USR Costa de Ponent
Medicina de Familia
Objetivos. Conocer la prevalencia de disfunción diastólica (DD) e insuficiencia cardiaca (IC) en pacientes hipertensos > 65 años en atención primaria (AP). Objetivos secundarios. Conocer sus características, morbilidad asociada y utilidad del NT- proBNP en el diagnóstico y pronóstico. Diseño del estudio. Primera fase: estudio observacional transversal. Segunda fase: estudio observacional longitudinal prospectivo durante tres años. Ámbito estudio: Doce centros de salud y un hospital del área metropolitana de Barcelona. Sujetos. De una población de hipertensos de larga evolución (> 3 años) mayores de 65 años atendidos en AP, se seleccionarán 410 pacientes, clasificados según criterios de IC clinica (Framinghan), fracción de eyección (FE) y DD (ecocardiograma). Metodología. Tras informar por carta y cita telefónica, se recogeran variables demográficas, clínicas y tratamiento de la histotia clínica informatizada y anamnesis.Se realizará exploración física, radiografia de torax, electrocardiograma y analítica con determinación de NT-proBNP. Todos los pacientes serán remitidos al Hospital Universitari Bellvitge para realización de ecocardiograma. Se seguirán durante tres años dos grupos de estudio: 1- con IC,FE>50%,conDD, 2 ? sin IC,FE>50%,conDD y tres grupos de control: 3 ? sin IC,FE>50%,sinDD, 4 ?con IC,FE>50%,sinDD y 5- FE<45%(con/sin IC, con/sinDD). Se registrará la incidencia anual de IC, ingresos hospitalarios por IC y mortalidad en todos los grupos. Se realizará determinación de NT- proBNP y ecocardiograma a los 3 años a todos los grupos (excepto grupo 5). Los resultados pueden mostrar que la DD en estos pacientes está infradiagnosticada y su diagnóstico precoz, mediante NT-proBNP podria mejorar la estratificación del riesgo y adecuación del tratamiento
OBJETIVOS: Evaluar el riesgo asociado a la disminución de la estimación del filtrado glomerular (eFG) respecto a la incidencia de eventos cardiovasculares en individuos de 60 años o más en seguimiento en Atención Primaria.
Describir la incidencia de eventos cardiovasculares (infarto de miocardio y accidente vascular cerebral) en individuos con y sin disminución del eFG calculado mediante MDRD y CKD-EPI y según niveles de eFG. Estimar la prevalencia de Enfermedad Renal Crónica (ERC) mediante MDRD y CKD-EPI.
DISEÑO: Estudio prospectivo de cohortes naturales con seguimiento de 2 grupos, con y sin disminución del eFG, durante 3 años extensibles a 5.
POBLACIÓN Y AMBITO: Pacientes de 60 años o más atendidos en 35 centros de atención primaria del área metropolitana de Barcelona pertenecientes a la Dirección de Atención Primaria Costa de Ponent (Gerencia Territorial Metropolitana Sud del Institut Català de la Salut), todos con un único laboratorio de referencia, y una población de referencia de 214.852 habitantes >60 años.
SUJETOS: Individuos con analítica sanguínea realizada entre 1 enero 2010 y 31 diciembre 2010 en su centro de salud. Criterios de exclusión según registro en la historia clínica electrónica: Individuos con ERC estadio 5 o en programa de atención domiciliaria.
VARIABLES: demográficas, clínicas y de laboratorio extraidas de historia clínica electrónica en el momento de inclusión y durante seguimiento.
ANÁLISIS: Multivariante regresión logística con variable dependiente (disminución o no eFG). y regresión múltiple (variable dependiente: estadios eFG) . Cálculo incidencia nuevos eventos cardiovasculares (IM y AVC), progresión ERC mediante riesgo relativo con IC 95%.
OBJECTIU. Conèixer les actituds, els coneixements i les pràctiques en l’autocura dels pacients amb insuficiència cardíaca (IC) atesos a l’atenció primària (AP), i factors associats a un major nivell d’autocura. DISSENY. Estudi transversal multicèntric. AMBIT. Pacients adults diagnosticats de IC atesos a sis centres d’ (AP) de la DAP Costa de Ponent (aprox 1.200 pacients). SUBJECTES Majors de 18 anys, atesos en el seu CAP l?últim any, amb diagnòstic codificat d’IC que signen consentiment informat. Criteris d’exclusió: Deteriorament cognitiu o patologia psiquiàtrica severs, malaltia terminal (expectativa de vida menor 1 any). Mostreig. Selecció aleatòria guardant la proporcionalitat poblacional entre els diferents centres de salut. Mida mostra. 344 subjectes, calculada per una proporció estimada de 0.5 (màxima incertesa), amb risc alfa de 0.05 per una precisió de ±0.05 unitats en contrast bilateral, assumint una població de 1200 subjectes i una taxa de reposició del 20%. VARIABLES. Dependents: Actituds, coneixements, pràctiques autocura i qualitat de vida. Independents: dades socio-demogràfiques, any diagnòstic IC, patologia associada, deteriorament cognitiu, grau autonomia activitats vida diària, cribratge depressió, exploració física basal. RECOLLIDA DADES. Contacte telefònic per concertar entrevista en CAP o domicili, on es passaran test d’estudi, interrogatori pacient i revisió e-cap. Estudi pilot previ per homogenització de criteris i valoracio de la implementació de les entrevistes i circuits. ANALISI. 1) Descriptiu per depuració base de dades, 2) Bivariant: variables relacionades amb grau autocura (variable dicotómica si/no), 3) Multivariant: regressió logística variables depenents (actituds, coneixements i pràctiques) i variables significatives anàlisi bivariant.
OBJETIVOS: Evaluar la asociación entre incidencia de acontecimientos cardiovasculares y grado de control de presión arterial en individuos hipertensos según grado de eFG durante cinco años de seguimiento en Atención Primaria (AP). Evaluar la evolución de la ERC moderada según grado de control de tensión arterial, durante cinco años de seguimiento. DISEÑO: Estudio de cohortes ambispectivo con seguimiento de dos grupos de individuos hipertensos, con control óptimo (!130/80) o aceptable de la PA (131-140/81-90), durante un periodo de 5 años (2010-2014). SUJETOS. Todos los individuos ” 60 años atendidos en centros de salud de AP del Institut Català de la Salut incluidos en la base de datos SIDIAPplus, con diagnóstico codificado de hipertensión arterial en de mínimo 1 año de evolución, determinación de creatinina sérica y medida de la PA en al menos una ocasión en los últimos dos años. Criterios de exclusión según registro: a) Individuos con ERC estadio 4 y 5 (eFG <30 mL/min por MDRD, diálisis o transplante renal); b) Individuos incluidos en atención domiciliaria. c) Enfermedad cardiovascular previa. VARIABLES demográficas, clínicas y de laboratorio extraídas de SIDIAPplus en el momento de inclusión y durante seguimiento. ANÁLISIS Modelo de riesgos proporcionales de Cox con validación mediante análisis de residuos y posibles observaciones influyentes. Cálculo de incidencia de eventos cardiovasculares mayores (IM o AVC), cualquier evento cardiovascular (IM, angor, AVC, AIT o arteriopatia periférica) o muerte, progresión de ERC e incidencia ERC estadio 5 mediante el cálculo del riesgo relativo con intervalo de confianza del 95%.
HIPÒTESIS – El control de FRCV en els pacients amb malaltia cerebrovascular es deficient. – Existeixen variables modificables relacionades amb el pacient i amb els professionals que intervenen en l’adherència a les GPC en la prevenció secundària de la malaltia cerebrovascular. – L’estudi d’aquestes variables permetrà dissenyar intervencions de millora. OBJECTIUS – Conèixer l’adherència a les recomanacions de les GPC en prevenció secundària de la malaltia cerebrovascular – Identificar les variables, de pacients i professionals, que es relacionen amb el grau d’adherència en aquests pacients – Identificar les variables que es relacionen amb l’aparició d’un nou episodi d’ictus. Objectius específics – Conèixer les característiques dels pacients amb antecedents d’ictus en atenció primària en el nostre medi. – Descriure els tipus d’ictus i grau d’afectació. – Conèixer la incidència de nous episodis d’ictus en el nostre medi. METODOLOGIA Disseny. El projecte està dissenyat en dues fases: – 1ª fase: Estudi observacional transversal multicèntric. – 2ª fase: Estudi prospectiu amb cohort històrica. Àmbit. Estudi multicèntric i multidisciplinar en una Direcció d?Atenció Primària. Subjectes d?estudi – Tots els pacients majors de 18 anys amb antecedent d?ictus adscrits a la Direcció d’Atenció Primària – 2ª fase de seguiment de cohort: pacients diagnosticats d’un primer ictus durant l’any 2011. Criteris d’inclusió: Pacients amb diagnòstic d’ictus (establert o transitori -TIA-) a eCAP fins desembre 2012, i pels episodis del 2011, també a registres hospitalaris. Criteris d’exclusió: Pacients desplaçats temporalment a la zona estudiada. Recollida de dades. S’extrauran la majoria de dades de manera centralitzada d’eCAP. En el subgrup de pacients diagnosticats en 2011 (uns 1000 individus) s?extrauran les dades no assequibles de forma centralitzada mitjançant revisió de les històries clíniques i informes hospitalaris.
