banner-risc-cardiovascular

Projects

Cuidados transculturales enfermeros en Atención Primaria: Experiencias y expectativas de los usuarios inmigrantes recién llegados

  • PI: Francesc Ramos Roure
  • Duration: 2019-2023
  • Funders: Fundació Infermeria i Societat

Objetivos

Objetivo general:
Analizar, desde la perspectiva del usuario inmigrante recién llegado, si la prestación de cuidados enfermeros en la atención primaria se realiza de una manera sensible y culturalmente competente.

Objetivos específicos:
Explorar si los cuidados prestados responden a sus necesidades de salud.
Detectar vacíos en la prestación de cuidados transculturales enfermeros y puntos de mejora.
Identificar actitudes sesgadas o discriminatorias entre los profesionales.

Metodología
Estudio cualitativo, descriptivo-interpretativo. Muestreo intencional y bola de nieve. Recogida de datos durante el año 2019 mediante 20 entrevistas individuales semiestructuradas en profundidad con personas inmigrantes con una estancia en el país entre 2 y 5 años, originarias de las comunidades inmigrantes más numerosas de la comarca (Magreb, África subsahariana, Indostán, región andina y China), procedentes de las consultas de enfermería de los centros de atención primaria, servicios de urgencias, asociaciones de inmigrantes y mediadores culturales de la comarca del Maresme (Barcelona). Análisis del contenido, partiendo de la codificación abierta con posterior codificación axial.

Citizen Hackt: Empoderamiento de personas mayores en el uso de las TIC en temas de salud

  • PI: Pilar Montero Alía
  • Duration: 2019-2025
  • Funders: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia (FECYT)

El presente proyecto se propone desarrollar e implementar un programa de empoderamiento y alfabetitzación digital enfocado a fomentar el pensamiento crítico en el uso de las TIC (Tecnologías de la Información y Comunicación) del ámbito de la salud entre la población de 55 a 80 Años del Área Metropolitana Norte de Barcelona.
CitizenHackt, tiene su origen en un proyecto colaborativo a nivel europeo (España-Francia-Polonia) financiado por la EIT Health llamado Citizen Act, del que nuestro grupo fue partícipe, y se focalizó durante 2018-2019 en el diseño, desarrollo y pilotaje de un programa educativo dirigido a personas mayores con el objetivo de promover estilos de vida saludables adquiriendo habilidades y
conocimientos a través de herramientas TIC, fundamentalmente smartphones y Apps.
Basándonos en la buena acogida del programa y las sugerencias de mejora surgidas de su evaluación, en el presente proyecto (Citizen Hackt) proponemos adaptarlo y escalarlo a nivel municipal. No obstante, en esta propuesta se recogen especialmente las demandas de dotar a las personas participantes en el programa de las herramientas necesarias para discernir críticamente entre la abundante información y aplicaciones sobre temas de salud que existen en la red y salvar así una de las brechas digitales que separa a este segmento poblacional de una mayor participación activa en la actividad científico-técnica. Para ello, en el presente proyecto se distingue como actividad principal e innovadora la organización de un Hackathon como culminación de los talleres y
sesiones de co-creación adaptados.
Así, en consonancia con la Línea 5 de la presente convocatoria convocatoria, la expectativa del proyecto es formar a las personas mayores, en tanto que colectivo especialmente vulnerable a los efectos negativos de las pseudoterapias y las pseudociencias, y dotarles de las herramientas necesarias para favorecer el pensamiento crítico y la toma de decisiones basada en la evidencia en
temas de salud.

Observar les variacions tèrmiques en ferides i úlceres mitjançant termometria infraroja associada al procés de cura. Estudi TIHUAP

  • PI: Mª Mercè Iruela Sánchez
  • Duration: 2020-2025
  • Funders: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Antecedents: La temperatura local es un indicador evolutiu de ferides i úlceres. Actualment determinat empíricament amb el dors de la mà, ens cal investigar altres mètodes quantificables per a aquest indicador.

Hipòtesi: Amb termometria infraroja és possible objectivar aquestes variacions de temperatura.

Objectius: Observar les temperatures del llit de la lesió i pell perilesional. Comparar les diferències de temperatura associades a les variacions evolutives de la lesió.

Metodologia:
Estudi multicèntric observacional de concordança. Durada: 2 anys.
Àmbit: Centres d’Atenció primària de la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord.
Població diana: Pacients de tots dos sexes ? 18 anys demandants de cures infermeres per curació d’una ferida o úlcera.
Grandària mostral: S’inclouran 140 pacients mitjançant mostrari simple amb una ferida o úlcera i que vulguin participar a l’estudi.
Criteris d’exclusió: Negativa a participar, lesions > a 36 cm2, úlceres tumorals, cremades,
úlceres arterials, malaltia greu.

