Antecedentes: Cada vez son más los autores y consensos tanto nacionales como internacionales que recomiendan llevar a cabo la espirometría y abogan por su plena implantación en Atención Primara de Salud. Distintos autores refieren que alrededor de un 50% de las espirometrías realizadas presentan buena calidad.

Hipótesis: Un 50% de las espirometrías realizadas en el EAP Amadeu Torner a personas mayores de 15 años y menores de 85 años durante el año 2017 serán de buena calidad y un 50% de mala calidad.

Objetivo: Evaluar el nivel de calidad de las espirometrías realizadas en el EAP Amadeu Torner durante el año 2017 en personas mayores de 15 años y menores de 85 años.

Metodología: Estudio observacional descriptivo transversal en pacientes de ambos sexos mayores de 15 años y menores de 85 años en los que se ha realizado espirometrías durante el año 2017 en el EAP Amadeu Torner (n=459). Criterios de exclusión son los pacientes con enfermedad avanzada
crónica e institucionalizados. Se obtendrán las variables: grado de calidad, edad, género, hábito tabáquico, índice de masa corporal, patrón espirométrico, calidad diagnóstica y profesional que la realiza. Se define el grado de calidad de la espirometría según los criterios de la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica, considerando buena calidad (grados A, B y C) y mala calidad (grados D, E y F). Y se realiza análisis univariante y bivariante de las variables en relación al grado de calidad.

Objetivos:
Analizar las dimensiones que mejoran en pacientes con fibromialgia, que han participado en sesiones grupales de arteterapia, desde la percepción de las participantes del estudio.

Método:
Estudio cualitativo basado en entrevistas semi-estructuradas, que incluirá una muestra teórica de pacientes con fibromialgia, según los criterios de Grado de catastrofismo – Bajo y alto grado – y consumo de fármacos – Sin consumo de fármacos o consumo puntual, consumo diario de analgesia de primer escalón y consumo diario de analgesia de segundo o tercer escalón -. Se realizará un análisis temático de contenido segmentado por grupos de pacientes y temas. Área de estudio Centro Atención Primaria (CAP) en Sant Pere de Ribes, (Barcelona), perteneciente al Área Básica de Salud (ABS) Garraf Rural, en Cataluña

Introducció: El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn que es manifesta en la infància amb símptomes de falta d’atenció, impulsivitat i/o hiperactivitat. Els símptomes afecten al funcionament cognitiu, acadèmic, conductual, emocional i social. La prevalença del TDAH en nens en edat escolar s’estima entre un 8 i un 11 per cent, fet que el converteix en un dels trastorns més comuns de la infància. La Teràpia Assistida amb Animals (TAA) és una intervenció terapèutica planificada, estructurada i documentada, orientada a uns objectius i dirigida per professionals de la salut.

Objectius: Estimar la millora en la simptomatologia dels nens diagnosticats de TDAH tractats amb teràpia psico-educativa assistida amb animals en vers del grup control. Determinar la millora en el llindar d’ atenció; Treballar la regulació de la conducta i evitar conductes de risc; Avaluar la millora en les funcions executives.

Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat de dos braços (grup control i grup intervenció).
Població: nens de 6 a 12 anys amb diagnòstic actiu de TDAH confirmat en el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Els pacients es distribuiran aleatòriament en els dos grups control i intervenció. Es realitzaran dos grups control i dos grups intervenció, un per cada localització. Per tant en el CSIJ hi haurà dos grups (un control i un intervenció) i en el grup del CAP també dos grups. La assignació dels pacients a cada grup es realitzarà a l’atzar.
Mostra: Si acceptem una significació del 95% i una potència estadística del 80% i un contrast bilateral, caldrien 60 pacients (30 en CSMIJ i 30 en CAP) en el grup intervenció i 60 (30 en CSMIJ i 30 en CAP) en el grup control. Aquesta grandària mostral és la mínima per detectar com estadísticament significativa la diferència entre les dos proporcions que assumim: millora del 10% en el grup control i el 30% en el grup intervenció (assumim una eficàcia del 20%).
En el grup control no es realitzarà cap tipus d’intervenció excepte les habituals en el tractament habitual dels nens amb TDAH. En el grup intervenció es realitzaran les mateixes atencions que en el grup control excepte que rebran també TAA; que implica la realització de 16 sessions grupals psico-educatives amb periodicitat setmanal i d’una hora de duració amb un gos de teràpia com a facilitador.
Personal: metgessa família i tècnic en TAA, infermera i psicòloga.
Variables resposta: Escala Conners, Escala SNAP IV, Qüestionaris de Velocitat de processament i Memòria de treball del WISC, Test CARAS, CSAT;
variables control: edat, gènere, patologies associades, si pren medicació i any inici, si té gos a casa.

