Jose Maria Elorza Ricart

Els enfocaments establerts basats en el curs de vida suggereixen que l’estat de salut en l’edat adulta pot estar influenciat per esdeveniments ocorreguts durant el període de desenvolupament prenatal. Tot i així, intervencions com ara canvis en la dieta i l’estil de vida durant l’embaràs han tingut un impacte limitat tant en la salut materna com en la dels descendents. Actualment, hi ha un volum creixent de literatura que destaca la importància de la salut materna abans de la concepció (mesos o anys abans de l’embaràs) per a la salut futura de les criatures. Tot i que alguns estudis han explorat factors com la composició corporal materna, la nutrició i l’estil de vida en aquest àmbit, les exposicions ambientals i socioeconòmiques basades en la localització abans de la concepció també poden contribuir a la salut futura de la descendència. En aquesta línia, l’estudi de la història geogràfica d’una persona representa una via de recerca prometedora. Tanmateix, una de les principals raons per les quals la història residencial ha estat majoritàriament ignorada en estudis epidemiològics és que aquestes dades han estat difícils i costoses d’obtenir. Per omentar la recerca en aquesta direcció, fonts noves de dades massives de salut, com ara les històries clíniques electròniques registrades a l’atenció primària, ofereixen un marc únic. Un exemple d’aquesta font de dades és el Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació a l’Atenció Primària (SIDIAP), creat l’any 2010 per proporcionar una base de dades vàlida i fiable amb informació seleccionada de les històries clíniques electròniques de pacients amb finalitats d’investigació. La base de dades SIDIAP inclou, entre d’altres, la història residencial dels pacients registrada a nivell anual i de secció censal (SC). A més, també inclou una base de dades mare-fill vinculada; un component essencial per estudiar la relació entre les exposicions aternes abans de la concepció i la salut futura de les seves criatures. En conjunt, les dades geoespacials i les bases de dades de salut es poden combinar i aprofitar mitjançant mètodes de mineria de dades per extreure coneixement significatiu i oferir coneixements aplicables per millorar la salut humana.

The goal of this study is to assess the effectiveness of minimization measures through the description of the utilization of dronedarone based on information captured in selected databases since the implementation of these measures. Starting from all labeling recommendations, the objectives of the study have been limited to the measurement of the data elements routinely available in European databases. Thus, the primary objectives of this study are therefore among patients initiating dronedarone since implementation of minimization measures: 1) Estimate the proportion of patients with a history of or current heart failure prior to the dronedarone initiation; 2) Estimate the proportion of patients with concomitant use of contraindicated drugs; 3) Estimate the proportion of patients receiving ECGs at least every 6 months whilst on dronedarone therapy; 4) Estimate the proportion of patients with serum creatinine testing and liver function test (LFT) monitoring The secondary objectives of this study are to: 5) Compare the proportions observed for each of the objectives listed above in the patients initiating dronedarone since implementation of minimization measures to proportions observed in the patients treated with dronedarone before. 6) Determine the effectiveness of minimization measures over the following outcomes: death, heart failure, stroke, myocardial infarction, coronary heart disease, renal failure, hepatitis, hepatic failure and hospital admission. 7) Determine the suitability of data from SIDIAP database.