Les ferides cròniques requereixen un període de cicatrització major al de les ferides agudes.
Un dels factors que poden intervenir en el retràs de la cicatrització d?una ferida és la infecció. Els signes clínics característics d? infecció en una ferida aguda són diferents en una ferida crònica, on en aquestes els canvis en l?olor, exsudat, eritema, etc. són els que determinen la sospita d?infecció.
El ser humà és el principal reservori de Staphylococcus Aureus. Quan aquest S. aureus es fa resistent a la meticilina s?anomena S. aureus resistent a la meticilina conegut amb les sigles SARM o MRSA.
L’enorme proliferació d’antibiòtics amb la conseqüent incapacitat de conèixer les característiques de cadascun, i la sensació de seguretat que crea el prescriure aquells que tenen un ampli espectre d’acció condueix en moltes ocasions a una utilització massiva i indiscriminada d’antibiòtics i en el desenvolupament de resistències bacterianes.
L?objectiu del nostre treball és valorar la relació entre la prescripció no objectiva d?antibiòtic sistèmic i la resistència a MRSA en les ferides cròniques.

Hypothesis: GPs use a conceptualisation of multimorbidity that differ from those of other second line specialists. They are justified in doing so because this conceptualisation is more in line with patient expectations.
The aim of the multimorbidity branch of FPDM is to make and validate a definition of Multimorbidity for General Practice and the mapping of that work.
Research question: What operational definition of Multimorbidity may be used by GPs for clinical research?

Indacaterol/glycopyrronium bromide (QVA149, registered as Ultibro® Breezhaler® and related products) is a once-daily, inhaled fixed-dose combination (FDC) of indacaterol maleate (QAB149, registered as Onbrez® Breezhaler® and related products) and glycopyrronium bromide (NVA237, registered as Seebri® Breezhaler® and related products) is indicated as a maintenance bronchodilator treatment to relieve symptoms in adult patients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD). QVA149 has been approved by European Commission on September 19th 2013 and has been launched in the Netherlands on November, 2013. Combining a long-acting beta2 agonist (LABA) with a long-acting muscarinic antagonist (LAMA) as concurrent therapy has been shown to significantly improve bronchodilation in COPD patients compared to the respective monotherapies. This is expected to lead to improvement in dyspnea, health status/quality of life and COPD exacerbations compared to monotherapy. The ?missing information? as per Risk Management Plan (RMP) includes use of QVA149 in patients with unstable, clinically significant cardiovascular conditions and long QT-syndrome, type I & II uncontrolled diabetes, use in patients with severe liver impairment, use in patients with moderate to severe kidney impairment, use in pregnancy and lactation, long-term use in COPD beyond 18 months, use in COPD not related to smoking or smoking exposure less than 10 pack years, use in pregnancy and lactation and use in patients with ethnic origin other than Caucasian and Asian. Therefore, in the context of the QVA149 marketing authorization application, the Pharmacovigilance Risk Assessment Committee (PRAC) endorsed marketing authorization holder?s (i.e., Novartis) proposal to conduct a drug utilization study (DUS) to address aspects related to drug utilization, off-label use, and identification of patient groups, which have not yet or insufficiently been studied in the pivotal clinical trials of QVA149 (i.e., so called ?missing? outlined in the Risk Management Plan (RMP). This DUS will allow us to check whether QVA149 is prescribed according to the current labeling. Research question and objectives To estimate the use of QVA149 off-label and in the subpopulations with missing information mentioned in the risk management plan (RMP). Study design An exploratory, descriptive study will be conducted in new user cohorts of QVA149 with secondary use of data derived from five health care databases (from the Netherlands, Italy, United Kingdom [UK], Denmark and Spain). Population All patients registered in the respective electronic health care databases (see below- ?Data sources?) with a minimum of one year of QVA149-free valid database history and with at least one prescription of inhaled QVA149. Variables QVA149 exposure and duration of use, switching patterns, demography, life style factors and COPD characteristics at time of first prescription of QVA149 (COPD severity & duration), indication of use of inhaled QVA149, prescribed dosage/posology, concomitant use of other respiratory/ anticholinergic drugs, underlying co-morbidities, and pregnancy or breast-feeding at initiation of QVA149. Data sources Data from five electronic health care databases from Europe will be used, namely the Integrated Primary Care Information Project (IPCI) from the Netherlands, the Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP) from Spain, The Health Improvement Network (THIN) from the UK and the Health Search CSD Longitudinal Patient Database (HSD) from Italy and the Aarhus University Prescription Database (Aarhus) from Denmark. Study size The actual sample size for the study will be determined by the market uptake of QVA149 in the above 5 countries. As this is a descriptive study where no hypothesis will be tested and because the actual number of subjects in the study is difficult to predict, Novartis plans to include a minimum of 3,000 patients overall within 3 years of drug launch. Data analysis Descriptive statistics will be used. Categorical data will be presented as counts (n) and proportions (%) along with (95% confidence intervals). For continuous data, the number of observations (n), mean, standard deviation, median (with interquartile range) will be presented. Yearly progress reports will be prepared containing country specific data. Only for the final analysis (end of study), pooled data will be presented.

