Juan José Cabré Vila

El projecte DigiDiab pilot Spain se centra en la implementació i avaluació del sistema GlucoTab en residències de gent gran i atenció domiciliària a la regió de Camp de Tarragona. GlucoTab és un dispositiu mèdic marcat amb CE de classe IIa, indicat per la gestió digitalitzada i centrada en el pacient de la diabetis en hospitals, residències de gent gran i atenció domiciliària. Aquest dispositiu proporciona assistència en la dosificació d’insulina i suport en la presa de decisions, millorant la seguretat i l’eficàcia del tractament de la diabeti L’objectiu principal és avaluar l’eficàcia del sistema GlucoTab en la gestió de la diabetis tipus 2, mantenint els nivells de glucosa en sang dins del rang objectiu. A més, es busca avaluar la usabilitat, seguretat i rendibilitat del sistema comparat amb les pràctiques actuals.
El GlucoTab és un sistema de suport per a professionals de la salut que proporciona recomanacions automatitzades de dosis d’insulina, ajustant-se a les necessitats variables dels pacients per mantenir la glucosa en sang en el rang objectiu de manera segura. Aquesta tecnologia innovadora té el potencial de millorar la gestió de la diabetis, reduir complicacions i costos associats, i augmentar la satisfacció dels pacients i professionals de la salut.
L’estudi inclou pacients amb diabetis tipus 2 tractats amb insulina basal, amb una durada de tractament de tres mesos. Es realitzaran mesures de resultat primàries i secundàries per avaluar l’eficàcia, seguretat, usabilitat i rendibilitat del sistema. Els resultats de l’estudi proporcionaran dades valuoses per a la implementació a gran escala del sistema GlucoTab en entorns de cura de llarga durada i atenció domiciliària.

Antecedents: La diabetis és un important problema de salut per la seva alta prevalença, la seva forta morbiditat i l’elevat volum de recursos sanitaris que consumeix. Pel que fa als costos directes del sistema nacional de salut, uns estudis mostren que la diabetis tipus 2 consumeix al voltant d’un 15%; altres estudis situen el cost de la diabetis mellitus tipus 2 (DM2), a l’atenció sanitària,
prop dels 2500 milions d’euros anuals.
La diabetis tipus 2 és una malaltia complexa, que empitjora les alteracions de la producció d’insulina i de la resistència a aquesta, afavorint l’aparició de complicacions vasculars i cardiovasculars de la pròpia malaltia. La coexistència de la diabetis, juntament amb la hipertensió, dislipèmies, obesitat, síndrome
metabòlica i hàbit tabàquic, contribueix al desenvolupament d’altres complicacions com la
retinopatia diabètica, nefropatia diabètica i peu diabètic.
Els factors de risc més importants per l’aparició d’aquesta malaltia són: l’obesitat, l’adipositat
central, la inactivitat física i uns hàbits d’alimentació poc saludables (dieta hipercalòrica amb un
elevat consum de greixos i un baix consum de fibra vegetal) (Steyn i cols., 2004).
Per tot això, aquest, és un estudi pioner dins el “Programa per a la promoció d’una alimentació
saludable i la prevenció i abordatge de malalties a l’atenció primària i comunitària” de l’Institut
Català de la Salut, en què es vol valorar la intervenció feta pel Dietista-Nutricionista dins l’atenció
primària i específicament de la seva cartera de serveis. A més, la intervenció nutricional a pacients
amb DM2 mitjançant el midó resistent, i la utilització de l’àcid acètic del vinagre, s’han estudiat
ben poc a Catalunya.
Hipòtesis: La intervenció mitjançant l’educació nutricional, amb recomanacions sobre a la
incorporació del midó resistent i de l’àcid acètic del vinagre a la dieta, millorarà el control glucèmic
(reduirà les xifres de glucosa basal en dejú, de glucosa postprandial i d’HbA1c); per tant hi haurà
una millor resposta en el tractament i/o control de la malaltia en pacients amb DM2.
Objectiu principal: Avaluar i determinar l’efectivitat del programa “Alimentació i Diabetis tipus 2”.
IMP-226-CT V03
Objectius específics: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció amb la incorporació de noves pautes
alimentàries (segons el programa d’intervenció) en la població cribada amb Diabetis Mellitus tipus
2. Determinar les barreres i els facilitadors de l’aplicació del programa. Descriure la millora en la
resistència a la insulina dels participants. Descriure l’evolució de la motivació dels pacients al llarg
de les sessions d’intervenció.
METODOLOGIA: Disseny: Assaig comunitari d’intervenció amb grup control i aleatori. Àmbit i
període d’estudi: Atenció Primària i Comunitària. Durant un període de 2 anys. Població d’estudi:
homes i dones d’entre 30 i 70 anys diagnosticats amb Diabetis mellitus tipus 2. Intervenció: Tots
els participants rebran la intervenció en format de sessions grupals, el grup d’intervenció (GI) a
més rebrà recomanacions i formació específiques sobre el midó resistent i sobre l’efecte de l’àcid
acètic del vinagre en el metabolisme dels hidrats de carboni. Determinacions: Es duran a terme
durant 2 anys mitjançant l’autocontrol de la malaltia, amb determinacions periòdiques de la
glucèmia basal i la postprandial (tres determinacions per setmana: 1 determinació de glucèmia
basal i 2 determinacions de glucèmia postprandial). També és realitzarà de forma rutinària i dins
del protocol rutinari establert en pacients amb Diabetis tipus 2, una determinació mitjançant
analítica de laboratori (extracció sanguínia) dels valors d’HbA1c. Aquests valors s’enregistraran
dins l’aplicació de l’eCAP Assistencial.
A l’inici i al final del programa també es realitzaran dos tests, ja inclosos i validats que estan
disponibles dins l’aplicació de l’ECAP Assistencial, el Qüestionari d’Adherència a la Dieta
Mediterrània (QADM), per la valoració dels hàbits alimentaris i el test URICA per la valoració de
l’estat emocional del pacient per afrontar el canvi d’hàbits alimentaris.
Anàlisis estadístic: S’avaluaran els factors determinants (glucèmia basal, glucèmia postprandial,
HbA1c, Test URICA i QADM); i es compararan els resultats de l’inici i del final de la intervenció,
mitjançant un anàlisis de regressió logística.
Resultats esperats: Els valors d’HbA1C, la glucèmia basal i la glucèmia postprandial tindran millors
resultats en el grup d’intervenció que en el grup control. A més, millorarà l’adherència a la dieta
mediterrània i la posició en l’escala motivacional. Per tant, en el grup d’intervenció hi haurà una
millorar en la resistència a la insulina i en el control de la malaltia.
Aplicabilitat: Els resultats de la investigació podran aportar millores per la prevenció de
complicacions de la Diabetis M. tipus 2, així com la disminució de la prevalença de les
complicacions de la malaltia i el millor control d’aquesta en pacients ja diagnosticats; a més de
generar noves estratègies nutricionals per l’abordatge del pacient amb Diabetis Mellitus tipus 2.
Amb els resultat obtinguts es podrà valorar l’aplicació i la implantació del programa d’intervenció
en alimentació i Diabetis tipus 2 en la població general en l’entorn comunitari; així mateix es
podran fer actualitzacions a les guies de pràctica clínica.
Rellevància: Aquest programa de caire educacional en alimentació i diabetis tipus 2 és de fàcil
aplicació en l’àmbit de l’Atenció Primària i comunitària, ja que forma part de la cartera de serveis
del Dietista-Nutricionista. No requereix de la prescripció de fàrmacs i, promou uns hàbits
d’alimentació i un estil de vida saludables, amb l’objectiu de prevenir i millorar les complicacions
de la malaltia.

