Josep Lluis Clua Espuny

L’objectiu es determinar si els resultats individuals en els estàndards de qualitat assistencial i de farmàcia poden ser explicatius de la despesa en farmàcia dels professionals i equips d’atenció primària dependents de l’Institut Català de la Salut (ICS). Es un estudi de cohorts retrospectives multicèntriques. Població a estudi: metges de família (MF) assignats als Equips de Atenció Primària (EAP) del ICS. Inclou 9 Àmbits o Direccions d’Atenció Primària amb 26 Serveis d’Atenció primària o SAP, amb un total de 283 EAP. La despesa farmacèutica i l’eficiència s’avaluaran mitjançant regressió lineal i logística respectivament ajustant per totes les variables explicatives estudiades (demanda, oferta, organització i de qualitat) en el projecte. Obtindrem dades de les bases d’Atenció Primària SIDIAP i SISAP, que recullen informació clínica dels pacients i de gestió dels professionals. L’estudi i anàlisis de les variables donarà un mapa de la realitat als EAP gestionats per l’ICS, i l’observació de la relació amb els resultats individuals i per equip amb els estàndards de qualitat assistencial i de prescripció farmacèutica permetrà relacionar el cost amb la qualitat. Això podria plantejar una modificació en les fórmules de repartiment pressupostari, ajustant les variables capitatives amb una variable correctora associada a qualitat. Som realistes, sabem de la dificultat tècnica i economètrica que suposa però volem obrir aquesta possibilitat que pot generar un maneig mes eficient en un marc de crisis econòmica que demanda estalvi, revaloracions de finançament de fàrmacs i ajustos pressupostaris en aspectes lligats a la prestació de serveis de salut públics

El present treball pretén incrementar i millorar l’estat de salut comunitari en relació a les malalties cerebrovasculars segons les prioritats objectivades en els estudis observacionals: quantificar la seva incidència; quantificar l’impacte de la fibril·lació auricular en la incidència i la recurrència del ictus; avaluar de forma prospectiva la qualitat del procés assistencial del Codi Ictus (especialment els resultats del tractament fibrinolític) i la interacció entre els diferents nivells assistencials; quantificar l’evolució dels NACOs i la qualitat de substitució; avaluar la mortalitat i discapacitat associades a tipus de ictus i tractaments anticoagulants i el seu impacte en els programes d’atenció domiciliària i en
els recursos sociosanitaris, amb una avaluació econòmica dels costos associats associats al primer episodi de ictus i les seves seqüeles. El nostre projecte de recerca es desenvoluparà en un territori on l’índex d’envelliment és superior al de la resta de Catalunya i on la població de més de 80 anys ha presentat un major i més ràpid creixement absolut, fins un 66%, entre aquells en què ocorren més del 30% dels ictus.
Es tracta d’un estudi longitudinal de base poblacional de casos incidents d’un primer episodi d’ictus en la població de referència del CatSalut al territori de les Terres de l’Ebre, entre 15-90 anys, segons els criteris d’incidència “”ideal”” mitjançant metodologia directa de seguiment. Les variables principals avaluades: identificació i dades del pacient, registre de factors de risc relacionats amb els risc de sofrir un ictus tant abans com després de l’ ictus; valors a les escales de Framingham, Regicor, Framingham-ictus, variables clíniques relacionades amb l ‘ictus, data del mateix, escala NIHSS, activació o no del codi ictus, exploracions radiodiagnòstiques, fibrinòlisi o no; característiques del procés assistencial hospitalari; fàrmacs de prescripció activa,; incidència de nous processos patològics després de l’episodi i valor en l’escala Essen modificada; valor escala Barthel tant abans i a l’any de l’episodi; situació funcional del pacient als 3 i 12 mesos de l’episodi; estat vital al final de seguiment. En el cas de presentar una FA, s’inclouran les variables CHA2DS2-VASc per al càlcul de risc trombòtic, HAS-BLED per al càlcul del risc d’hemorràgia, TTR com el temps en rang terapèutic amb el TAO, SAMe-TT2R2 com a mesura de qualitat del TAO i els propis de la Ruta -FA del Pla Director de la malaltia vascular cerebral.
L’evidència científica ens suggereix que davant la important incidència d’ictus al nostre territori, hem de definir una pràctica clínica més estandarditzada i efectiva tant individual com socialment.

