Salvador S.P., Lluch R.M. and Blanch J.
Rev Pediatr Aten Primaria. 2023 Jan 1; . doi:10.60147/5898493f;
E. PUIG, A. CLARA, S. PEREZ, I. DEGANO, I. SUBIRANA, C. GARCIA-GARCIA, R. MARTI, R. RAMOS, J. MARRUGAT and R. ELOSUA
European Journal of Preventive Cardiology. 2022 May 5; . doi:10.1093/eurjpc/zwab148; PMID:34477860
A. CAMPS-VILARO, I. DEGANO, R. BRUGADA, M. PINSACH, R. ELOSUA, R. RAMOS, R. MARTI, I. SUBIRANA, X. NOGUES, J. MASCLANS, J. MARIN, R. GUERRI, H. TIZON, B. VAQUERIZO and J. MARRUGAT
EUROPEAN HEART JOURNAL. 2022 Oct 1;
D. SERRANO, R. MARTI-LLUCH, M. CARDENAS, P. SOLANAS, J. MARRUGAT, J. VILALTA-FRANCH and J. GARRE-OLMO
JOURNAL OF AFFECTIVE DISORDERS. 2022 Apr 1; . doi:10.1016/j.jad.2022.01.088; PMID:35085673
A. PONJOAN, J. BLANCH, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH, M. COMAS-CUFI, M. CIRACH, M. NIEUWENHUIJSEN, M. GARCIA-GIL and R. RAMOS
ENVIRONMENTAL RESEARCH. 2022 Apr 1; . doi:10.1016/j.envres.2021.112449; PMID:34883080
A. PONJOAN, M. GARCIA-GIL, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH and R. RAMOS
Gaceta Sanitaria. 2022 Mar 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2020.12.034; PMID:33541782
L. GOMEZ-SANCHEZ, E. RODRIGUEZ-SANCHEZ, R. RAMOS, R. MARTI-LLUCH, M. GOMEZ-SANCHEZ, C. LUGONES-SANCHEZ, O. TAMAYO-MORALES, I. LLAMAS-RAMOS, F. RIGO, L. GARCIA-ORTIZ and M. GOMEZ-MARCOS
Nutrients. 2022 Jan 1; . doi:10.3390/nu14020244; PMID:35057425
L. ALVES-CABRATOSA, M. COMAS-CUFI, J. BLANCH, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, A. CASTRO-GUARDIOLA, A. HURTADO-GANOZA, A. PEREZ-JAEN, M. REXACH-FUMANA, D. FAIXEDAS-BRUNSOMS, M. GISPERT-AMETLLER, A. GUELL-CARGOL, M. RODRIGUEZ-BATISTA, F. SANTAULARIA-FONT, R. ORRIOLS, M. BONNIN-VILAPLANA, J. LOPEZ, G. SABATER-TALAVERANO, F. MOLES, S. RODRIGUEZ-REQUEJO, E. AVELLANA-REVUELTA, E. BALLO, E. FAGES-MASMIQUEL, J. SIRVENT, C. LORENCIO, J. MORALES-PEDROSA, P. ORTIZ-BALLUJERA and R. RAMOS
JMIR Public Health and Surveillance. 2022 Jan 1; . doi:10.2196/30006; PMID:34797774
E. ZABALETA-DEL-OLMO, M. CASAJUANA-CLOSAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, H. POMBO, M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA, C. CABEZAS-PENA, J. LLOBERA, R. MARTI-LLUCH, C. VICENS, E. MOTRICO, I. GOMEZ-GOMEZ, J. MADERUELO-FERNANDEZ, J. RECIO-RODRIGUEZ, B. MASLUK, S. CONTRERAS-MARTOS, C. JACQUES-AVINO, I. AZNAR-LOU, M. GIL-GIRBAU, A. CLAVERIA, R. MAGALLON-BOTAYA, J. BELLON, R. RAMOS, A. SANCHEZ-PEREZ, P. MORENO-PERAL, A. LEIVA, C. GONZALEZ-FORMOSO and B. BOLIBAR
BMC PUBLIC HEALTH. 2021 Dec 4; . doi:10.1186/s12889-021-11982-4; PMID:34863136
I. AZNAR-LOU, E. ZABALETA-DEL-OLMO, M. CASAJUANA-CLOSAS, A. SANCHEZ-VINAS, E. PARODY-RUA, B. BOLIBAR, M. IRACHETA-TODO, O. BULILETE, T. LOPEZ-JIMENEZ, H. POMBO-RAMOS, M. MIGUEL, R. MAGALLON-BOTAYA, J. MADERUELO-FERNANDEZ, E. MOTRICO, J. BELLON, R. MARTI-LLUCH, M. RUBIO-VALERA and A. SERRANO-BLANCO
