Queralt Miró Catalina

Hipòtesis:
La prescripció d’hipnòtics en la població de Catalunya pel tractament de l’insomni crònic experimenta des de fa temps un sobre tractament farmacològic basant-nos en les condicions establertes per les guies de pràctica clínica.
Objectius:
Objectiu principal:
-Quantificar i caracteritzar la prescripció d’hipnòtics per insomni crònic en la població de Catalunya Central des de les consultes d’Atenció Primària
Objectius secundaris:
-Conèixer la prevalença de la prescripció d’hipnòtics per part d’Atenció Primària a la regió de Catalunya Central
-Estratificar per grups edat la prevalença de prescripció d’hipnòtics
-Descriure els diferents principis actius prescrits considerats hipnòtics pel tractament de l’insomni crònic
-Descriure la durada de tractament amb hipnòtics per a insomni crònic
-Quantificar l’impacte econòmic que comporta la prescripció d’hipnòtics en la població estudiada
-Analitzar possibles pautes de des prescripció d’hipnòtics en la població estudiada

Antecedents: El “Projecte d’Estratègia Mundial de Salut Digital 2020-25” de l’OMS prioritza les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) cercant millorar la salut global i aconseguir la cobertura sanitària universal (CSU). La “Telemedicina Proactiva (TMP)”, pot ser una eina crucial en aquest context.
Hipòtesis: La TMP no és inferior a les visites presencials (VP) per millorar l’accés al sistema de salut, manté la qualitat en la prevenció de salut, essent satisfactòria i segura pels usuaris.
Objectius: L’objectiu principal és demostrar si la TMP millora l’accés al sistema sanitari sense afectar la qualitat de vida. També s’analitzen diferències en estils de vida i salut, la satisfacció de l’usuari i es detecten efectes adversos.
Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat (ACA) amb dos grups, paral·lel 1:1 i 24 mesos de seguiment.
Determinacions: Comparar l’ús de la TMP amb la VP, avaluant la seva influència en la qualitat de vida i satisfacció dels usuaris. També es realitzaràn anàlisis sociodemogràfics i es buscaràn possibles efectes adversos.
Anàlisi estadística: s’usarà el software R 4.2.1. Amb anàlisi descriptiva i proves d’associació entre variables, com la Chi-Quadrat i t-Student. Es compararan grups inicials i s’analitzaran els canvis amb Test de McNemar i el Test de Wilcoxon, p< 0.005 de significança. Resultats esperats: s’espera que la TMP millori l’accés i ho faci demostrant no inferioritat en la promoció i prevenció de salut respecte la VP. Aplicabilitat i Rellevància: la TMP ha de ser una eina més per facilitar l’accessibilitat a l’AP, esdevenint una eina generadora de canvis per assolir la CSU.

Antecedents
El Qüestionari QRP-45, una evolució del QVP-35 creat pel Dr. Salvador García Sánchez, s’ha actualitzat amb la col·laboració del Dr. Josep Casajuana, aplicant principis de Psicologia Organitzacional i Psicometria per avaluar percepcions sobre qualitat relacional, qualitat del lideratge, clima laboral, satisfacció i qualitat de vida professional en el sector sanitari. Aquest instrument, amb 45 ítems repartits en 7 dominis, es basa en una escala Likert de 11 punts i ha estat traduït del català al castellà per a la seva validació psicomètrica, buscant mesurar de manera precisa diferents dimensions psicosocials relacionades amb el lideratge, l’actitud professional i la cultura d’empatia.

Hipòtesis
La validació del nou qüestionari de Qualitat Relacional i Professional QRP-45 en les seves versions catalana i espanyola demostrarà una alta fiabilitat i consistència interna, així com una bona capacitat discriminativa per a l’avaluació de la qualitat relacional i professional en equips sanitaris en entorns de parla catalana o espanyola.

Objectius
Validar psicomètricament el Qüestionari de Qualitat Relacional i Professional QRP-45 en la versió catalana i espanyola

Metodologia
Estudi transversal de validació psicomètrica amb anàlisi de contingut (índexs I-CVI i S-CVI-Ave), de constructe (anàlisi factorial exploratori i confirmatori), de criteri (validesa convergent, discriminant i predictiva), consistència (alfa de Cronbach i omega de McDonald) i estabilització (test-retest) del qüestionari QRP-45 en versions catalana i espanyola. Es preveu una mostra aleatòria mínima de 450 professionals, seleccionats d’un grup més gran de 900. La recollida de dades es farà a través de Microsoft Forms amb consentiment informat, incloent un seguiment a 30 dies per l’anàlisi de consistència i estabilitat. S’utilitzarà anàlisi factorial per determinar les dimensions del qüestionari.

Resultats esperats
Els resultats esperats de la validació del qüestionari inclouen la confirmació de la seva fiabilitat i validesa com a eina d’avaluació de la qualitat relacional i professional dels equips sanitaris. Aquests resultats proporcionarien evidència robusta de la utilitat del qüestionari com a eina d’avaluació en el context sanitari.

Aplicabilitat
El qüestionari està dissenyat per mesurar la qualitat de les relacions i el treball en equips sanitaris de parla catalana i espanyola, adaptant-se a diferents entorns com hospitals i centres de salut.

Rellevància
La validació del qüestionari és crucial per assegurar la seva efectivitat com a eina d’avaluació en l’àmbit sanitari, proporcionant mesures fiables i precises de la qualitat relacional i professional dels equips sanitaris. Aquesta validació pot millorar significativament la comprensió de les dinàmiques de treball en equips sanitaris, contribuint a optimitzar la col·laboració i la qualitat de l’atenció al pacient. A més, pot servir de guia per a futures intervencions formatives i de desenvolupament professional en els entorns de salut.

Antecedents: L’eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona entre la ciutadania i el professional sanitari integrat a l’atenció primària del sistema públic de salut de Catalunya. Es va posar en funcionament a finals de l’any 2015 i la seva implantació va ser gradual fins que el 2017 es va consolidar com un complement a l’atenció presencial. Durant la pandèmia de COVID-19 el seu ús es va incrementar de forma molt marcada i es va establir com una forma de comunicació ràpida i efectiva entre els pacients i els sanitaris. L’eConsulta pot anar dirigida a medicina o pediatria, a infermeria o al personal administratiu. Els principals motius de consulta a través d’aquesta eina són la gestió de proves diagnòstiques, els motius clínics i la gestió del pla de medicació.

Hipòtesi: Aquesta anàlisi no parteix de cap hipòtesi. És de caràcter descriptiu.

Objectius: Es pretén estudiar les visites tipus eConsulta (9Ec) realitzades a l’atenció primària de la regió Catalunya Central durant els anys 2023 i 2024. Concretament, es volen especificar el nombre d’eConsultes fetes, els principals motius d’eConsulta, quina part la inicia i a quin professional va dirigida així com definir algunes de les seves característiques (nombre de missatges per consulta, fitxers adjunts) i veure si l’eConsulta resol el problema que l’ha motivat i així evita una visita posterior.

Metodologia: Estudi retrospectiu descriptiu per revisió d’històries clíniques.

Determinacions: Es revisaran totes les eConsultes fetes a l’atenció primària de la regió Catalunya central al llarg dels anys 2023 i 2024 per tal de classificar-les segons el motiu de consulta, d’acord amb les vuit categories establertes: problema de salut o malaltia, medicació o tractament, resultat de proves, vacunes, consulta d’infermeria, sol·licitud d’informe, programació de visites o tràmits administratius i altres. Es determinarà també a qui van dirigides (medicina, pediatria, infermeria, personal administratiu), qui l’ha iniciat (usuari o professional), el nombre de missatges i si hi ha fitxers adjunts, així com si s’ha resolt el problema per al qual s’ha generat la consulta o no, és a dir si s’ha requerit visita posterior, en les dues setmanes següents, i de quin tipus (presencial, telefònica). Es pretén diferenciar entre la població adulta i la pediàtrica per veure els principals motius en cada cas.

