Mercè Pollina Pocallet

Antecedents: La imagen corporal (IC) es un constructo multidimensional ligado a la autoestima. La infancia y adolescencia juegan un papel determinante en la cimentación de la IC positiva. Aunque ha sido poco estudiada en estas etapas, algunas publicaciones la relacionaron directamente con las experiencias e interacciones de los propios adolescentes. Entender sus vivencias y conocer sus opiniones facilitará herramientas para un desarrollo saludable articulado desde el sistema social donde viven e interactúan.
Hipòtesis: La ciudadanía puede participar en la investigación e implicarse en la mejora de la salud.
Objectius: Compilar axiomas que sirvan de planificación comunitaria de intervenciones efectivas a partir de argumentos de escolares, familias y docentes para conseguir autoestima e IC positiva en la adolescencia.
Metodologia: Estudio cualitativo con muestreo intencional mediante entrevistas a adolescentes, familias y docentes. Transcripciones analizadas por temas. Discusión del grupo comunitario participativo con informe final consensuado de actividades factibles.
Determinacions: • barreras y facilitadores de comportamiento • conocimientos y opiniones • intervenciones
Anàlisi estadística: Se seguirá análisis temático y se organizará utilizando Atlas-ti. Se identificarán unidades de significado del texto, anonimización y codificación, creando subtemas y posteriormente temas principales. Se triangulará con el equipo investigador con criterios de reflexividad y rigor y se buscarán conclusiones. Éstas serán la base de trabajo del grupo comunitario, que mediante guion de discusión deberán obtener un informe final consensuado con propuestas de intervención factibles en el territorio.
Aplicabilitat i Rellevància: La compilación final permitirá obtener un conjunto de herramientas para implementar estrategias comunitarias factibles esperando una mejora en IC positiva en adolescentes. La relevancia recae en la participación comunitaria como recurso planificador y el estudio puede servir de modelo para ser escalado a otros territorios y temas.

Antecedents: La imagen corporal (IC) es un constructo multidimensional ligado a la autoestima. La infancia y adolescencia juegan un papel determinante en la cimentación de la IC positiva. Aunque ha sido poco estudiada en estas etapas, algunas publicaciones la relacionaron directamente con las experiencias e interacciones de los propios adolescentes. Entender sus vivencias y conocer sus opiniones facilitará herramientas para un desarrollo saludable articulado desde el sistema social donde viven e interactúan.
Hipòtesis: La ciudadanía puede participar en la investigación e implicarse en la mejora de la salud.
Objectius: Compilar axiomas que sirvan de planificación comunitaria de intervenciones efectivas a partir de argumentos de escolares, familias y docentes para conseguir autoestima e IC positiva en la adolescencia.
Metodologia: Estudio cualitativo con muestreo intencional mediante entrevistas a adolescentes, familias y docentes. Transcripciones analizadas por temas. Discusión del grupo comunitario participativo con informe final consensuado de actividades factibles.
Determinacions: • barreras y facilitadores de comportamiento • conocimientos y opiniones • intervenciones
Anàlisi estadística: Se seguirá análisis temático y se organizará utilizando Atlas-ti. Se identificarán unidades de significado del texto, anonimización y codificación, creando subtemas y posteriormente temas principales. Se triangulará con el equipo investigador con criterios de reflexividad y rigor y se buscarán conclusiones. Éstas serán la base de trabajo del grupo comunitario, que mediante guion de discusión deberán obtener un informe final consensuado con propuestas de intervención factibles en el territorio.
Aplicabilitat i Rellevància: La compilación final permitirá obtener un conjunto de herramientas para implementar estrategias comunitarias factibles esperando una mejora en IC positiva en adolescentes. La relevancia recae en la participación comunitaria como recurso planificador y el estudio puede servir de modelo para ser escalado a otros territorios y temas.