El objetivo principal es estimar el riesgo de enfermedad renal crónica (ERC) terminal y del empeoramiento de la función renal (FR) asociado al consumo de analgésicos, antiinflamatorios no esteroideos (AINEs), inhibidores de la ciclo-oxigenasa tipo 2 (COX-2) y ácido acetil salicílico (AAS) a dosis antiagregantes. Proponemos realizar dos estudios Caso Control anidados en una cohorte de base poblacional, que permitan estudiar la ERC, en sus distintas fases de evolución en Catalunya: Caso Control 1, para estudiar el efectos del consumo de estos fármacos en el desarrollo de la ERC terminal; Caso Control 2, para estudiar los efectos del consumo de estos fármacos en el empeoramiento de la función renal. La definición de caso, será, en el primer estudio, el diagnostico de ERC según el Registre de Malalts Renals de Catalunya, y en el segundo estudio, filtrado glomerular (FG) < 30 ml/min, estimado según método ?Modification of Diet in Renal Disease? (MDRD-4) en ml/min/1,73 m2 respectivamente. La medida principal de la exposición será la dosis acumulada de los medicamentos estudiados, medido en dosis diarias definidas (DDD). La magnitud del efecto se estudiara mediante la odds ratio (OR), ajustando el efecto mediante modelos de regresión logística condicional. Esperamos demostrar una asociación entre el consumo de analgésicos, AINEs y la ERC. El impacto del estudio para el sistema nacional de salud es elevado, debido al progresivo envejecimiento de la población y del incremento de patologías crónicas que precisan del uso de analgésicos, permitiendo seleccionar los analgésicos con un menor riesgo de ERC.
HIPÒTESIS
– El control de FRCV en els pacients amb malaltia cerebrovascular es deficient.
– Existeixen variables modificables relacionades amb el pacient i amb els professionals que intervenen en l’adherència a les GPC en la prevenció secundària de la malaltia cerebrovascular.
– L’estudi d’aquestes variables permetrà dissenyar intervencions de millora.
OBJECTIUS
– Conèixer l’adherència a les recomanacions de les GPC en prevenció secundària de la malaltia cerebrovascular
– Identificar les variables, de pacients i professionals, que es relacionen amb el grau d’adherència en aquests pacients
– Identificar les variables que es relacionen amb l’aparició d’un nou episodi d’ictus.
Objectius específics
– Conèixer les característiques dels pacients amb antecedents d’ictus en atenció primària en el nostre medi.
– Descriure els tipus d’ictus i grau d’afectació.
– Conèixer la incidència de nous episodis d’ictus en el nostre medi.
METODOLOGIA
Disseny. El projecte està dissenyat en dues fases:
– 1ª fase: Estudi observacional transversal multicèntric.
– 2ª fase: Estudi prospectiu amb cohort històrica.
Àmbit. Estudi multicèntric i multidisciplinar en una Direcció d?Atenció Primària.
Subjectes d?estudi
– Tots els pacients majors de 18 anys amb antecedent d?ictus adscrits a la Direcció d’Atenció Primària
– 2ª fase de seguiment de cohort: pacients diagnosticats d’un primer ictus durant l’any 2011.
Criteris d’inclusió: Pacients amb diagnòstic d’ictus (establert o transitori -TIA-) a eCAP fins desembre 2012, i pels episodis del 2011, també a registres hospitalaris.
Criteris d’exclusió: Pacients desplaçats temporalment a la zona estudiada.
Recollida de dades. S’extrauran la majoria de dades de manera centralitzada d’eCAP. En el subgrup de pacients diagnosticats en 2011 (uns 1000 individus) s?extrauran les dades no assequibles de forma centralitzada mitjançant revisió de les històries clíniques i informes hospitalaris.
Antecedents. El filtrat glomerular (FGe) ? 60 ml / min / 1,73 m2 és una patologia prevalent, que augmenta amb l’edat. Es disposa de poques dades sobre els factors associats a la progressió a insuficiència renal terminal (IRT) en el nostre medi, i , en general, en individus de més edat.
Hipòtesi. El risc d’evolució a IRT varia en diferents poblacions en funció dels factors de risc associats presents i amb l’edat. La recalibració de la fórmula KFRE per predir el risc de IRT en la nostra població permetrà identificar els individus amb major risc.Objectius. 1) Identificar els factors associats a la progressió a IRT, 2) Validar l’equació Kidney Failure Risk (KFRE) en la predicció de risc d’evolució a diàlisi o trasplantament renal als 5 anys en individus ? 50 anys en atenció primària.
Metodologia. Estudi de cohorts retrospectiu basat en registres mèdics electrònics. S’inclouen individus ?50 anys amb determinació de creatinina estandarditzada entre 1/01/2010 i 31/12/2012 inclosos a la base de dades SIDIAP. Exclusió: individus amb IRT establerta, programa d’atenció domiciliària i seguiment <30 dies.
Variable principal: FGE-CKD-EPI. Co-variables: sociodemogràfiques, factors de risc i malaltia cardiovascular prèvia, malaltia renal o autoimmune amb risc de nefropatia, exploració física, analítica, fàrmacs. Variables resultats: FGE <15, diàlisi o trasplantament, mort.
Anàlisi estadística. 1) Incidència acumulada de IRT i hazard ratios segons model de riscos proporcional de Cox ajustat per covariables, considerant la mort com a risc competitiu. 2) Validació de l'equació KFRE: calibratge mitjançant test de Hosmer-Lemeshow i discriminació mitjançant Estadígrafs C i corba ROC.
Resultats esperats. El risc relatiu dels factors de risc de progressió disminueix amb l'edat. L'equació
recalibrada pot predir el risc d'IRT al nostre medi.
Aplicabilitat. La identificació dels individus amb major risc d'IRT permetrà establir estratègies per optimitzar l'eficàcia i eficiència de les intervencions per disminuir la progressió.
Rellevància. L'atenció primària és la responsable del maneig del descens lleu-moderat del FGE que
representa> 90% dels individus amb FGe?60.
Introducción y objetivos:
Los individuos con tasa de filtrado glomerular estimada (TFGe) disminuida tienen mayor riesgo de muerte por todas las causas (MT) y cardiovascular; se debate si los sujetos mayores con TFGe entre 45 y 59 ml/min/1,73 m2 tambien tienen un riesgo aumentado. Se evaluó la asociación entre la TFGe y la MT y los eventos cardiovasculares (ECV) en individuos de edad 60-74 y >75 años en un área de baja incidencia de enfermedad coronaria.
Métodos:
Se realizó un estudio retrospectivo de cohortes utilizando registros electrónicos de atención
primaria y hospital. Se incluyó a 130.233 individuos de 60 o más años con una determinación de
creatinina entre el 1 de enero de 2010 y el 31 de diciembre de 2011 y una TFGe según la fórmula de la Chronic Kidney Disease Epidemiology Collaboration. Las asociaciones independientes entre la TFGe y la MT y el ingreso por ECV se evaluaron mediante modelos de regresión de Cox y Fine-Gray respectivamente.
Resultados:
Media de edad, 70 años; el 56,1% eran mujeres. El 13,5% teiaa una TFGe < 60 (el 69,7%, TFGe
45-59). Durante una mediana de seguimiento de 38,2 meses, 6.474 participantes fallecieron y 3.746 presentaron ECV. Tanto para la MT como para los ECV, las HR ajustadas de los participantes de 75 o más años fueron significativas con TFGe < 60. Con TFGe 45-59, para MT fueron HR = 1,61; IC95%, 1,37-1,89 y HR = 1,19; IC95%, 1,10-1,28 en los grupos de edad de 60-74 y > 75 años respectivamente, y para ECV, HR =1,28; IC95%, 1,08-1,51 y HR = 1,12; IC95%, 0,99-1,26.
Conclusiones:
En una área de baja incidencia de enfermedad coronaria, el riesgo de muerte y ECV fue de mayor a menor TFGe. A edades > 75 años, la categoria de TFGe 45-59, en el límite significativo de ECV,
incluyó a muchos individuos sin riesgo adicional significativo.
INTRODUCCIÓN
Se ha observado que una tasa de filtrado glomerular estimada (TFGe) < 60 ml/min/1,73 m2 se asocia con un aumento del riesgo de mortalidad total (MT) y de causa cardiovascular en la población
general y poblaciones con alto riesgo. Las personas con una TFGe reducida tienen mayor probabilidad de fallecer por causas cardiovasculares que por insuficiencia renal. La prevalencia de
la TFGe < 60 ml/min/1,73 m2 aumenta progresivamente con la edad, y alcanza un 50% en las personas de más de 80 años. Dado el envejecimiento de la población en todo el mundo, se prevé que en los próximos años la disminución de la función renal tenga cada vez más repercusión en la enfermedad cardiovascular.
Algunos estudios han descrito que la asociación entre la TFGe y la mortalidad se atenúa con la edad. Además, aumenta la controversia sobre la importancia clínica de una disminución moderada de la función renal (TFGe 45-59 ml/min/1,73 m2) para los mayores de 65 años. En algunos estudios se ha observado que la mortalidad aumenta significativamente a partir de una TFGe <606,9, mientras que en otros solamente se ha observado a una TFGe < 454,10-12. Los resultados obtenidos por lo que respecta a los eventos cardiovasculares (ECV) son aún más variables. Esta situación ha llevado a algunos autores a proponer un umbral dependiente de la edad, es decir, una TFGe < 45 para los mayores de 65 años, lo cual tiene interés por la elevada prevalencia de las reducciones de la TFGe más leves en las personas mayores.
Algunas de las discrepancias existentes en los resultados pueden deberse a diferencias en los métodos utilizados para la determinación de la creatinina, las ecuaciones de estimación de la TFGe o las características de las poblaciones estudiadas. Además, los estudios realizados en zonas con baja incidencia de enfermedad coronaria (EC) no incluyeron a mayores de 74 años o no aportaron información detallada respecto a los diversos grupos de edad.
Este estudio tiene por objetivo evaluar la asociación entre la TFGe y la MT de manera específica según la edad, asi como la incidencia de la enfermedad cardiovascular en las personas de más de 60 años de una población del sur de Europa con baja incidencia de EC18.
MÉTODOS
Diseño y población en estudio
Se realizó un estudio de cohorte retrospectivo que incluyó a todas las personas nacidas hasta el año 1950 que estaban registradas en uno de los 40 centros de atención primaria del Servicio de Atención Primaria Costa de Ponent del noreste de España (que atiende a una población de 873.549 personas), a quienes se realizó una determinación de la creatinina entre el 1 de enero de 2010 y el 31 de diciembre de 2011 en un laboratorio centralizado. Se excluyó a los pacientes con enfermedad renal en estadio 5 (TFGe < 15, trasplante renal o diálisis), a los que recibian asistencia domiciliaria y a los pacientes con seguimiento < 30 dias.