Anàlisi estadística: S’utilitzarà el programari R, versió 4.0.3.
Resultats esperats: S’espera que l’eConsulta sigui una eina de salut digital útil per a resoldre diferents problemes de salut de la població.

Aplicabilitat i Rellevància: La revisió i estudi de les eConsultes té la intenció de descriure les seves principals característiques i veure si és una eina utilitzada i efectiva per resoldre diversos problemes de salut de la població.

Antecedents
L’al·lèrgia reportada a la penicil·lina és un problema de salut pública; s’associa amb prescripció inadequada d’antibiòtics, augment dels costos assistencials i pitjor pronòstic dels malalts. Tot i que fins al 15% dels pacients hospitalitzats refereixen al·lèrgia a la penicil·lina, en menys del 10% d’aquests pacients es confirma l’al·lèrgia quan es fan servir proves específiques. És necessari implementar eines d’avaluació del risc d’al·lèrgia en el punt d’atenció dels pacients que puguin servir de suport per la estratificació del risc d’al·lèrgia i pel desetiquetage del pacients de baix risc.
Hipòtesi
En les persones que tenen reportat a la seva història clínica al·lèrgia a la penicil·lina i/o cefalosporines, la utilització d’un algoritme de decisió, basat en la història clínica i la aplicació d’un qüestionari estructurat és útil per identificar les persones de baix risc que es poden des-etiquetar de manera directa.
Objectius
Avaluar l’impacte d’un procés assistencial per a l’estratificació del risc d’al·lèrgia, basat en la història clínica i l’aplicació d’un qüestionari estructurat, en la retirada de l’etiqueta d’al·lèrgia a la penicil·lina i/o cefalosporines.
Metodologia
Estudi clínic d’avaluació d’un nou procés assistencial, prospectiu, obert i multicèntric. S’identificaran a les persones que en la seva històrica clínica tinguin l’etiqueta d’al·lèrgia a penicil·lina o cefalosporines no estudiada o amb estudi previ no concloent. El professional de referència convidarà a participar a l’estudi a la persona, que a través d’una entrevista exhaustiva i l’aplicació d’un algoritme de decisió es determinarà el risc d’al·lèrgia, podent desetiquetar directament en cas de pertànyer al grup de molt baix risc.
Resultats esperats i rellevància
S’espera millorar el registre de reaccions al·lèrgiques i els efectes adversos a la història clínica electrònica; reduir l’ús d’antibiòtics no indicats en primera línia; reduir les resistències bacterianes i els efectes adversos de les alternatives terapèutiques; així com reduir els costos del procés assistencial.

Antecedents: L’envelliment de la població a Catalunya augmenta la demanda de serveis sanitaris, especialment per a persones amb malalties cròniques i dependents. El programa d’atenció domiciliària (ATDOM) respon a aquest desafiament. L’evidència ressalta la importància de les intervencions formatives com una estratègia per a optimitzar l’atenció dels pacients dependents i millorar el benestar del cuidador.
Hipòtesi: Rebre educació sanitària i la Carpeta Pacient ATDOM millora el coneixement i la seguretat percebuda pels cuidadors.
Objectius: Avaluar l’impacte de l’educació i la carpeta en els cuidadors d’ATDOM, analitzant coneixements i seguretat abans i després de la intervenció.
Metodologia: Estudi quasi-experimental tipus pre-post amb cuidadors d’ATDOM a Calldetenes, Taradell i Viladrau, amb un període d’estudi de novembre 2024 a març 2025.
Aplicabilitat i rellevància: Millorar l’atenció que ofereixen les persones cuidadores de pacients dependents al domicili i contribuir a una atenció domiciliària més segura, eficient i personalitzada. Els resultats podrien millorar la qualitat de les cures a domicili.

Antecedents
La depressió és un trastorn mental que suposa un important problema de salut degut a la seva alta prevalença, que repercuteix directament en la qualitat de vida de les persones i provoca un fort impacte social. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’estima que el 5% de la població mundial pateix de depressió. Tot i que les múltiples Guies de Pràctica Clínica difereixen en alguns aspectes, totes donen recomanacions de com hauria de ser la detecció, el diagnòstic, l’elecció del tractament i la valoració del risc de suïcidi. En aquest context, l’Atenció Primària (AP) és l’àmbit idoni en el maneig i seguiment de l’episodi depressiu, ja que és l’únic àmbit dissenyat per a què totes les persones la utilitzin al llarg de la seva vida. El sistema sanitari català actualment es troba submergit en un procés de transformació digital, remunta indirectament en el Pla de Salut 2011-2015 i directament en el del 2016-2020. En aquest últim, totes les línies d’actuació fomenten l’aplicació de les Tecnologies de la Comunicació i Informació (TIC) en general, i les eines de salut digital en particular per tal d’assolir les fites establertes.
En el context de l’episodi depressiu major de l’adult en l’AP, diferents iniciatives arreu del món s’estan desenvolupant per millorar el maneig d’aquest a través d’eines de salut digital. Una estratègia n’és la telemedicina, on la pandèmia de la COVID-19 ha estat un clar catalitzador per l’adopció d’aquesta. Una altra estratègia pel maneig de la depressió poden ser l’aplicació de les TIC per millorar el maneig i l’apoderament del pacient a través d’Aplicacions mòbils. A més, diversos estudis han mostrat al llarg dels anys que els models d’atenció col·laborativa des de l’AP impartits per equips de professionals multidisciplinaris milloren els resultats de l’episodi depressiu major. D’aquesta manera, l’abordatge compartit és una eina que ajuda a la presa de decisions de forma homogènia, basada en l’evidència disponible i posant el pacient en el centre de l’atenció, rellevant en l’últim Pla de Salut 2021-2025.
Per tant, en el context de l’episodi depressiu major existeixen diferents estratègies que ja han mostrat efectivitat en el maneig i l’abordatge a través de l’AP. D’aquesta manera, resulta rellevant construir i estandarditzar un model d’atenció a l’episodi depressiu major lleu/moderat, on les eines de salut digital, la presencialitat i els diferents perfils professionals hi tinguin cabuda, per tal d’avançar cada cop cap a un sistema sanitari més integral i integrat, eficaç, eficient i punter.

Hipòtesis
El model més òptim d’atenció a les persones diagnosticades d’episodi depressiu major lleu/moderat des de l’Atenció Primària del sistema sanitari català és a través d’atenció col·laborativa i híbrida; complementant la presencialitat amb eines de salut digital.
Objectius
Desenvolupar un nou model d’atenció a les persones diagnosticades d’episodi depressiu major lleu/moderat des d’AP que combini la presencialitat amb la salut digital en el del Sistema Sanitari Català
O1.1 Analitzar l’evolució de la incorporació de les eines de salut digital implementades a l’AP del sistema sanitari català i comparació amb les visites presencials.
O1.2. Determinar quines Guies de pràctica Clínica utilitzen o com procedeixen els professionals sanitaris pel maneig de l’episodi depressiu major de l’adult lleu/moderat en la seva pràctica clínica habitual.
O1.3. Determinar les eines de salut digital i el perfil professional òptim pel tipus de tasca a realitzar en el maneig de l’episodi depressiu major de l’adult lleu/moderat segons la Guia de Pràctica Clínica més utilitzada.
O.1.4. Consensuar les eines de salut digital i el perfil professional òptims pel tipus de tasca a realitzar en el maneig de l’episodi depressiu major en l’adult lleu/moderat.
Metodologia
L’objectiu general es desenvoluparà a través de l’anàlisi dels objectius específics. D’aquesta manera, aquest projecte emprarà una metodologia mixta, que inclourà estudis qualitatius i quantitatius per tal de desenvolupar una proposta de model.

