Robert Panades Zafra

Antecedents: El “Projecte d’Estratègia Mundial de Salut Digital 2020-25” de l’OMS prioritza les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) cercant millorar la salut global i aconseguir la cobertura sanitària universal (CSU). La “Telemedicina Proactiva (TMP)”, pot ser una eina crucial en aquest context.
Hipòtesis: La TMP no és inferior a les visites presencials (VP) per millorar l’accés al sistema de salut, manté la qualitat en la prevenció de salut, essent satisfactòria i segura pels usuaris.
Objectius: L’objectiu principal és demostrar si la TMP millora l’accés al sistema sanitari sense afectar la qualitat de vida. També s’analitzen diferències en estils de vida i salut, la satisfacció de l’usuari i es detecten efectes adversos.
Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat (ACA) amb dos grups, paral·lel 1:1 i 24 mesos de seguiment.
Determinacions: Comparar l’ús de la TMP amb la VP, avaluant la seva influència en la qualitat de vida i satisfacció dels usuaris. També es realitzaràn anàlisis sociodemogràfics i es buscaràn possibles efectes adversos.
Anàlisi estadística: s’usarà el software R 4.2.1. Amb anàlisi descriptiva i proves d’associació entre variables, com la Chi-Quadrat i t-Student. Es compararan grups inicials i s’analitzaran els canvis amb Test de McNemar i el Test de Wilcoxon, p< 0.005 de significança. Resultats esperats: s’espera que la TMP millori l’accés i ho faci demostrant no inferioritat en la promoció i prevenció de salut respecte la VP. Aplicabilitat i Rellevància: la TMP ha de ser una eina més per facilitar l’accessibilitat a l’AP, esdevenint una eina generadora de canvis per assolir la CSU.

Antecedents: El “Projecte d’Estratègia Mundial de Salut Digital 2020-25” de l’OMS prioritza les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) cercant millorar la salut global i aconseguir la cobertura sanitària universal (CSU). La “Telemedicina Proactiva (TMP)”, pot ser una eina crucial en aquest context.
Hipòtesis: La TMP no és inferior a les visites presencials (VP) per millorar l’accés al sistema de salut, manté la qualitat en la prevenció de salut, essent satisfactòria i segura pels usuaris.
Objectius: L’objectiu principal és demostrar si la TMP millora l’accés al sistema sanitari sense afectar la qualitat de vida. També s’analitzen diferències en estils de vida i salut, la satisfacció de l’usuari i es detecten efectes adversos.
Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat (ACA) amb dos grups, paral·lel 1:1 i 24 mesos de seguiment.
Determinacions: Comparar l’ús de la TMP amb la VP, avaluant la seva influència en la qualitat de vida i satisfacció dels usuaris. També es realitzaràn anàlisis sociodemogràfics i es buscaràn possibles efectes adversos.
Anàlisi estadística: s’usarà el software R 4.2.1. Amb anàlisi descriptiva i proves d’associació entre variables, com la Chi-Quadrat i t-Student. Es compararan grups inicials i s’analitzaran els canvis amb Test de McNemar i el Test de Wilcoxon, p< 0.005 de significança. Resultats esperats: s’espera que la TMP millori l’accés i ho faci demostrant no inferioritat en la promoció i prevenció de salut respecte la VP. Aplicabilitat i Rellevància: la TMP ha de ser una eina més per facilitar l’accessibilitat a l’AP, esdevenint una eina generadora de canvis per assolir la CSU.