Chronic kidney disease (CKD) entails a considerable burden of mortality and morbidity . Type 2 Diabetes (T2DM) and hypertension (HTN) are the main causes of CKD in adults. The cause of CKD, in addition to eGFR and albuminuria category increases risk of unfavourable outcomes. There is still a gap on the comparison and characterization of the interaction between DM and HTN in the cardiovascular and renal prognosis of CKD patients Hypothesis: The profile and prognosis of CKD patients differs according to a previous diagnosis of DM and/or HTA Objective: To characterize the comorbidities, prognosis and treatment patterns of CKD according to a previous diagnosis of DM and/or HTA in a European population Methodology: Retrospective cohort study based on SIDIAP electronic health records. Subjects: incident CKD patients 18 -90 years old during 2006-2017. Variables: DM , HTN, CKD severity, sociodemographic, comorbidity, treatment. Outcomes: all-cause mortality, end-stage renal disease, cardiovascular events, hyperkalemia, acute kidney disease.
Statistical analysis. Crude rates of all-cause mortality rate, renal progression and cardiovascular events will be calculated, and Kaplan-Meier curves estimated and drawn by CKD group. Cox proportional hazard models of the presence of DM, HTN/DM, HTN or none, adjusted for co-variables considering death as a competitive risk when necessary.
Results. Crude rates and risk factors of unfavorable outcomes will be described.
Aplicability. Understanding differences in prognosis of renal impairment in diabetic and/or hypertensive patients with CKD is crucial for the adequate management of these patients in routine clinical practices.
Relevance. DM, HTN and CKD are prevalent diseases in primary care.
Antecedentes: urge encontrar estrategias para la prevención del cáncer de mama. El embarazo es uno de los factores que más protección ejercen. Los mecanismos de esta protección se desconocen, pero están relacionadas con la involución postlactancia. La disminución de la prolactina hipofisaria es esencial en este proceso. Además, el eje hormona del crecimiento (GH)/Factor de crecimiento dependiente de insulina 1(IGF1) tiene un papel esencial en la homeostasis y remodelación de la glándula mamaria. Se ha demostrado que la inhibición de su proliferación basal a través del eje GH/IGF-1 por análogos de la somatostatina disminuye el número de lesiones premalignas en la mama. Datos preliminares: nuestros estudios preliminares muestran que el embarazo aumenta la latencia y disminuye la incidencia del cáncer de mama en ratones deficientes en Brca1/P53. Además, tanto los análogos dopaminérgicos, como los inhibidores de eje GH/IGF-1 producen una
disminución de la proliferación celular mamaria. La hipótesis de trabajo y los objetivos son que el tratamiento con agonistas dopaminérgicos (grupo-1, en este proyecto) y/o inhibidores del eje GH/IGF-1 (grupo 2), en relación o no con el embarazo, pueden prevenir el cáncer de mama (desarrollado en los objetivos 1 y 2) y, quizás, otros tipos de tumor (desarrollado en el objetivo 3). Metodología, determinaciones y análisis estadístico: para ello, se proponen varios estudios de cohortes que se llevarán a cabo con datos obtenidos del SIDIAP. Mediante análisis bivariante se determinarán aquellas variables que, de forma independiente, se asocian con la aparición de cáncer; y con regresión logística binaria se cuantificará la posible relación entre tener cáncer y algunos factores relacionados con su aparición. Se hará análisis de la supervivencia: Método de
Kaplan-Meier y análisis multivariante mediante Regresión de Cox. Resultados esperados: en este estudio, esperamos encontrar asociación epidemiológica que respalde esta hipótesis. Aplicabilidad y relevancia: esperamos que estos fármacos de seguridad conocida sean una estrategia de prevención del cáncer de mama y quizás de otros tipos de tumor, sobre todo en poblaciones de riesgo, como en portadoras de mutaciones en Brca1/2, aunque no exclusivamente.
Justificación: Múltiples estudios han identificado factores relacionados con la evolución de la enfermedad COVID-19 desde su inicio en China. Actualmente España está entre los países con mayor número de infectados y muertos, lo que está generando datos útiles para su análisis y el futuro manejo de la enfermedad.
Objetivo: evaluar la asociación de factores sociodemográficos, clínicos y farmacológicos con la tasa de infección, la gravedad y el desenlace fatal del COVID-19.
Metodología: estudio observacional de cohortes de base poblacional en Cataluña. Análisis de variables sociodemográficas, comorbilidades y tratamientos para identificar factores de riesgo para la infección, mediante registro diagnóstico o PCR positiva para SARS-CoV-2, y su evolución (neumonía, ingreso, respiración asistida y muerte).
Antecedentes.
La mayor parte de datos disponibles de la actual pandemia causada por la Covidien-19 pertenecen a casos hospitalarios. Se dispone de menos datos de las características de los casos con diagnóstico clínico, con enfermedad poco evolucionada o de gravedad leve-moderada, que han sido atendidos en la atención primaria, y que representarían el porcentaje de casos.
Objetivo.
Identificar las comorbilidades y factores de riesgo asociados a peor pronóstico en los individuos con enfermedad por Covidien-19, con y sin determinación de PCR, en fases iniciales.
Población.
Individuos ? 15 años con Covidien-19 según código diagnóstico o PCR durante el período de estudio (1-febrero a 15-mayo 2020) de las áreas básicas que tienen como referentes del Hospital Universitario de Bellvitge y el Hospital de Viladecans.
Tipo de estudio.
Estudio observacional retrospectivo basado en registros médicos electrónicos.
Variables independientes:
socio-demográficas, co-morbilidades, datos de exploración física y analítica.
Variables de resultado:
atención a urgencias (primaria y hospital), ingreso hospitalario, complicaciones durante ingreso, muerte.
Se realizará seguimiento desde la fecha índice (diagnóstico clínico o confirmación laboratorio)
hasta la aparición del evento resultado de estudio, muerte o final del período de seguimiento
(15 de junio 2020). análisis estadístico
Se realizará análisis descriptivo y bivariante para evaluar las diferencias entre los individuos
que presentan o no el evento de interés.
Se calculará la incidencia mediante curva de Kaplan-Meier. Se realizará análisis multivariante con técnicas de regresión, con riesgos competitivos por el resultado de ingreso hospitalario, y con modelo de riesgos proporcionales de Cox por el resultado de muerte. los modelos ajustarán por las variables significativas en el análisis bivariante.
Resultados esperados.
El análisis de todos los casos de Covidien-19, con confirmación o no por laboratorio, permitirá
aproximarse de forma más real la carga y la tasa de complicaciones causadas por la nueva
enfermedad en nuestro medio.
La mayoría de los países tienen datos poblacionales disponibles de las infecciones por SARS-CoV-2 integrados en sus sistemas de vigilancia de COVID-19. Además, los estudios de seroprevalencia del SARS-CoV-2, como parte de las estrategias de vigilancia de COVID-19, se recomiendan y están actualmente en curso en muchos países para tratar de desentrañar, entre otros objetivos, cuántas personas han sido infectadas, cómo se está propagando la enfermedad y eventualmente a identificar cambios a lo largo del tiempo. Hasta el momento se han publicado pocos estudios prospectivos de base poblacional representativos a nivel nacional o regional. Además, muchas instituciones, incluidas muchas agencias de salud pública, han señalado la necesidad de analizar y
abordar las inequidades en salud en la pandemia de COVID-19. La caracterización y distribución de
Las infecciones por SARS-CoV-2 permitirían diseñar estrategias más efectivas para dirigirse específicamente a grupos de población de alto riesgo para la prevención y el control de COVID19.
Objetivos:
El objetivo de este proyecto es, mediante estudios seriados transversales de seroprevalencia en el tiempo, poner en marcha un sistema de seguimiento de vigilancia centinela de un sustituto de la exposición al SARS-CoV-2 en las diferentes áreas de la región sanitaria de Barcelona.
Metodología:
Se realizará un estudio transversal en serie en la región sanitaria y los niveles de ABS para estimar los anticuerpos contra el SARS-CoV-2, una prueba anónima no vinculada en la población centinela. El servicio de microbiología del hospital de referencia de cada una de las tres áreas sanitarias (áreas BCN) de la comarca sanitaria de Barcelona realizará la detección de anticuerpos séricos frente al SARS-CoV-2. Se recopilará la información proporcionada por los servicios de Microbiología en el hospital de referencia de cada región sanitaria: fecha de recogida de muestra, fecha de resultado de muestra, sexo, edad, ABS de residencia y diagnóstico codificado o motivo de consulta médica.
Antecedentes
La fibrilación auricular (FA) se ha postulado como un factor de riesgo independiente para el desarrollo de demencia (vascular o Alzheimer), incluso en ausencia de ictus. El uso de anticoagulación oral, el buen control del INR, el tipo de anticoagulante oral así como otras terapias concomitantes o comorbididades podrían influir sobre la asociación entre FA y demencia. No disponemos de estudios poblacionales amplios sobre la epidemiologia de la FA en Cataluña.
Objetivos
Evaluar la asociación independiente entre FA y demencia y el impacto del síndrome metabólico, la anticoagulación oral y otros tratamientos sobre esta asociación. Estudiar la evolución de la epidemiología de la FA y del ictus en Cataluña.
Métodos
Población del estudio: pacientes registrados en el Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP). Un análisis transversal anual describirá la epidemiología de la FA, la calidad y el tipo de anticoagulación oral, en pacientes >18 años. Un análisis longitudinal evaluará la asociación independiente entre FA y demencia y las variables modificadoras del efecto, en pacientes >45 años.