La fibril·lació auricular (FA) és una de les principals causes de morbilitat i mortalitat i incrementa el risc de mort, insuficiència cardíaca i ictus. El diagnòstic de FA és un repte degut a la seva naturalesa paroxística, especialment en les etapes inicials de la malaltia. Les millores en la detecció de la FA tindrien un impacte molt positiu en els sistemes de salut actuals. Malgrat tot, els programes d’screening sistemàtic no han mostrat un clar benefici.

En aquest projecte dissenyarem i aplicarem un programa d’screening seqüencial en població d’alt risc integrant informació clínica, electrocardiogràfica i biològica. L’estudi serà dividit en dues fases de generació i validació del programa d’screening.

En la primera fase es farà una avaluació completa de 100 pacients per valorar quines variables són millors a l’hora de predir l’aparició de FA. En aquests pacients es completarà l’avaluació clínica mitjançant dispositius de valoració del pols, descobriment de biomarcadors de FA amb la tecnologia d’aptàmers i expressió d’ARN i validació dels candidats biològics de la literatura i de resultats previs. El diagnòstic de FA es basarà en la informació del registre Holter electrocardiogràfic.

En la segona fase aplicarem els millors candidats en una programa d?screening seqüencial en la població d’alt risc (edats entre 65 i 75 anys, hipertensió i diabetis). L’screening consistirà en la selecció dels pacients mitjançant les variables clíniques i les dades del dispositiu de determinació del pols. Els biomarcadors es mesuraran en aquells casos negatius per realitzar holter electrocardiogràfic-ECG en els pacients de més risc. En l’etapa final de l?estudi es faran estudis de cost-eficiència.
Aquest programa d’screening es podria aplicar a tota la comunitat, suposant un gran impacte social i econòmic en termes de reducció de mortalitat cardiovascular, seqüeles degudes a l’ictus i la insuficiència cardíaca, i reducció dels costos associats.

Objectiu: Identificar la existència de diferències per sexe en la supervivència a llarg termini i discapacitat després d?un episodi de ICTUS isquèmic segons tipus de tractament.
Disseny: transversal, observacional, analític, no al.leatoritzat, multicentre, i prospectiu d?una cohort [Ictus Code].
Àmbit d?estudi: Catalunya.
Subjectes d?estudi: Pacients ?18 anys amb un primer episodi d?ictus isquèmic entre l?01/01/2011 al 31/12/2012, tractats amb rtpa-iv (subgrup1) o tractament endovascular (subgrup2) o cap d?ells (subgrup 3). Grups d?estudi: Tots/Estàndar Cures/Fibrinòlisis/Trombectomia.
Instrumentació: Not applicable
Determinacions: variables socio-demogràfiques, clíniques, procediments terapeutics, prescripció de fàrmacs, discapacitat residual i estat vital. Dades procedents dels registres electrònics SIDIAP database: Information System for the Enhancement of Research in Primary Care i Taula de indicadors utilitzats pel Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral.
Anàlisis estadística: La hipòtesi nul·la és l?absència de diferències en llarga supervivència i discapacitat residual entre els diferents grups. Final seguiment 31/12/2016. Es compara el pronòstic de dos grups de pacients, un dels quals està exposat al factor d?estudi.
Resultats esperats: la fibrinòlisis s?associa a un significatiu augment de la supervivència a llarg plaç entre les dones, però no en els homes. Disminució de discapacitat residual
Aplicabilitat: avaluació dels beneficis de la fibrinòlisis i les seves indicacions.
Rellevància: aporta evidencia per la millora del resultats de salut en pacients amb ictus isquèmic per la disminució del risc associat i la millora de la eficiència en la selecció de la població diana.
Limitacions: el registre de dades d?acord als criteris del Codi Ictus en vigència al territori català.

