Roger Mallol Parera

proyecto en consorcio coordinado por UNIVERSITEIT GENT, IDIAP es partner

Els enfocaments establerts basats en el curs de vida suggereixen que l’estat de salut en l’edat adulta pot estar influenciat per esdeveniments ocorreguts durant el període de desenvolupament prenatal. Tot i així, intervencions com ara canvis en la dieta i l’estil de vida durant l’embaràs han tingut un impacte limitat tant en la salut materna com en la dels descendents. Actualment, hi ha un volum creixent de literatura que destaca la importància de la salut materna abans de la concepció (mesos o anys abans de l’embaràs) per a la salut futura de les criatures. Tot i que alguns estudis han explorat factors com la composició corporal materna, la nutrició i l’estil de vida en aquest àmbit, les exposicions ambientals i socioeconòmiques basades en la localització abans de la concepció també poden contribuir a la salut futura de la descendència. En aquesta línia, l’estudi de la història geogràfica d’una persona representa una via de recerca prometedora. Tanmateix, una de les principals raons per les quals la història residencial ha estat majoritàriament ignorada en estudis epidemiològics és que aquestes dades han estat difícils i costoses d’obtenir. Per omentar la recerca en aquesta direcció, fonts noves de dades massives de salut, com ara les històries clíniques electròniques registrades a l’atenció primària, ofereixen un marc únic. Un exemple d’aquesta font de dades és el Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació a l’Atenció Primària (SIDIAP), creat l’any 2010 per proporcionar una base de dades vàlida i fiable amb informació seleccionada de les històries clíniques electròniques de pacients amb finalitats d’investigació. La base de dades SIDIAP inclou, entre d’altres, la història residencial dels pacients registrada a nivell anual i de secció censal (SC). A més, també inclou una base de dades mare-fill vinculada; un component essencial per estudiar la relació entre les exposicions aternes abans de la concepció i la salut futura de les seves criatures. En conjunt, les dades geoespacials i les bases de dades de salut es poden combinar i aprofitar mitjançant mètodes de mineria de dades per extreure coneixement significatiu i oferir coneixements aplicables per millorar la salut humana.

The CAREPATH project addresses poor medication adherence in chronic diseases through an observational and retrospective cohort study using SIDIAP data from 5.8 million Catalans (2014-2024). This study aims to quantify current medication persistence across chronic conditions including type 2 diabetes, cardiovascular disease, and obesity, providing evidence-based insights to inform scalable, personalized interventions for improving treatment adherence including persistence across European healthcare systems. The pharmacoepidemiological analysis will characterize patients prescribed lipid-modifying agents, SGLT2 inhibitors, or GLP-1 agonists, examining adherence patterns by demographics and comorbidities. Individual-level data will be aggregated by ICS researchers into population tables for microsimulation modelling to evaluate intervention cost-effectiveness before deployment, so called early HTA, in support of decision making. Additionally individual level analyses will be employed to estimate the relationship between (non-) persistence and risk factor levels of BMI, HbA1c, and LDL in more detail. The latter analyses serve to populate the model’s care as usual scenario and will result in scenario parameters at the aggregate/group level that also use group level tables covering cause-specific mortality, risk factors and drug-specific persistence.