International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity. 2021 Jul 2; . doi:10.1186/s12966-021-01144-5; PMID:34215275
E. MASMIQUEL, A. PONJOAN, J. BLANCH, L. CABRATOSA, R. LLUCH, M. CUFI, M. GIL and R. RAMOS
REVISTA DE NEUROLOGIA. 2021 Dec 1; . doi:10.33588/rn.7312.2021301; PMID:34877643
L. ALVES-CABRATOSA, M. COMAS-CUFI, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN and R. RAMOS
European Journal of Internal Medicine. 2021 Dec 1; . doi:10.1016/j.ejim.2021.10.013; PMID:34763981
M. VILA, B. REMESEIRO, L. IGUAL, R. ELOSUA, R. RAMOS, J. VALDIVIELSO, R. MARTI-LLUCH, J. MARRUGAT and M. GRAU
HYPERTENSION RESEARCH. 2021 Aug 1; . doi:10.1038/s41440-021-00655-9; PMID:33833420
M. BARROSO, M. ZOMENO, J. DIAZ, S. PEREZ, R. MARTI-LLUCH, F. CORDON, R. RAMOS, C. CABEZAS, G. SALVADOR, C. CASTELL, H. SCHRODER and M. GRAU
Translational Behavioral Medicine. 2021 Aug 1; . doi:10.1093/tbm/ibab035; PMID:33837787
Del Mar Vila M, Remeseiro B, Igual L, Elosua R, Ramos R, Valdivielso JM, Martí-Lluch R, Marrugat J and Grau M
HYPERTENSION RESEARCH. 2021 Aug 1; . doi:10.1038/s41440-021-00664-8; PMID:33931766
J. ABOAL, R. RAMOS, P. LOMA-OSORIO, M. NUNEZ, M. COMAS-CUFI, J. IGLESIES, S. MORAL, D. BOSCH, R. MARTI-LLUCH, L. ALVES-CABRATOSA and R. BRUGADA
Emergencias. 2021 Jun 1; PMID:33978333
F. REPRESAS-CARRERA, S. COUSO-VIANA, F. MENDEZ-LOPEZ, B. MASLUK, R. MAGALLON-BOTAYA, J. RECIO-RODRIGUEZ, H. POMBO, A. LEIVA-RUS, M. GIL-GIRBAU, E. MOTRICO, R. MARTI-LLUCH, F. GUDE and A. CLAVERIA
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Jun 1; . doi:10.3390/ijerph18115788; PMID:34071171
E. HOMS-ROMERO, A. ROMERO-COLLADO, J. VERDU, J. BLANCH, C. RASCON-HERNAN and R. MARTI-LLUCH
JOURNAL OF NURSING SCHOLARSHIP. 2021 May 1; . doi:10.1111/jnu.12639; PMID:33638608
A. PONJOAN, J. BLANCH, L. ALVES-CABRATOSA, R. LLUCH, M. COMAS-CUFI, D. PARRAMON, M. GARCIA-GIL, R. RAMOS and I. PETERSEN
OCCUPATIONAL AND ENVIRONMENTAL MEDICINE. 2021 Jan 1; . doi:10.1136/oemed-2019-106245; PMID:33051384
J. GARRE-OLMO, O. TURRO-GARRIGA, R. MARTI-LLUCH, L. ZACARIAS-PONS, L. ALVES-CABRATOSA, D. SERRANO-SARBOSA, J. VILALTA-FRANCH, R. RAMOS, X. MANTE, J. CASEDEVALL, J. GINESTA, R. TERRADELLAS, L. PERXAS, J. COLOM, J. REAL, J. QUICIOS, A. BERMEJO, R. GRAGERA, A. DEL RIO, J. NAVARRETE, J. NICOLAU, P. MARTINEZ, A. COMPTA, S. GUTIERREZ, J. ALCANTARA, L. TORRENTA, G. GARCIA, J. SERENA, M. RELAT and J. VILANOVA
COMPREHENSIVE PSYCHIATRY. 2021 Jan 1; . doi:10.1016/j.comppsych.2020.152214; PMID:33186837
M. BARROSO, M. ZOMENO, J. DIAZ, S. PEREZ-FERNANDEZ, R. MARTI-LLUCH, F. CORDON, R. RAMOS, C. CABEZAS, G. SALVADOR, C. CASTELL, H. SCHRODER and M. GRAU
Preventive Medicine. 2020 Dec 1; . doi:10.1016/j.ypmed.2020.106302; PMID:33144141
Gómez-Gómez I, Moreno-Peral P, López T, Clavería A, Oliván B, Marti R, Llobera J, Maderuelo-Fernández JA and Motrico E
