Objetivo principal:
– Reducir el número de errores críticos en la técnica inhalatoria en personas con diagnóstico de EPOC con tratamiento inhalatorio habitual.

Objetivos secundarios:
– -Reducir en un 10% los errores críticos y otros errores en las técnicas inhalatorias en las personas con diagnóstico de EPOC después de una intervención educativa individual.
-Determinar las variables que se asocian a los errores críticos, al tipo de incumplimiento y adhesión a las técnicas inhalatorias en las personas con diagnóstico de EPOC.
-Reducir los tipos de incumplimiento (errático, deliberado e inconsciente) de los tratamientos inhalatorios en las personas con diagnóstico de EPOC después de una intervención educativa individual.
-Mejorar la adhesión al tratamiento inhalado en las personas con diagnóstico de EPOC y valorar la adherencia al tratamiento.
-Valorar el impacto de la intervención educativa individual.
-Mejorar el impacto de los síntomas y la calidad de vida en personas con diagnóstico de EPOC con tratamiento inhalatorio habitual.

Diseño
Estudio cuasi-experimental o de intervención antes y después de una intervención educativa individual.
Ámbito de estudio

El estudio se realizará en el ámbito de Atención Primaria del territorio de Lleida. La recogida de los datos se llevará a término durante el periodo de mayo del 2020 a noviembre de 2021 y se realizará de acuerdo con la declaración de Helsinki. El protocolo de estudio habrá sido revisado y aprobado por el comité de ética de la IDIAP.

Población de estudio

Personas del Ámbito de Atención Primaria del territorio de Lleida, asignadas a alguno de los centros de Atención Primaria (CAP) seleccionados por conveniencia que cumplan los criterios de inclusión.

En muchos de los pacientes que presentan infecciones respiratorias en Atención Primaria (AP) se les prescribe tratamiento antibiótico, el cual no siempre resulta apropiado y puede causar efectos no deseados. La Proteína C-Reactiva (PCR) es un reactante de fase aguda que puede ser medido rápidamente en la consulta de AP y puede ser un buen predictor para la adecuada prescripción de tratamiento antibiótico.

Mediante un diseño cuasi-experimental, del tipo antes-después, se plantea determinar si el uso de la PCR como método diagnóstico disminuye la prescripción de antibióticos. Se llevará a cabo en el área básica de Balafia-Pardinyes-Secà incluyendo a todos los sujetos adscritos a dicha área determinando el valor absoluto de la PCR en aquellos pacientes que presenten criterios clínicos de bronquitis aguda y/o exacerbación de enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) y se estudiará el impacto de las TDR en el manejo y pronóstico de dichos pacientes así como si su implementación reduce de manera significativa la prescripción del tratamiento antibiótico y los ingresos hospitalarios.

Justificación:
Los macrólidos, por sus propiedades antibacterianas, inmunomoduladoras, antiinflamatorias y antivirales son usados en múltiples son usados en como tratamiento en enfermedades inflamatorias respiratorias crónicas. Los pacientes con estas patologías presentarían un mayor riesgo de enfermedad por COVID-19 grave.
Objetivo:
Conocer la prevalencia de la infección por COVID-19 entre los pacientes con tratamientos de larga duración con macrólidos.
Metodología:
Estudio observacional retrospectivo multicéntrico en pacientes con dispensación de más de 10 envases de macrólidos de 14 o 15 átomos de carbono y que lo hayan tenido pautado desde al menos seis meses antes de iniciarse el estudio y hasta iniciarse el estudio (octubre de 2019 – marzo de 2020) en el que se realizará un análisis de variables sociodemográficas, comorbilidades y tratamientos para analizar la influencia que podrían tener el consumo de macrólidos en el desarrollo y gravedad de la infección por COVID-19, mediante su registro como caso de infección por COVID-19 (confirmado, sospechoso o probable), seguimiento (Atención Primaria, Hospital o Residencia), gravedad de la infección y sintomatología desarrollada.

