Antecedentes
La pandemia por SARS-CoV-2 condicionó una serie de cambios organizativos en las consultas que afectaron profundamente al seguimiento habitual de los pacientes crónicos en Atención Primaria (AP), entre estos, aquellos con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). A pesar de la carga de morbilidad potencial de esta enfermedad, un buen número de pacientes con EPOC no fueron diagnosticados o seguidos adecuadamente durante las sucesivas olas de COVID-19. En el momento actual, se proponen estrategias para retomar y mejorar su manejo.
Para diagnosticar EPOC es indispensable la realización de una espirometría forzada. Además, el deterioro de la función pulmonar se ha sugerido como una variable fundamental en la evaluación pronostica de la EPOC. Sin embargo, la espirometría de seguimiento no está bien implementada en AP. Aunque la mayoría de médicos de familia reconocen su utilidad, la dificultad para realizarla durante la consulta supone una barrera importante. Actualmente están disponibles pequeños espirómetros portátiles que permiten valorar de forma rápida y básica la función pulmonar. Estos aparatos son baratos y fáciles de usar, así que podrían integrarse en la consulta habitual de los pacientes EPOC.
Hipótesis
Una estrategia de mejora de la atención de los pacientes con EPOC, basada en las guías de práctica clínica actuales y que incorpora la medición de la función pulmonar, es útil, factible y efectiva para mejorar el control clínico en AP.
Objetivos
Evaluar una estrategia de mejora de la atención sanitaria de los pacientes con EPOC a partir de su identificación, programación y realización de visitas de seguimiento, de acuerdo con las recomendaciones de la guía GesEPOC y la valoración de la función pulmonar con el microespirómetro Vitalograph-COPD-6.
Diseño y ámbito
Proyecto de mejora de la calidad de la asistencia de los pacientes EPOC a partir de una intervención de diseño cuasi-experimental (sin grupo control) y con seguimiento prospectivo, en un entorno de práctica clínica real en diez centros de AP repartidos por toda Catalunya.
Intervenciones
Se implementará una estrategia para mejorar el seguimiento de los pacientes con EPOC, validada por el grupo de trabajo de Patología Respiratoria de la CAMFIC. Incluirá la formación de los participantes en el seguimiento de la EPOC y la evaluación funcional respiratoria. Los pacientes diagnosticados de EPOC que acepten participar (consentimiento firmado) serán citados para valoración basal clínica (propuesta GesEPOC) y de función pulmonar (microespirómetro Vitalograph-COPD-6), y para seguimiento prospectivo a los 3-6 meses.
Variables y análisis estadístico Se analizarán (por medio de test estadísticos habituales) indicadores de proceso de la intervención
de mejora realizada (número de pacientes evaluados, tiempo medio de consulta, número de pacientes en buen/mal control clínico/funcional y cambios introducidos en el tratamiento) y de seguimiento de los pacientes evaluados (número de pacientes que han mantenido un buen control o que han mejorado su grado de control, aparición de exacerbaciones y utilización adicional de recursos asistenciales). Resultados esperados e implicaciones en la práctica clínica Se espera que los resultados obtenidos confirmen que la estrategia de formación, identificación y seguimiento de la EPOC que incluye el uso de un microespirómetro mejora el grado de control de los pacientes y optimizar el uso de la espirometría en AP.
Palabras clave (keywords): Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica –EPOC (Pulmonary Disease,
Chronic Obstructive); Estudios de Seguimiento (Follow-up Studies); Mediciones del Volumen Pulmonar (Lung Volume Measurements)
Objetivo: Describir las características ecográficas pulmonares de los pacientes con diagnóstico clínico o confirmado por test PCR de enfermedad CoVid-19 atendidos en centros de atención primaria (AP), servicio de urgencias, domicilios o residencias, así como establecer su valor pronóstico.
– Diseño: Estudio observacional prospectivo multicéntrico realizado en Cataluña, Madrid y Galicia. Se incluirán pacientes con diagnóstico clínico o confirmado por test PCR de CoVid-19 visitados en centros de AP servicios de urgencias, domicilios o residencias, y a los que se realiza ecografía pulmonar como medida de apoyo diagnóstica o de seguimiento.
– Un total de 23 profesionales, realizarán las ecografías y clasificarán a los pacientes según estratificación ecográfica basado en la gravedad de la afectación pulmonar dependiendo de tipo de lesión, localización y extensión afectada.
