banner-risc-cardiovascular

Projects

CONNECT-CARE: Inclusive Healthcare Access and Personalized Health Management for Children and Adolescents

  • PI:
  • Duration: 2025-2027
  • Funders: Instituto de Salud Carlos III

The project aims to develop and implement an innovative and interactive platform to empower children and adolescents
in managing their health and adopting healthier lifestyles. With ground-breaking digital tools at its core, this new
platform will go beyond traditional prevention strategies by reshaping the way young individuals access and engage
with healthcare systems. Through implementing a streamlined and bidirectional user-healthcare interaction as well as
introducing an Artificial Intelligence (AI)-assisted personalized obesity management approach, the project will transform
how young individuals receive and perceive health messages. To achieve these aims, the project will use data from
primary healthcare systems, encompassing clinical, socioeconomic, behavioural, and cultural aspects, to allow for the
development of a pan-European Youth Empowerment Hub (YEH), which will harbour all digital tools and resources
including the personalized obesity management platform (NutriFit Advisor) and an online educational platform. The
YEH will be seamlessly integrated into the healthcare system for a bidirectional interaction between users and health
professionals, improving healthcare providers’ capacity to deliver services efficiently. The feasibility and effectiveness of
the YEH and its digital solutions, will undergo evaluation in two randomized-controlled pilot studies in Spain and Denmark.

Adaptation and validation of a screening tool for early detection of people with high risk of developing psychosis in Primary Care

  • PI: María Rodríguez Barragán
  • Duration: 2025-2027
  • Funders: Instituto de Salud Carlos III

DESCRIPCIÓ DELS HÀBITS TECNOLÒGICS DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ EN POBLACIÓ DE 6-12 ANYS

  • PI: Trinidad Tolosa Anguera
  • Duration: 2024-2026
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Resumen estructurado del proyecto Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) han cambiado los hábitos de nuestras vidas, ahora ara ya son necesarias para nuestro día a día, y ya no podríamos vivir sin ellas, también los niños han sufrido un cambio en su juego, en la manera de aprender, de interactuar con los adultos, con sus iguales y a menudo prefieren ir a casa a jugar con la videoconsola que ir al parque o jugar a juegos tradicionales. En la escuela también los contenidos se apoyan con las tecnologías digitales para dar un aire más novedoso, más didáctico por todo ello en pleno s. XXI hay que adecuarse a lo que la sociedad demanda, ¿pero sabemos a partir de qué punto es perjudicial la tecnología para la franja de edad de 6-12 años? Antecedentes: Cada vez los domicilios cuentan con más aparatos electrónicos/ digitales y muchas actividades que antes necesitaban presencialidad ahora ya se pueden, incluso se prioriza el realizarlas online. En el ámbito laboral también hay una hiperconectividad, en las escuelas se utilizan cada día más soportes digitales, y lo niños no son ajenos a estos cambios, ellos interactúan cada día más con los soportes que sus padres utilizan y que tienen al alcance de su mano. Hipótesis: Los niños de 6-12 años interaccionan más de 90’ al día con las TIC. Objetivos: Conocer la interacción de las TIC en los niños de 6-12 años del municipio de Cerdanyola del Vallés y de Tárrega en domicilio y en escuela. Metodología: Realización de una encuesta dirigida a los padres y otra a los docentes de cinco escuelas de Primaria de Cerdanyola del Vallés para conocer los hábitos en TIC de los niños de 6-12 años. Y de manera simultánea tres escuelas del municipio de Tárrega con el mismo objetivo como también la encuesta a los padres de este mismo municipio. Análisis estadístico: Se realizará un análisis descriptivo de las variables de padres y docentes a través de medidas de tendencia central y dispersión para las variables cuantitativas, y frecuencias y porcentajes para las variables categóricas. El análisis bivariado para buscar asociación entre las variables sociodemográficas y el patrón de hábitos se realizará con la prueba Chi Cuadrado de Pearson. Resultados esperados: La hipótesis confirmará que los niños de 6-12 años de ambos municipios interaccionan más del tiempo estipulado con las TIC Aplicabilidad: Dada la facilidad para realizar las encuestas a los padres en los centros de salud y el envío de estas a los docentes es fácil y operativo realizar el presente estudio. Relevancia: Después de consultar bibliografía no se ha encontrado algún artículo que haga descripción de los hábitos de los niños de Cerdanyola del Vallés ni del municipio de Tárrega así que se encuentra relevante la realización de éste y si se cumple la hipótesis expuesta, se podría abrir una segunda línea de investigación que sería realizar un plan de mejora de hábitos de tiempo de pantalla en domicilio y en ambiente escolar.