Hipótesis: La ecografía pulmonar realizada en Atención Primaria, sería una buena herramienta diagnóstica para detectar la afectación pulmonar de la infección por COVID-19 y tendría mayor rendimiento diagnóstico y pronóstico que la radiografía de tórax.

Objetivos: Evaluar el rendimiento de la ecografía pulmonar en el diagnóstico y pronóstico de los pacientes con sospecha, (y por tanto no confirmados por PCR o serología) de afectación pulmonar por COVID-19, frente a la radiografía de tórax simple interpretadas por un médico de familia y por un radiólogo. Describir hallazgos ecográficos encontrados en los pacientes que finalmente son diagnosticados como caso confirmado mediante reacción en cadena de la polimerasa (PCR).

Metodología:
Diseño: estudio observacional prospectivo.
Población: Todos los pacientes que durante el periodo de inclusión hayan acudido al Servicio de Urgencias del ABS de Balaguer para ser atendidos.
Muestra: Pacientes con sospecha de afectación pulmonar por COVID-19 que acuden al Servicio de urgencias del ABS Balaguer por dicho motivo entre el 16 de marzo de 2020 y el 30 de junio de 2020.
Criterios de inclusión: Haberse realizado una ecografía pulmonar independiente de la realización de una PCR o serología COVID-19. Aceptación de participación en el estudio.
Criterios de exclusión: Ninguno.
Determinaciones: Edad, sexo, evolución, sintomatología, resultados de radiografías de tórax interpretados por médico de familia, resultados de radiografías de tórax interpretados por radiólogo, resultados ecográficos interpretados por médico de familia y hallazgos ecográficos encontrados.
Análisis estadístico: Análisis de frecuencias absolutas y relativas. Los resultados diagnósticos de ecografías y radiografías torácicas, considerando por separado las interpretaciones realizadas por un radiólogo y las realizadas por un médico de familia, serán comparadas con los resultados de las pruebas PCR. Se analizará la significación entre los resultados diagnósticos obtenidos mediante los tres métodos radiológicos frente a los resultados de los test PCR mediante la prueba Chi-cuadrado y un nivel de significación de 0,05.También se plantearan otras metodologías de análisis de datos como el coeficient Kappa de Cohen para valorar el grado de concordancia entre los valores obtenidos por los tres métodos y las pruebas PCR.

Resultados esperados: Se espera que la Ecografía pulmonar tenga mayor rendimiento que la radiografía torácica en el diagnostico precoz y pronóstico de los pacientes sospechosos de afectación pulmonar por COVID-19 en Atención Primaria.

Aplicabilidad y relevancia: Los resultados de este estudio son de aplicabilidad máxima en la atención y toma de decisiones respecto al paciente con sospecha de infección respiratoria por COVID-19, así como en la toma de decisiones epidemiológicas. Su aplicabilidad es mayor en ausencia de pruebas específicas para la detección de como la PCR o serologías.

Antecedents:
L’eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona integrat a l’eCAP en funcionament des de finals de l’any 2015. S’ha dissenyat com un complement a l’atenció presencial dels Equips d’Atenció Primària del territori vinculat als serveis disponibles a la Carpeta Personal de Salut. És crucial tenir en compte els determinants del seu ús per part dels professionals per comprendre millor els condicionants que poden fer que aquesta eina els hi sigui d’utilitat.

Objectius:
Aquest projecte pretén proporcionar evidència sobre els determinants d’usos que motiva als professionals a emprar l’eConsulta, i quines són les barreres i/o problemes que desmotiven o impedeixen el seu ús.

Mètodes:
S’ha dissenyat una enquesta ad hoc adreçada a la població de professionals (personal mèdic i d’infermeria) dels Centres d’Atenció Primària (CAPs) de l’Institut Català de la Salut (ICS). Utilitzant un Model d’Acceptació Tecnològica (TAM) i microdades ampliades, es pretén realitzar anàlisis de regressió logística binària.

