La Sala d’Actes del Centre Corporatiu de l’Institut Català de la Salut de Barcelona ha acollit la presentació dels resultats del projecte europeu L-Health, la primera investigació científica realitzada a Europa específicament sobre la salut de les dones lesbianes, bisexuals, pansexuals i de les dones que tenen relacions amb dones (LesBis*).
Les dades, recollides entre més de 850 participants a Catalunya mitjançant una enquesta en cadena, entrevistes qualitatives i el sistema de registre d’Atenció Primària, revelen un patró sistemàtic d’invisibilitat i discriminació en l’atenció primària que afecta directament la salut del col·lectiu. Els resultats d’aquests estudis han servit per dissenyar una formació pilot per a professionals sanitaris dissenyada per començar a revertir aquesta situació.
El projecte, coordinat per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i cofinançat per la Comissió Europea a través del programa CERV, compta amb la participació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), Sida Studi, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i EuroCentralAsian Lesbian Community.
Principals dades de la investigació
Invisibles a la consulta
Darrere d’aquestes dades hi ha vides humanes, experiències vitals concretes: dones que arriben a la consulta amb els mecanismes de defensa activats. Oculten símptomes, eviten anar al metge i fins i tot arriben a pagar una atenció privada que hauria de ser pública. L’estudi qualitatiu del projecte, realitzat amb 56 participants de perfils molt diversos (lesbianes i bisexuals, cisgènere i no binàries, de Barcelona i de l’àmbit rural, amb i sense trajectòries migrants, amb i sense diversitat funcional) recull testimonis que mostren les conseqüències d’aquesta invisibilitat.
Dos mites, un mateix resultat
Les participants descriuen un sistema sanitari que assumeix que totes les persones són heterosexuals, cosa que les obliga a “sortir de l’armari” repetidament en cada consulta, amb el desgast emocional que això comporta. Algunes relaten experiències de desestimació de les seves pròpies necessitats de salut i tractaments bruscos i invasius en ginecologia.
Assenyalen com a especialment perjudicial el doble estereotip en l’atenció a la seva salut sexual: a les lesbianes se’ls diu que no tenen risc (“el mite de la lesbiana verge”), mentre que les dones bisexuals són considerades “d’alt risc” (“el mite de la bisexual hipersexual”). Tots dos estereotips tenen com a resultat una atenció desigual, inadequada i moralitzadora.
La investigació també mostra que aquestes experiències no afecten totes les LesBis* de la mateixa manera. Les participants amb trajectòries migrants van relatar experiències de racisme i hipersexualització; les LesBis* amb diversitat funcional van denunciar processos d’asexualització que invisibilitzen els seus desitjos i necessitats afectivosexuals; i les participants de més edat van assenyalar com l’edatisme contribueix a esborrar la sexualitat en la vellesa i dificulta el reconeixement de les seves necessitats de salut.
Així mateix, la investigació revela que les LesBis* que havien compartit la seva orientació sexual amb els seus professionals sanitaris mostraven nivells de satisfacció significativament més alts amb l’atenció rebuda. La sortida de l’armari en aquests contextos, quan és possible i segura, millora la qualitat de l’atenció. El problema és que per a moltes no ho és.
Professionals amb voluntat, però sense eines
L’avaluació d’actituds i estereotips entre professionals d’atenció primària revela que la voluntat d’oferir una atenció inclusiva existeix, però la formació específica, no. La majoria reconeix que no sap com abordar l’orientació sexual sense que sembli “intrusiu”, i que la seva formació en salut LGBTQ+ ha estat nul·la, opcional o superficial.
L’estudi també posa de manifest una qüestió complexa: com fer visibles les desigualtats sense generar nous riscos. La manca d’informació sobre orientació sexual dificulta conèixer les necessitats específiques de les LesBis* i avaluar possibles desigualtats en salut. Tanmateix, participants i professionals van expressar reserves sobre la incorporació sistemàtica d’aquestes dades a les històries clíniques, pel potencial ús indegut que se’n podria fer.