Antecedentes: Se recomienda la palpación oportunista del pulso como actividad [Class I, Level B] para mejorar la detección de la fibrilación auricular (FA)y disminuir sus complicaciones.
Hipótesis: La realización de detección oportunista debería permitir mejorar la detección de FA no diagnosticada y los indicadores de su proceso asistencial.
Objectius: Evaluar el diagnóstico de nueva FA mediante la palpación oportunista del pulso en población general ?60 años.
Metodología: Estudio observacional, transversal y retrospectivo (2016-2017), no ligado a fármaco, de base poblacional, multicéntrico y de ámbito comarcal. Explotación de registros clínicos (e-cap, e-sap).
La variable dependiente: Registro o no en la historia clínica de la realización de palpación del pulso en el periodo 01/01/2016-31/12/2017. Se entiende por cribado oportunista el registro en la historia clínica de haber realizado la palpación del pulso y/o ECG con resultado ?rítmico? (R) o ?arrítmico? (AR). Se excluyen aquellos pacientes con diagnóstico previo de FA.
Anàlisi estadística: Medidas básicas de centralización y dispersión con sus respectivos intervalos de confianza (IC) al 95%. Tasa de incidencia poblacional; tasa acumulada de nuevas FA y la razón de tasas ajustadas por edad y estandarizadas por el método directo (TAE). Para la identificación de las variables asociadas a la situación de no-cribado oportunista se utilizará la regresión multivariante de Cox.
Resultats esperats: Diferencias significativas en el diagnostico de nueva FA y su tratamiento según se haya realizado o no detección oportunista del pulso.
Aplicabilitat i Rellevància: Evidencia sobre posibles factores asociados a una mejor detección oportunista de la FA y la prevención de los accidentes cerebrovasculares.

ANTECEDENTS:
El VPH és la causa de certes lesions canceroses i pre-canceroses de localització genital, anal i laríngia-oral. També és la causa dels condilomes vulvars, vaginals i anals i de la papil?lomatosi respiratòria recurrent. És una malaltia que es pot prevenir a través de vacunació. En l’actualitat disposem de tres vacunes contra aquesta malaltia. El VPH es relaciona amb altres ITS com són la C. trachomatis, la N. gonorrhoeae, la T. vaginalis i el M. genitalium, implicant que una co-infecció amb aquests patògens pot produir una alteració en la citologia cervico-vaginal.

HIPÒTESIS:
Les pacients vacunades contra el VPH presenten menys incidència d’alteracions citològiques en la primera citologia cervico-vaginal realitzada i menys prevalença d’infeccions de transmissió sexual (Chlamydia trachomatis, Neisseria gonorrhoeae, Trichomonas vaginalis i Mycoplasma genitalium) diagnosticades per PCR que les pacients no vacunades en la nostra població.

OBJECTIUS:
1. Conèixer la prevalença d’alteracions citològiques en la primera citologia cervico-vaginal en pacients vacunades contra el VPH o no vacunades de la nostra població. 2. Determinar si les persones vacunades contra el VPH presenten menys incidència de infeccions de transmissió sexual (Chlamydia trachomatis, Neisseria gonorrhoeae, Trichomonas vaginalis i Mycoplasma genitalium ) diagnosticades per PCR respecte les persones no vacunades de la nostra població. 3. Conèixer la prevalença de les diferents ITS diagnosticables en el panell de PCR (Chlamydia trachomatis, Neisseria gonorrhoeae, Trichomonas vaginalis i Mycoplasma genitalium) al grup de pacients vacunades contra el VPH i al grup de pacients no vacunades de la nostra població. 4. Estimar la taxa de vacunació contra el VPH a la nostra població. 5. Identificar l’existència de subgrups de risc relacionats amb una major incidència de patologia cervical i/o malalties de transmissió sexual.

