OBJECTIU:

L’objectiu d’aquest treball és determinar la prevalença de la fibril·lació auricular asimptomàtica no detectada (Fibril·lació Auricular Silent) mitjançant un cribratge oportunista de la població major de 65 anys.

HIPÒTESI:
Es considera que aproximadament un terç dels pacients amb FA presenten una FA asimptomàtica6, de manera que la hipòtesi del present treball és que la prevalença de la fibril·lació auricular asimptomàtica podria estar al voltant del 3% en pacient de més de 65 anys.

MATERIAL I MÈTODES:
Es tracta d’un estudi epidemiològic observacional de tipus transversal realitzat als dos centres d’atenció primària de la població de Salt (Girona) que s’agrupen dins de la mateixa àrea bàsica de salut (ABS Salt). Salt és una població que segons la revisió del padró municipal de 2010 té 30304 habitants, un 11,1% dels quals (3364 habitants) tenen més de 65 anys, concretament són 3364 (la nostra població de referència). L’estat espanyol, segons la revisió del padró de 2010, té 47021031 habitants, un 16,86% dels quals té 65 anys o més.
Criteris d’inclusió: Subjectes de 65 anys o més que no estiguin inclosos en el programa d’atenció domiciliària.
Criteris d’exclusió: Subjectes de menys de 65 anys o bé subjectes inclosos en el programa d’atenció domiciliària.

Objetivos. Evaluar la eficacia del programa Nereu, como herramienta integral de intervención sanitaria, para el tratamiento del sobrepeso y la obesidad infantil; respecto a un grupo control a medio y largo plazo.

Diseño: Ensayo clínico aleatorio controlado multicéntrico. Población y muestra: Niños asignados a Centros de Atención Primaria (CAP) de una región de atención primaria de 8 a 14 años con sobrepeso u obesidad, según el puntaje z del Índice de Masa Corporal (IMCz) igual o mayor a 1 para su edad y género (Hernández, 1988). Se estima necesario reclutar un total de 100 pacientes distribuidos en dos Grupos: grupo control (GC) e Intervención (GI). Intervención del estudio: Programa de 9 meses de duración, realizando 3 sesiones semanales de actividad física y una sesión semanal para los padres/tutores de asesoramiento de hábitos de actividad física y alimentación saludable. Grupo control: Los sujetos del GC recibirán una sesión mensual de hábitos de alimentación saludable. Principales medidas de resultado: Mejora del IMCz a los 6 y 12 meses después del final de la intervención. Evaluar la evolución de: circunferencia cintura-cadera, gasto energético, hábitos sedentarios, hábitos de alimentación, ansiedad y depresión, calidad de vida relacionada con la salud, variables sociodemográficas y presión arterial.

El programa PREFASEG, després d’un pilotatge de diversos mesos en diversos centres de salut, es va posar en funcionament per a la totalitat de l’ICS el 15 de juliol del 2010. Aquest programari proporciona noves prestacions a tots els professionals clínics que utilitzen la Història Informatitzada (eCAP), detectant si hi ha alguna incompatibilitat en la prescripció d’un nou fàrmac en aquestes 5 dimensions: Interaccions, Al·lèrgies, Tractaments redundants, Fàrmacs desaconsellats en geriatria, Contraindicacions per problemes de salut i/o edat

Objectiu principal. – Avaluar l’Ús i utilitat del programa de Seguretat clínica en prescripció de fàrmacs PREFASEG.

Objectius secundaris: – Avaluació de les alertes generades pel programa. – Acceptació pels metges, després de 24 mesos de la seva implantació.

Metodologia: PREFASEG ha estat dissenyat i desenvolupat per un grup multidisciplinari de professionals de l’ICS (metges, farmacèutics i farmacòlegs) prenent com a base de coneixement les guies clíniques elaborades per la nostra institució, els criteris de BEERs, i STOPP-START.