DP-TRANSFERS es un proyecto público en curso a gran escala que traslada un modelo coste-efectivo de prevención de la diabetes (DE-PLAN-CAT) al máximo de centros de atención primaria donde es factible en Cataluña. Se dirige primero a profesionales y luego a participantes con riesgo alto de diabetes (FINDRISC>11 y/ó prediabetes). Consta de 3 etapas (detección, intervención sobre estilo de vida y seguimiento), 2 intensidades (módulos básico y de continuidad) y 4 canales de traslación (interrelación institucional, talleres para facilitadores, interacción técnica audio-visual y sitio WEB). Se llevó a cabo un análisis intermedio descriptivo del proceso de traslación a los 2 años (tras el cierre de la fase de cribado).
Participaron 647 profesionales desde 123 centros de salud (población atendida: 1,6 millones). De 2381 sujetos cribados, 1713 (72%) accedieron a intervención (190 grupos) y 936 (54,6%) ya habían finalizado: 409 (43,7%) tras recibir el módulo básico, 161 (17,2%) completando un año y 366 (39,1%) los 2 años, evidenciando la factibilidad de la implementación a corto plazo usando recursos públicos existentes. El proyecto DP-TRANSFERS-Eco propone ahora un análisis económico de la implementación basado en el coste directo de los recursos consumidos (materiales, humanos y temporales), así como en el coste ajustado a efectividad (incidencia de diabetes) y por calidad de vida relacionada con la salud (EQ5D5L).

Antecedents: en funció de les troballes de l’estudi SIDIAP 2013, on es va apreciar que aquells individus amb Síndrome Metabòlica (SM) i depressió tenien fins un 30% més de risc de presentar esdeveniments cardiovasculars, i que va ser objecte d’una tesi doctoral per part de la sol·licitant, a banda de diverses publicacions (mirar llistat al final), es planteja una extensió del seguiment a 10 anys de la cohort que es compleix al 2019.

Hipòtesi: el diagnòstic de SM condiciona un alt risc cardiovascular, que s’incrementa amb situacions de patologia mental i també de deprivació socioeconòmica.
Objectius: Determinar el risc cardiovascular (RCV) associat a cadascuna de les diferents combinacions de trets clínics que configuren la síndrome metabòlica (SM) en un seguiment a 10 anys a Catalunya, i determinar el RCV addicional associat a la presència de trastorns depressius/ansietat en individus amb SM.

L’objectiu de l’estudi és descriure l’ús de dulaglutida en diferent subpoblacions de pacients en diferents països europeus. Per avaluar aquests objectiu es descriurà la freqüència d’us de dulaglutide en la població cataracteritzada per edad, gènere, principals comorbilitats i co-prescripcions en els següents sub-grups d’interés:

– Pacients amb insuficiència renal severa.
– Pacients amb malaltia hepàtica.
– Pacients amb insuficiència cardíaca.
– Pacients amb malatia gastrointestinal severa.
– Nens i adoloscents de menys de 18 anys.
– Pacients a partir de 75 anys.
– Embaràs i dones lactants.

També es vol identificar l’ús fora d’indicació (‘off-label’) de dulaglutide, considerant els errors de prescripció i/o fora d?indicació a les diferents poblacions d?interés.

Evidència científica ben contrastada avala l?eficàcia de la intervenció intensiva en l?estil de vida per retardar l?aparició de la diabetis tipus2. No obstant això, la translació des de l?assaig clínic a l?entorn comunitari ha estat difícil a tot arreu. En un projecte previ varem demostrar que reduir substancialment la incidència de diabetis en atenció primària és viable i cost-efectiu, mitjançant intervenció intensiva en individus d?alt risc.

El present projecte forma part d?un programa de translació a gran escala que implementa aquella intervenció preventiva mitjançant una proposta acordada a nivell nacional. La finalitat és comparar l?efecte, la qualitat i el grau de satisfacció d?una intervenció preventiva tradicional (facilitada per professionals de la salut) amb la resultant d?associar un nou mètode de transferència basat en tecnologia 2.0, a través d?un dispositiu facilitador virtual de prestacions ben conegudes.

La metodologia rau en una estratègia comunitària de 3 passos (detecció, intervenció i seguiment), una intervenció de dues intensitats (mòdul bàsic i mòdul de continuïtat) lliurada en condicions reals de treball i 4 canals de transferència (relacions institucionals, tallers de formació de facilitadors, tecnologia col?laborativa i lloc web). Participen 91 centres i 328 professionals amb una població de referència de 1,4 milions d?habitants i 145.000 destinataris potencials (45-75 anys) amb risc de diabetis.

Esperem aportar fórmules factibles d?avaluar el risc de diabetis, lliurar la intervenció i donar suport al manteniment dels canvis de comportament reeixits. La possible utilitat d?associar un facilitador virtual de la intervenció també serà avaluada.

La diabetis mellitus és la primera causa de polineuropatia en el món occidental. La neuropatia diabètica és la complicació més freqüent de la diabetis i pot arribar a una gran transcendència clínica a causa, fonamentalment, del dolor i la possibilitat d?ulceració en extremitats inferiors. A més, és una causa rellevant de morbimortalitat entre els pacients afectats per la diabetis.

Encara que la seva gènesi és encara desconeguda, s?associa amb la hiperglucèmia crònica qual cosa suggereix una possible implicació etiopatogènica dels productes avançats de glicació. En la gestió mèdica de la neuropatia, la detecció precoç és l?aspecte més notable ja que la regulació de la glucèmia i l’ús de determinats fàrmacs poden millorar la seva evolució progressiva però tant més com més aviat s?apliquin. Entre les troballes pròpies de la neuropatia diabètica la més primerenca és la disfunció de fibres C amielíniques i la primera manifestació clínica és una alteració del reflex sudomotor de les glàndules eccrines. Aquesta primera alteració és actualment evidenciable amb l?ús d’una nova tecnologia, el mesurament de la conductància electroquímica dèrmica. És una prova no invasiva, senzilla i probablement cost-efectiva la valoració de la qual planteja aquest projecte. Es presenta el disseny d’un estudi per avaluar la factibilitat i efectivitat de mesurar la conductància electroquímica dèrmica (expressió quantitativa del reflex sudomotor) com a prova de cribratge de la neuropatia diabètica en els pacients que utilitzen serveis públics d?atenció primària de salut.

La diabetis tipus 2 és una malaltia prevenible important i un problema creixent de salut pública. En planificar les mesures preventives de la diabetis, les persones amb risc alt han de ser dirigides cap a intervencions per modificar el seu estil de vida mitjançant un enfocament polietàpic, adaptat a la situació local. Eines predictives simples com el Finnish Diabetis Risk Score (FINDRISC) són útils per identificar individus en risc i podrien reduir tant costos com inconvenients de la detecció. S?ha recomanat seguir un procediment de dos passos: primer, els subjectes es seleccionarien mitjançant la puntuació de risc; i segon, per a aquells amb risc alt, s?avaluaria el diagnòstic determinant la glucèmia (basal o també a les 2 hores d’una sobecàrrega oral amb glucosa), l’hemoglobina glucosil·lada (HbA1c) o ambdós indicadors. Recentment es va suggerir que la progressió a diabetis també pot ser retardada per una intervenció intensiva quan s?aplica durant la pràctica real en atenció primària de salut als subjectes d?alt risc identificats prèviament amb l’escala FINDRISC. Si es pogués demostrar que la puntuació de risc té aplicació general, podria ser una ajuda a la decisió de quins subjectes podrien beneficiar de la intervenció intensiva sobre l’estil de vida. Per això convindria conèixer el rendiment en condicions reals i la viabilitat del FINDRISC, adaptant el seu ús en la nostra atenció primària, per a la detecció precoç de trastorns glucídics presents i futurs. Per aquest motiu, el projecte planteja com a objectiu principal avaluar un nou qüestionari (CATDRISC) que augmenti el rendiment de FINDRISC i fer-ne la translació a la pràctica clínica de la nostra atenció primària.