BRITISH JOURNAL OF GENERAL PRACTICE. 2020 Jun 1; . doi:10.3399/bjgp20X711677; PMID:32554688
L. ALVES-CABRATOSA, M. COMAS-CUFI, A. PONJOAN, M. GARCIA-GIL, R. MARTI-LLUCH, J. BLANCH, M. ELOSUA-BAYES, D. PARRAMON, L. CAMOS, L. GUZMAN and R. RAMOS
BMJ Open Diabetes Research & Care. 2020 Jan 1; . doi:10.1136/bmjdrc-2019-000977; PMID:32144131
R. RAMOS, L. MASANA, M. COMAS-CUFI, M. GARCIA-GIL, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, N. PLANA, L. ALVES-CABRATOSA, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, I. DEGANO, M. GOMEZ-MARCOS and A. ZAMORA
ATHEROSCLEROSIS. 2020 Jan 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2019.10.016; PMID:31759248
M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, R. RAMOS, R. MARTI, L. ALVES-CABRATOSA, D. PARRAMON, D. PRIETO-ALHAMBRA, J. BAENA-DIEZ, B. SALVADOR-GONZALEZ, R. ELOSUA, I. DEGANO, J. MARRUGAT and M. GRAU
JOURNAL OF CARDIOVASCULAR PHARMACOLOGY AND THERAPEUTICS. 2019 Nov 1; . doi:10.1177/1074248419857071; PMID:31248268
M. FA-BINEFA, A. CLARA, S. PEREZ-FERNANDEZ, M. GRAU, I. DEGANO, R. MARTI-LLUCH, R. RAMOS, J. MARRUGAT and R. ELOSUA
Preventive Medicine. 2019 Jul 1; . doi:10.1016/j.ypmed.2019.04.022; PMID:31054906
L. MASANA, A. ZAMORA, N. PLANA, M. COMAS-CUFI, M. GARCIA-GIL, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, R. ELOSUA, A. MARRUGAT, I. DEGANO and R. RAMOS
Journal of Clinical Medicine. 2019 Jul 1; . doi:10.3390/jcm8071080; PMID:31340450
L. ALVES-CABRATOSA, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFF, J. BLANCH, A. PONJOAN, R. MARTI-LLUCH, M. ELOSUA-BAYES, D. PARRAMON, L. CAMOS and R. RAMOS
Journal of Clinical Medicine. 2019 Jun 1; . doi:10.3390/jcm8060870; PMID:31216703
L. ALVES-CABRATOSA, M. ELOSUA-BAYES, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, J. BLANCH, D. PARRAMON, M. GOMEZ-MARCOS and R. RAMOS
JOURNAL OF HYPERTENSION. 2019 Jan 1; . doi:10.1097/HJH.0000000000001861; PMID:30507863
A. POL-PONS, M. AUBANELL-SERRA, M. VIDAL, R. MARTI-LLUCH and A. PONJOAN
Atencion Primaria. 2019 Jan 1; . doi:10.1016/j.aprim.2018.05.012; PMID:30459018
A. PONJOAN, J. GARRE-OLMO, J. BLANCH, E. FAGES, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH, M. COMAS-CUFI, D. PARRAMON, M. GARCIA-GIL and R. RAMOS
Clinical Epidemiology. 2019 Jan 1; . doi:10.2147/CLEP.S186590; PMID:30881138
A. PONJOAN, J. GARRE-OLMO, J. BLANCH, E. FAGES, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH, M. COMAS-CUFI, D. PARRAMON, M. GARCIA-GIL and R. RAMOS
Clinical Epidemiology. 2019 Jan 1; . doi:10.2147/CLEP.S206770; PMID:31456649
R. RAMOS, M. COMAS-CUFI, R. MARTI-LLUCH, E. BALLO, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, J. BLANCH, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, M. GRAU, M. ELOSUA-BAYES, L. GARCIA-ORTIZ and M. GARCIA-GIL
BRITISH MEDICAL JOURNAL. 2018 Sep 5; . doi:10.1136/bmj.k3359; PMID:30185425
