OBJETIVO Principal Evaluar la asociación entre el indicador global de EQA y la tasa de mortalidad entre los años 2003 y 2010. Secundarios Evaluar la asociación entre los subindicadores cardiovasculares del EQA y la tasa de mortalidad entre los años 2003 y 2010. Evaluar la asociación entre los subindicadores cardiovasculares del EQA y el número de ingresos hospitalarios medio por UBA entre los años 2003 y 2010. Evaluar la asociación entre los subindicadores cardiovasculares del EQA y el número de procedimientos específicos de enfermedades cardiovasculares (bypass, colocación de stents, etc?.) por UBA entre los años 2003 y 2010.

Introducción La cardiopatía isquémica sigue siendo una de las enfermedades con mayor incidencia entre la población de los países desarrollados, siendo la patología cardiovascular la primera causa de muerte en España tanto en hombres como en mujeres. Los pacientes que han sufrido algún tipo de cardiopatía isquémica, deben seguir unas recomendaciones farmacológicas, y también higiénico-dietéticas, que van a marcar la calida de vida en el futuro. Dada la elevada prevalencia de esta enfermedad, y el impacto que puede tener en la calidad de vida de los pacientes, nos planteamos este estudio para valorar cual es la percepción de salud de este grupo de pacientes. Se trata de un trabajo multidisciplinar, en el que participan médicos, enfermería, asistentes sociales y el personal de atención al usuario. Y en el que se intentará abordar la calidad de vida des de una perspectiva global, más allá de los aspectos médicos. Según el grupo de trabajo sobre calidad de vida de la OMS , la calidad de vida es la percepción del individuo de su situación en la vida, dentro del contexto cultural y de valores en que vive, y en relación con sus objetivos, expectativas, valores e intereses. Existen numerosas referencias bibliográficas sobre la calidad de vida en pacientes con patología cardíaca, pero sobretodo ligado a problemas de arritmias, como la fibrilación auricular o la insuficiencia cardíaca Al no encontrar publicaciones recientes que aborden este tema, y con la relevancia que están adquiriendo los estudios que valoran la calidad de vida de los pacientes, creemos que puede ser interesante ver la repercusión que la cardiopatía isquémica, y sus consecuencias pueden tener en nuestros pacientes. Objetivos Objetivo Principal: – Determinar la calidad de vida de los pacientes con antecedentes de Cardiopatía Isquémica en un Área de Salud urbana. Objetivos Secundarios: – Determinar el cumplimiento terapéutico de los pacientes con Cardiopatía Isquémica en los últimos 2 años. – Valorar los distintos factores que pueden influir en la percepción de la calidad de vida de estos pacientes. – Establecer la comorbilidad que puedan padecer los pacientes como factor determinante de la calidad de vida, y entre ellos, con especial importancia la existencia de un trastorno depresivo asociado o no.

Existeix evidència sobre l’efectivitat i el cost-efectivitat de les estratègies de cribratge i d’intervenció breu (IB) en l’atenció primària (AP) tant en la reducció del consum de risc com dels problemes associats a l’alcohol.
En el metanàlisi espanyol de Ballesteros et al (2004) que incloïa 5 estudis en què es comparava l’eficàcia de la intervenció breu vers la intervenció no específica, es va obtenir un 22% de disminució del consum d’alcohol i un 11% de disminució de la prevalença de bevedor de risc. En l’únic estudi català que es coneix de Lopez-Marina et al (2005) es va obtenir, als tres mesos de seguiment, un 50% de disminució del consum d’alcohol i un 57,6% de disminució de la prevalença de bevedors de risc. A l’any, es va obtenir un 41,4% de disminució del consum d’alcohol i un 42,4% de disminució de la prevalença de bevedors de risc.
En el metanàlisi de Kaner et al (2008) que incloïa 21 estudis aleatoritzats internacionals en què es comparaven les intervencions breus amb les intervencions no específiques, es va observar, als 12 mesos de seguiment, una reducció de 41g/setmana en el grup d’estudi vers el grup de control.
Malgrat l’evidència existent, les estratègies de cribratge i intervenció breu encara no s’implementen de forma generalitzada i universal en l’atenció primària. Les barreres identificades són principalment: la manca de temps, la manca d’incentius econòmics i la manca d’incentius (Heather et al, 2006). Així l’estudi dels factors que poden incidir en l’optimització de la seva implementació esdevé imprescindible per tal de reduir la incidència de problemes d’alcohol i els elevats costos sanitaris associats al consum de risc i perjudicial.