1 Purpose/rationale This study concept outlines the proposal for a post-authorization safety study (PASS) of inhaled QVA149 to assess the risk of selected cardiovascular, cerebrovascular and ocular endpoints in a broader, real-world COPD population. 2 Objectives To assess the incidence rates and relative risks of various adverse events (such as cardiovascular, cerebrovascular and ocular outcomes) among new users of QVA149 with COPD compared to new users of comparator drugs (single constituent LAMA, free combination of LAMA/LABA, LABA/inhaled corticosteroids [ICS], or LAMA/LABA/ICS or fixed dose combination of LABA+ICS with or without LAMA) with COPD. 3 Methods 3.1 Design Multinational, multi-database cohort study using databases from five European countries. Data from five electronic health care databases from five European countries will be used, namely the Integrated Primary Care Information Project (IPCI) from the Netherlands, the Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP) from Spain, The Health Improvement Network (THIN) from the United Kingdom, the Health Search CSD Longitudinal Patient Database (HSD) from Italy, and the Aarhus University Prescription Database from Denmark. 3.2 Population The study population will consist of adult subjects with COPD retrieved from the database who have a first-time recorded prescription for QVA149 (QVA cohort) or comparator drugs (comparison cohort) starting from the QVA149 launch date up to end of the study (overall study period). 3.3 Follow-up Patients initiating QVA 149 or any comparator drug combination will be followed up from the time of the first prescription or dispensing until the earliest of (i) a recorded diagnosis of an outcome of interest (see section 4.6.1); outcomes of interest will be assessed separately, e.g. a patient developing a diagnosis of urinary retention will still remain in the cohort for the other outcome assessments; (ii) the end of enrollment in the database; or (iii) the end of the study period. 3.4 Study outcomes 3.5 Outcomes of interest/endpoints 3.5.1 Endpoint(s) The safety endpoints of interest include the development of the following outcomes: ? Atrial fibrillation/flutter ? Ischemic heart disease ? Myocardial infarction ? Cardiac arrhythmias (brady- and tachyarrhythmias) ? Cardiac failure ? Cerebrovascular disorders (stroke, transient ischemic attack) ? Glaucoma ? Bladder obstruction/urinary retention ? Diabetes mellitus ? Bronchospasm 3.5.2 Other assessments/variables Data will also be collected for the following potential confounding variables (if available): ? Patient demographics (e.g. age, sex, body mass index [BMI], etc.) ? Life style factors such as smoking, alcohol use etc (if available) ? Duration of COPD at the index date ? Severity of COPD (if available) ? Cardiovascular co-morbidities such as hypertension, coronary heart disease, myocardial infarction, congestive heart failure, arrhythmia, diabetes, cerebrovascular events. ? Number of general practitioner visits within 1 year prior to the index date ? Number of hospital admissions within 1 year prior to the index date ? Use of other respiratory co-medications such as short-acting anticholinergics, short acting ?-agonists, theophylline, PDE-4-inhibitors, and oral corticosteroids ? Use of other cardiovascular co-medications such as antihypertensive drugs, lipid-lowering drugs, aspirin or other antiplatelet drugs, nitrates, anticoagulants, anti-arrhythmics ? Other medications such as antibiotics ? Oxygen use (if available) 4 Data analysis Demographic and baseline characteristics will be summarized for all patients by cohort using contingency tables for qualitative variables and mean, standard deviation (SD), range for quantitative variables. Incidence rates with 95% confidence intervals (CIs) will be calculated using Poisson distribution for each outcome of interest in users of QVA149 and in non-QVA149 users. The relative risk (expressed as a hazard ratio [HR]) with 95% CIs will be estimated in users of QVA149 versus non QVA149 users using Cox proportional regression models. Individual comparisons of risks for each comparator will be provided. To adjust for potential channeling and time-dependent bias, we propose to adjust the Cox regression models for potential confounding variables such as age, sex, specific co-morbidities, and co-medications by using either propensity scores or using the potential confounding variables as individual adjusters.

