Carol Rovira Algara

Antecedents. La Fibromiàlgia és una malaltia crònica que es caracteritza per dolor musculoesquelètic generalitzat no inflamatori amb predomini als músculs, columna vertebral i al tòrax. La seva etiologia és desconeguda i la prevalença és major al sexe femení.
Hipòtesis. Una intervenció grupal interdisciplinar basada en 20 sessions millorarà els símptomes causats per la fibromiàlgia i també la seva qualitat de vida.
Objectius. L’objectiu principal és avaluar si la implementació d’un programa estructurat d’abordatge de la FM millorarà els símptomes i la qualitat de vida.
Metodologia. Es tracta d’un estudi quasiexperimental en el que s’estudiaran 2 cohorts de pacients amb diagnòstic de FM dels Equips d’Atenció Primària (EAP’s) de la SAP Bages Berguedà Moianés el grup intervenció (GI) realitzarà les 20 sessions del programa i el grup control seguirà la seva activitat i tractament habitual. S’administraran els següents instruments; Fibromyalgia Impact Questionnaire (FIQ), Escala Visual Analògica (EVA), EuroQol-5D en format paper. La recollida de dades es farà de manera presencial abans de la intervenció als 3 mesos, 6 mesos i 12 mesos als dos grups (GC i GI)
Anàlisis estadística. Es compararan les dades basals entre el grup intervenció i el grup control per la validesa de l’aleatorització. I finalment es faran servir models de regressió logística per quantificar quin ha estat l’impacte de la intervenció sobre la qualitat de vida i la capacitat física de l’impacte de la malaltia per les variables confusores, els anàlisis seran ajustats per les diferències.
Resultats esperats. S’espera que la intervenció millori la qualitat de vida i els símptomes de FM als participants del grup intervenció. A més a més que hi hagi una implementació als EAPs del territori.
Aplicabilitat i rellevància: la implementació d’un programa adreçat a les persones amb FM podria suposar una millora assistencial a l’àmbit d’atenció primària, així com una disminució al número de visites, prescripció farmacològica i un menor impacte econòmic.

Antecedents
La resistència als antibiòtics és una de les grans amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament. Segons la Comissió Europea de Salut pública, la resistència als antimicrobians és responsable d’unes 33.000 morts a l’any a la Unió Europea (UE) i ascendeix fins a 1.500 milions d’euros anuals en costos sanitaris i pèrdues de productivitat. Les Farmacèutiques d’Atenció Primària (FAP) com a especialistes del medicament i integrades en Equips d’Atenció Primària (EAP) executen un paper fonamental en la millora sobre el coneixement i racionalització de l’ús dels antibiòtics. En aquest sentit, el model d’actuació disruptiu i pioner centrat en al pacient a la Unitat de Farmàcia de la Catalunya Central, fa que les FAP s’hagin integrat en els equips multidisciplinaris i avancin en un coneixement més explícit de la població de referència envers els seus tractaments farmacològics. Per tant, és el moment de seguir amb el projecte iniciat el 2017 a l’Anoia amb una visió més extensiva, passant d’un territori en concret a una regió per poder establir estratègies a nivell de tota la Catalunya Central.

Hipòtesis
Estimar el grau de coneixement sobre la resistència antimicrobiana de la població de la Catalunya Central ajudarà a definir estratègies i poblacions diana per a focalitzar les intervencions orientades a millorar la sensibilització i el seu coneixement.

Objectius
L’objectiu general de l’estudi és avaluar el grau basal de coneixement sobre les resistències als antibiòtics de la població de la Catalunya Central per poder millorar la sensibilització i el seu coneixement.

Metodologia
Estudi transversal multicèntric que implicarà la realització de l’enquesta de la OMS de manera anònima a la població que acudeixi a un centre d’atenció primària i oficines de farmàcia de la Catalunya Central. S’ha calculat que seran necessàries 1067 enquestes per poder estimar amb una confiança del 95% i una precisió del 3% les diferents proporcions sobre el coneixement de la població. Les respostes de les enquestes s’obtindran a partir del programa Microsoft Forms. L’anàlisi de dades es realitzarà amb el software R, versió 4.0.3

Antecedents
Actualment, el Farmacèutic d’Atenció Primària (FAP) a la Catalunya Central de l’Institut Català de la Salut (ICS) és un professional sanitari integrat en els Equips d’Atenció Primària on la seva principal missió és liderar la gestió del medicament centrada en el pacient i orientada en optimitzar la selecció i l’ús racional dels medicaments. Des de l’inici de la pandèmia produïda pel virus SARS-CoV2, els sistemes sanitaris s’han vist amb la necessitat de potenciar la telemedicina, de manera que els Centres d’Atenció Primària (CAP) han hagut d’adaptar-se ràpidament a les exigències del moment. Un cop iniciada la vacunació de la població, als CAP de la Catalunya Central es van disparar les consultes telefòniques envers els dubtes de la vacunació. Aquesta demanda va ser gestionada directament per l’equip de FAP de la Catalunya Central, com a experts en l’ús del medicament.

Hipòtesis
El FAP ha assolit un rol clau en l’assessorament i resolució de consultes sobre l’ús del medicament arran de la reorganització de l’atenció a la població de referència davant dels dubtes sorgits en la campanya de vacunació.

Objectius
D’una banda, es vol fer un estudi retrospectiu per descriure les característiques de la població atesa i els motius principals de consulta sobre la vacunació COVID-19 que ha gestionat el FAP. D’altra banda, es vol fer un estudi prospectiu a través d’enquestes per avaluar la satisfacció del pacient en relació a la intervenció del FAP i la via de comunicació utilitzada.