Establecer redes de investigación colaborativa en atención primaria tiene el potencial de mejorar la eficacia, eficiencia y aturaleza centrada en el paciente de la atención sanitaria. El consorcio INTRePID, establecido en 2020, es una coalición dinámica de expertos en atención primaria que actualmente proceden de Argentina, Australia, Brasil, Bélgica, Canadá, Chile, China, Ghana,
Indonesia, Israel, Japón, México, Noruega, Perú, España, Singapur, Suecia, Togo, Uganda, Reino Unido, Estados Unidos y Estados Unidos, con nuevos países que se unen continuamente. Su misión común es llevar a cabo investigaciones omparativas internacionales en atención primaria para mejorar la comprensión y promover cambios positivos. Los países participantes prroporcionan datos agregados, y por tanto no personales, sobre las visitas de atención primaria en su país para análisis itrospectivos. Para cada país participante, la población del estudio incluye a todas las personas que reciben servicios de tención primaria desde 0 hasta 100+ años y de ambos sexos, y todos los datos de interés desde 2018 hasta los datos más recientes
disponibles con actualizaciones regulares. Las variables de interés para este proyecto consisten en el recuento mensual de visitas clasificado por 1) datos demográficos de los pacientes, 2) indicadores socioeconómicos, 3) modalidad de atención recibida y 4) problemas de salud registrados durante la visita relacionados con la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC), el asma, la esteatisis hepática asociada a disfunción metabólica (anteriormente conocida como hígado graso no alcohólico) y la demencia. Investigaciones recientes realizadas dentro del consorcio INTRePID han aportado valiosas perspectivas sobre diversos aspectos de la atención primaria, como la adopción variable de la atención virtual en respuesta a la pandemia en distintos países o el impacto de la pandemia en consultas de salud mental, prácticas preventivas y enfermedades crónicas. Estos hallazgos no solo contribuyen al cuerpo de conocimiento en atención primaria, sino que también informan las decisiones políticas y las prácticas sanitarias en todo el mundo. Al unirse a sus esfuerzos colaborativos, IDIAP Jordi Gol tendrá acceso a una gran cantidad de datos y experiencia de investigadores líderes en atención primaria de todo el mundo.

La violencia machista (VM) es un problema grave de salud pública. Es una lacra social con graves repercusiones sobre la
salud física y psíquica de las mujeres que la sufren, mermando la integridad moral y la realización plena de las mujeres en
todas las esferas de la vida: familiar, social, económica y laboral. El sector de la salud es un ámbito privilegiado para la
prevención de la VM, y puede tener un papel decisivo contribuyendo a la detección temprana de los malos tratos,
proporcionando a las víctimas el tratamiento requerido y derivando a las mujeres a los servicios idóneos para
suministrarles la atención e información necesaria. Este proyecto pretende aumentar las tasas de detección precoz de
mujeres en situación de VM en el ámbito de la atención primaria. Para ello, se ha diseñado un proyecto de 3 fases
consistente en: 1) el desarrollo de un algoritmo basado en inteligencia artificial (IA) a partir de datos clínicos y
sociodemográficos registrados en la historia clínica electrónica (HCE), 2) el desarrollo de un plan de formación dirigido a
profesionales sanitarios para el nuevo abordaje de VM incluyendo la detección mediada por el algoritmo, basado en la
evidencia científica, protocolos y guías existentes, así como en la experiencia y valoraciones de distintos stakeholders,
incluyendo la ciudadanía, y 3) la evaluación de la efectividad del algoritmo y del plan formativo mediante un ensayo clínico
piloto en la región sanitaria de Terres de l’Ebre (TTEE).

The project aims to develop and implement an innovative and interactive platform to empower children and adolescents
in managing their health and adopting healthier lifestyles. With ground-breaking digital tools at its core, this new
platform will go beyond traditional prevention strategies by reshaping the way young individuals access and engage
with healthcare systems. Through implementing a streamlined and bidirectional user-healthcare interaction as well as
introducing an Artificial Intelligence (AI)-assisted personalized obesity management approach, the project will transform
how young individuals receive and perceive health messages. To achieve these aims, the project will use data from
primary healthcare systems, encompassing clinical, socioeconomic, behavioural, and cultural aspects, to allow for the
development of a pan-European Youth Empowerment Hub (YEH), which will harbour all digital tools and resources
including the personalized obesity management platform (NutriFit Advisor) and an online educational platform. The
YEH will be seamlessly integrated into the healthcare system for a bidirectional interaction between users and health
professionals, improving healthcare providers’ capacity to deliver services efficiently. The feasibility and effectiveness of
the YEH and its digital solutions, will undergo evaluation in two randomized-controlled pilot studies in Spain and Denmark.

