Juan Manuel Mendive Arbeloa

Social Prescribing (SP) is an innovative solution to bridging the gap between primary health care and non-clinical supports and
services within the community. SP enables general practitioners who identify health-related social problems to refer patients to a socalled link worker. The link worker provides personalized support and helps these patients to access community resources by
addressing any barriers that may exist. SP is an approach to integrate health and social care and strengthen community orientation.
SP thereby mitigates the effects of social determinants of health on health outcomes. However, SP has not been tailored to the needs of people in vulnerable situations yet and the effectiveness of SP to improve their access to health and care services remains unknown.
The overall objective of SP-EU is to assess the potential of SP to promote and improve access to health and care services for people in vulnerable situations, focusing on three primary target groups: LGBTIQ persons, refugees and first-generation immigrants and older adults living alone.
SP-EU follows a mixed-methods approach: SP adaptations will be co-created with the target groups, to adapt them to their specific
needs and social contexts. A pragmatic randomized controlled trial will assess the effectiveness of the adapted SP to improve access by randomizing 1,776 patients in eight EU countries to receive SP or care as usual. A qualitative analysis in five European countries will explore enabling and limiting factors to the implementation of SP from different stakeholders’ perspectives. Additionally, we will communicate and disseminate results and translate them into policy action.
SP-EU will enable health care systems to implement SP as a scalable, safe, cost-effective and people-centred solution to provide equal access to sustainable care. Thus, SP-EU will enable the transformation of European health care systems to equitable, communitybased, people-centred and integrated health care.

Volunteering as part of social prescribing (SP) schemes is beneficial for physical, mental health and wellbeing and promotes civic engagement. SPACE creates an easily replicable framework for SP through volunteering in Community/ Urban Gardens as a core option for such schemes enabling 30 health & social care professionals & NGO leaders to build capacity in SP to engage 125 cancer patients. SPACE develops an upscaled methodology with resources to train health, social care and rehabilitation practitioners as well as volunteering/NGO leaders, building their capacity to include volunteering in urban/ Community Gardens as part of healthcare and rehabilitation interventions especially for people recovering from cancer. In this way links between health & social care providers and civil society are made to better meet community needs. SPACE will improve social inclusion and diversity in civic engagement whilst at the same time reducing health disparities and inequalities in Europe. The sustainability of results will be ensured through the free availability of the training programme leading to increased skills for health, social care and rehabilitation practitioners, NGO staff and volunteers as well as policymakers. The SPACE Community of Practice will promote the methodology leading to increased quality of activities and practices, including transnationally, to address common needs and priorities for people of diverse backgrounds and situations concerning their civic engagement opportunities as well as health and rehabilitation needs, especially for people recovering from cancer, and in this way contributing to the EU Cancer Mission. The resources and policy work will introduce new actors to volunteering, civil society and civic engagement enabling transformation and change at individual, organisational and sectoral level, leading to improvements, new approaches and upgraded skills in a variety of different health, social care and rehabilitation contexts.

El objetivo principal del estudio es diseñar, desarrollar y evaluar una intervención personalizada para prevenir la depresión basada en tecnologías de la información y comunicación, algoritmos de riesgo predictivos y un sistema de apoyo a las decisiones (DSS) para pacientes y médicos/as de familia (MF).

Entre los objetivos específicos se encuentran: 1) diseñar y desarrollar un sistema de apoyo a las decisiones (DSS: Decision System Support), el e-predictD-DSS, para elaborar planes personalizados para prevenir la depresión y su monitorización; 2) diseñar y desarrollar una solución TIC que integre el DSS situado en la web, una aplicación móvil (APP), algoritmos de riesgo predictivos, información recogida pasivamente de los sensores del SmartPhone, un repositorio y un módulo de comunicaciones; 3) evaluar la usabilidad y la adherencia de los/as pacientes de atención primaria y sus médicos/as de familia a la intervención epredictD; 4) evaluar la factibilidad, aceptabilidad, adecuación y satisfacción de los/as pacientes de atención primaria y sus médicos/as de familia respecto a la intervención epredictD; 5) evaluar la efectividad de la intervención e-predictD para reducir el inicio de nuevos episodios de depresión mayor; 6) evaluar el coste-efectividad y coste-utilidad de la intervención e-predictD para prevenir la depresión

