Las demencias constituyen un problema mayor de salud pública y su prevención un reto prioritario para el Sistema Nacional de Salud. Objetivos: analizar el efecto del nivel del riesgo cardiovascular (RCV) relativo y la variación temporal del mismo a lo largo del seguimiento, sobre la incidencia de la demencia en población general a partir de 50 años de edad sin antecedentes de enfermedad vascular. Metodología: estudio de cohortes retrospectivas construidas a partir de los datos del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP), el cual permite disponer de alrededor de 1 millón de personas de al menos 50 años d eedad y más de 63000 casos de demencia y de un periodo de seguimiento de hasta 15 años. Los diagnósticos de demencia en SIDIAP han sido validados en estudios previos. Se evaluará la incidencia de demencia global y se analizarán dos variables de interés: el nivel (reducido/no-reducido) y la variación a lo largo del seguimiento del RCV -estimado según REGICOR y SCORE. Se imputará los valores perdidos y se aplicarán análisis de supervivencia, modelos de riesgo y modelos estructurales. Este proyecto es de bajo coste y de alto impacto para la salud pública ya que responde a una de las prioridades de la sociedad: la calidad de vida en la vejez.

Many people with depression or anxiety experience their first episode in adolescence. There is evidence that major episodes of these common mental disorders can be prevented or mitigated by early intervention. Yet this requires identification strategies that are effective and feasible, as well as acceptable to young people, their families and healthcare professionals.
Our aim within this project is to develop and validate a prototype of a digital risk prediction tool to identify adolescents (11-19 years old) who are at high risk of experiencing depression and/or anxiety. The tool will be built on information available in electronic primary care health records of adolescents and their families using data from The Health Improvement Network (THIN database). Furthermore, we will perform an external validation of the model using data from the Catalan electronic health care system (SIDIAP database).

Antecedentes
La fibrilación auricular (FA) se ha postulado como un factor de riesgo independiente para el desarrollo de demencia (vascular o Alzheimer), incluso en ausencia de ictus. El uso de anticoagulación oral, el buen control del INR, el tipo de anticoagulante oral así como otras terapias concomitantes o comorbididades podrían influir sobre la asociación entre FA y demencia. No disponemos de estudios poblacionales amplios sobre la epidemiologia de la FA en Cataluña.

Objetivos
Evaluar la asociación independiente entre FA y demencia y el impacto del síndrome metabólico, la anticoagulación oral y otros tratamientos sobre esta asociación. Estudiar la evolución de la epidemiología de la FA y del ictus en Cataluña.

Métodos
Población del estudio: pacientes registrados en el Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP). Un análisis transversal anual describirá la epidemiología de la FA, la calidad y el tipo de anticoagulación oral, en pacientes >18 años. Un análisis longitudinal evaluará la asociación independiente entre FA y demencia y las variables modificadoras del efecto, en pacientes >45 años.

Resultados esperados
Esperamos demonstrar que la FA es un factor de riesgo independiente para demencia y observar que el INR en rango terapéutico, el tipo de anticoagulante oral y el síndrome metabólico tienen un impacto en esta asociación. Estos resultados implicarían la necesidad de considerar la prevención de la demencia como un objetivo de salud prioritario en pacientes con FA, indicarían qué pacientes presentan riesgo más elevado y qué medidas podrían ayudar a reducir este riesgo.

L’objectiu de l’estudi és Desenvolupar marcadors d’imatge corporal basats en ressonància magnètica i òmics i conèixer la relació que hi ha amb altres marcadors de salut. Els objectius específics són: Crear un repositori poblacional d’imatges i dades radiològiques basades en RM morfològica, funcional i metabòlica avançada del cos humà;
Crear un atles poblacional del cos humà basat en imatge RM avançada i dades omiques, per ajudar a estratificar la població; Determinar el grau d’associació entre els biomarcadors d’imatge RM corporal integral i omics amb múltiples paràmetres biopsicosocials de la salut; Avaluar la prevalença dels biomarcadors d’imatge RM corporal integral i malaltia subclínica; Proposar algorismes que puguin facilitar la presa de decisions per a programes de triatge poblacional en individus asimptomàtics de la població. Estudi transversal amb població general asignada al centres d’Atenció Primària de la província de Girona. Es farà un mostreig aleatori de 1000 participants entre 16 i 49 anys. Es faran dues visites als participants, una primera en la que es farà una ressonànica magnètica de cos sencer. A la segona es reculliran les següents variables. Estils de vida: dieta (PREDIMED), activitat física (IPAQ), consum de tabac (MONICA), alcohol (unitats), son (hores dormides i STOP Bang; Variables sociodemogràfiques i econòmiques; dolor (brief pain inventory); qualitat de vida (EuroQol 5D); trets de personalitat (Big Five Inventory); impulsivitat (escala UPPS-P); funció executiva ( fluència verbal semàntica i fonèmica); capacitat d’atenció sostinguda (Digit Span Test); velocitat de processament psicomotor (Symbol Digit Test); capacitat de memòria immediata i diferida; suport social (escala de DUKE-UNC-11); comorbiditats i factors de risc; criteris diagnòstics de depressió
major (PHQ-9); CAT-COPD Assessment Test, per conèixer fins a quin grau la malaltia els condiciona la seva vida diària; tractaments mèdics. També es realitzarà una exploració física als participants: mesura de l’índex turmell-braç, índex dit del peu-braç i la rigidesa arterial Vasera (Fukuda Denshi); mesures antropomètriques; composició corporal amb una bàscula de bioimpedància; espirometria; pulsioxímetria; electrocardiograma i cooxímetria. Es farà una analítica de bioquimica general (Insulina, Glucosa, Urat, Calci, Fosfat, Colesterol, HDL, LDL, Ferritina, Hemoglobina Glicada, Troponina, Calcidiol, Creatinina, Sodi, Potassi i Clorur), i es recullirà mostra de sang, femta i orina pel biobanc. Es realitzaran models multivariants (models lineals generals) per examinar la magnitud de l’associació entre variables.

