INTRODUCCIÓ: Les malalties cròniques suposen un enorme càrrega en quant a recursos humans i materials, d’aquestes malalties cròniques una part representativa correspon a pacients amb insuficiència cardíaca. Comprovarem si disposar d’un cuidador principal, tenir una correcta adherència terapèutica i un adequat seguiment terapèutic influeix en relació al nombre d’ingressos o reingressos en un centre hospitalari per descompensació dels pacients adults majors de 65 anys amb insuficiència cardíaca. OBJECTIU: Conèixer els factors associats al ingrés hospitalari per descompensació dels pacients adults majors de 65 anys amb insuficiencia cardíaca atesos al Centre Atenció Primària Carles I de Barcelona. METODOLOGIA: Disseny: Estudi observacional descriptiu analític. MOSTREIG: Mostreig aleatori simple fent servir taules de números aleatoris. Participants i àmbit de l’estudi: Pacients adults majors de 65 anys amb insuficiència cardíaca atesos al Centre Atenció Primària Carles I. VARIABLES: dades sociodemogràfiques, el nombre i motiu d’ingressos o reingressos, el grau de dependència, presència i tipologia del cuidador principal, l’adherència terapèutica, el programa de seguiment estructurat i control rutinaris, els hàbits tòxics i altres malalties cròniques. RECOLLIDA DE DADES: s’utilitzaran eines de registre integrats a ECAP (el programa de salut, la pantalla d’intel·ligència activa, el full de monitoratge i la història compartida). ANÀLISI DE DADES: Anàlisi descriptiu i bivariant amb el test t-students i ANOVA de les variables, programa informàtic ” R commander”. RESULTATS ESPERATS I APLICABILITAT: La identificació de la influència dels factors associats al ingrés o reingrés dels pacients amb insuficiència cardíaca per aportar millores en el seguiment, buscar estratègies i augmentar la qualitat de vida d’aquests pacients, tenint en compte les seves necessitats.

Antecedents. La síndrome d?apnea-hipopnea del son (SAHS) és una malaltia molt prevalent en la població general que pot causar deteriorament de la qualitat de vida, hipertensió arterial, malalties cardiovasculars, cerebrovasculars, accidents de trànsit i es relaciona amb un excés de mortalitat. Els pacients amb aquesta síndrome, fins ara només són visitats pel seu metge/ssa de família per ser derivats a les consultes especialitzades de pneumologia on són diagnosticats i tractats.
Hipòtesi. La polisomnografia respiratòria ambulatòria (PR) realitzada a l?atenció primària pot disminuir els costos del diagnòstic del SAHS.
Objectiu. Valorar l?impacte econòmic de la introducció de polisomnografia respiratòria ambulatòria a les consultes d?atenció primària per diagnosticar la SAHS a la capçalera del llit del pacient.

L?estudi sobre l?impacte d?un programa formatiu en Planificació de decisions anticipades (PDA) amb professionals d?atenció primària s?ha dissenyat com un assaig clínic aleatori per conglomerats.
? Objectiu: Mesurar l?impacte d?un programa formatiu en PDA en professionals assistencials d?Atenció Primària en un àrea poblacional de Catalunya. Disseny: Assaig clínic aleatori per conglomerats amb mesura d?efectivitat pre-post entre grups control i intervenció a partir de la mesura de l?autoeficàcia en planificació de decisions anticipades. Àmbit: Barcelonès Nord i Maresme(BNM). Població: metges i infermeres d?AP. Mostra: metges i infermeres del Servei d?Atenció Primària (SAP) del BNM. Es divideix en 3 fases: 1) Planificació: disseny de la formació i aleatorització i assignació en paral·lel en 4 braços (1:1:1:1); 2) Implementació: recollida de dades pre-intervenció i impartició de la formació; 3) Avaluació: recollida de dades post i anàlisi de dades. Variable primària: Autoeficàcia en PDA (escala validada Advance Care Planning-Self Efficacy castellano, ACP_SEc). Variables secundàries: Socio-demogràfiques: edat, gènere, anys d’experiència professional i en l?àmbit professional, coneixement previ en PDA, formació prèvia en PDA; Satisfacció amb la formació ; Variables de Registre de PDA a les històries clíniques dels pacients identificats com a MACA:% històries clíniques amb processos PDA enregistrats, identificació del representant, explicitació de valors, preferències i decisions concretes, realització de visites de seguiment, identificació de la preferència d?atenció i lloc de mort, adequació del lloc de mort en cas d?exitus. Anàlisi: càlcul de la mostra aplicant valors de correcció per l?efecte del clúster; mitja, mitjana, rang, interval de confiança i desviació Standard de variables quantitatives i freqüència absoluta i relativa de les variables qualitatives. Comparativa pre i post per a la mesura de la variança (ANOVA) resultant entre els grups d?intervenció a partir del test chi-quadrat; model de regressió logística multivariat i nivell de significança del 5%