Estudio cuantitativo: El objetivo principal es analizar si las aptitudes personales relacionadas con las conductas, están asociados de manera independiente a la incidencia de morbilidad. Estudio con metodología cuantitativa y cualitativa. Proyecto multicéntrico (10 equipos) para la creación de una cohorte de 3083 personas de 35 a 74 años de 9 Comunidades Autónomas. Las variables personales que se avaluaran serán: autoeficacia, activación, alfabetización en salud, resiliencia, locus del control y rasgos de personalidad. Se registraran covariables de tipo sociodemográfico, de capital social y de activos comunitarios en salud. Como objetivo secundario se analizará si las aptitudes personales están asociadas de manera independiente a menor mortalidad por todas las causas, mejor adopción de estilos de vida saludables, mejor calidad de vida y menor utilización de servicios de salud en el seguimiento. Se realizará una exploración física, una analítica y una evaluación cognitiva. Se analizará la incidencia de morbilidad con un modelo de Cox para cada una de las seis variables independientes (objetivo 1); y la mortalidad por todas las causas y de las otras variables dependientes (objetivo 2). Los modelos serán ajustados por las covariables indicadas. La posible heterogeneidad entre CCAA se estimará mediante la introducción de efectos aleatorios en el modelo.
Estudio cualitativo: Profundizar en las opiniones y experiencias de la población sobre la relación entre las aptitudes personales con su percepción de salud, sus estilos de vida y su calidad de vida. Investigación de perspectiva fenomenológica. Se realizaran el número de
grupos de discusión necesarios hasta alcanzar la saturación de discursos. Se hará un análisis de contenido temático interpretativo que se triangulará entre miembros del equipo investigador. Se interpretarán los significados y se creará un marco explicativo con las aportaciones de cada tipo de informantes.

Malgrat llur benefici marginal es prescriuen antibiòtics en aproximadament el 60% de les infeccions respiratòries inferiors agudes (IRIA) a Catalunya. S’han desenvolupat diverses estratègies per reduir la prescripció inadequada d?antibiòtics, essent l’ús de la prova ràpida de proteïna C reactiva (PCR) i la millora de les habilitats comunicatives les més efectives, però la majoria de les estudis s?han fet fora dels països mediterranis. Aquest estudi pretén avaluar l’efecte d’una intervenció centrada en l?efecte de la malaltia (PCR) i una intervenció centrada en l?efecte d?emmalaltir (millora d?habilitats comunicatives per optimitzar la consulta metge-pacient amb presa compartida de decisions i fullets centrats en pacients) en la prescripció antibiòtica en pacients amb IRIA en atenció primària mitjançant un assaig clínic aleatori, factorial i amb clústers. Els centres s’assignaran aleatòriament a quatre branques: atenció habitual, PCR, habilitats comunicatives amb fullets, o combinació d?ambdues intervencions. Els clínics assignats a les intervencions participaran en un taller de formació de 2 hores abans de l’inici de l?assaig i rebran una càpsula mensual de la intervenció durant
l?assaig. Se?ls demanarà reclutar 50 pacients (25 pacients a cada estació tardor-hivern) més grans de 18 anys que es presenten amb una primera consulta d?IRIA, definida com la presència de tos aguda infecciosa de fins a 3 setmanes com a símptoma predominant. El resultat principal serà l?ús d’antibiòtics en les primeres sis setmanes i els resultats secundaris seran durada de la malaltia i gravetat de la tos mesurada amb un diari de símptomes, consultes a serveis sanitaris, ingressos hospitalaris i complicacions. Es calcula una mida mostral de 60 clínics (metges/infermeres) en vint centres i 2.940 pacients. Es farà una regressió logística multinivell modelada per a un assaig factorial. Es realitzarà una anàlisi de cost-efectivitat i de cost-utilitat per tal d’avaluar tres intervencions des del punt de vista de l’eficiència.