– Se estima un periodo de reclutamiento de marzo 2020 hasta junio 2020. Se realizará un seguimiento de todos los pacientes incluidos durante el período de infección respiratoria por COVID-19.Se estudiará la evolución de los pacientes durante los siguientes 12 meses tras la primera visita clínico-ecográfica realizada.
– De acuerdo con el número de profesionales expertos en la realización de ecografías pulmonares incluidos en circuito existente y el número de pruebas realizadas hasta la fecha, se estima un total de 1540 pacientes con ecografía.
– Se realizará un seguimiento de cada subgrupo, según criterio ecográfico de gravedad, para determinar evolución ecográfica, clínica, y aparición de eventos de mal pronóstico (visita a urgencias, ingreso hospitalario, ingreso UCI, fallecimiento).
Antecedents: en funció de les troballes de l’estudi SIDIAP 2013, on es va apreciar que aquells individus amb Síndrome Metabòlica (SM) i depressió tenien fins un 30% més de risc de presentar esdeveniments cardiovasculars, i que va ser objecte d’una tesi doctoral per part de la sol·licitant, a banda de diverses publicacions (mirar llistat al final), es planteja una extensió del seguiment a 10 anys de la cohort que es compleix al 2019.
Hipòtesi: el diagnòstic de SM condiciona un alt risc cardiovascular, que s’incrementa amb situacions de patologia mental i també de deprivació socioeconòmica.
Objectius: Determinar el risc cardiovascular (RCV) associat a cadascuna de les diferents combinacions de trets clínics que configuren la síndrome metabòlica (SM) en un seguiment a 10 anys a Catalunya, i determinar el RCV addicional associat a la presència de trastorns depressius/ansietat en individus amb SM.
El objetivo principal del estudio es el de comparar la asociación entre Síndrome Metabólico (SM) y cáncer versus el hecho de presentar 1 o 2 componentes individuales del propio SM. Se seleccionarán 14 tipos de cáncer incidentes diagnosticados a partir de las historias electrónicas de Atención Primaria (base de datos SIDIAP).
El objetivo secundario es el de evaluar el tiempo transcurrido desde la exposición a SM y la posterior aparición de cáncer dentro del periodo 2006-16.
Metodología: estudio caso-control para el objetivo principal y seguimiento de una cohorte de expuestos a SM para la evaluación del segundo objetivo. Se seleccionarán pacientes ?40 años incluidos en SIDIAP recogidos desde 01/01/2006 hasta 31/12/2016. La base de datos SIDIAP incluye datos anónimos de 6 millones de personas (80% de la población catalana) registradas en 274 centros de primaria. El apareamiento se hará siguiendo la técnica de propensity score, poniendo la condición previa que cada control (4 por caso) apareado tiene que tener la misma fecha de inclusión, el mismo sexo y una edad similar (± 1 año) del caso al que se aparea. Para el análisis estadístico, se realizará la regresión logística y un análisis de supervivencia.
Los análisis serán estratificados por tipo de cáncer. El análisis principal será ajustado por: sexo, edad, índice de privación MEDEA, tabaco, alcohol, actividad física, consumo de fármacos, características del centro, índice de Charlson, embarazos previos y presencia de menopausia.
Objetivo: Evaluar la eficacia de una intervención multifactorial dirigida a médicos de familia sobre adecuación en la prescripción de benzodiacepinas y abordaje de la deshabituación en consumidores crónicos.
