Juan José Montero Alia

El Grup de Recerca Multidisciplinar en Salut i Societat (GREMSAS) es va constituir
l’any 2016 amb la finalitat de promoure i consolidar un grup de recerca que permeti
aprofundir en el coneixement sobre els problemes de salut prevalents en el nostre
entorn, des d’una perspectiva biomèdica i social. En aquell moment es van prioritzar
tres eixos d’acció fonamentals:
a) Els determinants associats a un envelliment saludable
b) Els aspectes relacionats amb el desenvolupament dels professionals que
treballen al sistema sanitari, en aquell moment posant el focus en la
interrelació entre les competències dels professionals i l’atenció a la diversitat
i a l’abordatge de situacions complexes
c) Adolescència i Salut a les escoles
Des de llavors fins ara creiem que una part dels objectius que ens vàrem proposar
s’han assolit i, això queda reflectit per el nombre d’ajuts que hem obtingut, d’impuls
d’estratègies mitjançant la intensificació d’investigadors i ajuts a l’obtenció del
doctorat, els treballs presentats en congressos i les publicacions derivades dels
projectes finalitzats. Actualment és un grup acreditat per l’IDIAP Jordi Gol i i per
l’AGAUR com a grup emergent des de l’any 2017. Està constituït per un grup estable
d’investigadors, format per 12 membres, set dels quals són doctors.
Des del començament de la seva trajectòria un dels interessos de GREMSAS ha estat
l’anàlisi de la pràctica dels professionals i els factors que la condicionen, bàsicament
estem parlant de pràctica assistencial centrada en les persones i arrelada a l’entorn
social. Això ens porta a analitzar la pràctica assistencial en condicions de diversitat,
complexitat, entorn canviant i dinàmic de transició demogràfica i epidemiològica tant
de la població com dels propis professionals.
L’explosió de la pandèmia per SARS-CoV-2 des de finals de 2019 ha suposat una
sacsejada important que ha capgirat del tot el món i especialment el sistema sanitari,
les seves estructures, maneres de treballar i persones que hi treballen. Hi ha la
impressió de que «»res tornarà a ser igual»» a la situació prepandèmia i que els
professionals seran una peça clau en la redefinició del sistema.

No hay estudios epidemiológicos en nuestro país sobre presbiequilibrio y trastornos de equilibrio a nivel poblacional, y se desconocen los parámetros de asociación e impacto del trastorno del equilibrio postural, medido mediante posturografía, en relación a las caídas y sus consecuencias. Hay indicios de que algunas alteraciones de la microcirculación cerebral puedan tener repercusión sobre el sistema del equilibrio y que sean objetivables en la microvasculatura retiniana a partir de imágenes del fondo de ojo capturadas con cámara amidriática.
El envejecimiento heterogéneo de la población hace necesario disponer de instrumentos fáciles, como el Health Assessment Tool (HAT, de identificación de sujetos con riesgo precoz de deterioro de salud y de mayor consumo de recursos asistenciales.

Objetivos:
generar una cohorte comunitaria donde cuantificar el trastorno de equilibrio mediante posturografía, establecer los parámetros epidemiológicos en nuestra población y su posible asociación con marcadores clínicos como la alteración de la microvasculatura retiniana observada por retinografía y analizada mediante software automático, en personas de 69-70 años. Determinar si otros parámetros clínicos accesibles en atención primaria como la velocidad del paso y la fuerza extensora de la rodilla se relacionan bien con la detección del presbiequilibrio. Validar próximamente el HAT en nuestra población.

Diseño:
observacional en dos fases. FASE I: transversal descriptivo. FASE II: cohortes con seguimiento a 18 meses. Se estudiarán 1316 personas de 69-70 años de la ciudad de Mataró excluyendo a los que no mantengan una deambulación autónoma. En la visita basal y en la visita final (a los 18 meses) se realizará: posturografía, retinografía, velocidad del paso, fuerza extensora de la rodilla así como los test de Tinetti, Timed up and go, Unipodal y % equilibrio de la consola Wii de Nintendo. Llamadas bimensuales para detectar la aparición de caídas. Esperamos obtener datos actuales de prevalencia de trastornos de equilibrio (clínicos y subclínicos) diagnosticados y no diagnosticados, su incidencia durante el seguimiento y su asociación posible con la alteración de la microvasculatura retiniana
a partir de los 70 años.