Antecedents: El 2022 l’excés de mortalitat a Espanya va ser el tercer més gran, només superat pel 2020 i pel 2015. Aquest excés de mortalitat s’ha atribuït no tan sols als efectes directes i indirectes de la pandèmia de COVID-19 sinó també als dels episodis de calor extrema, com les onades de calor, excepcionals a l’estiu de 2022. Ara bé, només un 22,92% de l’excés a Espanya, i un 16,22% a Catalunya, ha estat atribuït directament a la calor extrema.
Hipòtesis: És molt probable que s’hagués produït un desplaçament de les morts degut a una combinació d’un empitjorant de les malalties cròniques com a conseqüència de la COVID-19 i/o d’una falta de control de les mateixes, així com una falta de diagnòstic o bé un diagnòstic més tardà en algunes d’aquestes. La calor extrema ha afectat a aquells subjectes més vulnerables tant des del punt de vista de la seva salut com des del socioeconòmic i mediambiental. Com a conseqüència, va existir una variabilitat geogràfica tant en l’excés de mortalitat, com en els efectes de la calor extrema i els directes i indirectes de la COVID-19, en l’excés de mortalitat durant els mesos d’estiu a Catalunya, en especial durant l’estiu de 2022.
Objectius: Analitzar la variabilitat geogràfica de l’excés de mortalitat sobre la mortalitat durant els estius a Catalunya, així com estimar quina part de l’excés es pot atribuir a la calor extrema, als efectes directes i indirectes de la COVID-19 i a altres causes, en especial durant l’estiu de 2022. Addicionalment, també s’explorarà quina és l’associació entre episodis de calor extrema i diverses variables de salut en subgrups de població vulnerable.
Metodologia. Estudi de cohort retrospectiva (variables a nivell individual) i un disseny ecològic longitudinal (variables a nivell contextual), del 2015 al 2024, ambdós inclosos. Determinacions i anàlisi estadística: Utilitzarem models mixts espai-temporals, com a marc de referència, amb un disseny tant individual com ecològic (ABS), controlant les limitacions i els biaixos presents en els models estàndard.
Resultats esperats: Proporcionarem estimadors no esbiaixats de l’excés de mortalitat i el impacte en altres resultats de salut en subgrups de població vulnerable, així com de la fracció atribuïble a la calor extrema i als efectes directes i indirectes de la COVID-19. Avaluarem el paper dels confusors tant observats (variables socioeconòmiques i contaminants atmosfèrics en particular) com no observats (individuals i contextuals), així com dels factors mediadors i de modificació de l’efecte.
Aplicabilitat: L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.
Rellevància: La proposta proporcionarà una visió de l’impacte dels episodis de calor extrema i la pandèmia de COVID-19 en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població més vulnerables a aquestes exposicions.

Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.
Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.
Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).
Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.
Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención, nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.

Antecedents: La grip és una malaltia infecciosa molt prevalent i causa un número molt elevat de visites mèdiques i complicacions. Els nens són els principals disseminadors de la grip i la millor manera de prevenir-la és mitjançant la vacunació. A Catalunya la pauta de vacunació antigripal actual inclou als nens majors de 6 mesos amb factors de risc. A partir de la temporada 23/24 la vacunació antigripal s’inclourà dins del calendari de vacunacions sistemàtiques pels menors de 5 anys.
Hipòtesi: La implementació de la vacunació antigripal en menors de 5 anys provocarà una disminució del nombre d’infeccions i complicacions per grip tant en adults com en infants.
Objectius: Determinar si la implementació de la vacunació antigripal en menors de 5 anys produeix una disminució d’infeccions i complicacions per grip en infants i adults. Estudiar l’opinió de les famílies en relació a la vacunació antigripal.
Metodologia: Estudi multicèntric descriptiu retrospectiu amb talls transversals anuals de la població adulta i pediàtrica de la Catalunya Central. S’estudiaran tots els diagnòstics per grip registrats als centres d’atenció primària gestionats per l’ICS de la Catalunya Central, així com les hospitalitzacions per grip registrades en els 4 hospitals de referència d’aquesta àrea entre Octubre de 2018 i Setembre de 2025. També s’estudiaran les taxes de vacunació antigripal infantil durant el mateix període de temps. Es realitzarà un estudi comparatiu de les infeccions i complicacions per grip i taxes de vacunació antigripal entre les temporades prevacunals (2018/19-2022/23) i post-vacunals (2023/24-2024/25). Durant la campanya de vacunació antigripal 23/24 es realitzarà una enquesta a les famílies que acudeixin a la revisió del nen sa per conèixer la seva opinió en quan a la vacunació antigripal.
Resultats esperats: Disminució del nombre de diagnòstics i hospitalitzacions per grip tant en adults com en infants i augment de les taxes vacunals en pediatria.

Antecedents. S’estima que l’afluència als boscos catalans durant la temporada boletaire va en augment des de fa anys. A nivell sanitari, aquesta activitat propicia accidents a la muntanya així com intoxicacions, sent aquesta última la conseqüència directa més greu. El Berguedà és de les comarques amb major tradició boletaire, tanmateix, mai se n’ha estudiat la repercussió pel que fa a la càrrega assistencial a l’atenció primària.

Hipòtesis. Es planteja doncs que durant la temporada de bolets, en comparació amb altres mesos de l’any, hi ha un augment dels diagnòstics relacionats amb aquesta activitat i, per tant, un augment de la demanda de professionals sanitaris a urgències a la comarca del Berguedà.

Objectius. L’objectiu de l’estudi serà, en conseqüència, descriure l’impacte de la temporada de bolets en l’activitat dels centres d’atenció primària de la comarca del Berguedà.

Metodologia. Per fer-ho, es realitzarà un estudi observacional retrospectiu descriptiu de l’activitat a l’Atenció Primària del Berguedà durant els mesos de setembre i octubre (temporada de bolets) en comparació amb la resta de mesos de l’any en el període de 2017 a 2023. Es mesurarà l’activitat assistencial avaluant el nombre de visites totals a tots els CAP del Berguedà en horari d’urgències i el de diagnòstics relacionats amb l’acte d’anar a buscar bolets (segons diagnòstics del CIM-10).

Anàlisis estadística. L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues, i es determinaran les possibles associacions entre les variables. S’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Resultats esperats. S’espera confirmar la hipòtesi, obtenint resultats que demostrin l’augment de la demanda i, per tant, de la càrrega assistencial a nivell d’atenció primària. Aplicabilitat i rellevància. En demostrar-se la hipòtesi, s’evidenciaria la necessitat d’augmentar el pressupost i els recursos destinats a l’atenció primària del Berguedà durant la temporada de bolets, sent l’estudi extrapolable a altres comarques.