METODOLOGIA:
Tipus d’estudi: estudi transversal. Població diana: dones amb residència a les Terres de l’Ebre, independentment del seu lloc de naixement, de 30 anys. L’àmbit d’estudi: Terres de l’Ebre.

Introducción:
La fibrilación auricular (FA) se duplicará en los próximos cincuenta años; 1/3 de los ictus isquémicos están relacionados con la presencia de una FA desconocida previamente. Los métodos actuales no parecen suficientemente efectivos en el diagnóstico precoz FA y la prevención del riesgo de ictus.

Objetivos:
Identificar un modelo de riesgo de FA en pacientes diabéticos e hipertensos y describir su asociación con la incidencia de ictus.

Métodos:
Estudio comunitario multicéntrico, retrospectivo y observacional de una cohorte de 8237 pacientes en atención primaria sin FA entre el 1/1/2013-31/12/2017. Variable principal: incidencia de FA y/o ictus. Otras variables: sociodemográficas, comorbilidades, prescripción de fármacos activos y escala CHA2DS2VASc. Análisis descriptivo y modelos de Cox para la identificación de las variables pronóstico de FA y tabla de estratificación por riesgo (IP). Estudio piloto y validación interna por curva ROC i área bajo la curva (AUC).

Resultados provisionales:
La incidencia de FA por 1000 personas/años fue de 10.5 (IC 95% 9.5-11.5), mayor en hombres. Factores pronósticos: edad (HR 1.07 IC 95% 1.05-1.09, p<0.001), peso (HR 1.03 IC 95% 1.02-1.04, p<0.001), CHA2DS2VASc (HR 1.57 IC 95% 1.16-2.13, p=0.003) y sexo femenino (HR 0.55 IC 95% 0.37-0.82, p=0.004). El grupo de mayor riesgo presenta una incidencia significativa superior de FA, ictus y mortalidad general así como un NNS significativamente inferior al conocido. Conclusiones esperadas: El cribado por riesgo permitirá identificar aquellos individuos con mayor probabilidad de sufrir una FA e ictus con una efectividad superior en atención primaria.

