Reducing the consumption of antibiotics in nursing homes, key to reducing resistance to antimicrobials
According to the analysis of the consortium of organizations that participate in the European Happy Patient project, and which investigates mechanisms that allow the inappropriate consumption of antibiotics to be reduced by 40% in those countries that have been marked as a priority by the European Commission: Spain, France, Lithuania, Poland and Greece, nursing homes are at the core of the AMR problem.
In Europe, 5.8% of people living in nursing homes are prescribed an antibiotic, according to a study by Eurosurveillance, dependent on the European Center for Disease Prevention and Control (ECDC). One third of these drugs are used to prevent the development of a bacterial infection. This preventive indication of the antibiotic is inadequate in most cases. Neither organizations nor scientific institutions recommend it, since they contribute to the expansion of antimicrobial resistance (AMR), as well as more complex infections, such as that caused by Clostridium difficile. There are EU countries in which the percentage of people living in nursing homes with an antibiotic regimen skyrockets: in Spain, for example, it reaches 11.7%, the highest figure in Europe.
The prescription of antimicrobials as prophylaxis to prevent the development of a bacterial infection is one of the strategic lines on which the Happy Patient consortium is investigating in depth. Prescription as a preventive activity is a practice that is not recommended in most clinical practice guidelines and that, as indicated in Eurosurveillance, is more frequent in people living in nursing homes, for urinary tract and respiratory tract infections.
According to this study, urinary infection prophylaxis was a frequent indication for the use of antimicrobials in nursing homes and, despite the fact that there is evidence that long-term antimicrobial administration can reduce the risk of recurrence of urinary tract infections in women, it carries two risks. On the one hand, the benefit diminishes immediately when the use of antimicrobials is stopped; on the other, long-term administration of antibiotics is associated with a large increase in the proportion of antibiotic-resistant bacteria isolated from urine and faeces.
Residences, COVID-19 and antibiotic therapy: a threat in the shade
Although there are still no relevant studies linking COVID-19 with microbial resistance, there are indications in this regard. On the one hand, “SARS-CoV2 infection greatly weakens the immune system of infected people and, in the case of people living in nursing homes, we are dealing with a more immunosuppressed segment of the population.
In this context, secondary bacterial infections have been extremely common and harmful, ”says Carl Llor, family doctor, researcher and coordinator of the Happy Patient project. And he adds that it is possible that "since secondary infections were a problem with COVID-19, the administration of antibiotics for prophylaxis has multiplied, with the future risks that this entails."
There are, indeed, positions in this regard, such as that of the GABI Foundation - promoted by the Bill and Melinda Gates Foundation, the WHO, UNICEF and the world bank -, which points out as a risk practices to use mechanical ventilation to treat COVID-19 in intensive care units, because it may pose an increased risk in the proliferation of secondary infections. For this institution “since secondary infections were known to be a problem with COVID-19, health workers have often prescribed antimicrobials to their patients to be safe. The result is that in Asia, for example, 70% of patients were administered antimicrobials, when less than 10% of them had a secondary infection by bacteria or fungi ”.
However, Llor leaves the door open to optimism: "COVID-19 may be a unique opportunity to raise awareness and break automatic antibiotic prescription, due to the fact that the perception that the risk of a global health alert is possible has changed ”.
Resistance rates in urinary tract infections, sepsis, sexually transmitted infections, and some forms of diarrhea
During the week of November 18 to 24, the World Antimicrobial Use Awareness Week is celebrated around the world, with the most significant focus on November 18, the European Day for the Prudent Use of Antibiotics. This date has been chosen to present the latest results on antimicrobial resistance to the community by the European Center for Disease Prevention and Control (ECDC). In their latest reports, the most worrying data pointed to:
● A resistance rate to ciprofloxacin, an antibiotic commonly used to treat urinary tract infections, is between 8.4% and 92.9% in Escherichia coli and between 4.1% and 79.4% in klebsiella pneumoniae, as recently reported by the Global Antimicrobial Use and Resistance Surveillance System (GLASS).