En aquest sentit, ODHIN és un projecte d’àmbit Europeu finançat pel 7è Programa Marc de Recerca de la Comissió Europea en què participen diferents institucions de 9 països europeus (Catalunya, Anglaterra, Itàlia, Suècia, Polònia, Eslovènia, Portugal, Països Baixos i República Txeca) amb l’objectiu precisament d’estudiar com superar les barreres a la implementació del cribratge i la intervenció breu en el consum de risc i perjudicial i transferir l’evidència obtinguda mitjançant la recerca a la pràctica clínica habitual. Entre d’altres accions, es pretén dur a terme un assaig clínic estratificat en 5 països (Catalunya, Anglaterra, Polònia, Països Baixos i Suècia).

Antecedents: Es recomana vacunar contra la grip i/o en pneumococ en nens que presenten certes patologies de risc. Els objectius d’aquest projecte (apartats 1 i 2) són determinar les cobertures vacunals contra la grip i el pneumococ, respectivament, en nens amb patologies de base de risc a Catalunya, i la seva associació amb variables sociodemogràfiques i mèdiques. Els objectius dels apartats 3 i 4 són determinar l?associació entre la vacunació antigripal i antipneumocòccica i la presentació de síndrome gripal i MPI, respectivament.

Metodologia: Els apartats 1 i 2 són estudis trasversals descriptius, els apartats 3 i 4 són estudis de casos (nens amb síndrome gripal o MPI respectivament) i controls nens sense síndrome gripal o MPI).
Resultats esperats/preliminars: cobertura vacunal antigripal 23,9%, cobertura vacunal antipneumocòccica 39,3%. S’espera trobar associació entre la vacunació i el fet de presentar sd gripal o MPI.

L’envelliment comporta canvis fisiològics que poden afectar a la reserva funcional de l’organisme produint un increment de la vulnerabilitat. Això pot generar problemes amb unes característiques pròpies que requereixen l’adaptació dels models de valoració clínica. Es fa necessari treballar en equips multidisciplinars i fer servir eines de valoració geriàtrica integral per a avaluar de forma multidimensional, efectiva i sensible la problemàtica d’aquestes persones. Es dissenya un estudi amb l’objectiu de determinar l’estat de salut de les persones grans i conèixer la població considerada com a fràgil. És un estudi descriptiiu transversal dirigit a persones de 75 anys i més (2880 persones) ateses en un ABS urbà. El volum de la mostra, per una prevalença estimada del 30% amb una precisió del 0,05 i amb un IC del 80%, era de 296 persones. Mostra obtinguda: 291 persones. – Criteris d’exclusió: ATDOM, terminals, quimioteràpia, cirurgia recent, residència temporal, retard mental/ malaltia psiquiàtrica greu. – Recollida d’informació: història clínica i qüestionari d’avaluació geriàtrica integral. – Variables: edat, sexe, estat civil. – Àrees d’estudi: mèdica, funacional, nutricional, mental/afectiva i social. – Criteri de fragilitat: A (problemes rellevants/greus: per si sols comporten fragilitat); B (problemes crònics potencialent greus); C (problemes crònics lleus). – Resultats esperats: una prevalença alta i la detecció de problemes en diferents àrees que puguin afavorir futurs estudis d’intervenció.

