Objectiu:
Avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per professionals de la rehabilitació per disminuir el nombre de conductes suïcides en medi penitenciari.

Metodologia:
El disseny de l’estudi serà un assaig clínic multicèntric, aleatoritzat de dos grups, amb avaluació cega de les variables de resposta, d’un any de seguiment. La població d’estudi serà població penitenciaria masculina i femenina d’un total de dos centres penitenciaris de Catalunya. Com a variable depenent o de resultat es determinaran el nombre total de conductes suïcides registrades durant 12 mesos posteriors a la intervenció. Com a variables independents es recopilaran variables sociodemogràfiques, relatives a la situació penitenciaria i clíniques. S’administrarà l’Escala Columbia per avaluar la serietat de la ideació suïcida (C-SSRS). L’escala Hamilton per valorar l’ansietat (HDRS) i l’escala Hamilton per valorar la severitat dels símptomes depressius (HAM-D). El Qüestionari de salut EuroQoL-5D (EQ-5D) per mesurar la qualitat de vida. I una enquesta de satisfacció de la intervenció grupal psicoeducativa. Els participants que compleixin els criteris d’inclusió es distribuiran en dos grups, un grup intervenció que realitzaran sessions grupals amb una periodicitat de dues per setmana i una durada de 90 minuts fins a un total de 13 sessions., i un grup control que
rebran informació sobre consells relatius al suïcidi.

Discussió:
La mortalitat per suïcidi és més elevada en població penitenciària que en la població general. En aquest projecte es pretén avaluar l’efecte d’una intervenció psicoeducativa en la reducció del nombre de conductes suïcides en l’àmbit penitenciari, per tal de valorar la seva implementació a nivell de tota la xarxa penitenciaria.

Hipòtesi i Objectius

Hipòtesi
Els pacients COVID positius o casos possibles seguits a l’atenció primària tenen unes característiques clíniques de presentació de la malaltia heterogènies depenen del sexe, l’edat i la comorbiditat de base, i un pronòstic a curt i a mig termini incert i variable.

Objectius generals/primaris
Avaluar les característiques clíniques i el perfil dels pacients COVID positius i casos possibles que es segueixen a l’atenció primària

Objectius específics/secundaris
Avaluar el pronòstic dels pacients en termes d’ingressos o reingressos hospitalaris i mortalitat al mes i als sis mesos de seguiment.

Metodologia

Disseny:
Estudi observacional retrospectiu

Àmbit:
3 Centres d’Atenció Primària de l’àrea urbana de Barcelona.

Període d’estudi:
Període d’inclusió de gener a maig de 2020 amb 6 mesos de seguiment.

Població de referencia:
Pacients COVID possibles o positius en seguiment telefònic a alguns dels 3 CAPs que participen a l’estudi.

Població d’estudi amb els criteris d’inclusió i exclusió:
Pacients que se’ls ha fet la prova del COVID-19 (PCR, test ràpid i/o ELISA) i han donat positiu o pacients que presenten simptomatologia compatible amb COVID o han estat en contacte estret amb un positiu per COVID i requereixen d’un seguiment estret per part d’AP. S’inclouran tots els pacients dels que es disposi de dades.

Mida de la mostra i procediment de mostratge:
No aplicable. S’inclouen tots els pacients candidats a entrar a l’estudi.

L’eliminació de l’hepatitis C i B ha estat plantejada dins els objectius de desenvolupament sostenible de l’OMS. En 2017 es va estimar que la prevalença d’anticossos pel VHC a Catalunya es trobava al voltant del 1,1%, i l’antigen de superfície de virus d’hepatitis B (VHB) de 0,5%. No obstant això, s’han de centrar els esforços en poblacions específiques que es trobin en major risc de tenir o adquirir qualsevol d’aquestes infeccions, com ho és la població migrant de zones d’alta prevalença. Aquesta població pot trobar obstacles per a l’accés sanitari que li distancien d’un diagnòstic i tractament precoç. És per això que s’ha plantejat una estratègia de cribratge de base comunitària per a persones provinents de països d’altes prevalences de VHC i VHB, que puguin tenir obstacles per a l’assistència sanitària i requereixin de tractament i seguiment especialitzat. Associat a aquesta problemàtica i entenent la infecció per VIH i SARS-Cov2 com grans problemes de salut pública que poden afectar poblacions vulnerables, hem afegit el cribrat per VIH i el test ràpid d’anticossos contra el SARS-Cov2 en el cribratge comunitari, amb la finalitat d’acostar a persones que estiguin infectades a un diagnòstic i tractament precoç i, en el cas del SARS-Cov2 conèixer l’abast de la seva exposició al virus.