M. GOMEZ-MARCOS, L. GOMEZ-SANCHEZ, M. PATINO-ALONSO, J. RECIO-RODRIGUEZ, M. GOMEZ-SANCHEZ, F. RIGO, R. MARTI, C. AGUDO-CONDE, R. RAMOS, E. RODRIGUEZ-SANCHEZ, J. MADERUELO-FERNANDEZ and L. GARCIA-ORTIZ
MEDICINE. 2018 Nov 1; . doi:10.1097/MD.0000000000013299; PMID:30461641
M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, J. BLANCH, R. MARTI, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, I. PETERSEN, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, M. GRAU and R. RAMOS
CLINICAL PHARMACOLOGY & THERAPEUTICS. 2018 Oct 1; . doi:10.1002/cpt.954; PMID:29194590
G. VAZQUEZ-OLIVA, A. ZAMORA, R. RAMOS, R. MARTI, I. SUBIRANA, M. GRAU, I. DEGANO, J. MARRUGAT and R. ELOSUA
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2018 Sep 1; . doi:10.1016/j.recesp.2017.10.019; PMID:29174866
M. ELOSUA-BAYES, R. MARTI-LLUCH, M. GARCIA-GIL, L. CAMOS, M. COMAS-CUFI, J. BLANCH, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, R. ELOSUA, M. GRAU, J. MARRUGAT and R. RAMOS
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2018 Jun 1; . doi:10.1016/j.recesp.2017.09.004; PMID:29079281
M. BARROSO, S. PEREZ-FERNANDEZ, M. VILA, M. ZOMENO, R. MARTI-LLUCH, F. CORDON, R. RAMOS, R. ELOSUA, I. DEGANO, M. FITO, C. CABEZAS, G. SALVADOR, C. CASTELL and M. GRAU
Clinical Epidemiology. 2018 Jan 1; . doi:10.2147/CLEP.S158358; PMID:29785141
A. PONJOAN, J. BLANCH, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH, M. COMAS-CUFI, D. PARRAMON, M. GARCIA-GIL, R. RAMOS and I. PETERSEN
Environmental Health. 2017 Apr 4; . doi:10.1186/s12940-017-0238-0; PMID:28376798
J. RECIO-RODRIGUEZ, I. GARCIA-YU, R. ALONSO-DOMINGUEZ, J. MADERUELO-FERNANDEZ, M. PATINO-ALONSO, C. AGUDO-CONDE, N. SANCHEZ-AGUADERO, R. RAMOS, R. MARTI, E. RODRIGUEZ-SANCHEZ, M. GOMEZ-MARCOS and L. GARCIA-ORTIZ
Nutrition Journal. 2017 Jul 3; . doi:10.1186/s12937-017-0266-1; PMID:28673286
L. GOMEZ-SANCHEZ, L. GARCIA-ORTIZ, M. PATINO-ALONSO, J. RECIO-RODRIGUEZ, F. RIGO, R. MARTI, C. AGUDO-CONDE, E. RODRIGUEZ-SANCHEZ, J. MADERUELO-FERNANDEZ, R. RAMOS and M. GOMEZ-MARCOS
BMJ Open. 2017 Sep 1; . doi:10.1136/bmjopen-2017-016422; PMID:28963288
A. VELESCU, A. CLARA, R. MARTI, R. RAMOS, S. PEREZ-FERNANDEZ, L. MARCOS, M. GRAU, I. DEGANO, J. MARRUGAT and R. ELOSUA
EUROPEAN JOURNAL OF VASCULAR AND ENDOVASCULAR SURGERY. 2017 Sep 1; . doi:10.1016/j.ejvs.2017.06.002; PMID:28754427
R. MARTI-LLUCH, M. GARCIA-GIL, L. CAMOS, M. COMAS-CUFI, M. ELOSUA-BAYES, J. BLANCH, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, R. ELOSUA, M. GRAU, J. MARRUGAT and R. RAMOS
ATHEROSCLEROSIS. 2017 Sep 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2017.07.013; PMID:28756313
L. GARCIA-ORTIZ, J. RECIO-RODRIGUEZ, S. MORA-SIMOON, J. GUILLAUMET, R. MARTII, C. AGUDO-CONDE, E. RODRIGUEZ-SANCHEZ, J. MADERUELO-FERNANDEZ, R. RAMOS-BLANES and M. GOOMEZ-MARCOS
BMC Cardiovascular Disorders. 2016 May 12; . doi:10.1186/s12872-016-0272-9; PMID:27177028