Establecimiento de una cohorte poblacional para el conocimiento epidemiológico de los trastornos del equilibrio en gente mayor

  • PI: Pilar Montero Alía
  • Duration: 2020-2025
  • Funders: Instituto de Salud Carlos III

No hay estudios epidemiológicos en nuestro país sobre presbiequilibrio y trastornos de equilibrio a nivel poblacional, y se desconocen los parámetros de asociación e impacto del trastorno del equilibrio postural, medido mediante posturografía, en relación a las caídas y sus consecuencias. Hay indicios de que algunas alteraciones de la microcirculación cerebral puedan tener repercusión sobre el sistema del equilibrio y que sean objetivables en la microvasculatura retiniana a partir de imágenes del fondo de ojo capturadas con cámara amidriática.
El envejecimiento heterogéneo de la población hace necesario disponer de instrumentos fáciles, como el Health Assessment Tool (HAT, de identificación de sujetos con riesgo precoz de deterioro de salud y de mayor consumo de recursos asistenciales.

Objetivos:
generar una cohorte comunitaria donde cuantificar el trastorno de equilibrio mediante posturografía, establecer los parámetros epidemiológicos en nuestra población y su posible asociación con marcadores clínicos como la alteración de la microvasculatura retiniana observada por retinografía y analizada mediante software automático, en personas de 69-70 años. Determinar si otros parámetros clínicos accesibles en atención primaria como la velocidad del paso y la fuerza extensora de la rodilla se relacionan bien con la detección del presbiequilibrio. Validar próximamente el HAT en nuestra población.

Diseño:
observacional en dos fases. FASE I: transversal descriptivo. FASE II: cohortes con seguimiento a 18 meses. Se estudiarán 1316 personas de 69-70 años de la ciudad de Mataró excluyendo a los que no mantengan una deambulación autónoma. En la visita basal y en la visita final (a los 18 meses) se realizará: posturografía, retinografía, velocidad del paso, fuerza extensora de la rodilla así como los test de Tinetti, Timed up and go, Unipodal y % equilibrio de la consola Wii de Nintendo. Llamadas bimensuales para detectar la aparición de caídas. Esperamos obtener datos actuales de prevalencia de trastornos de equilibrio (clínicos y subclínicos) diagnosticados y no diagnosticados, su incidencia durante el seguimiento y su asociación posible con la alteración de la microvasculatura retiniana
a partir de los 70 años.

L’ús de les urgències per part de la població a un centre d’atenció primària, una visió des del personal GIS

  • PI: Boris Trenado Luengo
  • Duration: 2020-2022
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Resum:
L’augment de demanda aguda a l’Atenció Primària (AP) ha crescut als darrersanys, aspecte que contribueix a la saturació d’aquests serveis (1,2). Els usuaris d’AP presenten unes necessitats i expectatives que han de ser satisfetes per oferir serveis de qualitat. Per aquest motiu és fonamental conèixer el grau de satisfacció i la qualitat percebuda per aquests, entenent aquesta com la diferencia entre les expectatives i la qualitat realitzada (5). El model sanitari actual de la demanda caracteritzat per una freqüentació i pressió assistencial altes, segueix sent habitual en l’AP i obliga a adoptar mesures de racionalització de la demanda (8).

Objectiu:
Avaluar la gestió que es realitza de la demanda aguda dels usuaris a un CAP i el disconfort que genera aquesta gestió als professionals i als usuaris.

Prescripció de psicofàrmacs en els pacients majors de 65 anys en la direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord

  • PI: Mireia Massot Mesquida
  • Duration: 2020-2022
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Resum:
En la gent gran, l’ús de psicofàrmacs i de les seves combinacions s’associa a un risc especialment elevat d’efectes adversos, augmenten el risc de caigudes, mort sobtada, AVC i pneumònia, i també la mortalitat per totes les causes. Així ho demostren diferents estudis on s’ha observat una correlació positiva entre l’ús de psicofàrmacs en població geriàtrica i el risc de caigudes, augmentant aquest risc amb l’ús simultani de diferents psicofàrmacs. En un dels estudis es va trobar un augment mitjà de 0.3 caigudes per cada nou psicofàrmac prescrit.

Es planteja aquest estudi amb l’objectiu de conèixer el perfil de prescripció dels psicofàrmacs en la gent gran del nostre territori per tal de poder desenvolupar estratègies per a la millora de l’ús adequat d’aquests medicaments.

Objectiu:
Descriure l’ús dels següents psicofàrmacs: antipsicòtics (grup ATC N05A); ansiolítics i hipnòtics (N05B-N05C); antidepressius (N06A); fàrmacs per la demència (N06D) i citicolina (N06BX06); i metilfenidat (N06BA04) en pacients majors o igual de 65 anys en la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord (DAP MN).

Disseny estudi:
Estudi observacional descriptiu transversal, poblacional.

Població d’estudi
Població assignada i atesa de la DAP MN major o igual de 65 anys, que tenen com a mínim un tractament actiu de psicofàrmac en el moment del tall transversal amb un període mínim de tractament de 3 mesos.

Fonts de dades: Base de dades psudoanonimitzada de la història clínica electrònica de l’ICS
(eCAP)

Anàlisi cost-efectivitat de l?eina SELF AUDIT de seguretat en la prescripció integrada en el ECAP

  • PI: Mireia Massot Mesquida
  • Duration: 2021-2022
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Hipòtesis:
L’aplicació d’una eina d’alertes de seguretat en la prescripció de la medicació integrada a l’ecap (SELF-AUDIT) per a la reducció de la medicació potencialment inapropiada es una intervenció cost-efectiva.

