Sílvia Burgaya Subirana

Antecedents: La grip és una malaltia infecciosa molt prevalent i causa un número molt elevat de visites mèdiques i complicacions. Els nens són els principals disseminadors de la grip i la millor manera de prevenir-la és mitjançant la vacunació. A Catalunya la pauta de vacunació antigripal actual inclou als nens majors de 6 mesos amb factors de risc. A partir de la temporada 23/24 la vacunació antigripal s’inclourà dins del calendari de vacunacions sistemàtiques pels menors de 5 anys.
Hipòtesi: La implementació de la vacunació antigripal en menors de 5 anys provocarà una disminució del nombre d’infeccions i complicacions per grip tant en adults com en infants.
Objectius: Determinar si la implementació de la vacunació antigripal en menors de 5 anys produeix una disminució d’infeccions i complicacions per grip en infants i adults. Estudiar l’opinió de les famílies en relació a la vacunació antigripal.
Metodologia: Estudi multicèntric descriptiu retrospectiu amb talls transversals anuals de la població adulta i pediàtrica de la Catalunya Central. S’estudiaran tots els diagnòstics per grip registrats als centres d’atenció primària gestionats per l’ICS de la Catalunya Central, així com les hospitalitzacions per grip registrades en els 4 hospitals de referència d’aquesta àrea entre Octubre de 2018 i Setembre de 2025. També s’estudiaran les taxes de vacunació antigripal infantil durant el mateix període de temps. Es realitzarà un estudi comparatiu de les infeccions i complicacions per grip i taxes de vacunació antigripal entre les temporades prevacunals (2018/19-2022/23) i post-vacunals (2023/24-2024/25). Durant la campanya de vacunació antigripal 23/24 es realitzarà una enquesta a les famílies que acudeixin a la revisió del nen sa per conèixer la seva opinió en quan a la vacunació antigripal.
Resultats esperats: Disminució del nombre de diagnòstics i hospitalitzacions per grip tant en adults com en infants i augment de les taxes vacunals en pediatria.

Introducción: la mayoría de los organismos internacionales recomiendan que la primera visita de los recien nacidos (RN) se realice dentro de sus primeros cuatro días de vida. Sin embargo, en el territorio español, no existe una práctica uniforme en el proceso de transición de los cuidados hacia los recien nacidos desde la maternidad a las consultas de atención primaria (AP).
La primera semana de vida es clave para la instauración correcta de la lactancia materna (LM). En caso de que surjan problemas con la misma puede ocurrir que no sean detectados, conduciendo a pérdida de peso, ictericia por ayuno o incluso a casos graves de deshidratación hiponatremica (DHN) que originen el ingreso del RN. Además, puede contribuir a que la madre sienta que su leche es insuficiente y decida introducir formulas artificiales, con lo que el objetivo propuesto por la Organización Mundial de la Salud (OMS) de que lo deseable es que todos los RN reciban LM en exclusiva (LME) durante los primeros 6 meses de su vida no se alcance.
Con la finalidad de conocer cómo se produce esa transición desde la maternidad a las consultas de AP, los incidentes de seguridad que puedan surgir, y su repercusión sobre el tipo de alimentación que recibirá el recien nacido, se propone este estudio.

La COVID-19 s’ha convertit en una pandèmia sense precedents en el segle XXI, ja que cap epidèmia prèvia havia afectat tants països ni havia repercutit en tanta població. Ha motivat el tancament de molts països i ha obligat escoles i universitats a deixar un número sense precedent d’estudiants, a casa. En les anteriors epidèmies viscudes s’han constatat efectes negatius de les emergències sanitàries sobre la salut mental de la població, augmentant els trastorns psicològics. En la pandèmia de la COVID-19 ja tenim estudis en població d’adults on es constata un augment clar de psicopatologia i es descriu que les seqüeles podrien perdurar, per la qual cosa resulta de vital importància realitzar una bona anàlisi i seguiment.

Per altra part, la incidència de trastorns psicopatològics en la població infanto juvenil varia considerablement en funció dels criteris diagnòstics i de la metodologia emprada. En un metanàlisi del 2015 de Polanczyk et al, on es van incloure 41 estudis realitzats en 27 països de totes les regions del món, la prevalença de trastorns mentals va ser del 13,4%. L’OMS en canvi, reporta en el 2016 una major incidència dels trastorns psiquiàtrics: fins a un 20% dels nens i adolescents. A Catalunya, segons les dades recopilades des del 2016 en l’ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya), la probabilitat de tenir un trastorn en salut mental, és del 7,5% en el 2019.

Davant la falta de dades, en el nostre entorn, de com pot afectar a la població infanto juvenil aquesta pandèmia, decidim monitorar amb una enquesta estructurada i una eina validada com és el Qüestionari de Fortaleses i Dificultats SDQ, a pacients pediàtrics de 5 a 14 anys des de l’atenció primària.

Volem examinar si el confinament més l’absència escolar durant 6 mesos, ha mantingut les xifres d’afectació de la salut mental estables respecte a les anteriors a aquests fets i sí, la persistència en el temps, d’una situació epidemiològica i socioeconòmica excepcional deguda a la pandèmia per Sars-Cov-2, suposarà un augment de la prevalença d’alteracions de salut mental en la població pediàtrica.