Hipótesis principales:
1) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular aumenta el riesgo cardiovascular a corto plazo (empeoramiento de los parámetros clínicos relacionados con el riesgo cardiovascular: tensión arterial, HDL, LDL, triglicéridos, HbA1c, filtrado glomerular y riesgo cardiovascular).
2) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular se asocia a mayores eventos cardiovasculares y mortalidad.
3) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular incrementa los costes para el sistema debido a un mayor uso de servicios (ingresos hospitalarios) y a una mayor discapacidad (bajas laborales, incapacidad y mortalidad prematura).

Objetivo principal:
1) Estimar el impacto de la no iniciación de los tratamientos de prevención primaria prescritos en Atención Primaria en el control de los factores de riesgo cardiovascular a corto plazo (entre 3 y 12 meses en función de la patología).
2) Estimar el impacto de la no iniciación de los tratamientos de prevención primara prescritos en AP en la prevención del riesgo cardiovascular a medio plazo.
3) Estimar el impacto económico a medio plazo, en términos de uso de servicios sanitarios y discapacidad, de la no iniciación de los tratamientos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular prescritos en AP.

Sovint a les consultes d?atenció primària atenem pacients amb antecedents de depressió recurrent i símptomes residuals que expressen dificultats per relacionar-se, per trobar un espai o una xarxa social pròpia i, en conseqüència, es fa manifest un determinat grau d?aïllament social.
Existeix una sòlida evidència en relació a la funcionalitat social, com un dels determinants socials de la salut més important. En aquest sentit, l’aïllament i la disfunció social representen un terreny fèrtil per a la mala salut i impedeixen portar una vida activa. Per això, considerem rellevant la potencia terapèutica de la socialització i de la participació en activitats de la pròpia comunitat. La prescripció social té una especial indicació en el context de malestars emocionals, problemes psicològics i també en situacions d?aïllament social. Així, els professionals de salut utilitzem cada vegada més els recursos dels pacients i de la seva comunitat (actius de salut) per tal d?ajudar-los a portar una vida més saludable. En el cas de les persones diagnosticades de depressió recurrent amb cert grau d?aïllament social volem donar eines i obrir les portes a la comunitat per tal de millorar la seva funcionalitat social i el seu estat d?ànim.

Objectius:
-Avaluar l?impacte d?una intervenció educativa per millorar el grau d?aïllament social (Inventari de discapacitat de Sheehan o SDI) del pacient amb trastorn depressiu recurrent.
-Avaluar l?efecte de la intervenció en l?estat d?ànim (escales de Hamilton per depressió i ansietat) en aquests pacients.

– Avaluar l?efecte de la intervenció en la qualitat de vida dels pacients amb trastorn depressiu recurrent (Escala EuroQol-5D-5L)

Objectiu:

L?objectiu principal d?aquest projecte és avaluar l’impacte del Suport Social en la salut i aspectes relacionats amb la salut d’una cohort de veïns del barri de la Mina instaurada fa 5 anys (es va realizar la cohort amb una beca XB de l?any 2012)

També es pretén avaluar i determinar si existeixen diferències en funció de les característiques sociodemogràfiques en l’impacte del suport social en la salut i aspectes relacionats amb la salut de l a cohort de veïns del barri de la Mina després de 5 anys de seguiment i si existeixen diferències en relació a l?avaluació de fa 5 anys.

Finalment es pretèn aprofitar la situación per ampliar la cohort amb un número de pacients similiar al existent en la actualitat i pasar d?una n= 130 a una n= 260. Aquesta ampliació ens ajudarà a poder obtener resultats amb mejor potencia a l?hora de realizar anàlisi.

Objectiu general:
Detectar situacions de risc en persones majors de 65 anys que viuen soles al barri de la Mina per abordar la intervenció sociosanitària en els seus aspectes de vulnerabilitat, atendre les seves necessitats biopsicosocials i avaluar el seu impacte a la salut.
Objectius específics:
1. Identificar aquelles persones en situació de risc i de vulnerabilitat per acordar un pla de treball d?intervenció social y sanitària.
2. Intervenir en aquelles situacions de risc en què es valori que hi haurà una millora de la seva qualitat de vida en l?abordatge coordinat amb altres professionals.
3. Avalua, a través de diferents instruments de mesura, la qualitat de vida de la persona major de 65 anys que viu sola.

