Antecedents:
Les ferides cròniques suposen un greu problema de salut amb importants repercussions d’impacte sobre la seva qualitat de vida, morbi-mortalitat i consum de recursos. Per tal de minimitzar aquests efectes s’estan portant a terme diferents intervencions, una d’elles és la implementació d’unitats Telecura.

Hipòtesi:
La Telecura influeix en el temps de curació i/o evolució de les ferides cròniques.

Objectius:
Avaluar l’efectivitat de la Telecura com a part del procés d’atenció en ferides cròniques de pacients del nostre territori.

Metodologia:
Estudi de cohorts multicèntric per conglomerats sobre la disponibilitat de la Telecura. Es comparen resultats de seguiment de dos grups de pacients segons pertanyin a un EAP amb possibilitat de derivació al servei del telecura o no. La valoració inicial i l’evolució de les ferides es farà mitjançant l’escala Resvech v2.0.

Població de referència: Total de població adulta assignada a la DAP MN.
Àmbit: Població atesa dels EAP de la DAP MN de l’ICS.
Subjectes: Tots els pacients que compleixin criteris d’inclusió acordats.
Període: febrer – octubre 2020.

Resultats esperats:
S’espera observar una millor evolució i una reducció del temps necessari per curar la ferida d’aquelles persones pertanyents a EAPs amb possibilitat de derivació a Telecura.

Antecedents
La insuficiència cardíaca (IC) és una patologia prevalent a l’Àmbit d’Atenció Primària (AP). Es classifica en dos tipus; la que cursa amb una fracció d’ejecció reduïda, amb tractament farmacològic específic, i la que cursa amb una fracció d’ejecció preservada, amb tractament basat en el control de les comorbiditats.

Objectius
Descriure l’estat actual sobre el maneig dels pacients diagnosticats d’insuficiència cardíaca a l’AP: característiques demogràfiques, si tenen una ecocardiografia realitzada, analitzar si la IC està classificada segons la fracció d’ejecció, si han estat visitats pel Servei de Cardiologia, tractament per la IC i les comorbiditats associades.

Metodologia
Estudi descriptiu transversal a l’ABS Girona 4 dels pacients codificats d’IC a l’e-CAP.
Variables: edat, sexe, presència de comorbiditats associades a la IC, fracció d’ejeccó del ventricle esquerra, pacients visitats per Cardiologia, tractament farmacològic
Anàlisi estadístic: estadística descriptiva amb valors de centralitat i de dispersió.

Resultats esperats
Probablement pocs pacients tindran una ecocardiografia realitzada i, per tant, pocs estaran correctament classificats. Els pacients amb fracció d’ejecció preservada tindran més comorbiditats.

Antecedentes:
En 2018 se realizó un estudio titulado ¿Los cuidadores están formados para cuidar? Descripción del estado de salud de los pacientes de atención domiciliaria y del conocimiento de sus cuidadores formales, cuyo objetivo era determinar el conocimiento sobre el manejo de los cuidados básicos que tienen los cuidadores formales. En este estudio se detectó la carencia de conocimientos en prevención de úlceras por presión y alimentación. Nuestro ámbito de estudio son los cuidadores que participaron en el estudio nombrado.

Hipótesis:
Una intervención sobre prevención de úlceras por presión (UPP) i alimentación aumentará los conocimientos de salud de los cuidadores formales de los pacientes ATDOM en Girona 4 que trabajen mínimo 3 días a la semana y que participaron en el estudio ¿Los cuidadores están formados para cuidar? Descripción del estado de salud de los pacientes de atención domiciliaria y del conocimiento de sus cuidadores formales.

Objetivo:
Evaluar el aumento de conocimientos sobre prevención de úlceras por presión (UPP) i alimentación de los cuidadores formales tras la intervención realizada por los profesionales de enfermería de atención primaria.