Objectius
Objectiu principal.
Analitzar si l’assistència a esdeveniments públics només d’individus als quals se’ls hagi certificat, través d’un passi digital, que presenten o bé un de resultat negatiu del test ràpid d’antígens o bé immunitat enfront el SARS CoV-2 (vacuna confirmada o confirmació de que presenten anticossos), s’associa a un increment de les infeccions detectades per SARS CoV-2 respecte a un grup control de població que no ha assistit a aquest esdeveniment.

Disseny de l’estudi
Estudi d’intervenció no aleatoritzada amb grup control aparellat

Àmbit i període de l’estudi
L’estudi es realitzarà en base als esdeveniments socials i culturals realitzats a la ciutat de Girona en el període entre el 1 d’abril i el 15 de maig de 2021.

En España, la investigación sobre salud en minorías sexuales y de género (MSG) es muy escasa e inexistente en el ámbito cardiovascular (CV). Las MSG norteamericanas tienen estilos de vida menos saludables, mayor prevalencia de factores de riesgo y enfermedad CV y menor uso de estatinas que la población heterosexual. El objetivo es comparar la prevalencia y la incidencia de los estilos de vida, factores de riesgo y enfermedades CV entre el colectivo MSG y la población general. También se comparará el uso de fármacos CV y la utilización de recursos sanitarios en atención primaria. Se combinará un diseño transversal y un longitudinal de cohortes. Los datos se obtendrán de un cuestionario online (sobre orientación sexual y género) y del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP), una gran base de datos clínicos pseudoanonimizada. El cuestionario se administrará a 768 personas MSG seleccionadas mediante un muestreo dirigido por entrevistados (MDE), con 20 semillas y 6 olas. La cohorte MSG se apareará con una muestra de población general seleccionada al azar (apareada por edad, sexo y estrato socio-económico) obtenida de SIDIAP, que proporcionará los datos clínicos de ambos grupos. Se contará con la participación ciudadana en el diseño del cuestionario, el reclutamiento y la interpretación de los resultados.

