Maria Roser Pedret Llaberia

Antecedents:
Els centres d’atenció primària (AP) a Catalunya tenen experiència en la realització de projectes
comunitaris. No obstant, amb l’actual crisi ocasionada per la COVID-19 aquestes iniciatives
s’han vist limitades, debilitant la participació comunitària i allunyant als professionals de
salut de la comunitat. Aquest fet, ha tingut un major impacte als col?lectius més vulnerables i
ha augmentat entre d’altres, les desigualtats econòmiques, sent necessari establir mecanismes de
participació comunitària, l’aplicació de polítiques i intervencions sensibles localment atenent
a la diversitat dels contextos. Tot i que Catalunya, en comparació amb altres comunitats
autonòmiques, és pionera en la realització d’activitats comunitàries, encara és necessària la
participació de manera activa tant per part de la població com dels professionals d’AP. Això
permetrà reforçar la prescripció social i així pugui respondre a les particularitats i
necessitats locals i millorar la salut de les persones.
Mont-roig del camp té una població de 12460 habitants amb una població que ha augmentat els
darrers 5 anys i amb algunes peculiaritats: existeix més d’un grup urbà de població conferint
una dispersió poblacional, el 49% de la població és forana de Catalunya, té una població
estacional superior al 30% i aproximadament el 10% de la població viu sola, a més de tenir molts
serveis duplicats en els dos grups urbans més importants (Mont-roig i Miami). L’equip d’atenció
primària de Mont-roig del camp, amb amplia experiència en projectes comunitaris, pren el
lideratge mitjançant un treball col?laboratiu amb l’Ajuntament i altres entitats socials per
millorar la salut i el benestar de la població a la que atén.
Hipòtesis: Una plataforma digital en salut interactiva nodrida entre els residents i les
diferents entitats d’una població serà viable i identificarà actius socials i sanitaris que
permetrà fomentar activitats comunitàries per la millora de la seva salut i benestar.
Objectiu: Estudiar la viabilitat d’una plataforma digital en salut interactiva entre la població
i les seves entitats, que incorpori activitats comunitàries per fomentar la salut i benestar
d’aquesta població.
Metodologia: Es proposa un enfocament metodològic mixt convergent que combinen metodologia
qualitativa i quantitativa. La metodologia qualitativa inclou un treball de camp amb entrevistes
semiestructurades i grups focals que permeten l’obtenció d’informació i contextualització.
D’aquesta manera es podran identificar els actius socials i sanitaris per ser posteriorment
pilotats a la plataforma digital en salut per a l’avaluació i l’efecte de la població. La
metodologia quantitativa inclou l’avaluació dels principals indicadors de salut abans i després
de la utilització de la plataforma per mitjà de l’avaluació de la historia informatitzada i la
realització de qüestionaris; i dades sobre l’ús i identificació dels actius socials i sanitaris
de la plataforma l’estudi de i d’aquesta manera s’avaluarà l’impacte d’aquesta.
Resultats esperats: El principal resultat d’aquesta proposta és el disseny i implementació d’una
plataforma digital en salut mitjançant un esquema innovador contribuint a construir polítiques
més sensibles cap a les necessitats de la ciutadania, de les persones i col?lectius implicats,
que incorpora la participació ciutadana en la gestió i manteniment de les comunitats més fortes
i cohesionades. Aquest estudi permetrà comprovar la viabilitat d’una eina innovadora en salut
així com el seu efecte en el benestar i la salut d’una població. La seva avaluació permetrà
identificar noves necessitats, que contribuiran a una millor planificació de les polítiques
sanitàries.

Aquest estudi consisteix en la col·laboració del ICS en la recollida a traves dels CAP de Catalunya d’una part de les dades de control necessàries pel desenvolupament d’un projecte de diagnòstic rapid i sense cost de la COVID-19 amb d’un algorisme de IA a traves de la tos, participant-hi singularment com a sistema de salut public.