A això s’hi suma que pertànyer al col·lectiu LGTBIQA+ no implica necessàriament un major coneixement clínic sobre les nostres pròpies necessitats. Algunes professionals lesbianes i bisexuals han assenyalat la pressió d’haver de “representar” el col·lectiu als seus centres de treball, sense comptar amb la formació específica per fer-ho.
Formació per canviar l’atenció
El projecte L-Health ha desenvolupat, juntament amb Sida Studi, una formació pilot adreçada a professionals d’atenció primària per millorar l’atenció a les LesBis*. Aquesta formació, avaluada dins del mateix projecte, es presenta avui com una eina aplicable en d’altres contextos per avançar cap a una atenció més inclusiva, competent i respectuosa.
La conferència ha inclòs també una taula de debat amb perspectiva europea i interseccional: hi han participat Chris Noone (Universitat de Galway), Carmen Romero (Universitat Complutense de Madrid), Eva Vela (ASSIR Esquerra; Institut Català de la Salut), Florencia Brizuela (Universitat de Barcelona i T.I.C.T.A.C.), Núria Sadurní (Universitat de Girona), Silvia Caslino (EuroCentralAsian Lesbian* Community); així com Anna Ponjoan, Constanza Jacques-Aviñó, Violeta Ruiz Cuenca i Victor Romero-Domínguez (IDIAPJGol). I, per exposar l’avaluació de la formació pilot a professionals, hem comptat amb Miriam Alemán i Sandra Cundines, de SIDA STUDI.
Cites de les participants
L-Health Anna Ponjoan, coordinadora i investigadora principal de L-Health, ha assenyalat que “si s’implementés la formació L-Health a tots els centres d’atenció primària, Catalunya podria convertir-se en referent internacional en l’atenció a la salut de lesbianes i bisexuals”.
Constanza Jacques-Aviñó, també coordinadora i investigadora principal de L-Health, ha destacat que “és fonamental entendre com conceben la salut i la malaltia els professionals sanitaris, perquè la recerca mostra que sovint no es tenen prou en compte els factors socials que influeixen en la salut. Entre aquests factors hi ha la discriminació, l’exclusió social i altres desigualtats que poden afectar el benestar de les persones”.
Silvia Casalino de l’EL*C – EuroCentralAsian Lesbian* Community – ha remarcat que “a EL*C creiem que el coneixement no ha de quedar confinat a les universitats, als informes o a les conferències. Ha de servir per empoderar les comunitats, reforçar la incidència política i contribuir a millorar la vida de les lesbianes d’Europa i l’Àsia Central”.
Vanessa Puig, de l’ASPB, ha afirmat que “Una de les característiques clau d’aquest projecte és que hem comptat amb la participació del col·lectiu de lesbianes i bisexuals en totes les fases de la recerca, en qualitat d’assessores tant en el disseny com en la interpretació dels resultats. A més, hem anat a explicar-lo a diferents espais d’activisme perquè era important construir confiança dins del col·lectiu i que les participants poguessin compartir les seves experiències sentint-se en un entorn segur i de cura”.
Durant l’acte, es va presentar una Guia de recomanacions adreçada a professionals de la salut.
També es va donar a conèixer un document adreçat a decisors polítics amb recomanacions per reduir les inequitats en salut en lesbianes i bisexuals des de l’atenció primària.
Sobre el projecte L-Health
L-Health (L-WORLD IN HEALTH: Filling Knowledge Gaps and Promoting Competent Primary Care for Lesbians) és un projecte cofinançat per la Comissió Europea mitjançant el programa CERV-2023-EQUAL (Grant Agreement n.º 101144766). Està coordinat per l’IDIAPJGol i compta amb la participació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Sida Studi i l’EuroCentralAsian Lesbian* Community (EL*C), responsable de la comunicació i visibilitat del projecte.
(*) NOTA: El projecte L-Health utilitza el terme LesBis* com un concepte inclusiu que abasta lesbianes, bisexuals, pansexuals (tant dones cisgènere com altres dissidències de gènere) i també dones heterosexuals que mantenen relacions afectivosexuals amb altres dones. Aquest enfocament reconeix la diversitat d’identitats i experiències dins del col·lectiu, assegurant que totes elles siguin representades a l’estudi.