Antecedentes:
La infección por H pylori tiene una alta prevalencia y está relacionada con trastornos como dispepsia, úlcera péptica o cáncer gástrico. Su erradicación contribuye a la curación de estos procesos. Hay controversia en utilizar la triple o cuádruple terapia para la erradicación.
Hipótesis:
La triple terapia durante 10 días es efectiva en más del 80% de los casos en Atención Primaria.
Objectivos:
Estimar la proporción de erradicación del H pylori con la triple terapia (amoxicilina 1g/12h, claritromicina 500mg/12h y omeprazol 20mg/12h durante 10 días) en pacientes con dispepsia ulcerosa
Metodología:
Estudio observacional prospectivo. Se incluyen pacientes diagnosticados de dispepsia ulcerosa con infección por H. pylori en centros de atención primaria de Cataluña. Se eligen centros de forma aleatoria estratificando por territorio, ruralidad y nivel socioeconómico. Los pacientes recibirán triple terapia durante 10 días. Se hará retest con prueba de antígeno en heces a las 4 semanas de finalizar el tratamiento.

OBEJECTIUS
L’objectiu principal és avaluar la utilitat i l’acceptació de l’eina ASSIST com a eina per la detecció precoç i la intervenció breu en el consum de risc, perjudicial i la dependència de substàncies en l’AP.
Els objectius específics són :
? Conèixer el nivell de coneixements, d’aptituds i actituds per part del professionals de l’AP en vers a la detecció precoç i la intervenció breu del consum de substàncies en la població que atenen.
? Adaptar l’eina ASSIST al nostre context (terminologia, conceptes, etc.)
? Avaluar la implementació de l’ eina ASSIST en l’atenció primària de Catalunya
? Conèixer la prevalença del consum de risc, perjudicial i la dependència entre la població diana estudiada.

METODOLOGIA
Disseny de l’estudi: Es tracta d’un estudi pilot observacional descriptiu de disseny transversal que inclourà tres tasques seqüencials: anàlisi de la situació basal, implementació de l’eina ASSIST, i avaluació mitjançant grups focals.

L’objectiu principal d’aquest projecte és avaluar l’impacte del Suport Social en la salut i aspectes relacionats amb la salut d’una cohort de veïns del barri de la Mina a 2 anys de seguiment. També es pretén avaluar i determinar si existeixen diferències en funció de les característiques sociodemogràfiques en l’impacte del suport social en la salut i aspectes relacionats amb la salut d’una cohort de veïns del barri de la Mina. Es tracta d’un estudi exploratori longitudinal de cohorts que es realitzarà en 3 fases. A la fase 1 es farà ús de tècniques qualitatives, com les entrevistes individuals i grupal, i els grups focals per a garantit que la versió del qüestionari que fem servir reflecteix els significats de la població on s’utilitzarà. En la fase 2 la versió final del qüestionari es passarà a una mostra de 300 veïns de la Mina captats al CAP La Mina que seràn seguits durant 24 mesos. A la fase 3, s’avaluarà l’impacte del CS en la qualitat de vida dels pacients i incidència acumulada de problemes de salut. Aquest projecte ens permetrà avançar en l’estudi dels determinants socials de la salut en el barri de la Mina i poder planificar intervencions per a potenciar aquets recursos.