Metodologia
Primerament es realitzarà un estudi retrospectiu on recopilaran dades des de la Unitat Técnica de la Catalunya Central sobre les consultes que van gestionar els FAP. Amb aquestes dades es volen descriure les característiques sociodemogràfiques dels usuaris, els motius de les consultes, el perfil de la població que ha utilitzat aquest recurs i quants usuaris dels que han fet una consulta s’han vacunat. Seguidament es realitzarà un estudi prospectiu amb una mostra representativa de 411 usuaris que van ser atesos pels FAP. Se’ls hi farà una enquesta telefònica de satisfacció per avaluar l’impacte de l’assessorament del farmacèutic en la vacunació contra la COVID-19 i quina percepció tindria de cara a futures atencions per part del FAP en qüestions relacionades amb l’ús del medicament.
Anàlisi estadística
En l’estudi retrospectiu l’equip investigador realitzarà una revisió dels «»motius de consulta»» de totes elles per categoritzar-les i poder descriure la seva freqüència. Les respostes de les entrevistes telefòniques es contestaran en una escala de Likert (rang 1-7) en dotze d’elles i segons una puntuació de promotors nets (NPS) en les dos restants. Les dades obtingudes de l’enquesta de satisfacció s’obtindran mitjançant RedCap i s’analitzaran amb el software R, versió 4.0.3. Les variables categòriques es descriuran mitjançant freqüències absolutes i percentatges, les variables contínues amb mitjana i desviació estàndard o mediana i quartils, en funció de la distribució de cada variable.
S’usarà la proba Chi-quadrat de Pearson (?2) per analitzar la relació entre dues variables categòriques i la prova T Student o Mann-Whitney per analitzar la relació entre dues variables contínues. Els responsables de la protecció de dades seran l’equip d’investigadors de l’Institut Català de la Salut- Catalunya Central.

Resultats esperats
S’espera poder descriure el perfil de població que va consultar sobre la vacuna COVID i que va ser atesa pel FAP, poder estimar l’impacte que ha generat el FAP en l’assessorament de la vacunació i la satisfacció que ha generat en l’usuari aquesta atenció professional diferent a l’habitual. Tanmateix, es pretén observar com queda posicionada la figura d’aquest professional davant de la ciutadania per a futures necessitats relacionades amb l’ús del medicament.

Aplicabilitat i Rellevància
Tot i que la figura del farmacèutic en els Centres d’Atenció Primària va aparèixer amb la Llei d’Ordenació Farmacèutica a Catalunya, la complexitat actual en la salut dels pacients comporta l’atenció per un equip sanitari multidisciplinari on la seva atenció tingui més en compte la competència de cadascun d’ells. D’aquesta manera, com a professional sanitari i especialista del medicament, aportar més evidència sobre l’impacte i els beneficis que genera aquest col?lectiu a la població en general i permetrà avançar en la incorporació de més farmacèutics d’atenció primària en aquest àmbit assistencial.

INTRODUCCIÓ:
En els darrers anys el sobreenvelliment (persones majors de 84 anys) ha augmentat un 25%. Aquesta població sobreenvellida es relaciona amb pluripatologia, fragilitat, polimedicació, ús abundant dels recursos sanitaris, baixa qualitat de vida, esdeveniments adversos i mortalitat.
Per abordar aquesta situació es fa necessari aplicar el model d’atenció centrada en les persones. El model inclou un pla terapèutic individualitzat tenint en compte criteris d’adequació de la medicació, les preferències del pacient, la situació de fragilitat i complexitat. Per prendre decisions es proposa un model col·laboratiu, on un equip multidisciplinari (metge, infermer, farmacèutic) proposa accions de millora en el pla terapèutic.

OBJECTIU:
Millorar l’adequació terapèutica dels pacients polimedicats assignats als Equips d’Atenció Primària (EAP), mitjançant el mètode de revisió de la prescripció centrada en la persona dut a terme des d’un equip multidisciplinari.

Objectiu: Conèixer la proporció de la població de Catalunya potencialment exclosa de cobertura sanitària a partir del Reial Decret 16/2012, descriure l’ús dels serveis sanitaris, la distribució de malalties i despesa farmacèutica al 2011. Disseny: Estudi de cohorts retrospectiu de base poblacional a l’atenció primària (AP). Àmbit, variables i fonts: residents a Catalunya assignats a l?Institut Català de la Salut. Comparació dels exclosos amb els que mantindrien la seva cobertura sanitària. Informació obtinguda del SIDIAP. Es recolliran variables sociodemogràfiques, de malalties cròniques, infeccioses, ús de serveis sanitaris i despesa. Anàlisi estadística: descriptiva de les dades, prova de ji2 amb nivell de significació <0,05. Anàlisi de supervivència, corbes de Kaplan-Meier i comparació mitjançant el test de Log-rank. A nivell multivariat, regressió de Cox i es calcularan els Hazard ratio amb IC95%. Resultats esperats: la població potencialment exclosa te menys patologia crònica, es visita menys a urgències i a l'AP, presenta menys despesa farmacèutica però una major incidència de malalties infeccioses contagioses. Aplicabilitat, rellevància: aportar dades objectives sobre la no necessitat d'una mesura legislativa que suprimeix la universalitat i gratuïtat del Sistema Nacional de Salut. S'haurien de considerar les repercussions d'aquesta mesura sobre l'impacte a la Salut Publica de tota la població. Limitacions: període limitat al moment previ a l'entrada en vigor del RD. Estudiar la població a partir de les dades del SIDIAP és una molt bona aproximació a tota la població. No s'inclouen ciutadans amb ingressos >100.000 euros/any ni persones que mai han estat en contacte amb el sistema sanitari.