Las enfermedades cardiovasculares (ECV) son la primera causa de morbimortalidad en los países desarrollados. Estudios epidemiológicos han demostrado que el nivel alto de fibrinógeno (FBG) plasmático es un factor de riesgo cardiovascular independiente. La detección subclínica de la aterosclerosis es de gran utilidad para mejorar la prevención de las ECV. Objetivos: Analizar si después de 5 años, del estudio EFAP, de una intervención intensiva de estilos de vida de 2 años de duración: 1. El impacto sobre la ateromatosis subclínica en prevención primaria de los grupos de Intervención Intensiva y Control. 2 Persiste el beneficio en la reducción de los factores de riesgo cardiovasculares. 3 Estudio de la morbimortalidad cardiovascular y tota. 4 Evaluar la calidad de vida y adherencia a la dieta mediterránea. Material y métodos: Estudio observacional prospectivo multicéntrico (trece Áreas Básicas adscritas a la Dirección de Atención Primaria de Hospitalet de Llobregat y Barcelona). Sobre 436 pacientes del estudio EFAP. Se determinará el FBG, colesterol, el índice tobillo brazo por dos métos y Se registrarán otros acontecimientos de interés (modificación de los factores de riesgo, calidad de vida, adherencia a la dieta mediterránea, posibles eventos cardiovasculares y muerte).

Las intervenciones preventivas y las recomendaciones clínicas basadas en la evidencia científica están diseñadas para ser implementadas y alcanzar una mejora en la salud de la población. A menudo, estos efectos sobre la salud poblacional no se dan en la magnitud deseada y los estudios de investigación traslacional han mostrado que uno de los vacíos de conocimiento se encuentra en la falta de modelos de diseminación e implementación que puedan ser aplicables transdisciplinariamente. El objetivo de TRAM-S consiste en desarrollar un modelo de diseminación e implementación de intervenciones preventivas y recomendaciones clínicas que permita hacer una traslación efectiva de los resultados de la investigación, hacia la toma de decisiones en salud. El proyecto se llevará a cabo en 4 fases. En la Fase 1 se realizará una revisión sistemática de la literatura científica que permitirá conocer actitudes y percepciones con respecto a intervenciones y recomendaciones, además de los canales de comunicación y las tácticas más utilizadas, y su efectividad. En la Fase 2 se llevarán a cabo 11 grupos focales. En la Fase 3 se realizará el análisis de los datos, discusión de resultados y elaboración del modelo de diseminación e implementación. Finalmente, en la Fase 4 se realizará la difusión del modelo obtenido. TRAM-S pretende reducir la brecha entre el saber y el hacer, entre aquello que la investigación ha demostrado ser efectivo y su aplicación en la práctica, y para ello investigar sobre el modelo óptimo de traslación de la evidencia científica a la toma de decisiones.

El estudio CRITIKAL es un estudio transversal, multicéntrico internacional sobre la técnica de uso de los inhaladores y la asociación pronostica de éstas técnicas y los fallos cometidos por los pacientes respecto al control del asma, en asmáticos que reciben tratamiento con combinaciones a dosis fijas de corticoides y beta-agonistas de acción prolongada inhalados en centros de salud de atención primaria OBJETIVO Identificar los factores pronósticos (relacionados con el tratamiento y con los pacientes) asociados con el grado de control del asma en pacientes diagnosticados de asma de un nivel de gravedad 3 o mayor según la clasificación de la Global INitiative for Asthma (GINA) que reciben tratamiento de mantenimiento con combinaciones a dosis fijas de corticoides y beta-agonistas de acción prolongada inhalados. El estudio evaluará el grado de control actual del asma y los factores que pueden influir en el control futuro de la enfermedad, según las directrices de la GINA

