banner-risc-cardiovascular

Projects

Efectividad del CMBD-IVC para la prevención y tratamiento de la insuficiencia venosa crónica y su aplicabilidad clínica

  • PI: Erica Homs Romero
  • Duration: 2017-2020
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Objetivo: Evaluar la efectividad del conjunto mínimo básico de datos sobre la prevención, diagnóstico y el tratamiento de la insuficiencia venosa crónica (CMBD-IVC) para aumentar el diagnostico, la prevención y tratamiento de la
insuficiencia venosa crónica

Diseño: Estudio cuasi-experimental (no aletorizado). Se presentará el CMBD-IVC y se incluirá en el programa informático e-CAP de los centros de Atención Primaria de la provincia de Girona, siendo el resto de provincias el grupo control.
Los datos para determinar la línea base del diagnóstico actual se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP).

Sujetos de estudio: Toda la población de Catalunya mayor de 18 años que haya sido visitada en los últimos tres años. Que no tengan ambos miembros inferiores amputados o estén ingresados en residencia.

Variables: La variable respuesta el diagnóstico de Insuficiencia venosa crónica o su estadio anterior que sería varices. Variables de comorbilidad: hipertensión, diabetes, insuficiencia renal, úlcera venosa. Variables sociodemográficas: edad,
sexo, país de origen. Variables de prescripción farmacéutica y diagnósticos enfermeros.

Análisis estadístico: Se llevará a cabo un análisis estadístico descriptivo de las variables, hallando frecuencia y porcentaje de las variables cualitativas, media y desviación típica de las cuantitativas que sigan la distribución normal, y la mediana y rango intercuartil para las que no la sigan.

Validació científica d’una eina de detecció de dislèxia en català, determinació de la prevalença de dislèxia a Catalunya i estudi cost-efectivitat en Atenció Primària

  • PI: Jose Lluís Cruz Cubell
  • Duration: 2017-2020
  • Funders: Diputacio de Lleida

La dislèxia és un trastorn de lectura, escriptura i l’ortografia, de base neurològica i sovint hereditària. Entre el 5-10% de la població és dislèxica i representa el trastorn d’aprenentatge més freqüent. La detecció precoç de la dislèxia és clau i ha tenir lloc abans que hi hagi fracàs escolar. La detecció es veu dificultada pel fet que la població dislèxica té molta diversitat interna, poden estar afectades una o dues vies de lectura, i es pot manifestar en diversos graus d’afectació. La detecció de dislèxia a Catalunya és clarament inferior a la prevalença real. Dytective(DYt) és un test per a la detecció precoç de dislèxia, que integra exercicis en forma de jocs lingüístics i atencionals, accessible de forma universal a través d’internet, i de baix cost, actualment validat en anglès i espanyol. Objectius: desenvolupar i validar científicament el mètode DYT per detectar dislèxia en català, calcular la prevalença de dislèxia en la població catalana i realitzar un estudi de cost-efectivitat d’implementació de la eina DYT a l’Atenció Primària. S’executaran tres accions. En la primera es crearà l?eina seleccionant els exercicis més adequats per predir el diagnòstic a partir de pacients diagnosticats i no diagnosticats. Posteriorment s’entrenarà l’eina mitjantçant tècniques de machine learning a partir d’un estudi a 4000 pacients. L’acció dos estimarà la prevalença de dislèxia a partir d’un estudi transversal descriptiu a 1000 pacients. Finalment s’estimarà si l’ús de DYT és cost-efectiva envers la consulta especialitzada. S’espera obtenir una eina útil, econòmica, i la prevalença a Catalunya.

Prescribing Pathways to Triple Therapy in Patients with Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD) in Spain (EVM-18771)

  • PI: Mònica Monteagudo Zaragoza
  • Duration: 2017-2020
  • Funders: Evidera, Inc.

