Introducció
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) afecta el 12% dels adults més grans de 40 anys, amb més del 70% de casos infradiagnosticats. L’MPOC comporta deteriorament important de la qualitat de vida i mortalitat elevada. A més, hi ha una forta associació bidireccional entre MPOC i malaltia cardiovascular (MCV), particularment en pacients amb esdeveniments aguts, on la coexistència empitjora el pronòstic i augmenta la mortalitat.
El diagnòstic estàndard de MPOC requereix espirometria forçada, una prova en general, poc accessible a l’atenció primària. Els microespiròmetres portàtils com el Vitalograph-COPD-6 han demostrat bona sensibilitat i especificitat per detectar obstrucció, sent una eina viable de cribratge en atenció primària. Tot i això, no s’ha avaluat la seva utilitat en pacients després d’un IAM.
Hipòtesi
El cribratge d’MPOC amb el dispositiu Vitalograph-COPD-6 en fumadors amb un esdeveniment recent de MCV (IAM) permetrà reduir l’infradiagnòstic i afavorir la instauració de tractament precoç, disminuint exacerbacions i esdeveniments cardiovasculars posteriors.
Objectius
Principal: Detectar la presencia d’MPOC no diagnosticada en fumadors amb MCV que han patit un episodi isquèmic (IAM) en el darrer any, mitjançant una estratègia de cribratge amb el dispositiu Vitalograph-COPD-6.
Secundaris: a) Avaluar la utilitat del dispositiu com a eina de cribratge; b) Identificar característiques clíniques associades a la presència de MPOC en aquesta població; i c) Classificar i indicar el tractament específic als pacients amb MCV diagnosticats d’MPOC segons les recomanacions GOLD.
Metodologia
Disseny: Estudi quasi-experimental, sense grup control, en pràctica clínica real, a vuit Centres d’Atenció Primària (CAP) de l’àrea de referència de l’Hospital Joan XXIII (Tarragona).
Població: Fumadors o exfumadors més grans de 18 anys, sense diagnòstic previ de MPOC, ingressats per IAM en els 12 mesos previs. Exclusió: diagnòstic previ de MPOC, espirometria recent, incapacitat per fer la prova o situació terminal.
Mostra: Mostreig de conveniència, estimats 350 pacients candidats.
Procediment: En una primera visita es recolliran dades clíniques i es valorarà la funció pulmonar mitjançant la realització de microespirometria amb el dispositiu Vitalograph-COPD-6.aEls pacients amb prova alterada (FEV1/FEV6 <0,8) se'ls realitzarà una espirometria forçada diagnòstica. En una visita posterior de seguiment, si es confirma el diagnòstic d’MPOC (FEV1/FVC postbroncodilatador <0,7) s’indicarà tractament específic i seguiment segons les guies (GOLD). Anàlisi: Estadística descriptiva de la mostra, bivariat i multivariat per a identificar factors associats amb la presència d’MPOC, mitjançant el paquet estadístic R (v.4.3.2+). Consideracions ètiques: L'estudi seguirà la Declaració d'Hèlsinki, RGPD i LOPDGDD. Les dades serancofificdes i emmagatzemades a la plataforma segura REDCap. Tots els participants signaran consentiment informat. Impacte esperat L'estudi permetrà estimar la prevalença d’MPOC no diagnosticada en aquest grup específic de pacient amb MCV, població amb alt risc i mal pronòstic. Els resultats podrien justificar la incorporació del microespiròmetres com a eina de cribratge selectiu en atenció primària, optimitzant la detecció i tractament precoç de l’MPOC, amb una potencial reducció d'exacerbacions i recurrències cardiovasculars.

Antecedents:
La millora de la supervivència i l’envelliment poblacional causa un augment de la coexistència de malalties cardiovasculars i osteoporosi en adults. L’osteoporosi és una malaltia prevalent associada a fragilitat òssia i en conseqüència amb potencials fractures. Tradicionalment, s’havia considerat que osteoporosi i aterosclerosi compartien només factors de risc clàssics (edat, sedentarisme, tabac, dèficit estrogènic, dèficit de vitamina D). No obstant això, evidències recents suggereixen una associació biològica directa entre salut òssia i cardiovascular, mé enllà dels factors compartits que cal estudiar.
Hipotesis:
L’osteoporosi i la disminucié precoç del filtrat glomerular són marcadors d’envelliment ossi i vascular prematur, i constitueixen factors de risc independents tant per a fractures com per a esdeveniments cardiovasculars majors.
Objectiu:
Avaluar si l’osteoporosi i la reducció del filtrat glomerular constitueixen factors de risc independents d’esdeveniments cardiovasculars majors (MACE: infart agut de miocardi, accident cerebrovascular, malaltia arterial perif.rica i mort), després d’ajustar pels factors de risc cardiovasculars clàssics.
Metodologia:
S’utilitzarà una cohort retrospectiva longitudinal amb dades obtingudes mitjançant TriNetX, plataforma global de dades clíniques anonimitzades a nivell mundial.
Aplicabilitat i rellevancia:
Aquest estudi té una alta aplicabilitat clínica ja que pot contribuir a millorar l’estratificació del risc cardiovascular i per tant, condicionar un canvi de paradigma ens les guies actuals i un impacte econòmic en salut pública.
El fet d’utilitzar la base de dades TriNetX aporta rellevancia metodològica ja que ofereix una mostra molt amplia i diversa millorant la validesa externa dels resultats.