L’artritis reumatoide es una malaltia articular inflamatòria agressiva que tendeix a la destrucció articular i comporta discapacitat progressiva si no hi ha una intervenció terapèutica ràpida. Un dels factors pronòstics determinants de l’evolució crònica i discapacitat és el temps des del debut de la malaltia fins a l’inici del tractament modificador de malaltia (FAMM). En un treball del mateix grup publicat al 2015 1 es va analitzar en una mostra d’hospitals de Catalunya aquest lapse de temps així com els factors que podien incidir en les diferències. Es va demostrar que una part d’aquest temps està relacionat amb la demora en la sospita diagnòstica i derivació en el nivell d’atenció primària (AP).
El projecte MIDA (Millora de la Identificació De les Artritis d’Inici) és un projecte del Pla Director de Malalties Reumàtiques i de l’Aparell Locomotor (PDMRiAL), del Departament de Salut – CatSalut, de formació de metges de família referents en artritis. L’estudi AUDIT II mesurarà l’impacte del projecte MIDA en la finestra terapèutica.

Hipòtesi: la formació de metges d’atenció primària referents en artritis escurçarà la finestra terapèutica en pacients amb artritis reumatoide d’inici.

Objectius: Avaluat l’impacte d’un programa formatiu teòric i pràctic presencial de metges de AP referents en artritis sobre el procés diagnòstic i terapèutic en l’artritis reumatoide a Catalunya.
? Metodologia: Es tracta d’un estudi d’intervenció prospectiu amb disseny abans-després i sense grup control, realitzat en 7 unitats de reumatologia i amb les àrees bàsiques del seu territori de referència. Es realitzarà una formació teòrico-pràctica a 83 metges referents d’AP. S’analitzaran tots els pacients amb artritis de debut derivats a les diferents unitats d’artritis en el període de 3 mesos previs al programa de formació. Es valoraran els diferents temps entre l’inici dels símptomes (inici d’artritis inflamatòria excloent alta sospita de gota), la consulta a AP , la derivació, la visita especialitzada i l’inici del tractament amb FAMM. Els mateixos temps s’analitzaran després de 3 mesos de la intervenció educativa. Variable principal: Percentatge de pacients que inicien tractament dins els 3 primers mesos del debut.

Anàlisi estadística: L’anàlisi descriptiva de les variables temporals s’utilitzaran la mitjana, la mediana, la desviació estàndard, i l’amplitud interquartílica (Q1-Q3) assumint per a les comparacions models i testos no paramètrics. La variable principal es compararà en el període pre i post-intervenció mitjançant anàlisi de contingència amb el test de la khi-quadrat. Com a estimador de l’efecte s’utilitzarà la oportunitat relativa interval de confiança del 95%.

Resultats esperats i aplicabilitat: s’espera una milloria del temps de latència entre el debut dels símptomes d’artritis i el tractament amb FAMM i, en conseqüència un augment dels pacients que inicien tractament dins la “”finestra terapèutica”” establerta en 3 mesos. Si els resultats son positius es desplegarà a través del projecte MIDA una estratègia de formació de referents en altres hospitals de la xarxa pública en el transcurs de 3 anys.
L’impacte hipotètic del programa té una vessant individual en la millora del pronòstic de la malaltia, evitant part de la discapacitat associada i també un vessant econòmic, ja que l’inici ràpid del tractament s’ha demostrat associat a un major nombre de casos de remissió de la malaltia 2 la qual cosa es pot relacionar amb un menor requeriment de tractament farmacològic amb FAMMs biològics, associats a un alt cost sanitari.

