Antecedents: Durant l’última dècada s’ha observat un creixement abrupte de les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) al nostre país i Europa. Les ITS, representen un dels principals problemes de salut pública generant altes càrregues de morbimortalitat sobretot en dones en edat fèrtil. Donada la seva naturalesa majoritàriament asimptomàtica, el diagnòstic i tractament precoç en l’embaràs és essencial per prevenir la infecció perinatal. Les dades de prevalença en embarassades i l’evidència que descriu l’associació de les ITS amb esdeveniments adversos en la mare, fetus i / o infants a nivell poblacional són escassos, així com, el cost-efectivitat de programes de cribratge d’altres ITS que no s’inclouen en els protocols de cribratge de l’embaràs actuals. Objectius: estimar la prevalença d’ITS i coinfecció durant l’embaràs mitjançant el cribratge de set microorganismes causants d’ITS, així com, els factors associats a aquestes infeccions, la seva associació i incidència d’esdeveniments adversos en l’embaràs, fetus o infants i la determinació del cost-efectivitat del seu cribratge. Mètodes: estudi longitudinal de cohorts de 1000 dones embarassades durant el primer trimestre de gestació. Es realitzarà el cribratge de 7 ITS a partir de d’exsudat vaginal i es realitzarà un seguiment al llarg de l’embaràs. S’extrauran dades sociodemogràfiques i conductuals a partir d’una enquesta epidemiològica basal i dades clíniques i de seguiment de l’embaràs, part, puerperi i del nounat a partir d’extraccions de l’eCAP. Es realitzarà un anàlisis de cost-efectivitat tenint en compte els costos del cribratge, tractament i seguiment, costos d’esdeveniment advers i com a mesura d’efectivitat principal s’empraran els anys de vida guanyats. Es realitzaran les anàlisis estadístiques pròpies de les dades generades (prevalença, reinfecció, mitjanes, OR) a partir del programa estadístic R. Totes les bases de dades i mostres biològiques es tractaran de forma anònima per tal de garantir la confidencialitat d’acord amb la normativa vigent en protecció de dades. Aplicabilitat i rellevància: aportar eficiència al sistema sanitari i promoure i millorar la salut materno-infantil, mitjançant el diagnòstic precoç d’infeccions altament prevalents al nostre entorn. Esperem que els resultats obtinguts, proporcionin un important avenç en la generació d’informació, fins ara no present al nostre país, no només en la prevalença d’ITS en gestants, sinó també en relació a l’associació d’esdeveniments adversos generats per les mateixes.
Per tant, les dades generades serviran per a la millora en la prevenció, diagnòstic i tractament de les ITS en la dona i en les activitats de promoció de la sanitat pública i els serveis de salut que podran contribuir a la reducció de l’impacte d’aquestes infeccions a la despesa pública.

La declaració d’un brot epidèmic en el mòdul 5 del Centre penitenciari Puig de les Basses de Figueres (CPPB) ? el 24 de desembre de 2020, va comportar l’aïllament d’aquest mòdul durant 1 mes, amb el resultat de 41 persones positives. L’enfocament sanitari de la situació, mancat d’experiència col·lectiva per fer front a la crisi sanitària, va generar la necessitat d’elaborar protocols d’actuació en continua revisió 2-13-16-17-18.
L’epidèmia va suposar un trencament de l’ordre establert i van aflorar mancances, dificultats d’organització i coordinació, descontentament, queixes i enfrontaments. Comprendre el significat d’aquesta experiència, que permeti generar recomanacions de millora en la pràctica clínica, només és possible mitjançant el significat d’allò que és individual, a través de la visió dels qui ho han viscut. Per aquest motiu les experiències de vida dels pacients durant aquest període són el marc d’estudi d’aquest projecte que abordarem amb un enfocament metodològic de caràcter qualitatiu i fenomenològic i emprant la tècnica d’entrevistes en profunditat