La prevalença dels trastorns relacionats amb l’alcohol en la població general se situa al voltant del 10%. Es desconeix la relació entre l’ús de recursos sanitaris, els costos i la quantitat d’alcohol consumida per la població general. Atès que l’alcoholisme constitueix un important problema de salut pública conèixer la prevalença del consum en usuaris d’atenció primària i la relació entre la dosi consumida d’alcohol i els costos sanitaris permetria establir estratègies preventives orientades a la reducció del consum amb l’objectiu de reduir la morbimortalitat i la despesa sanitària . Es realitzarà un estudi naturalístic retrospectiu. S’inclourà en l’estudi a tots aquells pacients, majors de 17 anys, atesos als centres d’atenció primària de Catalunya dels que es disposi de dades de consum d’alcohol entre l’any 2010-2012. Es recolliran dades sociodemogràfiques i clíniques. Mitjançant la calculadora d’alcohol es registrarà el consum d’alcohol en grams/setmana. Mitjançant SIDIAP s’obtindrà el consum de recursos sanitaris (vistes a atenció primària, a urgències, nombre d’ingressos hospitalaris, estada mitjana i costos, despesa farmacèutica, ús de proves complementàries) durant l’any 2013. S’espera trobar una relació directa entre els grams setmanals consumits d’alcohol i l’ús de recursos i la despesa sanitària. Es realitzarà una anàlisi descriptiva de les variables sociodemogràfiques i clíniques . A més es realitzarà una anàlisi de regressió lineal múltiple per a variables dependents quantitatives i regressió logística per a anàlisi de variable dependents categòriques i regressió binomial negativa per a les taxes