S’ha comprovat que el període de residència (MIR) està relacionat amb l’aparició d’estrès i malestar emocional, però s’ha investigat poc en residents de medicina de família i en concret trobem a faltar estudis que analitzin la intel·ligència emocional (IE) com element preventiu de la salut mental. Davant la sospita que la salut mental dels residents empitjora durant el procés formatiu, plantegem un estudi descriptiu longitudinal amb l’objectiu de determinar els canvis en el nivell de burnout, empatia, estrès i presència de psicopatologia al llarg d’aquest període, en una mostra de 31 MIR de medicina familiar a la Unitat Docent Metropolitana Nord, incorporats des de 2016 fins 2019. Se’ls administrarà anualment durant quatre anys una bateria de qüestionaris composada per l’Escala Mèdica d’Empatia de Jefferson, Qüestionari de Burnout de Maslach, Inventari de Símptomes SCL-90-R,Escala d’Aconteixements Estressants, Trait Meta Mood Scale-24, i es recolliran altres variables de control. Les dades seran analitzades amb SPSS 23.0 per calcular la freqüència absoluta i relativa de les variables qualitatives i la mitjana i desviació estàndard de les variables quantitatives, i contrastar les relacions entre elles. Els resultats que se n’extreguin han de permetre la detecció precoç de problemes de salut mental dels MIR i desenvolupar noves estratègies preventives dirigides al residents, tutors i pla d’estudis i organització, per tal d’actuar preventivament millorant la seva salut mental i el seu treball assistencial.
En aquest moment tenim recollides les dades de 4 anys de seguiment. El propòsit de la sol·licitud d’aquesta beca és disposar d’una alliberament de temps per analitzar-los i acabar l’estudi.

Amb aquest estudi es pretén aportar una major evidència sobre el coneixement que la població té de l’espirometria, i els motius de l’absentisme, a fi d’avaluar línies d’actuació i amb l’objectiu final de promoure el domini del pacient davant les seves cures, i millorar la gestió dels recursos sanitaris.

Es realitzarà en els Centres de Salut que atenen la població de referència de l’Hospital Clínico San Carlos (Madrid), 8 centres d’Atenció Primària (AP) de l’Institut Català de la Salut, de Barcelona, i els centres d’AP de la Unitat de Gestió Clínica Río Nacimiento, districte sanitari Almeria.

L’objectiu principal de l ‘estudi és veure el coneixement de l’espirometria per la població a la qual se li sol·licita aquesta prova, i la freqüència i motius d’absentisme en la realització d’una espirometria programada en AP.

Els objectius secundaris són: analitzar les característiques de la població a les quals se’ls sol·licita una espirometria; valorar factors relacionats amb el nivell de coneixement de l’espirometria; conèixer i ponderar els motius d’absentisme en la seva realització i factors associat.

Es tracta d’un estudi epidemiològic, observacional, transversal, no intervencionista, amb recollida de dades referides a través d’una enquesta telefònica per determinar el nivell de coneixement sobre l’espirometria, la freqüència i els motius pels quals els subjectes, no es presenten a la realització d’una espirometria programada en AP.

S’inclouran aproximadament 1.300 pacients majors de 16 anys, als quals se li sol·licita una espirometria. Es crearan dos grups de pacients, en funció de si s’han presentat o no a la realització de l’espirometria.

Es preveu una durada de l’estudi de 12 mesos corresponent a la realització del qüestionari telefònic, anàlisi de dades i publicacions.

Hipòtesi
Els sistemes d’informació i els indicadors automatitzats de comandament que s’elaboren des de les estructures de gestió són insuficients per conèixer la complexa realitat de les consultes d’assistència primària. Necessitem conèixer com estan els professionals, entendre’ls i saber com fan la seva feina per poder planificar un futur millor.