Antecedents: La pandèmia per COVID-19 ha deixat després del seu pas una pandèmia de salut mental en la qual gran part de la població s’ha vist afectada, entre ells, els adolescents i joves, població diana del Programa Salut i Escola d’Atenció Primària.
Hipòtesis: El nombre total de visites i la tipologia de demandes en consulta oberta han augmentat i variat durant el període comprès entre el 2018 i el 2022.
Objectius: Analitzar l’evolució de la consulta oberta del Programa Salut i Escola durant el període comprès entre 2018 i 2022, pre i post pandèmia.
Metodologia: Disseny observacional transversal. La grandària de la mostra inclou a tots els usuaris de la consulta oberta. Les variables dependents de l’estudi corresponen als motius i submotius de consulta que es recullen en el registre de la consulta oberta a través del programa eCAP. Les variables independents inclouen l’àrea bàsica sanitària, centre educatiu, curs escolar, edat, sexe i nivell socioeconòmic per àrea bàsica.
Determinacions: Els resultats esperats són augment del nombre de visites en consulta oberta després de la pandèmia, així com l’increment de consultes sobre les temàtiques relacionades amb la salut mental.
Anàlisi estadística: Es realitzarà una anàlisi descriptiva i una anàlisi segmentada comparant el període pre i post pandèmia. S’utilitzarà el programa estadístic R versió 4.1.2.
Aplicabilitat i Rellevància: Els resultats d’aquest estudi pretenen ser d’interès per a orientar futures intervencions en l’àmbit educatiu des del Programa Salut i Escola.

Antecedents: Com a espais de convivència, d’oci o de vida quotidiana, els espais públics formen part important del dia a dia. Són llocs de construcció de la ciutadania i de trobada social. Un lloc públic es considera saludable tenint en compte: seguretat, mobilitat adequada i l’accessibilitat. Disposar d’espais que transmetin emocions positives al llarg de l’activitat diària de la població pot contribuir a millorar el benestar emocional del conjunt de la població. Un espai públic que transmeti emocions negatives pot suposar riscos vinculats a la salut mental, limitar la mobilitat, generar o aguditzar problemes vinculats amb l’ansietat, la irritabilitat o la desesperança.

Hipòtesis: Tenir uns espais públics inclusius pot millorar la qualitat de vida en població amb malalties cròniques, així com, augmentar el seu benestar emocional.

Objectius: Analitzar les repercussions que l’espai públic genera en termes de benestar emocional i salut mental amb l’objectiu d’identificar pautes que permetin crear espais públics més inclusius.

Metodologia: Estudi observacional transversal descriptiu, durant el 2023-2025
Es realitzarà una convocatòria amb els grups de persones objectes d’estudi en un emplaçament públic del municipi i es farà una presentació del projecte. La participació en el disseny es realitzarà quan s’hagin localitzat els grups de persones que hi participaran i es tingui un coneixement detallat de les zones urbanes on es farà l’estudi. Finalment, en l’etapa de simulació, es donarà la possibilitat a determinats grups focals amb població amb patologia crònica per tal de saber si s’adequa a les seves necessitats Les variables estudiades provindran d’una base de dades creada a partir dels registres de la banda cardíaca que mesura la freqüència cardíaca, la localització GPS i la gravació del recorregut amb ulleres enregistradores d’imatge i àudio. S’analitzaran registres mèdics de la història clínica informatitzada i registres del quadern de recollida de dades (QRD).

Criteris de selecció: persones amb malestar emocional amb el diagnòstic de trastorn adaptatiu o síndrome ansiosa-depressiva, jubilats majors de 65 anys, persones amb soledat no volguda, persones immigrants residents al municipi i persones amb patologia crònica: obesitat, DM, MPOC, cardiopatia isquèmica.

Determinacions: les emocions en l’espai públic a partir de registres d’una banda cardíaca (dissenyada per mesurar la freqüència cardíaca), localització GPS i gravació del recorregut amb ulleres enregistradores d’imatges i àudio. A més a més, es valoraran registres mèdics de la història clínica informatitzada i registres del quadern de recollida de dades (QRD).