Resultats:
La informació recopilada ens permetrà millorar l’eina d’acord amb l’opinió dels professionals a qui va adreçada. Després de contrastar l’adequació del model que es pretén avaluar (constituït per les diferents hipòtesis objecte d’estudi), es pretén explicar què motiva el professional assistencial a emprar l’eConsulta i quines barreres organitzatives i tecnològiques es troben.

Conclusions:
Aquests resultats han de permetre posar de manifest la necessitat d’un enfocament dinàmic en el disseny de l’ús de l’eConsulta, tenint present que aquesta eina va adreçada a diversos usuaris finals (professionals assistencials -personal mèdic i d’infermeria- i pacients). D’aquí, la importància de realitzar aquest tipus d’estudis per tal d’intentar identificar quins dels predictors esmentats exerceixen una influència en com els professionals utilitzen aquesta eina.

Hipòtesis: Existeixen condicionants externs i interns que modifiquen l’activitat dels adolescents.

Objectius:
Primaris
– Descriure, de forma qualitativa i quantitativa, l’activitat física realitzada pels adolescents que cursen 1er i 3er d’ESO dels Instituts de l’Àrea Bàsica de Santa Eugènia de Berga (IES Taradell, SI Les Margues de Calldetenes, El Roser de Sant Julià de Vilatorta), en una àrea rural de la Comarca d’Osona mitjançant el test APALQ.
– Avaluar els condicionants que afavoreixen i dificulten la pràctica d’activitat física de la mateixa població.
– Factors personals: percepcions individuals, motivacions, fisiològics (menstruació, desenvolupament puberal).
– Factors familiars: referents parentals, econòmics, culturals.
– Escolars: pràctica obligatòria, promoció en els descansos, deures.
– Entorn: catàleg de serveis públics i privats, comunicacions per accedir a serveis.

Secundaris
– Identificar els condicionants favorables percebuts pels adolescents per dur a terme la pràctica d’activitat física habitual.
– Identificar els condicionants desfavorables percebuts pels adolescents per dur a terme la pràctica d’activitat física habitual, mitjançant l’Escala Breu de Percepció de Barreres per a la Pràctica Esportiva en Adolescents.
– Conèixer les motivacions per a la pràctica habitual d’activitat física de la mateixa població.
– Recollir la percepció dels adolescents envers l’activitat física.
– Retornar els resultats de l’estudi a les famílies, als centres educatius i als ajuntaments, per emprendre les accions oportunes per promocionar la pràctica de l’esport.

Metodologia:
Estudi transversal descriptiu amb una metodologia quantitativa mitjançant una enquesta autoadministrada als adolescents i mesura de pes i alçada.

Variable principal:
Quantitat i qualitat d’activitat física; motiu d’iniciar l’activitat física, motiu de manteniment, motiu pel qual no es fa activitat física, tipus d’activitat física que es voldria fer, motiu d’abandonament d’activitat física. Variables secundàries: Diferents paràmetres, que poden afavorir o dificultar la pràctica de l’activitat física: lloc de residència, medis de transport per anar a escola i a activitats extraescolars, nivell d’activitat física dels progenitors actual i a l’adolescència, nivell d’estudis dels progenitors, activitat física en família, activitat física al centre escolar, catàleg de serveis a la població,

Anàlisi estadística:
Per fer una anàlisi descriptiva dels resultats es calcularan les mesures estadístiques de mitjana, desviació estàndard i mediana. En les anàlisis d’associació entre variables es faran servir els tests no paramètrics de Chi Quadrat i de Fisher, amb nivell de significació del 5%.

Resultats esperats:
Amb aquest estudi esperem trobar una disminució de l’activitat física a mesura que augmenta l’edat, més en les noies que en els nois, i que la quantitat d’activitat física realitzada es relacioni amb les diferents variables proposades com factors que afavoreixen o dificulten la pràctica esportiva. A més, s’espera poder associar l’activitat física amb l’IMC i el curs escolar dels joves. En conjunt, amb aquests resultats s’espera poder descriure de forma realista les poblacions estudiades i tenir un punt de partida per realitzar-ne una intervenció.