Objectiu
General:
Estendre el treball engegat al novembre de 2016, aprofundint en el coneixement de la complexitat de la tasca assistencial de les consultes dels metges de família de la comarca del Maresme creant l’OBSERVATORI DE LA MEDICINA DE FAMILIA AL MAREMSE.
Específics:
a) Establir una plantilla fixe de metges sentinella de tots els ABS de la comarca (des de Masnou a Tordera).
b) Conèixer el nombre de visites realitzades al final d’una setmana laboral ordinària (estàndar). Tipus de visita (presencials, virtuals, telefòniques, domicilis, …)
c) Conéixer el nivell d’estrés crònic professional (Burnout), fent servir l’escala MBI (Maslach i Jackson,1981), ampliament utilitzada en l’entorn clinic.
d) Aprofundir en la complexitat de la consulta per la demanda realitzada, valorant els domicilis, urgències, visites espontànies. Amb la intenció de poder determinar si la complexitat es deguda al problema clínic, o ver per atendre moltes demandes al mateix moment, o per problemes amb l’idioma/comunicació, o per patologia mental, etc).
e) Conèixer el nombre de demandes i els motius de consulta de les visites presencials.
f) Conéixer el grau de ressolució de les consultes des del punt de vista del professional.
g) Millorar en el coneixement de la percepció de fatiga al final de la jornada mitjançant la Escala Visual Analògica-fatiga (EVA-fatiga).

Disseny: Estudi transversal descriptiu
Àmbit: Comarca del Maresme, des de Masnou fins a Tordera.
Població: Metges d’Atenció Primària dels EAPs de l’Institut Català de la Salut, del Consorci Sanitari del Maresme i de la Corporaciò de Salut del Maresme i la Selva.
Observacions i medicions : Seguint el model de la vigilància epidemiològica s’ampliarà la Xarxa de Metges Sentinella per obtenir la informació requerida per realitzar l’estudi. Aquest model està basat en la col·laboració voluntària dels professionals sanitaris. Es necessiten un mínim de dos metges sentinella per cada Equip d’Atenció Primària, intentant equilibrar per gènere, torn de treball (majoritàriament matí o tarda), edat , temps d’antiguitat a l’equip.

HIPÒTESI
El manteniment de l’estabilitat i l’equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l’envelliment. És necessari disposar d’eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d’extensió del genoll pot ser un bon predictor d’alteracions d’equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d’equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d’alteracions de l’equilibri d’aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d’equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ¿pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d’estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d’alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

HIPÒTESI
El manteniment de l?estabilitat i l?equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l?envelliment. És necessari disposar d?eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d?extensió del genoll pot ser un bon predictor d?alteracions d?equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l?equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d?equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d?alteracions de l?equilibri d?aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d?equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ?pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d?estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d? alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

HIPÒTESI
El manteniment de l?estabilitat i l?equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l?envelliment. És necessari disposar d?eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d?extensió del genoll pot ser un bon predictor d?alteracions d?equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l?equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d?equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d?alteracions de l?equilibri d?aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d?equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ?pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d?estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d? alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

El nostre grup ja ha treballat en prevenció de caigudes amb l?estudi E_Wii19 demostrant que una intervenció amb la consola Wii de Nintendo redueix un 11?5% les caigudes en el grup intervenció comparat amb el grup control. En aquesta mateixa direcció volem continuant fent recerca, aquesta vegada amb la quantificació de l?estabilitat postural i els predictors de risc de caigudes. Tenint en compte que la posturografia és el patró de referència creiem que les noves eines implementables a la consulta d?atenció primària haurien d?estar contrastades amb aquesta prova.

HIPÒTESI:
1. Creiem que pot haver-hi una relació positiva entre l?estabilitat mesurada per la posturografia, l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll.
2. Creiem que la posturografia, força extensora del genoll i l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo poden ser bons predictors de caigudes de la nostra població.