Objectiu principal:
Avaluar el cost-efectivitat de la integració de les eines de seguretat en la prescripció integrades en l’ECAP per reduir la prescripció potencialment inapropiada.

Metodologia:
La intervenció a avaluar es la reducció de les incidències de seguretat en la prescripció de la medicació que es notifiquen a través de l’eina integrada en l’ecap del SELF – AUDIT. Concretament les incidències que s’avaluaran son: les duplicitats terapèutiques clínicament rellevants, les alertes de seguretat, prescripció de medicaments contraindicats per alteracions de potassi, medicaments contraindicats en filtrats glomerular estimat inferior o igual a 30 ml/min/1.73 m2, durada de la doble
antiagregació superior a 12 mesos i elevada càrrega anticolinèrgica: pacients majors de 65 anys amb tractament antiespasmòdic urinari i algun altre medicament amb efecte anticolinèrgic significatiu.
S’avaluaran les incidències resoltes en la SAP Vallès Occidental i el període d’estudi serà el comprés per les incidències actives al gener del 2019 i el desembre del 2019.
Es calcularan els costos directes per incidència resolta, les ratis mitjanes i incrementals així com la opció més cost-efectiva.

PRESCRIPCIÓ DE PSICOFÀRMACS EN ELS PACIENTS MAJORS DE 65 ANYS EN LA DIRECCIÓ D?ATENCIÓ PRIMÀRIA METROPOLITANA NORD

  • PI: Mireia Massot Mesquida
  • Duration: 2021-2022
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Hipòtesi:
Hi ha una sobreutilització de psicofàrmacs en la població major o igual a 65 anys.

Objectiu general:
Descriure l’ús dels següents psicofàrmacs: antipsicòtics (grup ATC N05A); ansiolítics i hipnòtics (N05B-N05C); antidepressius (N06A); fàrmacs per la demència (N06D) i citicolina (N06BX06); i metilfenidat (N06BA04) en pacients majors o igual de 65 anys en la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord (DAP MN).

Objectius secundaris:
– Conèixer la prevalença diferenciada per edat (65-74 anys, 75-84 anys i majors o igual 85 anys), sexe, institucionalització, PCC i MACA.
– Conèixer la prevalença per grup terapèutic i principi actiu global i estratificat.
– Conèixer els diagnòstics i trastorns de conducta associats a la prescripció de psicofàrmacs: demència o deteriorament cognitiu, malaltia de Parkinson, diagnòstics de trastorn mental, trastorn mental sever (TMS) amb seguiment a Salut Mental, o sense diagnòstic.
– Conèixer les combinacions de psicofàrmacs en la població d’estudi.
– Conèixer la utilització dels psicofàrmacs en funció de les següents variables: Grups de Morbilitat Ajustats (GMA), Escala de Deteriorament Global de Reisberg (GDS), Índex de Barthel, Qüestionari de Pfeiffer, Mini Mental State Examination (MMSE), Escala de Depressió geriàtrica de Yessavage, Escala de Lowton y Brody.
– Conèixer les diferències per territori dels diferents Serveis d’Atenció Primària (SAP).

Disseny estudi
Estudi observacional descriptiu transversal, poblacional.

QUÈ OPINEN ELS PACIENTS I PROFESSIONALS SOBRE LES CAUSES D?INFRADIAGNÒSTIC DE LA MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA. UN ESTUDI QUALITATIU.

  • PI: Eulàlia Borrell Thió, Susana Erazo Aliatis, Susana Erazo Aliatis
  • Duration: 2021-2024
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Conocimientos, actitudes y prácticas de enfermeras respecto al Covid-19

  • PI: Josep Maria Manresa Domínguez
  • Duration: 2021-2024
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Antecedentes:
La pandemia Covid-19 es un problema de salud pública a nivel mundial, siendo un tema poco conocido para la población general y los profesionales de enfermería hasta el momento, hecho que podría afectar a la aceptación de una futura vacuna frente a Covid-19.

Hipótesis:
Al menos un 20% de los profesionales de enfermería tendrá deficiencias en conocimientos sobre Covid-19. El 50% de los participantes preferirá esperar a vacunarse frente a Covid-19.

Objetivo:
Conocer la información y fuentes de obtención sobre el Covid-19, así como el conocimiento sobre las prácticas preventivas y la actitud ante la vacunación frente a Covid-19 de los profesionales de enfermería.

Metodología:
Estudio transversal realizado mediante cuestionario online a partir de la plataforma REDCap. Se invitará a responder a todo el colectivo enfermero del Hospital Universitario Vall d’Hebron y de atención primaria perteneciente a la Región Sanitaria Metropolitana Norte de Barcelona. El instrumento consiste en un cuestionario ad hoc, auto-administrado y presenta cinco partes: datos sociodemográficos y de actividad laboral, experiencia relacionada con el Covid-19, conocimientos, fuentes de información y actitud de vacunación frente al Covid-19.

Board of Trustees

Collaborators

Accreditations