banner-risc-cardiovascular

Projects

Efectividad del abordaje específico de la región suboccipital en pacientes con cervicalgia crónica con déficit de rotación cervical superior.

  • PI: Vanessa González Rueda
  • Duration: 2018-2018
  • Funders: Generalitat Catalunya

BEAMER “BEhavioral and Adherence Model for improving quality, health outcomes and cost-Effectiveness of healthcaRe”

  • PI: Jordi Piera Jiménez
  • Duration: 2021-2026
  • Funders: Universidade do Porto, Innovative Medicines Initiative (IMI)

OPTIMA_Optimal treatment for patients with solid tumours in Europe through Artificial intelligence

  • PI:
  • Duration: 2021-2026
  • Funders: Innovative Medicines Initiative (IMI)

In the past decades, our increasing understanding of the complex biology of cancer has spurred the development of higher-resolution diagnostic technologies, numerous innovative therapeutic oncologic agents as well as vast knowledge regarding how treatment outcomes vary with a wide range of factors. Whilst this has already greatly improved the standard of care in oncology, it is also accompanied by a myriad of challenges. If we are to address these challenges, we must build on the huge potential of the large volumes of continuously updated real-world data that are now available through Electronic Health Records (EHR) across Europe, and the promise of Artificial Intelligence (AI).

Our vision is that every patient should have access to the most up-to-date individualised treatments and to innovative therapies. By strengthening shared decision-making based on dynamic computer-interpretable guidelines (CIGs), innovative broad data access and AI-driven technology and tools, we envision revolutionizing oncology care in Europe.
Our mission is to design, develop and deliver the first interoperable and GDPR-compliant European real-world oncology data and evidence generation platform from the onset based on the needs of the clinicians and patients, in an inclusive and sustainable way. It will be built on a combination of federated and centralised access to a vast network of European data providers to help answer the highest priority research questions in prostate, breast and lung cancer, especially where current existing evidence underpinning clinical practice guidelines is weak or not covered at all in current guidelines. In parallel, comprehensive decision support toolsets based on national and international guidelines with approved regular updates of guideline recommendations underpinned by evidence from advanced statistical analysis and AI will be made available to fill the guidelines gaps and better support shared decision making by clinicians and patients.

*This is a new IMI2 project in which IDIAPJGol is participating as full partner and will have an important role in WP6 ((Non)interventional study data and real-world data gathering, preparation and Integration; for more details, please check page 41 of the proposal). The presented document is not a study protocol but the project submitted to IMI2. Different study protocols will be submitted to this committee as part of this project in the next 5 years. Data used in SIDIAP will be data mapped to the OMOP-CDM. The study will be focused on patients with breast, prostate, or lung cancer, and thevariable sused in each study is still to be defined.

Efectivitat d’una consulta post COVID FRÀGIL- ESIC Casernes

  • PI: Jordi Acezat Oliva
  • Duration: 2022-2025
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Avaluació de l’impacte d’una intervenció educativa en forma de videojoc online sobre salut sexual i la prevenció, dignòstic i tractament de les infeccions de transmissió sexual.

  • PI: Alba Martinez Satorres
  • Duration: 2022-2025
  • Funders: Generalitat Catalunya

ANTECEDENTS
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) han augmentat en els darrers anys, especialment en els joves. Calen eines per augmentar els coneixements pel que fa a educació sexual i prevenció i tractament de les ITS. La gamificació pot ser una bona eina formativa tant per joves com per professionals de la salut.
HIPÒTESI DE TREBALL
La intervenció educativa generarà coneixements sobre educació sexual, accés a l’atenció sanitària i prevenció, diagnòstic i tractament de les ITS.
OBJECTIUS PRINCIPALS
Avaluar l’impacte d’una intervenció formativa en la prevenció, detecció i tractament de les ITS en professionals d’Atenció Primària.
METODOLOGIA
Estudi quasi-experimental pre-post intervenció amb disseny de grup control no equivalent. Hi haurà uns grups a qui s’aplica una intervenció (videojoc online sobre educació sexual i ITS) i es comparen amb grups control que no rebran la intervenció.
Es realitzarà un test de coneixements abans i després de la realització de la intervenció i 3 mesos després d’aquesta. Aquest test també es realitzarà en la mateixa seqüència temporal a grups control.
ANÀLISIS ESTADÍSTIC
Xi quadrat i U de Mann Whitney per anàlisi bivariant amb variables sociodemogràfiques.
RESULTATS ESPERATS
Millora dels resultats del test d’avaluació després de la intervenció educativa. Millors resultats en els participants dels grups intervenció de cada nivell respecte els grups control.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA
Elaborar videojoc educatiu que permeti augmentar els coneixements sobre sexualitat, infeccions de transmissió sexual i prevenció i detecció de violències.

Prevalença i fisiopatologia de la incontinència fecal en diferents fenotips de dones residents a la comunitat. Impacte en la QoL i estudi de les necessitats terapèutiques.

