Lidia Aran Sole

La hipertensión arterial es el factor de riesgo principal de enfermedad y muerte en España¹, trastorno grave que incrementa el riesgo de sufrir cardiopatías, nefropatías, enfermedad vascular periférica y otras enfermedades².
La Enfermedad Arterial Periférica es un si´ndrome cro´nico de elevada prevalencia. Aproximadamente un 70% de las personas que lo padecen no presentan síntomas y lo cursan de forma silente5. De ahí la importancia de evaluar si la realización del índice tobillo-brazo ayuda a la detección precoz de la enfermedad arterial periférica en los pacientes con hipertensión arterial.
El diseño de la investigación es un estudio observacional transversal. La población de referencia son los pacientes pertenecientes al ABS de Balaguer, siendo la población de estudio los pacientes con registro diagnóstico de hipertensión arterial en historia clínica informatizada (ECAP) que cumplan los criterios de inclusión (tengan entre 18 y 74 años, se les haya realizado una prueba de ITB, se les haya realizado una ecografía en la consulta de riesgo cardiovascular).
Las variables más importantes a tener en cuenta son: edad, sexo, índice de masa corporal, hábitos alimentarios, actividad física, parámetros analíticos, dislipemia, exfumador, ecografía…
Todas las variables se obtendrán mediante los datos de ECAP de forma automatizada, con ayuda del Área de evaluación de la gestión sanitaria y la investigación del Territorio de Atención Primaria de Lleida y de forma retrospectiva añadiendo a todo paciente, que no tenga criterios de exclusión, de la consulta de riesgo vascular desde septiembre del 2022 hasta noviembre del 2023.
Para el análisis estadístico, las variables numéricas se describirán mediante promedios y desviaciones estándar o medianas y rangos intercuartílicos según su distribución, y las categóricas mediante frecuencias absolutas y relativas.
Se compararán las características de los pacientes según las categorías de ITB predefinidas (normal, leve, moderado, severo) mediante pruebas de ANOVA o Kruskal-Wallis y sus correspondientes pruebas post-hoc en el caso de las variables numéricas, y mediante pruebas de chi cuadrado en el caso de las variables categóricas. A demás, la asociación de las variables con el ITB se estudiará mediante regresiones lineales con los valores numéricos de ITB y la asociación se expresará mediante coeficientes de regresión y sus respectivos intervalos de confianza del 95%. Se establecerá la significación estadística en p<0.05. Se usará el software estadístico R versión 4.1.2.

Antecedentes:
La enfermedad renal crónica (ERC) afecta al 9,23% de la población española (EPIRCE, 2010). La elevada prevalencia, morbimortalidad cardiovascular, infradiagnóstico e impacto requiere de esfuerzos para mejorar prevención, diagnóstico y tratamiento. Así, nos planteamos una incidencia para aumentar la detección.

Hipótesis:
Principal: La prevalencia después de la intervención será parecida a la esperable.
Secundarias: Hay una baja prevalencia de ERC diagnosticada en la población de estudio.

Muchos de los pacientes están mal codificados. Hay pacientes con valores alterados confirmados que no tienen ningún código de patología registrada.

Objetivos:
Identificar la prevalencia real de ERC. Detectar errores de codificación o diagnóstico
en los pacientes con alteraciones de marcadores renales. Aumentar la detección real de ERC.
Metodología: Se realiza un estudio descriptivo transversal cuya población de estudio es
pacientes mayores de 14 años del área básica de salud de Balaguer que presenten alguna
alteración renal según los datos de laboratorio y algún diagnóstico relacionado con ERC.