Resultados esperados
Esperamos demonstrar que la FA es un factor de riesgo independiente para demencia y observar que el INR en rango terapéutico, el tipo de anticoagulante oral y el síndrome metabólico tienen un impacto en esta asociación. Estos resultados implicarían la necesidad de considerar la prevención de la demencia como un objetivo de salud prioritario en pacientes con FA, indicarían qué pacientes presentan riesgo más elevado y qué medidas podrían ayudar a reducir este riesgo.
El objetivo de este estudio es evaluar el impacto de la pandemia COVID-19 en la organización de la atención de todos los pacientes y el impacto en las diferentes dimensiones de la calidad de la atención en diferentes países europeos. Los datos se recogen mediante cuestionario en los centros de atención primaria.
Es tracta d’un estudi de viabilitat per veure si és factible realitzar un programa de sessions grupals per via telemàtica de fisioteràpia i d’intervenció psico-social per al tractament del dolor lumbar crònic en pacients que no han millorat amb el tractament conservador.
La enfermedad del coronavirus-2019 (COVID-19) ha surgido como una nueva pandemia. A medida que aumenta el número de casos, se ha constatado que muchos pacientes pueden desarrollar síntomas duraderos que pueden tener consecuencias incapacitantes. Muchos han sido los estudios o revisiones sobre el tratamiento y el conocimiento de las causas subyacentes en la fase aguda del SARS-CoV-2, por el contrario se desconoce en el COVID persistente y, hasta la fecha, no existe un tratamiento disponible.
El objetivo de este proyecto es generar evidencia sobre la caracterización clínica, biológica y el tratamiento del COVID-19 persistente. En una muestra de 100 pacientes reclutados del proyecto de ensayo clínico EsperanzaCOVID https://clinicaltrials.gov/ct2/show/NCT04695704, se pretende: a) Caracterizar los mecanismos implicados en los síntomas respiratorios persistentes (disnea con / sin tos); b) Caracterizar inmunológicamente Covid-19 largo: presencia de diferentes anticuerpos neutralizantes de interferón, diferentes variables inmunes (subpoblaciones linfoides, inmunoglobulinas y citocinas) e identificar vías de respuesta inmune activadas y c) Evaluar la presencia de SARS-CoV-2 en muestras de heces. y el impacto de las alteraciones de la microbiota entre pacientes con COVID-19 persistente y la posible restauración después del tratamiento con montelukast.
Puede contribuir a identificar posibles dianas terapéuticas y nuevos tratamientos para prevenir o reducir los efectos de los síntomas persistentes o para ayudar a la recuperación. Los resultados del estudio se implementarán rápidamente en las clínicas.
Objectiu principal:
Avaluar l’impacte de l’obertura de l’oci nocturn en entorn controlat per test ràpid d’antígens (TAR) en termes d’infeccions per SARS CoV-2 als 14 dies segons registre electrònic de Salut. Secundari: Avaluar l’impacte de l’obertura de l’oci nocturn en entorn controlat per test ràpid d’antígens en termes de resultat positiu en prova TAR al cap de 5 dies.
MÈTODES
Disseny de l’estudi.
Estudi d’intervenció no aleatoritzada amb grup control aparellat.
Àmbit i període de l’estudi. L’estudi es realitzarà sobre la base d’una prova pilot realitzada el 20 de maig de 2021 en una zona d’oci nocturn habilitada a Sitges.
Població diana. Població adulta interessada a assistir a l’esdeveniment d’oci nocturn, assignada a les gerències territorials de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Metropolitana Sud o Barcelona Ciutat.
Selecció de mostra. Grup intervenció. Mostreig de conveniència a partir d’inscripció en enllaç web.
La enfermedad del coronavirus-2019 (COVID-19) ha surgido recientemente como una nueva pandemia. A medida que aumenta el número de casos, ha quedado claro que muchos pacientes pueden desarrollar síntomas duraderos que pueden tener consecuencias incapacitantes. Aunque se ha logrado un gran progreso en el tratamiento y el conocimiento de las causas subyacentes en la fase aguda del SARS-CoV-2, hay mucho que se desconoce en el COVID prolongado y, hasta la fecha, no existe un tratamiento disponible.
El objetivo global de este proyecto es generar evidencia sobre la caracterización clínica, biológica y el tratamiento del COVID-19 largo. Nuestro objetivo específico es evaluar la eficacia de montelukast en un ensayo clínico aleatorizado doble ciego, controlado con placebo, en síntomas respiratorios leves-moderados en pacientes con COVID prolongado. Como objetivos secundarios, nuestro objetivo es evaluar el efecto de montelukast versus placebo sobre la mejora de la capacidad de ejercicio, la desaturación de oxígeno durante el esfuerzo y el uso de la asistencia sanitaria.
recursos, mortalidad, efectos secundarios y días de baja laboral por enfermedad y, para evaluar si los anticuerpos antinucleares son predictores de respuesta al montelukast. En un subgrupo de pacientes pretendemos: a) Caracterizar los mecanismos implicados en los síntomas respiratorios persistentes (disnea con / sin tos); b) Caracterizar inmunológicamente Covid-19 largo: presencia de diferentes anticuerpos neutralizantes de interferón, diferentes variables inmunes (subpoblaciones linfoides, inmunoglobulinas y citocinas) e identificar vías de respuesta inmune activadas y c) Evaluar la presencia de SARS-CoV-2 en muestras de heces. y el impacto de las alteraciones de la microbiota entre pacientes prolongados con COVID-19 y la posible restauración después del tratamiento con montelukast.
Nuestro objetivo es ofrecer un tratamiento a las personas que padecen COVID-19 prolongado para mejorar los síntomas respiratorios. La posibilidad de correlacionar diferentes marcadores biológicos con síntomas clínicos en una enfermedad en la que mucho puede ayudar a comprender los fenotipos de la enfermedad. La caracterización integral de la línea de base (parámetros respiratorios y biomarcadores microbiológicos e inmunológicos) en un subconjunto de pacientes agregará información sobre las posibles causas subyacentes y
mecanismos de la enfermedad en relación con los síntomas clínicos. También nos permitirá comprender la respuesta al montelukast y puede contribuir a identificar posibles dianas terapéuticas y nuevos tratamientos para prevenir o reducir los efectos de los síntomas persistentes o ayudar a la recuperación. Los resultados del estudio se implementarán rápidamente en las clínicas.
Estos resultados se difundirán en conferencias y publicaciones. Además, este estudio de investigación clínica y reposicionamiento terapéutico y orientado a la práctica clínica en relación a la eficacia de los tratamientos farmacológicos permitirá una rápida implantación de los resultados en la clínica.
Este proyecto propone una colaboración entre el proyecto “”ACE2 como biomarcador con utilidad para identificación de población de alto riesgo para infección por SARS-2 COV y pronóstica de evolución en COVID-19″” (referencia CSIC-COV19-108), financiado por el CSIC con 135.000 euros, y el proyecto ‘E-SPERANZA’ sobre la enfermedad COVID-19 persistente dirigido por el Dr. Francisco Mera, siendo el promotor el IDIAPJGOL que ha recibido una beca ICI del instituto Carlos III de 300.000 euros así como un premio de investigación fundación de la Caixa La Pedrera de 10.000.
La enzima convertidora de angiotensina 2 (ACE2) además de ser el receptor celular para la entrada del virus SARS-CoV-2 y otros coronavirus, ejerce también un papel fundamental en la regulación del proceso inflamatorio regulando a la baja la producción de péptidos proinflamatorios del sistema renina-angiotensina (RAS) y el sistema quinina-calicreína (KKS). Nuestra hipótesis de partida postula que la degradación de ACE2 por parte del virus SARS-CoV-2 juega un papel importante en la gravedad de COVID-19, haciendo difícil parar el proceso inflamatorio iniciado por la infección. Creemos que ACE2 tiene un papel importante también en el llamado COVID-19 persistente, que en nuestra hipótesis se basa en procesos inflamatorios post-infección.
El objetivo del proyecto CSIC-COV19 es demostrar la capacidad protectora de la proteína ACE2 soluble y su posible uso como biomarcador pronóstico de la gravedad de la infección por COVID-19. Con el presente proyecto, proponemos evaluar si los niveles de ACE2 en suero permiten definir el riesgo de padecer COVID-19 persistente. Para realizar este objetivo, nos proponemos evaluar los niveles de ACE2 soluble en suero y caracterizar los auto-anticuerpos contra ACE2 y contra los interferones que estimulan ACE2 en pacientes con COVID-19 con síntomas de larga duración y en grupos controles.
Introducció: La malaltia renal crònica (MRC) s’associa a un augment d’esdeveniments adversos
renals i cardiovasculars, i de la mortalitat. A Catalunya, un 13,5% dels majors dels 60 anys atesos a l’atenció primària presenta MRC, i un 8% MRC avançada (MRCA). La incidència de complicacions augmenta amb la severitat de la MRC, i el cost de l’atenció es multiplica per 8 en MRCA.
L’atenció primària és un pilar fonamental en el maneig dels factors de risc de progressió, des dels estadis inicials fins a fases molt avançades, especialment en les persones sense tractament renal substitutiu. Els programes multidisciplinaris basats en guies estandarditzades en malalties cardiovasculars, metabòliques i renals, s’han relacionat amb menors costos, taxes de rehospitalització i mortalitat. Existeix evidència creixent en forma de guies i rutes assistencials per millorar l’atenció a les persones amb MRCA, però actualment el seu abordatge a l’atenció primària té capacitat de millora en quant a seguiment estructurat i coordinat amb altres proveïdors.
Objectiu: Dissenyar, implementar i avaluar una intervenció multidisciplinar amb ús d’eines digitals en els resultats de salut i ús de recursos de persones amb MRCA.