OBJETIVOS: Se ha descrito que los pacientes con insuficiencia renal crónica (IRC) tienen un riesgo incrementado de fracturas. Esto está mejor documentado en pacientes en diálisis o trasplantados renales, que suponen una minoría respecto al número total de pacientes con IRC visitados, especialmente en Atención Primaria. Existe, además, una falta de consenso acerca del riesgo de fracturas en pacientes con IRC sin terapia renal sustitutiva.
Por otro lado, la literatura también presenta dudas sobre el riesgo/beneficio de las terapias anti-fractura para estos pacientes: los bisfosfonatos orales (BP) son el tratamiento de primera línea para la osteoporosis, pero los datos sobre su riesgo-beneficio en casos con IRC son escasos.
Pretendemos por tanto estudiar, en dichos pacientes,
1) la asociación de los distintos grados de IRC (según filtrado glomerular estimado en Atención Primaria, e incluyendo datos de pacientes en diálisis y trasplantados) y el riesgo de fractura en Catalunya, y
2) la asociación entre el uso de BP y: a) la progresión de IRC; b) el riesgo de fractura; y c) otros efectos adversos asociados con el uso de BP según la literatura (hipocalcemia, hiperfosfatemia, lesión renal aguda, ?).
DISEÑO: Estudio de cohortes de base poblacional usando información clínica recogida rutinariamente en Atención Primaria, hospitales (ingresos), y registro de enfermos renales.
ÁMBITO/FUENTE DE DATOS: Base de datos SIDIAP ligada al registro de enfermos renales de Cataluña (RMRC) y a CMBD.
POBLACIÓN: Participantes de edad >= 40 años registrados en SIDIAP durante el periodo de estudio, y con al menos una medida de creatinina sérica o filtrado glomerular estimado (fórmula MDRD-4) disponible, o bien incluidos en RMRC. Para el estudio de riesgos/beneficios de los BP, el análisis se centrará en pacientes con IRC estadio ?3B (FGe<45ml/min/1,73m2). EXPOSICIÓN: Estudio de asociación IRC-fracturas: La tasa de filtrado glomerular estimada según MDRD-4 será la variable independiente. Estudio de beneficio/riesgo de BP en IRC: Usuarios incidentes de BP basados en dispensación de farmacia (SIDIAP). Por cada usuariose emparejarán 5 no-tratados con BP usando escalas de propensión (Propensity Scores, PS). PS es la probabilidad estimada de que un paciente sea usuario de BP basado en sus características clínicas. Es una técnica demostrada para controlar la confusión por indicación. VARIABLES DEPENDIENTES: Estudio de asociación IRC-fracturas: Las fracturas incidentes según codificación en Atención Primaria (CIE10) y secundaria (CIE9 en CMBD) serán clasificadas en: a) Fractura de cadera, b) Fractura sintomática vertebral, c) Fractura mayor (cadera, vertebral, húmero proximal, o muñeca/antebrazo), y d) Fractura osteoporótica (cualquier localización excepto cara/cráneo, manos/pies y dedos). Estudio de beneficio/riesgo de BP en IRC: a) Progresión de la IRC (empeoramiento de estadio o hemodiálisis/trasplante) como variable principal, o cambio en el FGe (objetivo secundario). b y c): códigos CIE10 (SIDIAP) o CIE9 (CMBD) recogiendo: fracturas (clasificadas como en el estudio de asociación IRC-fracturas); IR aguda; hospitalización por hipocalcemia/hipofosfatemia; fractura atípica de fémur; ingreso por eventos o procedimientos gastrointestinales relacionados (esofagitis, perforación, sangrado gastro-esofágico, o endoscopia por cualquiera de los anteriores).

Objective(s):
Phase II: Primary objective: To describe demographic (age, sex) and clinical characteristics (cardiovascular risk, prior diabetes medication, glycemic parameters, body mass index (BMI), comedication, comorbidity, micro and macrovascular events) of T2DM patient in real life conditions in 4 European countries (Italy, Spain, UK and The Netherlands) at index date and each intensification in line of treatment.
Secondary objective: To explore factors associated with choice of treatment class at each intensification in line of treatment for T2DM patients in real life conditions in 4 European countries.

Phase III: Primary objective: To describe the health care resource utilization of T2DM patients in real life conditions in 4 European countries (Italy, Spain, UK and The Netherlands).
Secondary objective: To describe the health care resource utilization of T2DM patients with either no complications, with only microvascular or with macrovascular complications at index date and to explore factors associated with high resource utilization by these patients in real life conditions in 4 European countries.