ANTECEDENTES:
El bienestar mental y emocional del personal sanitario es de gran importancia, tanto para su salud individual como para la calidad de la atención que brindan a los pacientes. Este colectivo enfrenta diversos problemas de salud mental, como depresión, ansiedad y síndrome de Burnout, lo que a menudo conlleva a una notable insatisfacción laboral.
Aunque estos problemas también se presentan en la población general, adquieren especial relevancia en el exigente entorno del ámbito sanitario.
Numerosos estudios sobre el síndrome de desgaste profesional, la ansiedad, la insatisfacción laboral y la depresión en el personal sanitario han demostrado que se trata de fenómenos multifactoriales, ampliamente documentados en la literatura reciente.
Diversas investigaciones y revisiones sistemáticas han identificado factores asociados a estos estados, con resultados que muestran tasas variables según el contexto y la metodología empleada.
Ultimos estudios demuestran la relacion entre los estados de ansiedad, depresion, burnout e insatisfaccion laboral con posibles eventros cardiovasculares en la salud del personal.
HIPÓTESIS:
Existe un grado moderado-alto de ansiedad, depresión y/o burnout en el personal sanitario de la atención primaria en el área de Cataluña Central.
OBJETIVOS:
Como objetivo general se quiere evaluar los niveles de ansiedad, depresión y/o síndrome de burnout en el personal sanitario de atención primaria perteneciente a la región sanitaria de Cataluña Central.
Como objetivos específicos se quieren identificar los factores relacionados con dichos niveles de ansiedad, depresión y/o burnout, como el sexo, la edad y el grupo profesional al que pertenecen los trabajadores; así como analizar las características sociodemográficas adicionales (número de hijos, estado civil, hábitos tóxicos (como tabaquismo o consumo de alcohol), años trabajados en el ámbito sanitario, años en el puesto de trabajo actual) de los profesionales con mayor prevalencia de estos trastornos.
METODOLOGÍA:
El diseño del estudio es observacional, descriptivo y transversal. Se realizará en la región sanitaria de Cataluña Central, entre octubre de 2025 y marzo de 2026, mediante encuestas anónimas y autoadministradas enviadas por correo corporativo al personal sanitario de la Cataluña Central donde se explicará brevemente el proyecto y se compartirá el enlace de la encuesta a través de Microsoft Forms; todo esto previa aprobación del comité de ética.
Se llevará a cabo mediante las encuestas BCSQ-12, PHQ-9, SIJS y GAD-7 integrados en una sola encuesta, traducida al catalán. Se enviará en tres ocasiones, cada dos meses, para maximizar la participación.
Será dirigido hacia personal sanitario activo en centros de atención primaria de la Cataluña Central (médicos, residentes, enfermeras, odontólogos, matronas, psicólogos, TCAI y administrativos) que decidan responder las encuestas. Estarán incluidos todos los profesionales activos durante el periodo de recogida de datos y excluidos los que se encuentren ausentes en el periodo del estudio o que no completen el cuestionario.
Las variables dependientes del estudio serán los niveles de depresión, ansiedad, burnout y satisfacción laboral; y las independientes: sexo, edad, profesión, años trabajados en sanidad y en el puesto actual, número de hijos, estado civil y hábitos tóxicos (como tabaquismo o consumo de alcohol.
RESULTADOS ESPERADOS
En este estudio se espera encontrar resultados que nos indiquen que el personal de salud se encuentra bajo un alto nivel de insatisfacción laboral, ansiedad, depresión y burnout. Estos problemas son altamente prevalentes y multifactoriales. Los factores de riesgo incluyen alta carga laboral, largas jornadas de trabajo, falta de apoyo organizacional, insuficiente acceso a recursos, presión por promoción e insatisfacción con la distribución de tareas, llevando al profesional a su límite, comprometiendo su salud.
APLICABILIDAD Y RELEVANCIA
Es importante conocer el nivel de insatisfacción laboral, ansiedad, depresión y burnout en el personal de salud, porque estos estados afectan directamente la salud mental y física de los trabajadores, incrementan el riesgo de errores y disminuyen la calidad de la atención al paciente. Evaluar y conocer estos estados facilitará la planificación de estrategias de mejora del sistema, redistribución de cargas laborales y mejora de las condiciones de trabajo, que es fundamental para la sostenibilidad del sistema de salud, sobre todo en el área de la atención primaria, y la retención de talento sanitario.