A. POL-PONS, M. AUBANELL-SERRA, M. VIDAL, I. OJEDA-CIURANA, R. MARTI-LLUCH and A. PONJOAN
MIDWIFERY. 2016 Nov 1; . doi:10.1016/j.midw.2016.09.011; PMID:27771592
M. GARCIA-GIL, D. PARRAMON, M. COMAS-CUFI, R. MARTI, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, J. BLANCH, I. PETERSEN, R. ELOSUA, M. GRAUE, B. SALVADOR and R. RAMOS
Preventive Medicine. 2016 Aug 1; . doi:10.1016/j.ypmed.2016.06.004; PMID:27287663
A. VELESCU, A. CLARA, J. PENAFIEL, M. GRAU, I. DEGANO, R. MARTI, R. RAMOS, J. MARRUGAT and R. ELOSUA
EUROPEAN JOURNAL OF VASCULAR AND ENDOVASCULAR SURGERY. 2016 May 1; . doi:10.1016/j.ejvs.2015.12.045; PMID:26905621
M. GARCIA-GIL, J. BLANCH, M. COMAS-CUFI, J. DAUNIS-I-ESTADELLA, B. BOLIBAR, R. MARTI, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA and R. RAMOS
Journal of Clinical Lipidology. 2016 Feb 1; . doi:10.1016/j.jacl.2015.10.007; PMID:26892130
L. ALVES-CABRATOSA, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, R. MARTI, A. PONJOAN, D. PARRAMON, J. BLANCH and R. RAMOS
ANNALS OF MEDICINE. 2016 Jan 1; . doi:10.3109/07853890.2016.1144930; PMID:26939743
L. ALVES-CABRATOSA, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, A. PONJOAN, R. MARTI, D. PARRAMON, J. BLANCH and R. RAMOS
HYPERTENSION. 2015 Jun 1; . doi:10.1161/HYPERTENSIONAHA.115.05198; PMID:25847950
L. GOMEZ-SANCHEZ, L. GARCIA-ORTIZ, M. PATINO-ALONSO, J. RECIO-RODRIGUEZ, G. FRONTERA, R. RAMOS, R. MARTI, C. AGUDO-CONDE, E. RODRIGUEZ-SANCHEZ, J. MADERUELO-FERNANDEZ and M. GOMEZ-MARCOS
Journal of Atherosclerosis and Thrombosis. 2015 Jan 1; . doi:10.5551/jat.28035; PMID:25994828
A. PONJOAN, M. GARCIA-GIL, R. MARTI, M. COMAS-CUFI, L. ALVES-I-CABRATOSA, J. SALA, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, G. DE TUERO, M. GRAU and R. RAMOS
ENVIRONMENTAL RESEARCH. 2014 Jul 1; . doi:10.1016/j.envres.2014.03.039; PMID:24792416
M. GRAU, I. SUBIRANA, D. AGIS, R. RAMOS, X. BASAGANA, R. MARTI, E. DE GROOT, R. ARNOLD, J. MARRUGAT, N. KUNZLI and R. ELOSUA
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2012 Dec 1; . doi:10.1016/j.rec.2012.04.019; PMID:23021836
R. RAMOS, E. BALLO, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, J. SALA, M. GRAU, J. VILA, B. BOLIBAR, M. GARCIA-GIL, R. MARTI, F. FINA, E. HERMOSILLA, M. ROSELL, M. MUNOZ, D. PRIETO-ALHAMBRA and M. QUESADA
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2012 Jan 1; . doi:10.1016/j.rec.2011.07.016; PMID:22036238
G. FLORES-MATEO, M. GRAU, M. O'FLAHERTY, R. RAMOS, R. ELOSUA, C. VIOLAN-FORS, M. QUESADA, R. MARTI, J. SALA, J. MARRUGAT and S. CAPEWELL
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2011 Nov 1; . doi:10.1016/j.rec.2011.05.035; PMID:21962958
R. RAMOS, J. BAENA-DIEZ, M. QUESADA, P. SOLANAS, I. SUBIRANA, J. SALA, M. ALZAMORA, R. FORES, R. MASIA, R. ELOSUA, M. GRAU, F. CORDON, G. PERA, F. RIGO, R. MARTI, A. PONJOAN, C. CEREZO, R. BRUGADA and J. MARRUGAT