Programa de dolor crònic en dones a partir de grups de co-creació: Primera part

  • PI: Julia Fernandez Perarnau
  • Duration: 2024-2026
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Resum estructurat del projecte Antecedents: La prevalença del dolor crònic se situa entre el 11-17% de la població espanyola. Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya de l’any 2021, el 30,2% de les dones i el 19,2% dels homes declaren patir dolor. El dolor no només té conseqüències físiques, si no que afecta a múltiples àmbits de la vida, tants psicològics com socials. Per això el model d’abordatge actual del dolor aposta per combinar teràpies farmacològique com no farmacològiques. I dins de les teràpies no farmacològiques s’han desenvolupat varis programes multicomponents. Dins d’aquest abordatge holístic i des de la perspectiva biopsicosocial, també guanya força l’autonomia del pacient i posar el pacient en el centre, fent-lo partícep de la creació de programes de salut en busca d’una millora del benestar. Hipòtesis: El disseny d’un programa multidimensional d’abordatge del dolor crònic no oncològic creat a partir de les vivències, necessitats i expectatives de les persones que el pateixen, millorarà la satisfació de les persones participants en el programa. Objectius: Crear un programa multidimensional d’abordatge del dolor crònic no oncològic amb les persones que el pateixen que inclogui la seva vivència del dolor i les seves necessitats i expectatives. Metodologia: Primera fase en forma d’estudi qualitatiu. Realització d’un grup de co-creació amb dones amb dolor crònic per tal de crear un programa multidimensional d’abordatge del dolor crònic. Aquest programa es portaria a terme en una segona fase, un cop analitzats els resultats del grup. Es reclutaran entre 8 i 10 persones que compleixin amb els criteris d’inclusió i exclusió a través d’un mostreig estratificat no aleatori. La intervenció consistirà en realitzar un grup de co-creació amb les participants, d’entre dues i tres sessions d’una hora i mitja de durada, on s’explorarà de forma qualitativa la seva visió i gestió del dolor crònic, les seves necessitats i les expectatives respecte a l’atenció oferta pel centre d’atenció primària juntament amb una enquesta de satisfació al finalitzar el grup de co-creació. Es portarà a terme un anàlisi qualitatiu de tipus fenomenològic, per tal de conèixer l’experiència de patir dolor crònic en profunditat. Aplicabilitat i rellevància: Observant la prevalença de dolor crònic sobretot en dones, creiem que la co-creació d’un grup pot aportar un coneixement sobre la vivencia del dolor als professionals, i autoconeixement i compartir estratègies entre les participants, per tal de desenvolupar un programa de millora de la salut.

Impacto de los patrones de multimorbilidad en pacientes y profesionales. Estudio Cualitativo. Proyecto LOXO- MM-SNS. Sub proyecto 3

  • PI: Ester Cano Costa
  • Duration: 2024-2026
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