Mètodes: Estudi de mètodes mixtes que combina la metodologia qualitativa i quantitativa, desenvolupat en dos fases. La primera fase d’anàlisi de la situació basal consta de: 1) un estudi quantitatiu descriptiu transversal en persones amb MRCA segons registres electrònics de salut de Catalunya per conèixer el maneig de la MRCA; i 2) un estudi qualitatiu amb perspectiva socioconstructivista i enfocament fenomenològic a usuaris i professionals que identificar barreres i facilitadors en l’atenció a les persones amb MRCA. Les dades obtingudes permetran adequar la intervenció basada en la implementació d’un model d’atenció integrat multidisciplinar, amb eines de suport digital que facilitin la valoració i seguiment de la MRCA, i la formació i intercomunicació entre professionals. En una segona fase es realitzarà un estudi de cohorts (intervenció i control) en persones amb MRCA.
Resultats esperats: Aquest projecte permetrà descriure i caracteritzar la MRCA amb una base poblacional. En la primera fase s’espera identificar un grup important de persones, de major edat i predomini femení o amb comorbiditat important, que poden beneficiar-se d’un tractament conservador basat en una atenció integral estructurada, i identificar les competències i maneig de malaltia dels actors principals de la intervenció per operativitzar la intervenció i millorar el benefici potencial. La quantificació dels dèficits en l’atenció permetrà adequar la intervenció prevista, amb estratègies més específiques en subgrups de persones amb menor adherència.
Amb la intervenció s’espera obtenir una millora en el maneig de la MRCA i el control dels factors de risc, i la detecció precoç de complicacions, que porti a mig termini a una disminució dels esdeveniments adversos cardiovasculars i renals, i amb un ús més eficient dels recursos disponibles.
Pla de treball. Durant el primer any del projecte es portarà a terme l’anàlisi de la situación basal del maneig de la MRCA. Paral·lelament s’anirà desenvolupant el protocol estructurat, els continguts de la formació a professionals i les eines digitals de suport a implementar, i a la que s’incorporaran les conclusions de les anàlisis quantitativa i qualitativa. En la segona fase, durant l’últim semestre del 2024, per avaluar l’impacte de la intervenció s’analitzarà novament el maneig de la MRCA, comparant les dades en els centres amb i sense intervenció.
El peu diabètic (PD) és una lesió localitzada en la pell i/o el teixit subjacent, sota el turmell, en una persona amb diabetis mellitus (DM) a causa de la neuropatia diabètica (NP) o a la malaltia arterial perifèrica (MAP) o a totes dues.
Les mesures preventives per prevenir el PD més eficaces són, la posada en marxa d’un programa de cribratge, l’estratificació sistemàtica del risc d’úlcera, l’educació sanitària del pacient i la seva família orientada a l’apoderament i l’autocura, i un sistema integrat d’AP i hospitalària eficient. Hi ha diferents sistemes d’estratificació del risc, com la proposada per l’International Working Group on the Diabetic Foot (IWGDF) o la proposada pel National Institute for Health and Care Excellence (NICE). El cribratge inclou la inspecció del peu, l’avaluació de NP i l’avaluació MAP. Les proves hemodinàmiques no invasives són el pilar de l’estudi vascular per a la majoria de pacients amb isquèmia crònica de membres inferiors. No obstant això, les proves arterials no invasives actuals, com ara l’índex turmell-braquial (ITB), no són fiables en pacients amb important calcificacions arterials, el que succeeix en un terç dels pacients amb DM.
Davant la necessitat de millorar les proves de cribratge per reduir lesions i amputacions, l’ús de la termografia dèrmica infraroja (TDI) ha demostrat en estudis inicials ser una eina diagnòstica per complementar el cribratge i l’estratificació del PD El seu ús en el cribratge dels factors de risc de PD pot millorar la estratificació del risc de PD augmentant la detecció de NP i MAP subclínic, i reduir les complicacions.
L’objectiu d’aquest estudi és avaluar la validesa diagnòstica (concordança Kappa de Cohen) de la TDI rutinària en el diagnòstic precoç i estratificació de PD d’alt risc neuropàtic, neuroisquèmic o amb trastorns angiosomals (angiopatia distal i MAP distal) subclínics a l’àmbit de l’AP.
L’estudi el realitzarà el Grup de recerca en Ferides Cròniques i Complexes (GReFeC), la Unitat Funcional de Peu Diabètic (UFPD) i el Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular (ACV) de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) de la Gerència Territorial Metropolitana Sud (GTMS).
Es tracta d’un estudi prospectiu, multicèntric de validesa diagnòstica de la TDI rutinària en el diagnòstic precoç i estratificació de PD d’alt risc neuropàtic, neuroisquèmic o amb trastorns angiosomals (angiopatia distal i MAP distal) subclínics en pacients amb DM2.
La població d’estudi són pacients amb diagnòstic de DM tipus 2 (DM2) procedents dels Equips d’AP (EAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) de les localitats de Gavà, el Prat de Llobregat, Viladecans, Castelldefels, Begues i les zones centre i sud de l’Hospitalet de Llobregat.
La intervenció consisteix en una visita a 471 pacients, on es realitza la exploració neurovascular completa i la captura de les imatges tèrmiques, fotogràfiques i volumètriques dels peus. Si el resultat de la exploració cribratge de la MAP o en la TDI apareix una variable
alterada es programarà al Laboratori Vascular del servei d’ACV del HUB per confirmar la MAP i es repetirà la TDI. Es realitzarà un seguiment telefònic als 6 mesos i a l’any per valorar la aparició de lesions de PD Per analitzar la validesa diagnòstica de la TDI, analitzarem la concordança amb l’estadístic Kappa de Cohen (?) de la estratificació de risc (no risc, risc baix, risc moderat o risc alt) amb TDI respecte a classificació amb:
a) IWGDF i NICE per separat,
b) IWGDF, NICE i TDI combinats,
c) exploració completa de NP i MAP (gold estàndard).
S’espera, que pugui detectar trastorns angiosomals als peus, que per les característiques del pacient amb diabetis (calcificació) no es detecten en les proves de cribratge habituals d’atenció primària. La millora del cribratge pot augmentar el nombre de casos detectats de prevenció secundària cardiovascular en pacients amb DM (estimat en un 30% d’infradiagnòstic de MAP per falsos negatius de la tècnica de la ITB).
Objectius
1. Estimar la prevalença dels aneurismes de l’aorta abdominal (AAA) en homes de 65-74 anys en el nostre medi.
2. Avaluar els factors de risc associats a la presentació dels AAA.
Metodologia
Tipus d’estudi:
1. Transversal de prevalença.
2. Casos i controls.
Ambit. Població urbana.
Subjectes:
1. Homes de 65-74 anys adscrits a la SAP L’Hospitalet (població total 253.873 individus segons Padró Municipal 31/12/2003) seleccionats aleatòriament, estratificats per Àrees Bàsiques. Atesa una prevalença esperada d’AAA del 5%, una població de 12.125 individus de 65-74 anys, i una precisió en l?estimació del ±2%, es calcula el tamany de la mostra en 456 individus més 30% previsió no resposta/pèrdues seguiment.
2. Casos: Individus identificats en el cribratge més casos incidents durant el periode d’estudi (detecció casual).
Controls: Individus inclosos en cribratge amb ecografia negativa; pels casos incidents s’escolliran en el mateix centre de salud.
Ateses les prevalences dels principals factors de risc associats i per una relació 1:4, es requereixen 154 casos i 616 controls.
Criteris exclusió Individus amb qualitat de vida limitada o no ambulatoris.
Mesures i intervencions
– Entrevista per registre d?antecedents personals i familiars, exploració física i analítica per avaluar la presència dels factors de risc de AAA
– Ecografia aorta abdominal: diàmetre màxim aorta abdominal infrarenal.
Análisi estadística:
– Interval confiança del 95% de la proporció observada en la mostra.
– Casos i controls: test Chi2 en variables qualitatives i T Student en quantitatives (U de Mann-Whitney com alternativa no paramètrica) i regressió logística.
La malaltia renal crònica i les malalties cardiovasculars són patologies molt prevalents en el nostre medi, i causa d?una important morbi-mortalitat. Aquestes patologies comparteixen molts factors de risc, estan molt interrelacionades i presenten fases evolutives modificables mitjançant la intervenció sobre els factors de risc. Totes aquestes raons, fan que siguin un camp de treball i recerca òptim per a l?atenció primària.
Des de fa més de 5 anys professionals de diferents àmbits, treballen amb l?interès comú d?unir esforços en la recerca científica en l?àrea de ?Malaltia Cardiovascular?.
Arrel de l?estada realitzada per la sol·licitant amb el Grup de Recerca en Genètica i Epidemiologia Cardiovascular de l?Institut de Recerca Hospital del Mar (Barcelona) s?ha establert una nova col·laboració que permetrà incorporar l?estudi d?equacions de predicció de risc d?esdeveniments renals, així com avaluar l?efecte del filtrat glomerular i el quocient albúmina-creatinina en la predicció del risc cardiovascular.
Tot i que la malaltia renal crònica constitueix actualment la línia principal de recerca del grup, es mantenen les línies d?insuficiència cardíaca i malaltia cerebrovascular patologies totes elles amb importants àrees d?intersecció, i que són també objectiu d?impuls i recolzament, per part de la sol·licitant de l?ajut.
El fet que el grup de recerca estigui format per professionals majoritàriament assistencials fa totalment imprescindible disposar d?una persona alliberada que coordini els projectes de recerca i lideri, promogui i doni suport a la tasca dels membres de l?equip, a fi de poder aconseguir els objectius del grup, és a dir, l?acreditació com a grup consolidat, mitjançant la redacció de memòries i informes adients, i assegurar la presentació a convocatòries i obtenció de finançament per als projectes en marxa.
Aquesta composició eminentment assistencial, que valorem com un important actiu, fa que, malgrat ser capaç de generar diversos projectes de recerca, evoluciona a un ritme lent. L?estada amb el grup REGICOR ha permès actualitzar els projectes previs i desenvolupar-ne de nous en col·laboració i que han estat presentats a la convocatòria PERIS.