Background: The role of primary care in reducing and preventing health costs cannot be overstated. One promising strategy to enhance the effectiveness and management of the healthcare system is the implementation of pay-for-performance financing schemes. These schemes provide incentives for achieving specific quality of care metrics. However, the actual impact and effectiveness of such schemes, as seen in Catalunya and other implemented regions, still require further evidence. Therefore, it is crucial to gain an understanding of how general practitioners (GPs) perceive and navigate the incentives associated with specific tasks. This understanding will aid the national healthcare system in designing and implementing improved incentive schemes to drive better outcomes.
Hypothesis: Incentive schemes that provide economic benefits to general practitioners (GPs) can influence their behavior and be tailored to improve the quality of the healthcare system.
Aims: 1. To examine the reaction of GPs towards the implementation of specific indicators within an incentives and information system. 2. To evaluate whether these behavioral changes have any effects on patients’ health outcomes and the utilization of the healthcare system.
Methodology, determinations, and statistical analysis: To achieve Aim #1, our objective is to assess the impact of incorporating specific quality of care indicators into financial incentive schemes. We will employ pre-post analysis techniques, such as difference-in-differences, to compare the indicator results before and after the implementation of incentives. For Aim #2, we will use a similar methodology to examine the causal relationship between the introduction or removal of incentives and the quality of care metrics derived from individual patient health data. Additionally, we will investigate the effects on patients’ utilization of primary or secondary care services. Both aims will employ rigorous analyses to understand the influence of incentives on healthcare outcomes and resource utilization.
Expected results: Our analysis is expected to provide insights into the specific quality of care indicators that undergo substantial changes when included or excluded from financial incentive schemes. Furthermore, we aim to evaluate the broader impact of these incentive schemes on the overall quality of the healthcare system. This will involve examining the correlation between specific incentive schemes and improvements in patient health data, such as decreased rates of disease diagnoses and reduced utilization of secondary care services, among other relevant factors.
Applicability and Relevance: This project aims to evaluate the impact and effectiveness of the financing mechanisms implemented in Catalonia. By examining the influence of these mechanisms on general practitioner (GP) behavior and the subsequent enhancement of the quality of care, this study seeks to provide valuable evidence for policymakers. The findings will offer insights into the structure of incentives for physicians and healthcare facilities, enabling policymakers to make informed decisions and potentially implement modifications that improve efficiency and the overall quality of care.

Antecedents
El dia 11 de Juliol de 2023 el comitè de seguretat (PRAC) de l’Agència Europea del Medicament (EMA) va realitzar una declaració sobre la revisió en curs dels agonistes del receptor GLP-1. Va resultar que l’Agència de medicaments islandesa va aportar i analitzar 150 informes de possibles casos d’autolesions i pensament suïcides que podrien estar relacionats amb l’administració de Ozempic (semaglutida), Saxenda (liraglutida) i Wegovy (semaglutida). La revisió s’està duent a terme des del 3 de juliol de 2023 en el context d’un procediment de senyal, és a dir, com a qualitat d’esdeveniment advers (que pot ser degut al fàrmac o no).
Arran de les múltiples notícies publicades en diversos mitjans sobre la possible relació entre l’administració dels fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i pensament suïcides (9–11) es vol analitzar la relació entre l’administració d’aquesta família de fàrmacs i diagnòstics relacionats amb trastorns de salut mental posterior a l’administració a l’Atenció Primària de la Catalunya Central.

Hipòtesis
És possible que existeixi relació entre els diagnòstics de trastorns de la salut mental i l’administració dels fàrmacs agonistes del receptor de la GLP-1.
Metodologia
Estudi observacional retrospectiu on s’analitzarà la possible relació entre l’administració de fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i posteriors trastorns de salut mental.
Anàlisis estadística
L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per a determinar les possibles associacions entre les variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher segons correspongui. Per analitzar diferències entre dues variables contínues s’utilitzarà la prova de la T Student o Mann-Whitney segons correspongui.

Resultats esperats
S’espera poder observar si hi ha relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i els trastorns de salut mental.

Aplicabilitat i rellevància

Es vol observar si entre la població diabètica o amb sobrepès/obesitat de la Catalunya Central existeix relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i aparició de trastorns mentals. Aquests resultats poden ser útils per fer-ne difusió entre els professionals de la Catalunya Central per tal d’abordar la diabetis mal controlada així com l’obesitat i el sobrepès

Antecedents: Els trastorns de salut mental, sobretot els trastorns de ansietat i depressió, tenen una gran prevalença a nivell de població mundial i impacten directament en la qualitat de vida de les persones. En els darrers anys, hi ha hagut un increment d’ús i s’han desenvolupat les Tecnologies de la Comunicació i Informació (TIC) en temps d’oci però també pel desenvolupament laboral. En l’àmbit mèdic s’ha fomentat l’ús de les TIC per fer teleassistència de tot tipus, és per això que volem fer una valoració més específica pel que respecte a l’ús de les TIC a la salut mental.

Hipòtesis: La salut mental de la població de la Catalunya Central generalment no és bona. Hi ha certa desconeixença sobre l’existència de les Apps mòbil pel maneig de la salut mental. No obstant això, la població està a favor de la utilització d’aquestes eines.

Objectius: Conèixer l’estat de salut mental de la població de la Catalunya central i saber la seva predisposició a utilitzar aplicacions mòbils per fer-ne consultes.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal amb mostra de >385 adults majors de 18 anys que responguin l’enquesta voluntàriament d’entre els centres de salut d’atenció primària de les comarques del Berguedà, Bages, Moianès, Osona, Anoia i Solsonès.

Anàlisis estadística: Es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per la determinació de possibles associacions entre variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher. Per l’anàlisi de diferències entre dues variables contínues s’utilitzarà la prova de la T Student o Mann-Whitney. En tot moment s’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Per a la realització de l’anàlisi estadística s’utilitzarà el programa estadístic R versió 4.0.3. Resultats esperats: s’espera observar que la salut mental de la població no és òptima i que existeix una desconeixença generalitzada sobre la utilització de les Apps mòbil en el maneig de la salut mental. Els resultats d’aquesta enquesta en una regió en concret caracteritzada per la ruralitat pot ser interessant a l’hora d’establir estratègies en l’abordatge de la salut mental a través d’eines de salut digital. Aplicabilitat i rellevància: Fomentar l’ús de les aplicacions mòbils per tal de fer més accessible a la població un bon seguiment i tractament, millorant així la seva qualitat de vida.

Antecedents: La fragilitat és una entitat multidimensional i dinàmica, amb una prevalença molt variable, en funció de l’eina de mesura utilitzada per a valorar-la, la població de referència i la seva àrea geogràfica. És important detectar i avaluar la fragilitat, ja que es relaciona amb pitjors resultats de salut vinculats a processos intercurrents, major mortalitat, major necessitat d’atenció hospitalària i/o institucionalització, pèrdua d’activitats de la vida diària, més risc de caigudes i de fractures, etc. Conèixer el seu abast, ens permet orientar el model sanitari a l’atenció de les persones amb cronicitat complexa, dissenyar intervencions individualitzades, predir els resultats de salut i ajudar-nos en la presa de decisions.
– Hipòtesis
o La prevalença de fragilitat a la Catalunya Central mesurada segons l’IF-VIG és superior al 10-15% descrit per la població europea.
o La prevalença de fragilitat entre la població de la Catalunya Central és similar a la d’altres àrees catalanes.
o Els pacients en programa d’atenció domiciliària presenten més fragilitat que la resta de la població.
o Els pacients més grans, amb més medicació, amb una puntuació a l’Índex de Barthel més baixa, amb malnutrició, deteriorament cognitiu, ansietat, úlceres, caigudes, i més patologies de base (…), tenen un índex de fragilitat més elevat.
– Objectius
o Estudiar la prevalença de fragilitat en persones majors de 64 anys que viuen a la comunitat de la Catalunya Central i comparar-la amb la població europea.
o Estudiar la prevalença de fragilitat en persones majors de 64 anys que viuen a la comunitat de la Catalunya Central i comparar-la amb altres àrees catalanes.
o Descriure el grau de fragilitat dels pacients atesos en el Programa d’Atenció Domiciliària (ATDOM) de la Catalunya Central i comparar-la amb els pacients que no estan en el Programa ATDOM.
o Relacionar el grau de fragilitat amb variables sociodemogràfiques, número de fàrmacs, índex de Barthel, malnutrició, deteriorament cognitiu, ansietat, depressió, caigudes, úlceres, disfàgia, dolor, dispnea, patologies mèdiques i estudiar les variables que estan més discretament relacionades.
– Metodologia: estudi multicèntric descriptiu transversal, on s’estudiarà la població de més de 64 anys assignada a qualsevol dels centres d’atenció primària gestionats per l’ICS de la Catalunya Central.
– Determinacions: determinarem les dades disponibles a la història clínica dels pacients, incloent dos tipus de variables: dependents (fragilitat, pacient crònic complex, pacient amb malaltia crònica avançada, atenció domiciliària, atenció pal·liativa, índex fràgil-VIG) i independents (sociodemogràfiques, àrea bàsica de salut, número de fàrmacs prescrits, índex de Barthel, malnutrició, deteriorament cognitiu, ansietat, depressió, vulnerabilitat social, síndrome confusional, caigudes, úlceres, disfàgia, dolor, dispnea, malalties oncològiques, malalties cardíaques, malalties respiratòries, malalties neurològiques, malaltia digestiva crònica i malaltia renal).
– Anàlisi estadístic: Descriurem les variables qualitatives amb freqüències absolutes i percentatges. Les variables quantitatives continues amb distribució normal les descriurem amb la mitjana i la desviació estàndard, i les que no segueixin una distribució normal, amb mediana i quartils. Utilitzarem la T-student o ANOVA per a mostres independents o l’U-Mann-Whitney o Kruskal-Wallis per contrastos a variables continues i el test exacte de Fischer o X2 per als contrastos de variables categòriques. S’ajustarà una regressió lineal multivariant per poder analitzar l’impacte de cada una de les variables sobres les valors de l’escala Índex Fràgil-VIG. Les dades seran analitzades per mitjà del programa estadístic R versió 4.2.2. El nivell de significança serà del 5% i els intervals de confiança del 95%.
– Resultats esperats: esperem obtenir la prevalença de fragilitat a la Catalunya Central, que sospitem, és superior al 10-15%. A més a més, esperem demostrar que a més multi-morbiditat presenti el pacient, major és el seu índex de fragilitat.
– Aplicabilitat: els resultat d’aquest estudi permetran millorar l’atenció de les persones grans amb fragilitat.
– Rellevància: la fragilitat és un concepte que afecta cada vegada a més individus, degut a que l’esperança de vida de la població catalana s’ha vist incrementada en els darrers anys. Tenir informació sobre la prevalença de fragilitat en la Catalunya Central ens permetrà millorar l’atenció sanitària que rebi la nostra població de referència.

