Introducció
Un diagnòstic de salut comunitari és un procés l’objectiu del qual és identificar les necessitats i problemes de salut d’una comunitat amb la participació activa d’aquesta. Aquest diagnòstic cal que inclogui dades objectives, com les sociodemogràfiques, i subjectives. resultat de la percepció dels ciutadans sobre les seves necessitats i els recursos que tenen per cobrir-les. Es considera la metodologia qualitativa la idònia per a captar aquesta informació subjectiva.
Objectius
Explorar, des d’una perspectiva socioconstructiva, com afecta a la salut dels veïns i veïnes del barri de la Florida-Les Planes el fet de viure en ella.
Metodologia
Estudi qualitatiu mitjançant grups focals.
Població d’estudi: Població de les ABS Florida Nord i Sud que compleixi els criteris d’inclusió de l’estudi, mostri interès per participar-hi i pugui aportar diversitat discursiva.
Recollida de dades: Grups focals de 10-12 participants que visquin en el barri. Es dividiran per franges d’edat (16-30, 30-65, >65 anys) i es realitzaran sessions de 90 minuts, en base a una entrevista semiestructurada que els participants hauran de respondre fins la saturació de la informació. Les entrevistes seran gravades en càmara de vídeo i es transcriuran. Posteriorment, es farà una anàlisi del contingut mitjançant la tècnica de triangulació de l’investigador, amb lectura per dos investigadors diferents.
Resultats i discussió: (quan correspongui, d’acord amb el marc teòric del equip de investigació)
Rellevància
Es considera fonamental la recollida de dades qualitatives sobre les necessitats que perceben els veïns i veïnes del barri de la Florida-Les Planes, ja que la detecció pot afavorir el disseny d’intervencions comunitàries per part dels professionals l’ABS Florida Nord i Sud.

Objectius: Avaluar la situació biopsicosocial i el dol migratori de les persones migrades nouvingudes als barris del Carmel i Bon Pastor.
Metodologia: estudi observacional, transversal, descriptiu i analític, a l’àmbit d’atenció primària de salut.
La seva població d’estudi seran les persones migrades assignades a l’àrea d’atenció del CAP de Bon Pastor i del Carmel des del març del 2022 al desembre del 2023 procedents de les àrees geogràfiques de: Magreb, Llatinoamèrica, Ucraïna i Indostan.
Una mostra aleatòria de 307 individus és suficient per estimar, amb una confianc¸a del 95% i una precisio´ de +/- 5 unitats percentuals, un percentatge de dol migratori que es preveu que sigui al voltant del 50%. S’estratificarà per gènere i els 4 grups geogràfics d’origen, formant 8 grups d’aproximadament 40 individus cadascun.
Els professionals de referència aniran trucant seguint l’ordre aleatori dels llistats de nous assignats als centres participants per explicar l’estudi i demanar si volen participar, si és així es programarà una entrevista presencial on se’ls demanarà que signin el consentiment informat i se’ls entregarà els qüestionaris per omplir al mateix moment. La recollida de dades serà a través de l’entrevista presencial amb qüestionaris traduïts a les llengües d’origen (urdú, ucraïnès, àrab i espanyol) i consulta ecap.
Determinacions:
Les variables del nostre estudi inclouen: edat, gènere, país d’origen, barrera idiomàtica, situació socioeconòmica (nivell d’estudis, convivents, presència d’unitat familiar a la província de Barcelona, tipus de vivenda, motiu de la migració, situació legal, professió al país d’origen, situació laboral actual i professió actual), utilització de serveis socials, utilització de serveis sanitaris, qüestionari de benestar emocional, escala de suport social, escala de dol migratori, salut auto percebuda actual i comparada amb aquella que tenia abans de la migració.
Aplicabilitat i rellevància:
Avaluar la situació biopsicosocial de les persones migrades nouvingudes a les àrees d’atenció primària del Carmel i Bon Pastor ens permetrà descriure i identificar quines són les necessitats d’aquesta població i poder prioritzar intervencions que ens ajudin a millorar la seva situació global.

