USR Catalunya Central
Infermeria
Antecedents: desenvolupar la salut comunitària dins l’Atenció Primària de Salut a través del Procés de Salut Comunitària treballant en xarxa amb entitats locals dels barris, per poder abordar els determinants de salut de manera intersectorial. El desenvolupament de la salut comunitària és un cicle iteratiu, que es compon de les següents fases, seguint el model de la Guia per treballar la Salut Comunitària a Catalunya:
1.-Treballar conjuntament, establiment d’aliances per al treball comunitari en salut. 2.-Conèixer la comunitat. Identificar les necessitats i actius. 3.-Prioritzar les necessitats. 4.-Planificar i actuar 5.-Seguiment i avaluació. Seguint aquesta línia argumental un cop detectades les necessitats de la població i feta la priorització es pretén donar resposta mitjançant activitats que presentin evidencia per millorar la salut , esfera bio-psico-social de la població de Santpedor. Per fer-ho es presenta una escola de salut per a persones a partir de 60 anys que resideixen a Santpedor.
Objectiu general
Concebre, desenvolupar, implementar i avaluar una escola de salut per a persones a partir de 60 anys a la població de Santpedor.
Objectius específics
2.- Descriure el nivell de recolzament social pre i post intervenció
3.- Descriure el nivell anímic pre i post intervenció
3.- Analitzar i descriure les expressions i percepcions de les persones que participants en l’escola de salut .
Metodologia:
Estudi quasi experimental , no aleatoritzat amb dos branques paral·leles d’estudi. Un és grup control i una és grup experimental.
Per avaluar s’utilitzarà metodologia mixta, on en una part es passarà dos qüestionaris pre i post intervenció i en una segona part s’utilitzarà grups focals en el grup intervenció per tal de complementar la avaluació , així com recollir les propostes de millora per escoles de salut futures. Finalment es triangularan les dades quantitatives e qualitatives
Determinacions
Desenvolupament , implementació i avaluació de l’escola de salut de santpdor i per fer-ho s’avaluarà pre post el recolzament social, estat anímic i autopercepció de la salut .
Anàlisis estadístiques:
S’utilitzarà l’estadística descriptiva per resumir les dades, com la freqüència i percentatge per a les variables quantitatives, i mitja i desviació estàndard per a les variables qualitatives. La normalitat de les variables quantitatives es verificarà amb la prova de Kolmogorov-Smirnov-Lilliefors. L’associació entre variables quantitatives s’avaluarà mitjançant el coeficient de correlació de Pearson o Rho de Spearman, segons les variables tinguin o no distribució normal. S’utilitzarà la prova de t de Student o U de Mann-Whitney per avaluar la diferència de mitjanes entre 2 grups extrets de la mostra en base a les seves característiques diferencials en diverses variables. En cas de més de dos grups s’utilitzarà ANOVA o Kruskall-Wallis. En tota l’anàlisi es considera un nivell de significació de el 5%. Per totes les anàlisis s’utilitzarà el paquet RStudio.
Per anàlisis qualitatius es farà seguint el procediment de l’anàlisi temàtica de contingut. Mitjançant un procés iteratiu i inductiu de lectura, identificació de temes emergents i relectura, s’identificaran els atributs de les unitats d’anàlisi. L’anàlisi interpretatiu de les dades, permetrà establir les relacions entre les unitats d’anàlisi i establir el dominis de continguts i els patrons o connexions entre els dominis.Com a suport tecnològic per a l’anàlisi de les dades s’utilitzarà el programa “Atlas.ti 8”.
Resultats esperats
Espera trobar evidencia sobre la relació en realitzar l’escola de salut i millorar els nivells de recolzament social i estat anímic.
Aplicabilitat
Una escola de salut on la participació ciutadana està present en totes les etapes de l’activitat. La ciutadania a triat mitjançant el grup multisectorial les sessions, la ciutadania farà de docent i la ciutadania participarà. Així com afavorir l’acceptabilitat per la pròpia ciutadania
L’escola de salut pot incideir en la xarxa social presencial de les persones, en donar eines i habilitats per poder augmentar la salut dels participants .
Per aplicar-ho es necessita pocs recursos econòmics, d’aquesta manera s’assegura una perdurabilitat en el temps
Hipòtesis: Els EAP que gaudeixen de la guia codifiquen més determinants socials de la salut a la historia clínica informatitzada que els professionals que no la utilitzen
Objectius: Realitzar , descriure i desenvolupar, i analitzar una guia per codificar de determinants socials de la salut
Antecedents
El dia 11 de Juliol de 2023 el comitè de seguretat (PRAC) de l’Agència Europea del Medicament (EMA) va realitzar una declaració sobre la revisió en curs dels agonistes del receptor GLP-1. Va resultar que l’Agència de medicaments islandesa va aportar i analitzar 150 informes de possibles casos d’autolesions i pensament suïcides que podrien estar relacionats amb l’administració de Ozempic (semaglutida), Saxenda (liraglutida) i Wegovy (semaglutida). La revisió s’està duent a terme des del 3 de juliol de 2023 en el context d’un procediment de senyal, és a dir, com a qualitat d’esdeveniment advers (que pot ser degut al fàrmac o no).