La fiebre es un motivo de consulta frecuente en pediatría, la ausencia de un foco infeccioso claro en los lactantes y niños pequeños es un problema habitual en las consultas que obliga a los pediatras a realizar intervenciones sanitarias, en ocasiones excesivas, por el riesgo en este grupo etario de infecciones bacterianas potencialmente graves. Disponer de tests de diagnóstico rápido, como la PCR en sangre capilar, que, asociado a la exploración y a las escalas de valoración, ayuden a diferenciar aquellos niños que tienen una alta probabilidad de enfermedad bacteriana de los que tienen una infección viral benigna puede ser de gran utilidad para el manejo eficiente de la fiebre sin foco del lactante en Atención Primaria

L’obesitat és una malaltia crònica, complexa i multifactorial, que afecta a gairebé un quart de la nostra població, però de la que encara desconeixem aspectes importants. A més, el índex de massa corporal dista de ser la millor eina de diagnòstic si no considerem també la composició corporal.
La possibilitat d’accés a grans bases de dades relacionades amb la salut, amb informació acumulada des de fa anys, és una eina que ens pot ser de gran ajut.
A través del programa d’història clínica informatitzada d’Atenció Primària (eCAP) hem identificat una cohort de 50,019 subjectes de la província de Lleida que l’any 2008 tenien entre 18 i 90 anys, i dels que es disposa de les mesures antropomètriques al menys l’any 2008 i l’any 2018.
Els nostres objectius pretenen aprofundir en el diagnòstic, dinàmica, i pronòstic de la malaltia. Així, pel que fa al diagnòstic, pretenem: (i) aplicar fórmules matemàtiques utilitzades per estimar el greix corporal total i la massa magra (fórmules de CUN-BAE i fórmula de Hume), (ii) descriure la prevalença d’obesitat en funció de cadascuna d’elles, i (iii) avaluar la seva concordança amb el IMC.
En relació a les dinàmica del pes, volem: (i) avaluar l’evolució del IMC, del greix corporal total i la massa magra entre els anys 2008 i 2018; i (ii) conèixer els canvis de composició corporal al llarg d’un ample espectre d’edats.
Pel que fa al pronòstic, pretenem: (i) identificar les característiques diferencials dels subjectes amb normopes l’any 2008 que guanyen pes durant els següents 10 anys; (ii) avaluar el paper de paràmetres relacionats amb la inflamació (VSG, PCR i recompte leucocitari) en l’evolució de la composició corporal; i (iii) estudiar el impacte de la composició corporal en la mortalitat durant els 10 anys següents

Introducció:
La dieta mediterrània és, probablement, un dels models dietètics més saludables. És una dieta caracteritzada per l’alta ingesta d’oli d’oliva (alt contingut d’àcids grassos monoinsaturats), vegetals, fruita fresca, fruits secs i llegums i una moderada ingesta de peix, carn d’au, carn vermella, vi i làctics. A més a més, destaca el baix consum de carns processades i sucres refinats. No s’han trobat referències bibliogràfiques en què s’hagin calculat prevalences d’adherència a la dieta mediterrània entre població diabètica tipus 2.

Hipòtesi i objectius:
La hipòtesi principal és que a major adherència, millor control metabòlic. L’objectiu del treball és conèixer la prevalença d’adherència a la dieta mediterrània entre la població diabètica de la nostra àrea i, si el grau d’adherència a aquesta és directament proporcional al control d’hemoglobina glicada. A més a més, conèixer també si l’adherència a la dieta mediterrània varia en funció de qui prescriu o recomana la dieta, la relació entre l’adherència i el c-LDL, el filtrat glomerular, l’IMC, l’antecedent de d’infart agut de miocardi i/o ictus i variables sociodemogràfiques com són el nivell educatiu, l’àmbit laboral, el sector laboral i l’activitat física.

Material i mètodes:
Estudi descriptiu transversal amb pacients diabètics tipus 2 en els que s’avalua l’adherència a la dieta mediterrània mitjançant el qüestionari de dieta validat de 14 ítems (Predimed http://www.predimed.es), considerant-se alta adherència de 12 a 14 punts, mitja de 8 a 11, baixa de 5 a 7 i molt baixa menor de 5.

1.- Objetivo: Determinar la relación entre el consumo de alcohol [nº de Unidades de Bebida Estándar (UBE)] y la diabetes mellitus II (DMII), la hipertensión arterial, la dislipemia, la hipertrigliceridemia, la insuficiencia renal, la esteatosis hepática, el antecedente de accidente cerebro-vascular, y la escala Regicor.
2.- Diseño: Estudio descriptivo transversal.
3.- Ámbito del estudio: Provincia de Lleida.

4.- Sujetos de estudio: Pacientes >= 18 años, en los que conste registro de consumo de alcohol en historial clínico informatizado (Programa E-CAP).