Des de l’inici del segle XXI la violència laboral a l’àmbit sanitari ha anat en augment. Actualment representa el 25% de violència laboral i per tant, el personal sanitari es considera un col?lectiu de risc. (1) L’evidència actual mostra dades rellevants i determina que violència rebuda per part dels usuaris genera insatisfacció laboral i burnout als professionals.(2) Es considera la violència interpersonal un problema de salut pública de preocupació prioritària i en el sector sanitari, un risc laboral.(3) El col?lectiu sanitari disposa de polítiques de prevenció establertes a nivell estatal i autonòmic per reduir la incidència i oferir protecció laboral.(4) No hi ha estudis recents fets a la ciutat de Girona que analitzin la situació actual de la problemàtica en qüestió. L’objectiu d’aquest estudi és estimar la prevalença de violència física i no-física de baixa-moderada i alta intensitat dels usuaris en vers al personal d’infermeria i medicina dels centres d’atenció primària de la ciutat de Girona i la seva relació amb les característiques sociodemogràfiques i laborals dels participants d’estudi. Partint d’una mostra de 177 professionals d’infermeria i medicina, es recolliran dades de freqüència d’exposició a actituds violentes per part d’usuaris i dades sociodemogràfiques i laborals dels professionals. Utilitzant el programa estadístic SPSS s’analitzaran les dades obtingudes. La realització d’aquesta investigació permetrà conèixer la magnitud actual del problema i establir si són necessàries modificacions en els protocols de prevenció per garantir la protecció del personal d’infermeria i medicina dels centres d’atenció primària de Girona. ?????

A Catalunya s’ha estimat que l’any 2019, 32000 persones viuen infectades pel VIH amb una taxa d’incidència per al mateix d’any de 6,1 casos per cada 100000 habitants. Tot i que als darrers anys el nombre de nous diagnòstics de VIH s’ha mantingut estable, per a la resta d’infeccions de transmissió sexual (ITS) s’observa una tendència a l’augment amb un increment interanual del 37%.
Les dades de vigilància tant del VIH, la SIDA com de les ITS, proporcionen informació adequada basada en l’evidència per a la planificació d’intervencions per a reduir la propagació, la morbiditat i la mortalitat d’aquestes infeccions. Gran part dels diagnòstics d’aquestes infeccions provenen de l’atenció primària (AP) i son els professionals de salut de l’AP, claus en la promoció del cribratge i diagnòstic del VIH i les ITS. És en aquest marc que es planteja el projecte amb l’objectiu de reforçar i ampliar els sistemes d’informació actualment disponibles per al coneixement de l’epidemiologia de les ITS i de la infecció pel VIH/SIDA en l’àmbit de l’Atenció Primària i monitoritzar el diagnòstic del VIH i la incidència d’ITS a l’AP com a peça clau com a font d’informació per a la vigilància epidemiològica.

En els darrers anys, nombrosos estudis epidemiològics han demostrat que els pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2) tenen el doble de risc de desenvolupar deteriorament cognitiu lleu (DCL) i Malaltia d’Alzheimer (MA) en comparació amb la població no diabètica equiparada per edat. Això representa un greu problema sociosanitari, a més a més, el tractament i l’atenció hospitalària i ambulatòria de la DM i les seves complicacions s’associen a una important despesa econòmica per als sistemes de salut, sent en 2015 el 12% del total de la despesa sanitària mundial i el 9% del total de la despesa sanitària a Europa. Les demències, com també passa amb la DM, estan associades a importants càrregues socioeconòmiques, representant el cost sanitari en 2015 del 1,1% del PIB mundial. Per afrontar aquesta problemática es necessita en aquest grup poblacional intervencions orientades a la detecció precoç i al abordatge inicial del deteriorament cognitiu, sent l’àmbit d’atenció primària (AP) idoni per la seva accessibilitat, proximitat i perspectiva longitudinal. Per això es proposa la realització d’un estudi pilot per avaluar l’eficàcia d’implementar un cribratge anual de demències i deteriorament cognitiu lleu, mitjançant tests neurocognitius validats, en pacients DM2 en l’àmbit d’AP.

