És sabut que allò que mengem influeix en el nostre benestar físic i emocional, però és necessari generar més evidència científica per determinar quins patrons d’alimentació són beneficiosos per a la nostra salut mental i per què ho són. Amb aquesta intenció, ha nascut el projecte BEETHOVEN (acrònim de Brain, Environment and Ecosystems Through Holistic Omics and Validated Evidence-based Nutrition guidelines).

BEETHOVEN combinarà la revisió de l’evidència científica existent amb estudis preclínics amb animals i assaigs clínics en humans per identificar quins patrons alimentaris poden contribuir a prevenir problemes com la depressió i l’ansietat i entendre millor els mecanismes que expliquen aquesta relació. L’objectiu final és elaborar una guia europea de recomanacions nutricionals basada en l’evidència i facilitar-ne l’aplicació en diversos àmbits, especialment en l’atenció sanitària. El projecte, finançat per Horizon Europe, va començar l’1 de setembre de 2026 i està previst que finalitzi l’agost de 2030.

La iniciativa aplega tretze institucions de nou països amb patrons alimentaris força diversos (Àustria, Alemanya, Grècia, Regne Unit, Israel, Bèlgica, Suècia, Finlàndia i Espanya). Una de les institucions que hi participa és l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), a través del grup de recerca SINCRONITZA, de la USR Terres de l’Ebre. La seva investigadora principal, la biòloga i nutricionista Noèlia Carrasco, destaca que l’IDIAPJGol és l’únic representant de l’atenció primària que participa en el projecte.

Paper destacat

L’institut liderarà una revisió de l’evidència existent sobre patrons dietètics i salut mental, centrada sobretot en la depressió i l’ansietat. L’IDIAPJGol també tindrà un paper destacat en la realització de l’assaig clínic. “Volem dissenyar i avaluar l’efectivitat d’una intervenció nutricional en l’àmbit de l’atenció primària que contribueixi a disminuir el risc d’ansietat i depressió i els símptomes, si ja existeixen”, explica Carrasco.

El centre català també participarà en l’elaboració de la guia. La investigadora del grup SINCRONITZA detalla que “nosaltres liderem la primera tasca, que consisteix a buscar tota l’evidència biomèdica que existeixi en aquell moment, tant la que ja s’hagi revisat en els work packages anteriors com la nova que provingui del mateix projecte, per determinar quina evidència biomèdica hi ha sobre quines recomanacions s’han d’incloure a la guia”.

Finalment, l’IDIAPJGol intervindrà en la disseminació dels resultats i la formació dels professionals, que després traslladaran aquesta informació a la població.

Més consciència

Tot i les evidències que la nutrició té un impacte en la salut mental de les persones, “el seu paper potser s’ha subestimat durant molts anys”, explica Carrasco. “Al potencial de la nutrició en la salut s’hi dedica poc temps en les carreres de Medicina o Infermeria, on hi ha pocs crèdits de nutrició, tot i que durant els darrers anys s’ha anat prenent més consciència de la importància que té l’estil de vida en la salut”.

La investigadora de la USR Terres de l’Ebre destaca que “quan una persona va a un centre d’atenció primària o fins i tot a un centre més especialitzat de salut mental, gairebé mai li pregunten què menja o quin estil de vida porta, i potser seria interessant començar per aquí”.

Carrasco afegeix que “si els professionals de la salut es prenguessin seriosament el potencial que poden arribar a tenir les intervencions d’estil de vida, tindrien una capacitat enorme”. Tot i això, explica, aquestes intervencions s’han de fer bé. “No podem limitar-nos a recomanar que la persona segueixi una dieta saludable, sinó que hem d’ensenyar-li com fer-ho i portar-ho a la pràctica, i en aquest sentit tenim la sort de les noves incorporacions als centres d’atenció primària, especialment el perfil de dietista-nutricionista, tot i que encara són insuficients i tenen una cartera de serveis limitada”.

Durant els darrers anys, ha augmentat de manera considerable el nombre d’estudis que s’han fet sobre la relació entre la dieta i la salut mental. Carrasco apunta que els patrons alimentaris saludables, com el de la dieta mediterrània, podrien associar-se a una millor salut mental o amb un menor risc de depressió, per exemple. En qualsevol cas, encara calen més estudis que ho corroborin. “El que desconeixem són els mecanismes principals implicats i que podrien ser modulats mitjançant la dieta: si és a través d’un mecanisme antiinflamatori, immunitari o de l’eix intestí-cervell, entre d’altres”.

La investigadora manifesta que “cal conèixer millor quins són aquests mecanismes, d’una banda, i, de l’altra, què tenen en comú les diferents dietes i els diferents patrons alimentaris que han donat resultats positius en termes de prevenció i bons resultats en salut mental”. Això, afegeix, permetrà fer recomanacions a la guia per tal que puguin ser aplicables en diverses àrees geogràfiques i grups de població.

Estil de vida saludable

És conegut que l’activitat física i la qualitat del son tenen també un impacte en la salut mental. Un dels reptes de BEETHOVEN és controlar aquests altres factors i centrar-se en estudiar específicament el paper de l’alimentació.

“Precisament, quan preparàvem la proposta, vam insistir molt a incloure també l’activitat física i la qualitat del son”, explica Carrasco, i afegeix que “el nostre grup de recerca, SINCRONITZA, precisament se centra en això, en l’estil de vida, però té en compte les tres potes: l’alimentació, l’activitat física i la cronobiologia”. Al final, però, el projecte només se centra en la dimensió nutricional, per tal d’aportar nova evidència específica, i per això és important posar mecanismes per poder controlar els factors que no tenen a veure amb aquest àmbit. “En l’assaig clínic recollirem totes les dades sobre la qualitat del son i l’activitat física que fan les persones que hi participin, per després, quan fem l’anàlisi estadística, poder tenir en compte aquests factors de confusió i veure quin ha estat realment l’impacte només de la part nutricional.”

El producte final del projecte serà una guia i un programa de formació adreçats als professionals assistencials per tal que tinguin en compte els factors nutricionals en l’abordatge de la salut mental. “La idea inicial és que, quan arribi a consulta una persona que comença a explicar que té ansietat o que està una mica deprimida, o quan hi hagi un risc de patir algun problema, el professional pugui valorar si li pot anar bé ser derivada a la dietista-nutricionista perquè revisi quin tipus d’estil de vida porta, sobretot pel que fa a l’alimentació, i puguin donar-li recomanacions i consells perquè comenci a fer aquests canvis”, conclou Carrasco.

El projecte BEETHOVEN es va presentar l’1 de setembre a Krems an der Donau (Àustria) i es preveu que l’última reunió del projecte es pugui fer a la seu de l’IDIAPJGol l’any 2029.