Diseño: Ensayo clinico aleatorizado estratificado por clusters donde las unidades de aleatorizacion seran los centros de salud
Objectius: Determinar el risc cardiovascular (RCV) associat a cadascuna de les diferents combinacions de trets clínics que configuren la síndrome metabòlica (SM) i determinar el RCV addicional associat a la presència de trastorns depressius/ansietat en individus amb SM. Disseny: Cohorts retrospectives-prospectives per comparar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars entre individus amb diferents combinacions de trets clínics que defineixen la SM i, addicionalment, segons la presència de trastorns d’ansietat/depressius. Ámbit: Catalunya, base de dades SIDIAP Subjectes: Individus de 35-75 anys amb criteris de SM sense malaltia cardiovascular basal. Classificació segons el fenotip clínic de SM i segons la presencia de depressió/ansietat. Variable dependent: Incidència d’esdeveniments cardiovasculars (IAM, angor, AVC), mortalitat. Variables independents: Variables sociodemogràfiques (edat, sexe, MEDEA), clíniques associades al RCV (tabaquisme, fibril·lació auricular) i altres (CRG), farmacològiques (estatines, antiagregants plaquetaris, B-blocadors, antihipertensius, anticoagulants, antidepressius, anxiolítics/hipnòtics, antipsicòtics), variables relacionades amb el servei sanitaris (EQPF i EQA del metge) Rellevància i utilitat dels resultats esperats: Una identificació d’aquells fenotips clínics que, dins de la SM, s’associen a major RCV i que, per tant, es podrien beneficiar més d’intervencions terapèutiques/preventives destinades a disminuir aquest risc ajudaran a un maneig personalitzat i basat en les característiques i necessitats del pacient concret. Alhora, conèixer el RCV addicional associat a la presència de depressió/ansietat pot conduir a un maneig de la salut mental inclòs en un maneig integral de la salut de l’individu. Limitacions: Algunes variables com el perímetre abdominal poden estar infraregistrades, i alguns codis diagnòstics (com els dels problemes psiquiàtrics) poden tenir una validesa limitada.
El dolor musculoesquelético crónico y la depresión constituyen condiciones patológicas extremadamente habituales y relevantes que frecuentemente se presentan de forma comórbida multiplicándose el impacto en la salud, empeorando el pronóstico y complicándose la asistencia. El manejo integrado de ambos trastornos representa una oportunidad para obtener mejores resultados clínicos. OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa de abordaje integrado para el dolor músculo-esquelético crónico y la depresión comportará mejores resultados clínicos que el abordaje habitual en atención primaria. MÉTODOS: Diseño: Ensayo clínico controlado aleatorizado por conglomerados con dos ramas alternativas: 1) Intervención: Programa integrado para depresión/dolor crónico, y 2) Control: tratamiento habitual. Ubicación: 20 centros de salud en la provincia de Tarragona. Pacientes: Adultos con dolor músculo-esquelético moderado/severo (Escala de intensidad del dolor/Brief Pain Inventory >5 puntos), con más de tres meses de evolución y con criterios diagnósticos de episodio depresivo mayor (DSM-IV). Muestra: La muestra total será de 330 pacientes repartidos en 42 clusters de 8 pacientes. Cluster: pacientes registrados con un mismo médico. Intervención: Programa estructurado para uen manejo integrado depresión/dolor con tres componentes principales: 1) Manejo optimizado de la depresión mayor, 2) Case Management, y 3) Intervención psicoeducativa grupal. Medición de los resultados: Entrevistas “ciegas” a los 0, 3, 6 y 12 meses. Variables de resultado principales: – Sintomatología depresiva (Hopkins Symptom Checklist-20): Gravedad, tasa de respuesta y tasa de remisión. – Sintomatología dolorosa (Brief Pain Inventory). Intensidad e interferencia, tasa de respuesta. – Discapacidad atribuible al dolor (Roland-Morris Disability Questionnaire). – Discapacidad por problemas psicológicos (Sheehan Disability Inventory). – Calidad de Vida relacionada con la salud (EuroQol-5D).
OBJETIVOS: 1) Determinar la asociación de enfermedad cardiovascular en una cohorte para el estudio del Síndrome Metabólico en Atención Primaria con el riesgo cardiovascular (RCV) medido según diversos métodos de cálculo (Framingham, REGICOR, SCORE). 2) Determinar el perfil clínico y analítico (incluyendo parámetros inflamatorios) que se asocia a la aparición de enfermedad cardiovascular, en cualquiera de sus posibles formas. MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio de cohortes prospectivo, de una muestra poblacional en atención primaria, de 10 años de duración. Se estudiaron sujetos de dos Áreas Básicas de Salud con una población total de más de 43.000 pacientes. Se analizó en dicha cohorte la presencia o no de Síndrome Metabólico (SM) por criterios OMS y NCEP. Se elaboró una hoja de recogida de datos y se realizó exploración física y analítica de los individuos, así como un seguimiento anual para descartar enfermedad cardiovascular, así como redefinir el SM si era preciso. Se realizó un análisis multivariante de las variables del estudio respecto la aparición de complicaciones cardiovasculares. RESULTADOS PREVISIBLES: La cohorte cuyos individuos están diagnosticados de Síndrome Metabólico y cuyo RCV sea mayor, probablemente padecerán más eventos cardiovasculares que la cohorte libre del síndrome. Además es de esperar que los parámetros inflamatorios de quienes padezcan eventos sean superiores a los libres de ellos. CONTRIBUCIONES: La principal será identificar el método más preciso de cálculo de RCV que se asocie con la verdadera magnitud de aparición de eventos. Esto permitiría priorizar las intervenciones a realizar sobre problemas de salud según su riesgo de desarrollar enfermedad cardiovascular. Justificaría la inclusión del Síndrome Metabólico como una entidad diferenciada en la lista de problemas. Puede realizarse un cribaje de aquellas situaciones que estadísticamente supongan un riesgo mayor de complicaciones cardiovasculares.
