Antecedentes:
La prevalencia de personas en situación de dependencia por razón de edad o discapacidad está aumentando. Entre los problemas de salud asociados a la dependencia se encuentran las lesiones cutáneas relacionadas con la dependencia (LCRD). El lugar preferente para la atención de LCRD es la comunidad y las enfermeras los profesionales referentes para su tratamiento. Estas lesiones tienen un fuerte impacto en la calidad de vida de las personas que las padecen además de en sus cuidadores, que suelen ser informales. Además de un problema de seguridad del paciente, la atención a las LCRD tiene un alto coste económico para el sistema de salud. Sin embargo no se
encuentran en la literatura teorías de enfermería que recojan esta realidad y guíen la práctica en esta situación específica y aseguren su concordancia con el método y lenguaje enfermero.

Ideas preliminares:
En base a la experiencia como enfermera de Atención Primaria que cuida de manera integral a personas con LCRD en la comunidad y la observación de cómo estas lesiones impactan en la calidad de vida de los pacientes y de las personas que se encargan de sus cuidados, la identificación de los elementos clave para su cuidado que puedan fundamentar elaboración de una micro teoría enfermera puede mejorar la salud de los pacientes y afectar positivamente en la vivencia de sus experiencia desde un punto de vista biopsicosocial, y en paralelo consolidar la contribución en la APS y en el cuidado de las heridas.

Objetivos:
Los objetivos generales de este proyecto son:1) analizar las necesidades de cuidados de los pacientes con lesiones relacionadas con la dependencia (LCRD) por parte de la enfermera de Atención Primaria de Salud, 2) conocer los elementos que configurarían una microteoría de cuidado a pacientes con lesiones relacionadas con la dependencia (LCRD) por parte de la enfermera de Atención Primaria de Salud y 3) construir una primera aproximación a la conceptualización de una microteoría de cuidados enfermeros en pacientes con lesiones en la piel.

Metodología:
Se trata de una estudio de métodos mixtos: una fase de investigación cuantitativa para el estudio de prevalencia de las lesiones en la atención comunitaria y una fase de investigación cualitativa para la construcción de la teoría a través del método de teoría fundamentada recogiendo datos a través de entrevistas en profundidad y grupos focales con pacientes expertos y enfermeras a cargo de sus cuidados.

L’aprovació de la Llei de l’eutanàsia comporta un profund canvi social que té implicacions
directes en la pràctica professional en tots els àmbits assistencials, però especialment
l’atenció primària de salut. En aquest sentit, l’experiència holandesa mostra com en el 83% dels
casos el metge responsable és el/la metge de família. No tenim informació sistemàtica sobre les
experiències dels i les professionals que des del juny del 2021 estan practicant l’eutanàsia al
nostre país, ni tampoc una orientació ajustada al context mediterrani, del que haurien de ser
unes bones pràctiques en l’eutanàsia. La subjectivitat de conceptes com sofriment, dignitat o
brúixola moral fan imprescindible que en aquests moments inicials es desenvolupi una recerca
exploratòria de tipus qualitatiu que informi sobre els recursos culturals que emergeixen i donen
forma a les experiències. Es proposa un estudi en dues fases: la primera consistiria en una
investigació amb perspectiva fenomenològica basada en una sèrie d’entrevistes en profunditat a
professionals implicats/des. En la segona fase, s’utilitzaran tècniques grupals per a la
discussió i co-creació de les bones pràctiques ajustades a l’experiència dels i les
professionals. El mostreig serà intencionat i raonat, amb els següents criteris de segmentació:
edat, gènere i professió; i de variació: anys d’experiència, àmbit assistencial (primària,
hospital), espiritualitat (Religiós, espiritual però no religiós, cap) i entorn (urbà, rural).
El reclutament de participants es farà a través de la Comissió de Garantia i Control, per
l’àmbit de tot el territori català. En l’equip investigador està integrada l’atenció primària de
la salut, hospitalització de tercer nivell (Hospital Trias i Pujol de Badalona), una
representació de les persones afectades pel procediment (Associació Dret a morir Dignament) i la
Universitats Autònoma de Barcelona. Els resultats esperats serien: a)Una descripció detallada de
les vivències dels i les professionals implicades en la implementació de la llei; b) Una guia de
bones pràctiques en eutanàsia, c) les bases per a la constitució d’un “”fòrum obert”” pels
participants en el procés eutanàsic, i d) Un paquet formatiu que inclogui els aspectes tècnics,
emocionals, ètics i habilitats comunicatives necessàries per a millorar l’experiència de
professionals i pacients.

