INTRODUCCIÓN
De forma progresiva en las empresas se están adoptando modelos de mejora continua para conseguir la excelencia en los resultados. El éxito del sistema sanitario se basa en conocer la satisfacción del paciente y la calidad percibida por el usuario.

OBJETIVO
Conocer el nivel de calidad asistencial percibida por los usuarios de los centros penitenciarios catalanes en el año 2017.

HIPÓTESIS
La calidad asistencial percibida por los usuarios de los centros penitenciarios catalanes es altamente satisfactoria.

METODOLOGIA
Estudio observacional descriptivo transversal de un total de 8 centros penitenciarios catalanes que incluyen 6856 usuarios. La selección de la muestra se realizará mediante muestreo aleatorio simple, asumiendo un nivel de confianza del 95% y un margen de error del 5%
Se estudiará la asociación de algunas variables de los reclusos con la percepción de la calidad asistencial mediante el cuestionario validado de calidad percibida por el usuario de SERPERF de 20 ítems adaptado al medio penitenciario.

Hipòtesi:
Les BZD són un dels medicaments més prescrits a la nostra comunitat i els pacients els veuen com uns fàrmacs segurs.La realització dels tallers vol donar les estratègies necessàries als pacients perquè puguin deixar de prendre aquesta medicació sense causar cap perjudici per la seva salut i a la mateixa vegada reduir les visites a la consulta relacionades amb la retirada del fàrmac.

Objectiu principal:
Avaluar si la realització d’un taller educacional redueix l’ús crònic de BZD als 6 i 12 mesos de realització del taller.

Hipòtesi:
Els IBP són un dels medicaments més prescrits a la nostra comunitat i els pacients els veuen com uns fàrmacs segurs. Es vol donar les eines necessàries als pacients perquè puguin deixar de prendre aquesta medicació mitjançant la realització d’un taller d’ajuda al pacient i a més, reduir les visites a la consulta relacionades amb la retirada del fàrmac.

Objectiu principal:
Avaluar si la realització d’un taller educacional redueix l’ús crònic d’IBP als 6 i 12 mesos de realització del taller.

Objetivo primario:
Evaluar la prevalencia de fibrosis hepática significativa en la población general utilizando TE.

Objetivos secundarios:
1. Evaluar la prevalencia de la fibrosis hepática mediante el uso de TE en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
2. Comparar la eficacia de TE con la de las puntuaciones de fibrosis, incluida la puntuación de fibrosis de NAFLD (enfermedad del hígado graso no alcohólico), FIB-4 (Fibrosis-4), el índice de Forns y la puntuación APRI (AST a Plaqueta), en el diagnóstico de fibrosis hepática en la población general y en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo para enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
3. Comparar la eficacia de las puntuaciones de TE y fibrosis con la de la biopsia hepática para el diagnóstico de fibrosis hepática en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica.
4. Evaluar la prevalencia de esteatosis hepática estudiada por el parámetro de atenuación controlada (PAC) en la población general y en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
5. Para comparar la eficacia de la PAC con la de las puntuaciones de esteatosis, que incluyen FLI (índice de hígado graso), HIS (índice de esteatosis hepática), LAP (producto de acumulación de lípidos), ION (índice de NASH) y NAFLD-LFS (sin alcohol). enfermedad del hígado graso (puntuación de la grasa hepática) en la población general y en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo para enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
6. Comparar la eficacia de las puntuaciones de CAP y esteatosis con la de la biopsia hepática para el diagnóstico de esteatosis hepática en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
7. Comparar la precisión de la PAC con la ecografía abdominal para el diagnóstico de esteatosis hepática en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
8. Comparar las sondas M y XL del sistema de fibroscan en la evaluación de los valores de LSM y CAP.
9. Estimar la relación costo-eficacia de un programa de detección de fibrosis hepática utilizando TE en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
10. Evaluar la aplicabilidad del rendimiento de TE en la población general y en sujetos con factores de riesgo para enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
11. Evaluar los eventos adversos relacionados con el procedimiento (eventos adversos relacionados con TE y biopsia hepática) y eventos adversos graves.

Objetivo terciario:
Identificar los factores de riesgo genéticos asociados con la fibrosis hepática y las enfermedades crónicas del hígado.