Anàlisi estadística: L’eina International Affective Picture System (IAPS) i el self assesment manikin (SAM) s’explotaran estadísticament. Concretament, l’IAPS servirà per calibrar la reacció a les emocions. El SAM, per comparar l’estat emocional percebut. Les dades del relat final, del mapa mental i de les ulleres enregistradores s’explotaran qualitativament a partir de la georeferenciació de la informació identificada. La freqüència cardíaca s’explotarà agrupada en finestres mòbils de 60 segons. D’aquesta manera, seguint les recomanacions de la bibliografia existent, s’eviten algunes alteracions puntuals i es mesuren les tendències. Les dades seran georeferenciades i explotades cartogràficament a través d’eines com densitats de Kernel o la distància inversa ponderada (IDW). L’objectiu final és identificar clarament els espais on es genera l’emoció, tant a nivell de percepció subjectiva com de mesura quantitativa. La comparació d’aquests dos valors ha de permetre localitzar espais dissonants: llocs on es generen situacions que afecten al benestar emocional de les persones en l’espai públic.

Aplicabilitat i Rellevància: En primer lloc, analitzar com planificar una ciutat més amable amb els ciutadans, així com, obtenir dades que permetin quantificar com la ciutat pot influir en la qualitat de vida de les persones. D’aquesta manera es podrà adaptar l’itinerari creant una guia d’espais públics òptims per tractar les patologies relacionades amb el benestar emocional i la salut mental

Antecedents: La imatge corporal positiva és un constructe multidimensional que representa l’amor i el respecte, l’acceptació i l’apreciació dels individus i la comoditat amb el seu cos, independentment del seu aspecte físic real, així com la seva capacitat per interpretar missatges d’una manera protectora del cos. Existeixen estudis sobre la imatge corporal positiva entre adults
però entre els adolescents ha continuat sent poc estudiada, tot i que la formació d’actituds i percepcions corporals positives és important durant el desenvolupament de l’ adolescència tant per a noies com per a nois. Existeixen diferents instruments per avaluar la imatge corporal positiva en adults però pocs en adolescents. En aquesta línia, l’escala PBIAS mesura el constructe d’imatge corporal positiva en els adolescents i a més engloba en una única escala components que s’ha estudiat per separat. Així doncs, en aquest projecte s’ha escollit validar PBIAS ja que reflecteix la multidimensionalitat de la imatge corporal positiva en adolescents.
Objetiu: Traduir l’escala PBIAS (Positive Body Image among Adolescents Scale) al català i espanyol i validar estadísticament ambdues versions per assegurar la seva equivalència amb l’escala anglesa original.
Disseny: Estudi de validació instrument de mesura
Participants: Per tal d’assolir l’objectiu de la validació la mostra aleatòria serà d’un mínim de 150 adolescents entre 12 i 16 anys que cursen ensenyament secundari obligatori (ESO) a centres educatius de formació reglada de la xarxa publica de Catalunya. Criteris inclusió dels participants serà alumnes matriculats a ESO de parla catalana i/ o castellana.
Metodologia: Seguirem el model proposat per Argimon et al (Argimon-Pàlls et al., 2009) per calcular al rang i la derivació estandard (SD) i calcularem les freqüències. la fiabilitat de l’escala, se’n verificarà la consistència interna mitjançant l’alfa de Cronbach. L’anàlisi factorial es farà servir per simplificar la informació donada per una matriu de correlació per fer-la més gran. Aplicarem el software SPSS versió 27.0 (SPSS INC., Chicago, IL, USA) per a la anàlisis estadístic. Els resultats es consideraran significatius amb una p < 0,05. Resultats: Obtenir la validació catalana i castellana de l'escala PBIAS per adolescents per aplicar en programes de promoció d'una sana imatge corporal i prevenció de trastorns de la conducta alimentaria en adolescents.