OBJECTIUS:
Principal: Conèixer la relació entre la posturografia, la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll.

Secundari: Avaluar si la posturografia, l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll són bons predictors de caigudes de la nostra població.

DISSENY: Estudi de cohorts prospectiu

ÀMBIT: Atenció Primària

SUBJECTES D’ESTUDI: una submostra de participants de l’estudi E_Wii (persones de més de 70 anys amb capacitat de deambulació autònoma).

Hipòtesi:
Els sistemes d’informació i els indicadors de comandament que s’elaboren des de les estructures de gestió no estan detectant la sobrecàrrega assistencial i la complexitat que afronten els Metges de Familia amb la conseqüent repercusió sobre el desenvolupament de l’organització i les tasques pròpies d’aquests professionals

Objectius:

General:
Obtenir una descripció qualitativa de la complexitat i la càrrega assistencial de les consultes dels Metges de Familia del Maresme Central.

Específics:
a) Conèixer el nombre d’assistències reals realitzades al final d’un dia
b) Conèixer el nombre de demandes i motius de consulta de les visites presencials
c) Categoritzar els motius principals de cada consulta
d) Valorar la presència de consultes considerades inadequades
e) Conèixer la percepció de fatiga al final de la jornada i la seva repercusió sobre la empatia dels professionals
f) Conèixer el temps de descans efectiu dels professionals en una jornada estàndard de 7 hores i la càrrega mental que suposa

Disseny:
Estudi transversal descriptiu

The ?Real world outcomes across the Alzheimer?s disease spectrum for better care: multi-modal data access platform? (ROADMAP) project provides the foundation for an integrated data environment and framework for real world evidence (RWE in Alzheimer?s disease).

The ROADMAP project aims the development of consensual key outcome measures and data integration tools for dataset characterisation and outcome classification, as well as guidelines on the handling and interpretation of real world evidence data.

Antecedentes: El funcionamiento cognitivo es uno de los determinantes más importantes de la salud, la calidad de vida y la capacidad funcional asociada al envejecimiento y la demencia. Los resultados preliminares sugieren que la actividad física y la estimulación cognitiva tienen un potencial significativo para alterar la estructura y función del cerebro, reducir la progresión del deterioro cognitivo y neural y disminuir el riesgo de demencia. Sin embargo, se desconocen los mecanismos subyacentes a los efectos beneficiosos. Teniendo en cuenta el aumento previsto de personas mayores en los próximos 50 años, comprender cómo la actividad física y el entrenamiento cognitivo modifican el desarrollo y progresión del deterioro neurocognitivo y la neurodegeneración se considera un reto importante de salud pública y una prioridad científica.
El objetivo principal del proyecto es estudiar los mecanismos neurobiológicos que subyacen a la neuroplasticidad y determinar el impacto y la eficacia del ejercicio físico, el entrenamiento cognitivo y su combinación en el funcionamiento y estructura cerebral. Para ello vamos a llevar a cabo una integración global de los datos de varias ómicas (conectómica, transcriptómica y metabolómica).
Metodología: Estudio controlado aleatorio en el que se incluirán 140 participantes sin deterioro cognitivo o con síntomas cognitivos leves. Los participantes se asignarán al azar en cuatro grupos: tratamiento cognitivo mediante ordenador (n=40), ejercicio cardiorespiratorio (n=40), combinación de ambos (n=40) o grupo control (n=20). El tratamiento consistirá en 5 sesiones semanales de hasta 45 minutos durante 3 meses. Se realizarán estudios neuropsicológicos, de neuroimagen, expresión génica y análisis bioquímico antes y después de la intervención, así como la exploración de los factores genéticos que modulan el efecto.
Resultados esperados: Se espera que tanto la actividad física como el entrenamiento cognitivo estarán relacionados con los cambios funcionales, estructurales y moleculares en el cerebro, así como con un mejor rendimiento cognitivo, estado emocional y una mejor calidad de vida, y que la combinación de ambos estrategias proporcionarán mayores beneficios Este proyecto es una continuación del proyecto financiado previamente por el Ministerio de Economía y Competitividad (PSI 2013-47724P). La financiación obtenida hasta el momento apoyó el reclutamiento de los participantes, la adquisición de neuroimagen y la recogida de sangre de la muestra. El nuevo proyecto añadirá el reto más innovador, la introducción de los análisis de metabolómica y transcriptómica en este esfuerzo que permitirá la integración de tres modalidades diferentes ómicas en un marco único.

