La reducció de les prescripcions d’antibiòtics innecessàries a l’atenció primària podria arribar a generar un estalvi de 151 milions d’euros a la Unió Europea, segons un estudi liderat per investigadores del Departament de Mètodes Quantitatius Econòmics de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC), amb la participació d’investigadors de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol).

El treball, que s’ha publicat a The European Journal of Health Economics, analitza l’impacte econòmic que tindria reduir les prescripcions innecessàries d’antibiòtics a l’atenció primària a partir de les dades del projecte europeu HAPPY PATIENT, que es va dur a terme a cinc països de la Unió Europea (Espanya, França, Grècia, Lituània i Polònia), coordinat per l’IDIAPJGol i l’Institut Català de la salut.

Excés de prescripcions antibiòtiques

L’estudi revela que el 72 % de les prescripcions d’antibiòtics a l’atenció primària podrien ser innecessàries, una pràctica que contribueix al desenvolupament de la resistència als antimicrobians.

El treball destaca que hi ha marge de millora per optimitzar les indicacions d’antibiòtics a les consultes d’atenció primària, a través del desenvolupament d’eines diagnòstiques que permetin identificar de manera més efectiva infeccions d’origen víric i de la realització de campanyes per augmentar la conscienciació de la població.

En aquest sentit, des de l’Institut Català de la Salut s’està treballant en el desenvolupament d’eines de precisió diagnòstica per avaluar si les infeccions respiratòries són de causa bacteriana o vírica, amb l’objectiu de millorar la presa de decisions en la prescripció del tractament.

Reducció de la despesa sanitària

Segons l’estudi, cada any es destinen a l’atenció primària 2.700 milions d’euros a tractaments i recursos sanitaris associats a prescripcions d’antibiòtics que serien potencialment innecessàries. Els resultats mostren que la implementació d’intervencions per promoure un ús més adequat dels antibiòtics podria generar un estalvi al conjunt de la Unió Europea de 151 milions d’euros anuals en un escenari realista, una xifra que podria arribar als 423 milions d’euros en un escenari optimista.

La investigadora del Departament de Mètodes Quantitatius Econòmics de la ULPGC, Laura Vallejo, que és una de les investigadores principals de l’estudi, destaca que “quan es prescriu un antibiòtic sense necessitat no només es genera un problema de salut pública, sinó que també s’utilitzen recursos que es podrien destinar a altres necessitats sanitàries. Els nostres resultats mostren que reduir aquestes prescripcions innecessàries podria alliberar entre 151 i 423 milions d’euros cada any a Europa. Aquests recursos es podrien reinvertir en intervencions que millorin la salut dels pacients, contribuint a uns sistemes sanitaris més eficients i sostenibles”.

Un dels coordinadors del projecte HAPPY PATIENT, Carl Llor, que és l’últim signant de l’article, afirma que “invertir en programes per millorar l’ús d’antibiòtics no només ajudaria a reduir la resistència als antimicrobians i els efectes adversos associats, sinó que contribuiria a disminuir la despesa dels sistemes sanitaris europeus”.

Referència de l’article

Raynal Floriano F, Vallejo-Torres L, Elistratova M, González López-Valcárcel B, García-Sangenís A, Lykkegaard J, Hansen MP, Bjerrum L, Chalkidou A, Jensen JN, Rebnord I, Lindberg BH, Taxis K, Lambert M, Radzeviciene R, Jaruseviciene L, Touboul-Lundgren P, Bruno P, Lesage V, Kowalczyk A, Godycki-Cwirko M, Lionis C, Karkana M-, Anastasaki M, Hansen MB, Olsen JK, Søndergaard J, Modena D, Mally S, Álvarez L, Llor C. Estimating cost savings from reducing antibiotic overprescription in european general practices. Eur J Health Econ. 2026 Mar 21. doi: 10.1007/s10198-026-01899-3. Epub ahead of print. PMID: 41862746.