  • PI: Maria Bartolomé Regué
  • Duration: 2022-2025
  • Funders: Generalitat Catalunya

Introducció: La incontinència fecal (IF), és una patologia molt prevalent en el gènere femení definida com la pèrdua involuntària de femtes sòlides, líquides o gas. Encara que poc coneguda, la seva prevalença és molt elevada a la comunitat, entre 5-15% de la població i fins a un 24% en dones de mitjana edat, a les quals afecta greument la qualitat de vida (QoL). Malgrat l’elevada prevalença en dones, la IF està infradiagosticada i infratractada.
La taxa de pacients identificats a l’AP i remesos a la unitat de motilitat digestiva de l’Hospital de Mataró (CSdM) és d’aproximadament 200 pacients/any, molt inferior a la esperada.

La IF és un símptoma d’una o diverses alteracions dels mecanismes que conformen la unitat anorectal, tant biomecànics com neurofisiològics, responsables de la continència. Els nostres estudis han demostrat que la fisiopatologia de l’IF en dones s’associa principalment a disfuncions mecàniques esfinterianes per dany muscular relacionat amb procediments obstètrics, per una alteració de la conducció motora dels nervis púdics i/o canvis en la consistencia fecal, diagnosticables, i tenen tractaments específics disponibles al CSdM.

La IF és viscuda amb vergonya, el que acostuma a comportar una gran disminució de l’activitat social, la QoL i conduir fins hi tot a l’aïllament. Les pacients eviten consultar als professionals de salut i aquests, freqüentment, no conscients de la dimensió del problema, no els pregunten activament. El resultat és que, sovint, acaba derivant en un problema silent només conegut per la pròpia pacient.
En l’actualitat existeixen tractaments molt efectius que inclouen procediments de neurorehabilitació (Electroestimulació, Biofeedback, Kegel, Neuromodulació) implementats al CSdM i amb evidencia científica del seu efecte terapeutic.

L’AP és el primer nivell assistencial s’acudeix i on cal fer un primer cribratge per, posteriorment, derivar a unitats especialitzades per al diagnòstic i tractament. Així doncs, és determinant dimensionar la IF en dones de la nostra àrea sanitaria, avaluar els mecanismes fisiopatològics en aquells fenotips amb especial risc de patir-la, determinar i protocolitzar les necessitats terapèutiques i els circuits assistencials.
Hipòtesi: La prevalença de dones amb IF a la comunitat de la ciutat de Mataró és molt elevada i la majoría no tenen un diagnòstic clínic, no han estat identificades a l’AP ni reben cap tractament.

Objectius: a) Determinar la prevalença d’IF en dones a la comunitat i els factors associats, severitat, QoL i fisiopatologia en: parteres, post-menopàusiques i dones>75 anys, residents a Mataró. b) Establir protocols i circuits assistencials que garanteixin un cribratge a l’AP, un tractament multimodal, un seguiment adequat, millorar la formació dels professionals i empoderar a les pacients.

La implementació de la gestió infermera de la demanda(GID)com a factor de millora en la qualitat assistencial en un centre d’urgències d’atenció primària(CUAP)

  • PI: Jordi Estarlich Corominas
  • Duration: 2022-2025
  • Funders: Fundació Academia Ciencies Mediques de Catalunya I de Balears (L'Acadèmia)

Antecedents:Al 2013 s’estableixen a Catalunya les directius per a l’exercici de les actuacions infermeres en l’anomenada “gestió infermera de la demanda” (GID).Els infermers i infermeres formades específicament per resoldre problemes de salut aguts i de baixa complexitat generen una qualitat d’atenció comparable a la que presten els metges de medicina familiar. Per altra banda cal destacar la necessitat de racionalitzar els recursos mèdics en els centres d’atenció primària (CAP) o centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) o punts d’atenció continuada (PAC) amb la finalitat de prioritzar que el cos facultatiu pugui dedicar-se més a la patologia de mitjanai/o alta complexitat.Tot i que la GID ja fa anys que s’està implementant en els equips d’atenció primària (EAP), aquesta s’està duent a terme en diferents intensitats segons les necessitats i/o prioritats de cada territori de salut. El treball de de recerca més complert, fins l’actualitat, respecte la GID,es desenvolupa entre els anys 2011 i 2012 al CAP de Can Bou de Castelldefels, Barcelona. Es va realitzar un estudi retrospectiu, observacional, descriptiu i transversal que va concloure que l’aplicació de la GID va demostrar presentar una alta resolució de malalties ateses i un percentatge elevat de consells de salut i d’educació sanitària en les visites ateses de manera autònoma per infermeria. Els PAC i CUAP configuren una potent xarxa en l’atenció urgent de baixa i mitjana complexitat i ajuden a frenar el col·lapse de l’atenció hospitalària i faciliten que aquesta pugui centrar-se en la urgència d’alta complexitat o vital. El foment del rol autònom de la infermeria a través de la implementació de la GID en l’atenció continuada urgent de baixa complexitat pot ser transcendent, tant en l’optimització de recursos humans en els PAC i/o CUAP d’arreu del territori, com també en la millora pel que respecte a la qualitat i eficiència d’aquets serveis i d’atenció als seus usuaris. Hipòtesis:Que la implementació de la gestió infermera de la demanda (GID) seria un factor demillora en l’eficiència i qualitat assistencial en el Centre d’Urgències de Primària(CUAP)de Mataró. Objectius:Com objectiu principal volem determinar si la implementació de la GID és un factor de millora de l’eficiència i qualitat assistencial en el CUAP de Mataró, i com a específics, avaluar si la GID allibera temps als metges per atendre problemes de salut de mitja i alta complexitat, disminueix les reconsultes per els problemes de salut atesos dins els 15 dies posteriors, el nivell de satisfacció per part de l’usuari i si la GID facilita l’eficiència i qualitat respecte el temps d’espera i la resolució del problema de salut. Metodologia: Estudi d’intervenció experimental no aleatoritzat controlat. Aplicació d’una guia consensuada amb 5 motius de consulta de salut on es pot aplicar la GID els primers quinze dies de cada mes al CUAP de Mataró (grup experimental) i fins assolir la mostra necessària. Grup control d’aplicació en la segona quinzena de cada més on s’aplica el funcionament habitual del CUAP i fins assolir la mostra necessària. Determinacions:es recolliran dades sociodemogràfiques, clíniques, característiques de les visites i experiència de pacient.Anàlisi estadística: Es realitzarà anàlisi descriptiva, correlacional i multivariant.Resultats esperats: Millora en el temps d’espera, resolució, nombre de reconsultes i satisfacció de l’usuari respecte consultes de salut de baixa intensitat sota l’aplicació de la GID. Millora de l’eficiència del CUAP i de qualitat assistencial del servei. Aplicabilitat i Rellevància: Es tracta d’un primer treball experimental prospectiu que pot ajudar als responsables públics de salut a determinar l’interès general per la implementació generalitzada de la GID en l’atenció continuada urgent i en l’atenció primària no urgent.