OBJETIVO: Conocer si el déficit de vitamina D se comporta como factor de riesgo de IRVB adquirida en la comunidad y como factor de riesgo del fenotipo agudizador en la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC).

METODOLOGIA: Diseño: Estudio observacional de casos y controles. Población de estudio: población general >14 años. Definición de caso: se consideraran casos los pacientes atendidos en atención primaria que consulten por IRVB incluida la neumonía adquirida en la comunidad (NAC), tengan o no diagnóstico de EPOC. Criterios clínicos de IRVB: tos aguda (<3 semanas) con expectoración purulenta o malestar/dolor torácico o disnea o respiración ruidosa, con o sin fiebre. Para el diagnóstico de NAC se exigirá criterio radiológico de condensación pulmonar. Se excluirán las IRVB nosocomiales (ingreso actual o 7 días previos). Controles: para cada caso se seleccionará un control apareado por edad, sexo, área básica de salud (ABS) y mes del año. Los controles serán seleccionados al azar a partir de la base de datos de pacientes del ABS. Los principales factores de estudio se obtendrán mediante encuesta e incluyen: edad, sexo, hábitos tóxicos, ejercicio, ingesta de alimentos ricos en vitamina D y antioxidantes, comorbilidades, condiciones de trabajo y vivienda y vitamina D (25 OH colecalciferol en sangre en el momento del diagnóstico). Análisis de los datos: Se analizaran separadamente los factores de riesgo de IRVB en población no EPOC y de los factores de riesgo de fenotipo agudizador en el paciente EPOC. LIMITACIONES: las limitaciones del estudio son las propias del diseño de casos y controles; principalmente la selección de los controles y el diseño no prospectivo. IMPLICACIONES: de demostrarse la hipótesis de trabajo, se sugeriría la suplementación con vitamina D en los pacientes con IRVB o agudizaciones del EPOC de repetición. La disminución de la incidencia de dichas complicaciones podría comportar importantes ahorros económicos.

La enfermedad de Alzheimer (EA) es un trastorno neurodegenerativo asociado a la edad, que se caracteriza por un deterioro progresivo de la función cognitiva y de la capacidad para realizar las actividades cotidianas y que, en última instancia, puede provocar la muerte como consecuencia de complicaciones de la enfermedad. La hipótesis del Bamiloide(AB) para la EA, que pone de manifiesto que la producción y depósito de AB (que forma posteriormente placas neuríticas de AB) es un acontecimiento temprano y necesario en la patogenia de la EA, sugiere que los tratamientos que ralentizan la síntesis o depósito de AB, o que incrementan su aclaramiento,
podrían ralentizar la progresión de esta enfermedad.
El estudio H8A-MC-LZAX (LZAX) es un estudio en fase III, controlado con placebo, en
pacientes con EA leve. Este estudio LZAX está diseñado para recopilar datos sobre la seguridad
y eficacia a largo plazo de solanezumab, incluyendo criterios de valoración cognitivos, así como
funcionales, de calidad de vida, utilización de recursos y mediciones de biomarcadores.

