Els canvis demogràfics de la nostra societat mostren un progressiu envelliment de la població. Amb l!edat es produeix una pèrdua progressiva de massa muscular i força que es coneix com sarcopènia. Per a mesurar-la, podem disposar d!un dinamòmetre, tècnica antropométrica que es pot fer servir com screening ambulatori d!avaluació de la pèrdua muscular a l!atenció primaria. Al llarg 2020, arrel de la pandèmia del coronavirus SARSCoV-2, s!han aplicat mesures de confinament de la població i d!aïllament social, a fi de reduir el nombre de contagis. Aquesta situació ha suposat una alteració de les dinàmiques socials i laborals, i d!activitat física. El confinament ha reduït la nostra activitat diària i pot incrementar el risc de fragilitat, sobretot en poblacions vulnerables Una intervenció multifactorial i interdisciplinària a l’atenció primària promocionant l’exercici físic i la nutrició, pot impedir la fragilitat en pacients pre-fràgils, la millora de la capacitat funcional i la qualitat de vida.

Introducció: La malaltia renal crònica (MRC) s’associa a un augment d’esdeveniments adversos
renals i cardiovasculars, i de la mortalitat. A Catalunya, un 13,5% dels majors dels 60 anys atesos a l’atenció primària presenta MRC, i un 8% MRC avançada (MRCA). La incidència de complicacions augmenta amb la severitat de la MRC, i el cost de l’atenció es multiplica per 8 en MRCA.
L’atenció primària és un pilar fonamental en el maneig dels factors de risc de progressió, des dels estadis inicials fins a fases molt avançades, especialment en les persones sense tractament renal substitutiu. Els programes multidisciplinaris basats en guies estandarditzades en malalties cardiovasculars, metabòliques i renals, s’han relacionat amb menors costos, taxes de rehospitalització i mortalitat. Existeix evidència creixent en forma de guies i rutes assistencials per millorar l’atenció a les persones amb MRCA, però actualment el seu abordatge a l’atenció primària té capacitat de millora en quant a seguiment estructurat i coordinat amb altres proveïdors.
Objectiu: Dissenyar, implementar i avaluar una intervenció multidisciplinar amb ús d’eines digitals en els resultats de salut i ús de recursos de persones amb MRCA.
Mètodes: Estudi de mètodes mixtes que combina la metodologia qualitativa i quantitativa, desenvolupat en dos fases. La primera fase d’anàlisi de la situació basal consta de: 1) un estudi quantitatiu descriptiu transversal en persones amb MRCA segons registres electrònics de salut de Catalunya per conèixer el maneig de la MRCA; i 2) un estudi qualitatiu amb perspectiva socioconstructivista i enfocament fenomenològic a usuaris i professionals que identificar barreres i facilitadors en l’atenció a les persones amb MRCA. Les dades obtingudes permetran adequar la intervenció basada en la implementació d’un model d’atenció integrat multidisciplinar, amb eines de suport digital que facilitin la valoració i seguiment de la MRCA, i la formació i intercomunicació entre professionals. En una segona fase es realitzarà un estudi de cohorts (intervenció i control) en persones amb MRCA.
Resultats esperats: Aquest projecte permetrà descriure i caracteritzar la MRCA amb una base poblacional. En la primera fase s’espera identificar un grup important de persones, de major edat i predomini femení o amb comorbiditat important, que poden beneficiar-se d’un tractament conservador basat en una atenció integral estructurada, i identificar les competències i maneig de malaltia dels actors principals de la intervenció per operativitzar la intervenció i millorar el benefici potencial. La quantificació dels dèficits en l’atenció permetrà adequar la intervenció prevista, amb estratègies més específiques en subgrups de persones amb menor adherència.
Amb la intervenció s’espera obtenir una millora en el maneig de la MRCA i el control dels factors de risc, i la detecció precoç de complicacions, que porti a mig termini a una disminució dels esdeveniments adversos cardiovasculars i renals, i amb un ús més eficient dels recursos disponibles.
Pla de treball. Durant el primer any del projecte es portarà a terme l’anàlisi de la situación basal del maneig de la MRCA. Paral·lelament s’anirà desenvolupant el protocol estructurat, els continguts de la formació a professionals i les eines digitals de suport a implementar, i a la que s’incorporaran les conclusions de les anàlisis quantitativa i qualitativa. En la segona fase, durant l’últim semestre del 2024, per avaluar l’impacte de la intervenció s’analitzarà novament el maneig de la MRCA, comparant les dades en els centres amb i sense intervenció.

