Objetivos:
El objetivo principal de este estudio es estimar la duración real de la baja laboral tras sufrir un SCA. Como objetivos secundarios tenemos evaluar posibles factores asociados al tiempo de baja, como son la edad, diagnostico específico, edad, patología mental o toma de fármacos asociados a depresión o ansiedad.
Tras esto, se diseñarán y difundirán medidas dirigidas a poder disminuir la duración de estas (informe con un resumen de las recomendaciones de la literatura médica y administrativa después de sufrir un SCA). Después de esta intervención se determinará de nuevo de la duración de dichas bajas, nuevamente en el HUAV, en el mismo periodo del 2014 al 2015.

MATERIAL Y MÉTODOS:
Diseño: Estudio descriptivo retrospectivo, en el que se realizará una revisión, a través de la Historia Clínica de Atención Primaria (ECAP), de todos los pacientes de entre 18 a 65 años diagnosticados de SCA en la región sanitaria de Lleida, desde el 1 de enero del 2008 al 31 de diciembre del 2011, con baja laboral atribuida a CI (CIM10:I20-I25) y de la duración de la baja laboral causada por esta.Los pacientes serán seguidos durante todo el periodo de baja laboral hasta el momento de la baja, muerte o hasta un tiempo máximo de 18 meses.

Objetivo general
El objetivo general de este estudio es caracterizar las necesidades de atención complejas, considerando elementos de complejidad sanitaria y social, de personas con enfermedades crónicas en Atención Primaria.
Metodología
La metodología idónea para alcanzar los objetivos planteados se articula en un plan de trabajo en dos etapas:
? Primera etapa: a partir de los criterios de identificación PPAC, se establece la prevalencia poblacional de PCC y MACA y se caracterizan las necesidades complejas de atención de acuerdo a esos criterios
? Segunda etapa: a partir de una muestra representativa de la población de estudio, se caracterizan las necesidades complejas de atención utilizando instrumentos validados que evalúan las dimensiones contempladas por los criterios PPAC
4.1 Diseño del estudio
Estudio observacional transversal de base poblacional

Hypotesis
Hesperidin in Florida orange juice improves cardiovascular risk biomarkers in healthy individuals considered to be at increased risk for the development of CVD.
Objective
Primary objective
The primary objective is to compare the effect of different doses of hesperidin in 100% Florida orange juice on the reduction of systolic blood pressure when regularly or postprandially consumed.
Study general data
Randomized, placebo-controlled, double-blind and parallel-intervention trial (three arms).
Subjects
N=252 (84 subjects/arm) assigned to one 12-week period of dietary treatment with daily consumption

OBJECTIU. Conèixer la prevalença del risc de malnutrició de la població major de 65 anys no institucionalitzats
DISSENY. Estudi descriptiu transversal.
AMBIT: Centre d’Atenció Primària Camps Blancs, de Sant Boi de Llobregat
SUBJECTES Pacients adults majors de 65 anys atesos no institucionalitzats que signin consentiment informat.
Criteris d’exclusió: Deteriorament cognitiu sever (Test de Pfeiffer >7 punts), Patologia psiquiàtrica severa ( Esquizofrènia, trastorn bipolar, depressions majors greus i trastorns de personalitat, enregistrades en història clínica informatitzada (ECAP), Pacients amb algun tipus de malaltia terminal (expectativa de vida menor 1 any), Pacients inclosos dins del Programa d’Atenció domiciliaria (ATDOM), Institucionalització en Centres de Dia i/o residències,Dificultats amb l’idioma, Rebutjar participació.
Mida mostra: Diferents estudis indiquen un ampli ventall en quant a la prevalença esperada (23,9% a 57,5%), per això s’opta pel càlcul de la mida mostral a partir de la prevalença esperada de màxima incertesa.
A partir d’una prevalença esperada de risc malnutrició del 50%, risc alfa del 5%, risc beta del 20%, precisió del 5% i percentatge de pèrdues del 20% són necessaris incloure en el estudi 380 persones majors de 65 anys. Mostreig: Selecció aleatòria dels subjectes mitjançant programa informàtic
VARIABLES. Dependents: l’MNA (Mini Nutritional Assessment); independents: edat, sexe, convivència, nivell d’estudis, patologia associada, Test Cognitiu de Pfeiffer (Short Portable Mental Status Questionnaire (SPMSQ), Test Lawton & Brody, Activitats Instrumentals de la Vida Diària (AIVD), activitat física, hàbit tabàquic, consum alcohol.
RECOLLIDA DADES: Es convidarà als pacients a participar des de la consulta. Les dades seran recollides per infermeres de l’equip.
En cas de detectar-se risc de malnutrició o malnutrició establerta es contactarà amb el metge i infermera responsables del pacient per tal de instaurar les mesures correctores necessàries.
ANALISI: Es portarà a terme amb el paquet estadístic SPSS v18.0: La variable principal del estudi es conèixer la prevalença del risc de malnutrició en la població d’estudi. Es realitzarà estadística descriptiva amb mesures de tendència central i dispersió per variables quantitatives i percentatges amb interval de confiança del 95% per variables qualitatives.
S’analitzarà la relació de les diferents variables amb el fet de patir o no malnutrició i/o risc de malnutrició amb t-student o chi-quadrat, segons naturalesa de les variables i si les condicions d’aplicació ho permeten.
Es realitzarà anàlisi multivariant amb regressió logística, utilitzant com a variable depenent el patir o no malnutrició i/o risc de la mateixa.

PARAULES CLAUS: malnutrició, riscos per la salut gent gran, població no institucionalitzats.