A través de la inserció d’una part de l’equip investigador vinculat al consultori del Barri St Josep Obrer de Reus- ABS Reus-4, al grup d’alfabetització d’unes 70 dones marroquines de la Fundació Josep Pont i Gol, volem conèixer les característiques estructurals i funcionals del sistema de suport social i analitzar la seva relació amb el benestar subjectiu d’aquestes dones. Les agents socials i de salut que sorgeixin del grup d’alfabetització poden esdevenir un nexe d’unió entre les famílies de la seva comunitat i el sistema formal de salut, apropant-lo a aquelles famílies amb menys accessibilitat, revertint la llei de cures inverses. Utilitzant una metodologia qualitativa i participativa volem estudiar les necessitats de salut percebudes per aquest grup de dones, d’elles mateixes i de la seva pròpia comunitat. Aquest anàlisis d’informació ens servirà per formar-les com agents de salut per a la seva comunitat. En definitiva, el projecte pretén la inserció i integració social de les dones immigrants marroquines reagrupades, a través del coneixement de la llengua i l’adquisició d’habilitats socials; millorar l’accés als serveis sanitari i social dels membres de la seva comunitat; alhora que fa possible augmentar la formació i experiència dels professionals dels serveis públics en contacte amb població immigrant
OBJECTIUS GENERAL: Avaluar l’associació entre l’ansietat, la depressió, la qualitat de vida i els esdeveniments vitals estressants, i el desenvolupament de la síndrome metabòlica en població >40 anys atesa en Atenció Primària. OBJECTIUS ESPECÍFICS: Determinar segons les xifres de tensió arterial i el seu grau de control, l’associació entre l’ansietat i la depressió i el desenvolupament de la síndrome metabòlica en població >40a Determinar segons les xifres de glucèmia i el seu grau de control, l’associació entre l’ansietat i la depressió i el desenvolupament de la síndrome metabòlic en població >40a. Determinar segons les xifres de colesterol i el grau de control de la dislipemia, l’associació entre l’ansietat i la depressió i el desenvolupament de la síndrome metabòlic en població >40a. Determinar segons el IMC, l’associació entre l’ansietat i la depressió i el desenvolupament de la síndrome metabòlic en població >40. Determinar taxes d’incidència de Síndrome metabòlica. METODOLOGIA: Estudi de cohorts prospectiu d’una mostra aleatòria facilitada pels serveis d’informàtica de pacients d’entre 40 i 74a amb un mínim d’un criteri i un màxim de 2 per al diagnòstic de SM. Es realitzaria anualment: exploració física i analítica (determinació de cortisol) dels individus, auto compliment dels qüestionaris Zung ansietat i depressió, test esdeveniments vitals estressants i el SF-12 per a qualitat de vida. Es farà anàlisi multivariada de les variables de l’estudi respecte l’aparició de síndrome metabòlica Resultats previsibles/contribucions: La població-cohort amb major grau d’estrès desenvoluparà la síndrome metabòlica.