Background: Although almost 50% of patients with heart failure (HF) have preserved ejection fraction (EF), there is little evidence on drugs with a prognostic impact. Recently, the TOPCAT study showed contradictory results on hospitalizations and mortality with spironolactone according to geographical inclusion region, so the effect of mineralocorticoid receptor antagonists (MRA) in this population is not well stablished.
Hypothesis: There is a relationship between MRA treatment, prognosis and hospitalizations in patients with chronic HF with preserved ejection fraction (HFpEF) in real life.
Objective: To assess the effect of MRA on cardiovascular mortality and HF hospitalizations in patients with HFpEF.
Methodology: Retrospective study of patients with HF diagnosis in SIDIAP database. By propensity score matching, two cohorts with a 1: 1 ratio will be obtained (exposure and non-exposure), including demographic data, cardiovascular risk factors and established cardiovascular disease, treatments, clinical variables and laboratory test.
Expected results: 1) To establish the safety of MRA in real world HFpEF patients. 2) To determine the effect of study therapeutic group on morbidity and mortality.
Relevance: HF is the leading cause of hospitalization in people over 65 years in Western countries and the fourth cause of cardiovascular death in our country. It is estimated that there are 88,000 patients with HF in Catalonia, with a mortality rate of 14% and 30.8% of unplanned hospitalizations at one year of follow-up.
Applicability: 1) To identify specific therapeutic targets according to patient profile. 2) To characterize HF in the community according to EF and generate new hypothesis.
Key words: Heart failure, mineralocorticoid receptor antagonists, prognosis

1. Antecedents: la hipercolesterolèmia familiar (HF) és la causa genètica més freqüent de malaltia coronària prematura, d?herència autosòmica dominant. S?ha vist que la gran majoria de pacients amb HF continuen sense diagnòstic ni tractament.

2. Hipòtesis: La HF és una malaltia infradiagnosticada a la nostra zona d?atenció primària (AP).

3. Objectiu general: Conèixer la prevalença d?HF en la població d?estudi
Objectius específics:
? Conèixer el nombre de persones colesterol total >300 mg/dL i triglicèrids <200 mg/dL en alguna analítica entre 2006-2017 en pacients amb diagnòstic d?hipercolesterolèmia a la historia clínica (HC) d?AP. Descriure en quants d?ells consta el diagnòstic d?HF. ? Revisar si s?ha plantejat el diagnòstic d?HF en aquests pacients. ? Detectar nous casos índex d?HF desapercebuts. 4. Metodologia: estudi descriptiu transversal, s?inclouran tots els pacients que compleixin els criteris d?inclusió: pacients d?entre 18-74 anys, atesos i assignats a 3 metges de família de dos centres de salut amb diagnòstic d?hipercolesterolèmia a l?HC d?AP. Criteris d?exclusió: defuncions i traslladats. Es recolliran múltiples variables relacionades amb el colesterol i variables demogràfiques. Es farà una revisió de la HC informatitzada i entrevistes clíniques amb un full de recollida de dades. 5. Determinacions: edat, sexe, antecedents personals i familiars, valors de colesterol, triglicèrids en analítica que complís criteris, valors de colesterol i fraccions, triglicèrids en la última analítica. 6. Anàlisis estadística: Es realitzarà una anàlisi descriptiva dels estimadors amb els seus intervals de confiança. 7. Resultats esperats: s?espera poder detectar casos no diagnosticats encara d?HF entre la mostra estudiada i així conèixer la seva prevalença. 8. Aplicabilitat i rellevància: detecció de nou cas índex i poder engegar noves cascades de detecció familiar i sensibilització dels professionals de la zona envers aquesta patologia.

Motius i antecedents
Els nivells elevats de eosinòfils sanguinis (és a dir eosinofília) estan associats amb un augment del risc d’exacerbacions (greus) d’asma, especialment en pacients amb asma no controlada o parcialment controlada a la línia de base. Encara que hi ha una sèrie d’estudis que han investigat l’associació entre els eosinòfils sanguinis i el risc d’exacerbació d’asma, pocs estudis han investigat l’associació amb la mortalitat. A més, l’associació entre asma tardana (en pacients amb eosinofília) i risc d’exacerbacions d’asma encara no s’ha investigat a la vida real. Finalment, és menys conegut si els nivells d’eosinòfils sanguinis es redueixen en pacients amb asma tractats amb ICS d’alta dosi.