Intervenció comunitària per prevenir el suïcidi en la comunitat filipina a Barcelona

  • PI: Rocío Albuixech García
  • Duration: 2022-2025
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Estudi d’atenció primària malaltia respiratòria per SARS-CoV-2 (COVID-19)

  • PI: Sonia Alcaraz Puertas
  • Duration: 2022-2025
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Estudi descriptiu sobre les fractures de radi distal i húmer proximal en un centre de Rehabilitació d’Atenció Primària.

  • PI: Ramón Arroyo Aljaro
  • Duration: 2022-2025
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

“Objectiu:

Objectiu Primari:
Descriure les característiques dels pacients amb fractura de radi distal i húmer proximal atesos en el nostre servei.

Objectius secundaris:
Determinar el grau d’osteoporosis dels pacients amb fractura de radi distal i húmer proximal.
Determinar la capacitat funcional i el risc de caiguda dels pacients amb fractura de radi distal i húmer proximal.
Determinar el risc d’una segona de fractura osteoporòtica dels pacients amb fractura de radi distal i húmer proximal.
Determinar el grau de discapacitat en relació a l’extremitat superior dels pacients amb fractura de radi distal i húmer proximal.

Mètodes:
Estudi descriptiu longitudinal. Se inclouran a tots el pacients, que compleixin els criteris de inclusió, derivats al nostre servei amb el diagnòstic de fractura de radi distal o fractura d’húmer proximal. Prèvia acceptació del pacient a participar en el estudi mitjançant signatura del consentiment informat, se’ls passarà un qüestionari per recollir les variables en relació amb els factors de risc de patir una fractura osteoporòtica. Passarem també un qüestionari Quick-Dash per determinar la discapacitat prèvia en relació a l’extremitat superior, es demanarà una analítica per descartar causes secundaries de osteoporosis, densitometria òssia i radiografia de perfil dorsal i lumbar per determinar el grau d’osteoporosi i poder calcular el FRAX®. A tots els participants de l’estudi se’ls realitzarà l’escala Short Physical Performance Battery per determinar el grau de funcionalitat i el risc de caiguda i finalment als 3 mesos de la fractura es passarà via telefònica un altre cop el qüestionari Quick-Dash.
Totes les dades seran introduïdes en un full d’Excel per posteriorment procedir al seu anàlisi estadístic.

Resultats esperats:
Trobar majoritàriament dones caucàsiques amb poca discapacitat prèvia en relació a l’extremitat superior que presentin valors densitomètrics de osteopenia-osteoporosi, amb risc de caiguda i de posteriors fractures osteoporòtiques sense tractaments previs per a l’osteoporosi.

Impacte potencial esperat:
Volem veure la situació real de les persones ateses per fractura de radi distal i húmer proximal en el nostre centre i si els resultats se corresponen amb els esperats.
Aquestes fractures actuen com a sentinella de fractures majors, té una important repercussió en la vida les persones i en l’economia del sistema sanitari. L’objectiu final seria la implantació d’un programa de prevenció secundària de fractures osteoporòtiques majors mitjançant un protocol d’actuació davant d’aquesta patologia i amb la implantació d’un programa de tractament integral (farmacològic i no farmacològic).

Board of Trustees

Collaborators

Accreditations