Antecedents:
La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població: no només en el cas de les persones afectades i infectades, sinó també indirectament per la disrupció en l’activitat dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos amb més incidència de la pandèmia.
Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris d’atenció primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha estat diferent entre diferent tipus de persones usuàries de la sanitat i segons les seves necessitats d’atenció.
Objectius
? Avaluar l’impacte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb una mirada interseccional a la població més vulnerable i amb perspectiva de gènere.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.
Metodologia
Estudi estudi de cohort ambispectiu d’una combinació de dades d’atenció primària del període previ (2015-2019) i dels mesos de pandèmia (2020-2022) per COVID-19:
? Anàlisi del nombre i tipus de visita a l’atenció primària (presencials, telemàtiques) per categories de persones usuàries per establir els principals grups amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de salut de les principals malalties cròniques per subgrups de persones usuàries.
Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques, en particular gènere i grups d’edat, i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys
repandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, es farà una estimació de l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar, s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.
? Els models utilitzats seran models jeràrquics Bayesians, els quals permeten controlar no només els confusors observats (per exemple, algunes variables socioeconòmiques que poguessin influir en l’accés a l’atenció), sinó també els no observats (com determinades característiques associades al subjecte, a la unitat productiva on està assignat i/o al comportament de la pandèmia en un moment determinat).
Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.
Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema sanitari públic (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making de països amb sistemes sanitaris semblants.
Rellevància La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris d’atenció primària des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes de la COVID-19.

Introducció: La pandèmia causada pel SARS-Cov2 ha provocat un impacte en pacients amb malalties cròniques, especialment les que comporten un seguiment estricte com és el cas de la Diabetis Mellitus. L’esforç dels governs per controlar la propagació del virus va suposar un confinament estricte en què tant pacients com a centres de salut van veure afectat el control de diverses patologies.

Material i mètodes: Mitjançant les dades clíniques dels serveis d’Atenció Primària de la Regió Sanitària Catalunya Central, aquest estudi analitza el registre de visites i els codis diagnòstics utilitzats per comparar la variació de diagnòstics i visites relacionades amb DM entre els anys 2019 i 2020.

Resultats: L’any 2020 i en relació amb l’any 2019 es va produir una reducció en la detecció de nous casos de DM2 (39,06%; P=0.00) i en les visites realitzades a pacients amb DM2 (21,36% P= 0.00). Aquesta disminució es va produir en tots els grups, inclosos aquells en què són més freqüents els nous diagnòstics

Antecedents
Davant la creixent prevalença de malalties cròniques, és important tenir en compte com es distribueix entre homes i dones, per poder oferir una atenció en salut de la forma més apropiada possible. La manca d’una perspectiva de gènere en l’abordatge de les necessitats en salut pot ha influït en el poc coneixement que encara es té sobre les diferències entre sexes en aspectes com la simptomatologia, els diagnòstics o els tractaments que s’ofereixen davant de certes casuístiques, la qual cosa pot incidir en una pitjor qualitat de vida, especialment entre dones. Malgrat una major esperança de vida, s’apunta cap a un pitjor estat de salut percebut entre aquesta part de la població que pot ser abordat a partir de coneixement desagregat per sexe i noves estratègies d’abordatge de les seves necessitats.

Hipòtesis
Donada una major esperança de vida, les malalties cròniques són cada cop més prevalents entre la població, manifestant-se de forma diferent entre homes i dones i segons grups d’edat, mostrant una falta d’atenció a certs grups de població.

Objectius
Objectiu general:
Descriure la situació i l’evolució de la prevalença de malalties cròniques segons gènere a la comarca del Bages durant el període comprès entre 2018 i 2021.
Objectius específics:
– Descriure el perfil sociodemogràfic de les persones amb malalties cròniques al Bages
– Descriure el perfil sociodemogràfic i clínic de les persones que tenen ansietat i depressió al Bages
– Descriure la prevalença de pacients amb malalties cròniques greus i comorbiditats al Bages
– Determinar si hi ha major prevalença de malalties cròniques a zones urbanes o rurals
– Descriure la prevalença de pacients que viuen sols i/o reben atenció a domicili
Comparar la prevalença de malalties cròniques amb la resta de comarques de la Catalunya Central, durant el mateix període

Metodologia
Estudi transversal descriptiu de la prevalença de malalties cròniques segons gènere a la comarca del Bages durant el període 2018-2021 i comparació amb dades de les altres comarques de la Catalunya Central.

Anàlisi estadística
Les variables categòriques es descriuran mitjançant freqüències absolutes i percentatges, les variables contínues amb mitjana i desviació estàndard o mediana i quartils, en funció de la distribució de cada variable. Per analitzar la relació entre dues variables s’utilitzarà el contrast de la X2, la T Student o Mann-Whitney en funció del tipus de variable. Es fixarà un nivell de significança del 5% i tots els intervals de confiança seran del 95%. Els anàlisis estadístics es realitzaran amb el software estadístic R versió 4.0.3.

Resultats esperats
Diferències en la prevalença de les dades segons sexe i les diferents variables analitzades, que permetin proposar recomanacions i línies d’actuació per tal de treballar en l’abordatge de la cronicitat de forma més precisa, tant a nivell dels serveis de salut com dels entorns socials i econòmics.

Aplicabilitat i Rellevància
Poder observar l’evolució de la cronicitat a l’àmbit d’atenció primària al Bages adoptant una perspectiva de gènere, que permetin definir de forma més precisa les actuacions a desenvolupar per donar resposta a les necessitats dels diversos perfils que s’observin. Comparant els resultats amb dades de la resta de la Catalunya Central seria possible així mateix extrapolar estratègies que sorgeixin arran d’aquest estudi en un entorn més ampli.