Objectiu: Determinar l´efectivitat d´una xarxa de reanimadors activats automàticament mitjançant smartwatch i Smartphone en la reducció del temps d´inici de les maniobres de reanimació.
Disseny: Es desenvolupa en 4 fases a) validació d´una APP per smartwatch desenvolupada per a generar de forma automática una alerta sanitària en cas d´Aturada Cardíaca Extrahospitalària (ACR-EH) no observada, b) Curs de formació en tècniques de Reanimació Cardiopulmonar básica (RCP) i ús de DEA dirigit a familiars de malalties cardíaques c) creació d´una xarxa de voluntaris formats en RCP que cobreix la ciutat de Reus, formada a partir de familiars de cardiopates i personal sanitari i d) Estudi de simulació on els voluntaris serán activats de forma automàtica (Smartphone) per atendre ACR-EH. L’estudi es realitzarà mitjançant l´activació en 137 ocasions de l´app d´smartwatch. En 67 ocasions l’alerta será enviada als voluntaris més propers i al Centre d´Urgències d´Atenció Primària (CUAP) de Reus (Grup Intervenció), i en 67 ocasions únicament s’enviarà l’alerta al CUAP (Grup Control)
Dades a registrar: Temps d´arribada del primer reanimador, tipus de primer reanimador (personal CUAP o voluntari de la xarxa RCP), el temps d´inici de maniobres i la competencia en la realització de les maniobres.
Anàlisi estadística Prova de la t d´Student determinant les diferències del temps d´inici de les maniobres de RCP.
Resultats esperats: el temps d’inici de les maniobres de RCP serà menor en el grup intervenció (xarxa de RCP) comparat en el grup control (CUAP).

OBJETIVOS: Determinar la efectividad de la implementación de distintas herramientas pro-activas y reactivas en la Seguridad del Paciente para definir un nuevo mapa de riesgo en Atención Primaria.

MÉTODOS:
Diseño: El estudio se realizará en tres fases: a) Estudio observacional descriptivo transversal para describir los incidentes notificados; b) estudio cuasi-experimental en que se compararan los incidentes notificados con los del estudio APEAS; c) estudio cualitativo para validar el mapa de riesgos resultante, así como las posibles estrategias de mejora que se deriven, por un comité externo de expertos mediante el método de Delphi.
Ámbito de estudio: Todos los centros de la Dirección de Atención Primaria (AP) del Camp de Tarragona (CT).
Sujetos de estudio: todos los incidentes (incluyen eventos adversos) notificados por profesionales de los centros de AP del CT.

Variables respuesta: Incidente, Evento adverso y Evento adverso evitable

Antecedentes:
La infección por H pylori tiene una alta prevalencia y está relacionada con trastornos como dispepsia, úlcera péptica o cáncer gástrico. Su erradicación contribuye a la curación de estos procesos. Hay controversia en utilizar la triple o cuádruple terapia para la erradicación.
Hipótesis:
La triple terapia durante 10 días es efectiva en más del 80% de los casos en Atención Primaria.
Objectivos:
Estimar la proporción de erradicación del H pylori con la triple terapia (amoxicilina 1g/12h, claritromicina 500mg/12h y omeprazol 20mg/12h durante 10 días) en pacientes con dispepsia ulcerosa
Metodología:
Estudio observacional prospectivo. Se incluyen pacientes diagnosticados de dispepsia ulcerosa con infección por H. pylori en centros de atención primaria de Cataluña. Se eligen centros de forma aleatoria estratificando por territorio, ruralidad y nivel socioeconómico. Los pacientes recibirán triple terapia durante 10 días. Se hará retest con prueba de antígeno en heces a las 4 semanas de finalizar el tratamiento.

Evidència científica ben contrastada avala l?eficàcia de la intervenció intensiva en l?estil de vida per retardar l?aparició de la diabetis tipus2. No obstant això, la translació des de l?assaig clínic a l?entorn comunitari ha estat difícil a tot arreu i esdevé el principal desafiament de la recerca en el camp de la prevenció de la diabetis.
En un assaig comunitari previ varem demostrar que reduir substancialment la incidència de diabetis en atenció primària és viable i cost-efectiu, mitjançant intervenció intensiva en individus d?alt risc. El present projecte DP-TRANSFERS (3 anys) esdevé un programa de translació a gran escala que implementa una intervenció adaptada, mitjançant una proposta acordada a nivell nacional.
La metodologia es basa en una estratègia comunitària de 3 passos (detecció, intervenció i seguiment), que inclou una intervenció de dues intensitats (mòdul bàsic i mòdul de continuïtat) lliurada en condicions reals de treball i transferida a través de 4 canals (relacions institucionals, tallers de formació de facilitadors, tecnologia col?laborativa i lloc web). Inicialment participaran 90 centres (25% de tots els d?atenció primària), amb una població de referència de 1,6-1,8 milions d?habitants i una estimació de 0,32 milions de participants (45-75 anys) amb risc de diabetis.
Per tal de determinar la sostenibilitat, l?efecte, la qualitat del programa i el grau de satisfacció, s?ha projectat una anàlisi estadística de la població destinatària (facilitadors i participants) i d?una mostra estratificada representativa (n=920; poder estadístic 82,5%; errors tipus 1/tipus 2: 5%/20%). Aquesta projecció clarificarà fórmules factibles i eficaces d?avaluar el risc de diabetis, lliurar la intervenció i donar suport al manteniment dels canvis de comportament reeixits.
Esperem desenvolupar una estratègia coherent d?acostament a la societat basada en la ràpida accessibilitat als centres d?atenció primària. Així es podrà avaluar tant l?efecte de la intervenció en l?estil de vida, com el propi procés de translació.

La diabetes tipo 2 es una enfermedad prevenible importante y un creciente problema de salud pública. Al planificar medidas preventivas, las personas con riesgo de diabetes deberían participar en intervenciones de modificación del estilo de vida y estas intervenciones deberían ser trasladadas a la práctica asistencial, particularmente en atención primaria. Precisamente, la traslación a un entorno comunitario es actualmente el principal desafío de la investigación en prevención de la diabetes.

Durante los últimos años se ha documentado que el uso de sistemas persuasivos de intervención basados en la programación informática, el empleo de Internet, la telefonía móvil y diversos dispositivos de enlace (podómetros, acelerómetros) puede mejorar y rentabilizar las intervenciones de prevención de la diabetes. Este proyecto propone comparar la efectividad de los sistemas clásicos de intervención en población de riesgo (facilitada habitualmente por profesionales de la salud) con la resultante de asociar un nuevo método de transferencia de la intervención basado en tecnología 2.0, a través de un dispositivo facilitador virtual de prestaciones bien contrastadas.

El nuevo proyecto prosigue una línea continua de investigación sobre prevención de la diabetes iniciada con el proyecto europeo DE-PLAN-CAT (PI050033 y RD06/0018/0008), su análisis de coste-efectividad (PI09/001112) y el proyecto DP-TRANSFERS que promueve la traslación a gran escala (91 centros de atención primaria y 385 profesionales implicados) de una intervención cuya relación de coste-efectivad ya fue demostrada (PI14/00122).