ANTECEDENTS: El gran volum de casos nous i reinfeccions aparegut en aquesta darrera onada produïda per la variant òmicron incrementa la preocupació pel previsible creixement de casos amb simptomatologia perllongada del que s’ha anomenat síndrome post-covid (SPC). Moltes de les persones desenvolupen alteracions neurocognitives. Hores d’ara, el diagnòstic és per exclusió amb altres malalties. Per tant, és necessari disposar de biomarcadors que guiïn el diagnòstic dels símptomes i afectació neurocognitiva per orientar el tractament i seguiment d’aquestes pacients
OBJECTIUS: Descriure les seqüeles neurològiques de les persones que presenten la síndrome de la COVID-19 persistent de tipus neurocognitiu, analitzant la seva relació amb les alteracions cerebrals funcionals i/o estructurals, amb l’estat inflamatori i immunològic, l’afectació vascular i vestibular, i el seu impacte sobre les activitats de la vida diària mitjançant les vivències que han experimentat en convivència amb la simptomatologia persistent.
MÈTODES: Metodologia mixta quantitativa i qualitativa, concorrent i complementària. Metodologia quantitativa: Disseny cas-control niat (nested) en un estudi de 3 cohorts (ProHEpiC-19, King Extensión Cohort i Longcovicat), amb 4 grups independents: Casos (persones amb Covid persistent neurocognitiu) i 3 grups control (Control 0: persones no infectades; Control 1: persones amb covid persistent sense símptomes neurocognitius; i Control 2: persones amb COVID-19
recuperades). Medicions quantitatives: Es realitzarà un estudi exhaustiu amb la medició de paràmetres estructurals i funcionals del cervell (RNM, retinografia, posturografia), qüestionaris neuropsicologics de rendiment cognitiu, estat emocional i qualitat de vida, i biològics de resposta immune: serologia, paràmetres d’inflamació: citocines, PCR, interferó).
Medicions qualitatives: 30 entrevistes semi-estructurades i 3 grups focals.
Estadística: Per a la correlació de les variables d’interès s’utilitzarà el coeficient de Pearson o de Spearman en funció de la distribució de les dades. Per a la comparació dels dos grups s’aplicarà el t-test o U-Mann Whitney quan sigui apropiat o Khi quadrat de Pearson. Totes les determinacions s’ajustaran per edat i sexe.
RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que les proves exhaustives realitzades permetran identificar biomarcadors que seran de fàcil aplicació a l’atenció primària per identificar els casos de post covid amb afectació neurològica. Els resultats serviran d’una banda per donar opcions terapèutiques de diferent espectre assistencial i d’altra banda, per continuar la recerca en aquesta línia per trobar solucions més ajustades i personalitzades per la post covid amb afectació neurocognitiva.

El nostre propòsit és proporcionar un instrument útil per a detectar els canvis de salut, per ajudar als professionals a planificar intervencions personalitzades i als gestors sanitaris a determinar les necessitats d’ atenció mèdica, de rehabilitació o socials en un context d’envelliment i sobrenvelliment poblacional.
L’ eina d’ Avaluació de la Salut (HAT) basada en les dades de l’ Estudi Nacional Suec sobre l’Envelliment i les Cures en Kungsholmen (SNAC-K), està dissenyada per a detectar desviacions de les trajectòries de salut esperades. La HAT capta tant la morbiditat com la discapacitat, és ràpida i fàcil de completar, i prediu de manera òptima els resultats de salut adversos. No obstant, és essencial explorar la seva capacitat predictiva en diferents poblacions abans del seu ús generalitzat.

Objectius:
comprovar la facilitat d’execució, la viabilitat i la capacitat pronòstica de la HAT a la població catalana.

Mètodes:
es calcularan les puntuacions de la HAT per a la població catalana a partir de les ponderacions i els punts de tall per a cadascun dels cinc indicadors de salut (velocitat del pas, puntuació MEC, número de malalties cròniques, número de limitacions en AIVD i AVD) obtinguts en el SNACK-K utilitzant el mètode de resposta nominal. La validesa interna es comprovarà explorant la correlació de la HAT amb altres indicadors de salut, i la capacitat predictiva comparant la seva capacitat per a predir resultats de salut (mortalitat, ús de serveis assistencials) respecte a dos dels seus components (morbiditat i discapacitat) utilitzant àrees ROC.