•ANTECEDENTS: La violència masclista (VM) és un problema greu de salut pública. Una de les principals barreres per a la seva erradicació és la infradetecció per part dels sistemes encarregats de garantir els drets i necessitats de les dones en situació de VM. Per tant, és necessària la generació d’instruments que facilitin la detecció precoç de situacions de VM.
•HIPÒTESIS: El desenvolupament d’una eina de suport a la decisió clínica (ESDC) basada en aprenentatge automàtic en l’àmbit de l’atenció primària (AP) augmentarà les taxes de detecció i reduirà l’infradiagnòstic.
•OBJECTIUS: Augmentar la detecció precoç de dones en situació de VM en l’àmbit de l’AP. Elaborar i validar un algoritme predictiu basat en dades de la història clínica electrònica (HCE) i dissenyar la seva implementació.
•METODOLOGIA: Estudi de metodologia mixta de 3 fases (analítica, qualitativa i quantitativa, respectivament), seguint el marc conceptual d’intervencions complexes de la MRC:
– Fase 1: modelatge i validació de l’algoritme d’IA per a la detecció precoç de casos de VM mitjançant l’anàlisi de dades de la HCE.
– Fase 2: estudi qualitatiu i de disseny del Pla de Formació per a professionals sanitaris sobre el nou abordatge de VM incloent la detecció mediada per l’algoritme
– Fase 3: assaig clínic pilot d’avaluació de l’efectivitat de l’algoritme i del pla de formació sobre les taxes de detecció i el nou abordatge de casos de VM
•APLICABILITAT: Els resultats d’aquest estudi tenen una aplicabilitat directa en els serveis d’AP del territori i, de manera integrada, en la resta de serveis involucrats en l’atenció a la dona en situació de VM.
•RELLEVÀNCIA: L’impacte recau tant en els sistemes assistencials com en la població diana i la població general ja que la implementació de la nova ESDC contempla la sensibilització de tots els agents implicats.

L’establiment de xarxes de recerca col·laboratives en atenció primària té el potencial de millorar l’eficàcia, l’eficiència i la naturalesa centrada en el pacient de l’atenció sanitària. El consorci INTRePID, establert el 2020, és una coalició dinàmica d’experts en atenció primària d’Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Xile, Xina, Japó, Noruega, Perú, Singapur, Suècia, Regne Unit, Togo i els Estats Units. La seva missió compartida és dur a terme recerca comparativa internacional en atenció primària per millorar la comprensió i impulsar un canvi positiu. Els països s’uneixen a INTRePID proporcionant dades agregades, i per tant no personals, sobre visites a l’atenció primària al seu país per a l’anàlisi retrospectiva de dades. Per cada país participant, la població d’estudi inclou totes les persones que reben serveis d’atenció primària des dels 0 fins als 100+ anys i d’ambdós sexes, i s’inclouen totes les dades d’interès des del 2018 fins a les dades més recents disponibles amb actualitzacions anuals. Les variables d’interès consisteixen en el recompte mensual de visites classificat per 1) dades demogràfiques dels pacients, 2) indicadors socioeconòmics, 3) modalitat de l’atenció rebuda, i 4) problemes de salut registrats durant la visita en relació a l’ansietat, la depressió, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, l’obesitat i la diabetis. Recerques recents dutes a terme dins del consorci INTRePID han aportat informació valuosa sobre diversos aspectes de l’atenció primària, com per exemple l’adopció variable de l’atenció virtual en resposta a la pandèmia en diferents països o l’impacte de la pandèmia en les consultes de salut mental. Aquestes troballes no només contribueixen al conjunt de coneixements en atenció primària, sinó que també informen les decisions polítiques i les pràctiques sanitàries a tot el món. En unir-se als seus esforços de col·laboració, l’IDIAP Jordi Gol tindrà accés a una gran quantitat de dades i experiència d’investigadors líders en atenció primària de tot el món.