La diabetis mellitus és la primera causa de polineuropatia en el món occidental. La neuropatia diabètica és la complicació més freqüent de la diabetis i pot arribar a una gran transcendència clínica a causa, fonamentalment, del dolor i la possibilitat d?ulceració en extremitats inferiors. A més, és una causa rellevant de morbimortalitat entre els pacients afectats per la diabetis. Encara que la seva gènesi és encara desconeguda, s?associa amb la hiperglucèmia crònica qual cosa suggereix una possible implicació etiopatogènica dels productes avançats de glicació. En la gestió mèdica de la neuropatia, la detecció precoç és l?aspecte més notable ja que la regulació de la glucèmia i l’ús de determinats fàrmacs poden millorar la seva evolució progressiva però tant més com més aviat s?apliquin. Entre les troballes propies de la neuropatia diabètica la més primerenca és la disfunció de fibres C amielíniques i la primera manifestació clínica és una alteració del reflex sudomotor de les glàndules eccrines. Aquesta primera alteració és actualment evidenciable amb l?ús d’una nova tecnologia, el mesurament de la conductància electroquímica dèrmica. És una prova no invasiva, senzilla i probablement cost-efectiva la valoració de la qual planteja aquest projecte. Es presenta el disseny d’un estudi per avaluar la factibilitat i efectivitat de mesurar la conductància electroquímica dèrmica (expressió quantitativa del reflex sudomotor) com a prova de cribratge de la neuropatia diabètica en els pacients que utilitzen serveis públics d?atenció primària de salut.

OBJETIVOS

PRINCIPALES
? Estimar la prevalencia de uso de las HBPM y los NACO en la atención primaria en sus:
– indicaciones principales autorizadas en la ficha técnica
– indicaciones no autorizadas en la ficha técnica
? Pilotar el cuestionario:
– estimar la viabilidad de la recogida de datos con el cuestionario elaborado a través de los datos retrospectivos de la historia clínica
– estimar el tiempo que se requiere para obtener los casos y rellenar el cuestionario

SECUNDARIOS:
– Caracterizar el perfil de pacientes que usan HBPM o NACO (edad, sexo, tabaquismo e IMC) y la dosis, tiempo de tratamiento y responsable de la prescripción)
– Caracterizar el tipo de pacientes que se usan las HBPM o los NACO para la indicación de profilaxis de la ETV.
– Caracterizar los factores de riesgo relacionados con el uso de NACO para la indicación de fibrilación auricular, el uso previo de AVK e identificar en qué tipo de fibrilación auricular (valvular y no valvular) se usan los NACO.
– Caracterizar el perfil de comorbilidades en los pacientes con ETV que reciben tratamiento anticoagulante.

Hi ha evidencia de l’associació que existeix entre la funció pulmonar i diversos nutrients, encara que no s’ha observat cap relació entre la Dieta Mediterrània (DM) com a patró
alimentaria i la funció pulmonar. Objectiu
Avaluar l’efecte d’una intervenció nutricional multicomponent per augmentar l’adherència a la DM sobre la funció pulmonar en fumadors sense malaltia respiratòria prèvia.
Metodologia
Disseny: Assaig clínic aleatoritzat, paral·lel i controlat. Àmbit: 4 centres d’Atenció Primària de Catalunya (Espanya). Participants: Fumadors actius (consum > 10 paquets-any) de 35-70 anys, participants de l?Estudi RESET, amb accés a Internet i que hagin signat el consentiment informat. Intervenció: Durant 2 anys, una nutricionista realitzarà una intervenció multicomponent basada en: 1) una sessió personalitzada d’educació nutricional anual, 2) una eina informàtica 2.0, el Bloc nutricional DIET i 3) contacte telefònic anual, com a reforç de la intervenció. El grup control seguirà la seva dieta habitual. Durant la visita anual es realitzarà una valoració del patró dietètic mitjançant un qüestionari de 14 ítems i de la funció pulmonar per espirometria forçada en ambdós grups. Anàlisi: per intenció de tractar. La unitat d’anàlisi serà l’individu fumador. Es compararan paràmetres de funció pulmonar en tots dos grups en funció de l’adherència al patró de DM.
Implicacions: Aquest estudi podria aportar dades de l’acció protectora del patró DM sobre la funció pulmonar en fumadors. Si es confirmen els resultats, aquests individus podrien beneficiar-se d’una intervenció nutricional, juntament amb la recomanació fonamental de l’abandonament de l’hàbit tabàquic.

Objectius: Determinar el risc cardiovascular (RCV) associat a cadascuna de les diferents combinacions de trets clínics que configuren la síndrome metabòlica (SM) i determinar el RCV addicional associat a la presència de trastorns depressius/ansietat en individus amb SM. Disseny: Cohorts retrospectives-prospectives per comparar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars entre individus amb diferents combinacions de trets clínics que defineixen la SM i, addicionalment, segons la presència de trastorns d’ansietat/depressius. Ámbit: Catalunya, base de dades SIDIAP Subjectes: Individus de 35-75 anys amb criteris de SM sense malaltia cardiovascular basal. Classificació segons el fenotip clínic de SM i segons la presencia de depressió/ansietat. Variable dependent: Incidència d’esdeveniments cardiovasculars (IAM, angor, AVC), mortalitat. Variables independents: Variables sociodemogràfiques (edat, sexe, MEDEA), clíniques associades al RCV (tabaquisme, fibril·lació auricular) i altres (CRG), farmacològiques (estatines, antiagregants plaquetaris, B-blocadors, antihipertensius, anticoagulants, antidepressius, anxiolítics/hipnòtics, antipsicòtics), variables relacionades amb el servei sanitaris (EQPF i EQA del metge) Rellevància i utilitat dels resultats esperats: Una identificació d’aquells fenotips clínics que, dins de la SM, s’associen a major RCV i que, per tant, es podrien beneficiar més d’intervencions terapèutiques/preventives destinades a disminuir aquest risc ajudaran a un maneig personalitzat i basat en les característiques i necessitats del pacient concret. Alhora, conèixer el RCV addicional associat a la presència de depressió/ansietat pot conduir a un maneig de la salut mental inclòs en un maneig integral de la salut de l’individu. Limitacions: Algunes variables com el perímetre abdominal poden estar infraregistrades, i alguns codis diagnòstics (com els dels problemes psiquiàtrics) poden tenir una validesa limitada.

La prevención de la diabetes tipo 2 es un objetivo prioritario que suele abordarse en atención primaria mediante la detección precoz y una serie de actividades no siempre bien estructuradas. Desde 2005, a partir de un proyecto financiado por la Unión Europea (DE-PLAN), se desarrolla en Cataluña una iniciativa de salud pública cuyo primer objetivo fue evidenciar a 4 años la factibilidad y efectividad de una intervención intensiva sobre el estilo de vida para reducir la incidencia en sujetos tan sólo con riesgo alto pero libres de diabetes (DE-PLAN-CAT). El estudio prosiguió 3 años más con un análisis de coste-efectividad (PREDICE). Ambos proyectos contaron con financiación del ISCIII, colaborando las entidades responsables en investigación (IDIAP Jordi Gol), planificación (Departamento de Salud) y asistencia (Instituto Catalán de la Salud). Se demostró que la intervención es factible en la práctica clínica, es efectiva frenando la incidencia de la diabetes y, además, es coste-efectiva desde la perspectiva del proveedor público de servicios de salud. El mismo grupo de investigación propone ahora expandir dicha intervención, estructurándola para estimular la motivación por cambiar el estilo de vida con un plan de acción individual, colectivo y su refuerzo periódico. A través de un proceso de implementación en tres etapas y dos intensidades, este proyecto de traslación hacia los centros de atención primaria pretende extender el efecto de la intervención al máximo posible de beneficiarios.