Una altre dificultat del grup ha estat la direcció de tesis, si bé ja s?ha confirmat la codirecció d?una tesi sobre malaltia renal crònica per part de la sol·licitant i se?n preveu una altre sobre malaltia renal crònica i insuficiència cardíaca. Cal però destacar l?esforç del grup en la translació dels resultats a la pràctica clínica mitjançant la creació i coordinació d?un grup de treball de MRC a la CAMFIC, i la participació activa en les rutes de MRC i les Jornades de Referents en Malaltia Cardiovascular del territori.
Xarxa d’R+D+I multidisciplinària en l’àmbit de la Medicina de precisió amb una visió integradora amb l’aproximació triple, exposoma, fenoma i genoma entre les tecnologias digitals i la ciència de les dades per dur a terme programes de valorització i transferència dels resultats de la recerca generat en smart Health, tecnologies digitals, productes sanitaris i solucions per la salut per impulsar la competitivitat del sector de la medicina (medtech), en eines reventives, pronòstic, diagnòstic, avaluació dels resultats, reclasificació de les malalties i teràpies individualitzades així com afavorir la localització de noves empreses relacionades amb les tecnologies mèdiques, la biomedicina, la indústria farmacèutica i de serveis i la reactivació dels sistemes productiu.
Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.
Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.
Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).
Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.
Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención, nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.
PALLIAKID is an interdisciplinary project aiming to evaluate the feasibility, effectiveness, and cost-effectiveness of novel interventions for children, adolescents and young people (AYA) with palliative and end-of–life care needs in different healthcare systems across Europe, with a focus on those factors that influences the active patients’ and family caregivers’ engagement. PALLIAKID responds to several needs or gaps identified by the consortium clinical partners, grouped into three cornerstones of paediatric palliative care: 1) Early identification of children and AYAs with palliative and end-of-life care needs, 2) Comprehensive assessment of children and their family caregivers’ needs, 3) A comprehensive, personalised, interdisciplinary care plan including Advance Care Planning. The proposed solution entails three main results: PALLIAKID Eary Detection System, PALLIAKID intervention (Needs assessment, Advance Care Planning and Patient Journey digital platform); and PALLIAKID XR-based capacity-building program for professionals. In addition, the project will develop policy recommendations, guidelines and standards for patient-centred communication, together with a scale-up strategy to guarantee the project result’s’ sustainability and impact. In this sense, PALLIAKID aims to reduce taboos and misunderstandings of paediatric palliative care with its activities and the planned Public Engagement Strategy. The consortium is composed of 19 entities with the needed and complementary expertise and knowledge to respond to the proposed objectives, including the triad perspective (child-family-professional): five clinical sites to co-design and test the PALLIAKID solutions, two European networks, four experts in the needs assessment and ACP tools to be adapted (HexCom and IMPACT), three technological partners, one expert in evaluation, three experts in SSH and one expert in data and ethical issues.
Studies show important gaps in detection and recognition of CKD, testing and monitoring of kidney function and use of recommended medications. The magnitude of these gaps is related to the potential preventive ability to reduce the risk of adverse events.
Objetive: Describe the clinical burden and quantify the health care resources utilization (HCRU) and costs of CKD overall, by CKD stage at diagnosis in Catalonia.
Methods. Retrospective cohort population-based, non-interventional, based on electronic health data.
Study population: People with CKD diagnosed code and/or with =2 measures of eGFR<60 mL/min/1,73m2 and/or UACR >30 mg/g and at least 90 days apart, between January 1st 2011 and December 31st 2021.
Variables. Sociodemograhic, cardiovascular risks factors and diseases, Charlson, CKD diagnosis, clinical and analytical measurements, drug treatment, HCRU (hospitalizations, primary care and emergency visits).
Statistical analysis. Annual diagnose rates. Description of baseline sociodemographic variables, clinical characteristics and comorbidities and drug use overall, according to CKD stage, diagnosis and CRM comorbidities. The impact of CKD on the health system will be evaluated in terms of the costs of use of drugs, disease monitoring (laboratory and image testing), and HCRU.
Expected results. A high proportion of CKD patients will be undiagnosed, undertested and undertreated, with a higher risk of cardiovascular and/or renal events and increased HCRU and costs. The quantification of these gaps will urge to implement strategies to improve CKD management to reduce the incidence of complications and optimize costs.
L’adolescència és una etapa única i formativa en la qual els canvis físics, emocionals i socials que es produeixen en aquest període poden fer que els adolescents siguin vulnerables a problemes físics i de salut mental. Protegir-los de l’adversitat, promoure en ells l’aprenentatge soci emocional i el benestar psicològic, i garantir que puguin accedir a una atenció de salut mental són factors fonamentals per a la seva salut i benestar durant aquests anys i l’edat adulta. En aquesta etapa, és especialment important reforçar precoçment l’educació en hàbits de salut perquè en ells s’inicien o consoliden alguns dels factors de risc de l’edat adulta. L’obesitat és una complexa malaltia multifactorial no transmissible que es defineix per una adipositat excessiva que pot perjudicar la salut. Les persones amb obesitat experimenten sovint problemes de salut mental juntament amb diferents graus de limitacions funcionals, és a dir, discapacitats relacionades amb l’obesitat i sofreixen biaixos, prejudicis i discriminació social. A tot el món, la prevalença dels episodis d’ingesta massiva de begudes alcohòliques entre els adolescents de 15 a 19 anys va ser del 13,6% en 2016; el risc més elevat va correspondre als homes. El consum de tabac i de cànnabis són problemes addicionals. Molts fumadors adults consumeixen el seu primer cigarret abans dels 18 anys. L’activitat física també juga un paper fonamental no sols pels seus beneficis físics, sinó també pel seu factor protector en conductes addictives: els adolescents regularment actius, especialment els homes, consumeixen menys tabac que els inactius. Les enquestes sobre comportaments i hàbits relacionats amb la salut són un bon instrument per a contribuir a fer un bon diagnòstic en salut, i alhora per a prioritzar àrees d’intervenció, facilitar la millora en el disseny d’intervencions i ajustar les polítiques de promoció de la salut. L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer els hàbits saludables en població escolaritzada a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de 12 a 16 anys a Vilafranca del Penedès a través d’un qüestionari anònim que reculli informació sobre l’índex de massa corporal (IMC), l’adherència a la dieta mediterrània, el temps dedicat a l’activitat, la qualitat del somni, el consum d’alcohol, tabac i cànnabis així com la qualitat de vida relacionada amb la salut i que ens permeti dur a terme activitats preventives per a millorar la salut de l’adolescent.
This project aims to optimise coordination between primary and specialist care to improve home care for children with
complex chronic conditions using technology that is tailored to their needs. This is expected to reduce the number of
emergency consultations, admissions and average length of stay in hospital.
Specific objectives include
1. To identify the measures that would facilitate the future implementation of this model and technology in other European
countries, taking into account the differences in healthcare systems and technological developments.
2. To replicate the coordination model between children’s hospitals and primary care centres in other European countries,
testing its feasibility, logistics and acceptance from a multi-stakeholder approach (professionals, patients, families, IT
teams).
3. To increase the integration of relevant information and digital technologies to achieve better health outcomes in this
specific population.
The target population is children with complex chronic conditions and/or palliative care needs at home. Caregivers will
be provided with a set of home monitoring devices personalised to each patient’s needs to perform the appropriate
biomedical measurements at home. Healthcare professionals will develop a shared, individualised care plan for each
patient, ensuring that care is participatory, focused on the patient’s needs and comprehensive across different levels of
the healthcare system. Coordination between primary and specialist levels will be facilitated by a cloud platform that will
receive real-time home monitoring data, process this data and generate appropriate alerts in the event of deviations in
health parameters. Data from the cloud platform will be available to both levels of care, enabling early intervention to
prevent exacerbations and complications according to the shared individualised care plan.
SPINE-SYNC és un projecte cofinançat per la Comissió Europea l’objectiu del qual és millorar el tractament de l’escoliosi mitjançant una millor comunicació entre els diferents nivells d’atenció sanitària. L’escoliosi és una afecció que afecta molts adolescents i que no rep l’atenció que mereix (Cheng et al, 2015; Jonson et al, 2018).
El projecte desenvoluparà una plataforma innovadora (prova de concepte) que té com a objectiu millorar el tractament de l’escoliosi promovent un model d’atenció més centrat en el pacient. La plataforma transformarà la relació entre els pacients, les famílies i els professionals sanitaris, proporcionant una atenció més personalitzada i empoderant als usuaris. Encara que existeixen eines i plataformes similars, actualment no hi ha cap plataforma que abordi simultàniament les necessitats de totes les parts implicades. S’espera que aquesta plataforma compti amb diferents interfícies personalitzades (per a pacients, familiars/cuidadors i professionals) en les quals cada usuari pugui trobar els recursos que li resultin útils per a mantenir-se informat sobre aquesta afecció. A més, es preveu un mòdul per a facilitar la comunicació entre professionals i pacients i entre els propis professionals, juntament amb un mapa del recorregut del pacient que hauria de facilitar el tractament de l’escoliosi i les visites de seguiment.
A través d’un enfocament de co-creació (Vargas et al, 2022), la primera fase de SPINE-SYNC consistirà a formar grups de pacients, familiars/cuidadors i professionals sanitaris per a debatre conjuntament les seves necessitats i idees per al desenvolupament d’eines digitals que seran útils en el desenvolupament final de la plataforma SPINE-SYNC. La segona fase consistirà en un estudi pilot en el qual cada participant serà assignat aleatòriament a un grup que utilitzarà la plataforma desenvolupada o a un grup que no el farà. L’estudi pilot té com a objectiu avaluar l’eficàcia, la viabilitat i l’acceptabilitat de la plataforma.
L’objectiu general d’aquest estudi és dissenyar conjuntament, desenvolupar i posar a prova la plataforma per a facilitar l’alfabetització sanitària, la comunicació i la col·laboració entre els diferents nivells d’atenció.