L’objectius principals són:
1/ Determinar l’impacte de l’us combinat de dispositius de registre del ritme cardiac,
biomarcadors, ecocardiograma i Imatge Ressonància Magnètica sobre la detecció precoç de FA,
ictus silent i deteriorament cognitiu en subjectes amb un alt risc de patir Fibril.lació
auricular.
2/ Comparar els resultats amb el tractament mèdic estandard
Disseny i mètode:
Tipus d’estudi: estudi de cohorts comunitari, multicèntric, prospectiu de la població ?65 anys.
Continuïtat dels Resultats del projecte AFRICAT (NCT03188484).
Ambit: SAP Terres de l’Ebre i Tarragona-Altebrat gestionats per l’Institut Català de la Salut
(ICS).
Població diana: persones amb alt risc de patir una FA (Q4) segons model predictiu de FA en
persones ?65 anys validat en població general.
Intervenció: Sobre una mostra aleatoritzada s’utilitzaràn: ecocardiografia, dispositius de
registre del ritme cardiac, biomarcadors, ressonància magnètica cerebral, i test cognitius per
la detecció precoç de FA, ictus silents i deteriorament cognitiu (4 EAPs) vs la pràctica
habitual d’atenció primària (resta EAPs).
Mostra: acceptant un risc alfa de 0.05 i un risc beta <0.05 en un contrast bilateral, caldrien 148 subjectes per detectar una diferencia ? 0.1 unitats. La proporció en el grup de referencia és de 0.07 i la taxa estimada de pèrdues del 15%. Criteris de selecció: (1) edat 65-85years, (2) Q4 per la calculadora AF-risk, (3) no FA previa ni ictus, (4) CHADsVASc ?2 (5) capacitat de gestionar dades amb un mobil ja per part del pacient o del cuidador (5) concentiment informat. Variables dependents: incidència de FA (qualsevol tipus). Avaluació de deteriorament cognitiu. Incidència d'Event cardiovascular advers major. Variables independents: variables pel càlcul risc FA: sexe, edat, pes, mitjana de freqüència cardíaca i puntuació CHADS2-VASc i Clíniques. Criteris d'ecocardiografia per cardiopatia auricular. Biomarcadors: NT-proBNP, troponina-T, FGF-23, Ang-2. Les dades es recolliran de forma anonimitzada, automàticament quan sigui possible o manualment, de les bases de dades de professionals mèdics/hospitals (E-cap, EQA, SIRE), així com a través de dispositius. Durant el primer any, es realitzarà biomarcadors (VHIR), ecocardiografia (IISPV), i IRM a tots els pacients segons protocol estandarditzat i s'informarà segons els criteris d'Angels (European Stroke Organization (https://eso-stroke.org/an.-update-from-angels/). Durant el segon any de seguiment, el 50% de participants s'asignara al.leatoriament per l'us simultani dels dispositius de registre del ritme cardiac Filbit i Fibricheck (registre sistemàtic i oportuniste) durant els primers 6 mesos, i l'altre 50% utilitzarà nomes Fibricheck, i en el segon semestre s'invertirà per comparar els dos dispositius. Es recolliràn les incidències i registres obtinguts pels dos aparells pel que fa a episodis de arítmia auricular. Un cardioleg referent avaluarà i validarà els registres així com els diagnostics de FA i presencia i intensitat d'aritmies supraventriculars. Analisi estadistic: Les variables paramètriques es descriuran amb mitjana i desviació estàndard, i compararan mitjançant la prova T; mentre que les no paramètriques amb la mitjana i el rang interquartil (IQR) i compararan mitjançant la prova de Kruskal Wallis. L'index Kappa per avaluar el grau d'acord entre els dispositius. Model de riscos proporcionals de Cox per establir la relació entre diferents eines i el risc de deteriorament cognitiu amb corbes ROC i AUC per avaluar el poder de predicció. L'anàlisi del temps fins a l'esdeveniment es realitzarà amb corves de Kaplan-Meier. Etica: L'estudi es realitzarà d'acord amb les normes de protecció de dades i privacitat i avaluat per la Junta de Revisió Ètica de l'IDIAP Jordi Gol (número de registre: )

Hipòtesi:
Un seguiment post-alta en pacients ingressats per IC, mitjançant l’ecografia pulmonar, permet estratificar el risc dels pacients, monitoritzar l’evolució clínica, i detectar precoçment les descompensacions per a realitzar una intervenció terapèutica precoç evitant reingressos hospitalaris i millorant la seva qualitat de vida de forma cost-efectiva.
Objectius:
General:
Incorporar l’ecografia pulmonar a l’AP en el seguiment dels pacients amb IC post-alta hospitalària per a la monitorització clínica precoç de possibles descompensacions
Especifics:
1. Establir un protocol de coordinació entre l’AP i la UIC per al seguiment dels pacients post alta amb IC basat en un model transicional
2. Avaluar el número de reingressos hospitalaris per descompensació d’IC

Les malalties cardiovasculars constitueixen la primera causa de mort a
Europa i a Espanya. A més són responsables d’una alta morbiditat i elevada
despesa sanitària. A les Terres de l’Ebre històricament hi ha hagut preocupació per
la prevenció cardiovascular degut a ser un àmbit rural i una població amb un índex
d’envelliment significativament superior al de Catalunya.
La missió d’aquest Pla estratègic és la recerca d’estratègies de prevenció
cardiovascular a Terres de l’Ebre, especialment la millora de resultats en salut
cerebrovascular; oferir oportunitats de formació en Recerca desenvolupant un
projecte vinculat a programa de doctorat; millorar/innovar la pràctica clínica a
partir dels resultats de Recerca; col·laborar amb Fundacions i Iniciatives territorials
així com amb d’altres grups de Recerca en convocatòries competitives nacionals i/o
internacionals.