La diabetes tipo 2 es una enfermedad prevenible importante y un problema creciente de salud pública. Al planificar las medidas preventivas de la diabetes, las personas con riesgo alto deben ser dirigidas a intervenciones para modificar su estilo de vida mediante un enfoque polietápico, adaptado a la situación local. Herramientas predictivas simples como el Finnish Diabetes Risk Score (FINDRISC) son útiles para identificar individuos en riesgo y podrían reducir tanto costes como inconvenientes de la detección. Se ha recomendado seguir un procedimiento de dos pasos: primero, los sujetos se seleccionarían mediante la puntuación de riesgo; y segundo, para aquellos con riesgo alto, se evaluaría el diagnóstico determinando la glucemia (basal o también a las 2 horas de una sobecarga oral con glucosa), la hemoglobina glucosilada (HbA1c) o ambos indicadores. Recientemente se sugirió que la progresión a diabetes también puede ser retrasada por una intervención intensiva cuando se aplica durante la práctica real en atención primaria de salud a los sujetos de alto riesgo identificados previamente con la escala FINDRISC. Si se pudiese demostrar que la puntuación de riesgo tiene aplicación general, podría ser una ayuda a la decisión de qué sujetos podrían beneficiarse de la intervención intensiva en estilos de vida. Para ello convendría conocer el rendimiento en condiciones reales y la viabilidad del FINDRISC, adaptando su uso en nuestra atención primaria, para la detección precoz de trastornos glucídicos presentes y futuros. Por este motivo, el proyecto plantea como objetivo principal desarrollar y evaluar un nuevo cuestionario (CATDRISC) que aumente el rendimiento de FINDRISC.

El dolor musculoesquelético crónico y la depresión constituyen condiciones patológicas extremadamente habituales y relevantes que frecuentemente se presentan de forma comórbida multiplicándose el impacto en la salud, empeorando el pronóstico y complicándose la asistencia. El manejo integrado de ambos trastornos representa una oportunidad para obtener mejores resultados clínicos. OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa de abordaje integrado para el dolor músculo-esquelético crónico y la depresión comportará mejores resultados clínicos que el abordaje habitual en atención primaria. MÉTODOS: Diseño: Ensayo clínico controlado aleatorizado por conglomerados con dos ramas alternativas: 1) Intervención: Programa integrado para depresión/dolor crónico, y 2) Control: tratamiento habitual. Ubicación: 20 centros de salud en la provincia de Tarragona. Pacientes: Adultos con dolor músculo-esquelético moderado/severo (Escala de intensidad del dolor/Brief Pain Inventory >5 puntos), con más de tres meses de evolución y con criterios diagnósticos de episodio depresivo mayor (DSM-IV). Muestra: La muestra total será de 330 pacientes repartidos en 42 clusters de 8 pacientes. Cluster: pacientes registrados con un mismo médico. Intervención: Programa estructurado para uen manejo integrado depresión/dolor con tres componentes principales: 1) Manejo optimizado de la depresión mayor, 2) Case Management, y 3) Intervención psicoeducativa grupal. Medición de los resultados: Entrevistas “ciegas” a los 0, 3, 6 y 12 meses. Variables de resultado principales: – Sintomatología depresiva (Hopkins Symptom Checklist-20): Gravedad, tasa de respuesta y tasa de remisión. – Sintomatología dolorosa (Brief Pain Inventory). Intensidad e interferencia, tasa de respuesta. – Discapacidad atribuible al dolor (Roland-Morris Disability Questionnaire). – Discapacidad por problemas psicológicos (Sheehan Disability Inventory). – Calidad de Vida relacionada con la salud (EuroQol-5D).

La diabetes mellitus es la primera causa de polineuropatía en el mundo occidental. La neuropatía diabética es la complicación más frecuente de la diabetes y puede alcanzar una gran trascendencia clínica a causa, fundamentalmente, del dolor y la posibilidad de ulceración en extremidades inferiores. Además, es una causa relevante de morbimortalidad entre los pacientes afectados por la diabetes. Aunque su génesis es todavía desconocida, se asocia con la hiperglucemia crónica lo cual sugiere una posible implicación etiopatogénica de los productos avanzados de glicación. En la gestión médica de la neuropatía, la detección precoz es el aspecto más notable puesto que la regulación de la glucemia y el uso de determinados fármacos pueden mejorar su evolución progresiva pero tanto más cuanto antes se apliquen. Entre los hallazgos propios de la neuropatía diabética el más temprano es la disfunción de fibras C amielínicas, cuya primera manifestación clínica es una alteración del reflejo sudomotor de las glándulas ecrinas. Esta primera alteración es actualmente evidenciable con el uso de una nueva tecnología, la medición de la conductancia electroquímica dérmica. Es una prueba no invasiva, sencilla y probablemente coste-efectiva cuya valoración plantea este proyecto. Se presenta el diseño de un estudio para evaluar la factibilidad y efectividad de medir la conductancia electroquímica dérmica (expresión cuantitativa del reflejo sudomotor) como prueba de cribado de la neuropatía diabética en los pacientes que utilizan servicios públicos de atención primaria de salud.

Evaluar el efecto del tratamiento combinado y temprano con metformina, sitagliptina o metformina más sitagliptina asociado a la modificación del estilo de vida (dieta y ejercicio), frente a sólo la modificación del estilo de vida en adultos con hiperglucemia (intolerancia a la glucosa, glucemia alterada en ayunas o diabetes recién diagnosticada no complicada ni tratada previamente) sobre el desarrollo de complicaciones vasculares. Ensayo clínico no comercial iniciado por investigadores, multicéntrico, aleatorizado, abierto, en cuatro grupos paralelos, controlado, con evaluación ciega de resultados. Población participante: 45-74 años con glucemia en ayunas>100 mg/dl o 2 horas poscarga de glucosa>140 mg/dl) o diabetes desconocida o reciente, sin tratamiento con fármacos ni evidencia clínica de enfermedad cardiovascular (n = 600). Intervenciones: Grupo 1: Intervención sobre estilo de vida.
Grupo 2: intervención sobre estilo de vida + metformina 850 mg/dos veces al día. Grupo 3: Intervención sobre estilo de vida + 100 mg/una vez al día de sitagliptina. Grupo 4: Intervención sobre estilo de vida y combinación de sitagliptina 100 mg/día + metformina
1000 mg/día. Primera fase (3 meses) evaluando la tolerancia a fármacos. Segunda fase (24 meses) de tratamiento. Principales variables a evaluar: (a) Indicador combinado microvascular – variable principal del proyecto europeo matriz e-PREDICE financiado por el FP7 de la UE (puntuación 0-4) – de los cambios detectados en la retina (escala ETDRS), en el cociente albúmina/creatinina y en la prueba de neuropatía sobre el reflejo axonal sudomotor (QSART); (b) Cambios en la función endotelial valorando el índice PAT mediante el método EndoPAT y (c) Cambios en el grosor de la íntima-media carotídea (cIMT) medido con el sistema Cardiohealth Station. Además, se investigará su correlación con los cambios en el biomarcador de inflamación TWEAK y de daño endotelial FasLigand.

Evaluar el efecto del tratamiento combinado y temprano con metformina, sitagliptina o metformina más sitagliptina asociado a la modificación del estilo de vida (dieta y ejercicio), frente a sólo la modificación del estilo de vida en adultos con hiperglucemia (intolerancia a la glucosa, glucemia alterada en ayunas o diabetes recién diagnosticada no complicada ni tratada previamente) sobre el desarrollo de complicaciones vasculares. Ensayo clínico no comercial iniciado por investigadores, multicéntrico, aleatorizado, abierto, en cuatro grupos paralelos, controlado, con evaluación ciega de resultados. Población participante: 45-74 años con glucemia en ayunas>100 mg/dl o 2 horas poscarga de glucosa>140 mg/dl) o diabetes desconocida o reciente, sin tratamiento con
fármacos ni evidencia clínica de enfermedad cardiovascular (n = 600). Intervenciones: Grupo 1: Intervención sobre estilo de vida.
Grupo 2: intervención sobre estilo de vida + metformina 850 mg/dos veces al día. Grupo 3: Intervención sobre estilo de vida + 100 mg/una vez al día de sitagliptina. Grupo 4: Intervención sobre estilo de vida y combinación de sitagliptina 100 mg/día + metformina 1000 mg/día. Primera fase (3 meses) evaluando la tolerancia a fármacos. Segunda fase (24 meses) de tratamiento.
Principales variables a evaluar: (a) Indicador combinado microvascular – variable principal del proyecto europeo matriz e-PREDICE financiado por el FP7 de la UE (puntuación 0-4) – de los cambios detectados en la retina (escala ETDRS), en el cociente albúmina/creatinina y en la prueba de neuropatía sobre el reflejo axonal sudomotor (QSART); (b) Cambios en la función endotelial valorando el índice PAT mediante el método EndoPAT y (c) Cambios en el grosor de la íntima-media carotídea (cIMT) medido con el sistema Cardiohealth Station. Además, se investigará su correlación con los cambios en el biomarcador de inflamación TWEAK y de daño endotelial FasLigand.