La multimorbilidad, es decir, la coexistencia de dos o más enfermedades crónicas, es frecuente entre los adultos mayores, y los estudios indican que el envejecimiento es un factor importante asociado a la multimorbilidad. Se necesita individualizar las decisiones ya que las preferencias de los pacientes no son homogéneas y dependen de factores personales como la edad y el género, la carga de la enfermedad o gravedad o el apoyo social con el que cuentan. Existen marcos conceptuales que examinan la toma de decisiones de los médicos, aunque los pacientes complejos con MM tienen aspectos únicos que hay que tener en cuenta como su mayor complejidad psicosocial y el que los profesionales a menudo deben tomar decisiones
asistenciales en la práctica clínica con un mínimo de evidencias clínicas relevantes como apoyo [13,14,15]. En sus decisiones deben considerar las interacciones entre enfermedades, las recomendaciones contradictorias, la capacidad de autogestión del paciente y el impacto de la carga del tratamiento. Estudiar la TDC puede hacerse desde una metodología cuantitativa y/o cualitativa, ambos enfoques son válidos y complementarios, su uso de forma simultánea permite obtener una visión global, representativa y multidimensional del fenómeno de estudio que no podría obtenerse utilizando sólo una de ellas. Objetivos principales: 1. Conocer los valores, preferencias y expectativas de los y las pacientes con MM respecto a los tratamientos y los objetivos terapéuticos, su experiencia del proceso de atención y su participación en la toma de decisiones relacionada con su salud. 2. Conocer la perspectiva de los y las profesionales médicos y de enfermería de atención primaria que atienden a los pacientes con MM sobre la relación médico-paciente y el encuentro clínico, así como los factores que afectan a la toma de decisiones del médico y enfermera de atención primaria en la atención a estos pacientes. Diseño: Estudio multicéntrico de métodos mixtos. Estudio cualitativo con enfoque fenomenológico y etnográfico con técnicas de grupos de discusión, entrevistas semi-estructuradas. Realizaremos un muestreo teórico intencional de informantes buscando la representación teórica y la máxima variabilidad para obtener la más amplia variedad de discursos. Se elaborará un casillero tipográfico para definir perfiles de hablantes y garantizar la representatividad de los perfiles de interés para los grupos y entrevistas a partir cruzar las variables (edad, sexo y años de experiencia profesional, centro de trabajo) en el caso de los profesionales. En el caso de los pacientes las variables a tener en cuenta serán: edad, sexo, clase social, numero de enfermedades y polimedicación. Los resultados del proyecto permitirán
Identificar los aspectos que profesionales y pacientes consideran más relevantes en el manejo de la multimorbilidad y de esta manera poder adaptar el manejo clínico de los pacientes a su contexto personal y social.

Multimorbilidad en el Sistema Nacional de Salud: patrones y trayectorias en personas personas mayores . Proyecto LOXO- MM-SNS. Proyecto LOXO- MM-SNS. Sub proyecto 1

  • PI: Concepció Violán Fors, Marc Danes Castells
  • Duration: 2024-2025
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Analizar la evolución de la Multimorbilidad, sus patrones más relevantes y sus trayectorias en la población del SNS, en el periodo 2012-22, y analizar los factores que determinan la mejor evolución en resultados en salud.
Estudio cohorte retrospectivo base poblacional RWD Cohorte MM-SNS. Población = 60 años 7 Comunidades autónomas. N= 5.225725, Variable resultado principal: muerte, dependencia, institucionalización, hospitalización. Análisis de clúster, redes y trayectorias. Para modelar la evolución temporal de los patrones y las trayectorias de los individuos a través de estos patrones, se aplicará el Modelo de Markov Oculto. Estos análisis se complementarán con modelos de regresión logística y de Cox para analizar el efecto de los diferentes patrones de MM sobre variables resultado de interés. Se llevarán a cabo análisis interseccionales para analizar el efecto de las características sociodemográficas y de los ejes de desigualdad sobre los resultados en salud.

Collaborative Action and Research for Engagement, Persistence and Adherence in Treatment & Health. CAREPATH

  • PI: Pere Torán Monserrat
  • Duration: 2025-2030
  • Funders: European Commission

CAREPATH aims to improve chronic disease management and medication persistence by transforming the care
ecosystem, ensuring personalised support for better health outcomes, and reducing healthcare costs. We focus on
improving medication adherence and persistence for three prevalent chronic conditions: Obesity (BMI = 30 kg/m2),
Type 2 Diabetes Mellitus (T2DM), and cardiovascular diseases (CVD), including chronic heart failure (CHF), across
six diverse European countries: Germany, Israel, the Netherlands, Poland, Spain, and Sweden. These countries represent
various EU healthcare environments and economic statuses, emphasising the need for tailored approaches to patient care.
Our strategy involves integrating localised non-digital and digital health solutions to address the unique healthcare
delivery challenges in each region. The CAREPATH toolbox collects, combines, and customises existing solutions into
adaptable modules for broad application in both primary and secondary care settings. This toolbox will be tested in four
studies across two settings in all six countries in both primary and secondary care. Three pilot studies in different regions
as well as a proof-of-concept study in Germany will be conducted. This comprehensive evaluation, including HTA, aims
to assess the toolbox’s implementation and effectiveness, with a strong focus on learning what works for what groups
of patients in which setting.
Recognizing the significant impact of obesity, particular emphasis is placed on treatment adherence and persistence
of medications that facilitate weight loss, such as dual GIP/GLP-1 receptor agonists, but CAREPATH studies also
include patients using lipid-lowering drugs, insulin, and SGLT2 inhibitors. Our goal is to empower patients by improving
communication and data sharing among patients, healthcare providers, and other stakeholders, thereby supporting the
entire ecosystem and alleviating the burden on healthcare systems.