Study Design: Retrospective observational database study in the Echantillon Généraliste de Bénéficiaires in France (EGB-FR, phase I only), the Health Search Longitudinal Patient Database in Italy (HSD-IT), the Sistema d’ Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària in Spain (SIDIAP-SP), The Health Improvement Network in the UK (THIN-UK) and the PHARMO Institute Database Network in The Netherlands.

Background: Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) is defined as a disease state characterized by airflow restriction or obstruction in the lungs due to chronic bronchitis or emphysema. About 5% of all deaths worldwide in 2005 were COPD related. The disease commonly affects males or females aged 40 years or older and requires long-term use of bronchodilators. Treatment of COPD often starts with short-acting beta2-agonists (SABA) followed by transition to tiotropium or long-acting beta2-agonists (LABAs) as the disease progresses. Similarly, asthma is a chronic disease characterized by recurrent airway obstruction, hyper-responsiveness, and inflammation. However, asthma often has onset at earlier age. Treatment of moderate persistent asthma often begins with inhaled corticosteroids (ICS) alone, and then adds LABA when the disease progresses or is not well managed by mono ICS. Current inhaled LABA or ICS and LABA combination drugs approved include mono and combination of salmeterol and formoterol, and indacaterol (Onbrez®/Oslif®/Hirobriz® Breezhaler®) which was approved in the European Union in November 2009 for treatment of COPD. Purpose and rationale: To monitor usage of indacaterol in a real-life setting and to monitor potential safety signals through an active surveillance program as part of the post-authorization risk management plan (RMP).The program will run in three databases in Europe (the Dutch PHARMO database network, the Spanish SIDIAP database and the Danish Aarhus University Hospital Database). Using these data sources, this surveillance program will monitor the “”off-label”” use of indacaterol in patients without COPD diagnosis as well as potential risks as defined in the RMP. Objective(s): Primary Objective: ? To monitor the use of indacaterol in asthma patients without diagnosis of COPD or patients with both COPD and asthma but without concomitant ICS use (i.e., ?off-label? use) and to describe characteristics of indacaterol off-label and label users ? To monitor RMP specified safety risks among initiators of indacaterol relative to initiators of other LABA medications for the indication COPD Secondary Objectives: ? To monitor unknown risks through Designated Medical Events (DMEs), along with the most frequently occurring diagnoses during follow-up among indacaterol initiators relative to initiators of other medications for COPD ? To monitor safety events reported among indacaterol ?off-label? users (i.e., in patients with asthma) Study design: Non-interventional, (mixed-directional) multi-database cohort post-authorization safety study (PASS) using secondary data. Information for this study will be based on three European healthcare databases, the PHARMO database network from the Netherlands, the SIDIAP database from Spain, and the AARHUS database from Denmark. The program will be initiated when the protocol is approved by EMA and will include one final analysis including data up to December 2013. During the final analysis, all patients who received any indacaterol prescription as recorded in the databases will be identified and assessed for the potential indication of the medication. If they meet the criteria to enter the cohort study for assessing the safety risks, they will then be divided into a COPD cohort and an asthma cohort. In addition, comparable cohorts of initiators of other LABA medications will also be identified as the comparison cohorts for assessing the safety risks: one for COPD and one for asthma. The final analysis will describe the characteristics of patients and prescribers, apparent ?off-label? use, the occurrence of new onset or recurrent a priori defined safety outcomes as defined in RMP, DMEs, and most frequently occurring diagnoses. Population: For monitoring ?off-label? use: All patients receiving a prescription of indacaterol between March 1, 2010 and December 31, 2013 and meeting the inclusion criteria of having received at least 1 year of continuous care from the same Health Care Provider (HCP) prior to their first prescription of indacaterol will be used to estimate the proportion of off-label prescribing. For monitoring safety risks: All patients who had received a prescription of indacaterol and met the inclusion and exclusion criteria of the safety cohort study, and their matched controls will be monitored for a priori defined RMP specified safety risks and DMEs. The patients will be divided into 4 cohorts: COPD indacaterol cohort: Initiation of indacaterol for COPD patients with or without asthma COPD comparison cohort: Initiation of other LABA medication for the same indication as indacaterol initiators Asthma indacaterol cohort: Initiation of indacaterol for patients who have asthma but no COPD Asthma comparison cohort: Initiation of other LABA medications for patients who have asthma but no COPD Initiation of therapy is defined as a first prescription of LABA immediately following a period of at least 1 year of continuous enrollment without prescription of the same LABA drug.