El riesgo en los pacientes diabéticos de sufrir un evento cardiovascular es de dos a cinco veces superior respecto a los no diabéticos. Por otro lado, la insuficiencia renal incrementa el riesgo de eventos cardiovasculares. La nefropatía diabética se desarrolla hasta en un 40% de los pacientes diabéticos, incrementando su riesgo de sufrir ECV. Se ha observado que la adherencia a la dieta mediterránea disminuye hasta un 25% el riesgo de ECV. Tras realizar una búsqueda bibliográfica no se ha encontrado ningún estudio que evalúe el efecto de la dieta mediterránea sobre la insuficiencia renal en pacientes diabéticos.
El objetivo principal será evaluar los posibles efectos beneficiosos de la adherencia a la dieta mediterránea sobre la insuficiencia renal en pacientes diabéticos tipo 2. Además, se intentará evaluar la relación de la dieta mediterránea con las diferentes complicaciones y factores de riesgo cardiovasculares y con el control de la diabetes tipo 2 en estos pacientes.
El estudio propuesto es transversal multicéntrico con población de Terres de l’Ebre, de Reus y Terrassa. La población de estudio será exclusivamente de diabéticos tipo 2, que se dividirán en dos grupos, los que siguen la dieta mediterránea y los que no la siguen. La insuficiencia renal se medirá con la formula MDRD4. La adherencia a la dieta se medirá con la encuesta alimentaria validada del grupo PREDIMED.

OBJECTIU: Analitzar la relació de cost-efectivitat d’un programa preventiu de la diabetis tipus 2 en subjectes amb alt risc, inclosos en una intervenció sobre l’estil de vida. DISSENY: Anàlisi de cost-efectivitat de les mesures educatives desenvolupades específicament pel projecte europeu de salut pública (DE-PLAN-SANCO-2004-310), aplicat a Catalunya (DE-PLAN-CAT, projecte FIS, PI05/0033), per a prevenir la diabetis tipus 2. Aquest projecte va suposar un doble garbellat de subjectes de risc associat a una intervenció preventiva continuada i avaluable per a modificar l’estil de vida. EMPLAÇAMENT: Atenció primària de salut, 8 àrees de referència (Institut Català de la Salut), 60 unitats bàsiques implicant a 150 professionals (medicina+infermeria). INTERVENCIONS: Estudi de dades de 552 subjectes (sobre 2054 garbellats) que van formar la cohort en 2006, seguida 2 anys. Prolongació del seguiment a 4 anys i addició de 1062 nous garbellats que suposen 241 nous casos de seguiment. MESURAMENTS: Costos, diferència de costos, efectivitat (QALY guanyats), diferència d’efectivitat i cost-efectivitat incremental (?/QALY guanyat). S’inclouran costos directes i indirectes derivats dels canvis de l’estil i qualitat de vida, mitjançant qüestionaris validats. CONTRIBUCIÓ: Demostrar l’efectivitat real de la intervenció aportant dades rellevants i aplicables sobre el cost-efectivitat de programes realitzats en condicions reals de pràctica clínica en atenció primària.

OBJETIVO: Analizar la relación de coste-efectividad de un programa preventivo de la diabetes tipo 2 en sujetos con alto riesgo, incluidos en una intervención sobre el estilo de vida.
DISEÑO: Análisis de coste-efectividad de las medidas educativas desarrolladas específicamente por el proyecto europeo de salud pública (DE-PLAN-SANCO-2004-310), aplicado en Cataluña (DE-PLAN-CAT, proyecto FIS, PI05/0033), para prevenir la diabetes tipo 2. Este proyecto supuso un doble cribado de sujetos de riesgo asociado a una intervención preventiva continuada y evaluable para modificar el estilo de vida.
EMPLAZAMIENTO: Atención primaria de salud, 8 áreas de referencia (Instituto Catalán de la
Salud), 60 unidades básicas implicando a 150 profesionales (medicina+enfermería).
INTERVENCIONES: Estudio de datos de 552 sujetos (sobre 2054 cribados) que formaron la cohorte en 2006, seguida 2 años. Prolongación del seguimiento a 4 años y adición de 1062 nuevos cribados que suponen 241 nuevos casos de seguimiento.
MEDICIONES: Costes, diferencia de costes, efectividad (QALY ganados), diferencia de efectividad y coste-efectividad incremental (?/QALY ganado). Se incluirán costes directos e indirectos derivados de los cambios del estilo y calidad de vida, mediante cuestionarios validados.
CONTRIBUCIÓN: Demostrar la efectividad real de la intervención aportando datos relevantes y
aplicables sobre el coste-efectividad de programas realizados en condiciones reales de práctica clínica en atención primaria.

OBJETIVO: Analizar la relación de coste-efectividad de un programa preventivo de la diabetes tipo 2 en sujetos con alto riesgo, incluidos en una intervención sobre el estilo de vida.
DISEÑO: Análisis de coste-efectividad de las medidas educativas desarrolladas específicamente por el proyecto europeo de salud pública (DE-PLAN-SANCO-2004-310), aplicado en Cataluña (DE-PLAN-CAT, proyecto FIS, PI05/0033), para prevenir la diabetes tipo 2. Este proyecto supuso un doble cribado de sujetos de riesgo asociado a una intervención preventiva continuada y evaluable para modificar el estilo de vida.
EMPLAZAMIENTO: Atención primaria de salud, 8 áreas de referencia (Instituto Catalán de la
Salud), 60 unidades básicas implicando a 150 profesionales (medicina+enfermería).
INTERVENCIONES: Estudio de datos de 552 sujetos (sobre 2054 cribados) que formaron la cohorte en 2006, seguida 2 años. Prolongación del seguimiento a 4 años y adición de 1062 nuevos cribados que suponen 241 nuevos casos de seguimiento.
MEDICIONES: Costes, diferencia de costes, efectividad (QALY ganados), diferencia de efectividad y coste-efectividad incremental (?/QALY ganado). Se incluirán costes directos e indirectos derivados de los cambios del estilo y calidad de vida, mediante cuestionarios validados.
CONTRIBUCIÓN: Demostrar la efectividad real de la intervención aportando datos relevantes y
aplicables sobre el coste-efectividad de programas realizados en condiciones reales de práctica clínica en atención primaria.