Explorant la influència de la Vitamina D en el risc de caigudes en la gent gran.

  • PI: Pilar Montero Alía
  • Duration: 2024-2027
  • Funders: Fundació Academia Ciencies Mediques de Catalunya I de Balears (L'Acadèmia)

2. HIPÒTESI
Les persones amb nivells baixos de vitamina D presenten una major alteració de l’equilibri, així com un major risc de caigudes i alteracions retinogràfiques.
3. OBJECTIUS
3.1. Principals
Avaluar la relació entre els nivells de vitamina D i les alteracions de l’equilibri i les caigudes en la població de més de 65 anys.
3.2. Secundaris
Conèixer la relació entre els nivells de vitamina D i les alteracions retinogràfiques en la població de més de 65 anys.

Anàlisi descriptiu de l’insomni crònic i la prescripció associada d’ansiolítics, hipnòtics i sedants a la població de Catalunya Central

  • PI: Berta Bertrans Vilaró
  • Duration: 2025-2027
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Hipòtesis:
La prescripció d’hipnòtics en la població de Catalunya pel tractament de l’insomni crònic experimenta des de fa temps un sobre tractament farmacològic basant-nos en les condicions establertes per les guies de pràctica clínica.
Objectius:
Objectiu principal:
-Quantificar i caracteritzar la prescripció d’hipnòtics per insomni crònic en la població de Catalunya Central des de les consultes d’Atenció Primària
Objectius secundaris:
-Conèixer la prevalença de la prescripció d’hipnòtics per part d’Atenció Primària a la regió de Catalunya Central
-Estratificar per grups edat la prevalença de prescripció d’hipnòtics
-Descriure els diferents principis actius prescrits considerats hipnòtics pel tractament de l’insomni crònic
-Descriure la durada de tractament amb hipnòtics per a insomni crònic
-Quantificar l’impacte econòmic que comporta la prescripció d’hipnòtics en la població estudiada
-Analitzar possibles pautes de des prescripció d’hipnòtics en la població estudiada

Social Prescribing And Civic Engagement – SPACE

  • PI: Juan Manuel Mendive Arbeloa
  • Duration: 2024-2027
  • Funders: European Commission

Volunteering as part of social prescribing (SP) schemes is beneficial for physical, mental health and wellbeing and promotes civic engagement. SPACE creates an easily replicable framework for SP through volunteering in Community/ Urban Gardens as a core option for such schemes enabling 30 health & social care professionals & NGO leaders to build capacity in SP to engage 125 cancer patients. SPACE develops an upscaled methodology with resources to train health, social care and rehabilitation practitioners as well as volunteering/NGO leaders, building their capacity to include volunteering in urban/ Community Gardens as part of healthcare and rehabilitation interventions especially for people recovering from cancer. In this way links between health & social care providers and civil society are made to better meet community needs. SPACE will improve social inclusion and diversity in civic engagement whilst at the same time reducing health disparities and inequalities in Europe. The sustainability of results will be ensured through the free availability of the training programme leading to increased skills for health, social care and rehabilitation practitioners, NGO staff and volunteers as well as policymakers. The SPACE Community of Practice will promote the methodology leading to increased quality of activities and practices, including transnationally, to address common needs and priorities for people of diverse backgrounds and situations concerning their civic engagement opportunities as well as health and rehabilitation needs, especially for people recovering from cancer, and in this way contributing to the EU Cancer Mission. The resources and policy work will introduce new actors to volunteering, civil society and civic engagement enabling transformation and change at individual, organisational and sectoral level, leading to improvements, new approaches and upgraded skills in a variety of different health, social care and rehabilitation contexts.

Board of Trustees

Collaborators

Accreditations