The project aims to develop and implement an innovative and interactive platform to empower children and adolescents
in managing their health and adopting healthier lifestyles. With ground-breaking digital tools at its core, this new
platform will go beyond traditional prevention strategies by reshaping the way young individuals access and engage
with healthcare systems. Through implementing a streamlined and bidirectional user-healthcare interaction as well as
introducing an Artificial Intelligence (AI)-assisted personalized obesity management approach, the project will transform
how young individuals receive and perceive health messages. To achieve these aims, the project will use data from
primary healthcare systems, encompassing clinical, socioeconomic, behavioural, and cultural aspects, to allow for the
development of a pan-European Youth Empowerment Hub (YEH), which will harbour all digital tools and resources
including the personalized obesity management platform (NutriFit Advisor) and an online educational platform. The
YEH will be seamlessly integrated into the healthcare system for a bidirectional interaction between users and health
professionals, improving healthcare providers’ capacity to deliver services efficiently. The feasibility and effectiveness of
the YEH and its digital solutions, will undergo evaluation in two randomized-controlled pilot studies in Spain and Denmark.
Introducción: La insuficiencia cardíaca (IC) es una patología prevalente con una elevada morbimortalidad que aumenta con la edad. Actualmente, existen unidades de IC hospitalarias lideradas por enfermería que han demostrado eficiencia en la reducción de reingresos por esta patología, siendo estas recomendadas en las guías de práctica clínica. No obstante, no existen hoy en día a nivel territorial ni internacional unidades de IC implantadas directamente en atención primaria.
Objetivos: Evaluar el impacto de una unidad multidisciplinar de IC liderada por enfermería en AP antes y después de la implementación.
1. Evaluar la mejora en la calidad diagnóstica y diagnóstico precoz (registro y clasificación) de la IC antes y después de la implementación de la UICAP) a nivel de un centro de atención primaria.
2. Analizar la adherencia terapéutica a las guías de práctica clínica de la IC antes y después de la implementación de la UICAP.
3. Evaluar la adherencia en el seguimiento (uso biomarcadores, registro NYHA, medida presión arterial y peso seco) a las guías de práctica clínicas de la IC antes y después de la implementación de la UICAP.
Métodos: Estudio retrospectivo basado en registros electrónicos de salud antes y después de una intervención en el EAP Vila-Vella, Sant Vicenç Dels Horts, Barcelona, España. Se medirán las variables dependientes incluyendo la calidad diagnóstica de la IC, adherencia terapéutica y seguimiento al inicio del estudio (basal) así como posteriormente a los 12 meses de seguimiento. Se registrarán como variables independientes datos sociodemográficos, comorbilidades, determinaciones analíticas y de seguimiento, al inicio del estudio, así como durante el seguimiento. Se realizará un análisis descriptivo inicial y al seguimiento a los 12 meses. Se utilizará test chi-cuadrado para porcentajes, y t de Student para medias de determinaciones en el seguimiento. En el periodo postintervención, se realizará un subanálisis de las mismas variables de los pacientes visitados en las UICAP.
Resultados esperados: Se espera una mejora en la calidad diagnóstica y el diagnóstico precoz, y en la adherencia terapéutica y del seguimiento. La mejora de la atención a los pacientes con IC promovida por la UICAP tendrá también un efecto positivo en la práctica de todos los profesionales del centro, por lo que en el beneficio de la implementación repercutirá no solo en los pacientes atendidos en la misma, sino en todos los pacientes del centro. Se espera a la larga una reducción de los ingresos y reingresos hospitalarios y de la mortalidad.
Aplicabilidad: La implementación de la UICAP en otros centros requiere una formación y dedicación inicial, que puede sostenerse posteriomente reorganizando los recursos disponibles.
RESONATE’s mission is to bring together important people from around the world who are experts in nature-based therapy (NbT). This includes researchers, practitioners, policymakers, and innovators.
RESONATE will unite these experts with people from different sectors, such as health, environment, economy, and society. We aim to:
a) Collect more proof that shows how nature can improve our health and well-being, by demonstrating how nature helps us physically, mentally, and socially.
b) Show how people from different sectors can work together to make nature-based therapies that are suitable for everyone.
c) Make more people, including the public and policymakers, aware of these benefits and make them more accepted.
d) Encourage more use of low-cost nature-based therapies to help make individuals and communities stronger in cities, towns, and coastal areas.
O. CUNILLERA-PUÉRTOLAS, M. CASAJUANA, A. ARBIOL-ROCA, J. ROMANO-SÁNCHEZ, N. JIMÉNEZ-MARTÍN, D. BUNDÓ-LUQUE, S. COBO-GUERRERO, M. BLASCO-DUATIS, A. SOLÉ, A. LÓPEZ, A. DOMÍNGUEZ-ALONSO and B. SALVADOR-GONZÁLEZ
European Journal of Health Economics. 2026 May 19; . doi:10.1007/s10198-026-01922-7; PMID:42154360
Ruiz Mariscal E, Salvador González B, Cunillera Puértolas O, Sanllorente Melenchón A, Rigau-Sabadell M and Fernández Blanco J
Gaceta Sanitaria. 2025 Nov 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2025.102543; PMID:41297122
E. PINTADO-OUTUMURO, B. SALVADOR-GONZÁLEZ, V. MORÍN-FRAILE, L. BENITO-ARACIL, O. CUNILLERA-PUERTOLAS, T. BUADES-SABATER, E. SALILLAS-ADOT, R. SÁNCHEZ-CABRERA, E. LÓPEZ-GONZALO and I. LUMILLO-GUTIÉRREZ
BMC Nephrology. 2025 Aug 4; . doi:10.1186/s12882-025-04338-2; PMID:40760472
Villar-Balboa I, Regí-Bosque M, Almeda-Ortega J, Cunillera-Puértolas O, Rando-Matos Y, Valencia-Pedraza I, Merino-Audí M, Arapovic-Amat I, Sánchez-Gómez N, Fernández-Gómez A, Salvador-González B, Sudrià-Lopez E, Martín-Cardona A, Fernández-Bañares F and Esteve M
European Journal of Internal Medicine. 2025 Aug 1; . doi:10.1016/j.ejim.2025.04.010; PMID:40268583
D. BUNDÓ-LUQUE, O. CUNILLERA-PUÉRTOLAS, S. COBO-GUERRERO, J. ROMANO, A. ARBIOL-ROCA, J. DOMÍNGUEZ-ALONSO, J. CRUZADO and B. SALVADOR-GONZÁLEZ
Frontiers in Medicine. 2025 Mar 28; . doi:10.3389/fmed.2025.1583117; PMID:40224632
D. BUNDÓ-LUQUE, O. CUNILLERA-PUÉRTOLAS, S. COBO-GUERRERO, J. ROMANO, A. ARBIOL-ROCA, J. DOMÍNGUEZ-ALONSO, J. CRUZADO and B. SALVADOR-GONZÁLEZ
Frontiers in Medicine. 2025 Jan 29; . doi:10.3389/fmed.2024.1497780; PMID:39944820
O. CUNILLERA-PUERTOLAS, D. VIZCAYA, S. COBO-GUERRERO, J. ROMANO-SANCHEZ, D. BUNDO-LUQUE, A. ARBIOL-ROCA and B. SALVADOR-GONZALEZ
BMJ Open. 2025 Jan 20; . doi:10.1136/bmjopen-2024-086919; PMID:39832990
S. MONNE, F. CORDERO, B. GONZALEZ, O. PUÉRTOLAS, A. MELENCHÓ, G. MUÑOZ, R. BOTAYA, R. ESCOLÁ, C. JIMÉNEZ and R. PEDRÓS
BASIC & CLINICAL PHARMACOLOGY & TOXICOLOGY. 2024 Oct 1;