Evidència científica ben contrastada avala l?eficàcia de la intervenció intensiva en l?estil de vida per retardar l?aparició de la diabetis tipus2. No obstant això, la translació des de l?assaig clínic a l?entorn comunitari ha estat difícil a tot arreu i esdevé el principal desafiament de la recerca en el camp de la prevenció de la diabetis.
En un assaig comunitari previ varem demostrar que reduir substancialment la incidència de diabetis en atenció primària és viable i cost-efectiu, mitjançant intervenció intensiva en individus d?alt risc. El present projecte DP-TRANSFERS (3 anys) esdevé un programa de translació a gran escala que implementa una intervenció adaptada, mitjançant una proposta acordada a nivell nacional.
La metodologia es basa en una estratègia comunitària de 3 passos (detecció, intervenció i seguiment), que inclou una intervenció de dues intensitats (mòdul bàsic i mòdul de continuïtat) lliurada en condicions reals de treball i transferida a través de 4 canals (relacions institucionals, tallers de formació de facilitadors, tecnologia col?laborativa i lloc web). Inicialment participaran 90 centres (25% de tots els d?atenció primària), amb una població de referència de 1,6-1,8 milions d?habitants i una estimació de 0,32 milions de participants (45-75 anys) amb risc de diabetis.
Per tal de determinar la sostenibilitat, l?efecte, la qualitat del programa i el grau de satisfacció, s?ha projectat una anàlisi estadística de la població destinatària (facilitadors i participants) i d?una mostra estratificada representativa (n=920; poder estadístic 82,5%; errors tipus 1/tipus 2: 5%/20%). Aquesta projecció clarificarà fórmules factibles i eficaces d?avaluar el risc de diabetis, lliurar la intervenció i donar suport al manteniment dels canvis de comportament reeixits.
Esperem desenvolupar una estratègia coherent d?acostament a la societat basada en la ràpida accessibilitat als centres d?atenció primària. Així es podrà avaluar tant l?efecte de la intervenció en l?estil de vida, com el propi procés de translació.

OBJETIVO: Evaluar la eficacia de una intervención basada en el diseño específico e implementación de una aplicación para dispositivos móviles (APP) con objeto de reducir la prevalencia de consumo de tabaco en jóvenes motivados de 18 a 30 años. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado por conglomerados, la unidad de aleatorización serán los Centros de Atención Primaria. Análisis por intención de tratar. SUJETOS DE ESTUDIO: Jóvenes fumadores motivados de 10 o más cigarrillos al día con edades entre los 18 a 30 años que acuden por cualquier motivo a las consultas de Atención Primaria y que acepten participar en el ensayo clínico. INTERVENCIÓN: aplicación de las recomendaciones de una Guía de Práctica Clínica durante 6 meses que incluye la utilización de aplicación APPs para dispositivos móviles durante la deshabituación al tabaco. Grupo control: deshabituación habitual. VARIABLES: Se considerará abstinente a los 12 meses al paciente que declaré no haber fumado de forma continuada desde el inicio del tratamiento y haber presentado concentraciones de CO exhalado inferior a 10 ppm o menores en cada uno de los controles. RESULTADOS ESPERADO: mejoraría en las tasas de éxito en la deshabituación.

Objetivo: Evaluar la efectividad de un Programa Comunitario realizado a corto y largo plazo para fomentar la práctica de la actividad física regular y su adherencia, en adultos usuarios de Atención Primaria, sobre los factores de riesgo cardiovascular y la calidad de vida.

Metodología: Estudio de Intervención Comunitaria a largo y corto plazo de promoción de la actividad física en mayores de 40 años con o sin patología crónica.

Ámbito: Atención Primaria de Salud.

Variables: Características sociodemográficas, actividad física, tabaquismo, dieta, índice de masa corporal, perímetro abdominal, cifras de tensión arterial, diagnóstico de ansiedad y / o depresión, medicación habitual, perfil lipídico (HDL, LDL y triglicéridos), hemoglobina glicosilada en diabéticos, riesgo cardiovascular (Test REGICOR), calidad de vida (SF-36), adherencia a la actividad física y escala de autoestima.

Se evalúa la efectividad de la intervención sobre la mejora de diferentes indicadores de salud mediante pruebas estadísticas para medidas repetidas. Estos análisis se ajustarán por variables confusoras de la efectividad evaluada.