Objetivos 1. Evaluar la eficacia de un Programa Integral de prevención secundaria en reducir la morbimortalidad en los pacientes que han padecido una enfermedad cardiovascular. 2. Evaluar la eficacia de un Programa Integral de prevención secundaria en el control de los factores de riesgo y el cumplimiento de la medicación profiláctica para prevenir recurrencias. 3. Evaluar la eficacia de un Programa Integral de prevención secundaria en la mejora de la calidad de vida de los pacientes con enfermedad cardiovascular. Metodología Ensayo clínico aleatorizado, abierto, pragmático, en atención primaria. Intervención: se aleatorizarán los Centro de Salud a seguir la atención habitual en los pacientes diagnosticados de enfermedad cardiovascular (grupo control) o a implantar un Programa Integral de prevención secundaria (grupo intervención). Población: hombres y mujeres hasta 85 años de edad, diagnosticados de enfermedad coronaria y/o accidente vasculocerebral y/o enfermedad vascular periférica en el último año, y que no padezcan una enfermedad grave o terminal. Variables centrales: Acontecimientos letales atribuibles a patología cardiovascular: Acontecimientos no letales atribuibles a patología cardiovascular. Variables secundarias: Acontecimientos letales por cualquier causa Calidad de vida relacionada con la salud (SF-36)

Antecedents:
L’ictus és la segona causa de mort i la primera causa mèdica de discapacitat. Després de la fase aguda, els supervivents necessitaran i utilitzaran gran quantitat de recursos sanitaris que inclouen cures agudes, rehabilitació i serveis socio-sanitaris. Amb el progressiu envelliment de la població, el nombre de persones afectades s’incrementa i les conseqüències en mortalitat i discapacitat semblen estar relacionades amb l’estat funcional previ i la severitat de l’episodi. Així que després de l’alta, seran importants les estratègies de prevenció vascular per a disminuir la freqüència i la gravetat dels nous episodis, i també ho seran les cures, controls i adaptacions del pacient i el seu cuidador en el maneig de la discapacitat.
Els resultats de nombrosos estudis revelen també un elevat cost social produït per l’ictus en relació al grau de dependència residual i a la duració temporal de les cures.
S’ha estimat que el cost hospitalària de l’ictus a Espanya al 2004 va estar al voltant de 1526 milions d’euros. Si sumem costos directes i indirectes estaríem al voltant de 6.000 milions d’euros anuals. Disposem d’estudis de costos de l’ictus, però no disposem d’estudis al territori que es centren en la despesa segons la utilització o no de revascularització (fibrinòlisis i/o trombectomia).
Hipòtesi:
(H0) No hi ha diferències en els cost global de l’ictus entre la població que ha sofert un ictus a les Terres de l’Ebre i els costos descrits a Catalunya, Espanya i Europa.
Objectiu general:
Avaluar els costos globals de l’ictus a les Terres de l’Ebre i en funció al tractament rebut: estàndard, fibrinòlisi i/o trombectomia.
Objectius específics:
Identificar els factors pronòstic independents dels costos de l’ictus a Terres de l’Ebre.
Avaluar la diferència en els costos directes i indirectes de l’ictus entre sexes a Terres de l’Ebre.
Avaluar la diferència en els costos directes i indirectes de l’ictus en les diferents alternatives de tractament de l’ictus: tractament estàndard, Fibrinòlisi i/o trombectomia a les Terres de l’Ebre.
Avaluar el cost dels QUALYs en les diferents alternatives de tractament de l’ictus: tractament estàndard, Fibrinòlisi i/o trombectomia.
Avaluar la corba de mortalitat i incidència de discapacitat post ictus a Terres de l’Ebre.
Comparar els costos de l’ictus segons tipus amb els costos publicats a Catalunya, Espanya i Europa.
Metodologia i anàlisi estadística:
1ª FASE: Revisió sistemàtica segons el manual PRISMA de la literatura en busca d’estudis econòmics que avaluïn els costos de l’ictus.
En aquesta fase es realitzarà una revisió sistemàtica d’estudis que avaluïn els costos directes i indirectes de l’ictus, a fi de disposar d’una base per a desenvolupar la segona fase del projecte, utilitzant en aquesta revisió com a base metodològica per a la definició de les variables a utilitzar en la segona fase del projecte.
2ª FASE: Estudi epidemiològic, observacional i retrospectiu i de base comunitària de
costos de la malaltia en una mostra de pacients que han sofert un ictus establert en l’àmbit sanitari de les Terres de l’Ebre. S’inclouran per a l’estudi els pacients que hagin sofert un ictus durant el període d’estudi, que serà de l’1 de juny de 2018 a 1 de juny de 2019. Dividirem l’atenció d’aquests pacients en tres parts: Prevenció Primària, Ictus Agut i Post ictus. Comparació de la distribució de costos amb els de l’àmbit Catalunya, Espanya i Europa.
3ª FASE: Elaboració conjunt de propostes de millora de gestió econòmica en el procés
assistencial de l’ictus d’acord a la distribució de costos i resultats en salut per tipus de tractament.
Resultats esperats: S’espera obtenir resultats comparables amb altres territoris de característiques similars tot i que les característiques demogràfiques i de densitat de població defineixen un marc diferencial a les Terres de l’Ebre, motiu pel que els resultats esperats poden objectivar diferencies significatives en capítols com el transport pre-hospitalari, tipus de tractament i resultats en discapacitat post-ictus.
Aplicabilitat i rellevància: Un cop coneguts els costos de l’ictus al territori, permetrà detectar mancances i oportunitats de millora, així com valorar la despesa que suposarà l’ictus en els propers anys segons els valors d’augment de patologia esperats, i proposar estratègies de màxima eficiència en l’ús dels recursos, opcions de tractament i atenció especialment socio-sanitaria post-ictus.