5.- Instrumentación: Obtendremos los datos referidos a las variables de estudio del E-CAP.
6.- Determinaciones: Se obtendrán los datos relativos al consumo de alcohol a partir de información procedente del E-CAP, y posteriormente se relacionarán con las diferentes variables del estudio (HTA, dislipemia, ERC, DM2, IAM, ICTUS, esteatosis hepática, Regicor) obtenidas de igual modo de datos de registro del E-CAP.

Objetivo:
Evaluar la presencia de depresión en los pacientes con Insuficiencia Cardíaca (IC) y determinar el impacto (número y probabilidad de reingresos hospitalarios en el último año) y morbilidad de esta asociación.

Diseño:
Estudio descriptivo transversal.

Ámbito de estudio:
La población de referencia la compone la población adulta ?45 años de edad con diagnóstico de IC de la región sanitaria de Lleida.

Sujetos de estudio:
La población de estudio consiste en los pacientes ?45 años con diagnóstico de IC que siguen controles en las consultas de la Unidad de Insuficiencia Cardiaca (UIC) o en las consultas de atención primaria del centro de salud Eixample de Lleida.

Instrumentación:
Se realizará el cuestionario Beck Depression Inventory-Second Edition (BDI-II) para valorar el grado de depresión de los pacientes con IC. Se recogerá esta y otras variables en una hoja de cálculo y se procesaran los datos mediante el programa informático estadístico Statistical Package for Social Sciences (SPSS® version 18.0, Chicago, IL, USA) for Windows (Microsoft Corp., Redmond, WA, USA) junto con la ayuda de un estadístico y epidemiólogo experto.

Determinaciones o variables:
Grado de depresión de los pacientes con IC, gravedad de la IC, número de reingresos hospitalarios y presencia de otras comorbilidades asociadas.
Resultados esperados y aplicabilidad: Se pretende determinar la existencia de asociación entre IC y depresión, así como la importancia del diagnóstico y control de esta última para un mejor manejo y evolución de los pacientes con IC.

Objetivo:
Determinar los comportamientos en el manejo de las hipoglucemias en pacientes con Diabetes Mellitus de una ABS urbana.

Diseño:
Para ello se llevará a cabo un estudio descriptivo transversal, en pacientes del CAP Eixample de Lleida con diagnóstico de Diabetes Mellitus. Se realizará un muestreo aleatorio y se registrarán variables demográficas y clínicas de los pacientes del centro mediante una encuesta estructurada a tal efecto.

Introducció:
La malaltia pulmonar crònica (MPOC) és una malaltia comú amb una prevalença del 9,2% a Catalunya que contribueix de forma important a la mortalitat de la població. Les exacerbacions contribueixen al pitjor pronòstic de progressió de la malaltia tenint un paper rellevant en la morbimortalitat de la persona, la seva qualitat de vida i els costos per al sistema sanitari.

Objectius:
És per això que es planteja elaborar un model de predicció d’exacerbacions en pacients amb MPOC.

Metodologia:
Es plateja un estudi observacional retrospectiu en una mostra inicial de 886 persones amb MPOC (durant el període 2016-2018). S’estudiarien els diferents indicadors de seguiment de la MPOC (any de diagnòstic, criteris Anthoinsen, tabac, exercici, grau de dispnea, dades espiromètriques, classificació GOLD i BODEx, història prèvia d’exacerbacions, comorbiditat associada, IMC, tractament farmacològic, vacunació antigripal i antipneumocòccica, MNA, hemoglobina i ferritina). Mitjançant anàlisi bivariant i regressió logística amb les exacerbacions ocorregudes durant tot el 2018 es proposaria un Model de Predicció de Risc d’Exacerbacions i s’analitzaria també la qualitat del model (sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i negatiu).

Resultats esperats:
S’espera trobar un perfil de mostra comparable amb la població estudiada (el perfil de població amb MPOC és home de més de 75 anys, amb comorbiditat, ex-fumador i que fa poc exercici). El Model de Predicció que esperem trobar posicionarà la història prèvia de reaguditzacions, els graus del BODEx, GOLD i dispnea com a millors predictors. Aquesta eina de predicció d’exacerbacions serà clau en el seguiment d’aquests pacients fràgils.