Los fibromas blandos son una patología benigna dérmica frecuente en la población general,
cuya exéresis está indicada en caso de molestias de la persona afectada (generalmente por roces
o aumento de tamaño). En las guías de cirugía menor se indica su extracción mediante
crioterapia, electrocoagulación o rasurado con cauterización de nitrato de plata (cura seca).
En este ensayo clínico aleatorizado se plantea su extracción con una técnica no referenciada
en los manuales de cirugía menor y que en el momento actual se aplica con muy buenos
resultados en el campo de las úlceras por presión, heridas crónicas y en los últimos años en
heridas agudas: la cura en ambiente húmedo. Para ello se propone la exéresis quirúrgica del
fibroma en la parte más proximal del péndulo con la posterior colocación de un apósito
hidrocoloide extrafino.
El objetivo de este ensayo es comparar la cura seca con la cura en ambiente húmedo en el
ámbito de la cirugía menor, analizando costes, tiempo invertido por el profesional, tiempo de
curación y las complicaciones de cada una.
Resultados esperados: se espera una cicatrización más rápida y menor coste con la nueva
técnica y más complicaciones en las técnicas de crioterapia y nitrato de plata.
Aplicabilidad/Relevancia: es una patología que se puede extraer tanto en la consulta de
cirugía menor como en la consulta rutinaria, por tanto, nos puede demostrar cuál acarrea menos
complicaciones al paciente y cuál es más costo-eficiente para el sistema sanitario.

Estudi observacional de seguiment d’una cohort clínica de pacients amb depressió major recurrent, que es proposa avaluar la capacitat de les tecnologies de mesurament remotes (aplicacions al mòbil i polsera de fitness Fitbit) per detectar l’evolució i recaigudes de persona amb depressió major.

Es tracta d’un projecte iniciativa d’un grup d’infermers de l’EAP Gavarra, i dels seus tutors, durant el seu període de formació com a residents.
Es plantegen desenvolupar un estudi qualitatiu basat en els principis de la teoria fonamentada mitjançant entrevistes semiestructurades i grups focals amb persones de més de 65 anys adscrites al centre corresponent i que te com a objectius conèixer la vivència de solitud de les persones majors de 65 anys que viuen soles, identificar les xarxes de recolzament d’aquestes persones, conèixer la seva visió envers els professionals de la salut en Atenció Primària, i identificar les necessitats i demandes no cobertes de les persones que viuen soles. Els resultats permetran avaluar el possible impacte en la satisfacció personal de les persones soles si participen en una posterior intervenció comunitària relacionada amb la solitud.
Es compta amb mitjans propis per a la realització del projecte i de moment no es pensa presentar a cap convocatòria d’ajuts de recerca.

L’objectiu de l’estudi és descriure característiques relacionades amb la salut de la població adulta de la província de Girona en relació als estils de vida, característiques sociodemogràfiques i econòmiques, discapacitat, dolor, qualitat de vida, impulsivitat, suport social, i prevalença de factors de risc i de malalties cròniques. Estudi transversal realitzat a les comarques de la provincia de Girona. Es farà un mostreig aleatori de 2000 participants de 18 o més anys. Es reculliran les següents variables. Estils de vida: dieta (PREDIMED), activitat física (Regicor), consum de tabac (MONICA), alcohol (unitats), son (hores dormides i STOP Bang; Variables sociodemogràfiques i econòmiques; discapacitat funcional (WHODAS 2.0); dolor (brief pain inventory); qualitat de vida (EuroQol 5D); trets de personalitat (Big Five Inventory); impulsivitat (escala UPPS-P); funció executiva ( fluència verbal semàntica i fonèmica); capacitat d’atenció sostinguda (Digit Span Test);
velocitat de processament psicomotor (Symbol Digit Test); capacitat de memòria immediata i diferida; suport social (escala de DUKE-UNC-11); comorbiditats i factors de risc; criteris diagnòstics de depressió major (PHQ-9); CAT-COPD Assessment Test, per conèixer fins a quin grau la malaltia els condiciona la seva vida diària; tractaments mèdics. També es realitzarà una exploració física als participants: mesura de l’índex turmell-braç, índex dit del peu-braç i la rigidesa arterial Vasera (Fukuda Denshi); mesures antropomètriques; composició corporal amb una bàscula de bioimpedància; espirometria; pulsioxímetria; electrocardiograma i cooxímetria. Es realitzaran models multivariants (models lineals generals) per examinar la magnitud de l’associació entre variables.