L’OMS, els estats Europeus i Catalunya preveuen en la seva agenda 2030 uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) relacionats amb la salut, i on l’Atenció Primària de Salut (APS) desenvolupi un paper important, per aquest objectiu cal evolucionar cap a una Salut Universal Digital, en la qual la persona estigui al centre, on la prevenció i la promoció de la salut en siguin un pilar fonamental. La Telemedicina (TM) ja fa anys que està demostrant ésser una eina que pot ajudar en la prevenció i promoció de la salut sobretot quan les persones presenten una patologia així i com és una eina que facilita l’accessibilitat al sistema sanitari per aquelles persones que tenen dificultat per accedir-hi sigui per distància al centre de salut, o per altres causes. Cal avançar segons recomana l’OMS en el seu Projecte d’Estratègia Mundial i el seu Director General cap a una Salut Digital, en la qual la TM sigui una eina facilitadora d’aquesta transformació digital que proposen els Estats Membres de l’OMS; humilment pensem que aquest projecte pot donar-li un impuls cap a aquest objectiu.
D’entre les hipòtesi del treball que volem demostrar, és que la TM Proactiva (TMP) ha de facilitat l’accés a l’APS, ho ha de fer amb la mateixa eficàcia per la prevenció i promoció de la salut que s’assoleix per la via presencial d’accés a l’APS i que el seu ús és satisfactori.
Com objectius ens plantegem demostrat que la TMP és una eina vàlida per facilitar l’accés a l’APS de les persones que no accedeixen habitualment per la via presencial, demostrar que no hi ha diferències en la promoció i prevenció de salut usant la TMP com a canal de comunicació, respecte les que ho fan per via presencial, comparar la qualitat de vida relacionada amb la salut i la satisfacció que ofereix aquesta nova eina.
Per analitzar aquests objectius i donar resposta a les hipòtesi plantejades, ens proposem un assaig clínic controlat, en el qual compararem la visita presencial (VP) amb la visita mitjançant TMP, ho seguirem durant 6 i 12 mesos, a posteriori n’avaluarem la satisfacció, l’acceptabilitat de la TMP, i en farem una anàlisi prospectiva per avaluar-ne les taxes d’accessibilitat i freqüentació a l’APS als 24 mesos de finalitzar-la.
Es realitzarà una anàlisi estadística, mitjançant el programa R versió 4.0.3, per comparar durant els diferents moments de la intervenció, les diferents variables sobre prevenció, promoció de salut i qualitat de vida, en les dues branques d’estudi, que són el grup de control anomenat Grup de Visita Presencial (GVP) i el grup d’intervenció, anomenat Grup de Telemedicina Proactiva (GTMP). Es realitzarà un estudi descriptiu longitudinal per mesurar el grau de satisfacció i acceptabilitat de l’ús de la TM proactiva en els participants a l’assaig clínic, i finalment un estudi prospectiu per avaluar la taxes d’accessibilitat i freqüentació al sistema sanitari entre les persones que han participat a l’assaig clínic, als 24 mesos. En tots els casos es considerarà com estadísticament significatiu un valor p inferior a 0,05.
Els resultats esperats d’aquest estudi tindran implicacions importants en l’accessibilitat als Equips d’Atenció Primària (EAP) i en la millora de la salut de la comunicat de l’àmbit d’estudi, així mateix explorarà un ús de la TM que no ha estat prèviament utilitzat, la TMP, la qual ens permetrà noves vies per actuar sobre la morbiditat percebuda; això pot representar una nova visió de la TM.
Per tant, aquest estudi pot suposar un impacte positiu en l’accés als serveis de salut en l’era digital, la TMP ha de ser una eina més, a l’abast del professional i del gestor de serveis sanitaris, com una via per tendir cap a una accessibilitat global de l’APS.
La TM proactiva per tant, podrà ser una peça més dins del que representen els motors generadors de canvis, en l’evolució del model sanitari en l’era digital.
Així la TMP pretén ser una proposta per un futur programa de salut que obri les portes d’accés al sistema sanitari a aquelles persones que no ho fan habitualment, a part d’ésser una eina que proactivament cerqui aquelles persones que haurien d’haver fer un seguiment al seu centre de salut d’Atenció Primària i no ho han fet en el darrer any.

Antecedents: El consell de Col·legi de metges de Catalunya expressa que el metge té el deure de respectar el dret de tota persona a la seva intimitat amb el benentès que aquesta sols pot limitar-los l’interessat.(1) El principi de confidencialitat ha estat reafirmat com a Fonamental per la Declaració de Ginebra de l’Associació Mèdica mundial. (2)(3) Tot i que es fa formació en confidencialitat per a professionals i administratius sanitaris, degut a les novetats i a que la medicina està cada cop més informatitzada, sospitem que encara hi ha aspectes de la privacitat i de la intimitat millorables durant la visita als usuaris als centres de salut. Objectius: Aquest estudi pretén valorar la percepció sobre la confidencialitat, la intimitat i la privacitat a nivell en un context multidisciplinari (personal sanitari, no sanitari i usuaris) a l’Atenció Primària (AP) de Consultoris Locals (CL). Material i mètode. Disseny: estudi descriptiu transversal. Ambit d’estudi: professionals i usuaris d’AP d’àmbit rural. Subjectes d’estudi: professionals sanitaris i no sanitaris i usuaris d’AP rural. Instrumentació: enquesta tipus likert anònima en format paper distribuïda als professionals i als usuaris, analitzant la resposta amb teleform. Dates de l’ estudi i durada: primer trimestre de 2020. Resultats esperats: s’esperen diferències en la percepció entre usuaris i professionals. Rellevància: alta, sobretot des de la nova llei de protecció de dades.

Antecedents
Els assajos clínics són estudis científics realitzats a voluntaris sans o malalts. La majoria d’aquests estudis tenen una representació insuficient de dones i de persones grans. La motivació dels pacients per participar en recerca podria augmentar si l’equip de salut els hi dóna suport i assessorament per entendre millor la informació bàsica de l’estudi.

