Antecedents: La grip és una malaltia infecciosa molt prevalent i causa un número molt elevat de visites mèdiques i complicacions. Els nens són els principals disseminadors de la grip i la millor manera de prevenir-la és mitjançant la vacunació. A Catalunya la pauta de vacunació antigripal actual inclou als nens majors de 6 mesos amb factors de risc. A partir de la temporada 23/24 la vacunació antigripal s’inclourà dins del calendari de vacunacions sistemàtiques pels menors de 5 anys.
Hipòtesi: La implementació de la vacunació antigripal en menors de 5 anys provocarà una disminució del nombre d’infeccions i complicacions per grip tant en adults com en infants.
Objectius: Determinar si la implementació de la vacunació antigripal en menors de 5 anys produeix una disminució d’infeccions i complicacions per grip en infants i adults. Estudiar l’opinió de les famílies en relació a la vacunació antigripal.
Metodologia: Estudi multicèntric descriptiu retrospectiu amb talls transversals anuals de la població adulta i pediàtrica de la Catalunya Central. S’estudiaran tots els diagnòstics per grip registrats als centres d’atenció primària gestionats per l’ICS de la Catalunya Central, així com les hospitalitzacions per grip registrades en els 4 hospitals de referència d’aquesta àrea entre Octubre de 2018 i Setembre de 2025. També s’estudiaran les taxes de vacunació antigripal infantil durant el mateix període de temps. Es realitzarà un estudi comparatiu de les infeccions i complicacions per grip i taxes de vacunació antigripal entre les temporades prevacunals (2018/19-2022/23) i post-vacunals (2023/24-2024/25). Durant la campanya de vacunació antigripal 23/24 es realitzarà una enquesta a les famílies que acudeixin a la revisió del nen sa per conèixer la seva opinió en quan a la vacunació antigripal.
Resultats esperats: Disminució del nombre de diagnòstics i hospitalitzacions per grip tant en adults com en infants i augment de les taxes vacunals en pediatria.

Antecedents: Nombrosos metaanàlisis proporcionen evidència creixent que la fibril·lació auricular (FA) s’associa, a més de amb ictus, amb deteriorament cognitiu i demència.
Hipòtesis/pregunta d’investigació: L’ús combinat de monitoratge cardíac (MC), ecocardiografia, biomarcadors i imatge per ressonància magnètica (IRM) mostrarà l’associació entre alt risc de FA, ictus silents i deteriorament cognitiu, millorant la seva
detecció i abordatge precoç.
Objectiu Principal: Determinar l’impacte, en pacients d’alt risc, de la combinació de dispositius de MC, biomarcadors, IRM, i ecocardiografia en l’avaluació del risc i diagnòstic de FA, ictus i deteriorament cognitiu.
Metodologia: Seguiment (dos anys) de cohort de persones entre 65-85 anys, alt risc de FA i ictus (sense diagnòstic previ), sense deteriorament cognitiu, mitjançant ecocardiografia, biomarcadors i IRM basals, MC (basal i a l‘any), i valoració clínica semestral, registrant-se nous diagnòstics (FA, ictus i deteriorament cognitiu), canvis clínics i terapèutics.

Antecedents:
Les demències és un problema de salut pública emergent i n’és imprescindible la seva prevenció, essent tot un repte sanitari.
Hipòtesi:
– La variació del risc cardiovascular s’associa a la incidència de demència.
– Els determinants socials de la salut influencien en el risc d’incidència de demència.
Objectius generals:
– Determinar la variació del risc cardiovascular durant el període de seguiment sobre la incidència de demència, diferenciant entre malaltia d’Alzheimer i demència vascular, en població general a partir de 50 anys sense antecedents de malaltia vascular.
Objectius específics:
– Analitzar la interacció dels determinants socials de la salut (obesitat, país naixement, estrat socioeconòmic i gènere) en l’associació del risc cardiovascular i la incidència de demència.
Metodologia: estudi de cohort retrospectiva
Determinacions: a partir de les dades registrades al SISAP, s’analitzarà el nivell i la variació al llarg del temps del risc cardiovascular (equació REGICOR) en relació a la incidència de demència i com aquesta és influenciada per alguns
determinants de salut específics
Anàlisi estadística: depenent del tipus de variable que es determini, es realitzarà l’anàlisi estadístic pertinent.
Resultats esperats: comprovar que reduint el risc cardiovascular, es redueix la incidència de demència, a més d’observar les diferències de risc en persones amb situacions socials desfavorables.
Aplicabilitat i Rellevància:
La demència afecta a més de 55 milions de persones en el món. El 40% dels casos es poden prevenir. La intervenció sobre els factors de risc que la causen és més que necessària per evitar-ne les conseqüència nocives en tots els àmbits.