RATIONALE AND BACKGROUND
Irritable bowel syndrome (IBS) is a chronic, relapsing gastrointestinal condition characterised by abdominal pain, bloating, and changes in bowel habits. Prevalence estimations vary with the diagnostic criteria used, and in the United Kingdom (UK) were estimated between 9.5% and 22%. IBS can be classified according to Rome III criteria on the basis of the stool?s characteristics: IBS predominantly with diarrhoea (IBS-D); IBS predominantly with constipation (IBS-C); and IBS with mixed bowel habits (IBS-M). Approximately one-third of IBS patients have each type of the disease.
The commercialisation of linaclotide (Constella®), a guanylate cyclase-C receptor agonist with visceral analgesic and secretory activities, was approved as the first medicine authorised for the symptomatic treatment of moderate-to-severe IBS-C in adults in the European Union (EU).
Therefore, this study is planned to assess the safety of linaclotide in terms of the risk of severe complications of diarrhoea (SCD) during treatment and other risk factors among patients with IBS-C in Spain.
RESEARCH QUESTION AND OBJECTIVES
This study will occur over two phases. In Phase I, we will validate an algorithm for identifying SCD. In Phase II, we will use either a cohort design (Phase IIa) or a case-control design (Phase IIb) depending on the results the validation study to investigate whether use of linaclotide is associated with an increased risk of SCD.
The specific objectives of the study are:
Phase I: Validation Study
– Estimate the incidence of diarrhoea and identify patients experiencing severe complications of diarrhoea (SCD) among patients with IBS-C
– Validate a proposed diagnostic algorithm for SCD among patients with IBS-C
Phase IIa: Cohort Study
If a PPV>95% is achieved in the validation study, then we will use a cohort design to:
– Estimate the incidence of SCD among IBS-C patients prescribed linaclotide overall and stratified by groups of interest (i.e. patients ?65 years, patients with hypertension, diabetes, or cardiovascular disease diagnostic codes)
– Identify risk factors for SCD, with linaclotide and laxative use being the key exposures of interest
Phase IIb: Case-control Study
If a PPV<95% is achieved in the validation study, then Phase IIb will be executed, in which a matched case-control design will be used to: - Identify risk factors for SCD, with linaclotide and laxative use being the key exposures of interest The rationale for this study design is that if the results from the validation study show that the SCD algorithm has a good performance, we can implement this algorithm to identify our outcome of interest within the entire study population and conduct a classic cohort analysis. However, if the algorithm has poor performance, then we will only be able to utilise confidently the data within the validation sample for the implementation of a matched case-control study. STUDY DESIGN The final decision on study design will be made following the validation stage. If the PPV is >95% then a cohort study design will be used, otherwise a matched case-control study will be used.
POPULATION
This study will use observational data from and Spain. The study population will be a cohort of IBS-C patients. Patients with less than 12 months of computerised records prior to IBS-C cohort entry date or no follow-up time will not be included.
VARIABLES
Users will be classified as current, never and past users. For Phase IIa (cohort study), these exposures will be defined based on drug prescriptions in a time-updated manner The outcomes of interest are severe complications of diarrhoea including dehydration that requires intravenous rehydration, dehydration that requires oral rehydration with solutions of electrolytes, electrolyte imbalance (potassium and sodium), oliguria, anuria, new onset-thromboembolism, new-onset orthostatic hypotension, new-onset syncope, new-onset dizziness, new-onset vertigo, acute renal failure, hypovolemic shock, hospitalisation due to diarrhoea, stupor, coma, or death.
All variables will be identified using diagnostic and procedure codes from general practitioner (GP) electronic medical records. IBS type and safety outcomes will be validated through a questionnaire to physicians treating the cases and controls included in the study.
DATA SOURCES