Antecedents:
La malaltia del coronavirus 2019 (COVID-19) que es produeix a finals de desembre del 2019 i s’ha anat estenent a altres països i regions del món entre els que es troba Espanya i en concret Catalunya. L’atenció primària és la porta d’entrada més important al sistema sanitari i per tant, de detecció de casos en la comunitat. Per tant resulta important disposar d’eines per ajudar a detectar la malaltia i predir la seva gravetat.

Mètodes:
S’analitza l’ús i la sensibilitat d’una aplicació d’IA integrada a la història clínica electrònica d’atenció primària per tal de donar suport als professionals en la presa de decisions clíniques referents a la COVID-19.

Resultats esperats:
Alts nivells d’utilització i fiabilitat de l’eina a nivell dels professionals d’atenció primària amb una especial predilecció per un ús a través d’una modalitat de visita no presencial.

Aplicabilitat i rellevància:
Demostrar la utilitat de les eines d’IA pel suport a la decisió clínica en entorns de visita no presencial pot ser de gran utilitat de cara a plantejar-se el seva validesa en situacions com les que estem vivint durant aquesta pandèmia, però també en altres situacions en les que de ben segur s’imposarà l’ús de la modalitat de visita a distància (telefònica o pel altres sistemes de comunicació no presencial)

Introducció:
La malaltia coronavirus 2019 (COVID-19) és una pandèmia vírica. De les manifestacions neurològiques de la COVID-19 destaquen els trastorns de l’olfacte i / o del gust.

Objectiu:
Avaluar la sensibilitat i especificitat dels TOG i estimar els valors predictius associats per determinar una infecció per Covid-19, amb o sense altres símptomes.

Metodologia:
Estudi de sensibilitat i especificitat dels TOG utilitzant com valor Gold Standard el valor de la prova Reacció en Cadena de la Polimerasa (PCR) pel diagnòstic del coronavirus SARS-CoV-2. Àmbit: Atenció Primària. Subjectes d’estudi: 200 treballadors sanitaris (llicenciats en medicina i diplomats en infermeria) de la Gerència de la Catalunya Central amb clínica suggestiva de COVID-19, amb prova de PCR realitzada en el període: 10 de març a 10 d’abril. A través d’una entrevista telefònica s’obtindran variables sociodemogràfiques i de símptomes i signes clínics de la COVID-19. Es realitzaran regressions logístiques ajustant per edat i sexe per tal d’identificar els símptomes addicionals als TOG que podrien associar-se més a la possibilitat de ser infectat pel SARS-COV-2.

Antecedentes:
Pacientes con Covid-19 positivo con aislamiento domiciliario experimentan numerosos estresores de carácter personal, familiar, o de trabajo, impactando en su salud mental y bienestar. Estudios recientes afirman que el estrés percibido en estos pacientes tiene un impacto directo sobre su salud física, mental y en la gestión del propio auto cuidado. (Polizzi et al., 2020; Rajkumar, 2020; Wang, Pan, Wan, Tan, Xu, McIntyre, et al., 2020). Los datos recientes muestran que en Catalunya hay
49.088 casos confirmados. La tasa de incidencia acumulada para el total de Cataluña es de 780 casos por 100.000 habitantes. Los profesionales de enfermería de atención primaria incorporan estrategias para apoyar el auto cuidado y el bienestar de los pacientes con tratamiento domiciliario por Covid-19. El auto cuidado tiene el potencial para mejorar la capacidad de gestión del estrés en los pacientes y para mejorar la capacidad de afrontar el estrés en un futuro; sin embargo, el concepto ha sido escasamente investigado en la práctica de enfermería durante la pandemia Covid-19.

Objetivo:
Explorar la experiencia y percepción de los pacientes que participaron en una intervención enfermera de seguimiento telefónico en relación con el auto cuidado y bienestar para hacer frente a la Covid.