Introducció i objectiu:
Una estratègia clau en la prevenció primària de les malalties cardiovasculars (MCV) és utilitzar les funcions de risc per individualitzar cada intervenció preventiva. Malauradament, les funcions de risc no identifiquen a molts dels individus que desenvoluparan un esdeveniment cardiovascular en un termini de 10 anys. La detecció de persones amb arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica podria millorar aquesta identificació. Hem creat una funció de risc (REASON) per identificar persones que estan lliures de MCV però que podrien presentar arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica. El diagnòstic d’arteriopatia perifèrica en una fase inicial i asimptomàtica, pot ser un moment d’especial motivació dels pacients per acceptar recomanacions i per controlar els factors de risc i millorar dels estils de vida (deixar de fumar, exercici i dieta).
L’objectiu de l’estudi és, per tant, avaluar l’efectivitat i cost-utilitat d’afegir a l’estratègia actual de detecció del risc CV, un programa de cribratge amb índex turmell-braç (ITB) en la població identificada d’alt risc segons la funció REASON, per reduir la incidència de MCV i de mortalitat en la població de 50 a 74 anys.
Metodologia:
El disseny de l’estudi serà un assaig clínic pragmàtic aleatoritzat per conglomerats. En el període de temps del 2022 al 2024, 274 centres d’atenció primària seran aleatoritzats per mantenir l’estratègia actual de detecció del risc de MCV basada en equacions de risc REGICOR o aquesta estratègia, més un programa de cribratge per a l’arteriopatia perifèrica asimptomàtica (utilitzant REASON per seleccionar pacients per realitzar un índex turmell-braç). En aquest grup s’inclourà la funció REASON a la història clínica i el càlcul es farà automàticament sempre que es calculi el risc REGICOR. La població d’estudi seran els pacients d’entre 50 i 74 anys que, per pràctica clínica habitual, es facin una mesura de risc CV REGICOR i presentin un risc REGICOR?7 i un risc REASON ?10, per tant candidats a mesura d’ITB. En el cas que el resultat de l’ITB?0.9 es recomanarà que es segueixin les indicacions de la guia de lípids i risc cardiovascular de l’Institut Català de la Salut. Prèviament, es portarà a terme un estudi d’implementació (Anàlisi Participativa de Vies d’Impacte (PIPA) i mapeig d’implementació) i un procés d’implementació conseqüent per aconseguir un desplegament exitós de la intervenció.
L’estudi és pragmàtic, així doncs, un cop s’hagin aleatoritzat els centres i feta la implementació, les dades basals i de seguiment seran les que generi la pràctica clínica habitual i per tant s’obtindran a partir de la història clínica electrònica.
El seguiment dels participants durant el primer semestre de l’estudi es realitzarà cada tres mesos per avaluar el grau d’implementació i a partir de llavors cada 6 mesos durant 3 anys de de la inclusió del l’estudi.
Les variables principals de resultat de l’estudi: incidència d’infart agut de miocardi, angina, ictus, accident isquèmic transitori, revascularització cardíaca i mortalitat global.
S’utilitzaran tècniques d’anàlisi de la supervivència per estimar l’efectivitat d’afegir l’estratègia de cribratge amb ITB mitjançant models de Cox clàssics (intenció de tractar) i estructurals marginals que permeten recollir l’efecte de les variables confusores-intermediàries dependents.
Resultats esperats:
S’esperen resultats directes en millora de la salut de la població intervinguda. S’espera que l’impacte no només sigui la reducció de la incidència de MCV sinó també la d’altres patologies relacionades amb estils de vida. Aquesta oportunitat és especialment valuosa en el moment actual on la pandèmia per COVID19 ha implicat una retard en els cribratges i control dels factors de risc CV a l’atenció primària i per tant, s’espera que també sigui un estímul per a recuperar i millorar la prevenció cardiovascular a l’atenció primària.

La enfermedad cardiovascular (ECV) es la principal causa de muerte en todo el mundo [1]. La
población de mayor edad es especialmente vulnerable a la ECV. Los datos de los metanálisis también apoyan el tratamiento con estatinas para la prevención primaria de ECV en personas de 65 años en adelante [2].
Desafortunadamente, esta evidencia no incluye a las personas mayores de 74 años, y especialmente a aquellas mayores de 84 años [3]. A pesar de esta incertidumbre, las prescripciones de estatinas a pacientes de edad avanzada han aumentado en las últimas décadas [7]. La población de mayor edad también puede ser más susceptible a los efectos adversos y las interacciones medicamentosas debido a comorbilidades y polifarmacia [5]. En este contexto, surge la necesidad de individualizar el proceso de toma de decisiones para el manejo del riesgo cardiovascular en personas mayores [6]. Las guías de práctica clínica [7] recomiendan estimar la exposición al riesgo cardiovascular de manera individual. Hasta la fecha, sin embargo, los sistemas de estimación de riesgos disponibles han demostrado ser inexactos en las personas mayores [8]. En nuestro medio disponemos de tres ecuaciones de riesgo: la de FRESCO [9], la de ERICE [10] y la ecuación de SCORE OP [11]. Las tres ecuaciones incluyen población menor de 75 años y como variables predictivas sólo los factores de riesgo clásicos y no han sido validadas en nuestra población anciana. Las personas mayores presentan diversos grados de fragilidad o condiciones de comorbilidad y tratamientos, existen oportunidades de mejorar las herramientas de predicción del riesgo para esta población. Por un lado, está justificado diseñar funciones de riesgo a corto plazo para los ancianos porque la esperanza de vida es más limitada. Destacamos
dos ámbitos de oportunidad para mejora la estimación del riesgo en esta población: la incorporación de marcadores de cronicidad y la incorporación de una valoración completa y contextualizada del paciente que tenga en cuenta la comorbilidad del mismo.

Justificació:
L’envelliment de la població s’associa a un augment del nombre de persones amb malalties cròniques, i un augment de la demanda de serveis sanitaris i, cada vegada més, de serveis socials associats. Les malalties cròniques tenen un gran impacte en la vida diària de les persones
i els seus familiars, constituint a més una enorme càrrega per a la societat.
La majoria de les malalties cròniques i les seves complicacions es poden prevenir mitjançant estratègies de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia, majoritàriament les malalties cardiovasculars i alguns càncers.
El control sobre la pròpia vida i les oportunitats per a una participació social plena són crucials per a la salut, el benestar i la longevitat.
Els objectius de la línia de recerca són descriure les característiques relacionades amb la salut de la població adulta en relació als estils de vida, la percepció de la pròpia salut i qualitat de vida i la prevalença de factors de risc i de malalties cròniques.