OBJECTIU: Valorar l’efecte d’una intervenció educativa nutricional, dirigida als seus cuidadors/es, sobre l’estat nutricional dels pacients dependents desnutrits als 6 mesos i a l’any. MATERIAL I MÈTODES: Estudi d’intervenció amb grup control, amb selecció de 97 subjectes a l’atzar en cada grup. Participen els pacients del Programa d’Atenció domiciliària de 5 CAPs, majors de 65 anys amb dependència i desnutrició, i que tinguin cuidador. Es registren característiques socioeconòmiques i culturals del pacient i del cuidador. Als 0-6-12 mesos s’avalua com a variable principal el Mini Nutritional Assessment i altres: dieta (Qüestionari de freqüència de consum), antropometria i paràmetres bioquímics de l’estat nutriconal: Albúmina, Prealbúmina, Transferma, Hemoglobina, Recompte linfocitari, Ferro sèric, Ferritina Sèrica. També es valora ala presència de malalties, dentadura, activitats bàsiques de la vida diàries, (test Barthel), estat cognitiu (test Pfeiffer) esta d’ànim (test Yesavage). Previ a la intervenció s’estandarditzarà el procediment educatiu entre les infermeres i el disseny de material educatiu. Les infermeres realitzaran una sessió inicial als cuidadors i el seguiment educatiu en el domicili de forma mensual (4 visites) fins als 6 mesos. S’utilitzarà la metodologia NANDA (NORTH AMERICAN NURSING DIAGNOSIS ASSOCIATION) específica de la professió infermera. Es valorarà l’efecte de la intervenció sobre l’aprenentatge i posada en pràctica dels cuidadors sobre l’estat nutricional del pacient estimat amb el test MNA, dieta, antropometria i paràmetres bioquímics. S’utilitzaran els tests estadístics bivariants habituals i es crearan models multivariants per ajustar l’efecte de la intervenció. S’utilitzarà el programa estadístic SPSS/PC.

OBJETIVO Valorar el efecto de una intervención educativa nutricional sobre el estado nutricional de los pacientes dependientes con riesgo de desnutridos dirigida a sus cuidadores MATERIAL Y MÉTODOS Estudio de intervención con grupo control sobre 200 pacientes elegidos al azar, del Programa de Atención Domiciliaria de 8 Centros de Atención Primaria (CAP), mayores de 65 años con dependencia y desnutrición, que tengan cuidador. Se registran las características socioeconómicas y culturales del paciente y del cuidador. A los 0-6-12 meses se evalúa el estado nutricional mediante: test Mini Nutritional Assessment (MNA), consumo alimentario, antropometría, parámetros séricos: albúmina, preálbumina, transferrina, hemoglobina, recuento linfocitario, hierro y ferritina. También se valora estado de la dentadura, actividades básicas de la vida diaria (test Barthel), estado cognitivo (test Pfeiffer) estado de ánimo (test Yesavage). Previo a la intervención se estandarizará el procedimiento educativo entre las enfermeras y se diseñará el material educativo. Las enfermeras realizarán una sesión inicial a los cuidadores y el seguimiento educativo en el domicilio de forma mensual (4 visitas) hasta los 6 meses. Se utilizará la metodología de la profesión enfermera NANDA (NORTH AMERICAN NURSING DIAGNOSIS ASSOCIATION). Se valorará el efecto de la intervención sobre el aprendizaje y puesta en práctica de los cuidadores y sobre el estado nutricional del paciente estimado con el test MNA, la dieta, las medidas antropométricas y las determinaciones séricas. Se utilizarán los tests estadísticos bivariants habituales y se crearán modelos multivariantes para ajustar el efecto de la intervención. Se utilizará el programa estadístico SPSS/PC.

OBJETIVO: Analizar la relación de coste-efectividad de un programa preventivo de la diabetes tipo 2 en sujetos con alto riesgo, incluidos en una intervención sobre el estilo de vida.
DISEÑO: Análisis de coste-efectividad de las medidas educativas desarrolladas específicamente por el proyecto europeo de salud pública (DE-PLAN-SANCO-2004-310), aplicado en Cataluña (DE-PLAN-CAT, proyecto FIS, PI05/0033), para prevenir la diabetes tipo 2. Este proyecto supuso un doble cribado de sujetos de riesgo asociado a una intervención preventiva continuada y evaluable para modificar el estilo de vida.
EMPLAZAMIENTO: Atención primaria de salud, 8 áreas de referencia (Instituto Catalán de la
Salud), 60 unidades básicas implicando a 150 profesionales (medicina+enfermería).
INTERVENCIONES: Estudio de datos de 552 sujetos (sobre 2054 cribados) que formaron la cohorte en 2006, seguida 2 años. Prolongación del seguimiento a 4 años y adición de 1062 nuevos cribados que suponen 241 nuevos casos de seguimiento.
MEDICIONES: Costes, diferencia de costes, efectividad (QALY ganados), diferencia de efectividad y coste-efectividad incremental (?/QALY ganado). Se incluirán costes directos e indirectos derivados de los cambios del estilo y calidad de vida, mediante cuestionarios validados.
CONTRIBUCIÓN: Demostrar la efectividad real de la intervención aportando datos relevantes y
aplicables sobre el coste-efectividad de programas realizados en condiciones reales de práctica clínica en atención primaria.