La incidencia de infecciones de transmisión sexual está en aumento en menores de 25 años principalmente por una baja percepción de riesgo de contraerlas y aceptabilidad de realizar las pruebas, a pesar de que en muchos casos se trata de población con alto riesgo. Esto justifica las recomendaciones internacionales y nacionales, de realizar un cribaje de ITS en personas asintomáticas para cortar la vía de transmisión y complicaciones a largo plazo, a pesar de que hay controversia en cuanto a su coste-eficiencia.
El objetivo principal es describir la percepción de riesgo de ITS en la población de 16 a 25 años, y la aceptabilidad de las pruebas de ITS en la misma. Como objetivos secundarios cuantificar el cribado de clamidia y gonococo, describir las características de las pruebas realizadas y relacionarlas con la percepción de riesgo de la muestra.
Para ello se realizará un estudio descriptivo transversal. La selección de los participantes se realizará en las consultas de las investigadoras entre diciembre de 2023 y abril de 2024. Se ha estimado una muestra de 170 individuos para su adecuada realización. Se recogerán variables demográficas además de las principales y secundarias del estudio y se almacenarán los datos de manera confidencial y anónima. Como limitaciones: el tipo de muestreo, la posible no representatividad de la población atendida,
el sesgo de información tratándose de un tema expuesto a prejuicios, y la posibilidad de la
presencia de familiares durante la entrevista.

La inseguretat residencial engloba aquelles situacions de risc legal o econòmic relacionades amb l’habitatge, que dificulten o impedeixen l’accés a un habitatge digne i estable. Aquesta mancança repercuteix en la salut mental, física i comunitària de les persones afectades, i ho fa condicionada segons els diferents eixos de desigualtat. Concretament a la ciutat de Barcelona, Ciutat Vella esdevé un dels districtes on la problemàtica de l’habitatge té més impacte en les persones i la seva salut.
L’objectiu del present estudi és descriure els problemes de salut que presenten les persones en situació d’inseguretat residencial i les estratègies de resiliència comunitària que han desenvolupat davant d’aquesta adversitat. Es tracta d’un estudi qualitatiu amb una metodologia exploratòria mitjançant entrevistes individuals i grups focals en població dels barris Raval i Gòtic. Els participants en l’estudi són persones en situació d’inseguretat residencial i, alhora, involucrades en iniciatives comunitàries. Des de l’equip investigador, es contactarà amb entitats del barri per al reclutament de participants i se sol·licitarà la participació a persones ateses en els Equips d’Atenció Primària involucrats. En les entrevistes s’explorarà el contingut que l’equip de recerca pretén investigar i es gravarà en àudio per a una posterior transcripció i anàlisi categoritzat.
Amb els resultats obtinguts, ordenats i classificats per ser interpretables, pretenem esbrinar quines són les característiques de la població estudiada a més de reconèixer a partir de les seves opinions, quina ha estat la seva experiència en la inseguretat residencial i com els han servit les estratègies de resiliència comunitària per fer-li front a la mateixa.

Introducció: Viure sol, sense cap familiar, és habitual a la nostra societat i afecta, sobretot, la població gran. L’objectiu d’aquest estudi és veure si aquesta solitud (viure sense cap familiar a casa) influeix en els paràmetres de control de la hipertensió arterial (HTA) i la diabetis mellitus tipus 2 (DM II).
Material i mètodes: Estudi transversal d’una mostra de pacients de més de 75 anys del CAP Besòs assignats a un mateix metge i infermera de família amb diagnòstic de HTA i/o DM II. La mostra es dividirà en dos grups segons visquin sols o no. A cadascun d’aquests grups s’avaluarà el control de HTA, definit per xifres tensionals inferiors a 140/90 i de la DM II a partir dels nivells
d’hemoglobina glicosilada inferiors al 8%. Es compararan els percentatges de pacients amb bon o mal control de cada malaltia segons visquin sols o no.
Per conèixer el control de la HTA i la DM II, es recolliran les dades de la pressió arterial sistòlica i diastòlica i hemoglobina glicosilada des del gener del 2020 fins a l’octubre del 2022 registrades en la història clínica dels pacients. Els professionals d’atenció primària de referència dels pacients seran els que validaran si el pacient viu sol o acompanyat per un familiar.