OBJECTIUS 1) Avaluar l?associació de malaltia cerebrovascular amb la diabetis i la síndrome metabòlica (SM) en Atenció Primària. 2) Determinar prospectivament quina de les taules de càlcul de risc cerebrovascular és més aplicable a Espanya per a predir l?aparició d?esdeveniments cerebrovasculars (ECBV). MATERIAL I MÈTODES Estudi de cohorts prospectiu, multicèntric i multidisciplinar, íntegrament desenvolupat en Atenció Primària, de deu anys de durada. La cohort és una mostra aleatòria de pacients atesos a l?Atenció Primària que fou seleccionada l?any 1998 per a valorar la SM al nostre entorn. Mostra de pacients de dues Àrees Bàsiques de Salut amb població total >36.000 individus. Es varen recollir dades clíniques, realitzant exploració física i analítica dels subjectes. RESULTATS PREVISIBLES La cohort amb SM probablement pateixi més esdeveniments cardiovasculars i més ECBV que la cohort lliure de SM. És plausible que a major risc cerebrovascular, s?observi major incidència d?ECBV, la qual cosa permetrà determinar quina taula de risc s?ajusta millor a la incidència real observada. CONTRIBUCIONS Determinar quina de les taules de càlcul de risc cerebrovascular, en general poc usades al nostre país, és més útil per aplicar-la a atenció primària. En segon lloc avaluar la influència de la SM sobre l?aparició concreta de malaltia cerebrovascular, punt en que els estudis són discrepants. CONCLUSIONS POSSIBLES Pot realitzar-se un cribratge a la població amb major risc d?ECBV, fent medicina preventiva. A més, es pot determinar el mètode més adequat a la nostra realitat assistencial per a calcular el risc d?ECBV.
OBJETIVOS DEL ESTUDIO -Conocer las demandas o necesidades de salud sentidas por este grupo de mujeres. -Conocer las características estructurales y funcionales del sistema de apoyo social y analizar su relación con el bienestar subjetivo de las mujeres marroquíes del grupo de alfabetización. -Aumentar la salud y autonomía de las mujeres de una comunidad marroquí además de la de su propia familia y comunidad, actuando ellas mismas como agentes promotoras de salud. -Hacer que como agentes promotoras de salud, lleguen a ser un nexo de unión entre las famlias de su comunidad y el sistema formal de salud, acercándolo a aquellas familias con menos accesibilidad, mediante un trabajo en terreno, en la propia localidad.
M. SOLANES-CABUS, E. PAREDES, E. LIMON, J. BASORA, I. ALARCON, I. VEGANZONES, L. CONANGLA, N. CASADO, Y. ORTEGA, J. MESTRES, J. ACEZAT, J. DENIEL, J. CABRE, D. RUIZ, M. SANCHEZ, A. ILLA, I. VINAS, J. MONTERO, F. CANTERO, A. RODRIGUEZ, F. MARTIN, M. BARE, R. RIPOLLES, M. CASTELLET, J. LOZANO and A. SISO-ALMIRALL
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2023 Jan 1; . doi:10.3390/ijerph20021600; PMID:36674354
R. VALLS, A. PEDRET, L. CALDERON-PEREZ, E. LLAURADO, L. PLA-PAGA, J. COMPANYS, A. MORAGAS, F. MARTIN-LUJAN, Y. ORTEGA, M. GIRALT, L. RUBIO, N. CANELA, F. PUIGGROS, A. CAIMARI, J. DEL BAS, L. AROLA and R. SOLA
Journal of Functional Foods. 2021 Oct 1; . doi:10.1016/j.jff.2021.104646;
R. VALLS, A. PEDRET, L. CALDERON-PEREZ, E. LLAURADO, L. PLA-PAGA, J. COMPANYS, A. MORAGAS, F. MARTIN-LUJAN, Y. ORTEGA, M. GIRALT, M. ROMEU, L. RUBIO, J. MAYNERIS-PERXACHS, N. CANELA, F. PUIGGROS, A. CAIMARI, J. DEL BAS, L. AROLA and R. SOLA