– Objetivos
Descubrir variaciones genéticas asociadas a la protección frente a la infección por VHC mediante estudios de asociación génica.
– Métodos
5.1 Casos y controles.
En este estudio participarán los diferentes grupos de individuos:
1) Al menos 400 individuos seropositivos para el VHC que hayan sido atendidos en las consultas de la UGC de Enfermedades Infecciosas del Hospital Universitario de Valme y cuyas muestras están disponibles en la colección de muestras para investigación registrada (Ref ISCIII C.000311).
2) Al menos 400 individuos ENI al VHC. Estos serán definidos como individuos que sean, o hayan sido, usuarios de drogas parenterales y que hayan compartido material de inyección durante al menos 3 meses. Estos individuos serán seleccionados en aquellos centros de tratamiento a la drogadicción, centros penitenciarios y centros sanitarios que acepten participar en el estudio.
3) Datos genéticos de controles poblacionales. Con el objetivo de tener datos sobre la distribución genotípica en la población general de los polimorfismos que se asocien a la condición de resistente a la infección, se utilizarán datos genotípicos generados por nosotros en el seno de otros proyectos en muestras anonimizadas de 800 controles españoles. Estos datos han sido ya utilizados como controles
en diferentes estudios de asociación génica [18, 19].

Objetivo: Evaluar el riesgo de desarrollar Enfermedad de Alzheimer en pacientes expuestos a benzodiacepinas y/o inhibidores de la bomba de protones.
Diseño: Estudio de cohortes comunitario.
Participantes: Individuos de la Región Sanitaria de Lleida (Cataluña- España) y que tienen información sobre facturación de recetas del Sistema Nacional de Salud, que gestiona el Servei Català de la Salut (CatSalut) con asignación, tanto de médico como de Área Básica de Salud en dicha región, del 1 de enero de 2002 al 31 de diciembre de 2015.
Medidas: diagnóstico de Alzheimer, exposición a benzodiacepinas e inhibidores de la bomba de protones y dosis diaria definida (DDD).
Palabras clave: benzodiacepinas, inhibidores de la bomba de protones, Alzheimer, demencia.

DISEÑO DEL ESTUDIO

Para responder a la pregunta de investigación, se utilizará un diseño de exploración secuencial. Este diseño mixto está constituido por dos etapas, donde los resultados de la metodología empleada en la primera fase del estudio, en este caso la cualitativa (CUAL), contribuyen en el desarrollo de la segunda fase cuantitativa (CUAN). En este proyecto, ambas fases deben tener la misma relevancia para el desarrollo de una herramienta educativa dirigida a los profesionales sanitarios de AP. El uso de un diseño de metodología mixta se justifica en este protocolo porque la integración de ambas metodologías (CUAL y CUAN) se produce cuando los datos de la fase CUAL contribuyen a la construcción de la herramienta educativa.

Antecedents:Malalties cardiovasculars son primera causa mortal. La malaltia ateromatosa és principal causa, asimptomàtica inicialment. L’aparició i progressió estan associades a factors de risc (FRCV), incrementen el risc cardiovascular(RCV). Fins un 60% dels events cardiovasculars (ECV) són en persones amb RCV baix-moderat. Important realitzar diagnòstic precoç de malaltia arterial subclínica.
Hipòtesis:Ecografia vascular, població asimptomàtica risc cardiovascular baix-mitjà,
detecta prevalença de malaltia arterial i classificar-la.
Existeix associació entre malaltia arterial asimptomàtica-FRCV
Presència estenosi (EA) modifica maneig pacient.
Regicor-SCORE infraestimen RCV.
Objectius:Estimar prevalença EA i estadiatge en població asimptomàtica de risc baix-moderat amb algun FRCV:hipertensió, dislipèmia, obesitat, tabac o antecedents familiars de malaltia cardiovascular precoç.Avaluar associació,els canvis d’estadi EA en funció terapèutica. Avaluar associació EA-incidència ECV,comparant-ho amb els esperats per Regicor i SCORE.
Metodologia:Estudi observacional prospectiu multicentric,usuaris 45 -65 anys asimptomàtics amb RCV baix-moderat i amb algun FRCV. Seguiment 10 anys.
Determinacions:Presència placa d’ateroma i estadiatge amb ecografia vascular, edat, gènere, tabac, HTA, estil de vida, tractament farmacològic, AFECV, pes, IMC, ITB, PC, analítica, REGICOR, SCORE, ECV.
Anàlisi estadística:Estimarà la prevalença d’EA amb IC95%.Estimarà relació FRCV -existència EA i estadiatge a partir de models logístics uni i multivariants. Associació amb events cardiovasulars s’estimaran amb models de supervivència. Avaluació incidència en canvis en tractament
farmacològic,estils de vida, dieta i exercicis, de forma bianual usant models logístics uni i multivariants.
Resultats esperats:Detectar la prevalença placa d’ateroma, diagnòstic precoç malaltia ateromatosa, i,canviar l’abordatge terapèutic per millorar incidència d’events cardiovasculars.
Aplicabilitat i Rellevància:Pro jecte en trastorn d’elevada prevalença i repercussió. Tècnica segura, fàcil, reproduïble i eficient.

Objectiu
Conèixer el consum de fàrmacs preventius amb efectes beneficiosos a llarg termini (Estatines, bifosfonats, antiagregants, Calci i Vit D) de tots els pacients etiquetats PCC/MACA de la nostra UGAP que van ser èxitus durant l’any 2015 i així mateix valorar la correcta adequació terapèutica dels IBP, estatines i antiagregants per determinar la medicació evitable en aquest grup de pacients fràgils amb una esperança de vida més curta que la població general.

Metodologia
Disseny
Estudio descriptiu transversal retrospectiu.