La Insuficiencia cardiaca con fracción de eyección disminuida es un problema de salud importante y con un tratamiento establecido.
Objetivos: Valorar tratamiento farmacológico y adherencia terapéutica en pacientes con diagnóstico de IC con fracción de eyección del ventrículo izquierdo (FEVI) reducida (FEVI < 40%) (IC-FEr) y ligeramente reducida (41-49%) (IC-FElr), según lo establecido en la guía clínica ACC/AHA/HFSA del 2022. Específicos: 1- Estudiar la calidad de vida y percepción de salud de los pacientes con diagnóstico de IC-FEr e IC-FElr mediante aplicación del cuestionario de Minnesota. 2- Analizar diferencias por género en la estrategia terapéutica, adherencia y calidad de vida, asi como la utilización de servicios sanitarios de pacientes con IC-FEr y (IC-FElr). 3- Comparar según los niveles de fragilidad las diferencias en la estrategia terapeutica, adherencia, calidad de vida y utilización de servicios de pacientes con IC-FEr y (IC-FElr). 4. Describir barreras y facilitadores que los pacientes consideran relevantes para el seguimiento y estrategia terapéutica.

Los estudios actuales sugieren que la prevalencia del trastorno de insomnio crónico en España se ha más que duplicado en los últimos 20 años, con un aumento de casi el 47%.
Objetivo principal: Describir la calidad del sueño y las características asociadas al insomnio crónico en la población de dos áreas básicas de salud y compararlas con las características de la población sin insomnio.
Para ello tomando en cuenta la Clasificación Internacional de los Trastornos del Sueño pretendemos realizar un estudio transversal en población con insomnio, estratificado por edad, sexo y con grupo control sin diagnóstico, durante el periodo comprendido entre el año 2023-2024.
Recogeremos las variables: Índice de calidad de sueño de Pittsburgh, Índice de severidad del insomnio, Variables sociodemográficas, Hábitos tóxicos y estimulantes, Antecedentes patológicos, Historia del sueño (Tiempo de evolución, Tipo de insomnio), Medicación, Hábitos de higiene del sueño, Actividad física: Brief Physical Activity Assessment Tool , Uso de pantallas: escala adaptada de Mineshita et al (2021), Problemas de salud mental asociados: Depresión: Patient Health Questionnaire (PHQ-9), Ansiedad: Generalized Anxiety Disorder 7-item scale.
Procedimiento de muestreo: Aleatorio estratificado por edad (<30, 30-59, >=60 años) y sexo, en grupo con insomnio registrado y grupo sin insomnio registrado. Se hará llegar a cada profesional de referencia los listados de pacientes asignados a los centros participantes que cumplan criterios de inclusión, extraídos del ecap por la Unidad Técnica. Los profesionales de referencia irán llamando siguiendo el orden aleatorio para explicar el estudio y preguntar si quieren participar, si es así se programará una entrevista presencial donde se les pedirá que firmen el consentimiento informado y se les administrará los cuestionarios para cumplimentar en ese mismo momento, con consulta de historia clínica también.
Análisis descriptivo mediante frecuencias en les variables cualitativas y medias en las cuantitativas, y bivariado, comparación de medias mediante T de Student, y proporciones mediante el chi-cuadrado.
Aplicabilidad: Conocer mejor los aspectos relacionados con el insomnio nos permitirá mejorar su abordaje.

Valoración de una formación dirigida a cuidadores principales de pacientes con enfermedad crónica avanzada; estudio piloto de intervención comunitaria no aleatorizado.