Objetivos. General: Evaluar la atención integrada sanitaria y social en el ámbito de la salud mental y las drogodependencias. Específicos Subproyecto 1: Definir un modelo válido propio para evaluar la calidad de los programas de atención integrada en Salud Mental (SM) (incluyendo las drogodependencias), e implementarlo para los trastornos mentales graves. Metodología. Métodos mixtos (diseño multifase). Fase 1: Identificación de los indicadores válidos para la evaluación de la calidad de la atención prestada e identificación de los programas de atención integrada en trastornos mentales graves candidatos a la evaluación. Se utilizará revisión de la literatura y documental. Fase 2: Consenso sobre la priorización de los indicadores más adecuados para la evaluación y sobre la definición de atención integrada. Se aplicarán métodos cualitativos (grupos de discusión y método Delphi) con profesionales sanitarios y sociales, y pacientes/cuidadores. Fase 3: Selección de los programas comunitarios de salud mental y evaluación de la calidad de la atención prestada mediante la implementación de los indicadores consensuados factibles a partir de los sistemas de información disponibles en Cataluña. Diseño: Estudio evaluativo de áreas pequeñas, utilizando las Áreas Básicas de Salud (ABS) de Cataluña como unidad de análisis, comparando ABS con y sin programa de atención integrada en SM (período 2017-2020) mediante los indicadores de calidad. Sujetos de estudio: pacientes atendidos en las ABS de Cataluña de acuerdo a las definiciones consensuadas

Antecedents
La formació continuada és la via més adequada per mantenir la competència professional i garantir-ne l’adaptació a les noves situacions, tecnologies i coneixements.Cal planificar les activitats de formació continuada tenint en compte les necessitats formatives dels professionals a qui va dirigida.
L’abordatge del dol perinatal encara suposa un tabú a la nostra societat i crea incomoditat i inseguretats als professionals d’AP, poc preparats per abordar-la.
Hipòtesis
El dol perinatal és un tema tabú i incòmode entre les professionals d’AP que tenen pocs coneixements sobre com abordar-lo.
Objectius
Detectar les necessitats formatives entorn al dol perinatal en les professionals d’atenció primària de Catalunya.
Metodologia
Estudi observacional transversal tipus enquesta via web, adreçada als professionals d’atenció primària de Catalunya, realitzat al març del 2022. S’analitzen: variables demogràfiques, coneixements sobre factors de risc de pèrdues gestacionals, característiques i abordatge del dol perinatal, recursos comunitaris i necessitats formatives percebudes.
Mesures principals. Enquesta auto complimentada i anònima.
Anàlisi estadística: mitjanes i desviacions estàndards en el cas de variables quantitatives, i freqüències absolutes i relatives per a les qualitatives.
Resultats esperats
S’espera detectar un nivell baix de formació pel que fa a l’abordatge del dol perinatal i un interès elevat en formació sobre aquest.
Aplicabilitat i rellevància
Identificar les necessitats formatives i l’interès per la formació sobre dol perinatal de les professionals d’atenció primària per tal de poder oferir una formació continuada d’interès i qualitat sobre un tema encara tabú i de difícil abordatge a l’atenció primària.

En aquest context es va engegar aquesta experiència de triatge d’infermeria mitjançant Recepció, Acollida i Classificació (RAC), adaptant les escales del Model Andorrà de triatge a la nostra realitat. A més a més de la priorització i la ordenació de la demanda, perseguia els següents objectius:

1- Garantir una ràpida valoració sanitària d’aquells pacients que fan us del servei.
2- Garantir una bona gestió dels recursos, tant humans com físics, distribuint els pacients segons gravetat i necessitats instrumentals en funció de les característiques estructurals del centre.
3- Reduir els nivells d’ansietat de l’usuari, donant la informació concreta de la seva situació real de demora.

MATERIAL I MÉTODE
Es presenta el mètode per tal de cobrir els objectius de l’avaluació en dos parts:
1-Evolució de la demanda al llarg dels anys (2004-2008): El disseny de l’estudi és ecològic de sèries temporals on la unitat d’anàlisi és la setmana.
2-Avaluació del RAC temps de resolució: Es tracta d’un estudi observacional comparatiu de la demanda i el temps de resolució entre un període previ a la instauració del triatge el març del 2007 versus un període posterior al triatge