La depresión Mayor (DM) es altamente prevalente y tiene asociados un alta carga y costes económicos. Niveles leves de DM pueden ser tratados sin antidepresivos en Atención Primaria (AP). Cuando los antidepresivos son necesarios, la fluoxetina podría ser más coste-efectiva que nuevos fármacos (escitalopram o venlafaxina). Objetivos: 1) Calcular el coste-efectividad de la espera vigilante (recomendada por NICE) vs tratamiento farmacológico antidepresivo para tratar la DM leve en AP, 2) Comparar el coste-efectividad de tres tratamientos farmacológicos (fluoxetina, venlafaxina y escitalopram) para el tratamiento de la DM moderada-severa en AP. Métodos: 400 pacientes (18-75 años) con DM (diagnosticada por el médico de AP (MAP)) serán contratados en los centros de AP. El MAP escogerá, dependiendo de la gravedad, entre las estrategias A)conducta expectante (n=100); y B)tratamiento farmacológico (n=300). En caso de iniciar tratamiento farmacológico, los pacientes se aleatorizarán a fluoxetina (n=100), venlafaxina (n=100) o escitalopram (n=100). Se seguirá a los pacientes durante 12 meses y se evaluarán en tiempo basal, 3, 6 y 12 meses. Se evaluará la gravedad de la DM (PHQ-9), la calidad de vida (EuroQol -5D) y el uso de servicios (versión adaptada del CSRI incluyendo la pérdida de productividad). El coste-efectividad y el coste-utilidad se calculará con 5000 réplicas (bootstrapping) para controlar la incertidumbre. Se realizarán curvas de aceptabilidad del coste-efectividad. Los análisis se harán utilizando dos perspectivas: la del Servicio Nacional de Salud y la de la sociedad.

OBJETIVO: Comparar la efectividad de la atención realizada por las enfermeras respecto a la que hace de forma habitual el personal médico en los pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día en los Equipos de Atención Primaria (EAP) del Institut Català de la Salut (ICS) de Cataluña. ÁMBITO: EAP del ICS de los territorios de Costa de Ponent, Barcelona Ciutat y Barcelonés Nord i Maresme (142 EAP de los 272 EAP del ICS). Se ofrecerá participar en el estudio a todo el personal médico (1.500) y enfermeras (1.500) integrado en la red reformada de estos EAP. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorio (ECA) sin enmascaramiento. El grupo intervención será atendido por enfermeras y el grupo control por personal médico. El tamaño muestral será de 2.154 (1.077 por grupo), teniendo en cuenta 40 profesionales como mínimo, de 20 EAP, y el efecto de diseño debido a la correlación intraclase intraprofesional y EAP. La asignación aleatoria se realizará por conglomerados de días de la semana. SUJETOS: Pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día. VARIABLES: Principales: resolución de síntomas y satisfacción del paciente a las 2 semanas de la visita. Co-variables: características de los sujetos; profesional; EAP; día de la semana. FUENTES DE INFORMACIÓN: Variables principales: encuesta telefónica a las 2 semanas. Co-variables: entrevista e historia clínica del paciente. ANALISIS: Por intención de tratar. Para comparar la efectividad entre los grupos se realizarán modelos multinivel logísticos o lineales, realizando diferentes escenarios de correlación intraclase.

Preventable ill health makes up approximately 70% of the burden of illness and associated medical costs [Koop, 1995]. Some 50% of preventable mortality and morbidity is due to risk behaviours and lifestyle issues (such as smoking, excessive alcohol use, poor diet and lack of exercise) [McGinnis and Foege, 1993]. However, many health and social care workers do not have the fundamental core competencies of motivational skills (such as: listening, negotiating, exploring, supporting decision making, enhancing client confidence, facilitating self-learning) since this topic is poorly addressed in vocational training. In order for practitioners to promote healthy behaviours and self care and to provide peer support for other professional colleagues, they need to develop these motivational skills. Traditional training approaches for Health and Social Care stress diagnosis and knowledge of best evidence and lead them towards a ?fix-it? role. Yet knowledge of risk is insufficient to motivate people to change. Faced with the lack of skills in this area a group of clinicians and academics from the partnership identified the need to provide workers with training so that they might better deal with chronic diseases and their prevention. Meeting this need is in line with The Copenhagen Declaration (November 2002). The idea of providing motivational skills training is in the mainstream of each partner institution and emerging as an important part of the national educational/health care priorities of the countries involved in the project, e.g. in Belgium, health priorities related to smoking cessation and diabetes prevention encourage engagement with motivational issues; in Slovenia, policy on preventative actions to control risk factors for cardiovascular diseases highlight behaviour change as crucial for success; in the UK, the White Paper ?Choosing Health? stresses supported self-management. The main goal of the project is: to formulate EU Standards for training in motivational skills by developing a European Health and Social Care Motivational Skills Training Programme through work-based action learning initiatives. The direct beneficiaries of the project are: health care and social care workers, university teachers and trainers, other educational institutions. The indirect beneficiaries are: patients, representatives of other sectors e.g. managers, organizations involved in organization development, local authorities, schools and colleges, NGOs. The project will use an action research approach and reflexive learning. It will be pan-European, teamwork oriented and promote inter-sector collaboration. It will utilise a cross-cultural expert panel and allow room for cultural specificity. To ensure quality the team will: ? Draw on its experience of curriculum design, delivery and evaluation to ensure the training package is of high quality and based on best practice. ? Use robust management, evaluation and reporting arrangements. ? Organise the project into work-packages each with identified outputs and activities. Work package leaders will report progress to the management group. Each work-package leader will have a designated ?support partner?. Every partner will have an input into each work-package to ensure trans-nationality and best practice. ? Develop a robust evaluation framework to keep the project in line with the internal project goals and overall LdV objectives; and, ensure that learning is fed into the project throughout. An external evaluator will be appointed to provide an objective input into project evaluation. The evaluation will address the working of the project as a whole; learner experiences; mentor and trainer experiences; and, the management of the project. The Partnership will comprise academic and ?delivery? organisations from UK, France, Belgium, Italy, Slovenia, Spain and Poland.