ATHEROSCLEROSIS. 2011 Feb 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2010.11.015; PMID:21167488
G. GONZALEZ-ZOBL, M. GRAU, M. MUNOZ, R. MARTI, H. SANZ, J. SALA, R. MASIA, I. ROHLFS, R. RAMOS, J. MARRUGAT and R. ELOSUA
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2010 Sep 1; . doi:10.1016/S0300-8932(10)70226-8; PMID:20804700
Polo-Alonso S, Hernáez Á, Dégano IR, Martí-Lluch R, Pinsach-Abuin ML, Elosua R, Subirana I, Puigmulé M, Pérez A, Cruz R, Diz-de Almeida S, Puigdecant E, Selga E, Nogues X, Masclans JR, Güerri-Fernández R, Cubero-Gallego H, Tizon-Marcos H, Vaquerizo B, Brugada R, Ramos R, Camps-Vilaró A and Marrugat J
INTERNATIONAL JOURNAL OF MOLECULAR SCIENCES. 2025 Sep 22; . doi:10.3390/ijms26189252; PMID:41009814
R. SÁNCHEZ-RECIO, B. OLIVÁN-BLÁZQUEZ, F. MÉNDEZ-LÓPEZ, S. GASCÓN-SANTOS, R. MARTI-LLUCH, E. ZABALETA-DEL-OLMO, O. TAMAYO-MORALES, J. MADERUELO-FERNÁNDEZ, M. CASAJUANA, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, E. MOTRICO, I. GÓMEZ-GÓMEZ, A. SANCHEZ-PEREZ, M. RODERO-COSANO, J. LLOBERA, J. BELLÓN, P. MORENO-PERAL, B. BOLIBAR, J. RECIO-RODRÍGUEZ, R. RAMOS and A. CLAVERÍA
Frontiers in Psychology. 2025 Jun 13; . doi:10.3389/fpsyg.2025.1540530; PMID:40584072
G. DOMÍNGUEZ-ARMENGOL, F. RIBAS-AULINAS, E. BALLÓ, M. ALZAMORA-SAS, M. SERRAT-COSTA, A. RUIZ-COMELLAS, M. FORCADELL-PERIS, P. TORAN, R. MARTÍ-LLUCH, A. PONJOAN, J. BLANCH, L. ALVES-CABRATOSA, L. ZACARÍAS-PONS, E. TORNABELL-NOGUERA, A. SÁNCHEZ-PÉREZ, A. BERENGUERA-OSSÓ and R. RAMOS
Frontiers in Public Health. 2025 May 30; . doi:10.3389/fpubh.2025.1484163; PMID:40520295
J. COROMINAS, C. GARRIGA, A. PRENAFETA, A. MOROS, M. CAÑETE, A. BARREIRO, L. GONZÁLEZ-GONZÁLEZ, L. MADRENAS, I. GÜELL, B. CLOTET, N. IZQUIERDO-USEROS, D. RAÏCH-REGUÉ, M. GALLEMÍ, J. BLANCO, E. PRADENAS, B. TRINITÉ, J. PRADO, R. PÉREZ-CABALLERO, L. BERNAD, M. PLANA, I. ESTEBAN, E. AURRECOECHEA, R. ABU TALEB, P. MCSKIMMING, A. SORIANO, J. NAVA, J. ANAGUA, R. RAMOS, R. LLUCH, A. COMES, S. ROMERO, X. MARTÍNEZ-GÓMEZ, L. CAMACHO-ARTEAGA, J. MOLTO, S. BENET, L. BAILÓN, J. ARRIBAS, A. BOROBIA, J. PARADA, J. NAVARRO-PÉREZ, M. GINER, R. LUCAS, M. JIMÉNEZ, M. FERNÁNDEZ, M. ALVAREZ-MON, D. TRONCOSO, E. ARANA-ARRI, S. MEIJIDE, N. IMAZ-AYO, P. GARCÍA, S. DE LA VILLA, S. FERNANDEZ, T. PRAT, É. TORROELLA and L. FERRER
Vaccine. 2025 Feb 15; . doi:10.1016/j.vaccine.2024.126685; PMID:39809095
Gómez-Sánchez M, Gómez-Sánchez L, Llamas-Ramos R, Rodríguez-Sánchez E, García-Ortiz L, Martí-Lluch R, Rodríguez MC, Llamas-Ramos I and Gómez-Marcos MA
Nutrients. 2024 Sep 14; . doi:10.3390/nu16183106; PMID:39339706
Ponjoan A, Blanch J, Fages-Masmiquel E, Martí-Lluch R, Alves-Cabratosa L, Garcia-Gil MDM, Domínguez-Armengol G, Ribas-Aulinas F, Zacarías-Pons L and Ramos R
Alzheimers Research & Therapy. 2024 Mar 14; . doi:10.1186/s13195-024-01406-x; PMID:38481343