Objetivo: determinar el perfil del paciente (grado de control metabólico, tipo de tratamiento y presencia de factores de riesgo) de los sujetos con diabetes tipo 2 que utilicen insulina y que, a pesar de tener buenos niveles de glucemia basal, no alcanzan los objetivos de control de la HbA1c.
Diseño y Ámbito del estudio: Estudio epidemiológico, observacional, transversal, a partir de un registro poblacional (base de datos SIDIAP) que incluye todos pacientes con DM2 registrados y atendidos por el Institut Català de la Salut en Catalunya.
Sujetos del estudio: pacientes con diabetes tipo 2 Que utilicen algún tipo de insulina de forma estable, independientemente del consumo de fármacos antidiabéticos orales, con una antigüedad mínima de 6 meses.
Instrumentación: uso de la base de datos SIDIAP, con análisis del año 2011
Determinaciones: Glucemia basal, HbA1c, perfil lipídico, control tensional, medidas antropométricas y socio-económicas, así como tratamiento de la glucemia y los factores de riesgo asociados a la DM2
Análisis estadístico: estadística descriptiva de 4 subgrupos de pacientes diabéticos según el valor de la glucemia basal (< 130 o ?130 mg/dl) y la HbA1c (?7 o >7%). Asociación de variables
Resultados esperados: alta prevalencia del subgrupo de pacientes con glucemia basal normal y HbA1c elevada; con un uso sub-óptimo de la medicación existente para un correcto control metabólico
Aplicabilidad: describir un perfil clínico en un subgrupo de pacientes con diabetes tipo 2 que utilizan insulina
Relevancia: subgrupo de pacientes con alto riesgo cardiovascular
Limitaciones: las propias de la calidad de los registros de las grandes bases de datos

El Grup de Treball del Diagnòstic precoç del VIH en Atenció Primària (AP) a Espanya és un grup obert constituït per professionals de l’àmbit d’AP i de la Salut Pública. Està coordinat pel CEEISCAT, en col laboració amb la semFYC, la CAMFiC i la Fundació Jordi Gol i Gurina. El propòsit del grup és promoure la millora dels criteris i programes de detecció precoç de la infecció pel VIH en el context d’AP a Espanya.
Objectiu: Estimar la prevalença de cribratge de VIH entre els pacients diagnosticats amb una malaltia definitòria de sida o una altra malaltia relacionada, que acudeixen a la consultes del metge de família a Catalunya.
Metodologia:
Disseny: Estudi transversal en tots els pacients que són visitats a AP a Catalunya als quals se’ls ha diagnosticat una malaltia definitòria de sida o una altra malaltia relacionada. S’estimarà a quina proporció d’aquests pacients se’ls ha ofert la prova de detecció d’anticossos pel VIH i quina és la prevalença d’infecció pel VIH.
Àmbit d’estudi: La població d’estudi pertany a l’àmbit d?AP. Els Equips d’Atenció Primària (EAP) participants en l’estudi són tots els centres gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS) usuaris del Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària ECAP a Catalunya.
Subjectes d’estudi: A efectes d’aquest projecte s’inclouran tots els pacients entre 16 i 65 anys que estan inclosos en el SISAP presentant diagnòstic d’almenys una de les malalties definitòries de sida i relacionades amb la infecció per VIH sense diagnòstic existent de VIH. Els criteris d’inclusió són: pacients entre 16 i 65 anys, diagnosticats amb almenys una malaltia definitòria de sida o relacionada amb la infecció per VIH. Els criteris d’exclusió són: pacients de menors de 16 anys o majors de 65 anys i amb diagnòstic d’infecció per VIH amb data anterior a la data de diagnòstic d’una malaltia definitòria de sida o relacionada proposada.
Recollida de dades: Es realitzarà una extracció de tots els diagnòstics de malalties definitòries i relacionades de sida realitzats pels EAPs entre 2006 i 2012. Es desestimaran tots els casos que no compleixin amb els criteris d’inclusió.