L’OMS, els estats Europeus i Catalunya preveuen en la seva agenda 2030 uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) relacionats amb la salut, i on l’Atenció Primària de Salut (APS) desenvolupi un paper important, per aquest objectiu cal evolucionar cap a una Salut Universal Digital, en la qual la persona estigui al centre, on la prevenció i la promoció de la salut en siguin un pilar fonamental. La Telemedicina (TM) ja fa anys que està demostrant ésser una eina que pot ajudar en la prevenció i promoció de la salut sobretot quan les persones presenten una patologia així i com és una eina que facilita l’accessibilitat al sistema sanitari per aquelles persones que tenen dificultat per accedir-hi sigui per distància al centre de salut, o per altres causes. Cal avançar segons recomana l’OMS en el seu Projecte d’Estratègia Mundial i el seu Director General cap a una Salut Digital, en la qual la TM sigui una eina facilitadora d’aquesta transformació digital que proposen els Estats Membres de l’OMS; humilment pensem que aquest projecte pot donar-li un impuls cap a aquest objectiu.
D’entre les hipòtesi del treball que volem demostrar, és que la TM Proactiva (TMP) ha de facilitat l’accés a l’APS, ho ha de fer amb la mateixa eficàcia per la prevenció i promoció de la salut que s’assoleix per la via presencial d’accés a l’APS i que el seu ús és satisfactori.
Com objectius ens plantegem demostrat que la TMP és una eina vàlida per facilitar l’accés a l’APS de les persones que no accedeixen habitualment per la via presencial, demostrar que no hi ha diferències en la promoció i prevenció de salut usant la TMP com a canal de comunicació, respecte les que ho fan per via presencial, comparar la qualitat de vida relacionada amb la salut i la satisfacció que ofereix aquesta nova eina.
Per analitzar aquests objectius i donar resposta a les hipòtesi plantejades, ens proposem un assaig clínic controlat, en el qual compararem la visita presencial (VP) amb la visita mitjançant TMP, ho seguirem durant 6 i 12 mesos, a posteriori n’avaluarem la satisfacció, l’acceptabilitat de la TMP, i en farem una anàlisi prospectiva per avaluar-ne les taxes d’accessibilitat i freqüentació a l’APS als 24 mesos de finalitzar-la.
Es realitzarà una anàlisi estadística, mitjançant el programa R versió 4.0.3, per comparar durant els diferents moments de la intervenció, les diferents variables sobre prevenció, promoció de salut i qualitat de vida, en les dues branques d’estudi, que són el grup de control anomenat Grup de Visita Presencial (GVP) i el grup d’intervenció, anomenat Grup de Telemedicina Proactiva (GTMP). Es realitzarà un estudi descriptiu longitudinal per mesurar el grau de satisfacció i acceptabilitat de l’ús de la TM proactiva en els participants a l’assaig clínic, i finalment un estudi prospectiu per avaluar la taxes d’accessibilitat i freqüentació al sistema sanitari entre les persones que han participat a l’assaig clínic, als 24 mesos. En tots els casos es considerarà com estadísticament significatiu un valor p inferior a 0,05.
Els resultats esperats d’aquest estudi tindran implicacions importants en l’accessibilitat als Equips d’Atenció Primària (EAP) i en la millora de la salut de la comunicat de l’àmbit d’estudi, així mateix explorarà un ús de la TM que no ha estat prèviament utilitzat, la TMP, la qual ens permetrà noves vies per actuar sobre la morbiditat percebuda; això pot representar una nova visió de la TM.
Per tant, aquest estudi pot suposar un impacte positiu en l’accés als serveis de salut en l’era digital, la TMP ha de ser una eina més, a l’abast del professional i del gestor de serveis sanitaris, com una via per tendir cap a una accessibilitat global de l’APS.
La TM proactiva per tant, podrà ser una peça més dins del que representen els motors generadors de canvis, en l’evolució del model sanitari en l’era digital.
Així la TMP pretén ser una proposta per un futur programa de salut que obri les portes d’accés al sistema sanitari a aquelles persones que no ho fan habitualment, a part d’ésser una eina que proactivament cerqui aquelles persones que haurien d’haver fer un seguiment al seu centre de salut d’Atenció Primària i no ho han fet en el darrer any.

Antecedents
La resistència als antibiòtics és una de les grans amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament. Segons la Comissió Europea de Salut pública, la resistència als antimicrobians és responsable d’unes 33.000 morts a l’any a la Unió Europea (UE) i ascendeix fins a 1.500 milions d’euros anuals en costos sanitaris i pèrdues de productivitat. Les Farmacèutiques d’Atenció Primària (FAP) com a especialistes del medicament i integrades en Equips d’Atenció Primària (EAP) executen un paper fonamental en la millora sobre el coneixement i racionalització de l’ús dels antibiòtics. En aquest sentit, el model d’actuació disruptiu i pioner centrat en al pacient a la Unitat de Farmàcia de la Catalunya Central, fa que les FAP s’hagin integrat en els equips multidisciplinaris i avancin en un coneixement més explícit de la població de referència envers els seus tractaments farmacològics. Per tant, és el moment de seguir amb el projecte iniciat el 2017 a l’Anoia amb una visió més extensiva, passant d’un territori en concret a una regió per poder establir estratègies a nivell de tota la Catalunya Central.

Hipòtesis
Estimar el grau de coneixement sobre la resistència antimicrobiana de la població de la Catalunya Central ajudarà a definir estratègies i poblacions diana per a focalitzar les intervencions orientades a millorar la sensibilització i el seu coneixement.

Objectius
L’objectiu general de l’estudi és avaluar el grau basal de coneixement sobre les resistències als antibiòtics de la població de la Catalunya Central per poder millorar la sensibilització i el seu coneixement.

Metodologia
Estudi transversal multicèntric que implicarà la realització de l’enquesta de la OMS de manera anònima a la població que acudeixi a un centre d’atenció primària i oficines de farmàcia de la Catalunya Central. S’ha calculat que seran necessàries 1067 enquestes per poder estimar amb una confiança del 95% i una precisió del 3% les diferents proporcions sobre el coneixement de la població. Les respostes de les enquestes s’obtindran a partir del programa Microsoft Forms. L’anàlisi de dades es realitzarà amb el software R, versió 4.0.3

Antecedents: La intel·ligència artificial (IA) es defineix com “la capacitat de les màquines per imitar el comportament humà”. Aquesta eina es capaç de analitzar i interpretar un gran volum de dades en un interval molt petit de temps. Gràcies a aquesta capacitat, l’ús de la IA pot convertir-se una eina molt útil a la pràctica assistencial futura. Actualment, la IA ja és capaç de donar suport en el triatge dels pacients, suggerir diagnòstics i alertes de resultats, processar llenguatge natural per automatitzar la documentació clínica mitjançant un resum de text i detectar diagnòstics a partir d’imatges radiològiques. En aquest moment, es essencial conèixer la percepció tant dels professionals com dels usuaris, en vers la IA per tal d’establir protocols i guies d’actuació per afavorir l’acceptació d’aquesta tecnologia així com per superar les preocupacions que es poden derivar del seu ús.

Hipòtesi: Existeix una desconfiança en vers l’ús de la IA en els procediments mèdics, tant per part dels usuaris com del personal sanitari, provocada pel desconeixement sobre aquest.

Objectius: Conèixer la percepció que tenen els professionals sanitaris i els usuaris d’atenció primària respecte l’ús de la IA com a eina sanitària.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal, a professionals i usuaris d’atenció primària majors de 18 anys que accedeixin a respondre voluntàriament l’enquesta de l’estudi. S’exclouran de l’estudi aquells usuaris amb dificultat de lectura i comprensió del qüestionari. S’utilitzaran dues enquestes validades, una destinada als professionals i l’altre als usuaris. L’enquesta als professionals serà en format digital a través Microsoft Forms 365 (eina corporativa), i l’enquesta als usuaris se’ls hi facilitarà al taulell del Centre d’Atenció Primària i serà en format paper. Serà necessària una mostra de 385 professionals de la salut i 385 usuaris.