Objectiu general:

Analitzar i descriure l’activitat de crioteràpia realitzada per els metges de família en els centres d’atenció primària (CAP).

Objectius específics:

? Conèixer les característiques demogràfiques i els motius diagnòstics pels quals els pacients reben crioteràpia.
? Conèixer els motius diagnòstics pels quals els pacients són derivats a la consulta de crioteràpia, i la concordança entre el dx del metge que deriva i el que fa la tècnica.
? Estudiar l’efectivitat i seguretat de la crioteràpia.
? Estudiar la variabilitat entre professionals d’atenció primària a l’hora d’aplicar la crioteràpia.
? Avaluar l’impacte en les derivacions a dermatologia i les demores.
? Valorar les hores laborals i cost econòmic que suposa aquesta activitat per als equips d’atenció primària (EAP).

Material i mètodes:

Disseny: estudi descriptiu prospectiu

Àmbit d’estudi: 13 EAP del Servei d’Atenció Primària (SAP) Esquerra de Barcelona.

Població d’estudi:
Usuaris atesos a la consulta de crioteràpia dels EAP participants en l’estudi entre octubre 2108 i març 2019.

OBJETIVOS

Principal
– Describir la clasificación clínica de los pacientes EPOC de 5 equipos de atención primaria, de acuerdo con las guías GOLD 2017 y GesEPOC 2017.

Secundarios
– Analizar el porcentaje de pacientes según niveles de riesgo de acuerdo con las guías GesEPOC.
– Determinar la gravedad clínica de los pacientes mediante el índice bodex.
– Describir y comparar la adecuación del tratamiento pautado para el paciente con el recomendado en las diferentes guías.
– Describir la relación entre nivel de eosinófilos en sangre y número de agudizaciones en pacientes con corticoides inhalados y en pacientes con otros tratamientos.

METODOLOGÍA
Se trata de un estudio observacional transversal multicéntrico de seis equipos de atención primaria urbanos de la ciudad de Barcelona y municipio de Badalona
Población de estudio: Pacientes asignados a 8 médicos de familia distribuídos en 6 equipos (CAP Roquetas, CAP Horta F, CAP Casernes, CAP Via Barcino, CAP Sant Roc, CAP Chafarinas). Criterios de Inclusión: pacientes diagnosticados de EPOC según el eCAP (J 44.9 del CIM10) y espirometría con FEV1/FVC postbroncodilatación <0,7 que se encuentren entre los 35 y 85 años, incluyendo el fenotipo mixto ACO (asthma- chronic obstructive pulmonary disease overlap, fenotipo mixto asma - EPOC). Criterios de exclusión: pacientes diagnosticados únicamente de asma, pacientes diagnosticados de fibrosis pulmonar o que hayan presentado patología cardíaca descompensada en los tres meses previos a la realización del estudio. Pacientes diagnosticados de enfermedad terminal (con pronóstico de vida inferior a 6 meses), pacientes institucionalizados o pacientes que no respondan a las llamadas. -Muestra: Se realizará un muestreo consecutivo de pacientes de cada equipo que cumplan criterios de selección. Una muestra de 439 individuos es suficiente para estimar, con una confianza del 95% y una precisión de +/- 5 unidades porcentuales, un porcentaje poblacional que se prevé que sea alrededor del 50%. En porcentaje de reposiciones necesaria se ha previsto que será del 20% (todo ello teniendo en cuenta una estimación de 5000 pacientes diagnosticados de EPOC en la población estudiada).

L’objectiu d’aquest estudi és dur a terme la segona prova pilot (Field Rehearsal) de la tercera onada de l’estudi MESGI50, per a posar a punt l’entrevista domiciliària assistida per ordinador i tota la logística operativa per al treball de camp. És un estudi epidemiològic transversal pilot per caracteritzar el procés de maduresa i envelliment a les comarques de Girona i forma part del consorci europeu The Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe. L’estudi MESGI50 entrevista a persones de 50 anys i més, i a la seva parella. Seguint la metodologia del consorci de l’estudi SHARE, El MESGI50 obté les dades en una entrevista assistida per ordinador que es realitza a la llar de la persona participant, amb una durada d’entre 60 i 90 minuts. El qüestionari utilitzat està harmonitzat a tots els països de la Unió Europea, i l’estudi SHARE està també harmonitzat amb altres estudis d’envelliment que es porten a terme a Estats Units (Health and Retirement Study), a
Anglaterra (English longitudinal Study of Ageing) i a la Xina (China Health and Retirement
Longitudinal Study), entre altres.