Arran de les múltiples notícies publicades en diversos mitjans sobre la possible relació entre l’administració dels fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i pensament suïcides (9–11) es vol analitzar la relació entre l’administració d’aquesta família de fàrmacs i diagnòstics relacionats amb trastorns de salut mental posterior a l’administració a l’Atenció Primària de la Catalunya Central.
Hipòtesis
És possible que existeixi relació entre els diagnòstics de trastorns de la salut mental i l’administració dels fàrmacs agonistes del receptor de la GLP-1.
Metodologia
Estudi observacional retrospectiu on s’analitzarà la possible relació entre l’administració de fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i posteriors trastorns de salut mental.
Anàlisis estadística
L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per a determinar les possibles associacions entre les variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher segons correspongui. Per analitzar diferències entre dues variables contínues s’utilitzarà la prova de la T Student o Mann-Whitney segons correspongui.
Resultats esperats
S’espera poder observar si hi ha relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i els trastorns de salut mental.
Aplicabilitat i rellevància
Es vol observar si entre la població diabètica o amb sobrepès/obesitat de la Catalunya Central existeix relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i aparició de trastorns mentals. Aquests resultats poden ser útils per fer-ne difusió entre els professionals de la Catalunya Central per tal d’abordar la diabetis mal controlada així com l’obesitat i el sobrepès
—
Background: The overwhelming numbers of COVID-19 infections have led to an unprecedented crisis for healthcare systems worldwide. Understanding the impact of this pandemic on health is an urgent priority.
Objectives: UNCOVER aims to unravel the mid- and long-term effects of the pandemic on COVID-19 and non-COVID-19 morbidity and mortality through the use of large real-world databases from Catalonia and the UK.
Methods: UNCOVER will conduct a cohort study using longitudinal electronic health records from Catalonia (SIDIAP) and the UK (CPRD). These databases have been transformed to an international common data model (CDM), and when possible, the study will be replicated in other databases around the world. COVID-19 testing, diagnosis in primary care, hospitalisations, and deaths will be identified from March 1st 2020. Study periods will be defined as pre-COVID-19, COVID-19-pre-vaccine, and COVID-19-vaccination. Different periods will be defined for the study of non-pharmaceutical interventions by country. Mid- and long-term symptoms and outcomes will be identified. Time-series and multi-state models will be used for data analyses.
Expected results: UNCOVER will provide novel scientific knowledge aimed at helping decision-makers and clinicians in the control and management of the pandemic on a national and international level, whilst improving populations’ health and quality of life.
Antecedents: La percepció sobre les vacunes contra el COVID-19, ha anat patint diversos canvis durant la pandèmia, algunes percepcions negatives limiten l’accés a l’efecte protector de les vacunes, la qual cosa es converteix en un problema de salut pública. Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes objectiu adequades que promoguin la vacunació.
Objectius: Determinar els motius de motivació pels quals la població menor de 60 anys es vacunen contra la COVID-19, als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà.
Metodologia: Estudi descriptiu transversal dels usuaris que acudeixen als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà durant els mesos de Juliol, Agost i Setembre
Rellevància: Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes adequades que promoguin la vacunació, en grups concrets de població
Antecedents:
La línia de recerca a desenvolupar és generació de projectes relacionats amb determinants socials de la salut com a eix principal, s’entén com a determinants socials de la salut qualsevol circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, incloent-hi el sistema de salut.
Objectiu:
L’objectiu general d’aquesta línia és donar resposta a la població vulnerable les quals presenten freqüentment determinants socials desfavorables.
Metodologia:
Per desenvolupar la línia de determinants socials de la salut a Catalunya central es treballarà en 3 sub-línies: «»determinants socials de la salut i alfabetització en salut»» , «»determinants socials de la salut i patologia COVID-19″» i «»registre de determinants socials de la salut en les consultes d’atenció primària»» .
Tanmateix es donarà suport/col·laboració a tots els projectes relacionats en determinants socials de la salut de la zona de Catalunya Central. Per desenvolupar aquesta línia és imprescindible la participació activa dels ciutadans, ho faran mitjançant la resposta de enquestes, resposta de check list o la participació de eines de metodologia qualitativa. Així com la participació activa dels
professionals sanitaris de referencia dels pacients, sent una eina clau per poder arribar aquesta població diana. Per aconseguir l’interès de participació dels professionals sanitaris se’ls involucrarà en els diversos projectes mitjançant la seva col·laboració o inclús en alguns casos valorar la seva associació en el projecte. La metodologia predominant en aquesta línia serà mixta.
Antecedents:
Actualment la problemàtica social s?amaga darrera dels diagnòstics clínics, això pot donar lloc a un sobre diagnòstic i sobre tractament d?alguns malestars que es presenten en les consultes, les quals podrien respondre a solucions de caire comunitari i promoció de la salut.
Hipòtesi/pregunta d?investigació:
Existeix un registre insuficient de la problemàtica social en les consultes que pot produir un sobre diagnòstic i sobre tractament farmacològic dels pacients?