Anàlisi estadística: Es descriuran els resultats obtinguts en funció dels criteris sòcio-demogràfics per cadascuna de les dimensions de l’enquesta, i per cada un dels dos grups d’estudi. L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. S’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher, T Student o Mann-Whitney segons correspongui. S’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Per a la realització de l’anàlisi estadística s’utilitzarà el programa estadístic R versió 4.0.3. Resultats esperats: S’espera conèixer la percepció dels usuaris d’atenció primària, en conjunt i dividits demogràficament, en vers l’ús de la IA com a eina sanitària. Conèixer la percepció dels professionals d’atenció primària, en conjunt i dividits demogràficament, en vers l’ús de la IA com a eina sanitària, i conèixer en quines àrees (ètiques, tècniques, etc) hi ha més manca de confiança cap a l’ús de la IA. Aplicabilitat i rellevància: La IA aplicada a la salut és una eina digital que permet una millora en el flux de treball dels professionals sanitaris i incideix positivament en la qualitat de vida dels pacients. La resistència al canvi és un element a gestionar en un entorn on el creixement exponencial de les noves tecnologies incideix cada cop amb força. D’aquesta manera, és rellevant analitzar les percepcions dels professionals sanitaris i dels pacients envers l’aplicació de l’IA en els processos clínics per poder generar estratègies per millorar l’acceptació en l’aplicació de les noves tecnologies en la salut.

Antecedentes
A fecha de agosto de 2022, España acumulaba un total de 13.294.139 casos confirmados de COVID19. Se estima que al menos un 10% de ellos, más allá de la afectación aguda inicial, no consiguen recuperar su estado vital previo y los síntomas persisten. Esta permanencia de síntomas se denomina COVID persistente o long COVID y se caracteriza por fatiga tanto física como cognitiva, pero sin un diagnóstico firme. La complejidad y heterogeneidad de la fatiga y sus factores contribuyentes plantean un gran desafío, ya que la evaluación subjetiva en los encuentros clínicos plantea serias limitaciones. A su vez la fatiga influye negativamente en muchos aspectos del día a día del paciente, así como el retorno al puesto de trabajo. Prevemos, basándonos en el proceder de otras condiciones crónicas que se presentan con fatiga, que podría ocasionarse un gran impacto en la vida de los supervivientes de COVID19, la adherencia a su tratamiento médico, la adherencia a un estilo de vida sano y, en general, en su calidad de vida. Es por esto que los pacientes de COVID persistente necesitan herramientas que les ayuden en el automanejo de la fatiga y sus factores asociados.
Adhera® Fatigue Digital Program (o AFDP) es un programa de salud digital basado en técnicas de cambio conductual y emocional que brinda apoyo personalizado para el automanejo físico y emocional en pacientes con fatiga relacionada con el COVID persistente.

Hipótesis
Adhera® Fatigue Digital Program para apoyar la autogestión de la fatiga va a tener un impacto positivo en la mejora de la calidad de vida de los pacientes con COVID persistente.

Objetivos
El presente estudio procederá a la recogida de datos de sintomatología y bienestar emocional en una población (n=60) de pacientes con fatiga relacionada con diagnóstico de COVID persistente durante 3 meses haciendo uso o no de Adhera® Fatigue Digital Program. El objetivo del estudio es evaluar la viabilidad del programa en el apoyo del automanejo físico y emocional en pacientes de COVID persistente con fatiga y, consecuentemente, en la mejora de su calidad de vida.

Métodos
COVIDAI es un estudio de viabilidad de 60 pacientes con fatiga asociada al COVID persistente para obtener “Real World Evidence” acerca del impacto del Adhera® Fatigue Digital Program sobre la calidad de vida de estos pacientes. Se asignará aleatoriamente 30 pacientes al brazo control y 30 al brazo de intervención. Se aplicará el protocolo de atención rutinaria a los pacientes control, y a los pacientes en intervención se les proveerá del Adhera® Fatigue Digital Program con su app y smartwatch asociados que recogerán datos biométricos y psicométricos. Se hará seguimiento de los pacientes durante 3 meses, haciéndose un análisis intermedio de los datos tras el primer mes de seguimiento. Se evaluará impacto clínico y percepción de usabilidad.
Se trata de un estudio prospectivo que se llevará a cabo en los siguientes centros clínicos:
– Distrito sanitario Aljarafe-Sevilla Norte (DASN)
– Institut Català de la Salut – Instituto de Investigación de Atención Primaria Jordi Gol

Relevancia
Actualmente no existe ninguna alternativa terapéutica válida para mejorar la fatiga asociada al COVID persistente. AFDP tiene el potencial de empoderar a estos pacientes en el automanejo de su condición, proveyéndolos de herramientas para mejorar su calidad de vida

Antecedents:
? La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població no només en el cas de les persones infectades, sinó també indirectament per la disrupció dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos de la pandèmia.

Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris de primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha esta diferent entre tipus de pacients i segons les seves necessitats d’atenció.

Objectius
? Establir l’efecte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb un focus especial sobre les poblacions vulnerables.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.

Metodologia
? Mitjançant una combinació de dades prèvies del període previ a la pandèmia (2015-2019) i dels mesos de la pandèmia (2020-2021):
? Anàlisi del nombre i tipus de visita per categories de pacients per establir els principals grups de pacients amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de les principals malalties cròniques per subgrups de pacients.

Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys pre-pandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, s’estimarà l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.

Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.

Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.

Rellevància
La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes del COVID-19.

Antecedentes:
El dolor y la ansiedad producidos por la vacunación y otros procedimientos médicos en la infancia pueden generar malestar tanto en el paciente como en sus padres. La realidad virtual (RV) es una tecnología capaz de entretener y evadir al usuario. Entre sus múltiples aplicaciones, encontramos la mejora del manejo del dolor y la reducción de la ansiedad en los pacientes que se someten a intervenciones médicas.

Hipótesis:
El uso de gafas de realidad virtual reduce el dolor provocado durante la administración de vacunas en niños y niñas de 3 a 6 años.

Objetivos:

Objetivo principal
Reducción del dolor tras la administración de dos vacunas.

Objetivos secundarios
a. Reducción de la ansiedad durante y posterior a la administración de dos vacunas.
b. Mejorar la satisfacción de los padres o tutores legales tras la administración de dos vacunas al menor.
c. Evaluación de la seguridad del uso de gafas de realidad virtual en niños durante la administración de vacunas.

Metodología:
Ensayo clínico aleatorio paralelo y controlado con dos grupos asignados. El grupo intervención utilizará unas gafas de realidad virtual durante la administración de dos vacunas, mientras que el grupo control recibirá los cuidados estándares habituales en el centro de atención primaria para dicho procedimiento.
La aleatorización se llevará a cabo a través del sistema informático «»RandomizedR»», herramienta de aleatorización del programa R Studio (19).
Se trata de un ensayo abierto o no ciego, tanto el sujeto como el investigador conocerán el grupo de tratamiento asignado. Debido a la naturaleza de la intervención de RV, es imposible cegar a los pacientes, cuidadores u observadores. No obstante, sí que se realizará una evaluación ciega por terceros.
La población de estudio se centra en niños y niñas de 3 a 6 años de edad, incluidos en el registro de pacientes y atendidos en el centro de atención primaria de la región de la Cataluña Central, que recibirán las siguientes vacunas durante la revisión del niño sano: triple vírica + varicela a los 3 años y hepatitis A + Difteria-Tétanos-Pertussis a los 6 años.

Hipòtesis
Els models d’intel·ligència artificial basats en la lectura de radiografies de tòrax, com a suport a la interpretació del professional mèdic, permeten oferir una atenció més ràpida, amb un diagnòstic més acurat i una reducció dels costos de proves innecessàries.