Introducció/Antecedents: La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és una síndrome metabòlica causada per una combinació variable de deficiència d’insulina i insensibilitat als seus efectes (insulinoresistència). Una de les característiques principals de la DM2 és que durant la seva evolució apareixen complicacions cròniques (macro i microvasculars), i aquestes, són la causa principal de morbimortalitat i alhora provoquen una important pèrdua de qualitat de vida en aquests pacients.
El control metabòlic de la DM2 té com a objectiu la normalització de la glucèmia, intentar alleugerir els símptomes derivats de la hiperglucèmia i evitar o endarrerir l’aparició de les complicacions. El grau de control metabòlic en els nostres diabètics no és òptim, doncs segons diversos estudis es conclou que el control metabòlic sol ser deficient, i es detecta una infrautilització de medicació pel control dels FRCV associats. Per establir intervencions alhora de maximitzar el rati de pacients en control de la diabetis (hemoglobina glicada < 7%) és imprescindible saber quants pacients tenen criteris de control i conèixer quins son els principals factors que hi influeixen. Alguns d'aquests factors no seran modificables com poden ser la edat o el sexe, no obstant n'hi ha d'altres que sí son modificables com ja és conegut, seria el cas del pes i el colesterol entre altres. El que proposem nosaltres és saber si a part dels factors a nivell de pacient, existeixen altres factors a nivell de professional que puguin explicar la variabilitat del control d'hemoglobina. Per tant, poder incloure en els programes de control de la diabetes tan pautes a nivell de pacient com a nivell de facultatiu. Objectius: Estimar la variabilitat entre professionals en quant al control de la HbA1c (< 7%), ajustant per les característiques a nivell de pacient. Secundaris: Estimar la prevalència de pacients diagnosticats de diabetes. Estimar la prevalència de pacients diabètics sense una analítica sanguínia de control l'últim any. Avaluar el control dels factors de risc cardiovascular associats a la DM2, comparant entre pacients ben controlats i no. Tamany mostral: No es considera un estudi formal ja que degut a les característiques de l'estudi ens assegurem més de 50 pacients per cada cluster (professiona) i més de 25 professionals. Disseny: Estudi observacional transversal que inclou pacients diabètics tipus 2 tractats a l'àmbit d'atenció primària de Catalunya. S'ajustarà una regressió logística (control d'HbA1c {sí/no}) mitjançant models jeràrquics: nivell 1 (clústers: professionals) i nivell 2 (pacients). La població serà la definida per tots els pacients assignats a professionals de l'ICS amb diagnòstic de DM2 i no morts o traslladats l'últim any, assignats a pediatres o bé diagnosticats els últims 6 mesos.

Objetivo: Conocer las características clínicas de la población mayor de 65 años con DM2 atendida en las consultes de Atención Primaria de Cataluña, así como su grado de control metabólico y el uso de fármacos antihiperglucemiantes.

Diseño y Ámbito del estudio: Estudio epidemiológico, observacional, transversal, a partir de un registro poblacional (base de datos SIDIAP) que incluye todos pacientes con DM2 registrados y atendidos por el Institut Català de la Salut en Catalunya.

Sujetos del estudio: pacientes con diabetes tipo 2 de más de 65 años de edad.

Instrumentación: uso de la base de datos SIDIAP, con análisis del año 2011.

Determinaciones: medidas socio-económicas y antropométricas, glucemia basal, HbA1c, perfil lipídico, control tensional, así como tratamiento de la glucemia y los factores de riesgo asociados a la DM2.

Análisis estadístico: estadística descriptiva de 4 subgrupos de pacientes diabéticos según categorización de la edad en: 66-75, 76-80, 81-85 y más de 85 años). Asociación de variables.

Resultados esperados: el control metabólico de los sujetos de >65 años será comparable al de los pacientes más jóvenes, pero no es excepcional el uso de fármacos formalmente contraindicados (especialmente por disminución de la función renal).

Aplicabilidad: describir un perfil clínico los pacientes con diabetes tipo 2 mayores de 65 años.

Relevancia: importancia de constatar un mal uso de los fármacos en este subgrupo de personas con DM2.

Limitaciones: las propias de la calidad de los registros de las grandes bases de datos.

