Sara Contreras Martos

Problem statement: There is not enough knowledge about the reasons for delay of cancer diagnosis in European primary care practices.

Research aim: To find out why European GPs/PCPs sometimes fail to think of, or act on, a possible cancer diagnosis.

Research questions: What are the views and experiences of European GPs/PCPs on their failure to think of, or act on, a possible diagnosis cancer diagnosis? Will this give a better understanding why there are delays in cancer diagnosis in primary care?

Hypothesis: PCPs’ narratives of, and views on, their experiences relating to failure to think of, or act on, a possible diagnosis cancer diagnosis will lead to an understanding of the reasons for delays in cancer diagnosis in primary care

Objectives:
1. To learn about the experiences of European GPs/PCPs relating to failure to think of, or act on, a possible cancer diagnosis (“”What happened?””)
2. To identify European GPs’/PCPs’ views on the reasons for delays in cancer diagnosis in primary care (“”Why do you think it happened?””)
3. To produce recommendations on ways to reduce delays in cancer diagnosis in primary care (“”If you saw this patient presenting in the same way today, what would you do differently?””)

Objectiu principal:
Avaluar l’impacte de l’obertura de l’oci nocturn en entorn controlat per test ràpid d’antígens (TAR) en termes d’infeccions per SARS CoV-2 als 14 dies segons registre electrònic de Salut. Secundari: Avaluar l’impacte de l’obertura de l’oci nocturn en entorn controlat per test ràpid d’antígens en termes de resultat positiu en prova TAR al cap de 5 dies.

MÈTODES

Disseny de l’estudi.
Estudi d’intervenció no aleatoritzada amb grup control aparellat.

Àmbit i període de l’estudi. L’estudi es realitzarà sobre la base d’una prova pilot realitzada el 20 de maig de 2021 en una zona d’oci nocturn habilitada a Sitges.

Població diana. Població adulta interessada a assistir a l’esdeveniment d’oci nocturn, assignada a les gerències territorials de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Metropolitana Sud o Barcelona Ciutat.

Selecció de mostra. Grup intervenció. Mostreig de conveniència a partir d’inscripció en enllaç web.

Este proyecto propone una colaboración entre el proyecto “”ACE2 como biomarcador con utilidad para identificación de población de alto riesgo para infección por SARS-2 COV y pronóstica de evolución en COVID-19″” (referencia CSIC-COV19-108), financiado por el CSIC con 135.000 euros, y el proyecto ‘E-SPERANZA’ sobre la enfermedad COVID-19 persistente dirigido por el Dr. Francisco Mera, siendo el promotor el IDIAPJGOL que ha recibido una beca ICI del instituto Carlos III de 300.000 euros así como un premio de investigación fundación de la Caixa La Pedrera de 10.000.

La enzima convertidora de angiotensina 2 (ACE2) además de ser el receptor celular para la entrada del virus SARS-CoV-2 y otros coronavirus, ejerce también un papel fundamental en la regulación del proceso inflamatorio regulando a la baja la producción de péptidos proinflamatorios del sistema renina-angiotensina (RAS) y el sistema quinina-calicreína (KKS). Nuestra hipótesis de partida postula que la degradación de ACE2 por parte del virus SARS-CoV-2 juega un papel importante en la gravedad de COVID-19, haciendo difícil parar el proceso inflamatorio iniciado por la infección. Creemos que ACE2 tiene un papel importante también en el llamado COVID-19 persistente, que en nuestra hipótesis se basa en procesos inflamatorios post-infección.

El objetivo del proyecto CSIC-COV19 es demostrar la capacidad protectora de la proteína ACE2 soluble y su posible uso como biomarcador pronóstico de la gravedad de la infección por COVID-19. Con el presente proyecto, proponemos evaluar si los niveles de ACE2 en suero permiten definir el riesgo de padecer COVID-19 persistente. Para realizar este objetivo, nos proponemos evaluar los niveles de ACE2 soluble en suero y caracterizar los auto-anticuerpos contra ACE2 y contra los interferones que estimulan ACE2 en pacientes con COVID-19 con síntomas de larga duración y en grupos controles.

Introducció: La malaltia renal crònica (MRC) s’associa a un augment d’esdeveniments adversos
renals i cardiovasculars, i de la mortalitat. A Catalunya, un 13,5% dels majors dels 60 anys atesos a l’atenció primària presenta MRC, i un 8% MRC avançada (MRCA). La incidència de complicacions augmenta amb la severitat de la MRC, i el cost de l’atenció es multiplica per 8 en MRCA.
L’atenció primària és un pilar fonamental en el maneig dels factors de risc de progressió, des dels estadis inicials fins a fases molt avançades, especialment en les persones sense tractament renal substitutiu. Els programes multidisciplinaris basats en guies estandarditzades en malalties cardiovasculars, metabòliques i renals, s’han relacionat amb menors costos, taxes de rehospitalització i mortalitat. Existeix evidència creixent en forma de guies i rutes assistencials per millorar l’atenció a les persones amb MRCA, però actualment el seu abordatge a l’atenció primària té capacitat de millora en quant a seguiment estructurat i coordinat amb altres proveïdors.
Objectiu: Dissenyar, implementar i avaluar una intervenció multidisciplinar amb ús d’eines digitals en els resultats de salut i ús de recursos de persones amb MRCA.
Mètodes: Estudi de mètodes mixtes que combina la metodologia qualitativa i quantitativa, desenvolupat en dos fases. La primera fase d’anàlisi de la situació basal consta de: 1) un estudi quantitatiu descriptiu transversal en persones amb MRCA segons registres electrònics de salut de Catalunya per conèixer el maneig de la MRCA; i 2) un estudi qualitatiu amb perspectiva socioconstructivista i enfocament fenomenològic a usuaris i professionals que identificar barreres i facilitadors en l’atenció a les persones amb MRCA. Les dades obtingudes permetran adequar la intervenció basada en la implementació d’un model d’atenció integrat multidisciplinar, amb eines de suport digital que facilitin la valoració i seguiment de la MRCA, i la formació i intercomunicació entre professionals. En una segona fase es realitzarà un estudi de cohorts (intervenció i control) en persones amb MRCA.
Resultats esperats: Aquest projecte permetrà descriure i caracteritzar la MRCA amb una base poblacional. En la primera fase s’espera identificar un grup important de persones, de major edat i predomini femení o amb comorbiditat important, que poden beneficiar-se d’un tractament conservador basat en una atenció integral estructurada, i identificar les competències i maneig de malaltia dels actors principals de la intervenció per operativitzar la intervenció i millorar el benefici potencial. La quantificació dels dèficits en l’atenció permetrà adequar la intervenció prevista, amb estratègies més específiques en subgrups de persones amb menor adherència.
Amb la intervenció s’espera obtenir una millora en el maneig de la MRCA i el control dels factors de risc, i la detecció precoç de complicacions, que porti a mig termini a una disminució dels esdeveniments adversos cardiovasculars i renals, i amb un ús més eficient dels recursos disponibles.
Pla de treball. Durant el primer any del projecte es portarà a terme l’anàlisi de la situación basal del maneig de la MRCA. Paral·lelament s’anirà desenvolupant el protocol estructurat, els continguts de la formació a professionals i les eines digitals de suport a implementar, i a la que s’incorporaran les conclusions de les anàlisis quantitativa i qualitativa. En la segona fase, durant l’últim semestre del 2024, per avaluar l’impacte de la intervenció s’analitzarà novament el maneig de la MRCA, comparant les dades en els centres amb i sense intervenció.