Objectius
L’objectiu general de l’estudi és fer una validació amb dades prospectives d’un algoritme d’IA per la lectura de radiografies de tòrax com a eina de d’ajuda en el diagnòstic. Es vol validar l’algoritme per casos amb una única patologia i per casos amb múltiples patologies.

Metodologia
Es realitzarà un estudi prospectiu que consistirà en introduir les radiografies a l’algoritme d’IA per tal d’avaluar el rendiment dels algoritmes respecte els diagnòstics dels radiòlegs.

Antecedents
Actualment, el Farmacèutic d’Atenció Primària (FAP) a la Catalunya Central de l’Institut Català de la Salut (ICS) és un professional sanitari integrat en els Equips d’Atenció Primària on la seva principal missió és liderar la gestió del medicament centrada en el pacient i orientada en optimitzar la selecció i l’ús racional dels medicaments. Des de l’inici de la pandèmia produïda pel virus SARS-CoV2, els sistemes sanitaris s’han vist amb la necessitat de potenciar la telemedicina, de manera que els Centres d’Atenció Primària (CAP) han hagut d’adaptar-se ràpidament a les exigències del moment. Un cop iniciada la vacunació de la població, als CAP de la Catalunya Central es van disparar les consultes telefòniques envers els dubtes de la vacunació. Aquesta demanda va ser gestionada directament per l’equip de FAP de la Catalunya Central, com a experts en l’ús del medicament.

Hipòtesis
El FAP ha assolit un rol clau en l’assessorament i resolució de consultes sobre l’ús del medicament arran de la reorganització de l’atenció a la població de referència davant dels dubtes sorgits en la campanya de vacunació.

Objectius
D’una banda, es vol fer un estudi retrospectiu per descriure les característiques de la població atesa i els motius principals de consulta sobre la vacunació COVID-19 que ha gestionat el FAP. D’altra banda, es vol fer un estudi prospectiu a través d’enquestes per avaluar la satisfacció del pacient en relació a la intervenció del FAP i la via de comunicació utilitzada.

Metodologia
Primerament es realitzarà un estudi retrospectiu on recopilaran dades des de la Unitat Técnica de la Catalunya Central sobre les consultes que van gestionar els FAP. Amb aquestes dades es volen descriure les característiques sociodemogràfiques dels usuaris, els motius de les consultes, el perfil de la població que ha utilitzat aquest recurs i quants usuaris dels que han fet una consulta s’han vacunat. Seguidament es realitzarà un estudi prospectiu amb una mostra representativa de 411 usuaris que van ser atesos pels FAP. Se’ls hi farà una enquesta telefònica de satisfacció per avaluar l’impacte de l’assessorament del farmacèutic en la vacunació contra la COVID-19 i quina percepció tindria de cara a futures atencions per part del FAP en qüestions relacionades amb l’ús del medicament.
Anàlisi estadística
En l’estudi retrospectiu l’equip investigador realitzarà una revisió dels «»motius de consulta»» de totes elles per categoritzar-les i poder descriure la seva freqüència. Les respostes de les entrevistes telefòniques es contestaran en una escala de Likert (rang 1-7) en dotze d’elles i segons una puntuació de promotors nets (NPS) en les dos restants. Les dades obtingudes de l’enquesta de satisfacció s’obtindran mitjançant RedCap i s’analitzaran amb el software R, versió 4.0.3. Les variables categòriques es descriuran mitjançant freqüències absolutes i percentatges, les variables contínues amb mitjana i desviació estàndard o mediana i quartils, en funció de la distribució de cada variable.
S’usarà la proba Chi-quadrat de Pearson (?2) per analitzar la relació entre dues variables categòriques i la prova T Student o Mann-Whitney per analitzar la relació entre dues variables contínues. Els responsables de la protecció de dades seran l’equip d’investigadors de l’Institut Català de la Salut- Catalunya Central.

Resultats esperats
S’espera poder descriure el perfil de població que va consultar sobre la vacuna COVID i que va ser atesa pel FAP, poder estimar l’impacte que ha generat el FAP en l’assessorament de la vacunació i la satisfacció que ha generat en l’usuari aquesta atenció professional diferent a l’habitual. Tanmateix, es pretén observar com queda posicionada la figura d’aquest professional davant de la ciutadania per a futures necessitats relacionades amb l’ús del medicament.

Aplicabilitat i Rellevància
Tot i que la figura del farmacèutic en els Centres d’Atenció Primària va aparèixer amb la Llei d’Ordenació Farmacèutica a Catalunya, la complexitat actual en la salut dels pacients comporta l’atenció per un equip sanitari multidisciplinari on la seva atenció tingui més en compte la competència de cadascun d’ells. D’aquesta manera, com a professional sanitari i especialista del medicament, aportar més evidència sobre l’impacte i els beneficis que genera aquest col?lectiu a la població en general i permetrà avançar en la incorporació de més farmacèutics d’atenció primària en aquest àmbit assistencial.

Antecedents
La violencia, desde una perspectiva global, se puede definir como la acción u omisión innecesaria, lesiva o destructiva de una persona hacia otra y que sea susceptible de lesionar su dignidad, integridad o libertad. El componente principal de esta forma de violencia es el abuso o la agresión, es decir, la acción o la intención que produce daño a otras personas.
La atención primaria es el lugar idóneo para su detección, ya que las mujeres entran en contacto en algún momento de su vida, y enfermeras y comadronas son las profesionales más competentes para detectarla. Por lo tanto, es importante la sensibilización y formación del personal sanitario a fin de realizar prevención, detección, derivación y asegurar el seguimiento de los casos, además de hacer unos adecuados registros.

Hipòtesis
La creciente sensibilización y las iniciativas promovidas en términos de violencia machista en la comarca de Osona va a mostrar un aumento en la notificación de los casos de VM en esta comarca en el período 2018-2021.

Objectius
Describir la situación y la evolución de violencia machista en la comarca de Osona durante el período comprendido entre 2018 y 2021 y compararlo con los datos obtenidos referentes a la VM en la Cataluña Central

Metodologia
Estudio transversal descriptivo de los casos de violencia machista declarados en la comarca de Osona durante el período 2018-2021 y comparación con los datos totales de la Cataluña Central.

Anàlisi estadística
Para describir las variables se utilizarán frecuencias absolutas y porcentajes en caso de variables categóricas, y media con desviación o mediana con cuartiles en caso de variables continuas. Para analizar la relación entre dos variables se utilizará el contraste de la X2, la T Student o Mann-Whitney en función del tipo de variable.
Se fijará un nivel de significancia del 5% y todos los intervalos de confianza serán del 95%. Los análisis ser realizaran con el software estadístico R versión 4.0.3.

Resultats esperats
Se espera un aumento en la notificación de casos de VM en esta comarca en el período 2018-2021 debido al aumento de sensibilización de la población y de los profesionales en la erradicación de la violencia machista.

INTRODUCCIÓ:
En els darrers anys el sobreenvelliment (persones majors de 84 anys) ha augmentat un 25%. Aquesta població sobreenvellida es relaciona amb pluripatologia, fragilitat, polimedicació, ús abundant dels recursos sanitaris, baixa qualitat de vida, esdeveniments adversos i mortalitat.
Per abordar aquesta situació es fa necessari aplicar el model d’atenció centrada en les persones. El model inclou un pla terapèutic individualitzat tenint en compte criteris d’adequació de la medicació, les preferències del pacient, la situació de fragilitat i complexitat. Per prendre decisions es proposa un model col·laboratiu, on un equip multidisciplinari (metge, infermer, farmacèutic) proposa accions de millora en el pla terapèutic.

OBJECTIU:
Millorar l’adequació terapèutica dels pacients polimedicats assignats als Equips d’Atenció Primària (EAP), mitjançant el mètode de revisió de la prescripció centrada en la persona dut a terme des d’un equip multidisciplinari.