This part of the study will utilise data from the Information System for the Development of Research in Primary Care (SIDIAP). SIDIAP is a primary care database that collects longitudinal data from electronic medical records (EMRs) from 274 primary care centres in Catalonia since 2006, representing approximately 12% of the Spanish population. Data from primary care, specialised care, hospitals, and pharmacies are available, as well as patient characteristics like gender and date of birth, GP-diagnosed conditions, GP prescriptions, prescription dosing and size, date of prescription and dispensation, laboratory test results, other procedures, specialist referrals and diagnosis, hospital referrals, hospital procedures and discharge diagnosis, death date, and pregnancy information. GP diagnoses are coded following the ICD-10 codes, and hospital admissions are classified following the International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems, Ninth Revision (ICD-9). Since 2018, SIDIAP no longer allows the possibility to contact physicians for extracting extended additional information on the patient through long questionnaires. However, there is the possibility of a text review of the primary care records. This text review can be used to validate cases of interest and it would be conducted by IDIAP?s clinical researchers. For this study, it is recommended by the data custodians that a review of free-text in the patient?s medical records is conducted to improve the validity of the actual study, in place of the previously planned validation strategy using questionnaires to GPs. This free-text review will be made after an anonymisation process of the clinical records and a natural language processing of the text.
STUDY SIZE
From the linaclotide drug utilisation study we know that the total number of linaclotide users in SIDIAP between 2014 and 2017 was 1,854 patients.
Within the IBS-C cohort, we expect to accrue a non-trivial number of cases (e.g., 94 cases of SCD with an incidence of 0.05% among IBS-C patients) and the same number (or larger) of controls (e.g., that would provide 80% power [or greater] to detect an OR=4 [or larger] associating SCD with a risk factor present in 5% of controls [notice that we expect exposure to linaclotide in approximately 5% of the cohort]).
DATA ANALYSES
Patient characteristics at cohort entry date will be described for the full cohort of patients with IBS-C, as well as incidence rate of diarrhoea.
If the results of the validation of cases and controls are satisfactory (positive predictive value of EMRs in Spain ? 95% and negative predictive value ? 99%), then information from the whole cohort will be used to estimate incidence rates for those groups of patients with IBS-C prescribed linaclotide and those who are potentially at increased risk of SCD and prescribed linaclotide. The crude incidence of diarrhoea and of severe complications of diarrhoea will be described by calculating the proportion of patients with IBS-C experiencing diarrhoea and SCD, respectively, and their associated 95% confidence intervals (CIs). Crude incidence rates of SCD will be also calculated.
Additionally, the hazard ratios of SCD and the exposures of interest (mainly prescription of linaclotide) will be estimated using Cox proportional hazard models.
If the results of the validation of cases and controls in Spain are not satisfactory (positive predictive value of our outcome algorithm in Spain < 95% or negative predictive value < 99%), only the nested case-control study will be performed and ORs of SCD and the same exposures of interest will be estimated using data from cases and matched controls by applying conditional logistic regression analysis. The goal is to assess SCD among patients who were treated with linaclotide, were ?65 years old, and had history of hypertension, diabetes or cardiovascular disease diagnostic codes (i.e., SCD occurrence is the outcome variable [yes/no] and the independent variables of main interest are whether the patient has a prescription for linaclotide, a prescription for laxatives, the patient is ?65 years old, and the patient has hypertension, diabetes, or cardiovascular disease diagnostic codes, all of them at index date, or not, controlling for potential confounders). Statistical analyses will be conducted using R statistical software.