Aquest estudi es realitza a través d’una xarxa de pediatres d’Atenció Primària de tot Catalunya anomenada XaRePAP (SAP/SCP), composta per pediatres i professionals d’infermeria pediàtrica d’atenció primària distribuïts pel territori català de manera proporcional a la distribució poblacional, durant el període que va del 14 de setembre de 2020 al 30 de juny de 2021 amb infants i adolescents que pertanyen als contingents dels pediatres de XaRePAP.

La infecció pel virus SARS-CoV-2 presenta un comportament incert en la població pediàtrica. La seva detecció i diagnòstic són de vital importància per conèixer l’evolució natural de la malaltia. Dins d’aquest context plantegem la realització d’un estudi de seguiment als menors de la Comarca d’Osona amb clínica compatible amb COVID-19 per caracteritzar la infecció en nens a curt i a llarg termini.

Es proposa un estudi observacional descriptiu, basat en una cohort ambispectiva. S’inclouran els nens de 0 a 15 anys amb sospita clínica de COVID-19, als que s’ha realitzat la PCR de mostra respiratòria als centres participants. El període d’inclusió és de 12 mesos (Març 2020 – febrer 2021) per poder estudiar la seva estacionalitat.

Els objectius principals són enumerar i categoritzar els símptomes i signes de la infecció per SARS-CoV-2, descriure el seu curs clínic i estudiar la incidència i prevalença acumulades.

Tanmateix, es valorarà l’eficàcia de les proves diagnòstiques, la seroprevalença i el paper que presenten els infants en la seva transmissió.

Es realitzarà un seguiment clínic periòdic amb diferents cadències segons el resultat de la PCR. A tots ells, es realitzarà un estudi serològic mitjançant tècnica ELISA (IgG) als 6 mesos, per determinar la seroprevalença dins d’aquesta cohort.

La duració total de l’estudi serà de 2 anys, comptant amb el període d’inclusió i el període de seguiment i anàlisi de resultats. Es realitzaran subanàlisis semestrals per valorar la tendència dels resultats preliminars.

La importància d’aquest treball radica en la seva magnitud, ja que es tracta del seguiment d’una població representativa dels infants de la comarca en l’àmbit de primària i hospital pel consens i la participació dels diversos centres implicats en l’atenció pediàtrica de la Comarca (Hospital General de Vic, Centres d’Atenció Primària, Clínica de Vic).

Background:
Despite compelling scientific evidence of the value of vaccines in preventing disease and disability, vaccine hesitancy has become a growing focus of attention and concern1-4. Vaccine hesitant parents are parents who refuse or delay vaccines. Given that vaccine hesitancy is complex, it is important to understand who are hesitant parents, and what their concerns are, in order to enable effective provider parent communication and increase immunization rates5.
To our knowledge, few studies have previously addressed the role of parental attitudes to vaccine uptake at a European level, the last one conducted in 5 European countries in 20086.
There is a necessity to repeat attitudinal surveys in countries, in order to monitor public perceptions on the idea of vaccination, so that worrying signals may be detected and addressed in a timely manner by public health services. Two recommended parental surveys are the Parent Attitudes about Childhood Vaccines survey (PACV) by Opel et al,5 and the survey developed by the WHO Strategic Advisory Group of Experts (SAGE)1. A convenience sample of parents in primary care clinics is often used to fill in attitudinal surveys on vaccination7,8.
European Academy of Paediatrics Research in Ambulatory Setting Network (EAPRASnet) is a European research network of primary care paediatricians9. The aim of the network is to generate new knowledge and thus help harmonizing and optimizing the care given to children in primary care in Europe.
The aim of this study is to assess parental attitudes to vaccination in Europe, and to examine factors that potentially influence their immunization decisions.

Aim of the study:
To assess parental behavior regarding immunization of their children, and to explore attitudes and beliefs regarding vaccine safety and efficacy.

Methods:
Survey
A questionnaire was developed by the EAPRASnet steering committee, based on similar surveys1,5. It includes the following sections: demographic characteristics of the responding parent, questions on immunization behavior and attitude and parental beliefs regarding vaccine safety and efficacy. (see 2-Questionnaire)
The questionnaires will be available in an online format (web-based questionnaire). It will be translated to the native language of each participating country by EAPRASnet National Coordinators.
Study population
Study population will be parents having at least one child 1 to 4 years old, living in the participating European countries.
Sample size
Larson1 reported a lack of vaccine confidence varying from 1% in Germany to 10% in Romania to 18% in the Czech Republic. Assuming a sample proportion of 10%, a sample size
of 1603 produces a two-sided 95% confidence interval with a width equal to 0.03. Taking into account a 50% of non-response rate the final sample size results to be 3206.
The sample size calculation was performed with PASS 2008.
Assuming 10 participating countries, in each of these EAPRASnet National Coordinators will recruit 20 primary care paediatricians. Each paediatrician will distribute the questionnaires to a sample of at least 15-20 eligible parents who fulfill the inclusion and no exclusion criteria and attend the clinic. In clinical setups where well baby clinic visits are performed, the questionnaires should be given to these parents. The sample will comprise of the first four who attend the clinic in the first working day of the week, for five consecutive weeks.
The pediatrician will inform the parents of the website where the online questionnaire is published. The paediatrican is allowed to send two reminders to the recruited parents (via email, sms or phone call).
The questionnaire will be anonymous with no identifying data. A parent may refuse to fill in the survey, and the care of its child will not be influenced by any means as a result of such refusal. These points will appear on the web questionnaire itself.
Where needed, an informed consent form will be signed by the participant parent.