FUNDAMENTOS: La efectividad de las intervenciones sanitarias sobre la adquisición del hábito tabaquico, estan actualmente en discusión, pero en relación con la bibliográfica revisada, sabemos que existen factores personales, familiares, culturales y sociales que influyen de forma independiente en el inicio del hábito entre los estudiantes de ESO. Probablemente las intervenciones de educación sanitária en un programa integrado en la escuela sean más efectivas en relación a la disminución de la incidencia y la prevalencia del tabaquismo en adolescentes, si estas se realizan con la integración, soporte, dinamización y coordinación de los profesionales de enfermería en los Institutos de enseñanza secundaria(IES) OBJETIVO: Disminuir la incidencia y la prevalencia de tabaquismo en los estudiantes de 1º y 2º de ESO. METODOLOGIA:Ensayo clínico comunitario emplazado en en la comarca del Tarragonés y del Baix Camp, donde existen 22 Institutos de Enseñanza Secundaria. Estudiamos toda la población que se encuentré cursando 1º de ESO al inicio del estudio realizandose el seguimiento de este grupo de alumnos durante un período de 2 años : Realizamos un muestreo aleatorio por conglomerados (IES), para obtener el grupo de intervención y un grupo control.(22 IES: 11 intervenidos N=1200 y 11 control N= 1200) La intervención que se realizará por aulas, consiste: en una intervención integrada, dividida en 3 Bloques anuales ( Juego de roles y debates en 1º ESO. La familia y el rol social del tabaco en 2º ESO): Estructuradas durante el curso escolar . La medida del efecto se hará mediante comparación de tasas de incidencia y prevalencia entre los IES (Institutos de Enseñanza Secundária) intervenidos y los IES del grupo control. Para ello utilizaremos un cuestionario validado, que se aplicará al inicio del estudio y al inicio de cada uno de los cursos y al final de 2º ESO , así como la medición de monóxido de carbono mediante Cooximetro

OBJECTIU: avaluar l’atenció dimiciliària que ofereixen els equips d’atenció primària (EAP) en el nostre entorn, a les persones de més de 64 anys d’edat amb patologies cròniques, per identificar oportunitats de millora. Es vol identificar quines són les variables del pacient i del servei que rep que s’associen al deteriorament funcional i cognitiu, ingrés en una residència geriàtrica, visites a urgències, ingrés hospitalari o mort. També es vol identificar quines variables dels pacients s’associen amb la intensitat i amb el tipus de serveis socials i sanitaris que reben. MÈTODE: Estudi anaític de seguiment d’una cohort de pacients majors de 64 anys amb patologies cròniques, atesos en els EAP dins un programa d’atenció domiciliària de Catalunya. Es reclutarà 1.272 pacients que es valoraran anualment. Es recollirà el seu estat de salut (diagnòstics, Barthel, Pfeiffer, Braden i Gijon), dades del seu cuidador (Zarit), les atencions rebudes (social i sanitària), la seva salut subjectiva (SF-12), les visites a urgències i els ingressos temporals, i el resultat final entès com mort o bé ingrés definitiu en una residència geriàtrica o hospital. Es realitzarà un control de qualitat de les dades sobre una mostra aleatòria del 10% dels pacients de l’estudi. Les anàlisis principals es basaran en regressions logístiques i una anàlisi de supervivència. RESULTATS ESPERATS: Estandarditzant per l’edat i l’esta de salut, l’intensistat de visites i la intervenció multiprofessional esperem que s’assocïin amb un menor deteriorament funcional i cognitiu i amb un menor nombre d’ingressos hospitalaris i a residències geriàtriques. Algunes característiques dels pacients, com les nafres per pressió, pensem que també s’associaran amb la intensitat de l’atenció que reben aquests pacients.