L. ALVES-CABRATOSA, M. ELOSUA-BAYES, R. MARTI-LLUCH, J. BLANCH, E. TORNABELL-NOGUERA, M. GARCIA-GIL, A. PONJOAN, M. GRAU, F. RIBAS-AULINAS, L. ZACARIAS-PONS, J. MARRUGAT and R. RAMOS
Journal of Atherosclerosis and Thrombosis. 2023 Dec 28; . doi:10.5551/jat.64541; PMID:38171907
E. BONFILL, O. ANAGUA, F. CAICEDO, C. CASTAN, F. GUAZINA, S. MESSEGUER, M. ALDEA, A. VILELLA, S. SERRANO, L. LEAL, J. PICH, J. NAVA, K. ESCOBAR, J. ARNAIZ, A. SORIANO, J. RIOS, T. BOTTA, I. ESTEBAN, C. PASTOR, M. PLANA, G. DOMENECH, S. MARFIL, C. ROVIROSA, R. ORTIZ, D. PEREZ-ZSOLT, M. GALLEMI, E. PRADENAS, D. RAICH-REGUE, B. TRINITE, J. MUNOZ-BASAGOITI, B. CLOTET, N. IZQUIERDO-USEROS, J. BLANCO, M. DEL RIO, R. MARTI-LLUCH, M. RIBAS-AULINAS, A. CORPES-COMES, M. NADAL, R. RAMOS, L. GONZALEZ, M. CANETE, L. MADRENAS, A. MOROS, I. GUEELL, L. FERRER, A. PRENAFETA, J. COROMINAS, C. GARRIGA, A. BARREIRO, T. PRAT and E. TORROELLA
npj Vaccines. 2023 Sep 29; . doi:10.1038/s41541-023-00736-5; PMID:37775521
A. VILALTA-LACARRA, J. VILALTA-FRANCH, D. SERRANO-SARBOSA, R. MARTÍ-LLUCH, J. MARRUGAT and J. GARRE-OLMO
Frontiers in Psychology. 2023 Aug 24; . doi:10.3389/fpsyg.2023.1192462; PMID:37711322
R. MARTÍ-LLUCH, B. BOLIBAR, J. LLOBERA, J. MADERUELO-FERNÁNDEZ, R. MAGALLÓN-BOTAYA, A. SÁNCHEZ-PÉREZ, M. FERNÁNDEZ-DOMÍNGUEZ, E. MOTRICO, E. VICENS-PONS, B. NOTARIO-PACHECO, L. ALVES-CABRATOSA and R. RAMOS
Frontiers in Public Health. 2023 Jun 22; . doi:10.3389/fpubh.2023.1067249; PMID:37427254
A. PONJOAN, C. JACQUES-AVINO, L. MEDINA-PERUCHA, V. ROMERO, R. MARTI-LLUCH, L. ALVES-CABRATOSA, R. RAMOS, A. BERENGUERA and M. GARCIA-GIL
Frontiers in Public Health. 2023 Feb 14; . doi:10.3389/fpubh.2023.1069357; PMID:36891333
A. ZAMORA, R. RAMOS, M. COMAS-CUFI, M. GARCIA-GIL, R. MARTI-LLUCH, N. PLANA, L. ALVES-CABRATOSA, A. PONJOAN, C. RODRIGUEZ-BORJABAD, D. IBARRETXE, I. ROMAN-DEGANO, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, A. MARTIN-URDA and L. MASANA
Scientific Reports. 2023 Jan 27; . doi:10.1038/s41598-023-27963-z; PMID:36707646
L. GOMEZ-SANCHEZ, E. RODRIGUEZ-SANCHEZ, R. RAMOS, R. MARTI, M. GOMEZ-SANCHEZ, C. LUGONES-SANCHEZ, O. TAMAYO-MORALES, S. SANCHEZ, F. RIGO, L. GARCIA-ORTIZ and M. GOMEZ-MARCOS
Biology of Sex Differences. 2022 Aug 20; . doi:10.1186/s13293-022-00456-w; PMID:35987700
R. RAMOS, L. ALVES-CABRATOSA, J. BLANCH, A. PELACH, L. ALBERT, Q. SALOMO, S. CABARROCAS, M. COMAS-CUFI, R. MARTI-LLUCH, A. PONJOAN, M. GARCIA-GIL, S. DE CAMBRA, A. D'ANTA, E. BALLO, A. ALUM and R. ALEIXANDRE
Scientific Reports. 2022 Jul 27; . doi:10.1038/s41598-022-16905-w; PMID:35896583
A. ESCRICHS, Y. PERL, N. MARTINEZ-MOLINA, C. BIARNES, J. GARRE-OLMO, J. FERNANDEZ-REAL, R. RAMOS, R. MARTI, R. PAMPLONA, R. BRUGADA, J. SERENA, L. RAMIO-TORRENTA, G. COLL-DE-TUERO, L. GALLART, J. BARRETINA, J. VILANOVA, J. MAYNERIS-PERXACHS, L. SABA, S. PEDRAZA, M. KRINGELBACH, J. PUIG and G. DECO
