David Pedrazas: “Qualsevol persona, de qualsevol edat, pot salvar una vida”

El metge de família del CAP Gòtic de Barcelona i investigador vinculat a l’IDIAPJGol parla del projecte RCParvulari®, que ensenya infants de cinc anys a reconèixer una emergència i a demanar ajuda: la primera anella de la cadena de supervivència.

  • 19 NOVEMBRE 2026

“Tu, que ets metge i infermer, podries venir un dia al col·le a parlar-nos de la feina que fas?”. Fa més d’una dècada, la Maria, que llavors tenia cinc anys, li va preguntar això al seu pare. Pocs mesos més tard, va néixer RCParvulari®, una iniciativa que ensenya els més petits a reaccionar quan es troben davant d’una persona que ha perdut la consciència.

El pare és David Pedrazas, que en aquell moment treballava com a metge de família al Centre d’Atenció Primària (CAP) d’Abrera i ara exerceix al CAP Gòtic de Barcelona. Infermer, metge especialista en medicina familiar i comunitària i investigador principal del projecte a l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), Pedrazas sempre ha estat molt conscienciat de la importància de l’educació de les persones en qüestions relacionades amb la salut. “La idea era crear una proposta útil, participativa i adaptable, que pogués arribar a la classe de la Maria, però també a qualsevol altra escola”, explica Pedrazas.

El resultat va ser una sessió de formació teoricopràctica, d’uns 45 minuts, adreçada a infants de P5 (actualment I5), en què, mitjançant materials didàctics diversos, se’ls ensenyava a reconèixer una possible emergència i a demanar ajuda. El missatge principal de la formació és que, davant d’una eventual emergència, primer cal mantenir la calma i després demanar ajuda professional trucant al 112.

El mateix missatge de maneres diferents

Amb telèfons mòbils gegants fets amb goma EVA, una auca amb dibuixos, cartells, fotografies i fins i tot una cançó adaptada expressament per a l’ocasió, Pedrazas i altres professionals de la salut, amb la col·laboració de mestres, mares, pares i alumnat, van dissenyar la formació. “Volíem explicar el missatge de maneres diferents, perquè, amb infants d’aquesta edat, cal ser dinàmic però alhora molt reiteratiu i fer servir diversos recursos per dir el mateix. D’aquesta manera, i fent-los participar, aconsegueixes que mantinguin l’atenció i s’impliquin en la formació”.

La idea central que es volia transmetre era que, davant d’una possible emergència, s’havia de mantenir la calma, avisar un adult i trucar al 112. A través d’activitats pràctiques i participatives, els infants aprenien que, si trobaven una persona que semblava adormida però no responia quan la cridaven o intentaven despertar-la, calia actuar d’aquesta manera. Per recordar aquest número, s’utilitzava una mnemotècnia que associa cada xifra amb les parts de la cara: 1 boca, 1 nas i 2 ulls.

RCParvulari no pretén ensenyar maniobres de reanimació cardiopulmonar ni a col·locar la persona en posició lateral de seguretat. L’objectiu era que els infants sabessin reconèixer una possible emergència i activar l’ajuda professional.

En el disseny de la proposta van participar professionals sanitaris i docents, també pares i mares i fins i tot la mateixa Maria, que va dibuixar el primer esbós del telèfon mòbil de goma EVA, “que era l’objecte estrella del joc de rol que vam dissenyar”. Pedrazas recorda amb un somriure que, un cop van tenir fet el disseny del telèfon, es va posar en contacte amb el director general d’Apple, Tim Cook, per demanar-li la col·laboració de la companyia en el projecte, tot i que no va respondre mai.

La cançó, a partir de la música d’Había una vez un barquito chiquitito, la va adaptar una banda creada específicament per al projecte, que portava el nom de Mimaluda. “És l’acrònim dels noms dels membres de la meva família que vam formar el grup: el meu fill Miguel, les meves filles Maria i Lucía, i el meu cunyat David. També hi va col·laborar la Cristina, que és la meva dona”.

Assaig clínic aleatoritzat

Quan es va tenir llest tot el material, es va registrar l’assaig a ClinicalTrials.gov (amb el codi NCT03443167) i es va iniciar un estudi per avaluar-ne l’eficàcia, entre els anys 2018 i 2019. Es tractava d’un assaig clínic aleatoritzat per conglomerats, en què la unitat d’assignació eren els centres educatius, no els infants.