OBJETIVOS: 1) Determinar la asociación de enfermedad cardiovascular en una cohorte para el estudio del Síndrome Metabólico en Atención Primaria con el riesgo cardiovascular (RCV) medido según diversos métodos de cálculo (Framingham, REGICOR, SCORE). 2) Determinar el perfil clínico y analítico (incluyendo parámetros inflamatorios) que se asocia a la aparición de enfermedad cardiovascular, en cualquiera de sus posibles formas. MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio de cohortes prospectivo, de una muestra poblacional en atención primaria, de 10 años de duración. Se estudiaron sujetos de dos Áreas Básicas de Salud con una población total de más de 43.000 pacientes. Se analizó en dicha cohorte la presencia o no de Síndrome Metabólico (SM) por criterios OMS y NCEP. Se elaboró una hoja de recogida de datos y se realizó exploración física y analítica de los individuos, así como un seguimiento anual para descartar enfermedad cardiovascular, así como redefinir el SM si era preciso. Se realizó un análisis multivariante de las variables del estudio respecto la aparición de complicaciones cardiovasculares. RESULTADOS PREVISIBLES: La cohorte cuyos individuos están diagnosticados de Síndrome Metabólico y cuyo RCV sea mayor, probablemente padecerán más eventos cardiovasculares que la cohorte libre del síndrome. Además es de esperar que los parámetros inflamatorios de quienes padezcan eventos sean superiores a los libres de ellos. CONTRIBUCIONES: La principal será identificar el método más preciso de cálculo de RCV que se asocie con la verdadera magnitud de aparición de eventos. Esto permitiría priorizar las intervenciones a realizar sobre problemas de salud según su riesgo de desarrollar enfermedad cardiovascular. Justificaría la inclusión del Síndrome Metabólico como una entidad diferenciada en la lista de problemas. Puede realizarse un cribaje de aquellas situaciones que estadísticamente supongan un riesgo mayor de complicaciones cardiovasculares.

OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa estructurado de abordaje de la depresión comportará mejores resultados de salud en los pacientes (valorados individualmente) que los que se logran con el abordaje habitual en atención primaria. DISEÑO: Ensayo controlado aleatorizado por conglomerados (centros de salud) con dos alternativas: grupo control [tratamiento habitual] ó grupo de intervención [programa de abordaje de la depresión]. ÁMBITO: 22 centros de salud en Tarragona. MUESTRA: Pacientes de ?18 años, con episodio depresivo mayor (DSM-IV) e indicación para iniciar tratamiento antidepresivo. INTERVENCIÓN: Implementación de un programa para el abordaje de la depresión que incluye medidas de efectividad demostrada y aplicables en nuestra organización sanitaria. Incluye formación para los médicos y disponibilidad de una guía clínica basada en la evidencia. Incorpora la figura del ?care manager?, que ofrecerá soporte a los pacientes (educación, adherencia al tratamiento) y asumirá el seguimiento clínico activo y sistemático. La información ayudará al médico responsable en la toma de decisiones clínicas. Con el nivel especializado psiquiátrico se establecerán los mecanismos óptimos de supervisión e interconsulta. MEDICIONES: Monitorización mediante entrevistas telefónicas por un entrevistador “ciego” respecto al grupo de ubicación de los pacientes. Entrevistas de seguimiento a 0, 3, 6 y 12 meses. VARIABLES PRINCIPALES: Gravedad de la sintomatología depresiva, tasa de respuesta y tasa de remisión. ESTRATEGIA DE ANÁLISIS: Análisis de resultados por intención de tratar y a nivel de pacientes valorados individualmente. Se considerará en el análisis el efecto del diseño en la potencial falta de independencia entre observaciones dentro de un mismo conglomerado.

A través de la inserció d’una part de l’equip investigador vinculat al consultori del Barri St Josep Obrer de Reus- ABS Reus-4, al grup d’alfabetització d’unes 70 dones marroquines de la Fundació Josep Pont i Gol, volem conèixer les característiques estructurals i funcionals del sistema de suport social i analitzar la seva relació amb el benestar subjectiu d’aquestes dones. Les agents socials i de salut que sorgeixin del grup d’alfabetització poden esdevenir un nexe d’unió entre les famílies de la seva comunitat i el sistema formal de salut, apropant-lo a aquelles famílies amb menys accessibilitat, revertint la llei de cures inverses. Utilitzant una metodologia qualitativa i participativa volem estudiar les necessitats de salut percebudes per aquest grup de dones, d’elles mateixes i de la seva pròpia comunitat. Aquest anàlisis d’informació ens servirà per formar-les com agents de salut per a la seva comunitat. En definitiva, el projecte pretén la inserció i integració social de les dones immigrants marroquines reagrupades, a través del coneixement de la llengua i l’adquisició d’habilitats socials; millorar l’accés als serveis sanitari i social dels membres de la seva comunitat; alhora que fa possible augmentar la formació i experiència dels professionals dels serveis públics en contacte amb població immigrant

La seguretat en el pacient diabètic fa referència tant a l’eduaquació del tractament i del maneig del pacient com a aspectes de seguretat farmacològica en els tractament utilitzats. No és per tant només una qüestió econòmica, com podria desprendre’s per exemple de la utilització de tires reactives per automesura de glucèmia capil·lar, sinó d’un concepte més global que significa rebre una atenció sanitària adequada a les evidències disponibles avui en dia. És plausible que si els professionals encarregats de l’atenció al diabètic (metges i infermeres) reben una formació continuada específica que palesi la importància de la seva actuació envers al diabètic, obtinguin a mig termini una millora del monitoratge de certs ítems, avaluables per l’e-CAP, dels seus pacients diabètics. Per tant, l’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar si una intervenció breu educativa sobre els professionals es segueix d’una millora en la seguretat dels pacients diabètics.

OBJECTIUS 1) Avaluar l?associació de malaltia cerebrovascular amb la diabetis i la síndrome metabòlica (SM) en Atenció Primària. 2) Determinar prospectivament quina de les taules de càlcul de risc cerebrovascular és més aplicable a Espanya per a predir l?aparició d?esdeveniments cerebrovasculars (ECBV). MATERIAL I MÈTODES Estudi de cohorts prospectiu, multicèntric i multidisciplinar, íntegrament desenvolupat en Atenció Primària, de deu anys de durada. La cohort és una mostra aleatòria de pacients atesos a l?Atenció Primària que fou seleccionada l?any 1998 per a valorar la SM al nostre entorn. Mostra de pacients de dues Àrees Bàsiques de Salut amb població total >36.000 individus. Es varen recollir dades clíniques, realitzant exploració física i analítica dels subjectes. RESULTATS PREVISIBLES La cohort amb SM probablement pateixi més esdeveniments cardiovasculars i més ECBV que la cohort lliure de SM. És plausible que a major risc cerebrovascular, s?observi major incidència d?ECBV, la qual cosa permetrà determinar quina taula de risc s?ajusta millor a la incidència real observada. CONTRIBUCIONS Determinar quina de les taules de càlcul de risc cerebrovascular, en general poc usades al nostre país, és més útil per aplicar-la a atenció primària. En segon lloc avaluar la influència de la SM sobre l?aparició concreta de malaltia cerebrovascular, punt en que els estudis són discrepants. CONCLUSIONS POSSIBLES Pot realitzar-se un cribratge a la població amb major risc d?ECBV, fent medicina preventiva. A més, es pot determinar el mètode més adequat a la nostra realitat assistencial per a calcular el risc d?ECBV.