OBJECTIU El projecte te dos objectius delimitats: 1. Conèixer els diferents estressors, el grau de distrés percebut i la repercussió en termes de malestar i somatitzacions que tenen les comunitats immigrants més grans en el nostre medi. S’estudiarà la relació que tenen aquestes manifestacions somàtiques amb les creences sobre salut i malaltia particulars a cada grup i com s’associen amb els seus processos d?emmalaltir i de cerca d’ajuda del sistema sanitari. 2. Identificar les eines de competència que haurien de tenir els professionals sanitaris per atendre aquests motius de consulta. MÈTODES Estudi observacional, transversal, multicèntric, qualitatiu-quantitatiu en una mostra de 980 persones dels cinc grups de població immigrant resident a Catalunya (magrebins, subsaharians, americans andins, indostànics i xinesos). Es recolliran dades sociodemogràfiques i mitjançant tres escales, es mesuraran estressors, grau de distrès percebut i patrons presents de manifestacions somàtiques. S’utilitzarà metodologia quantitativa en base a un qüestionari dirigit a indagar sobre el seu sistema de creences a l’entorn de la salut i la malaltia. Per a l’estudi d’opinions dels professionals s’emprarà metodologia qualitativa: a) Entrevistes individuals centrades en incidents crítics, b) Realització d’un grup focal i anàlisi del contingut del discurs i c) Qüestionari in situ. RESULTATS ESPERATS S’espera un nivell d’estrès crònic alt entre les diferents comunitats d’immigrants recents i que aquest covariï amb el grau de somatitzacions. El sistema de creences estarà relacionat amb el tipus i grau de les somatitzacions presentades i amb la utilització del sistema sanitari. Aquest estudi permetrà conèixer millor aquestes poblacions i pot ajudar a millorar la comprensió i l’eficàcia dels professionals sanitaris tant pel que fa a la prevenció, la comunicació, el maneig terapèutic i la gestió de recursos.

HIPÒTESI Es trobaran nivells de distrés crònic alts entre les diferents comunitats d’immigrants recents i variaran conjuntament amb el grau de somatitzacions. Hi haurà un pic al voltant del segon any per desprès descendir lentament. Els símptomes explicats i les atribucions que faran d’aquests símptomes variaran d’un grup ètnic a un altre. OBJECTIU GENERAL Conèixer els diferents estressors que tenen les comunitats immigrants més grans al Maresme, el seu grau de distrés i la seva relació amb els condicionants culturals propis de cada grup que puguin tenir alguna implicació en els seus processos d’emmalaltir, amb atenció especial a les atribucions que fan dels seus símptomes i el seu correlat somàtic. OBJECTIUS ESPECÍFICS Avaluar el grau de distrés percebut que tenen una mostra d’individus de 3 comunitats d’immigrants: magrebins, subsaharians i sud-americans. Avaluar l’autopercepció de situacions estressores en la seva vida diària. Avaluar el nivell i tipus de somatitzacions per comunitats. Conèixer el mites i simbolismes al voltant dels seus símptomes i malalties d’aquests col·lectius. DISSENY Aquesta investigació consisteix en un estudi observacional, transversal i multicèntric, qualitatiu-quantitatiu entre població immigrant resident al Maresme. ÀMBIT D’ESTUDI: Atenció Primària. Centres d?Atenció Primària (CAPs) d’un àmbit de Catalunya. (Comarca del Maresme). SUBJECTES D’ESTUDI: La població objecte d?estudi és la compresa per tots els immigrants de més de 18 anys i menys de 80, que han arribat a Europa en els darrers 10 anys provinents dels països següents: Marroc, Tunisia, Algèria, Senegal, Gàmbia, Mali, Bolívia, Equador i Colòmbia, i que s’han visitat en els CAPs d’estudi alguna vegada des de la seva arribada. Les 3 comunitats d’immigrants que s’estudiaran seran: magrebins (s’inclouran les persones provinents de Marroc, Tunisia, Algèria), subsaharians (s’inclouran les persones provinents de Senegal, Gàmbia, Mali) i sud-americans (s’inclouran les persones provinents de Bolívia, Equador, Colòmbia).