El sistema sanitari català es defineix com a un sistema sanitari universal que pretén garantir l’accés a tota la població resident al territori català independentment de la seva situació administrativa.
Tot i així es continuen identificant casos d’exclusió sanitària.
Una de les poblacions amb major risc d’exclusió sanitària és la població que es troba en situació de sensellarisme. Aquesta població és, al mateix temps, una població amb taxes de morbimortalitat molt més elevades que la població general. El districte de Ciutat Vella és una de les regions de Barcelona on es concentra el major percentatge de població sensellar però, tot i així, aquestes es veuen infrarepresentades a les consultes d’atenció primària.
És per aquest motiu que a inicis de l’any 2024 un grup de treballadors del CAP Raval Nord va iniciar un projecte d’intervenció comunitària anomenat Salut Sense Barreres que dona atenció sanitària i administrativa setmanal a la població atesa al Gimnàs Social Sant Pau, un gimnàs situat al barri del Raval amb alta vinculació de població sensellar, per tal de reduir-ne l’exclusió sanitària.
Aquest protocol de recerca té com a objectiu avaluar l’impacte de la implementació del projecte comunitari Salut Sense Barreres, per disminuir les barreres d’accés al sistema sanitari a persones en situació de sensellarisme al districte de Ciutat Vella vinculades al Gimnàs Social Sant Pau.
L’estudi descrit utilitza una metodologia quantitativa descriptiva. S’inclouen totes les usuàries ateses per l’equip del CAP Raval Nord al Gimnàs Social Sant Pau durant el període del febrer del 2024 al gener del 2025 que inclouran aproximadament 300 persones. Es calculen indicadors que avaluen el funcionament del punt d’assessorament sanitari del Gimnàs Social Sant Pau així com indicadors numèrics de vinculació amb els serveis de salut d’atenció primària. Per altra banda es descriu també el perfil de les usuàries ateses. La informació s’obté dels registres setmanals realitzats per l’equip assistencial i l’explotació de dades realitzada per l’unitat tècnica de la gerència d’atenció primària de Barcelona ciutat ICS (BasiQ).
Es garanteix la confidencialitat dels participants sota aprovació del Comitè Ètic d’Investigació (CEI).
Les limitacions principals de l’estudi deriven de la metodologia d’estudi. Al tractar-se d’un estudi descriptiu no compta amb grup control ni amb anàlisis comparatiu pre-intervenció. Tampoc no permet controlar totalment els factors de confusió, com ara les característiques prèvies de les persones usuàries o altres intervencions comunitàries simultànies. Això afebleix la possibilitat de
establir relacions causals entre la intervenció i els resultats obtinguts.

La polimedicació és un fenomen cada cop més prevalent a la societat actual. Aquest fet està estretament relacionat amb l’envelliment de la població i l’augment de la multimorbiditat. Malgrat això, actualment no hi ha un consens clar per definir el concepte de polimedicació, fet que dificulta el seu anàlisi a nivell científic. En línies generals, es parla de polimedicació quan hi ha prescrits = 5 fàrmacs i polimedicació excessiva quan hi ha prescrits = 10 fàrmacs. Cal tenir present que a vegades la polimedicació pot ser clínicament necessària pel control de diverses patologies cròniques, pel què en alguns estudis es comença a parlar de prescripció adequada. Tot i això, la polimedicació s’associa a diversos esdeveniments adversos i a l’augment de costos tant directes com indirectes. En aquest treball es realitza un estudi observacional descriptiu transversal on es pretén avaluar la polimedicació, essent la hipòtesi d’aquest estudi demostrar l’elevada prevalença de polimedicació dels usuaris l’ABS de Santa Eugènia de Berga. L’objectiu primari és quantificar i caracteritzar la polimedicació en la població descrita per tal de poder conèixer les dades i identificar punts de millora. A més, s’avaluen altres aspectes com característiques sociodemogràfiques, fragilitat i multimorbiditat, grups farmacològics més prescrits i grups diagnòstics amb més fàrmacs associats.

Si els resultats són els que s’esperen, es podran dur a terme intervencions i actuacions específiques per potenciar la prescripció adequada i disminuir el risc d’esdeveniments adversos, a més de generar noves línies de treball per incrementar el coneixement en aquesta àrea.