La fibril?lació auricular (FA) és una taquiarítmia supraventricular que s’estima que entre 6 i 12 milions de persones sofriran aquesta afecció en 2050 degut a l’envelliment i altres patologies. La FA es un potent predictor de presentar un MACE (accident cerebrovascular isquèmic, infart de miocardi, insuficiència cardíaca i mortalitat). La identificació d’individus amb major risc de contraure FA podria facilitar la implementació d’intervencions preventives i programes de cribratge per a la detecció precoç de la FA per tal de disminuir el risc de MACE.
L’objectiu principal serà avaluar el risc de desenvolupar un MACE en la població amb fibril?lació auricular i sense fibril?lació auricular des de l’àmbit de l’atenció primària de 2015-2021. A més de conèixer la distribució en les escales CHA2DS2-VASc, Wells i CONUT.
L’estudi proposat és observacional, retrospectiu, base comunitària i multicèntric amb població de Terres de l’Ebre entre 65 i 95 anys sense FA.

Antecedents: Nombrosos metaanàlisis proporcionen evidència creixent que la fibril·lació auricular (FA) s’associa, a més de amb ictus, amb deteriorament cognitiu i demència.
Hipòtesis/pregunta d’investigació: L’ús combinat de monitoratge cardíac (MC), ecocardiografia, biomarcadors i imatge per ressonància magnètica (IRM) mostrarà l’associació entre alt risc de FA, ictus silents i deteriorament cognitiu, millorant la seva
detecció i abordatge precoç.
Objectiu Principal: Determinar l’impacte, en pacients d’alt risc, de la combinació de dispositius de MC, biomarcadors, IRM, i ecocardiografia en l’avaluació del risc i diagnòstic de FA, ictus i deteriorament cognitiu.
Metodologia: Seguiment (dos anys) de cohort de persones entre 65-85 anys, alt risc de FA i ictus (sense diagnòstic previ), sense deteriorament cognitiu, mitjançant ecocardiografia, biomarcadors i IRM basals, MC (basal i a l‘any), i valoració clínica semestral, registrant-se nous diagnòstics (FA, ictus i deteriorament cognitiu), canvis clínics i terapèutics.