RESUMEN (Objetivos y metodología del proyecto): (Máximo 250 palabras) OBJETIVO: Evaluar si una nueva técnica, el registro continuo de la glucosa (RCG), es viable y útil para contrastar el diagnóstico y predecir la evolución durante la prediabetes tipo 2. DISEÑO: Observacional, multicéntrico, transversal (fase 1), posteriormente longitudinal de seguimiento de cohortes (fase 2), objeto de la presente convocatoria. EMPLAZAMIENTO: Atención primaria de salud (5 centros). INTERVENCIONES: Un grupo de 104 sujetos libres de diabetes, 73 de alto riesgo con evidencia analítica previa de hiperglucemia y 31 controles sin dicha evidencia ni factores de riesgo para la enfermedad participó en un RCG de 48 horas de duración que fue validado y analizado (fase 1). Este RCG se llevó a cabo mediante un biosensor calibrado por la glucemia plasmática obteniendo un perfil glucémico continuo individualizado. Se establecieron tres cohortes de seguimiento diferenciando los sujetos de riesgo con prueba de tolerancia oral a la glucosa (PTOG) normal (n=32) de aquellos con hiperglucemia prediabética (n=41) y los propios controles (n=31). En esta fase 2 (a los 24-36 meses de la primera) se reclasificará el diagnóstico convencional evaluando el posible valor predictivo del RCG sobre la incidencia de alteraciones glucídicas. Mediciones principales: Datos demográficos, clínicos (incluidos componentes del síndrome metabólico), analíticos básicos y avanzados (Insulinemia, péptido-C, índice HOMA e Interleucina-6). Análisis informático del RCG comparando sus períodos (basal, pre-posprandial, nocturno) y el área bajo la curva del perfil continuo con el diagnóstico convencional revisando su concordancia temporal. Estudio de su capacidad predictiva sobre la incidencia de diabetes o la regresión a la normalidad glucémica. DISCUSIÓN: El proyecto es un contrapunto diagnóstico evolutivo entre PTOG estándar y RCG, de mayor poder para detectar hiperglucemia inadvertida. Una técnica no evaluada en atención primaria puede aportar datos de indudable interés científico para el estudio de la prediabetes tipo 2. PALABRAS CLAVE: Diabetes, glucemia basal alterada, intolerancia a la glucosa, registro continuo de glucosa.

La diabetes es una de les enfermedades más devastadoras por su gran impacto en la salud pública. Para atenuarlo se precisan decisiones urgentes y acciones enérgicas como las propuestas por este proyecto europeo (DE-PLAN), adaptado a la realidad española (proyecto coordinado FIS) y catalana (DE-PLAN-CAT).

Se plantea una estrategia en dos fases cuyo principal objetivo es la prevención primaria de la diabetes a partir de la población europea de mayor riesgo para desarrollarla. La primera fase consiste en un programa de cribado no invasivo por medio de una escala validada con capacidad para discriminar el riesgo de diabetes (encuesta FINDRISK). Se pasará de forma aleatoria a 2000 usuarios del sistema público de salud en Catalunya interviniendo 20 unidades básicas de atención primaria, operativas en 5 centros de referencia, cuyos investigadores (comité ejecutivo) se coordinan a través dels responsable del centro (comité coordinador) y se dirigen (comité de dirección) de acuerdo con la normativa del proyecto europeo (comité central). Se estima que un tercio de los encuestados tendrá criterios de alto riesgo, sujetos que elegirán una de las 3 intervenciones propuestas para modificar el estilo de vida (informativa, educativa individualizada o educativa en grupos). En los dos úlitmos supuestos, se apliacará un programa educativo de 6 horas en 4 sesiones de 1,5 horas que será incentivado mediante el refuerzo periódico de la motivación a cargo de los educadores responsables.

El estudio se desarrollará en la rutina de la atención primaria evaluando la indicidencia de diabetes en función de la intervención así como la mejoría de ciertos parámetros antropométricos y analíticos. Se incluye una evaluación económica sobre el coste-efectividad de las medidas aplicadas con claras implicaciones sobre las políticas sanitarias y los programas de prevención.

Con el proyecto se espera demostrar que la eficacia ya evidenciada de estos programas es extensible a la efectividad (cuando se aplican a grandes poblaciones) y a la eficiencia (en términos socioeconómicos). También se desea obtener la mayor base de datos disponible sobre el riesgo de diabetes y enfermedad cardiovascular así como contribuir a la emisión de un manual europeo sobre prevención de la diabetes tipo2.

El diagnòstic de les alteracions del metabolisme glucídic s’estableix mitjançant la glucèmia basal o bé a les 2 hores d’una sobrecàrrega no fisiològica amb glucosa (prova de tolerància oral). Malgrat la contorvèrsia d’aquesta prova, especialment en atenció primària de salut, el fet és que ha esdevingut la prova de referència per a la investigació, en subjectes d’alt risc per patir la diabetis. Això no obstant els diagnòstics també es podrien establir a partir del valor de la glucèmia en qualsevol moment del dia, situació prevista pels consensos internacionals. De fet, la glucèmia és una variable contínua que presenta una important variabilitat temporal al llarg del dia. Sembla raonable la hipotesi que l’anàlisi d’aquests canvis podria adquirir rellevància diagnòstica, si s’homologuen les noves tècniques de registre continu de la glucèmia. Per tal d’establir si el diagnòstic mitjançant la prova de tolerància oral es modificaria aplicant el registre continu ambulatori de la glucèmia, es dissenya l’estudi RECORD, transversal en la seva primera fase, objecte d’aquesta sol·licitud. Un grup de 77 subjectes, amb un o més factors de risc per a la diabetis i evidència analítica prèvia excloent de la malaltia (prova de selecció), s’inclou a l’estudi sempre i quan una prova recent de tolerància oral estandarditzada (prova d’inclusió) ratifiqui l’absència de diabetis. S’enregistren dades demogràfiques, clíniques (especial èmfasi a la síndrome metabòlica), analítiques bàsiques i avançades (marcadors d’inflamació, insulinèmia, pèptid-C). Amb el consentiment informat dels participants es durà a terme un monitoratge continu de la glucèmia (MCG), de 48 hores de durada, sota la supervisió de l’equip investigador. Per tal de consolidar aquest registre, el bionsensor de glucèmia es calibrarà en funció de la glucèmia venosa, tot validant un perfil glucèmic continu de 24 hores. L’anàlisi informàtica del perfil establirà franges horàries diagnòstiques (hores, minuts), basal (glucèmia normal, alterada, diabetis) i posprandial (normal, intolerància, diabetis), així com l’àrea sota la corba del perfil glucèmic continu. es contrastarà la concordança d’aquests dades amb els resultats derivats de la prova de tolerància oral a la glucosa. Els resultats de l’estudi són poc previsibles donada la recent introducció de la tècnica i el fet que no existeixen estudis sobre la MVG en la prediabetis tipus 2. El diagnòtic pot variar al llarg del dia per bé que és difícil anticipar-ne el sentit, cap a la normalitat o cap a la diabetis. La transició del risc cap a la malaltia oberta constitueix un període idoni per a la prevenció primària. Aquest esforç de recerca durant la prediabetis ha de ser d’un notable impacte informatiu, tant pel que fa a la comunitat científica com per la clínica, particularment en l’atenció primària de salut

Objectius: Conèixer la prevalència enregistrada de la síndrome X (síndrome plurimetabòlica) sobre població que presenta al menys un dels quatre factors de risc cardiovascular: diabetis mellitus, hipertensió arterial, dislipèmia i obesitat. Establir quins components de la síndrome són més predictius de malaltia cardiovascular.

Material i mètodes: Estudi de tipus descriptiu, multicèntric, retrospectiu-prospectiu des d?el moment del diagnòstic, enregistrant els events cardiovasculars en els dos anys següents i els previs enregistrats als tres anys anteriors, desenvolupat a l?Atenció Primària, sobre una mostra de pacients de dues ABS Urbanes amb una població total de més de 38.000 pacients, amb no menys d?ún dels següents diagnòstics: diabetis mellitus, hipertensió arterial, dislipèmia o obesitat. S?elabora un full de recollida de dades i es realitza exploració física i analítica dels individus. S?analitzen estadísticament les dades obtingudes mitjançant anàlisi uni, bi i multivariant de les variables de l?estudi amb l?aparició de complicacions cardiovasculars.

Resultats previsibles: Es d?esperar que la acumulació de factors de risc sobre un mateix individuu s?acompanyi de major freqüència de complicacions.

Contribucions de l?estudi: Pot prioritzar els problemes de salut segons el risc que tinguin de desenvolupar malaltia cardiovascular.

Conclussions possibles: Es pot realitzar un cribratge d?aquelles situacions que estadísticament suposin un major risc de complicacions cardiovasculars amb la qual cosa s?actuaria de forma preventiva.