Antecedents:
Adolescent obesity is a global concern, with Spain leading the rates in Europe, particularly in urban lower-income areas. Understanding food environments’ impact on adolescents’ overweight and obesity is essential to combat related chronic diseases. Policies and strategies are required to address obesogenic environments.
Hipòtesis:
Unhealthy food environments in low socioeconomic status urban areas of Catalonia significantly contribute to children and adolescent overweight and obesity in adolescence over time, with healthcare professionals and policy-makers capable
of identifying and prioritize effective prevention strategies.
Objectius:
To explore and establish the association between unhealthy food environments of children and adolescents living in low socioeconomic status urban areas of Catalonia, and overweight and obesity over time, with the aim of informing prevention strategies and public health policies.
Metodologia:
This retrospective cohort study will evolve children and adolescents, assigned to a catalan Health Institute (ICS) primary care centre. Data will be obtained from the Information System for Research in Primary Care (SIDIAP) in Catalonia. Unhealthy Food Facility Density (UFFD) variable will be estimated by census tract at the project’s start. Overweight and obesity risk per interquartile range increase in UFFD will be assessed using Cox proportional hazard models. Community-based participatory research utilizing concept mapping will be employed.
Determinacions:
Body Mass Index (BMI), Unhealthy Food Facility Density per square kilometre (UFFD), sex, age, area of residence, Deprivation index (MEDEA), perspectives and insights.
Anàlisi estadística:
SPSS Statistical Software will be used, applying COX proportional hazards models.
Concepts and ratings will be analysed via Concept System Incorporated software.
Resultats esperats:
It’s expected to find a positive association between UFFD and children/adolescents’ overweight/obesity risk over time, especially in disadvantaged/deprived areas. Effective prevention strategies around children/adolescents’ obesogenic food environments will also be identified and prioritized.
Aplicabilitat i Rellevància:
This study addresses a significant public health concern and offers the potential to inform interventions aimed at reducing children and adolescents’ obesity in urban environments.

Antecedents: L’associació entre la prevalença i incidència de patologia mental i els DSS ha estat extensament estudiada. En canvi, trobem menys evidència sobre l’ impacte dels DSS en les persones amb patologia mental.
Hipòtesis: Els DSS influeixen en la salut dels adults amb patologia mental atesos en AP a Catalunya.
Objectius: (1 i 2) Avaluar l’impacte dels DSS en pacients amb ansietat, depressió i TMS. Secundàriament, (3) descriure la prevalença i incidència de patologia mental i (4) determinar el consum de psicofàrmacs per regions geogràfiques de
Catalunya; (5) comparar els resultats amb altres comunitats autònomes.
Metodologia: Estudi observacional longitudinal combinant la història clínica electrònica (HCE) de Catalunya obtinguda del sistema d’informació per al desenvolupament de la recerca en Atenció Primària (SIDIAP) i indicadors socioeconòmics de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). S’inclouran adults amb episodis actius de patologia mental en l’HCE atesos en AP entre els anys 2018-
2022.
Determinacions: Total d’ingressos i assistència a urgències hospitalàries, de defuncions i d’incapacitats temporals per qualsevol causa. Prevalença i incidència d’ansietat, depressió, TMS i nombre total d’analgèsics i de psicofàrmacs segons àrea geogràfica.
Anàlisi estadística: (a) Anàlisi de regressió de Cox, amb variable dependent dicotòmica (morbiditat hospitalària, morts per qualsevol causa, IT per qualsevol causa). Càlcul de la raó de taxes crua i per edat, sexe i comorbiditat.
Aplicabilitat i Rellevància: Determinar diferències en l’impacte dels DSS entre àrees geogràfiques. Identificació de poblacions vulnerables.

The purpose of the project is to gain knowledge of sickness absence patterns evolution among individuals with a history of mental health disorders in adolescence, and what are the key social determinants (including sociodemographic, socioeconomic, and lifestyle factors) influencing these patterns. Furthermore, how age and gender intersect shape these associations, and what underlying mechanisms contribute to these relationships. In this sense the idea is to know if there are barriers of facilitators to have access to sickness absence and if people even having access incur in sickness presenteeism (working while being ill). The three main objectives (corresponding to three studies) are:

– To identify and characterize sickness absence patterns of people with a prior mental health disorder in adolescence.

– To investigate the impact of social determinants (i.e., sociodemographic, socioeconomic, lifestyle factors) on the course of sickness absence (i.e., sickness absence trajectories).

o An intersectional perspective will be considered by exploring the interaction of age and gender in shaping these associations.

– What are the barriers and facilitators influencing access to sickness absence among people with a prior mental health disorder in adolescence?