HIPÒTESIS PRINCIPAL: La instauració d’un programa de cribratge es efectiu per a la detecció precoç de deteriorament cognitiu no conegut en pacients amb DM 2 en AP.

OBJECTIU PRINCIPAL: Avaluar la major detecció de deteriorament cognitiu no conegut en pacients DM2 majors de 45 anys en AP, en front població general, mitjançant un programa de cribratge de deteriorament cognitiu.

METODOLOGIA: Estudi observacional descriptiu transversal. Es selecciona en el centre d’atenció primària Mas Font (Viladecans) 103 usuaris DM2 i 103 usuaris no diabètics entre 45 a 85 anys i sense antecedents de trastorns cognitius. Per a cada pacient inclòs en el GRUP A, s’inclourà un pacient en el GRUP B aparellat por edat i sexe. Amb l’objectiu d’avaluar el deteriorament cognitiu utilitzarem la bateria de tests neurocognitius en ambdós grups: Mini Examen cognoscitiu de Llop, Mont-real Cognitive Assessment, Escala de Barthel i Escala de Goldberg.

Es tracta d’un estudi de viabilitat per veure si és factible realitzar un programa de sessions grupals per via telemàtica de fisioteràpia i d’intervenció psico-social per al tractament del dolor lumbar crònic en pacients que no han millorat amb el tractament conservador.

La enfermedad del coronavirus-2019 (COVID-19) ha surgido como una nueva pandemia. A medida que aumenta el número de casos, se ha constatado que muchos pacientes pueden desarrollar síntomas duraderos que pueden tener consecuencias incapacitantes. Muchos han sido los estudios o revisiones sobre el tratamiento y el conocimiento de las causas subyacentes en la fase aguda del SARS-CoV-2, por el contrario se desconoce en el COVID persistente y, hasta la fecha, no existe un tratamiento disponible.

El objetivo de este proyecto es generar evidencia sobre la caracterización clínica, biológica y el tratamiento del COVID-19 persistente. En una muestra de 100 pacientes reclutados del proyecto de ensayo clínico EsperanzaCOVID https://clinicaltrials.gov/ct2/show/NCT04695704, se pretende: a) Caracterizar los mecanismos implicados en los síntomas respiratorios persistentes (disnea con / sin tos); b) Caracterizar inmunológicamente Covid-19 largo: presencia de diferentes anticuerpos neutralizantes de interferón, diferentes variables inmunes (subpoblaciones linfoides, inmunoglobulinas y citocinas) e identificar vías de respuesta inmune activadas y c) Evaluar la presencia de SARS-CoV-2 en muestras de heces. y el impacto de las alteraciones de la microbiota entre pacientes con COVID-19 persistente y la posible restauración después del tratamiento con montelukast.

Puede contribuir a identificar posibles dianas terapéuticas y nuevos tratamientos para prevenir o reducir los efectos de los síntomas persistentes o para ayudar a la recuperación. Los resultados del estudio se implementarán rápidamente en las clínicas.

Desde diciembre 2019, un nuevo coronavirus (SARS-CoV-2) se ha extendido por todo el mundo, generando una pandemia que actualmente afecta a 53 millones de personas con alrededor de 1,2 millones de fallecidos. Dada la reciente aparición de su enfermedad (COVID-19) se desconoce todavía su historia natural. Las características de la enfermedad en el momento agudo han sido bien estudiadas, sin embargo, todavía se desconoce su evolución a largo plazo. Según la escasa literatura disponible, se calcula que un 10% de los pacientes diagnosticados padecerán síntomas persistentes. La Atención Primaria se considera un marco idóneo para analizar su evolución. Se diseña un estudio observacional ambispectivo para analizar la evolución clínica de los pacientes diagnosticados de COVID-19 tras 6 y 12 meses de la infección adscritos a un Centro de Atención Primaria (CAP) de Barcelona. Para ello se contactará telefónicamente con los pacientes diagnosticados de COVID-19 y se recogerán los datos clínicos de la enfermedad aguda y tras 6 y 12 meses de evolución. Además, se realizará un cuestionario telefónico para evaluar la calidad de vida y estado de salud tras la enfermedad. Se completará la información necesaria mediante los datos registrados en la Historia Clínica Compartida de Cataluña (HC3). Los resultados serán evaluados estadísticamente mediante análisis descriptivo. Se aplicará una regresión lineal múltiple y un análisis de MANOVA, ajustando las posibles variables de confusión.