REVISIÓ: El desenvolupament moral del menor és un procés en el qual intervenen aspectes cognitius, afectius i motivacionals. Aquest desenvolupament sembla haver arribat a la seva estabilització abans de la majoria d’edat. Malgrat tot, resulta difícil avaluar el grau d’autonomia al qual pot accedir un menor concret, en una situació determinada. HIPÒTESI: La competència moral és un procés que s?adquireix de manera progressiva en la persona. La competència moral està fonamentada pel grau de desenvolupament de la maduresa moral. En l’adquisició de la maduresa moral es distingeixen diferents estadis. Els diferents estadis es relacionen amb la capacitat de prendre cert tipus de decisions. És possible mesurar la maduresa moral a través d’un test de raonament sobre conflictes morals. OBJECTIUS: Es pretén crear un test vàlid i fiable per la valoració de la maduresa per prendre decisions sanitàries en menors d’edat. Tanmateix, es proposa aquest test com instrument per la valoració de la competència en menors per decidir sobre la pròpia salut. MÈTODE: Es tracta d’una mostra d’adolescents entre 12 i 16 anys, que estudien entre 1er i 4art d’ESO en Centres d’Estudis de Secundària de la província de Lleida. L’estudi es realitza en tres fases: PRE-ESTUDI: 1a Fase: Elaboració de l’ instrument. Es crea un test de raonament sobre conflictes morals per la població adolescent (de 12 a 16 anys), a partir de la qual es pugui inferir el grau de maduresa dels menors en relació a la presa de decisions vinculades a la seva pròpia salut. 2a Fase: Prova pilot. Amb anàlisi de dades i reelaboració de l’escala. ESTUDI: 3a Fase: Validació de l’escala definitiva. Anàlisi estadístic de les característiques psicomètriques del test a validar a través del càlcul d?indicadors que mesuren la factibilitat, viabilitat, fiabilitat, validesa i sensibilitat al canvi. RESULTATS : Les proves psicomètriques obtingudes mostren valors satisfactoris que suggereixen un test vàlid, fiable i de fàcil aplicació. Els resultats principals a destacar són que el test mostra una alta correlació (CCI=0,74) entre la puntuació del test a validar i la puntuació del test utilitzat com a mètode de referència (MJI-WAS). S?obté una alta estabilitat amb una setmana de temps obtenint un coeficient de correlació de 0,77. I, el temps de resposta del test, és de 23 minuts en mitjana (IC95%:22,5-23,9), amb un notable percentatge (99%) de participació. CONCLUSIONS: Es presenta aquest test com una eina objectiva que pot servir d’ajuda per la valoració de la maduresa d’un menor quan aquest ha de fer front a una decisió relativa a la seva pròpia salut. La reflexió sobre dilemes ètics s’erigeix com un bon mètode per mesurar la maduresa d’un menor adolescent, a través del test que es proposa en el present estudi. Aquesta pot ser una eina útil, vàlida, fiable i fàcil d’aplicar en el context sanitari, davant el repte que suposa pel facultatiu, valorar la competència d’un menor per prendre una decisió que afecta la pròpia salut. Caldrà provar aquesta eina en diferents contexts per reafirmar la validesa del mateix. Aquest instrument objectiu, no pretén substituir l’art que suposa la relació assistencial, però desperta, en el metge, una sensibilitat envers el tema de la maduresa del menor, i és una ajuda a la valoració de la competència d’un menor que ha de decidir sobre la pròpia salut, d’una manera efectiva i amb confiança.

Valorar l’eficàcia de l’AGC a llarg termini en el control metabòlic, dels factors de risc cardiovascular, de les complicacions cardiovasculars i microvasculars i en la qualitat de vida i la satisfacció dels pacients és l’objecte del present projecte. Hipòtesi: El millor control de l’HbA1c en pacients diabètics estaria en relació a l?autocontrol i no tant amb l’autoanàlisi de la glucèmia capil.lar (AGC). Objectiu general: Conèixer les característiques de l’ús de l’AGC en els pacients diabètics tipus 2. Objectius específics: 1) Determinar les característiques clíniques i socio-culturals dels pacients que no fan AGC, dels que en fan i dels que fan autocontrol. 2) Avaluar la freqüència de l’AGC i de l?autocontrol en relació als nivells de control metabòlic mitjançant l’HbA1C. 3) Avaluar la freqüència de l?AGC i comparar-la amb les recomanacions actuals. 4) Determinar les habilitats del pacient en la tècnica de AGC i la concordança entre la freqüencia de AGC i el consum de tires reactives dispensades. 5) Determinar el nombre de tires que el pacient desestima per problemes amb la tècnica de determinació i valorar si té relació amb el tipus d’aparell utilitzat i/o característiques del pacient. 6) Avaluar les actituds dels pacients i dels professionals sanitaris en relació a la diabetis mellitus (DM) mitjançant un qüestionari de casos pràctics. 7) Determinar si existeix algun factor predictiu i/o variables relacionades amb AGC que influeixin en el grau de control metabòlic.