HIPÒTESI D’ESTUDI Tenim la percepció de que existeix un consum elevat de productes alimentaris amb alt contingut de olis vegetals poc saludables, inclosos principalment en productes de pastisseria industrial i snacks, per part de la població infantil i juvenil del nostre medi. Pensem que el fet de conèixer millor aquest consum pot afavorir posteriors intervencions per modificar hàbits poc saludables en aquesta població. OBJECTIU PRINCIPAL – Conèixer el consum de productes amb olis vegetals parcialment hidrogenats, dels nens que cursen 1º,4º i 6º d’Educació Primària de la ciutat de Mataró. OBJECTIUS SECUNDARIS – Conèixer el grau d’adhesió a l’Índex de Qualitat de la Dieta Mediterrànea. – Conèixer el grau de concordància entre els resultats dels pares i dels alumnes de 4º i 6º. METODOLOGIA Tipus d’estudi: Estudi descriptiu, transversal, observacional, multicèntric i multidisciplinar. Població d’estudi: Nens que durant el curs 2008-2009 cursen 1º, 4º i 6º d’educació primària. Aquests cursos han sigut escollits com a representatius de l’educació primària per que corresponen a les edats de 6-7 anys (1º curs) en que ja tenen hàbits diferents a l’edat preescolar, 9-10 anys (4º curs) amb hàbits ja més consolidats i més autonomia respecte als pares i 11-12 anys (6º curs) l’últim curs d?educació primària. Criteris d’inclusió: tots els nens i nenes que facin 1º, 4º i 6º curs d’Educació Primària a la ciutat de Mataró. Criteris d’exclusió: els nens i nenes que facin dietes especials per causa de malalties com la diabetis mellitus, dislipèmia congènita, celiaquia, intolerància a la lactosa, al.lergia a l’ou o a les proteïnes de la llet i els nens i nenes que no tinguin un enteniment correcte de l?idioma (català o castellà ), fonamentalment nens d’altres països amb una altre llengua que no han estat el temps suficient al nostre país per entendre el nostre idioma.

El Grup de Recerca Multidisciplinar en Salut i Societat (GREMSAS) es va constituir l’any 2016 amb la finalitat de promoure i consolidar un grup de recerca que permeti aprofundir en el coneixement sobre els problemes de salut prevalents en el nostre entorn, des d’una perspectiva biomèdica i social. En aquell moment es van prioritzar tres eixos d’acció fonamentals:
a)
Els determinants associats a un envelliment saludable.
b)
Els aspectes relacionats amb el desenvolupament dels professionals que treballen al sistema sanitari, en aquell moment posant el focus en la interrelació entre les competències dels professionals i l’atenció a la diversitat i a l’abordatge de situacions complexes.
c)
Adolescència i Salut a les escoles.
Actualment és un grup acreditat per l’IDIAP Jordi Gol i i per l’AGAUR com a grup consolidat des de l’any 2022 (codi 2021 SGR 01484). Està constituït per un grup estable d’investigadors, format per 26 membres, quinze dels quals són doctors.
Des del començament de la seva trajectòria un dels interessos de GREMSAS ha estat l’anàlisi de la pràctica dels professionals i els factors que la condicionen, bàsicament estem parlant de pràctica assistencial centrada en les persones i arrelada a l’entorn social. Això ens porta a analitzar la pràctica assistencial en condicions de diversitat, complexitat, entorn canviant i dinàmic de transició demogràfica i epidemiològica tant de la població com dels propis professionals. La prevalença de la síndrome de burnout entre els professionals sanitaris de l’AP és significativa, i s’ha vist incrementada arrel de la pandèmia per Covid-19. S’han identificat nombrosos recursos que poden ajudar a millorar l’estat emocional dels professionals, i creiem que incrementar i optimitzar la formació clínica dels treballadors pot ser una estratègia molt útil. Les metodologies formatives utilitzades més freqüentment en l’àmbit de l’AP habitualment segueixen un patró clàssic, que ha demostrat ser poc útil per a la retenció a llarg termini de les habilitats sobretot en situacions clíniques poc freqüents. Cal innovar en estratègies docents, oferint diferents formats ja utilitzats en altres àmbits professionals, però poc emprats a l’AP.
L’objectiu del present ajut serà CONSOLIDAR la línia de recerca en professionalisme i els condicionants de la pràctica dels sanitaris dintre de GREMSAS.