EUROPEAN JOURNAL OF NUTRITION. 2021 Apr 1; . doi:10.1007/s00394-020-02279-0; PMID:32661681
A. PEDRET, R. VALLS, L. CALDERON-PEREZ, E. LLAURADO, J. COMPANYS, L. PLA-PAGA, A. MORAGAS, F. MARTIN-LUJAN, Y. ORTEGA, M. GIRALT, A. CAIMARI, E. CHENOLL, S. GENOVES, P. MARTORE, F. CODONER, D. RAMON, L. AROLA and R. SOLA
INTERNATIONAL JOURNAL OF OBESITY. 2019 Sep 1; . doi:10.1038/s41366-018-0220-0; PMID:30262813
D. PUENTE, T. LOPEZ-JIMENEZ, X. COS-CLARAMUNT, Y. ORTEGA and T. DUARTE-SALLES
BMJ Open. 2019 Jun 1; . doi:10.1136/bmjopen-2018-025365; PMID:31201184
Y. ORTEGA, E. ARAGONES, J. PINOL, J. BASORA, A. ARAUJO and J. CABRE
Primary Care Diabetes. 2018 Apr 1; . doi:10.1016/j.pcd.2017.09.002; PMID:28988658
Y. ORTEGA, J. PIÑOL, E. ARAGONÈS and J. CABRÉ
Butlletí De La Camfic. 2017 Jan 1;
M. BASORA, Y. ORTEGA, J. CABRÉ and F. BARRIO
Journal of Diabetes. 2013 Jan 1;
J. BASORA, Y. ORTEGA, J. PIÑOL, B. COSTA, J. CABRÉ, F. BARRIO and J. SAUMELL
International Journal Of Diabetes & Metabolism. 2011 Jan 1;
Y. ORTEGA, J. PIÑOL, J. CABRÉ, C. CHANCHO, M. MANGRANÉ and A. DEL POZO
International Journal Of Diabetes & Metabolism. 2011 Jan 1;
F. MARTÍN, J. BASORA, Y. ORTEGA, J. PIÑOL, B. COSTA, J. HERNÀNDEZ, J. CABRÉ and J. SAUMELL
SWISS MEDICAL WEEKLY. 2009 Jan 1;
F. MARTÍN, J. BASORA, Y. ORTEGA, J. PIÑOL, B. COSTA and J. CABRÉ
Butlletí De La Societat Catalana De Medicina Familiar I Comunitària. 2006 Jan 1;
F. MARTÍN, J. BASORA, M. BASORA, Y. ORTEGA, J. CABRÉ, X. FLORESVÍ and M. BALDRICH
Butlletí De La Societat Catalana De Medicina Familiar I Comunitària. 2003 Jan 1;
F. MARTÍN, J. BASORA, Y. ORTEGA, I. SÁNCHEZ-ORO and J. CABRÉ
Butlletí De La Societat Catalana De Medicina Familiar I Comunitària. 2003 Jan 1;
F. MARTÍN, J. BASORA, M. BASORA, Y. ORTEGA, I. SÁNCHEZ-ORO, J. CABRÉ, X. FLORESVÍ and C. ANGUERA
Butlletí De La Societat Catalana De Medicina Familiar I Comunitària. 2003 Jan 1;
Y. ORTEGA, J. CABRÉ and A. VILA
Medifam. 2001 Jan 1;
Y. ORTEGA, J. CABRÉ and A. VILA
Butlletí De La Societat Catalana De Medicina Familiar I Comunitària. 2001 Jan 1;
Besora-Moreno M, Llauradó E, Jiménez-Ten Hoevel C, Sepúlveda C, Queral J, Bernal G, Pérez-Merino L, Martinez-Hervas S, Alabadi B, Ortega Y, Valls RM, Solà R and Pedret A
Nutrients. 2024 May 15; . doi:10.3390/nu16101496; PMID:38794734
Pepió Espuny M, Ortega Vila Y, Aragonès Benaiges E, Fernández Sáez J, Pallejà Millán M and Cabré Vila JJ
Revista Espanola de Salud Publica. 2023 Jan 17; PMID:36655384
L. CONANGLA-FERRIN, P. GUIRADO-VILA, M. SOLANES-CABUS, D. TEIXIDO-GIMENO, L. DIEZ-GARCIA, J. PUJOL-SALUD, L. EVANGELISTA-ROBLEDA, J. BERTRAN-CULLA, Y. ORTEGA-VILA, V. CANAL-CASALS and A. SISO-ALMIRALL
European Journal of General Practice. 2022 Dec 31; . doi:10.1080/13814788.2022.2150163; PMID:36503353
Cabré Vila JJ, Ortega Vila Y, Aragonès Benaiges E, Basora Gallisà J, Araujo Bernardo Á and Solà Alberich R
Revista Espanola de Salud Publica. 2018 Sep 26; PMID:30250017
Cabré JJ, Martín F, Costa B, Piñol JL, Llor JL, Ortega Y, Basora J, Baldrich M, Solà R, Daniel J, Hernández JM, Saumell J, Bladé J, Sagarra R, Basora T, Montañés D, Frigola JL, Donado-Mazarrón A, García-Vidal MT, Sánchez-Oro I, de Magriñà JM, Urbaneja A, Barrio F, Vizcaíno J, Sabaté JM, Pascual I and Revuelta V
BMC PUBLIC HEALTH. 2008 Jul 22; . doi:10.1186/1471-2458-8-251; PMID:18647383