Objectius:
? Principal: Determinar si existeix un registre insuficient de la problemàtica social en el àmbit de l?atenció primària.
? Secundaris:
Descriure el registre dels determinants socials a la Historia Clínica dels pacients.
Analitzar l?impacte que poden tenir els diagnòstics socials seleccionats amb les diverses variables de l?estudi.
Dissenyar i analitzar l?impacte que puguin tenir intervencions comunitàries en la salut dels pacients amb problemàtica social.
OBJETIVOS Evaluar la efectividad y la eficiencia de una intervención intensiva basada en las guías de práctica clínica con 2 visitas presenciales y 4 por correo electrónico comparada con el consejo breve en el abandono sostenido del tabaco a los 6 y 12 meses. METODOLOGÍA Ensayo clínico controlado aleatorio multicéntrico con asignación por conglomerados. Unidad de aleatorización: equipos de Atención Primaria, en grupo intervención (GI) y grupo control (GC). Se invitará a participar a 1064 fumadores ? 18 años que dispongan de cuenta de correo electrónico que usen habitualmente (al menos 1 vez por semana). Éstos se asignarán aleatoriamente en dos grupos: 532 GI y 532 GC. El GI recibirá una intervención de carácter intensivo compuesta de 6 contactos con diferentes contenidos (2 presenciales y 4 por correo electrónico) basados en las recomendaciones de una guía de práctica clínica. El segundo recibirá un consejo breve. La medida principal de resultado será el abandono sostenido del tabaco, a los 6 y 12 meses desde el inicio del programa, comprobado mediante medición de monóxido de carbono en aire espirado. Las variables secundarias serán: cambio en estadio del proceso de dejar de fumar y evaluación de la efectividad en la disminución del número de cigarrillos a los 6 y 12 meses. Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre el grupo intervención y control utilizando modelos lineales: de regresión logística para las variables dicotómicas o de regresión lineal para las variables continuas.
Antecedents: La línia de recerca a desenvolupar és generació de projectes relacionats amb determinants socials de la salut com a eix principal, s’entén com a determinants socials de la salut qualsevol circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, incloent-hi el sistema de salut.
Objectiu: L’objectiu general d’aquesta línia és donar resposta a la població i especialment a la població vulnerable els quals presenten freqüentment determinants socials desfavorables.
Metodología: La línia de determinants socials de la salut a Catalunya central es treballarà en 3 sub-línies: “ línia de determinants socials de la salut i ús i percepció al sistema sanitari” “registre de determinants socials de la salut en les consultes d’atenció primària” i “determinants socials de la salut i model actius”. Tanmateix es donarà suport/col·laboració a tots els projectes relacionats en determinants socials de la salut de la zona de Catalunya Central.
És treballa i treballarà amb metodología mixta, creient que aumentarà els valor de tots els estudis sobre determinants, ja per una part tindrem la part quantitativa per donar resposta numerica als projectes i per l’altra part s’identificaran percepcions, experiències i necesasitats dels agents implicats.
B. RODOREDA-PALLÀS, V. MORÍN-FRAILE, A. FUSTER-CASANOVAS, Q. CATALINA, J. VIDAL-ALABALL, E. VELASCO-MÁRQUEZ, L. REGUANT, L. CARVAJAL, G. COMAS and I. LUMILLO-GUTIERREZ
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2026 Jan 7; . doi:10.1186/s12913-025-13953-6; PMID:41501721
B. RODOREDA-PALLÀS, E. ESCARRER, J. JUNCADELLA, T. CARDONA, N. BACARDIT and M. CALAF
Atencion Primaria. 2024 Jun 1; . doi:10.1016/j.aprim.2024.102878; PMID:38401205
B. PALLAS and J. VIDAL-ALABALL
Enfermeria Clinica. 2022 May 1; . doi:10.1016/j.enfcli.2021.12.001; PMID:35221264
G. VALMANA, A. FUSTER-CASANOVAS, A. RAMIREZ-MORROS, B. PALLAS, J. VIDAL-ALABALL, A. RUIZ-COMELLAS and Q. CATALINA
Vaccines. 2022 Apr 1; . doi:10.3390/vaccines10040597; PMID:35455345
B. RODOREDA and I. LUMILLO
Revista Iberoamericana De Enfermería Comunitaria. 2022 Jan 1;
A. RUIZ-COMELLAS, G. VALMANA, J. PENA, P. POCH, A. CARRERA, I. PUJOL, I. BAENA, A. SOLA, C. VILA, M. GAMISANS, C. DE LA CASA, B. PALLAS, A. RAMIREZ-MORROS, L. ABANADES and J. VIDAL-ALABALL
JOURNAL OF INTERNATIONAL MEDICAL RESEARCH. 2021 Jun 1; . doi:10.1177/03000605211016735; PMID:34154431
Rodoreda-Pallàs B, Lumillo-Gutiérrez I, Miró Catalina Q, Torra Escarrer E, Sanahuja Juncadella J and Morin Fraile V
JMIR Formative Research. 2023 Jan 25; . doi:10.2196/41706; PMID:36696168