● Antibiotic-resistant strains of Mycobacterium are already a real threat in containing the global tuberculosis epidemic.
For its part, the WHO estimates that in 2018 there were around half a million new cases of rifampicin-resistant tuberculosis (RR-TB) identified worldwide. As for MDR-TB tuberculosis, it has also been found to be resistant to the two most powerful anti-tuberculosis drugs ever created. Less than 60% of those treated for MDR / RR-TB were successfully cured.
Happy Patient Partners
The Happy Patient Project Consortium is made up of the IDIAPJGol Research Institute and the Institut Català de la Salut (ICS), the University of Copenhagen (UCPH), the University of Southern Denmark (SDU) and its Odense General Practice Research Unit (RUPO), the Norwegian Research Center (NORCE), the Capital Region of Denmark, the Rijksuniversiteit Groningen (RUG), the University of Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC) and Fundación Canaria Parque Científico Tecnológico de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria (FCPCT), the University Hospital of Nice (CHU de Nice), My Family Doctor (Mano Seimos Gydytojas), the Medical University of Lodz (MUL)), the University of Crete (UoC), the Spanish Society of General Practitioners (SEMFYC), the European Association of Clinical Pharmacology (EACPT), the Center Hospitalier Universitaire de Rennes (CHU Rennes) and the International University of Catalonia - Patient Institute (UIC).
For more information:
www.happypatient.eu
|
17 DE NOVEMBRE DE 2021 A Europa, un 5,8% de les persones que viuen en residències tenen prescrit un antibiòtic, segons un estudi d'Eurosurveillance, dependent de l'European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC). Un terç d'aquests medicaments es fa servir per prevenir el desenvolupament d'una infecció bacteriana. Aquesta indicació preventiva de l'antibiòtic és inadequada en la majoria dels casos. Ni organismes ni institucions científiques ho recomanen, atès que contribueix a l'expansió de la resistència als antimicrobians (AMR), així com a infeccions més complexes, com la provocada per la Clostridium difficile. Hi ha països de la UE on el percentatge de persones que viuen en residències amb pauta antibiòtica es dispara: a Espanya, per exemple, arriba a l'11.7%, la xifra més alta d'Europa.
La prescripció d'antimicrobians com a profilaxi per prevenir el desenvolupament d'una infecció bacteriana és una de les línies estratègiques sobre les quals el consorci HAPPY PATIENT està indagant en profunditat. La prescripció com a activitat preventiva és una pràctica no recomanada a la majoria de les guies de pràctica clínica i que, segons s'indica a Eurosurveillance, és més freqüent en persones que viuen en residències, per a infeccions del tracte urinari i del tracte respiratori.
Segons aquest estudi, la profilaxi de la infecció urinària va ser una indicació freqüent per a l'ús d'antimicrobians a les residències i, tot i que sí que hi ha evidència que l'administració d'antimicrobians a llarg termini pot reduir el risc de recurrència de les infeccions urinàries en les dones, comporta dos riscos. D'una banda, el benefici disminueix immediatament en cessar l'ús d'antimicrobians; de l'altra, l'administració a llarg termini d'antibiòtics s'associa amb un gran augment en la proporció de bacteris resistents als antibiòtics aïllats de l'orina i la femta.
Residències, COVID-19 i antibioteràpia: amenaça a l'ombra
Tot i que encara no hi ha estudis rellevants que relacionin la COVID-19 amb les resistències microbianes, sí que hi ha indicis en aquest sentit. D'una banda, “la infecció per SARS-CoV-2 debilita enormement el sistema immunològic de les persones infectades i, en el cas de persones que viuen a residències, ens trobem davant d'un segment de la població més immunodeprimida. En aquest context, les infeccions bacterianes secundàries han estat extremadament comunes i perjudicials”, assenyala el metge de família, investigador i coordinador del projecte HAPPY PATIENT, Carl Llor. I afegeix que és possible que "ja que les infeccions secundàries suposaven un problema amb la COVID-19, s'hagi multiplicat l'administració d'antibiòtics amb finalitat profilàctica, amb els futurs riscos que això comporta".