Background/Rationale: Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD) is a debilitating condition and one of the most prevalent lung diseases in high income countries, second only to asthma. Patients with COPD can be categorized based on the Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease (GOLD) system. The pharmacological treatments associated with the different GOLD categories vary. However, the proportions of the patient population within these different categories are unknown, in particular those with more advanced disease using triple therapy.
Objectives:
Primary Objectives
1. To quantify the proportions of patients receiving triple therapy (defined as long-acting beta agonist [LABA], long-acting muscarinic antagonist [LAMA], and inhaled corticosteroid [ICS]) before, at, and after initial COPD diagnosis.
2. To identify pathways to triple therapy among these patients.
3. To calculate the time to initiation of triple therapy from initial diagnosis of COPD.
Secondary Objectives
1. To evaluate the specific factors (e.g., number of exacerbations, symptom score, lung function and phenotype) that influence pathways leading to triple therapy.
2. To identify pathways of step-down from triple therapy.
3. To calculate the time to step-down from triple therapy.
Exploratory Objectives
1. To document dosages of triple therapy.
2. To quantify levels of persistence to specified treatments for COPD.
3. To evaluate the association between discontinuation of specified treatments for COPD and exacerbations
4. To evaluate the association between specified treatments for COPD and utilisation of health care resources
5. To describe changes in therapy for COPD following exacerbation.
6. To describe level of blood eosinophils at various points in time among patients with COPD.
Methods: Investigate the use of triple therapy in a Spanish cohort of COPD patients using retrospective electronic medical records from primary care and pharmacy data.
Study design: Retrospective cohort study.
Data Source: The System for the Development of Research in Primary Care (SIDIAP) is a longitudinal population-based database that has collected information on more than 5.8 million patients from 279 Primary Care Teams in Catalonia, Spain. These data represent 80% of the population of Catalonia and are available from the year 2010 to 2015. The SIDIAP database records patient-level data on symptoms and diagnoses at each visit to a general practitioner (GP), clinical data, prescribed medications, physician visits, and diagnostic/laboratory test results. Individual patient data are not available for release but indirect analysis is possible through the vendor.
Study Population: Patients with COPD related encounter from January 1, 2010 until December 31, 2015. Patients who were < 40 years old on the date of their first ever COPD diagnosis will be excluded from the study. From this pool of patients, additional inclusion/exclusion criteria will be applied to obtain the study cohorts of interest i.e. an incident COPD cohort, incident triple therapy cohort, and prevalent COPD cohort. Exposure(s): Age, gender, smoking status, relevant comorbidities, COPD phenotype, forced expiratory volume in one second (FEV1), eosinophils, treatments received, healthcare utilization. Outcome(s): Triple therapy use, step-down from triple therapy, persistence on triple therapy, COPD related exacerbations. Statistical Analysis: Descriptive statistics will be used to characterize COPD patients and the treatments they receive. More advanced methods will be used to understand time to event outcomes (e.g., time to triple therapy), including Kaplan-Meier analysis and Cox-Regression.

Características de los pacientes con EPOC que inician tratamiento con LAMA o LABA/LAMA en Atención Primaria: Estudio poblacional en Catalunya?

  • PI: Mònica Monteagudo Zaragoza, Mònica Monteagudo Zaragoza
  • Duration: 2017-2020
  • Funders: Laboratorios Gebro Pharma, S.A,

Objetivos: Definir el perfil de pacientes con EPOC que inician tratamiento con LAMA o bien inician tratamiento con doble broncodilatación LABA/LAMA durante el 2015. Evaluar su adecuación del tratamiento a las guías de práctica clínica. Describir la evolución clínica y adherencia al tratamiento durante los siguientes 12 meses y determinar el impacto económico.
Diseño: Estudio epidemiológico, observacional y descriptivo. Se seleccionarán los pacientes diagnosticados de EPOC que inicien tratamiento con un LAMA (cohorte 1) o bien con LABA/LAMA (cohorte 2) durante el año a estudio recogiendo datos basales, así como relativos al año previo y año posterior al inicio del tratamiento en cada una de las cohortes. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el desarrollo de investigación en Atención Primaria (SIDIAP). Se recogerán variables sociodemográficas clínicas, uso de recursos sanitarios y tratamientos.
Ámbito del estudio: la población de Cataluña atendida en los Centros de Atención Primaria del Institut Català de la Salut.
Sujetos del estudio: pacientes mayores de 40 años con EPOC que inician tratamiento con un LAMA o LABA/LAMA de una base poblacional.
Análisis estadístico: Se realizará un análisis descriptivo de los datos obtenidos de cada cohorte. Se extraerán dos sub-cohortes de estudio que se emparejarán según la distribución de edad, sexo, gravedad de la EPOC, tiempo transcurrido desde el inicio del tratamiento, número de agudizaciones, diagnóstico concomitante de asma y comorbilidades significativas para comparar la evolución al año de seguimiento entre cohortes. Se utilizará la proporción de días cubiertos para estudiar la adherencia terapéutica y se realizará un análisis de costes sanitarios directos.