Hi van participar 1.327 infants de P5 de 41 centres del Baix Llobregat. Els participants es van distribuir en dos grups: els infants del grup d’intervenció van rebre la formació teoricopràctica amb la metodologia RCParvulari® i els del grup de control, una formació teòrica convencional. D’aquesta manera, l’estudi permetia comparar si el fet d’incorporar activitats pràctiques i participatives millorava l’aprenentatge respecte d’una formació exclusivament teòrica.

Els dos grups van respondre el mateix qüestionari abans de la formació, immediatament després i en una avaluació de seguiment, entre tres i dotze mesos més tard per valorar tant l’adquisició dels coneixements com la seva retenció al llarg del temps.

Els resultats, estadísticament significatius, es van publicar l’any 2023 a la revista Anales de Pediatría. Segons l’estudi, els infants que van rebre la formació teoricopràctica van millorar significativament més que els del grup de control, tant a l’hora de reconèixer una emergència i trucar al 112 com de recordar la mnemotècnia. Entre tres i dotze mesos després de la sessió, un 71,4 % dels infants del grup d’intervenció recordava el 112 i un 19 % la mnemotècnia (boca, nas i ulls). En canvi, al grup de control, que només va rebre ensenyament teòric, un 52,7 % recordava el telèfon d’emergències i només un 1 % la mnemotècnia.

Reticències

“Al principi, algunes direccions de centres i força famílies tenien por que parlar de suport vital bàsic a infants tan petits els pogués causar algun perjudici o un trauma”, recorda el metge. Quan se’ls va explicar que es tractava d’un projecte científic, aprovat pel comitè d’ètica de recerca de l’IDIAPJGol, i que s’havien fet experiències similars a Terres de l’Ebre i en diversos països escandinaus, es van mostrar menys reticents. “Ens van fer confiança, vam fer l’assaig clínic i l’acollida va ser boníssima. Els infants s’ho van passar bé, van aprendre i no vam tenir constància de cap efecte negatiu”.

Un altre dels reptes que va afrontar l’equip de Pedrazas va ser el disseny d’un qüestionari que fos adequat per a infants que encara no saben llegir ni escriure, o que tot just n’estan aprenent. “Vam preparar una fitxa molt visual, amb dades bàsiques i dibuixos, i els infants hi havien d’identificar, entre diverses figures i números, el 112 i els elements que utilitzàvem per explicar com reconèixer una emergència”. Abans de fer-lo servir, el qüestionari es va validar i es va provar amb un grup pilot d’infants.

A la fitxa també s’incloïen dues figures, una de masculina i una de femenina, perquè els infants seleccionessin amb quina de les dues s’identificaven. “Alguns infants no s’identificaven amb cap de les dues figures i en dibuixaven una de pròpia”, explica Pedrazas. Aquesta observació no formava part dels objectius de l’estudi i no es va analitzar específicament, però, segons el metge, “ens va fer veure que els instruments adreçats als infants han de ser inclusius i permetre expressar-se més enllà de categories tancades”.

A disposició de tothom

Més d’una dècada després d’aquella primera idea, a Pedrazas li agradaria que aquesta metodologia es pogués aplicar de manera habitual a les escoles. “Aquest projecte és un exemple de com una idea sorgida de la pràctica assistencial es pot convertir en una intervenció útil. Hem fet la feina, l’hem avaluada, està publicada i posem la metodologia i els materials a disposició de qualsevol persona o organisme que els vulgui aplicar. També ens oferim a explicar com funciona i a formar els equips”.

L’investigador principal del projecte destaca que RCParvulari® és una proposta fàcil d’aprendre i de cost reduït. A més, “permet acostar la recerca en atenció primària a la ciutadania i donar resposta a necessitats reals”. Tot i que la incidència de l’aturada cardiorespiratòria fora de l’àmbit hospitalari és baixa, Pedrazas afegeix que “si una persona formada pot ajudar a salvar una vida, l’impacte de la intervenció és enorme”. El missatge diferencial de RCParvulari és que els infants poden aprendre, des de ben petits, a reconèixer una possible emergència, alertar un adult i trucar al 112.

El metge del CAP Gòtic remarca que “amb la formació adequada, qualsevol persona, de qualsevol edat, pot ajudar a salvar una vida”, i afegeix que “conec el cas d’un infant que havia rebut aquesta formació i que, en veure com una persona gran es desmaiava durant una festa escolar, va recordar que calia trucar al 112”.

 

Patronat

Col·laboradors

Acreditacions