Aquest estudi consisteix en la col·laboració del ICS en la recollida a traves dels CAP de Catalunya d’una part de les dades de control necessàries pel desenvolupament d’un projecte de diagnòstic rapid i sense cost de la COVID-19 amb d’un algorisme de IA a traves de la tos, participant-hi singularment com a sistema de salut public.

Antecedents: Els canvis físics, psíquics sexuals i socials de l’adolescent junt amb la pressió social sobre la imatge i el culte al cos fan que l’adolescència sigui una etapa vulnerable enfront l’autoestima i l’autoimatge. En aquest etapa vital pot comportar que hi hagi una preocupació per la imatge que traspassi els límits i sigui perjudicial per a la salut.

Hipòtesi: En la preadolescència i l’adolescència l’autopercepció de la imatge corporal és diferent segons el sexe i l’edat. Una correcta autopercepció de la imatge corporal i una alta autoestima s’associen amb un millor estat de salut, qualitat de vida i el rendiment acadèmic.

Objectius: Avaluar l’autopercepció de la imatge corporal segons edat, sexe i zona geogràfica. Determinar l’autoestima i l’autopercepció de la imatge corporal i com s’associen amb la salut (símptomes depressius, ansiosos i conductes poc saludables), la qualitat de vida i el rendiment escolar.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal. Adolescents de 12 a 19 anys que estudien en centres públics i concertats de les comarques de Lleida.

Determinacions: Edat, sexe, antropomètriques: pes (kg), talla (metres), IMC. Autopercepció imatge Corporal (Escala d’avaluació de la imatge corporal de Gardner), Autoestima (Test d’autoestima Rosemberg), Ansietat i depressió (Qüestionari de Salut General de Goldberg (GHQ-28), Conductes no saludables (Eating and Activity in Teens EAT survey), Adhesió a la dieta mediterrània (qüestionari KiDMED modificat), Qualitat de vida (qüestionari KIDSCREEN) i rendiment acadèmic (mitjana de totes les notes de les assignatures cursades en el curs escolar vigent).

Anàlisi estadística: Es realitzarà una anàlisi descriptiva de totes les variables. S’estudiarà el grau d’associació (correlació de Pearson) entre els principals indicadors de la imatge corporal ( percebuda, desitjada, real, índex de distorsió i d’insatisfacció) amb les altres variables d’interès. S’estudiaran la variabilitat entre diferents sexes, edat, centres educatius i zona geogràfica (urbà/rural).

Resultats esperats: Els resultats d’aquest estudi seran una bona eina per la prevenció i promoció de la salut dels adolescents i orientaran les activitats que fan les infermeres al programa Salut i Escola, així com també poden ajudar als professionals d’ensenyament.

Aplicabilitat i Rellevància: Els resultats d’aquest estudi poden orientar als professionals sanitaris (Programa Salut i Escola) i als professionals de l’ensenyament en l’aplicació de noves mesures preventives per fomentar activitats educatives que reforcin l’autoestima, l’acceptació de la imatge corporal i la promoció d’hàbits de vida saludables.

L?estudi té com a objectiu saber l?autopercepció de la imatge corporal i la seva relació amb l?autoestima, l?adherència a la dieta mediterrànea, el rendiment escolar dels preadolescents i adolescents (12 a 19 anys) de la província de Lleida segons el génere i l?edat
Es realitzarà un estudi descriptiu de mostreig oportunista on s’invitarà a tots els alumnes de 1er ESO fins a 2on batxillerat dels centres escolars (públics i concertats) de la província de LLeida. Tots els alumnes voluntaris que compleixin els requeriments d?inclusió a l?estudi, complimentaran els qüestionaris individualment tots alhora a la seva aula. Després seran pesats i tallats individualment pels investigadors. Es preveu la inclusió de aproximadament 15000 alumnes.
Per garantir l?anonimat, cada alumnes serà identificat amb un còdi , el qual només serà conegut pels investigadors de l?estudi.
, . El període per recollir les dades serà tot el curs acadèmic 2017-2018 i les dades s’analitzaran duran l’estiu del 2018.