Antecedentes:
Los pacientes con enfermedad inflamatoria intestinal (EII) tienen un mayor
riesgo de desarrollar infecciones oportunistas prevenibles por vacunación. El
objetivo fue analizar el efecto de una intervención informativa a profesionales
sanitarios implicados en el diagnóstico y seguimiento de pacientes con EII y
determinar la vacunación e inmunización correctas de los sujetos
diagnosticados de EII tras dicha intervención.
Métodos
Estudio cuasiexperimental antes-después de datos a 31 de diciembre de 2016
y 31 de diciembre de 2021. La población de referencia estuvo formada por
adultos con diagnóstico clínico de EII. Las variables fueron «»cumplimiento de
las guías sobre el calendario de vacunación recomendado»» (sí/no), sexo, edad,
diagnóstico, vacunación contra sarampión, paperas, rubéola, varicela, tétanosdifteria, gripe, enfermedad neumocócica y hepatitis B, realización de protocolo
adaptado (sí/no), percepción de conocimiento, de capacidad e intención de
vacunación en los profesionales. Los datos se obtuvieron de la historia clínica
electrónica. La intervención se dividió en la fase de consenso entre ambos
niveles asistenciales y la fase de información sobre el protocolo a los
profesionales implicados en vacunación. Para el análisis de los datos se
describió la efectividad de la intervención en pacientes ya diagnosticados y se
comparó la prevalencia de cumplimiento en pacientes con diagnóstico previoa
la intervención respecto a los nuevos diagnosticados mediante pruebas de Chi
cuadrado.
Resultados
Se consigue obtener un protocolo multidisciplinar adaptado entre los dos
niveles asistenciales. Posteriormente, se realiza una sesión informativa en
atención primaria apreciándose una mejora en cuanto a percepción de
conocimiento, de capacidad e intención de vacunación de los profesionales
(p<0,05). La intervención afectó a un total de 315 pacientes aumentando la
tasa de cumplimiento de pauta vacunal en todas las enfermedades
inmunoprevenibles tras la intervención (p<0,05).
Conclusiones
La intervención de enfermeras expertas en vacunación mejoró de manera
significativa el cumplimiento sobre el calendario de vacunación recomendado
en EII. Es necesaria una mejor coordinación entre niveles asistenciales para
garantizar una correcta inmunización ya que disminuir las enfermedades
prevenibles por vacunación impacta en la salud pública.
Palabras clave:
Enfermedad inflamatoria intestinal, calendario de vacunación, atención
primaria, salud pública.
Antecedents: en els últims anys s’ha produït un important augment de pacients amb malalties cròniques, que poden requerir tractaments immunosupressors i que s’associen a un increment de la susceptibilitat a infeccions, moltes d’elles prevenibles per vacunes. En aquestes persones, cal adaptar el calendari de vacunacions sistemàtiques i afegir les vacunes indicades per la patologia de base. La correcta cobertura vacunal dels pacients amb malaltia inflamatòria intestinal (MII): colitis ulcerosa (CU) i malaltia de Crhon (MC), comporta una disminució de les complicacions per infeccions, i per tant, una millora de la qualitat de vida i una disminució de la despesa sanitària.
En una 1a fase es va realitzar un estudi descriptiu transversal, en data 31 de desembre del 2016, per tal de determinar quina és la cobertura vacunal i l’estat immunitari dels pacients diagnosticats amb MII a l’AP Lleida i Alt Pirineu. De l’anàlisi comprovem que els percentatges de vacunació i immunització en aquests pacients són inferiors al 46% en totes les malalties immunoprevenibles, objectes de l’estudi. A partir del juny de 2018 i amb els canvis proposats en el nou Manual de vacunacions de Catalunya1, es proposa una 2a fase amb una intervenció.
Objectiu: de la intervenció: Millorar de la obertura vacunal i l’estat immunitari dels pacients amb diagnòstic clínic de Malaltia de Crohn (EC) o Colitis Ulcerosa (CU) que reben o puguin rebre tractament immunosupressor, del territori de Lleida.
Mètode: Estudi semiexperimental de comparació abans i després d’una intervenció.
La intervenció, constarà en dotar d’eines als professionals involucrats en la vacunació i serà coordinada entre la unitat de digestiu de l’HUAV i AP Lleida i Alt Pirineu. Es consensuarà amb el Servei de digestiu de l’HUAV i HUSM el protocol de vacunació proposat, d’acord amb el Manual de vacunacions de Catalunya1, així com les serologies prèvies a la vacunació, en reunions presencials amb els professionals del servei. Es pactarà un full de derivació des del centre hospitalari cap al centre d’AP corresponent.
Es prepararà una presentació (en PowerPoint), que contingui la necessitat de la vacunació per aquestes patologies, el seguiment de les serologies, el protocol de vacunació amb els tipus de vacunes, les pautes i els intervals entre dosis, i el seguiment posterior, així com exemples de casos per resolució dels dubtes més freqüents.