Antecedentes: La hipertensión arterial (HTA) sigue siendo el principal factor de riesgo cardiovascular. Las conductas de autocuidado son la base para su control y para la prevención de complicaciones. Uno de los factores que afectan a las conductas de autocuidado es el género, sin embargo, de momento no existen programas de educación para la salud que tenga en cuenta el enfoque de género.

Pregunta de investigación: ¿Cómo afecta el género a las conductas de autocuidado en personas diagnosticadas de hipertensión arterial?

Objetivo
Identificar diferencialmente según género los procesos psicosociales, factores de riesgo/protectores asociados a las conductas de autocuidado en pacientes diagnosticados de hipertensión arterial a partir de la información obtenida de los propios pacientes y de los profesionales de salud.

Metodología: Estudio cualitativo con enfoque de investigación-acción mediante realización de grupos focales.

Variables:
1. Pacientes: variables sociodemográficas, creencias, conocimientos, autocontrol, autoeficacia, factores/facilitadores respecto las conductas de autocuidado, sentimientos, unidad de convivencia, actividad laboral, labores domésticas, cuidados a otros y otras obligaciones diarias, apoyo social.
2. Profesionales de salud:
a. Relacionadas con los pacientes: creencias, conocimientos, factores barreras/facilitadores según género de los pacientes detectados por los profesionales de la salud, percepción de los recursos y apoyo social en función de género de los pacientes;
b. Relacionadas con la práctica profesional: percepciones de la atención a los pacientes en función de género desde la perspectiva de los profesionales de salud, áreas de mejora y estrategias, percepción de formación existente y aplicación en la práctica clínica.

Análisis de datos: Se realizará la transcripción de las entrevistas y se realizará la codificación de las transcripciones, asignando etiquetas o códigos a las partes relevantes de los datos. El análisis del contenido se realizará mediante el software Atlas. Ti 8.

Resultados esperados: Establecer los determinantes diferenciales según género que afectan a las conductas de autocuidado de los pacientes con hipertensión arterial de acuerdo con la información obtenida de los pacientes y profesionales de la salud.

Aplicabilidad y relevancia: En base a los datos emergidos de este estudio, se diseñará un programa de educación para la salud con enfoque de género para promover las conductas de autocuidado en pacientes con hipertensión arterial. Esto permitirá realizar intervenciones para la salud más equitativas y eficaces según género.

El dolor és un dels motius de consulta més freqüents a l’Atenció Primària, estant relacionat en més del 50% dels casos amb el DCNO (dolor crònic no oncològic). El maneig del dolor des d’Atenció Primària, es basa actualment en alguns protocols i algoritmes com és l’escala analgèsica de la OMS, publicada al 1996, i encara vigent avui en dia. Dins d’aquesta, cal fer especial menció als opioides, els quals representen el segon i tercer esglaó. En l’àmbit de l’Atenció Primària, s’ha vist un augment del consum d’opioides, sobretot d’opioides dèbils en els darrers anys, concretament de tramadol, representant un 68,21% del total de prescripcions d’opioides.
L’objectiu d’aquest estudi és posar de manifest la situació actual del consum de risc de tramadol en el context de tractament pel dolor crònic no oncològic i com a utilitat psicoactiva fora de prescripció mèdica.
En aquest projecte es realitza un estudi observacional descriptiu on es pretén avaluar la prescripció de tramadol pel tractament del dolor crònic no oncològic per part de l’Atenció Primària, essent la hipòtesi d’aquest estudi demostrar un increment sostingut en els últims 5 anys en la regió de la Catalunya Central. L’objectiu primari és doncs, quantificar i caracteritzar la prescripció de tramadol en la població descrita. A més, s’avaluen altres aspectes com la prevalença, les indicacions, la dosi, el cotractament i els efectes adversos relacionats amb l’ús de tramadol.
Si els resultats són els que s’esperen, permetrà oferir una nova actualització en el maneig del dolor des de l’atenció primària, i d’aquesta manera podrem aportar mesures específiques per tal de reduir el sobre ús del tramadol.