ANTECEDENTS: Diversos estudis han demostrat els importants beneficis dels programes de rehabilitació cardíaca (PRC) en l?evolució de la malaltia en els pacients amb cardiopatia isquèmica (CI) però hi ha escassa implementació d?aquests programes i, en particular, en entorns geogràfics dispersos. Ens plantegem avaluar un programa d?assessorament en el manteniment de l?exercici físic de fase III per tal de incrementar la pràctica d?exercici físic a llarg termini i reforçar el control dels factors de risc cardiovasculars (FRCV). Tot i el reconeixement de la importància de realitzar la fase de manteniment, aquesta està molt poc instaurada en la pràctica clínica.

OBJECTIUS: Avaluar l?eficàcia d?un programa de fase III del PRC basat en l?assessorament en el manteniment de l?exercici físic al pacient amb CI, en el temps d?exercici físic a la setmana, un cop finalitzat el programa d?exercici físic supervisat de la fase II del PRC. Són objectius secundaris l?anàlisi dels efectes en la despesa energètica a la setmana, índex de massa corporal i perímetre abdominal, control FRCV (tabaquisme, hipertensió arterial, dislipèmia i diabetis mellitus), qualitat de vida relacionada amb la salut i adherència a la medicació cardiovascular.

1- OBJECTIUS:
? General
– Determinar la prevalença de Burnout de les diferents categories professionals dels equips d?Atenció Primària (EAP) de la Regió Sanitària Catalunya Central.

? Específics
– Conèixer les tres dimensions del grau de Burnout (cansament emocional, despersonalització i realització personal) de cada categoria professional dels l?EAPs (Metges generals, Pediatres, Residents, Odontòlegs, Infermeria, Auxiliars d?infermeria, Treballador/-a social i personal administratiu (GIS))
– Identificar si hi ha diferències en els dos diferents grups d?equips: urbà i rural
– Determinar les variables sociodemogràfiques i laborals associades al burnout

A Catalunya una de cada tres persones pateix una malaltia o problema de salut crònic o de llarga durada. En general la prevalença és més elevada en les dones, en els grups de més edat, en les persones de classe social menys afavorida i en el nivell socieconòmic.

Tant la MPOC com la Diabetis Mellitus tipus 2 són malalties amb una prevalença elevada a Catalunya, lligades als hàbits de vida en àmbits com la dieta, l’exercici físic o el tabaquisme, i és per això que és important intentar millorar l?atenció als pacients crònics per definir una òptima gestió de la seva condició i oferir un pla d’acció adaptat a les necessitats específiques del pacient.

En aquest sentit, l’objectiu de l’estudi pretén , mitjançant un algorisme de clusterització (Machine Learning), elaborar una proposta de clústers o grups de pacients amb perfils similars pel que fa a la malaltia crònica, basats en els paràmetres rellevants pel que fa a la gestió i progressió de la malaltia. En el cas de la Diabetis es consideraran variables clíniques i aquelles relacionades amb hàbits de vida. En el cas de MPOC es consideraran a més factors ambientals.

L’obtenció dels clústers permetrà dur a terme accions específiques en funció de les necessitats de cada grup de pacients per tal de millorar la gestió de la malaltia tant per part del sistema assistencial com del propi pacient i el seu entorn. En el cas de MPOC es permetrà realitzar una predicció d’exacervacions, fet que aporta valor pel que fa a la qualitat de vida del pacient.

A Catalunya una de cada tres persones pateix una malaltia o problema de salut crònic o de llarga durada. En general la prevalença és més elevada en les dones, en els grups de més edat, en les persones de classe social menys afavorida i en el nivell socieconòmic.
Tant la MPOC com la Diabetis Mellitus tipus 2 són malalties amb una prevalença elevada a Catalunya, lligades als hàbits de vida en àmbits com la dieta, l’exercici físic o el tabaquisme, i és per això que és important intentar millorar l?atenció als pacients crònics per definir una òptima gestió de la seva condició i oferir un pla d’acció adaptat a les necessitats específiques del pacient.
En aquest sentit, l’objectiu de l’estudi pretén , mitjançant un algorisme de clusterització (Machine Learning), elaborar una proposta de clústers o grups de pacients amb perfils similars pel que fa a la malaltia crònica, basats en els paràmetres rellevants pel que fa a la gestió i progressió de la malaltia. En el cas de la Diabetis es consideraran variables clíniques i aquelles relacionades amb hàbits de vida. En el cas de MPOC es consideraran a més factors ambientals.
L’obtenció dels clústers permetrà dur a terme accions específiques en funció de les necessitats de cada grup de pacients per tal de millorar la gestió de la malaltia tant per part del sistema assistencial com del propi pacient i el seu entorn. En el cas de MPOC es permetrà realitzar una predicció d’exacervacions, fet que aporta valor pel que fa a la qualitat de vida del pacient.