CEREBRAL CORTEX. 2022 Mar 21; . doi:10.1093/cercor/bhac064; PMID:35311898
A. PONJOAN, J. GARRE-OLMO, J. BLANCH, E. FAGES, L. ALVES-CABRATOSA, R. MARTI-LLUCH, M. COMAS-CUFI, D. PARRAMON, M. GARCIA-GIL and R. RAMOS
Alzheimers Research & Therapy. 2020 May 18; . doi:10.1186/s13195-020-00625-2; PMID:32423489
M. GOMEZ-MARCOS, L. GOMEZ-SANCHEZ, M. PATINO-ALONSO, J. RECIO-RODRIGUEZ, M. GOMEZ-SANCHEZ, F. RIGO, R. MARTI, C. AGUDO-CONDE, J. MADERUELO-FERNANDEZ, R. RAMOS, L. GARCIA-ORTIZ and E. RODRIGUEZ-SANCHEZ
PLoS One. 2019 Jan 25; . doi:10.1371/journal.pone.0209992; PMID:30682054
L. ALVES-CABRATOSA, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, A. PONJOAN, R. MARTI-LLUCH, D. PARRAMON, J. BLANCH, M. ELOSUA-BAYES and R. RAMOS
PLoS One. 2017 Oct 26; . doi:10.1371/journal.pone.0186972; PMID:29073212
I. DEGANO, J. MARRUGAT, M. GRAU, B. SALVADOR-GONZALEZ, R. RAMOS, A. ZAMORA, R. MARTI and R. ELOSUA
Scientific Reports. 2017 Sep 28; . doi:10.1038/s41598-017-10775-3; PMID:28959022
L. GOMEZ-SANCHEZ, L. GARCIA-ORTIZ, M. PATINO-ALONSO, J. RECIO-RODRIGUEZ, N. FEUERBACH, R. MARTI, C. AGUDO-CONDE, E. RODRIGUEZ-SANCHEZ, J. MADERUELO-FERNANDEZ, R. RAMOS and M. GOMEZ-MARCOS
PLoS One. 2017 Apr 17; . doi:10.1371/journal.pone.0175982; PMID:28414819
R. RAMOS, X. ALBERT, J. SALA, M. GARCIA-GIL, R. ELOSUA, J. MARRUGAT, A. PONJOAN, M. GRAU, M. MORALES, A. RUBIO, P. ORTUNO, L. ALVES-CABRATOSA and R. MARTI-LLUCH
International Journal of Cardiology. 2016 Dec 15; . doi:10.1016/j.ijcard.2016.10.005; PMID:27744207
M. GOMEZ-MARCOS, L. GOMEZ-SANCHEZ, M. PATINO-ALONSO, J. RECIO-RODRIGUEZ, N. REGALADO, R. RAMOS, R. MARTI, C. AGUDO-CONDE, E. RODRIGUEZ-SANCHEZ, J. MADERUELO-FERNANDEZ and L. GARCIA-ORTIZ
BMC Cardiovascular Disorders. 2016 Oct 28; . doi:10.1186/s12872-016-0380-6; PMID:27793100
L. GOMEZ-SANCHEZ, L. GARCIA-ORTIZ, M. PATINO-ALONSO, J. RECIO-RODRIGUEZ, R. FERNANDO, R. MARTI, C. AGUDO-CONDE, E. RODRIGUEZ-SANCHEZ, J. MADERUELO-FERNANDEZ, R. RAMOS and M. GOMEZ-MARCOS
Cardiovascular Diabetology. 2016 Oct 24; . doi:10.1186/s12933-016-0465-7; PMID:27776526
R. RAMOS, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, M. QUESADA, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, J. SALA, M. GRAU, R. MARTI, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, J. BLANCH and B. BOLIBAR
JOURNAL OF THE AMERICAN COLLEGE OF CARDIOLOGY. 2016 Feb 16; . doi:10.1016/j.jacc.2015.11.052; PMID:26868687
L. GOMEZ-SANCHEZ, L. GARCIA-ORTIZ, J. RECIO-RODRIGUEZ, M. PATINO-ALONSO, C. AGUDO-CONDE, F. RIGO, R. RAMOS, R. MARTI and M. GOMEZ-MARCOS
PLoS One. 2015 Apr 17; . doi:10.1371/journal.pone.0119963; PMID:25885665
R. MARTI, D. PARRAMON, L. GARCIA-ORTIZ, F. RIGO, M. GOMEZ-MARCOS, I. SEMPERE, N. GARCIA-REGALADO, J. RECIO-RODRIGUEZ, C. AGUDO-CONDE, N. FEUERBACH, M. GARCIA-GIL, A. PONJOAN, M. QUESADA and R. RAMOS
BMC Cardiovascular Disorders. 2011 Oct 13; . doi:10.1186/1471-2261-11-61; PMID:21992621