Antecedents: La relació entre l’aparició de fenòmens de resistència a la insulina i una durada de son insuficient o de mala qualitat està documentada científicament.
Hipòtesis: En els adults diabètics o prediabètics, dormir 6 o menys hores o presentar un son de mala qualitat està relacionat amb pitjors resultat de control metabòlic mesurat amb els nivells HbA1c en sang. En aquests individus una intervenció sobre pràctiques d’higiene del son més saludables millora el perfil glicèmic.
Objectius: Determinar l’efectivitat d’una intervenció basada en tècniques conductuals sobre el son en la consulta d’infermeria en l’àmbit d’Atenció Primària per a millorar el perfil metabòlic en la DM2 i en la prediabetis. Descriure quina és la mitjana i rang d’hores que declaren dormir els pacients amb DM2 i amb prediabetis. Analitzar la valoració de la qualitat de son que refereixen les persones amb DM2 o prediabetis a través del PSQI. Calcular la correlació entre número d’hores de son declarades i el valor de l’HbA1c. Determinar la correlació entre hores declarades de son i hores mesurades mitjançant el dispositiu Fitbit Flex 2®.
Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat no emmascarat.
Determinacions: Variables dependents: Glicèmia i d’HbA1c. Variables independents: Valor del PSQI, hores de son declarades, hores de son mesurades amb polsera d’activitat física, IMC, tipus de tractament antidiabètic, temps d’evolució de la diabetes, sexe i edat.
Anàlisi estadística: Anàlisi de la comparabilitat dels grups i càlcul de l’interval de confiança de la diferència dels valors de glicèmia i HbA1c al final del seguiment respecte de l’inici dins del grup intervenció i dins el control i del grup control respecte el grup intervenció.
Resultats esperats: L’efecte de la intervenció educativa és de milloria dels valors de les xifres de HbA1c.
Aplicabilitat i Rellevància: L’educació sobre higiene del son és senzilla i demostrarem que és pertienent afegir-la al programa d’educació del diabètic.

Antecedents:Malalties cardiovasculars son primera causa mortal. La malaltia ateromatosa és principal causa, asimptomàtica inicialment. L’aparició i progressió estan associades a factors de risc (FRCV), incrementen el risc cardiovascular(RCV). Fins un 60% dels events cardiovasculars (ECV) són en persones amb RCV baix-moderat. Important realitzar diagnòstic precoç de malaltia arterial subclínica.
Hipòtesis:Ecografia vascular, població asimptomàtica risc cardiovascular baix-mitjà,
detecta prevalença de malaltia arterial i classificar-la.
Existeix associació entre malaltia arterial asimptomàtica-FRCV
Presència estenosi (EA) modifica maneig pacient.
Regicor-SCORE infraestimen RCV.
Objectius:Estimar prevalença EA i estadiatge en població asimptomàtica de risc baix-moderat amb algun FRCV:hipertensió, dislipèmia, obesitat, tabac o antecedents familiars de malaltia cardiovascular precoç.Avaluar associació,els canvis d’estadi EA en funció terapèutica. Avaluar associació EA-incidència ECV,comparant-ho amb els esperats per Regicor i SCORE.
Metodologia:Estudi observacional prospectiu multicentric,usuaris 45 -65 anys asimptomàtics amb RCV baix-moderat i amb algun FRCV. Seguiment 10 anys.
Determinacions:Presència placa d’ateroma i estadiatge amb ecografia vascular, edat, gènere, tabac, HTA, estil de vida, tractament farmacològic, AFECV, pes, IMC, ITB, PC, analítica, REGICOR, SCORE, ECV.
Anàlisi estadística:Estimarà la prevalença d’EA amb IC95%.Estimarà relació FRCV -existència EA i estadiatge a partir de models logístics uni i multivariants. Associació amb events cardiovasulars s’estimaran amb models de supervivència. Avaluació incidència en canvis en tractament
farmacològic,estils de vida, dieta i exercicis, de forma bianual usant models logístics uni i multivariants.
Resultats esperats:Detectar la prevalença placa d’ateroma, diagnòstic precoç malaltia ateromatosa, i,canviar l’abordatge terapèutic per millorar incidència d’events cardiovasculars.
Aplicabilitat i Rellevància:Pro jecte en trastorn d’elevada prevalença i repercussió. Tècnica segura, fàcil, reproduïble i eficient.