Antecedents: Un porcentaje desconocido de personas aparentemente asintomáticas presenta fibrosis hepàtica. La elevación de los enzimas hepáticos (ALT, AST o GGT) es un hallazgo poco específico que obliga a profundizar en su estudio. Hasta hace poco la biopsia hepàtica era el único sistema para establecer el diagnóstico de fibrosis.
Hipòtesi/pregunta d?investigació: La elastografía hepàtica (FibroScan) y los métodos serológicos pueden ser útiles como técnicas accesibles desde la Atención Primaria para la detección de estas alteraciones hepáticas.
Objectius: 1. Evaluar la utilidad de diferentes índices bioquímicos como marcadores serológicos de fibrosis y su correlación con el Fibroscan en población aparentemente sana con hallazgo de enzimas hepáticos elevados. 2. Proponer un marcador serológico validado en nuestro medio y adaptado a la Atención Primaria.
Metodologia: Estudio transversal, descriptivo, multicéntrico y de base poblacional de comparación de dos métodos diagnósticos.
Ámbito: Equipos de Atención Primaria
Sujetos y métodos: Pacientes con elevación de los enzimas hepáticos (ALT y/o AST y/o GGT) procedentes de un estudio poblacional previo ?Detección precoz de enfermedades crónicas del hígado en población adulta aparentemente sana (PI11/02657)?. Se realizará una anamnesis, exploración física, detección de fibrosis con FibroScan y analítica general. Adicionalmente se incluirá un número similar de individuos sanos sin elevación de las transaminasas como grupo
control Pla d?anàlisi: Se calcularán los índices bioquímicos de fibrosis hepàtica: NAFLD
Fibrosis Score (NFS); APRI; FIB4; FORNS; SHASTA; Enhanced Liver Fibrosis-ELF.
Resultats esperats: Se espera determinar cuál de los marcadores serológicos evaluados es más útil para obtener el grado de fibrosis en pacientes con elevación moderada de las transaminasas y la correlación que muestran con otros medios no invasivos como el FibroScan.
Aplicabilitat i Rellevància: Disponer de de estos métodos no invasivos aplicables en la consulta permitirá a los médicos de Atención Primaria avanzar en la prevención de le enfermedad crónica hepàtica. Se propondrá un nuevo marcador que sea de utilidad para el abordaje desde la Atención Primaria.

Antecedents:
Els darrers anys, s’ha observat un augment de la prevalença d’hipomineralització incisiva molar (MIH) als escolars. La MIH és un defecte en la mineralització dels primers molars permanents, i algunes vegades amb afectació del incisius permanents. L’augment de la nova patologia ha obert una nova línia d’investigació per avaluar els factors de risc de la patologia. Les últimes tendències marquen que l’exposició materna i a la primera infància a disruptors endocrins (EDC-en anglès-) poden tenir un paper important en el desenvolupament de la MIH/HSPM.

Objectius principals:
Avaluar els efectes de l’exposició a EDC durant la vida prenatal, perinatal i postnatal, sobre el risc de desenvolupar HSPM i MIH.

Objectius específics :
1.Realitzar una revisió narrativa sobre MIH / HSPM i la exposició ambiental (prenatal, perinatal i postnatal) a diversos EDC.
2. Examinar si l’exposició d’EDCs durant l’embaràs pot afectar la mineralització dels molars i incisius permanents; concretament:
a) Avaluar l’associació entre l’exposició prenatal al BPA i la presència de MIH / HSPM en nens a l’edat escolar. Cohort SÉPAGES n= 300
b) Avaluar l’associació entre l’exposició prenatal al BPA i la presència de MIH en adolescents. Cohorte INMA-Sabadell. n=500
c) Avaluar l’associació entre l’exposició prenatal i diversos EDCs i la presència de MIH en nens i adolescents. Sabadell n=500

Mètodes:
Estudi de Cohort de naixements. Les dades sobre parelles mare-fill pertanyen a les cohorts : INMA- SÉPAGE i INMA-Sabadell.

EXPOSICIÓ:
A les dues cohorts hi ha dades sobre les concentracions de BPA i ftalats detectats en l’orina materna, durant l’embaràs. INMA-Sabadell també disposa de dades sobre les concentracions de compostos perfluorurats i altres EDC en sèrum matern o en placenta.

RESULTAT:
Les dades de MIH i HSPM s’obtindran a partir de fotografies orals realitzades en el seguiment de la cohort dels 7 anys (SÉPAGE), i dels 15 anys (INMA-Sabadell). La MIH i HSPM es classificaran segons les directrius de l’EAPD.

Resultats esperats:
Els resultats es demostraran que l’exposició perinatal de la mare, i la del nadó a diferents EDCs s’associa a la presència de MIH als nens.

Aplicabilitat i rellevància:
Els resultats plantejaran necessitats d’acció per part dels serveis de salut pública, enfocats a la prevenció de l’exposició materna a diferents EDCs durant el període d’embaràs i de l’exposició a la primera infància.