Background: Use of the antiarrhythmic flecainide have been linked to an increased risk of melanoma in a hypothesis-generating study from Denmark.
Hypothesis: Flecainide exposure might be associated to an increased risk of melanoma but also non-melanoma skin cancer.
Objectives: To assess the association between flecainide exposure and risk of melanoma and non-melanoma skin cancer in Denmark and Spain using health care data.
Methodology: Two independent case-control studies will be carried out.
Determinations and Statistical Analysis: Comparing melanoma and non-melanoma skin cancer cases to disease-free population controls, the use and cumulative use of flecainide will be assessed and odds ratios for the association will be estimated using conditional logistic regression.
Expected results and Applicability: The study will either confirm of disprove an association between flecainide use and non-melanoma and melanoma skin cancer.
Relevance and limitations: Knowledge of an increased skin cancer risk would allow prescribers to take appropriate measures, such as increased focus on UV protection. Conversely, a disproved risk would reassure prescribers in the safety of the use of the drug.
The main limitation is the lack of direct measures of UV exposure history. However, there is no reason to suspect that flecainide users will display markedly different sun exposure habits than the background population.

Background:
The use of opioids has increased dramatically, especially in Spain; between 2008 and 2015 the use of opioids increased an 83.5%. These medications have many adverse effects and there are few head to head studies with other non-opioid pain killers.
Hypothesis: The use of opioids is frequent in our populationa. Opioids have more adverse effects than other non-opioid pain killers.
Objectives: 1. To describe the drug utilization (sociodemographic, type, dosage, indications, persistence) of opioids (tramadol, codeine, morphine, fentanyle) (WP1) among subjects of at least 18 years old. 2.To assess the incidence of the adverse effects of the different opioids and compared with other non-opioid pain killers (oral NSAID, cox2 inhibitors, paracetamol, metamizole). To study the association between the long term use of opioids and paracetamol. All results will be stratified by indication and age.
Methods: A population based cohort study. The WP2 will encompass 3 cohorts: 1. incident opioid users, 2. incident non-anti-inflammatory drugs and 3. incident anti-inflammatory drug users. Data will be gathered from the SIDIAP database. Source population: All those registered at least 1 year in SIDIAP database during the study period. Study period: 01/01/2007-31/12/2016. Study population: all incident users of study drugs durgin the study period aged 18 and over. Inclusion: at least 2 consecutive dispensations of the study drugs during the study period. For the WP2 (in addition of the above): No use of index drugs in the previous year, no surgery in the 30 days before starting their first dispensation. No exclusions. Follow-up: from the lastest of 1. Start of study period or 1 year of valid data, until the earliest of: end of enrolment in database (moving out or death) or date of last data capturing. For the WP2: patients will be followed from the date of second drug dispensation which follows the latest of 1. start of study period or 1 year of valid data, until the earliest of 1.end of enrolment in the database, date of last data capturing or event of interest. Variables: Exposures: WP1: the main drugs of interest will be the opioids and the non-opioid pain killers will be the active comparators for the WP2. The exposure will be categorized in past, recent, current. Patients switching treatment will be censored at the date of switching. Concomitant use of drugs will be assessed and considered for secondary analysis. Outcomes: WP1: age, sex, BMI, Charlson Comorbidity Index (CCI), eFi frailty index, pfeiffer and minimental score, EQ5D, type and dosage of opioid used, type of prescriber, comorbidity for which the opioid was prescribed. In order to define periods of continious use of drugs, any 2 dispensations of the same drug will be concatenated if the gap is <90 days. A carry-over period of 30 days will be added after last prescription to account for lack of compliance and carryover effects. Compliance will be measured as medication possesion ratio. WP2: Cardiac arrhythmia, delirium/confusion, fractures (hip, pelvis, wrist, humerus), falls, sleep disorders (sleep apnea, somnolence), constipation, opioid dependence and abuse, all cause mortality. Potential confounders (in the year before index date): age, sex, BMI, sociodemographic status, medical conditions, CCI, bone fractures, major surgeries, drugs (hypnotics, benzodiacepines, aspirin, SSRI or anticonvulsant), number of different ATC prescribed, number of GP visit, hospital admisions, falls, traffic accidents. Statistical analysis: Kaplan Meier for drug persistence, Drug safety: Propensity score will be calculated using confounders. Cox regression will be used to estimate event risk according to drug use.