Consum de begudes energètiques isotòniques i ensucrades en alumnes de les escoles de primària, secundària i batxillerat de Sabadell (Barcelona). Estudi BEENIS

  • PI: Vanessa Cruz Muñoz
  • Duration: 2017-2020
  • Funders: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia (FECYT)

Objectius: Determinar el consum de begudes energètiques, isotòniques i ensucrades en alumnes d’Educació Primària, SEcundària i Batxillerat, de les escoles i instituts de Sabadell, així com els hàbits de consul i el coneixement dels joves i pares sobre els seus riscos per a la salut.

Metodologia: Estudi transversal d’àmbit poblacional. La població d’estudi són els alumnes dels col·legis i instituts de Sabadell.
La recollida de dades es farà mitjançant l’adaptació d’uns qüestionaris autoadministrats validats i utilitzats per l’European Food Safety Authority (EFSA), jutnament amb informació sobre aspectes sociodemogràfics.

Interventional, randomised, open label, multi-centre, parallel-group, controlled study investigating the effects of using the PReDicT Test to guide the antidepressant treatment of depressed patients

  • PI: Matilde Elices Armand-Ugon, Matilde Elices Armand-Ugon
  • Duration: 2017-2021
  • Funders: Consoricio Centro de Investigación Biomédica en RED (CIBER)

La depresión es una afección muy común, grave y, en algunos casos, potencialmente mortal, que afecta a alrededor de 350 millones de personas en todo el mundo. Aproximadamente el 11% de los ciudadanos de la Unión Europea sufren de depresión en algún momento de sus vidas. La depresión está asociada con costos socioeconómicos significativos y se ha predicho que se convertirá en la mayor causa de discapacidad en todo el mundo para el año 2030 (Organización Mundial de la Salud, La carga mundial de la enfermedad: actualización de 2004). En 2010 se estimó que había aproximadamente 30 millones de pacientes con depresión en Europa, con costos económicos agregados de aproximadamente ? 92 mil millones (Wittchen et al., 2011). Se necesitan con urgencia mejoras en la gestión del tratamiento de la depresión para mejorar los resultados de los pacientes, contener los crecientes costos de atención médica, mejorar la productividad en el lugar de trabajo y ayudar a abordar los desafíos económicos y sociales a nivel mundial.
Si bien se dispone de una variedad de medicamentos antidepresivos efectivos para tratar la depresión, transcurren de 4 a 6 semanas después de comenzar el tratamiento antidepresivo antes de que un médico pueda detectar si el tratamiento está funcionando. Sin embargo, sorprendentemente, más del 50% de los pacientes no responden al primer tratamiento antidepresivo que se les receta (Rush 2007). Por lo tanto, a menudo lleva varios meses identificar un tratamiento antidepresivo eficaz para la mayoría de los pacientes con depresión. Durante este tiempo, la capacidad del paciente para trabajar y funcionar socialmente es gravemente impedido. Las personas pueden estar ausentes del trabajo por muchas semanas o meses y esto supone una carga sustancial para la economía y los recursos de atención médica.

Incidencia de cáncer en relación con el tratamiento farmacológico de la infección por virus de la hepatitis C

  • PI: Maria Reig Monzón
  • Duration: 2017-2018
  • Funders: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

L’any 2014 es van iniciar a Catalunya els primers tractaments dels pacients infectats pel virus
de l’hepatitis C (VHC) amb agents antivirals directes (AAD). Aquests fàrmacs tenen eficàcies
superiors i un millor perfil de seguretat que els tractaments previs basats en interferó (IFN).
L’efectivitat i la seguretat a curt termini dels tractaments en condicions de pràctica clínica ha
mostrat ser similar a la descrita en els assaigs clínics, però la seguretat a llarg termini o en
poblacions especials està poc establerta. Recentment s’han descrit alguns senyals de seguretat
que inclouen riscos de descompensació hepàtica en pacients amb fibrosi avançada, reactivació
de la infecció per hepatitis B i un possible augment del risc de recidiva d’carcinoma
hepatocel·lular després del tractament amb AAD. Fisiopatològicament és plausible que
augmenti el risc de qualsevol càncer, no només de l?carcinoma hepatocel·lular. Aquestes
comunicacions han generat recentment una alerta de seguretat regulatòria a nivell europeu.
El present estudi de cohorts retrospectiu pretén valorar a nivell poblacional la incidència de
qualsevol càncer no hepàtic en pacients tractats amb AAD per a la infecció per VHC, i
comparar-la amb la incidència en controls infectats per VHC tractats amb pautes basades en
interferó abans del 2014, i amb pacients no infectats per VHC, per tal de valorar possibles
diferències i factors que puguin influir en les mateixes. L?establiment d?inicidències i de risc
relatius per als AAD mitjançant models de Poisson ajustats permetrà descriure si existeixen
aquests riscs, i en cas afirmatiu, establir-ne el risc atribuïble i dissenyar un pla de gestió dels
mateixos.