Hipòtesi
1. Els professionals de medicina de família amb més coneixement del concepte de medicina basada en l’evidència (MBE) tenen una visió més positiva de la investigació amb assajos clínics. En conseqüència, els seus pacients també tenen una visió més positiva d’aquesta recerca i, al mateix temps, un major grau de confiança en la «»medicina oficial»».
2. El coneixement de MBE i les actituds cap als assajos clínics dels professionals de medicina de família de la República de Croàcia són similars a la dels seus homòlegs dels països del sud europeu.

Objectius
Examinar i determinar el nivell de conscienciació i actituds envers la MBE en general i, concretament, sobre els assajos clínics entre els professionals de medicina de família i els seus pacients a Croàcia i alguns països del sud d’Europa.

Metodologia
Es tracta d’un estudi multicèntric, prospectiu, transversal, de cohorts, dut a terme en una mostra de 20 professionals de medicina de família de la Catalunya Central i 100 dels seus pacients.

Determinacions
La investigació utilitzarà qüestionaris per a professionals de medicina de família i qüestionaris per a pacients, prèviament validats mitjançant un estudi pilot fet a Croàcia.

Anàlisi estadística
Per a l’anàlisi de dades es realitzaran mètodes multivariants.

Resultats esperats
Conèixer millor quines són les actituds envers els assajos clínics dels professionals de medicina de família i dels seus pacients.

Aplicabilitat/Rellevància
Augmentant el coneixement sobre recerca per part de la població en general, es pot canviar positivament la percepció que en tenen, augmentant així la motivació i la voluntat de participar-hi.

Objectiu: 1.Descriure la comorbiditat i el grau d?utilització dels centres Atenció Primària (AP) amb diagnòstic de fibromiàlgia (FM) a Catalunya, comparant-ho amb la població general. 2-Valorar el risc associat entre patir FM i la incidència del diagnòstic d?ansietat i depressió, comparant-ho amb la població general.
Disseny: Estudi observacional de cohorts retrospectiu de 6 anys de seguiment.
Àmbit d?estudi: Atenció primària.
Subjectes d?estudi: Majors de 18 anys amb diagnòstic a l?ecap de FM (M79.7) de l?any 2010-2016.
Determinacions: Sociodemogràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, utilització de recursos sanitaris, incapacitat laboral transitòria, interconsultes i dispensació de fàrmacs.
Anàlisi estadístic: Per cada pacient s?extrauran les diferents variables seleccionades sobre els diagnòstics de comorbiditat, utilització de recursos sanitaris i freqüentació. Per valorar el risc de patir un trastorn mental es calcularà mitjançant models de regressió de Cox en el què es considerarà la data del diagnòstic de la FM i a partir d?aquest la data de diagnòstic d?ansietat i de depressió. Les dades s?analitzaran mitjançant el software SPSS v18.
Resultats esperats: L?estudi ens aportarà resultats per a la planificació d?activitats a l?AP, de malalties que poden influir en la qualitat de vida del pacient.
Limitacions: 1.No cobertura territorial completa. 2. Infraregistre d?algunes variables recollides.

Introducció
Les persones amb dolor crònic i diagnosticades de fibromiàlgia perfilen un sector específic de la població que demanda intervencions a diferents nivells de la societat.
La fibromiàlgia és una malaltia d’etiologia desconeguda, caracteritzada per dolor generalitzat d?evolució crònica i classificada dins les malalties reumatològiques de parts toves, la seva prevalença a Espanya és del 2,4%, més comú en dones que en homes i on l?edat d?inici és a partir dels 25 anys.
Objectius:
L?objecte de la nostra proposta és potenciar una unitat del dolor (a la comarca de l?Anoia) on es tracti pacients amb aquest tipus de patologia, en el qual, es pugui complementar el tractament convencional mèdic amb alguns programes d?activitat física, on bàsicament es treballin habilitats motrius com la força i l?elasticitat i no tant la resistència aeròbica .És per aquest motiu que els objectius i motivacions del projecte són:
– Dissenyar i implementar un programa d’activitat física per treballar diferents capacitats significatives que incideixi en la millora de les habilitats motrius dirigit als pacients que pateixen fibromiàlgia, mitjançant exercicis prèviament constatats amb evidència científica.
– Millorar el dolor de les persones diagnosticades de fibromiàlgia.
– Observar conductes socials i beneficis en la millora de la qualitat de vida.
Metodologia
Disseny
L?objectiu d?aquest estudi requereix l?obtenció de dades quantitatives mitjançant un estudi d?assaig d?intervenció controlat i multicèntric aleatoritzat per conglomerats
Àmbit d?estudi: 8 centres d?Atenció Primària de la comarca de l?Anoia.
Mostra: Pacients atesos en els diferents Centres d?Atenció Primària i consultoris rurals de la comarca de l?Anoia.