Introducció:
El grup emergent de recerca en Estils de Vida, acreditat per la IDIAP Jordi Gol té l’objectiu de recerca en estils de vida en àmbits: Alimentació, Tabaquisme i Activitat Física.

Objectius:
La sol.licitud d’una intensificació durant 2 anys donarà suport als seus projectes, promoure estratègies de milora de la nostra població tant a nivell individual com comunitari, participar en congressos i publicació d’articles.

Activitats:
Durant la intensificació es realitzaran activitats de coordinació dels diferents projectes, coordinació entre salut pública i Atenció primària per promoure estrategies de millora d’hàbits en la població, suport a la recerca de camp, cerca de investigadors potencials, col.laboració en anàlisis
estadístic de dades, redacció de articles, sol.licituds de noves recerques i direcció de tesis doctorals.

Antecedentes: Los dispositivos de salud móvil, sensores wearables y las aplicaciones (apps) móvil, se están convirtiendo en una parte importante en la práctica asistencial al permitir el registro y monitorización continua y longitudinal de parámetros de salud fuera de las consultas. A pesar del destacado interés tanto de los pacientes como de los servicios de atención primaria, existe escasa evidencia sobre cuál es la situación actual del tipo y uso de estos dispositivos entre los pacientes para cambiar los estilos de vida y como se deben integrar en la atención primaria de salud; Objetivos: Estimar el porcentaje de pacientes que disponen de dispositivos móviles de salud (mHealth) para cambiar los estilos de vida y comparar el nivel de uso según las características sociodemográficas, en pacientes que acuden a consultas de atención primaria; Metodología: Estudio cuantitativo, descriptivo y transversal. Ámbito: participaran 3 centros de atención primaria (CAP) dos urbano y un rural Sujetos de estudio: pacientes entre 18-65 años que acudan a consultas de medicina y enfermería de familia. Criterios de inclusión: a) edad entre 18 y 65 años, b) disponer de un teléfono móvil inteligente (smatphone). Criterios de exclusión: presentar alguna patología psiquiátrica grave o discapacidad que altere su habilidad y capacidad para caminar o levantarse de la silla. Muestreo: sistemático de pacientes que acuden a consulten. Muestra: Se estima necesario incluir 335 individuos para estimar con una confianza del 95% y una precisión de +/- 5 unidades porcentuales, un porcentaje de la población que se prevé que sea alrededor del 30%. El porcentaje de reposición necesaria previsto es del 10%. Variables y método de recogida de datos: encuesta ad hoc auto cumplimentada que recoge información sobre variables relacionadas con el tipo y uso de los dispositivos de salud móvil, opinión sobre la implementación de la mHealth en Atención Primaria, y variables sociodemográficas. Son preguntas de respuesta dicotómica, cuantitativa, y una pregunta abierta. Se incluye también el nivel de actividad física medido mediante el cuestionario Brief Physical Actvity Assessment Tool y el sedentarismo mediante Workforce Sitting Questionnaire. Se obtendrán de la historia clínica las variables relacionadas con problemas de salud crónicos y grado de control de las patologías. Se pedirá el consentimiento del paciente antes de la recogida de datos; Análisis: se realizará un estudio descriptivo para estimar la proporción de pacientes que usan apps de salud relacionadas con estilos de vida y dispositivos wearables; Aplicabilidad: identificar el perfil de los usuarios y conocer el tipo de dispositivos móviles y los programas mHealth que utilizan los pacientes que acuden a consultas de atención primaria nos permitirá caracterizar la población atendida en atención primaria y diseñar futuras intervenciones dirigidas a las necesidades percibidas de los pacientes. Asimismo, conocer la opinión de los pacientes en las barreras y facilitadores facilitará la implementación plena de la salud móvil en atención primaria.