Diseño:
El estudio utilizará un diseño de evaluación rápida cualitativa (Green & Thorogood, 2013). Participantes: 30 Pacientes Covid-19 que forman parte del Programa de seguimiento domiciliario del centros de atención primaria de Cataluña. La intervención de enfermería forma parte del programa de atención sanitaria a los pacientes Covid atendidos vía telemática en su domicilio y que realiza
seguimiento de (i) Síntomas físicos durante los últimos 14 días, (ii) Conocimiento y preocupaciones sobre COVID-19, (iii) Impacto de las medidas de precaución y (iv) Impacto psicológico de Covid-19.

Metodología:
Muestreo intencional y acumulativo (Morse & Field, 1995). Los datos socio demográficos se registraran para todos los participantes. Los datos se recogerán vía entrevistas semiestructuradas. Se analizarán con ayuda del programa Atlas-ti.

Resultados:
Evidenciar la experiencia y aprendizaje en auto cuidado y bienestar durante el confinamiento. Así mismo se podrá evidenciar como la intervención enfermera contribuyó al bienestar y afrontamiento al Covid-19.

Antecedents:
Els bessons representen aproximadament un 1,9% de la població mundial. La investigació en bessons s’utilitza habitualment per intentar entendre quins factors genètics o mecanismes fisiopatològics poden influir en la variació de las característiques físiques del individu. En bessons monozigòtics, les diferencies morfològiques poden relacionar-se amb alteracions epigenètiques i/o exposicions ambientals o durant el desenvolupament ja que comparteixen la mateixa informació genètica. Exemples de treballs realitzats en aquest col?lectiu son els relacionats amb el càncer de mama, malalties como Alzheimer, autisme, trastorns bipolars o lupus entre d’altres. En l’àmbit de l’odontologia, s’han començat a desenvolupar estudis en aquesta població, per tal de determinar les relacions entre els factors genètics i ambientals en els principals problemes dentals com la caries, la malaltia periodontal o la maloclusió. Per exemple, s’han trobat diferencies en la mida dental mesiodistal i buco-lingual així com la infraoclusió on es va apreciar major concordança en bessons monozigòtics que en dizigòtics suggerint un important paper dels factor ambiental o epigenètics en la seva formació. En el cas del present estudi es volen determinar les diferencies que poden aparèixer en referencia a la mida de l’arcada i dimensions dentals en els bessons monozigòtics, segons edat esquelètica, per tal de detectar alteracions que puguin tenir un origen extern, potencialment evitable.

Hipòtesis:
Existeixen segons, la edat esquelètica, diferencies en la mida de l’arcada i dimensions dentals que poden dependre de factors no genètics.

Objectiu principal:
Comparar la mida de la arcada i les dimensions dentals en bessons monozigòtics.

Objectius secundaris:
Relacionar la evolució de la mida i dimensions dental amb l’ edat esquelètica dels bessons. Proposar, segons els resultats possibles causes de les diferencies i similituds a nivell genètic i/o ambiental.

Metodologia:
Estudi prospectiu descriptiu. S’inclouran a l’estudi tots els bessons detectats que vulguin participar, de entre 3 i 18 anys, atesos als ABS de Igualada Urbà de la Catalunya Central. La cerca de participants es farà a partir del anàlisis de dades del programa ECAP utilitzant les dades clíniques del llistat d’usuaris de pediatria amb el codi PS1 (bessons), nascuts entre el 1/01/2002 fins al 1/01/2017. Els pacients que hagin donat consentiment per rebre informació sanitària seran trucats per informar-les del estudi, i si accepten participar-hi, es citaran per realitzar un examen odontològic al centre de salut corresponent on se’ls informarà amb més detall i se les donarà el consentiment informat. Posteriorment se’ls realitzaran unes impressions maxil?lars i mandibulars que seran registrades per obtenir els models d’estudi. A més es realitzaran una ortopantomografia, una teleradiografia lateral de crani i una radiografia de mà per tal d’avaluar la edat òssia. S’exclouran del estudi als participants amb malalties cròniques o que presentin malformacions craniofacials. S’exclouran també als amb 2 o més extraccions o restauracions a la boca o que hagin estat prèviament tractats amb ortodòncia.