Les lesions cerebrovasculars silencioses (infarts, canvis de matèria blanca) són freqüentment trobades per ressonància magnètica (MRI) en poblacions d’edat avançada. La seva identificació s’associa amb altres accidents cerebrovasculars i, per tant, pot ser útil en l’estratificació del risc d’ictus, especialment en pacients més susceptibles, com els que presenten hipertensió arterial. Objectius: Generar una cohort de 1000 pacients hipertensius per determinar la prevalença de lesions cerebrovasculars silencioses per IRM. Determinar la incidència d’ictus i demència en aquesta cohort després de 3 anys de seguiment. Determinar l’aparició de noves lesions cerebrovasculars silencioses en un subgrup de 200 pacients al final del seguiment. Investigar quins factors clínics i biològics estan relacionats amb la detecció de lesions cerebrovasculars silencioses i l’aparició d’incidents de lesions silencioses, accident cerebrovascular i discapacitat cognitiva. Mètodes: s’inclouran 1000 pacients hipertensos, de 50 a 70 anys d’edat i sense antecedents d’accident vascular cerebral o discapacitat cognitiva. La presència de lesions cerebrovasculars silencioses (lacunar i infart no lacunar i volum de canvis en la matèria blanca) la determinarà la IRM, així com diversos factors clínics i biològics a la línia de base. Els pacients seran seguits durant tres anys i en 200 d’ells (100 amb lesions silencioses a la línia de base i 100 sense ells), es repetirà l’IRM per avaluar l’aparició de noves lesions al final del seguiment. Es estudiarà la relació de diversos factors clínics i biomarcadors (sèrum / plasma i genètica) amb la prevalença de lesions silencioses i la incidència de lesions silencioses, accident cerebrovascular i alteracions cognitives. Resultats esperats: els nostres objectius tenen com a finalitat demostrar que la detecció de lesions cerebrovasculars silencioses juntament amb altres factors clínics i biològics pot millorar l’estratificació del risc i ajudar a planificar mesures preventives en pacients hipertensos.

The goal of this study is to assess the effectiveness of minimization measures through the description of the utilization of dronedarone based on information captured in selected databases since the implementation of these measures. Starting from all labeling recommendations, the objectives of the study have been limited to the measurement of the data elements routinely available in European databases. Thus, the primary objectives of this study are therefore among patients initiating dronedarone since implementation of minimization measures: 1) Estimate the proportion of patients with a history of or current heart failure prior to the dronedarone initiation; 2) Estimate the proportion of patients with concomitant use of contraindicated drugs; 3) Estimate the proportion of patients receiving ECGs at least every 6 months whilst on dronedarone therapy; 4) Estimate the proportion of patients with serum creatinine testing and liver function test (LFT) monitoring The secondary objectives of this study are to: 5) Compare the proportions observed for each of the objectives listed above in the patients initiating dronedarone since implementation of minimization measures to proportions observed in the patients treated with dronedarone before. 6) Determine the effectiveness of minimization measures over the following outcomes: death, heart failure, stroke, myocardial infarction, coronary heart disease, renal failure, hepatitis, hepatic failure and hospital admission. 7) Determine the suitability of data from SIDIAP database.

Introducción. La osteoporosis y la densidad mineral ósea reducida son factores predictores independientes de la mortalidad por todas las causas y de la incidencia y mortalidad por enfermedad cardiovascular (ECV). Mecanismos inflamatorios y oxidativos estarían implicados en el desarrollo de ambas enfermedades.

Objetivos. (1) Estimar la incidencia a 5 años de incidencia y mortalidad por ECV en individuos con y sin osteoporosis/fractura osteoporótica; (2) Analizar si los marcadores de la inflamación [proteína C-reactiva, interleukina -1, interleukina-6, factor de necrosis tumoral-? y proteína quimioatrayente de monocitos 1 (MCP-1)] y de la oxidación [liporpoteína de baja densidad oxidada (ox-LDL)] modulan asociación entre la prevalencia de osteoporosis/fractura osteoporótica y la incidencia de ECV a 5 años.

Métodos. Estudio de cohorte de base poblacional de individuos de 35-79 años, sin ECV previa ni diagnóstico de osteoporosis secundaria en el reclutamiento, incluidos en las bases de datos REGICOR y SIDIAP. Se estimará la incidencia a 5 años de ECV (infarto de miocardio mortal o no, angina, accidente vascular cerebral mortal o no, accidente isquémico transitorio y claudicación intermitente) y de mortalidad por cualquier causa. A partir de un diseño de caso-cohorte, se estimará el efecto modulador de los biomarcadores de la inflamación y la oxidación en la asociación entre osteoporosis, la mortalidad por todas las causas y la incidencia de ECV.

Análisis estadístico. Se ajustarán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de ECV en ambos objetivos considerando como variables de ajuste potenciales confusores como las variables sociodemográficas y los factores de riesgo cardiovascular.