OBJECTIUS: L’objectiu general d’aquest projecte és proporcionar i avaluar les dades longitudinals sobre els fills dels addictes a l’heroïna i els seus pares a partir dels serveis de tractament de drogues ubicats en quatre centres europeus. Les dades seran recollides en forma de mesures de resultat estandarditzades de tres modalitats diferents de tractament i seguits anualment per un període de tres anys. El projecte té com a objectiu produir dades i l’avaluació dels serveis de drogues que condueixin a decisions europees de millores polítiques i més coordinació transnacional en el camp del tractament de drogues, d’acord amb les recomanacions de desició Nº 102/97 / CE del Parlament Europeu, i per tant per millorar la qualitat de vida dels addictes a l’heroïna, els seus fills i altres europeus. DISSENY: L’estudi és un disseny de cohorts prospectiu longitudinal. Els nens menors de deu anys i els seus pares entren en tres principals modalitats de tractament en un període de sis mesos seran objecte de seguiment durant tres anys i avaluats anualment sobre les mesures de resultat definides pertinents per al benestar dels nens . A continuació, realitzarà una comparació dels resultats. Intervencions de suport no invasius sense prescripció de medicaments serviran com control per a les intervencions basades en medicaments. MESURES DE RESULTATS: Les mesures de resultat, estandarditzat per als quatre centres europeu , es recolliran: a) Primària (resultats dels nens), incloent el lloc i el nombre d’habitatges per any, les fites del desenvolupament, condició jurídica, l’estat de salut. b) (resultats dels pares secundaris que repercuteixen en els nens), incloent el tractament, la terminació o la retenció, l’estat actual addicció, comportaments de risc actuals, criminal i l’estatus social. OBJECTIUS CIENTÍFICS : Els objectius científics d’aquest projecte són quatre aspectes: i) Desenvolupar resultats estandarditzats a nivell europeu per als fills dels addictes a l’heroïna. ii ) Per comparar tres modalitats de tractament típics en termes dels seus efectes sobre el benestar dels nens. iii ) Per identificar possibles diferències entre els quatre centres europeus. iv ) Descriure característiques d’admissió dels pares i els nens que poden predir millors resultats per als fills dels addictes a l’heroïna. RESULTATS ESPERATS: Després d’un període d’estudi de quatre anys, aquest projecte produirà no només molt necessàries dades a escala europea sobre la qualitat de vida dels fills d’addictes a l’heroïna, sinó que també dóna lloc a la demostració dels efectes relatius i l’eficàcia de les tres modalitats de tractament seleccionats. Normes i protocols paneuropeus i guies es desenvoluparan per a les intervencions més eficaces per tal de facilitar l’harmonització de les millors pràctiques europees.