Introducció:
La inactivitat física i la presencia de sarcopènia són dos factors de risc que dificulten aconseguir un envelliment saludable amb una bona qualitat de vida. El dia Mundial de l’Activitat Física es celebra amb l’objectiu de promoure l’activitat física arreu del món. Dins el nostre territori, s’aprofita aquest dia per a realitzar activitats divulgatives de promoció d’estils de vida saludables amb activitat física i per a realitzar enquestes relacionades a la nostre població.
Objectius:
Avaluar la prevalença d’inactivitat física i el risc de sarcopènia en pacients d’atenció primària i en població general.
Material i mètodes:
Estudi transversal descriptiu. Es realitzarà una enquesta anònima en pacients d’atenció primària i en població general a 4 centres d’atenció primària del baix Llobregat durant els dies 27 de març al 6 d’abril (coincidint amb el Dia Mundial de l’Activitat Física). Es recollirà la presència d’inactivitat física i el risc de sarcopènia mitjançant el qüestionari BPAAT i el test SARC-F, respectivament. També es recollirà el sexe i el tram d’edat dels enquestats. Es realitzarà un anàlisi descriptiu univariant per a la descripció de les prevalences, seguit d’un bivariant amb khi-quadrat (?2) per avaluar associacions entre les diferents variables.
Resultats esperats:
S’espera que la prevalença d’inactivitat física i el risc de sarcopènia seran elevats en la nostra població. El risc alt de sarcopènia serà elevat inclòs en edats prèvies a la vellesa (abans dels 60 anys).

Studies show important gaps in detection and recognition of CKD, testing and monitoring of kidney function and use of recommended medications. The magnitude of these gaps is related to the potential preventive ability to reduce the risk of adverse events.
Objetive: Describe the clinical burden and quantify the health care resources utilization (HCRU) and costs of CKD overall, by CKD stage at diagnosis in Catalonia.
Methods. Retrospective cohort population-based, non-interventional, based on electronic health data.
Study population: People with CKD diagnosed code and/or with =2 measures of eGFR<60 mL/min/1,73m2 and/or UACR >30 mg/g and at least 90 days apart, between January 1st 2011 and December 31st 2021.
Variables. Sociodemograhic, cardiovascular risks factors and diseases, Charlson, CKD diagnosis, clinical and analytical measurements, drug treatment, HCRU (hospitalizations, primary care and emergency visits).
Statistical analysis. Annual diagnose rates. Description of baseline sociodemographic variables, clinical characteristics and comorbidities and drug use overall, according to CKD stage, diagnosis and CRM comorbidities. The impact of CKD on the health system will be evaluated in terms of the costs of use of drugs, disease monitoring (laboratory and image testing), and HCRU.
Expected results. A high proportion of CKD patients will be undiagnosed, undertested and undertreated, with a higher risk of cardiovascular and/or renal events and increased HCRU and costs. The quantification of these gaps will urge to implement strategies to improve CKD management to reduce the incidence of complications and optimize costs.

Introducció: L’envelliment produeix a nivell del teixit muscular esquelètic una pèrdua progressiva de massa i força que es coneix com sarcopènia, que quan és severa, comporta una pèrdua del rendiment físic i fragilitat. Contribueixen a la seva aparició, la inactivitat física, la malnutrició, la comorbiditat, canvis hormonals, bioquímics i genètics. A mesura que la població mundial envelleix, també ha augmentat la incidència de sarcopènia. El seu diagnòstic precoç mesurant la massa i la qualitat la muscular des d’atenció primària és clau per abordar-la abans de que les conseqüencies siguin difícilment reversibles.
Objectius: Descriure la prevalença de baixa massa muscular i baixa qualitat muscular i avaluar la seva associació amb baix rendiment físic i la força muscular en l’adult major de 65 anys inactius a l’atenció primària.
Material i mètodes: Estudi transversal, observacional i descriptiu. S’inclourà 25 pacients majors de 65 anys inactius (segons el test d’inactivitat física BPAAT (Brief physical activity assessment tool)). S’avaluarà la massa muscular mesurant el gruix del múscul recte femoral amb ecògraf, la qualitat muscular avaluant la presència d’infiltració grassa amb ecògraf, la força muscular braquial mesurada amb un dinamòmetre de mà hidràulic, el rendiment físic mesurat amb la bateria curta de SPPB (Short Physical Performance Battery) i el risc de sarcopènia amb el test SARC-F.