Aquesta presentació és la base per a la formació, a través del referent de vacunes d’Àmbit de tots els professionals sanitaris dels equips d’AP de l’Àmbit Lleida i Alt Pirineu. S’ofereix suport als professionals a través de la consulta-seguiment virtual de vacunes (CVV) a eCAP, telèfon i e-correu. Posterior a la intervenció es farà de nou la extracció de dades de vacunació i immunitat.
Antecedents: La correcta cobertura vacunal dels pacients amb malaltia inflamatòria intestinal (MII): colitis ulcerosa (CU) i malaltia de Crohn (MC), comporta una disminució de complicacions per infeccions, una millora de la qualitat de vida i una disminució de la despesa sanitària.
Hipòtesis: pacients amb MII, que realitzen tractament immunosupressor no tenen una correcta cobertura vacunal a partir de les recomanacions del nou Manual de Vacunacions del 2018.
Objectius: determinar la cobertura vacunal i l?estat immunitari dels pacients amb MII segons les recomanacions del Manual de Vacunacions del Departament de Salut de 2018.
La prevención de la diabetes tipo 2 es un objetivo prioritario que suele abordarse en atención primaria mediante la detección precoz y una serie de actividades no siempre bien estructuradas. Desde 2005, a partir de un proyecto financiado por la Unión Europea (DE-PLAN), se desarrolla en Cataluña una iniciativa de salud pública cuyo primer objetivo fue evidenciar a 4 años la factibilidad y efectividad de una intervención intensiva sobre el estilo de vida para reducir la incidencia en sujetos tan sólo con riesgo alto pero libres de diabetes (DE-PLAN-CAT). El estudio prosiguió 3 años más con un análisis de coste-efectividad (PREDICE). Ambos proyectos contaron con financiación del ISCIII, colaborando las entidades responsables en investigación (IDIAP Jordi Gol), planificación (Departamento de Salud) y asistencia (Instituto Catalán de la Salud). Se demostró que la intervención es factible en la práctica clínica, es efectiva frenando la incidencia de la diabetes y, además, es coste-efectiva desde la perspectiva del proveedor público de servicios de salud. El mismo grupo de investigación propone ahora expandir dicha intervención, estructurándola para estimular la motivación por cambiar el estilo de vida con un plan de acción individual, colectivo y su refuerzo periódico. A través de un proceso de implementación en tres etapas y dos intensidades, este proyecto de traslación hacia los centros de atención primaria pretende extender el efecto de la intervención al máximo posible de beneficiarios.
El equipo investigador de este proyecto ha realizado entre Marzo y Noviembre de 2009 un estudio descriptivo transversal para valorar la prevalencia de factores de riesgo de sufrir una Lesión de Trafico (comprendiendo toda lesión derivada de colisión y toda colisión sin que exista necesariamente una lesión) relacionados con patologías crónicas, medicamentos y consumo de substancias psicoactivas en una población de conductores atendidos en Atención Primaria de Salud, denominado estudio LESIONAT. Para este estudio multicéntrico se han recogido datos de 1686 conductores atendidos en centros de atención primaria (CAP) de la provincia de Barcelona, seleccionados aleatoriamente entre población conductora mayor de 16 años. Han participado 25 centros y 114 profesionales
C. GARCÍA-SERRANO, G. MIRADA, P. ESTANY, J. SOL, M. ORTEGA-BRAVO and E. ARTIGUES-BARBERÀ
Journal of Clinical Medicine. 2024 Nov 1; . doi:10.3390/jcm13216476; PMID:39518620
C. GARCÍA-SERRANO, E. ARTIGUES-BARBERÀ, G. MIRADA, P. ESTANY, J. SOL and M. BRAVO
Vaccines. 2023 Nov 1; . doi:10.3390/vaccines11111649; PMID:38005981
J. MARÈS BERMÚDEZ, X. PÉREZ PORCUNA, M. CABEZAS PEÑA, D. VAN ESSO ARBOLAVE, N. ALTET GÓMEZ, J. DE LA FLOR BRÚ, P. ROBLES RAYA, ,. ESTANY ALMIRALL, M. JANÉ CHECA, M. MORATÓ AGUSTÍ, M. CAMPINS MARTI, R. MORALES MARTINEZ, M. PALOU ALIGUÉ, M. NOZAL BALDAJOS, G. MIRADA MASIP, X. CASTELLSAGUÉ PIQUÉ, S. DE SANJOSÉ LLONGUERAS, E. BORRAS LÓPEZ and G. CEREZA GARCIA
Manual de vacunacions de Catalunya. 2018 Jan 1;
P. ESTANY, M. GRANOLLERS, T. MONTANUY, B. ORTEGA and B. ROCA
Revista Rol de Enfermeria. 2006 Jan 1;
P. ESTANY
Butlletí Mèdic Del Col·legi Oficial De Lleida. 2006 Jan 1;
J. PUJOL, P. ESTANY and C. FONTANA
Enfermeria Clinica. 2002 Jan 1;
C. GARCIA-SERRANO, G. MIRADA, J. MARSAL, M. ORTEGA, J. SOL, R. SOLANO, E. ARTIGUES and P. ESTANY
BMC PUBLIC HEALTH. 2020 May 19; . doi:10.1186/s12889-020-08850-y; PMID:32429900