Nivel de adherencia y conocimiento del tratamiento farmacológico en pacientes polimedicados en un Centro de Atención Primaria

  • PI: Pilar Cosculluela Torres
  • Duration: 2017-2020
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

La Organización Mundial de la Salud (OMS) estima que el 50% de los pacientes con enfermedades crónicas no cumplen adecuadamente el tratamiento prescrito en los países desarrollados. Además, se estima que la no adherencia contribuye a unas 200.000 muertes cada año en Europa y supone un coste para el sistema sanitario de unos 11.250 millones de euros anuales en España. Estos datos ponen de manifiesto la magnitud del problema sanitario que supone la falta de adherencia y conocimientos por parte de los pacientes de los tratamientos farmacológicos 1.

Objetivo: Conocer el nivel de conocimientos y cumplimiento del tratamiento farmacológico en pacientes polimedicados mayores de 65 años atendidos en un centro de atención primaria de salud.
Diseño: Estudio observacional descriptivo transversal.
Muestra: selección aleatoria de 195 pacientes, de un total de 1832 pacientes mayores de 65 años polimedicados que utilizan cinco o más medicamentos prescritos durante más de 6 meses, pertenecientes al centro de atención primaria de Vinyets de Sant Boi de Llobregat (Barcelona). Los datos se recogerán mediante entrevista clínica, sobre hoja estructurada de recogida de datos y previa firma del consentimiento informado.
Variables principales de resultado: Adherencia al tratamiento (test de Morisky-Green-Levine) y test de conocimientos (García Delgado). Variables independientes: Variables sociodemográficas (edad, género, ambiente familiar, nivel de estudios), datos clínicos (patologías crónicas, grado de control, valoración cognitiva, funcional y psíquica) y relacionadas con la medicación (número total de fármacos).
Se efectuará un análisis descriptivo de las variables y se buscará relación de las variables independientes con el grado de conocimientos y cumplimiento.
Resultados: La prevalencia de pacientes polimedicados en mayores de 65 años es del 55,34%.

Multinational Observational Database Study on Imminent Osteoporotic Fracture Risk

  • PI: Daniel Prieto Alhambra
  • Duration: 2017-2020
  • Funders: University of Oxford

Background: Existing prediction models reliably estimate 10-year fracture probability, but might fail to identify subgroups at imminent fracture risk.

Impacte del “audit and feedback” de la prevenció quaternària en pacients assignats a equips d’atenció primària a Catalunya del 2009 al 2016.

  • PI: Daniel Prieto Alhambra
  • Duration: 2017-2020
  • Funders: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Backgroung: The use of “”audit and feeeback”” as a tool to improve the quality of primary care has proven to be a useful tool in different aspects, but its usefulness for quaternary prevention has never been proven.
The introduction of EQA-0216, 0217 and 0228 indicators since 2014 attempts to curb the inadequate prescription of lipid-lowering and anti-osteoporotic drugs as primary prevention in people with low cardiovascular risk or low osteoporotic fracture risk.
Hipotesis and objective: The objective of this study is to evaluate whether the introduction of the EQA-0216, EQA-0217 and EQA-0228 indicators as an object of “”audit and feedback”” has reduced the prescription of lipid-lowering and anti-osteoporotic drugs among low-risk patients without increasing cardiovascular events nor fractures.
Methodology: Interrupted time series on the basis of SIDIAP data. All persons assigned to ICS primary care professionals from 2009 to 2016 will be studied.
Measurements: Prevalence and incidence of inappropriate use of drugs month by month for each professional and the occurrence of events will be calculated.
Statistical Analysis: Segmented regression models will be used to estimate changes in the prevalence and incidence of treatment and events after the introduction of the indicators.
Expected results: We expect to find a reduction on inadequate prescription without an increase of cardiovascular events or fractures.
Aplicability and relevance:
Web feedback, for the improvement of primary care results, has not been properly evaluated as a quality improvement policy. It has not been evaluated in the field of quaternary prevention either. This system is in operation, so an evaluation of its use is necessary, and could be exportable to other levels of care and other regional contexts.

Board of Trustees

Collaborators

Accreditations