S. BONET-MONNÉ, C. URGELL, M. SÁEZ, O. PUERTOLÁS, J. BAENA-DÍEZ, J. PASCUAL, C. LAGO, J. RUIZ, B. GONZALEZ and R. PEDRÓS
BMC Pharmacology & Toxicology. 2024 Aug 28; . doi:10.1186/s40360-024-00771-5; PMID:39198874
Pintado-Outumuro E, Morin-Fraile V, Salvador-González B, Benito L, Julve-Ibáñez M, Sancho-Campos MP, Alves-Tafur C and Lumillo-Gutiérrez I
BMC Primary Care. 2024 May 21; . doi:10.1186/s12875-024-02418-0; PMID:38773496
D. BUNDÓ, O. CUNILLERA, A. ARBIOL-ROCA, S. COBO-GUERRERO, J. ROMANO, N. GIL-TERRON, X. FULLADOSA, J. COMAS, I. RAMA, J. CRUZADO and B. SALVADOR-GONZALEZ
Journal of Clinical Medicine. 2023 Jul 1; . doi:10.3390/jcm12144602; PMID:37510717
M. DE HOMDEDEU, L. SANCHEZ-MORAL, C. VIOLAN, N. RÀFOLS, D. OUCHI, B. MARTÍN, M. PEINADO, A. RODRÍGUEZ-CORTÉS, M. ARCH-SISQUELLA, D. PEREZ-ZSOLT, J. MUÑOZ-BASAGOITI, N. IZQUIERDO-USEROS, B. SALVADOR, J. MATLLO, S. LÓPEZ-SERRANO, J. SEGALÉS, C. VILAPLANA, P. TORÁN-MONSERRAT, R. MORROS, R. MONFÀ, M. SARRIAS and P. CARDONA
iScience. 2023 Jun 16; . doi:10.1016/j.isci.2023.106873; PMID:37250788
A. ALEMANY, P. MILLAT-MARTINEZ, M. CORBACHO-MONNÉ, C. SUÑER, C. GALVAN-CASAS, C. CARRERA, D. OUCHI, N. PRAT, J. ARA, N. NADAL, R. RIEL, B. FUNOLLET, C. OJEDA-CIURANA, L. BALAGUE, B. SALVADOR-GONZÁLEZ, A. ARCARONS, J. VIDAL-ALABALL, M. DEL CURA-GONZÁLEZ, R. BARRIENTOS, R. RAMOS-BLANES, A. BOU, E. MONDOU, M. TORRES, N. CAMPINS, A. SANZ, Y. TANG, M. RODRIGUEZ-ARIAS, Q. BASSAT, B. CLOTET and O. MITJÀ
EClinicalMedicine. 2023 Mar 1; . doi:10.1016/j.eclinm.2023.101898; PMID:36936402
O. CUNILLERA-PUERTOLAS, D. VIZCAYA, M. CERAIN-HERRERO, N. GIL-TERRON, S. COBO-GUERRERO and B. SALVADOR-GONZALEZ
BMC Nephrology. 2022 Nov 23; . doi:10.1186/s12882-022-02966-6; PMID:36585634
O. CUNILLERA-PUERTOLAS, S. CONTRERAS-MARTOS, M. MARZO-CASTILLEJO, D. GALLEGOS, M. ANTA, J. ORTEGA, J. COLOM, J. BASORA and B. SALVADOR-GONZALEZ
BMJ Open. 2022 Jun 1; . doi:10.1136/bmjopen-2021-058595; PMID:35649590
F. CORDERO, S. MONNE, J. ORTEGA, S. CONTRERAS-MARTOS, D. OUCHI, M. GINER-SORIANO, R. PEDROS and B. GONZALEZ
BASIC & CLINICAL PHARMACOLOGY & TOXICOLOGY. 2022 May 1;
S. MONNE, B. GONZALEZ, M. SAEZ, C. URGELL, J. SANTOS, J. DIEZ, O. PUERTOLAS, J. RUIZ and R. PEDROS
BASIC & CLINICAL PHARMACOLOGY & TOXICOLOGY. 2022 May 1;
F. MERA-CORDERO, S. BONET-MONNE, J. ALMEDA-ORTEGA, A. GARCIA-SANGENIS, O. CUNILLERA-PUERTOLAS, S. CONTRERAS-MARTOS, G. ALVAREZ-MUNOZ, R. MONFA, M. BALANZO-JOUE, R. MORROS and B. SALVADOR-GONZALEZ
Trials. 2022 Feb 9; . doi:10.1186/s13063-022-06073-7; PMID:35139906
A. SENTIS, P. TORAN, J. ESPERALBA, C. AGUSTI, M. ANGEL, M. FERNANDEZ, E. DOPICO, B. SALVADOR-GONZALEZ, M. GONZALEZ, A. BORDAS, A. ANTON, C. VIOLAN, M. MONTORO-FERNANDEZ, J. ACEITON, L. EGEA-CORTES, L. ALONSO, R. DACOSTA-AGUAYO, L. CALATAYUD, Y. LEJARDI, J. MENDIOROZ, J. BASORA, J. REYES-URUENA and J. CASABONA
BMJ Open. 2022 Feb 1; . doi:10.1136/bmjopen-2021-053237; PMID:35140153
F. CORDERO, S. MONNE, J. ORTEGA, A. GARCIA-SANGENIS, O. PUERTOLAS, S. CONTRERAS-MARTOS, G. MUNOZ, R. ESCOLA, M. JOUE, R. PEDROS and B. SALVADOR-GONZALEZ
Trials. 2022 Jan 6; . doi:10.1186/s13063-021-05951-w; PMID:34991703
N. GIL-TERRON, M. CERAIN-HERRERO, I. SUBIRANA, L. RODRIGUEZ-LATRE, O. CUNILLERA-PUERTOLAS, J. MESTRE-FERRER, M. GRAU, I. DEGANO, R. ELOSUA, J. MARRUGAT, R. RAMOS, J. BAENA-DIEZ and B. SALVADOR-GONZALEZ
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2020 Mar 1; . doi:10.1016/j.rec.2018.12.006; PMID:30709697
L. ALCOBER-MORTE, C. BARRIO-RUIZ, N. PARELLADA-ESQUIUS, I. SUBIRANA, J. COMIN-COLET, M. GRAU, I. DEGANO, M. CAINZOS-ACHIRICA, O. CUNILLERA-PUERTOLAS, S. COBO-GUERRERO, J. MESTRE-FERRER, L. PASCUAL-BENITO, M. CERAIN-HERRERO, N. GIL-TERRON, L. RODRIGUEZ-LATRE, C. TAMAYO-OJEDA and B. SALVADOR-GONZALEZ
HYPERTENSION RESEARCH. 2019 Dec 1; . doi:10.1038/s41440-019-0315-6; PMID:31477871
M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, R. RAMOS, R. MARTI, L. ALVES-CABRATOSA, D. PARRAMON, D. PRIETO-ALHAMBRA, J. BAENA-DIEZ, B. SALVADOR-GONZALEZ, R. ELOSUA, I. DEGANO, J. MARRUGAT and M. GRAU
JOURNAL OF CARDIOVASCULAR PHARMACOLOGY AND THERAPEUTICS. 2019 Nov 1; . doi:10.1177/1074248419857071; PMID:31248268
B. SALVADOR-GONZALEZ, N. GIL-TERRON, M. CERAIN-HERRERO, I. SUBIRANA, R. GUELL-MIRO, L. RODRIGUEZ-LATRE, O. CUNILLERA-PUERTOLAS, R. ELOSUA, M. GRAU, J. VILA, L. PASCUAL-BENITO, J. MESTRE-FERRER, R. RAMOS, J. BAENA-DIEZ, M. SOLER-VILA, E. ALONSO-BES, L. RUIPEREZ-GUIJARRO, V. ALVAREZ-FUNES, E. FREIXES-VILLARO, M. RODRIGUEZ-PASCUAL and A. MARTINEZ-CASTELAO
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2018 Jun 1; . doi:10.1016/j.recesp.2017.08.022; PMID:29111335
L. MARTIN, J. CRISTOBAL, C. ALONSO-VILLAVERDE, B. SALVADOR-GONZALEZ and I. PELAEZ
Atencion Primaria. 2018 Jun 1; . doi:10.1016/j.aprim.2017.04.004; PMID:28729040
C. SALVADO-HERNANDEZ, P. COSCULLUELA-TORRES, C. BLANES-MONLLOR, N. PARELLADA-ESQUIUS, C. MENDEZ-GALEANO, N. MAROTO-VILLANOVA, R. GARCIA-CERDAN, M. NUNEZ-MANRIQUE, C. BARRIO-RUIZ and B. SALVADOR-GONZALEZ
Atencion Primaria. 2018 Apr 1; . doi:10.1016/j.aprim.2017.03.008; PMID:28652033
J. BAENA-DIEZ, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, R. RAMOS, D. PRIETO-ALHAMBRA, B. SALVADOR-GONZALEZ, R. ELOSUA, I. DEGANO, J. PENAFIEL and M. GRAU
HEART. 2018 Jan 1; . doi:10.1136/heartjnl-2017-311279; PMID:28847852
I. DEGANO, J. MARRUGAT, M. GRAU, B. SALVADOR-GONZALEZ, R. RAMOS, A. ZAMORA, R. MARTI and R. ELOSUA
Scientific Reports. 2017 Sep 28; . doi:10.1038/s41598-017-10775-3; PMID:28959022
B. SALVADOR-GONZALEZ, J. MESTRE-FERRER, M. SOLER-VILA, L. PASCUAL-BENITO, E. ALONSO-BES and O. CUNILLERA-PUERTOLAS
NEFROLOGIA. 2017 Jul 1; . doi:10.1016/j.nefro.2017.02.008; PMID:28750875
C. TAMAYO-OJEDA, N. PARELLADA-ESQUIUS, B. SALVADOR-GONZALEZ, P. ORIOL-TORON, M. RODRIGUEZ-GARRIDO and D. MUNOZ-SEGURA
Atencion Primaria. 2017 Jun 1; . doi:10.1016/j.aprim.2016.07.004; PMID:28395917
M. GARCIA-GIL, D. PARRAMON, M. COMAS-CUFI, R. MARTI, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, J. BLANCH, I. PETERSEN, R. ELOSUA, M. GRAUE, B. SALVADOR and R. RAMOS
Preventive Medicine. 2016 Aug 1; . doi:10.1016/j.ypmed.2016.06.004; PMID:27287663
B. SALVADOR-GONZALEZ, M. MARTIN-BARANERA, A. BORQUE-ORTEGA, R. SAEZ-SAEZ, M. VIGO, E. CARRENO-GARCIA, L. TARIN-MASRIERA, R. BADIA-MILIAN, M. MARTINEZ-GIL and J. TORRABADELLA-FABREGA
EUROPEAN JOURNAL OF VASCULAR AND ENDOVASCULAR SURGERY. 2016 Jul 1; . doi:10.1016/j.ejvs.2016.04.005; PMID:27252078
A. EVANGELISTA, V. GALUPPO, J. MENDEZ, L. EVANGELISTA, L. ARPAL, C. RUBIO, M. VERGARA, M. LICERAN, F. LOPEZ, C. SALES, V. MIRALLES, A. GALINSOGA, J. PEREZ, M. ARTEAGA, B. SALVADOR, C. LOPEZ and D. GARCIA-DORADO
HEART. 2016 Mar 1; . doi:10.1136/heartjnl-2015-308421; PMID:26802099
B. GONZALEZ, M. PASCUAL, L. GUIJARRO, A. GONZALEZ, O. PUERTOLAS and L. LATRE
Atencion Primaria. 2015 Apr 1; . doi:10.1016/j.aprim.2014.06.003; PMID:25212720
B. SALVADOR-GONZALEZ, L. RODRIGUEZ-LATRE, R. GUELL-MIRO, V. ALVAREZ-FUNES, H. SANZ-RODENAS and F. TOVILLAS-MORAN
NEFROLOGIA. 2013 Jan 1; . doi:10.3265/Nefrologia.pre2013.Apr.11929; PMID:23897188