Sí que hi ha posicionaments al respecte com el de la Fundació GABI —promoguda per Fundació Bill i Melinda, l'OMS, UNICEF i el Banc Mundial—, que assenyala com a risc pràctiques com utilitzar ventilació mecànica per tractar la COVID-19 en unitats de cures intensives, perquè pot comportar més risc en la proliferació d'infeccions secundàries. Per a aquesta institució, “atès que se sabia que les infeccions secundàries eren un problema amb la COVID-19, els treballadors de la salut sovint han receptat antimicrobians als seus pacients per estar segurs. El resultat és que a Àsia, per exemple, al 70% dels pacients se'ls van administrar antimicrobians, si més no del 10% tenien una infecció secundària per bacteris o fongs”.
Tot i això, Llor obre la porta a l'optimisme: "La COVID-19 pot ser una oportunitat única per conscienciar i trencar automatismes de prescripció antibiòtica, pel fet que s'ha modificat la percepció que el risc d'una alerta sanitària global és possible ”. Taxes de resistència en infeccions del tracte urinari, sepsis, infeccions de transmissió sexual i algunes formes de diarrea Durant la setmana del 18 al 24 de novembre se celebra a tot el món la Setmana Mundial de Conscienciació sobre l'Ús dels Antimicrobians, que té com a focus més significatiu el 18 de novembre, Dia Europeu per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics. Aquesta data ha estat l'escollida per presentar els darrers resultats sobre resistències antimicrobianes davant la comunitat per part de l'European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC). En els darrers informes les dades més preocupants apuntaven: ● La taxa de resistència al ciprofloxacin, un antibiòtic comunament utilitzat per tractar infeccions del tracte urinari, és entre el 8,4% i el 92,9%; a Escherichia coliy entre el 4,1% i el 79,4% a Klebsiella pneumoniae, segons ha informat recentment el Sistema Global de Vigilància de la Resistència i l'Ús d'Antimicrobians (GLASS). ● Els ceps de Mycobacterium resistents als antibiòtics ja són una amenaça real en la contenció de l'epidèmia mundial de tuberculosi. Per part seva, l'OMS estima que el 2018 hi va haver al voltant de mig milió de casos nous de tuberculosi resistent a la rifampicina (TB-RR) identificats a nivell mundial. Pel que fa a la tuberculosi multiresistent MDR-TB, s'ha descobert que també és resistent als dos medicaments antituberculosos més potents mai creats. Menys del 60% dels tractats per MDR/RR-TB es van curar amb èxit.
Partners del HAPPY PATIENT El Consorci del Projecte HAPPY PATIENT està format per l'Institut de Recerca IDIAPJGol i l'Institut Català de la Salut (ICS), com a coordinadors de l'estudi, la University of Copenhagen (UCPH), la University of Southern Denmark (SDU) i la Unitat de Investigació de Pràctica General Odense (RUPO), el Norwegian Research Center (NORCE), la Regió Capital de Dinamarca (Region Hovedstaden), la Rijksuniversiteit Groningen (RUG), la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC) i Fundació Canària Parc Científic Tecnològic de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (FCPCT), l'Hospital Universitari de Niça (CHU de Niça), My Family Doctor (Mà Seimos Gydytojas), la Universitat Mèdica de Lodz (MUL) ), la Universitat de Creta ( UoC), la Societat Espanyola de Metges Generals (SEMFYC), l'Associació Europea de Farmacologia Clínica (EACPT), el Centre Hospitalier Universitaire de Rennes (CHU Rennes) i la Universitat Internacional de Catalunya – Institut de Pacients (UIC ).
Més informació: www.happypatient.eu |