Antecedents
El diagnòstic per ecografia de l’endometriosi profunda i de l’adenomiosi sovint és un repte en les consultes de ginecologia general del nostre entorn, fet que contribueix al seu retràs diagnòstic. Es tracta d’entitats amb alta prevalença i amb una important repercussió en la qualitat de vida. L’ecografia ginecològica en mans expertes té una alta sensibilitat i especificitat. És necessari optimitzar el procés diagnòstic de les pacients simptomàtiques que consulten a ginecologia.

Hipòtesis
Després d’una breu formació teòrica, es pot assolir ràpidament una precisió diagnòstica adequada per a la detecció de la presència d’endometriosi profunda i l’adenomiosi per ecografia en l’àmbit de ginecologia d’atenció primària.

Objectius
Avaluar la precisió diagnòstica assolida en les condicions de l’atenció ginecològica en l’àmbit d’atenció primària després d’una breu formació teòrica, en el diagnòstic per ecografia de l’endometriosi profunda i l’adenomiosi. Avaluar la corba d’aprenentatge després de la formació.

Metodologia
Estudi longitudinal prospectiu. S’inclouran les pacients que consultin a ginecologia de l’ASSIR per clínica suggestiva d’endometriosi pelviana. S’avaluarà la precisió diagnòstica de l’ecografia ginecòlogica en les condicions habituals de la pràctica clínica a l’ASSIR, comparant els resultats obtinguts amb una ecografia realitzada a posteriori per un operador expert amb preparació intestinal prèvia i ecògraf d’alta resolució. També s’avaluarà la corba d’aprenentatge per cada operador.

Antecedents:
Des del 2008, a Catalunya hi ha l’anomenada gestió de la demanda aguda en les consultes d’infermeria comunitària. Per la resolució d’aquests problemes, els professionals disposen de diverses guies assistencials on es suggereixen l’ús de medicacions d’acord amb la situació en la que es trobi el demandant. L’ús i la prescripció dels professionals d’infermeria és un fet recent a tot el món, provocant que hi hagi pocs estudis dedicats a saber quin és el coneixement, en la professió, amb relació als fàrmacs com de la medicació amb infermeria als diferents àmbits laborals.

Objectius:
L’objectiu principal de l’estudi és explorar el grau de coneixement de les medicacions utilitzades en les guies de pràctica assistencial de demandes espontànies dels professionals d’infermeria d’atenció primària de Barcelona Ciutat del servei d’ICS; altres objectius en relació al estudi són: comparar el nivell de coneixements en relació de la medicació entre els professionals d’infermeria amb titulació de graduació i els diplomats o ATS i també metgesses de família, pediatres i infermeres pediàtriques; explorar la formació envers la medicació que han realitzat els professionals d’infermeria en atenció primària, així com la influència de la periodicitat d’aquesta; comparar la percepció de la capacitat dels professionals d’infermeria per prescriure la medicació inclosa a les guies assistencials, amb el resultat final; conèixer la conformitat amb la medicació suggerida a les guies de pràctica assistencials entre els professionals d’infermeria.

Metodologia:
Estudi quantitatiu, exploratori i transversal. La mostra es farà amb tots els professionals d’infermeria i medicina tant d’adults com de pediatria de Barcelona Ciutat-tant fixes com suplents, amb més d’un any d’experiència clínica, i residents. S’utilitzarà com a recollida de dades un qüestionari propi, valorant aspectes importants de la medicació suggerida a les guies assistencials. L’anàlisi de dades es farà mitjançant el programa IBM SPSS Statistics Base 23.