OBJECTIU Valorar l’efecte del suport telefònic de la lactància materna durant els 6 primers mesos de vida dels nadons. DISSENY Assaig clínic aleatoritzat multicèntric. Es farà seguiment durant els 6 primers mesos de vida dels lactants. El grup control rebrà l’atenció habitual del Programa del Nen Sa (visites als 0, 1, 2, 4 i 6 mesos). El grup intervenció rebrà, a més a més, una trucada telefònica setmanal de suport a la lactància. Els pediatres faran la recollida basal de dades i l’aleatorització, mentre que les infermeres seran les que faran la intervenció telefònica. Cada infermera farà la intervenció sobre les mares dels nadons que té assignats. Previ a l’inici de la recollida de dades es farà una sessió entre els col·laboradors per tal d’uniformitzar l’entrevista telefònica. ÀMBIT D’ESTUDI Cornellà de Llobregat, participació de les 4 Àrees Bàsiques de Salut. SUBJECTES Mares de nadons sans a a terme que acudeixen als centres col·laboradors fent alletament matern. VARIABLES La variable principal serà: Lactància materna exclusiva. També es recolliran les pacients que fan lactància materna suplementada amb llet artificial o les que passin a lactància artificial. Les altres variables que es recolliran són dades de caràcter general sobre la mare, el nadó, lembaràs i el part. ANÀLISI ESTADÍSTIC Estimació de risc relatius de les mares que donen lactància materna exclusiva respecte a la que fan altre tipus de lactància i estimació de les mares que donen lactància materna exclusiva o suplementada respect a les que fan lactància artificial. Es farà anàlisi ajustat en cas de trobar algun factor de confusió. RESULTATS ESPERATS Increment significatiu de la lactància materna dintre dels 6 primers mesos en les mares que reben la intervenció. LIMITACIONS Impossibilitat d’emmascarar la intervenció, ja que la infermera que porta cada nen és la que fa la intervenció sobre la seva mare. La quantitat d’hospitals des dels que ens arriben els nadons dificulta implementar una altra acció complementària com seria que els nadons ens arribessin als Centres d’Atenció Primària en 48-72 hores després de l’alta hospitalària.

L’objectiu principal del projecte Somnia és avaluar el risc de narcolèpsia associat amb vacunes contra la influença pandèmica amb adjuvant AS03 . Somnia té els següents objectius: – Per avaluar el risc de narcolèpsia següent AS03 que conté les vacunes en països fora de l’estudi original VAESCO. Això permetrà l’avaluació de les poblacions de diferent genètica, sinó també en àrees del món on l’aparent falta de publicitat sobre la possible associació facilitarà una avaluació menys esbiaixada. – Per a determinar si existeix un risc de narcolèpsia després de la vacuna de la influença pandèmica amb adjuvant MF – 59. Això es farà en els països d’Europa i fora d’Europa l’ús d’aquesta vacuna en els nens. – Per perfeccionar i ampliar l’estudi actual VAESCO per: – L’avaluació de la solidesa de l’anàlisi VAESCO actual fins a la data . Això es farà mitjançant l’avaluació de les taxes de diagnòstic de la narcolèpsia amb el temps i avaluar l’exhaustivitat de la seva inclusió en les investigacions inicials . – Augmentar la potència de l’estudi actual VAESCO per a contiunar inscribint casos de narcolèpsia diagnosticats en el període d’estudi primari dels països europeus que han participat en VAESCO i altres països europeus.